Diari del 23 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 23 D’abril Del 2018 núm. 3.541 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
La parcialitat de
l’Administració
destrueix 300 milions
eusebi nomen
calvet
Ex-conseller general
Sobre llibres i lectures
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
AVUI ESPECIAL
Sant JordiSant JordiSant Jordi
ENTREVISTA A
marc ballestà
pàgines 8 i 9
“s’acaba un
cicle liderat per
una persona, no
pas el projecte
de Da”
ANdORRA pàgina 10
l’aatF proposa que les
sicav tributin a l’1% i els
fons d’inversió, al 0%
Acb PHOTO A. ARRIZAbALAGA
El sector del transport públic demana
menys “improvisació” en el canvi d’itineraris
ANdORRA pàgina 7
AVuI éS NOTícIA pàgina 3
El tabac confiscat a les dues
fronteres augmenta un 190%
La unitat de Fronteres i Estrangeria de la policia va requisar el 2017 un total de 256.168 paquets de tabac
El MoraBanc s’aferma en el play-off
RETAbet Bilbao
Basket
BC MoraBanc
Andorra
72 82
ESPORTS pàgina 18

2 Dilluns, 23 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Sant Jordi
La festivitat s’escriu així:
Sant Jordi.
El personatge, tret que
aparegui al principi de la
frase, s’escriu així: sant Jordi.
Avui és Sant Jordi.
T’explicaré la llegenda de sant
Jordi i el drac.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 25 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
DOLCE
GUSTO
KRUPS
cafetera
31,95€ QUID
tasses 36cl pack 3 unitats
0,99€
TEMPS TÍPIC DE SANT JORDI
Aquesta diada de Sant Jordi el temps ha de ser el típic
d’aquestes dates. Un matí amb força sol i amb algun
núvol poc significatiu que, al llarg del dia, es farà més
gruixut. A la tarda, cap al nord, no es pot descartar algun
ruixat amb temperatures altes. Que tinguin un BonDia.
Avui 23
24
24
7
7
8
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dimarts
dimecres
Canillo
5/20
Pas de la Casa
1/12Encamp
6/21
Ordino
5/20
La Massana
6/21
Escaldes - Engordany
7/23
Andorra la Vella
7/23
Sant Julià de Lòria
5/24
La Seu d’Urgell
5/25
Puigcerdà
4/20
L’Ospitalet
5/19

3Dilluns, 23 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
La unitat de Fronteres i Estran-
geria de la policia ha reforçat
els controls a les fronteres i ha
activat d’una manera notòria el
grup antifrau. Els resultats no
s’han fet esperar, ja que el 2017
es va requisar un 190% més de
tabac que l’any anterior. En con-
cret, el 2016 es van confiscar
88.235 paquets de tabac (que
ja suposaven un 133% més que
l’any anterior) i el 2017 aquesta
quantitat va ascendir a 256.168
paquets confiscats.
Des de la policia, informen
que va ser ordre directa del cap
de Govern, Antoni Martí, de re-
forçar la lluita contra el contra-
ban. Per aquest motiu, des del
cos es va crear el grup antifrau
dins d’aquesta àrea de Fronteres
i Estrangeria que, malgrat no te-
nir aquest grup específic, sí que
tenia aquestes funcions. En an-
teriors èpoques, aquest grup ja
s’havia creat, però va desaparèi-
xer. Així doncs, es va tornar a re-
activar per potenciar-lo i donar
curs a les ordres directes del cap
de Govern, asseguren des del
cos. Va ser el 2016 quan es va
reforçar aquest grup i quan van
començar a recollir fruits de les
diferents operacions, però l’any
passat aquests resultats es van
multiplicar.
Si s’analitzen les xifres so-
bre les confiscacions de tabac,
les infraccions penals són molt
més nombroses. En concret, són
250.972 els paquets requisats
com a infracció penal, i 5.196 els
confiscats com a sancions admi-
nistratives. La diferència entre
penal i administrativa es troba
en el fet que es penalitza més se-
gons el punt i quantitat on són
controlats i la distància a la fran-
ja duanera.
Des de la policia, manifesten
que una gran majoria de les con-
fiscacions de tabac es fan a la
frontera del Pas de la Casa.
DROGUES CONFISCADES
Per altra banda, l’àrea de Fron-
teres i Estrangeria de la policia
també requisa drogues. Des
d’haixix, marihuana, cocaïna,
heroïna, metadona, amfetami-
nes, psicòtrops, speed, opi, èxta-
si o LSD. Des del cos consideren
que les quantitats requisades de
cada tipus d’estupefaent són es-
tables. Tan sols destaca la quan-
titat requisada de cocaïna que
en els darrers anys s’ha incre-
mentat notablement. El 2015
es van requisar 28 grams de co-
caïna; el 2016 van ser 45 i l’any
passat van ser 76 grams.
L’haixix i la marihuana se-
grestats han notat una davalla-
da, tot i que la policia considera
que són quantitats estabilitza-
des. De fet, l’any passat es van
confiscar 970 grams i dinou uni-
tats de haixix, i el 2016 van ser
1.594 grams i 23 unitats.
La marihuana, en canvi, ha
experimentat un petit incre-
ment quant a les unitats segres-
tades. L’any passat en van ser
67, quan el 2016 en van ser 51.
Pel que fa a les drogues, la
major part de les confiscacions
d’estupefaents es fan a la fronte-
ra del riu Runer.
IMMIGRACIÓ CLANDESTINA
L’any passat la policia va localit-
zar divuit persones en situació
irregular per temes relacionats
amb immigració. Així, va incoar
un total de deu dossiers refe-
rents a immigració clandestina
per persones que no tenien per-
mís, i va sancionar nou empre-
ses per motius relacionats amb
immigració irregular.
Si el 2016 i el 2015 les per-
sones en situació irregular con-
trolades per la policia eren una
trentena, l’any passat aquesta
xifra va baixar fins a aquestes
divuit persones.
EXPULSIONS
La policia també acompanya a
la frontera aquelles persones
que tenen dictades expulsions
administratives o judicials, que
són per sentència. Les expulsi-
ons administratives passen per
dos motius. El primer grup el
formen aquells que, sense po-
der (per diversos motius admi-
nistratius), resideixen al país i,
quan són controlats, se’ls donen
uns dies per abandonar el Prin-
cipat. El segon grup són aquells
que, vinguts de fora, han robat i
se’ls expulsa i la segona vegada
que son enxampats se’ls acom-
panya a la frontera. L’any passat
van ser 169 les expulsions ad-
ministratives, i 39 les judicials.
En comparació amb l’any ante-
rior, suposen una davallada les
primeres, ja que el 2016 van ser
235 les expulsions administra-
tives. Tot i això, des del cos es
considera que, si es té en compte
el període de cinc anys, el nom-
bre d’expulsions s’estabilitza i
destaca el 2016 quan hi va haver
aquest pic de les administrati-
ves.
CONTROL DE LES FRONTERES
La unitat de Fronteres i Estran-
geria de la policia s’ocupa bàsi-
cament del control dels punts
fronterers, així com del servei
d’Immigració i, amb el seu grup
d’antifrau, de tot el relacio-
nat amb el contraban de tabac.
Aquesta unitat té una especial
col·laboració amb els cossos de
seguretat espanyol o francesos, i
es troba emmarcada en els límits
que hi ha amb els convenis entre
els estats. Pel que fa al dia a dia,
hi ha molta comunicació. Que
les garites es trobin molt a prop
les unes de les altres fa que la
comunicació sigui constant, se-
gons asseguren des de la policia.
L’objectiu marcat és que hi hagi
un intercanvi d’informació, per
poder detectar les persones que
siguin susceptibles de cometre
algun tipus de delicte a Andorra,
i poder actuar en conseqüència.
No obstant, tota informació ofi-
cial s’ha de traslladar al Grup de
Cooperació Internacional de la
policia, el que se n’encarrega.
El reforç del control a les fronteres
apuja un 190% el tabac confiscat
L’activació del grup antifrau ha comportat una multiplicació d’operacions contra el contraban des del 2016
Policia
Pepa Gallego
andorra la Vella
A les fronteres es reforça el control contra el contraban per ordre directa del cap de Govern,Antoni Martí.
bondia
TIPUS D'INFRACCIÓ 2015 2016 2017
administrativa 13.714 27.866 5.196
Penal 24.000 60.369 250.972
TOTAL 37.714 88.235 256.168
CONFISCACIONS DE TABAC (pAquETS)

OPINIÓ4 Dilluns, 23 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Comú d’Andorra la Vella va inaugurar
divendres la placeta de Ciutat de Valls,
juntament amb el reconvertit pati de l’es-
cola espanyola situada justament al cos-
tat, on hi ha un parc infantil ja en funci-
onament des del mes de setembre passat.
Es tracta de dos nous espais lúdics de què
es podran beneficiar el conjunt de veïns,
que van acudir massivament a la inaugu-
ració, sabedors que actes com aquest es-
cassegen al barri. Durant l’acte, la mateixa
cònsol major, Conxita Marsol, va indicar
que aquesta zona, una de les més pobla-
des de la capital, no ha rebut una suficient
atenció per part de l’Administració comu-
nal, alhora que va anunciar que continua-
ran les actuacions per millorar-la. Va fer
bé Marsol de reconèixer les mancances
que hi ha en aquest indret de la parròquia,
igual que passa en molts d’altres, ja que
aquesta és l’única manera de començar a
treballar per posar-hi remei. I és que la po-
lítica comunal no ha de passar només per
invertir en l’eix comercial, cosa que ja s’es-
tà fent amb les obres d’embelliment po-
sades en marxa, sinó que s’ha de prestar
atenció a altres punts. Pels barris menys
cèntrics no hi passen tants visitants com
per la principal artèria comercial, però els
seus ciutadans també es mereixen que
s’hi facin les millores necessàries.
Cal millorar també els barris de la capital
EDITORIAL
No S’ha d’INVeRTIR NoMéS
eN eL CeNTRe CoMeRCIaL
DONANT LA NOTA
Josep Marticella
Vallnord-Pal Arinsal conti-
nua incrementant la seva
oferta de productes i ahir
va donar a conèixer el nou
forfet de temporada Ski &
Bike.
12345
Eva Heras
El SAAS està preparant una
prova pilot que portarà a
terme al Cedre per desen-
volupar el model d’atenció
sanitària centrada en la
persona.
12345
Eva Descarrega
El PS ha denunciat que el
Govern ha tramitat de for-
ma incompleta el projecte
de llei de la funció pública,
ja que falten diversos infor-
mes.
1234 5
Conxita Marsol
La nova placeta de Ciutat
de Valls ja és una realitat. Es
tracta d’un nou equipament
en una zona que, com va
admetre la cònsol major, no
sempre ha estat ben atesa.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra Lovers
@AndorraLovers
Avui hem gaudit del petit mercat, però
encantador a la plaça Sant Miquel
(Encamp)
Pere Moles
@Pere_Moles
Felicitats a la ‘Penya La Truita Sant
Julià’ per haver organitzat un magnífic
concurs de pesca per nens i per edu-
car en amistat 🎣@comusantjulia
TUITENQUESTA
Creus que hi ha un dèficit
democràtic als comuns com
afirmen PS i LdA?
Sí
No
53%
47%
El debat sobre la presa en con-
sideració de la proposició de
llei qualificada d’organització
i funcionament dels comuns
presentada pels consellers ge-
nerals del PS es va acabar con-
vertint en un debat sobre la
qualitat democràtica. o, més
ben dit, en un monòleg del
conseller general socialdemò-
crata Pere López, que intenta-
va argumentar el perquè con-
sidera que el funcionament
democràtic dels comuns té
molt marge de millora, i va to-
par una vegada i una altra amb
la paret que va posar el cap de
Govern ja d’entrada, que va
advertir que no veia cap dèficit
democràtic en l’actual sistema
electoral dels comuns perquè
en totes les corporacions, du-
rant els darrers 25 anys, hi ha-
via hagut alternança.
Més enllà que l’alternança
de governs als diferents co-
muns és una qüestió que de-
cideixen amb el seus vots els
ciutadans més que no pas el
sistema electoral que s’utilitzi,
Martí, i per extensió la majoria
demòcrata, va perdre una bona
oportunitat de poder mirar de
millorar alguns aspectes que,
fins i tot, han estat assenyalats
en més d’una ocasió per alguns
organismes internacionals. I és
que, més enllà de l’anècdota de
l’eliminació de la figura del còn-
sol menor, excusa ideal per ja
no entrar al debat, i que la pro-
posta del PS és molt millorable,
el text dels socialdemòcrates
incidia en un aspecte tan fona-
mental en democràcia com és
garantir la representativitat de
les minories que, per exemple
en el cas d’Encamp, represen-
ten en percentatge el 57,79%
dels electors. I ho feia garan-
tint a la vegada que el cònsol
fos la persona que encapçalés
la candidatura més votada als
comicis i que pogués governar
sense que hi hagués una situa-
ció de bloqueig.
oportunitat
perduda
mArC SegALéS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ 5Dilluns, 23 D’abril Del 2018
La Unesco va proclamar l’any
1995, quan Federico Mayor Za-
ragoza n’era el director general,
el dia 23 d’abril, Dia interna-
cional dels llibres i dels drets
d’autor.
Ben segur que es va inspirar
en la tradició catalana de la di-
ada de Sant Jordi. Tradició que
aplega, a la vegada, la promoció
de la cultura literària, la cele-
bració de la galanteria amorosa
i el record de l’èpica catalana,
i que ens convida a una festa
popular en què els llibres i les
roses en són els protagonistes.
Confesso que soc de les que
m’agrada regalar llibres i roses
conjuntament. No compartei-
xo la tradició de discriminar els
llibres per als homes i les flors
per a les dones. Sempre, inde-
pendentment del gènere, rega-
lo un llibre i una rosa.
Reconec que tinc una veri-
table passió pels llibres! For-
men part del meu ADN i habi-
ten diferents indrets de casa.
Em costa desprendre-me’n, ja
que tinc el costum de tornar a
llegir diverses vegades els lli-
bres que em marquen. És cert
que alguns m’acompanyen en
moments difícils i m’ajuden a
superar desànim i tristor. En
particular, n’hi ha tres que em
són molt preuats i que cada cop
que els llegeixo m’arrenquen de
la melangia o de la foscor que
a voltes m’habita: Don Quijote
de la Mancha, de Miguel de Cer-
vantes; La tesis de Nancy, de Ra-
mon J. Sender, i Animal Farm,
de George Orwell.
Són tres gèneres literaris i
d’èpoques diferents que m’ar-
renquen riallades i atacs de riu-
re benèfics, tot i que els llegeixi
una i altra vegada.
Les aventures esbojarrades
de Don Quixot acompanyat
del seu escuder Sancho Panza,
les experiències de Nancy, una
nord-americana que els anys
1950 va anar a Andalusia a
fer una tesi sobre els gitanos i
s’acaba enamorant d’un d’ells i
la revolta de les gallines contra
el porc Napoleó per haver-los fet
falses promeses són relats que,
tot i ser de gran calat i força
tràgics, il·lustren amb humor i
de manera magistral situacions
i fets de la nostra història.
Dit això, sempre trobo un
moment, als vespres a casa o
darrerament a l’hospital acom-
panyant una persona preuadís-
sima per a mi, per endinsar-me
en lectures noves.
Esperonada pels exquisits
relats que he llegit aquests dar-
rers anys d’autors andorrans
com Joan Peruga, amb Últim
estiu a Ordino; Albert Villaró,
amb La Bíblia andorrana; Lud-
milla Lacueva, amb L’home de
mirada clara: Charles Romeu;
Pilar Burgués, amb Flaixos de
llum blanca; Albert Salvadó,
amb Obre els ulls i desperta; Da-
vid Gálvez, amb Cartes mortes;
i Josep Dallerès, amb Frontera
Endins; ja tinc una nova forna-
da de llibres d’aquests autors
per descobrir.
Tenim la sort de viure en un
país amb una producció literà-
ria rica i de qualitat que no té
res a envejar, per exemple, a
la de Catalunya. L’Assumpta
i la Manela em van transpor-
tar a sentiments, maneres de
viure i de sentir d’Andorra i de
contrades veïnes de finals del
segle XIX al segle XX, mentre
que l’oficial de policia Andreu
Boix semblava predir esdeve-
niments trasbalsadors ocorre-
guts a Andorra el 2015 i les ob-
servacions de Charles Romeu
em recordaven el Principat des
de l’inici del segle XX fins a les
revoltes del 1933. A banda, la
delicadesa i finesa poètica dels
poemes de la Pilar i de la Marta
són a cada lectura i relectura un
bàlsam intel·lectual.
Ara, ja tinc els llibres embo-
licats que avui oferiré amb una
rosa. Alguns els regalaré a per-
sones molt properes, i anhelo,
un cop aquestes s’hagin delec-
tat amb la lectura, deixar-me
portar per la lectura de narrati-
va o de poesia com el Sindicat de
l’oblit, Mort sota zero, Vacances
de xics, Vuitanta-dos dies d’octu-
bre, Del Pas de la Casa, menuda
memòria o Arnes, entre d’altres.
De fet, cada dia de l’any hau-
ria de ser 23 d’abril.
Sobre llibres i lectures
Tres títols per mi particularment preuats:‘El Quixot’,‘La tesis de Nancy’ i ‘Animal Farm’
Els llibres formen part
del meu ADN: cada
dia de l’any hauria
de ser 23 d’abril
No discrimino per
gèneres; regalo un
llibre i una rosa sigui
home o sigui dona
Corria el 7 d’octubre de l’any
1926 quan Vicente Clavel An-
drés (1888-1967), escriptor,
periodista i editor valencià es-
tablert a Barcelona, amic del
també periodista, escriptor i
diputat valencià Vicente Blasco
Ibáñez, va proposar a la Cáma-
ra Oficial del Libro de Barcelo-
na –fundada el 1918 i que l’any
1981 es convertí en la Cambra
del Llibre de Catalunya– cele-
brar una festa en commemora-
ció del naixement de Miguel de
Cervantes.
El 6 de febrer d’aquell ma-
teix any el Govern espanyol,
presidit pel dictador Miguel
Primo de Rivera y Orbaneja, II
marquès d’Estella, va acceptar
la proposta i el rei Alfons XIII
va signar el Reial Decret que
instituïa la Fiesta del libro es-
pañol. Poc després, el 1930,
es va traslladar la data al 23
d’abril, dia de l’enterrament de
Cervantes (a Catalunya, diada
de Sant Jordi, instituïda com
a festa nacional per la Gene-
ralitat). Més tard, el 1995, la
Unesco instituïa el 23 d’abril
com el Dia mundial del llibre i,
des d’aleshores, cada 23 d’abril,
en més de 100 països celebrem
aquest dia regalant llibres.
L’any 2001, i a iniciativa de
la Unesco, es va nomenar Ma-
drid Capital mundial del libro.
Des de llavors, cada 23 d’abril,
un comitè de selecció integrat
per representants de la Unió
Internacional d’Editors (UIE),
la Federació Internacional de
Llibreters (FIL), la Federa-
ció Internacional d’Associa-
cions de Bibliotecaris (IFLA)
i la Unesco elegeix diferents
ciutats del món que realitzen
durant l’any activitats cultu-
rals relacionades amb els lli-
bres. Han ocupat aquest lloc
ciutats com Alexandria, Nova
Delhi, Anvers, Mont-real, Torí,
Bogotà, Amsterdam, Beirut,
Ljubljana, Buenos Aires, Ere-
van, Bangkok, Port Harcourt,
Inchon, Breslau, Conakry i, en-
guany, Atenes. Xarjah ho farà
el 2019
Malauradament, és el dia de
l’any que es venen més llibres
(segons el Gremi de Llibre-
ters, l’any 2017 es van supe-
rar els 22 milions d’euros en
vendes només a Catalunya). I
dic malauradament perquè els
llibres s’haurien de vendre tot
l’any i no solament un dia, per-
què el regal d’un llibre, a més
d’obsequi, és un delicat elogi.
I és que la cultura, com deia el
novel·lista, aventurer i polític
francès André Malraux, fa de
l’home alguna cosa més que un
accident de l’univers...
Gaudiu, doncs, del Dia in-
ternacional del llibre i recordeu
aquell bonic proverbi hindú
que diu: “Un llibre obert és un
cervell que parla; tancat, un
amic que espera; oblidat, una
ànima que perdona; destruït,
un cor que plora”.
23 d’abril: Dia mundial
del llibre
Un llibre tancat és
un amic que espera;
oblidat, una ànima
que perdona
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alfred llahí
Periodista i escriptor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 23 D’abril Del 2018
La resolució del 18 d’abril passat
de l’Audiència Nacional reafir-
ma que les activitats d’un seguit
de xarxes xineses investigades,
incloses les vinculades amb les
operacions de Gao Ping i les su-
posades operacions de compen-
sació de Pallardó, serien simple-
ment operacions de frau fiscal.
De diner B. Una decisió judicial
que evidencia l’exageració amb
què van actuar les nostres au-
toritats quan van destruir BPA
–i la vida de més d’un empleat i
client– sota la falsa hipòtesis de
criminalitat de les operacions de
Pallardó amb Gao Ping a Andor-
ra.
Davant d’aquest fet, cal revi-
sar l’actuació de les nostres auto-
ritats quan van destruir més de
300 milions d’euros de clients,
empleats i socis de BPA, i van
afectar greument tot el sector
bancari andorrà.
Avui em centraré únicament
en la disposició legal que obliga-
va l’AREB. Per decretar la resolu-
ció de BPA, l’AREB estava obliga-
da a verificar que en un procés
de resolució de BPA la destrucció
de valor fos inferior a la destruc-
ció de valor en cas de liquidació
del banc. Unes valoracions que
han de ser fetes per experts in-
dependents.
L’AREB afirma que va encar-
regar aquestes valoracions a
PwC i a Key Capital. Dues em-
preses que difícilment es poden
considerar independents a causa
del seu paper fonamental en el
procés de resolució.
Qüestionada la independèn-
cia real de les empreses valora-
dores, analitzem el contingut de
l’informe de PwC del 30 d’abril
del 2015. En realitat, PwC sols
va fer els números per a dos es-
cenaris hipotètics de liquidació:
l’Escenari I, en què PwC suposa
un interès inversor raonable per
adquirir els actius objecte de li-
quidació, i l’Escenari II, elaborat
sota una hipòtesis de menor in-
terès per part dels inversors. La
conclusió de PwC és que, en un
escenari raonable de liquidació,
la destrucció de valor de BPA se-
ria de 314 milions, mentre que,
en unes condicions pitjors de
liquidació, les pèrdues serien de
582 milions (pàgina 12 de l’in-
forme). Pel que he vist en aquest
informe, però, PwC no va fer l’es-
timació de la destrucció de valor
en cas de resolució.
Per tant, serien totalment
falses les afirmacions de l’AREB
que l’informe de PwC estimava
que en un escenari de resolució
la destrucció de valor de BPA se-
ria de 313 milions, quan aquesta
xifra correspondria a l’estimació
de PwC per a un escenari raona-
ble de liquidació. L’AREB tam-
bé hauria dit oficialment que,
en un escenari de liquidació, la
destrucció de valor de BPA seria
de 582 milions, quan aquesta
estimació correspondria a l’esti-
mació de PwC per al pitjor dels
escenaris.
De forma que l’actuació de
l’AREB seria incompatible amb
la llei8/2105 per:
–Tirar endavant una resolució
sense disposar d’estimacions de
la destrucció de valor en cas de
resolució.
–Contractar valoradors que
no complirien amb el requisit le-
gal d’independència.
–Aplicar directament una
destrucció de valor de 313 mili-
ons a BPA sense cap base inde-
pendent, destruint el seu capital
social, deixant a zero els estalvis
de qui va invertir en preferents,
deixant a zero comptes d’emple-
ats i accionistes i fragilitzant el
sector bancari.
Per arrodonir el disbarat, hem
de recordar que l’AREB va decla-
rar l’obertura del procediment de
resolució de BPA el dia 27 d’abril
del 2015. És a dir que l’AREB va
iniciar la resolució de BPA tres
dies abans de l’informe de PwC.
Un fet que evidencia encara més
la manca de rigor, independèn-
cia i objectivitat en les actuaci-
ons de les nostres autoritats.
Si la Comissió BPA del Consell
General disposa d’aquest docu-
ment, seria imperdonable que
no haguessin actuat. No cal dir
que poso a la seva disposició la
documentació que menciono i
que, evidentment, està a mans
de la justícia.
La situació per a Toni Martí i
el seu equip esdevindria més que
delicada si es confirma que cau el
fonament de la causa 81 (macro-
judici contra BPA), tal com con-
sidera l’Audiència Nacional i si es
confirma que l’AREB hauria ter-
giversat les estimacions de PwC
per justificar el procés de resolu-
ció i per implementar una des-
trucció de més de 300 milions
que hauria estat innecessària.
A la vista dels disbarats a què
estem arribant, poden estar
segurs que, a les properes elec-
cions, es presentarà una candi-
datura que posarà punt final al
destructiu absolutisme que ens
governa. Una candidatura que es
basarà en quatre punts que An-
dorra necessita urgentment:
Sí a una Andorra europea
però no a sotmetre’ns a la buro-
cràcia de Brussel·les.
Sí a una justícia independent
elegida directament pels ciuta-
dans.
Sí a una reactivació econòmi-
ca a partir d’un modern model
fiscal i societari d’èxit similar als
models de Mònaco i Liechten-
stein.
I sí a un retorn de la centra-
litat política al Consell General
acompanyat d’un reequilibri de
poder entre Govern i comuns
per assolir una Administració
descentralitzada.
Ja n’hi ha prou.
Fa exactament deu setmanes
que ens vam acomiadar d’una
persona que ens havia obert
les portes del seu cor, i ho vam
fer amb el nostre cor encongit
i els ulls amarats de llàgrimes,
envaïts d’una punyent tristor.
Casualment, avui és el dia de la
rosa i ho és també de la Rosa.
Durant molts anys, a prime-
ra hora del matí dels 23 d’abril,
li deixava, damunt la taula del
seu despatx, un parell de roses
vermelles ben esportellades,
acompanyades d’una targeta
força confidencial. En arribar a
Casa Comuna, em trucava, acu-
dia i ens abraçàvem amicalment,
sense dir-nos res, en un silenci
que representava molt per a tots
dos. Amb aquest gest senzill,
d’amistat profunda, celebràvem
precisament el dia de la rosa i el
del seu aniversari.
Durant els dies que van se-
guir la seva desaparició, vaig
poder llegir diversos articles que
reflectien amb encert la seva fa-
ceta pública de militant i la seva
prolífica trajectòria política. Tot
aquell reguitzell de referències a
la seva carrera el coneixia i el co-
nec fil per randa, i va ser un bon
recordatori que es mereixia.
La Rosa, la vaig conèixer quan
tenia 11 o 12 anys. Era riallera
i poc enraonadora, simpàtica i
agradable; llavors, tan joveneta,
ja s’interessava per l’actualitat
i se la veia motivada pels as-
sumptes de la política del país.
Pocs anys després, va esdevenir
militant en grups d’opinió i po-
lítics, on vam compartir moltes
hores de debats i de discussió.
Així, entre ella i jo va néixer
una complicitat forta que es va
mantenir intacta fins a la dar-
rera hora. La seva personalitat
va destacar ben aviat, amb la
manifestació de la seva capaci-
tat de treball i de compromís,
la seva força de voluntat i de
disciplina, el seu discerniment
i la característica essencial de
mostrar permanentment una
empatia encomiable. Mai no de-
fallia i sempre es mostrava prou
optimista per encomanar-lo als
companys, col·legues i amics. Va
ser una dona voluntariosa, tos-
suda, perseverant i, davant de
qualsevol situació problemàtica
o complexa, sabia treure força
de flaqueses i emprendre acci-
ons, i decidir amb pragmatisme
i seny. Les persones que li eren
més properes i els seus amics ho
saben ben bé. Era una andorra-
na de cap a peus i estimava la
seva parròquia.
Durant més de set anys, ella i
jo vam compartir moltes coses,
diàriament, sense estridènci-
es. L’amistat que ens unia no
va patir mai cap esquerda, tot i
que poguéssim divergir, alguna
vegada, en certes apreciacions
o valoracions de caire polític o
institucional.
En moments d’intimitat
m’havia confessat la seva creen-
ça en una segona vida, en el més
enllà. Sempre vaig pensar que
era la seva arma secreta per es-
borrar, d’alguna manera, tots els
profunds patiments que havia
viscut durant la seva existència,
amb la pèrdua dels seus éssers
més estimats, els pares i el pa-
drí, i el seu germà Gabriel. Tan
sols li restava un cercle familiar
restringit, amb el Marc, seu fill
que adorava, l’Imma, la seva cu-
nyada i els seus nebots, i la tieta
Anna, que sempre l’havia prote-
git, cuidat i estimat com una filla
pròpia; l’anomenava la nena.
Una malaltia odiosa li va ar-
rencar la vida i el seu viatge
terrenal es va aturar, però l’em-
premta del seu record romandrà
gravada per sempre en la memò-
ria de tots els que la vam conèi-
xer i estimar. Una part de la nos-
tra vida se n’ha anat amb ella.
La Rosa Ferrer Obiols ha mar-
xat per sempre i Andorra ha per-
dut una dona excepcional, una
excel·lent i admirable persona.
TRIBUNA
TRIBUNA
manel SanSa garal
La parcialitat de l’Administració destrueix 300 milions
La resolució de l’Audiència Nacional espanyola sobre al cas Gao Ping evidencia l’exageració amb què les nostres autoritats van actuar en intervenir BPA
El dia de la rosa i de la Rosa
L’amistat que ens unia no va patir mai cap esquerda; era una andorrana de cap a peus
euSebi nomen calvet
Ex-conseller general

Andorra
Els itineraris de les línies de
transport públic intern es can-
vien massa sovint i de forma
poc planificada. Així ho va po-
sar en relleu el president de
l’Associació de Transport de
Viatgers d’Andorra i de la Co-
operativa Interurbana Andor-
rana, Gabriel Dallerès, que va
destacar que es tracta d’una de
les principals queixes dels usu-
aris. De fet, remarca que aquest
aspecte obté una valoració cada
cop més baixa en les enquestes
que fa la seva empresa. Aques-
tes alteracions són motivades
per obres que es fan a les zones
urbanes (a les avingudes Merit-
xell i Carlemany, per exemple),
però també per altres decisions
(en pot ser una mostra l’elimi-
nació de parades en punts com
ara el carrer Bonaventura Ar-
mengol d’Andorra la Vella).
Això fa que sovint els usuaris
vagin perduts i acabin sabent
pel boca-orella quin és el nou
itinerari i on han d’esperar l’au-
tobús, que per aquestes modi-
ficacions arribin tard a la feina,
o provoca també afectacions
en el mateix funcionament del
transport, ja que en algun cas
les companyies han hagut de
posar més vehicles perquè el
temps del recorregut no per-
metia mantenir les freqüènci-
es. Davant d’aquesta situació,
Dallerès va destacar que seria
interessant que els canvis de
recorregut només els pogués
dur a terme algun ens amb una
visió global del transport públic
i la xarxa viària, com ara la Tau-
la de Mobilitat, ja que a hores
d’ara “cada Comú improvisa”.
El president de l’Associació
de Transport de Viatgers tam-
bé va explicar que a l’usuari del
transport públic se li ha d’ofe-
rir comoditat. Això es garan-
teix habilitant les parades més
adequades, ben distribuïdes i
que estiguin protegides de les
inclemències meteorològiques.
És per aquest motiu que veu
necessària l’elaboració d’un pla
de mobilitat –ara se n’està re-
dactant un de corresponent a
la vall central– que estableixi
les parades a una certa distàn-
cia (“ni massa lluny ni massa
a prop”). A banda, destaca la
importància que les parades
siguin suficientment grans per
tal de no entorpir la circulació i
s’hauria de vetllar perquè sem-
pre estiguessin lliures de vehi-
cles aparcats.
NOves líNies
El president de l’Associació de
Transport de Viatgers es va re-
ferir també al concurs per les
noves línies de transport pú-
blic. El sector va traslladar al
Govern alguns suggeriments
sobre el contingut del plec de
bases, però desconeix si final-
ment seran acceptats. Un dels
aspectes en els quals ha insis-
tit és que el concurs s’ha de
fer amb estudis adequats a les
mans (per evitar repetir la situ-
ació que es va viure amb el pri-
mer plec de bases) i allunyar-se
de qualsevol discrecionalitat.
“No podem entrar en un túnel
on tot és possible”, va dir.
Les companyies també asse-
nyalen que, si es vol mantenir
el mateix servei que avui, el
transport públic ha de comptar
amb la mateixa aportació eco-
nòmica que ofereix el Govern.
Però també diuen que és ne-
cessari deixar molt clar com es
procedirà en el cas que es tren-
qui l’equilibri econòmic de la
concessió. Un altre aspecte que
s’haurà de valorar és com es
porta a terme la integració de
la llista de tarifes, ja que “caldrà
que algú aporti recursos” pel
que deixa de pagar l’usuari. A
l’últim, les companyies que ara
estan cobrint el servei dema-
nen conèixer amb un cert mar-
ge de temps la data en què dei-
xaran de dur-lo a terme. Així,
aposten per un període transi-
tori entre la situació actual i la
nova i, en el cas que això no es
produeixi, que es compensin els
perjudicis.
El transport públic demana menys
improvisació en el canvi d’itineraris
El sector avisa que es modifiquen massa sovint i considera que la Taula de Mobilitat els hauria de validar
Línies nacionals
M.s.C.
andorra La VeLLa
Un autobús que cobreix una de les línies de transport públic nacional.
jonathan giL
El conseller general del Partit So-
cialdemòcrata (PS) Gerard Alís
vol posar en evidència que el Go-
vernhatramitatdeformaincom-
pleta el projecte de llei de funció
pública, ja que no va acompanyat
de diversos dels informes que
són preceptius per poder trami-
tar-lo de forma correcta. Per això,
va presentar una pregunta que
l’executiu haurà de respondre de
forma oral el 3 de maig.
En l’escrit, el conseller gene-
ral apunta que “el projecte de llei
de funció pública va ser admès
a tràmit el 19 d’abril del 2018” i
que “un cop consultat no consta
que s’hagin adjuntat tots els in-
formes preceptius”. Per això, es
pregunta al Govern si ha entrat
a tràmit el projecte de llei amb
els informes preceptius i, “si no
és el cas, per quins motius”. Des
del PS es va expressar la preo-
cupació que ha aixecat el fet de
comprovar que una llei “tan im-
portant” com la de funció pública
no arriba al Consell General amb
tota la documentació preceptiva,
aspecte que, van recordar, podria
arribar, fins i tot, a la justícia, se-
gons han anunciat els mateixos
sindicats dels treballadors.
També el 3 de maig, el
conseller general liberal Ferran
Costa preguntarà a l’executiu
que informi de “la xifra total
d’inversió estrangera efectiva re-
alitzada” en aquells exercicis on
aquesta dada ja estigui disponi-
ble. La pregunta la motiva el fet
que el ministre Gilbert Saboya va
explicar que el Govern ja dispo-
sava de les xifres de l’any 2014.
També preguntarà per les con-
clusions de l’estudi d’investigació
de la condició del sòl del Pas de la
Casa encarregat per Govern l’any
2015 i quins indrets de la pobla-
ció requereixen una intervenció
de remediació. El president del
grup, Jordi Gallardo, de la seva
banda, vol saber “l’estat en què
es troben els deutors reconeguts
com a comptes a cobrar”, un cop
el Govern ha fet el tancament del
2017.
El PS troba a faltar documentació
a la llei de la funció pública
Consell general
Redacció
andorra La VeLLa
dallerès aposta per
un període transitori
en la concessió de
les línies

ANDORRA8 Dilluns, 23 D’abril Del 2018
A un any d’acabar la legisla-
tura, quin balanç es pot fer
i com s’encara la recta final?
El primer que cal remarcar
és que encara queda un any de
legislatura. S’ha volgut instal·
lar per part d’alguns partits la
sensació que estem ja amb la
legislatura acabada quan encara
queda en queda un 25%. A més,
en aquest any, hi ha projectes
de lleis importants damunt la
taula i, per tant, cal tirar·los
endavant, i aquesta és la volun·
tat de Demòcrates per Andor·
ra. Així que encarem l’any sent
conscients que tenim feina per
endavant i que tenim projectes
clau per al país, com poden ser
la reforma de la funció pública,
la reforma sanitària, les lleis
laborals, la segona part de les
transferències, entre d’altres.
I pel que fa al balanç?
Sí que és veritat que aquests
tres primers anys han estat
complicats, sobretot el primer
any i mig, pel cas BPA, però
crec que, un cop passat el punt
àlgid d’aquest afer, i amb una
resolució força satisfactòria,
els grups parlamentaris hem
pogut treballar projectes de llei
importants en les diferents co·
missions.
Un any de la legislatura,
però també l’etapa Martí.
Sí, i alguns pensen que enfo·
car·ho d’aquesta manera és com
justificar que DA no afronta·
rà els reptes que li queden per
aquest motiu. Però crec que és
tot el contrari; s’acaba un cicle
liderat per una persona en con·
cret, no pas el projecte de DA,
que tindrà continuïtat després
del lideratge d’Antoni Martí. És
un projecte que té força, vigèn·
cia i la perspectiva de continuar
i amb ganes d’afrontar els nous
reptes que venen de cara al fu·
tur. Tenim el convenciment que
cal donar resposta i finalitzar
aquells temes que hem iniciat
durant aquestes dues legislatu·
res.
Hi haurà temps per tirar-ho
tot endavant tenint en
compte els períodes de va-
cances parlamentàries?
De temps n’hi ha. Sí que és
cert que la singularitat d’aques·
ta legislatura ha fet que ens
trobem amb grups parlamen·
taris amb molt pocs membres,
i això fa que moltes vegades es
demanin moltes pròrrogues per
poder treballar els projectes de
llei, i el procés legislatiu s’allar·
gui més del que era habitual en
una legislatura normal. Ara, al
final, si hi ha la voluntat de tots
els grups parlamentaris de tirar
endavant un projecte de llei, es
pot fer. També és veritat que, si
no hi ha voluntat, es busca la
dilatació del temps i això per·
judica.
Citava abans la reforma de
la funció pública, un text tot
just admès a tràmit, però
molt criticat per sindicats i
partits.
És curiós que partits que di·
uen que no hi han tingut accés
l’han criticat amb una lleugere·
sa molt important i, fins i tot,
han anunciat esmenes a la tota·
litat i han criticat un contingut
que diuen que no han tingut
temps de mirar amb profundi·
tat. Tot i això, ara, en la fase par·
lamentària, es podran treballar
les possibles esmenes. Des del
grup demòcrata, hem treballat
un conjunt d’esmenes amb el
Govern per donar resposta a
una sèrie d’acords o voluntat
d’acords que es van establir en
les diferents reunions amb els
sindicats. I, a part d’això, també
tenim la porta oberta amb els
sindicats, i tenim pendent una
trobada perquè ens puguin ex·
posar els seus punts de vista i
comentar els aspectes de la llei.
I quin marge hi ha per a la
tasca parlamentària, un cop
el Govern ja ha dit les esme-
nes que es poden acceptar?
El marge hi és tot. Perquè, a
part de les esmenes fruit dels
acords entre el Govern i els sin·
dicats, el grup parlamentari de·
mòcrata, escoltant els sindicats
i també les esmenes que facin la
resta de grups, si creu que hi ha
esmenes que, sense desvirtuar
el text ni els objectius pels quals
s’ha fet aquesta reforma, millo·
rin el text, té tota la potestat del
món per acceptar esmenes en
aquest sentit. Som els primers
a buscar que el text final que
en resulti sigui el millor que
es pot obtenir i, si les millores
venen de les aportacions dels
mateixos sindicats o dels altres
grups, el grup demòcrata no té
cap inconvenient a poder·les in·
corporar al text.
I, pel que fa al paquet de
lleis laborals, serà possible
enllestir les tres?
És el que es busca. A princi·
pis de maig acabarà el termini
d’esmenes. Primer es treballarà
sobre el text de relacions labo·
rals i amb les altres es deixarà el
termini obert per si cal afegir·hi
correccions depenent del tre·
ball que es faci amb la primera
llei. Però la idea és que es vagin
treballant de forma seqüenci·
al. Són textos complexos i amb
molts articles i, tenint en comp·
te els projectes de cada forma·
ció respecte d’aquest àmbit, és
previsible que hi hagi un elevat
nombre d’esmenes i, per tant,
preveure un treball en comissió
llarg. Ara, quan aquest comença
sol ser força dinàmic i s’avança
força ràpid. Sí que hi ha aspec·
tes que es poden discutir i es
pot mirar d’arribar a consensos
i fer transaccions, però després
hi ha un conjunt molt elevat
d’esmenes que segurament ani·
ran més cap a aspectes i objec·
tius fonamentals del text, que
no són compartits. Per tant, en
aquest sentit tampoc no hi hau·
rà massa debat, sinó el posicio·
nament de cada partit. Esperem
poder·les tenir aprovades abans
del proper període de sessions.
Abans de l’estiu?
Esperem poder·ho fer, tot i
que després veurem el treball
que es pugui realitzar en comis·
sió. Queda tot el maig, tot el
junyi,sis’habilitapartdeljuliol,
hi hauria cert marge. Tot i així,
si no fos això, hauria de quedar
aprovat a l’inici del proper pe·
ríode de sessions. Cal recordar
que es tracta d’uns projectes de
llei entrats a tràmit l’octubre de
l’any passat, de manera que hi
ha hagut força temps perquè la
gent l’hagi pogut madurar, tre·
ballar i entendre.
Des de sindicats i partits es
diu que, en alguns aspectes,
el text va més enrere que la
legislació actual.
No tenim aquesta percepció
i no està fet en aquest sentit.
Els canvis que s’han introduït
sempre s’han fet en sentit po·
sitiu. L’únic aspecte que s’ha
“S’acaba un cicle liderat per una
persona, no pas el projecte de DA”
El conseller general de Demòcrates per Andorra i membre de l’exe-
cutiva de la formació Marc Ballestà repassa els reptes que queden
pendents per a aquest darrer any de legislatura, ple de “projectes de
llei importants damunt la taula”. Ballestà parla també dels moviments
que hi ha a la recerca d’aliances electorals i del treball per trobar el
relleu d’Antoni Martí al capdavant del projecte demòcrata.
Marc Ballestà, conseller general de Demòcrates per Andorra
M.S.
AnDorrA lA vellA
Si hi ha la voluntat de
tots els grups de tirar
endavant un projecte
de llei es pot fer
la comissió BPA no
es pot considerar un
fracàs si tenim clars
els objectius plantejats
Tots aquests
moviments sempre
s’han de fer dins de
la coherència política
jonAThAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 23 D’abril Del 2018
volgut posar com un retrocés
és el tema dels acomiadaments,
i entenc que és perquè es vol
fer creure una interpretació
del que no és. En aquest sen-
tit, l’acomiadament continua
igual com estava fins ara, i
l’única diferència és que hi ha
una part, que no forma part de
l’acomiadament, que és el tema
del preavís. Considerem que la
regulació actual desvirtua preci-
sament aquesta figura i no com-
pleix la seva funció. Per això, ho
modifiquem perquè no sigui un
element distorsionador.
Sí però, amb aquest canvi,
es redueix considerable-
ment la indemnització que
rep un treballador que sigui
acomiadat.
Això en el supòsit que l’em-
presari no atorgui el preavís, si
li dona els dies no ha de pagar la
indemnització corresponent a
aquest preavís. Sí que és veritat
que, en força casos, l’empresari
el que fa és pagar el preavís per
evitar situacions conflictives a
la pròpia empresa. La reflexió
que fem és si, per aquest tema
del preavís, cal arribar a la quan-
titat de dies que estipula la llei
actual, que pot ser de fins a 90
dies. Creiem que no i, per això,
mantenim la mateixa acumu-
lació fixada, però limitant-ho a
30 dies, que creiem que és un
termini prudencial per complir
amb els objectius del preavís.
Com valora la solució que
s’ha trobat per a la Llei de
transferències?
Bé, el que fa és donar respos-
ta a la sentència del Tribunal
Constitucional. A més, crec que
s’ha de valorar aquesta en la jus-
ta mesura, i la sentència diu que
la Llei de competències s’ade-
qua totalment a la Constitució
quan van haver-hi diversos par-
tits que van posar en qüestió
la constitucionalitat d’aquesta
llei. Per tant, és una bona no-
tícia per esvair dubtes i debats
que s’han generat a l’entorn
d’això. Pel que fa a les trans-
ferències, sí que és veritat que
qüestiona una part del reparti-
ment d’aquests diners en base
a uns criteris que s’havien fet
per buscar un nou dinamisme
en aquest repartiment i també
per poder alinear els interessos
de país amb les diverses institu-
cions i, per tant, alinear les po-
lítiques del Govern amb les dels
comuns. El TC s’ha pronunciat i
ha dit que aquests criteris fina-
listes no s’adeqüen al que diu la
Constitució i, per tant, s’ha tor-
nat a posar aquesta part dins el
repartiment general. De fet, si
mirem el redactat de la llei ori-
ginal, també deia que els dos
primers anys aquests mateixos
criteris es repartien a parts
iguals entre tots els comuns. El
que es fa amb la modificació és
donar compliment a la resolu-
ció del TC i plantejar el mateix
model que ja va ser aprovat per
la majoria dels comuns i també
per una majoria qualificada par-
lamentària. Per tant, no suposa
un canvi.
Temen que hi pugui haver un
nou recurs?
No, ja que fins que no hi ha
un pronunciament del Consti-
tucional pot haver-hi el dubte,
però ara sí que tenim aquest
pronunciament i el que es fa
és utilitzar aquells criteris que
ja han estat validats pel TC i,
en aquest sentit, podem estar
100% segurs que el nou text
presentat compleix escrupolo-
sament la Constitució.
LdA ha sortit de la comissió
BPA i ha assegurat que ha
estat un fracàs; ho ha estat?
No es pot considerar un fra-
càs en cap cas si tenim clars els
objectius que es van plante-
jar. Tinc la sospita que els que
plantegen el treball d’aquesta
comissió com un fracàs és per-
què, segurament, el que n’es-
peraven era poder fer un linxa-
ment públic de les institucions
del nostre país. I aquest no era
l’objectiu, sinó que es prete-
nia poder tenir coneixement
i analitzar amb profunditat el
que va succeir amb el cas BPA,
poder analitzar i conèixer de
primera mà les accions que van
portar a terme els organismes
implicats, bàsicament per, si
es detectaven punts de millora,
poder-los aplicar. I aquesta és
precisament la segona fase en
la qual som ara, i crec que tots
els grups parlamentaris s’hauri-
en de sentir còmodes treballant
en aquest sentit: analitzar i fer
propostes per millorar l’estabili-
tat de la nostra plaça financera.
Tinc la sensació que la decisió
que prenen segons quins par-
tits té més a veure amb el rèdit
polític que en poden obtenir
que amb l’acompliment o no
dels objectius de la comissió.
El ciutadà podrà percebre
abans de la fi de la legislatu-
ra que la reforma sanitària
està en marxa?
En temes sanitaris, com en
altres qüestions, com l’educació,
els canvis legislatius que es fan
tenen un impacte més a mitjà i
llarg termini. I, en la qüestió de
la sanitat, tenint en compte que
s’han de preservar els nivells de
qualitat i no alterar el funciona-
ment de l’usuari, és important
que això es faci amb la mesura
que toca i sense canvis radicals
d’un dia per l’altre. Dit això, el
que s’ha fet de moment és as-
sentar les bases principals. Era
molt important disposar de la
llei de drets i deures del pacient
i la història clínica compartida
perquè és la pedra angular so-
bre la qual s’han de sustentar
els grans canvis de la reforma
sanitària. També hi ha canvis
de gran importància que segu-
rament no són tan visibles, com
les reformes legislatives, com
tota la reestructuració inter-
na de l’hospital. S’ha treballat
molt per tancar el conveni amb
els metges, un acord que està
ja molt alineat amb la reforma
que es vol tirar endavant i que
ha estat complexa perquè posar
d’acord tot un col·lectiu com el
dels metges no és fàcil. També
s’està treballant en el replan-
tejament del funcionament in-
tern de la CASS, que és l’altre
gran pilar de la reforma.
Un dels grans canvis que sí
que es percebrà serà la im-
plantació del metge refe-
rent, per quan aquesta figu-
ra?
Pel que hem parlat amb el
ministre, la reforma legislativa
per implementar el metge refe-
rent està força avançada i, per
tant, no tardarà gaire a entrar a
tràmit parlamentari.
Com veu la negociació de
l’acord d’associació tenint
en compte que l’any vinent
hi haurà eleccions a Andorra
i al Parlament Europeu?
És més important tancar un
bon acord que tancar-lo ràpid. I
des de Demòcrates per Andorra
sempre s’ha treballat per acon-
seguir un bon acord, i no tant
en els terminis que es podien
haver plantejat en un inici. Per
a nosaltres era important que
en aquesta primera llibertat
que s’ha tractat, circulació de
mercaderies, es donés respos-
ta al que realment necessita
Andorra de cara a preservar la
seva sostenibilitat futura i do-
nar garanties a tots els sectors
productius i, en aquest sentit,
no s’han escatimat esforços per
mirar d’assolir el millor dels
acords possibles. I creiem que
es podrà tancar un molt bon
acord en aquest apartat i, si
això ha tardat més del que po-
díem pensar, benvingut sigui.
Crec que totes les forces políti-
ques estem d’acord que cal as-
solir un bon encaix amb la Unió
Europea, i això passa per tancar
un bon acord d’associació. Avui
en dia no s’entendria que algu-
na força política digués que no
hem d’anar cap a un acord d’as-
sociació. Així que estic conven-
çut que, si no es tanca aquesta
legislatura, el futur Govern i els
grups parlamentaris que surtin
de les eleccions continuaran
treballant per assolir el millor
dels acords per a Andorra.
Ha faltat pedagogia de cara
a la ciutadania?
Segurament, sí. Aquí potser
hem d’entonar el mea culpa i
admetre que, a nivell de comu-
nicació, segurament no ho hem
fet del tot bé. Si genera dubtes a
la gent, si no tothom té clar que
anar cap a un acord d’associació
sigui el millor per a Andorra és
que segurament no hem fet la
feina correcta d’explicar-ho bé.
El partit està treballant en
la tria del relleu de Martí,
per quan el substitut?
No tenim una data marcada.
Fixar calendaris que després
poden generar pressions o exi-
gències innecessàries no ens
aporta res. Des del partit s’ha
establert el mecanisme que es
creu que és el millor per a l’elec-
ció del candidat de les properes
eleccions. També hem de ser
conscients que encara queda
un any de legislatura i la nostra
perspectiva és que aquesta s’es-
goti. Per tant, creiem que anem
amb terminis suficients per po-
der fer amb calma i amb pausa
l’elecció.
És més complicat pel pes po-
lític de Martí?
Sí que és veritat que tenir
una figura com Antoni Martí,
amb el bagatge que té i el lide-
ratge molt fort i potent al vol-
tant, porta a fer comparacions
amb tothom qui vulgui ser-ne el
successor. Però, més important
que centrar-nos en el persona-
lisme, el que ha de quedar clar
és que la persona que prengui el
relleu agafarà el relleu del pro-
jecte, que és el que hi ha per so-
bre de tot.
Com veu els moviments que
hi ha tant a la dreta com a
l’esquerra?
És una cosa molt normal
dins la idiosincràsia política del
nostre país. Tot això de pos-
sibles moviments, aliances i
acords sempre està a l’ordre del
dia, i això és, en bona part, pel
sistema polític que tenim, que
fa que siguin molt importants
les parròquies. El que tothom
ha de tenir clar, perquè si no
la ciutadania no ho entendria,
és que tots aquests moviments
sempre s’han de fer dins de la
coherència política.
jonathan gil

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
L’Associació d’Assessors Tribu-
taris i Fiscals (AATF) proposarà
al Govern, en el marc de la re-
forma de l’impost de societats
(IS), que les Sicav, o societats
d’inversió de capital variable,
tributin a l’1%, quan ara ho
estan fent al 0%. La raó és que
Andorra seria més competitiva i
es podria equiparar a una plaça
com la de Luxemburg o Espanya
(que estan al voltant d’aquest
1%). Ara per ara, a les Sicav es-
panyoles no els és rentable venir
a Andorra perquè, en no existir
aquesta equiparació, l’Estat es-
panyol els carregaria un 30% de
tributació.
Segons va explicar Marc
Vilallonga, vicepresident de
l’AATF, advocat fiscalista i pro-
fessor de fiscalitat de la Uni-
versitat d’Andorra, fa anys
que moltes Sicav es desplacen
d’Espanya a Luxemburg perquè
temen la reforma pendent de
l’Estat espanyol sobre aquest ti-
pus de societats. Amb l’aplicació
d’aquest 1%, Andorra s’equipa-
raria i podria atreure les Sicav
espanyoles, que podrien des-
plaçar-se al Principat sense cap
principi de transparència, és
a dir, sense haver de tributar
al seu país. Ara, si ho fan, se’ls
aplica una clàusula contra l’abús
fiscal, i Espanya els aplicaria
aquell 30%.
NO GRAVAR L’ESTALVI
Pel que fa a l’altra tipologia de
les organismes d’inversió col-
lectiva (OIC), és a dir, els fons
d’inversió, l’AATF referma que
es mantingui el 0% de tributació
com fins ara. La raó és que ho
veuen com una destinació on va
l’estalvi i aquest “no s’ha de gra-
var”, com diu el vicepresident
de l’AATF. A parer de Vilallonga,
aquests rendiments dels fons
d’inversió ajudaran a comple-
mentar les pensions futures. I,
a més, diu, “és una tendència
en l’àmbit europeu que totes
aquestes rendes no tributin en
mires futures a unes pensions
que van a la baixa”. Per aquest
motiu, també es mostraven en
contra de l’esmena del PS que
dijous passat va ser rebutjada al
Consell General i que plantejava
que els rendiments de les OIC
tributessin a l’IRPF.
L’AATF argumenta que els
fons d’inversió són llocs on es
col·loquen els estalvis, uns di-
ners que diuen que ja han tri-
butat o bé per una activitat
professional o bé per un salari i,
per tant, “fer tributar els guanys
que provenen de fons d’inversió
o de Sicav (amb l’IRPF) tècnica-
ment no ho veiem bé, perquè el
marc avui vigent de neutralitat
fiscal a l’entorn de les rendes
de l’estalvi fa d’Andorra un país
molt atractiu per atendre resi-
dents i mitjans i grans patrimo-
nis i, a nivell domèstic i de país,
els fons d’inversió permeten
vehicular l’estalvi de la gent”, va
explicar Vilallonga. Aquest 0%,
des de l’AATF, el veuen com una
manera d’incentivar l’estalvi a
llarg termini “tenint en comp-
te que el sistema de pensions
públiques anirà a la baixa i que
s’haurà de complementar amb
estalvi privat”.
Proposen una reflexió més
profunda, com també va fer el
mateix ministre de Finances,
Jordi Cinca, dijous passat al
Consell General, i que la gent
que guanyi i tingui més tributin
més, amb una proporcionalitat.
Això, però, a parer de Vilallon-
ga, ha de ser en vistes a “una
progressió i evolució de l’IRPF”
i no de l’IS.
Per altra banda, també posen
d’exemple Portugal, que diuen
que té règims més favorables
que Andorra, en el sentit que
allà els residents passius estan
exempts totalment de pagar im-
postos. Tot i això, també con-
creten que aquesta exempció
té una durada de 10 anys i que
Andorra té altres avantatges,
com la seguretat i la sanitat,
molt millors que les de Portugal.
REFORMA DE L’IS
Aquest canvi en la tributació
de les Sicav amb l’1% i el man-
tenir al 0% la gravació dels fons
d’inversió és, segons Vilallonga,
compartit per més agents eco-
nòmics del país.
Des de l’AATF volen entrar al
debat d’aquesta reforma de l’IS
i aportar propostes com la ja
mencionada en el canvi de tri-
butació de les Sicav. Tot i això,
encara no tenen una opinió con-
sensuada sobre els canvis que
es volen fer en les deduccions
d’aquest impost.
Vilallonga també es va pro-
nunciar sobre el debat al Con-
sell General entre els diferents
grups parlamentaris sobre si
s’havien de mantenir amb can-
vis i no eliminar completament,
com s’ha fet, alguns dels règims
especials de l’IS per adaptar-se a
les normes BEPS. Al si de l’AATF
també hi va haver aquest debat,
i tampoc se’n tenia una opinió
consensuada. Alguns dels asses-
sors consideraven que s’havien
de modificar els règims sense
eliminar-los, com han fet alguns
països que s’han adaptat a les
normes BEPS. Altres, com el
mateix Vilallonga, consideren
que, amb aquesta eliminació,
Andorra dona el missatge clar
que “som complidors, ja que el
nostre marc fiscal ja és suau en
el tipus general del 10%.
Fiscalitat
Marc Vilallonga és el vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
L’AATF proposa que les Sicav tributin
a l’1% i els fons d’inversió, al 0%
L’estalvi ha de continuar sense gravar-se “perquè servirà per complementar les pensions”
Sindicats
El Sindicat de l’Ensenyament Pú-
blic (SEP) celebrarà el 3 de maig
vinent una assemblea extraor-
dinària en la qual es farà balanç
de les reunions sectorials i dels
claustres sobre la llei d’Ensenya-
ment i una valoració de la darre-
ra versió del text i dels contactes
mantinguts amb el ministeri. En
l’assembla, que tindrà lloc a les
18.30 a la sala d’actes del Comú
d’Escaldes-Engordany, es fixarà
també la posició del SEP respec-
te a aquesta llei i s’explicaran les
gestions fetes i el pla d’acció del
SEP posterior a les jornades de
vaga.
Assemblea del
SEP per analitzar
les reunions per
la llei del cos
Redacció
andorra la vella
Escassa participació en la
segona volta de les legislatives
igual que tot just fa quinze dies, menys de 200 dels més de
2.400 residents francesos amb dret a vot van participar ahir en
la segona volta de les legislatives per escollir el representant a
l’assembleanacionaldelacinquenacircumscripciódelsfrancesos
a l’estranger. la candidata de la república en Marxa, Samantha
Cazebonne, que ja es va imposar en els comicis anul·lats del juny,
s’enfrontava al candidat de l’esquerra alternativa François ralle.
jonathan gil
residents francesos

publicitat 11Dilluns, 23 D’abril Del 2018
The Future of Private Banking
Fons Return & Conscience
Rendibilitats passades no condicionen rendiments futurs. Més informació i comissions detallades en els prospectes de cada producte, publicats a www.vallbanc.ad.
Entitat gestora: Vall Banc Fons, SAU. Entitat dipositària: Vall Banc, SA. Vall Banc Fons Return and Conscience: núm. de registre INAF 0176-01.
l nou Vall Banc Fons Return & Conscience t’ofereix la possibilitat d’incrementar el teu capital i participar en una inversió amb
grans beneﬁcis socials. Junts farem créixer projectes d’integració social, educació, salut, sostenibilitat i energies
renovables. I a més, cedim el 80 % de la comissió de gestió del fons a les entitats solidàries andorranes amb les quals col·laborem.
Els diners sí que fan la felicitat, sobretot quan s’inverteixen en empreses que milloren el teu futur i el dels que t’envolten.
Per a més informació, visita’ns, entra a www.vallbanc.ad o truca’ns al + 376 750 760
E
Els diners sí
que fan la felicitat
La felicitat d’obtenir beneﬁcis
per a tu i per a tots

5 DE MAIG
Espanya celebra aquest any els
25 anys de l’establiment de les
relacions diplomàtiques amb
Andorra, que l’ambaixador es-
panyol Manuel Montobbio va
qualificar “d’excel·lents”. Mon-
tobbio va destacar que, des de
la firma del tractat, hi va ha-
ver un canvi qualitatiu en les
relacions d’Estat a Estat. En
aquest quart de segle, els dos
països han firmat 39 tractats
o memoràndums d’entesa, fet
que significa que hi ha “canals
automatitzats” per oferir un
bon servei. L’ambaixador va
posar alguns exemples del que
regulen els instruments de co-
operació, com l’assistència sa-
nitària, el reconeixement del
carnet de conduir andorrà a
Espanya i l’exportació de resi-
dus. “Hem establert una rela-
ció bilateral amb una automa-
ticitat molt gran, i hem ofert
un gran servei per a les perso-
nes, amb relacions molt satis-
factòries i d’interès mutu”, ha
conclòs el diplomàtic espanyol.
Montobbio també va recordar
que cada any són milers les
persones de nacionalitat espa-
nyola que venen de turisme al
Principat.
L’ambaixador va declinar fer
cap valoració sobre la creació
d’un Comitè de Defensa de la
República (CDR) a Andorra,
amb motiu del moment tens
que estan vivint les relacions
entre Catalunya i Espanya.
Montobbio diu que les relacions
amb Andorra són “excel·lents”
Política
L’ambaixador Manuel Montobbio.
jonathan gil
Agències
andorra la vella
Un dels eixos de la reforma sa-
nitària és anar cap a un model
sanitari centrat en la persona,
en el pacient. El SAAS està pre-
parant una prova pilot que vol
iniciar al Cedre per desenvolu-
par aquest model.
De tots els residents del Ce-
dre, la meitat tenen demència,
de diferents nivells, des de mo-
derada fins a molt greu. Amb
aquesta prova el que es pretén
és agafar un grup petit de resi-
dents i aplicar-los el disseny del
nou model centrat en l’atenció a
cada pacient.
El Cedre ja disposa d’una
neuropsicòloga “que dissenya
tots els plans de neuroestimu-
lació i fan una tasca molt bona”,
va explicar Eva Heras, metge en
medicina interna i adjunta al
director assistencial en l’àrea de
Cronicitat i Sociosanitari. Ara,
però, el que es planteja és aplicar
el canvi de model, que donarà
lloc a un tractament més perso-
nalitzat.
Aquesta prova pilot ja s’ha
plantejat a la Federació de la
gent gran, a l’Associació Andor-
rana per la Malaltia d’Alzheimer
i també als familiars dels usua-
ris del Cedre, i ara s’espera que
s’aprovi i s’identifiqui aquest
grup per començar a executar la
prova pilot.
El nou model suposarà que,
en funció de la patologia i de la
història de vida de cada pacient,
es puguin adequar els recursos
al que necessita cada persona.
“Això és molt engrescador, però
molt complicat”, va explicar
Heras. Tot i això, l’adjunta a di-
rector assistencial en l’àrea de
Cronicitat i Sociosanitari va ma-
nifestar que el nou model no té
per què necessitar més recursos.
“El que cal és redimensionarlos”.
Segons Heras, “cal apoderar els
auxiliars d’infermeria, que són
els que estan més a prop dels
pacients. Fer grups petits, com
petites comunitats i que tinguin
cadascuna les seves persones au-
xiliars”. A més, es contempla que
el neuropsicòleg i altres treballa-
dors de l’equip multifuncional
també formin aquests auxiliars.
Heras comenta que hi ha ex-
periències, com als EUA i també
al País Basc, a la Fundación Ma-
tías i la Fundación Pilates, i al-
tres que estan molt centrades en
aquesta atenció enfocada en la
persona. “Veus que als residents
no els posen aquestes baranes, i
no cauen; posar-les genera una
angoixa i agressivitat. El que te-
nen són sensors de moviments.
Aquest és només un exemple de
com se centren en les necessi-
tats de la persona”.
JORNADES FORMATIVES
Precisament, el 14 de maig es
farà una jornada sobre l’atenció
centrada en la persona al Cedre.
“Hem convidat els responsables
de gestió del centre sociosanita-
ri de Vic, del País Basc. Gestors
i auxiliars, perquè ens expliquin
com han estat els canvis cap a
aquest model i com ha estat la
transformació dels centres”,
va comentar Heras. També hi
seran presents arquitectes que
han hagut de redissenyar l’es-
pai i també metges, des de di-
ferents nivells. És una jornada
dirigida al personal del Cedre,
als familiars dels usuaris i a la
gent de l’àmbit sociosanitari. A
més, es faran dues conferències
a la tarda, que estaran obertes a
tothom i que explicaran al públic
en general els models de sanitat
centrats en la persona.
El Cedre experimentarà
una prova pilot d’un model
centrat en la persona
L’objectiu és coordinar quins són els recursos necessaris per a cada pacient
SaaS
Usuaris del Cedre, la setmana passada, en un simulacre d’evacuació.
SaaS
P.G.
andorra la vella

ANDORRA 13Dilluns, 23 D’abril Del 2018
BancSabadell d’Andorra, SA
JUNTA GENERAL ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA D’ACCIONISTES
El Consell d’Administració de BancSabadell d’Andorra, SA en la sessió del dia 23 de març de
2018 va acordar convocar la Junta General Ordinària i Extraordinària d’Accionistes, que es farà el
dia 18 de maig de 2018 a les 12.30 hores, al Centre de Congressos i Exposicions d’Andorra
la Vella, plaça del Poble, s/n, en segona convocatòria, sent previsible que no es pugui celebrar en
la primera, que també queda convocada al mateix lloc i a la mateixa hora del dia hàbil anterior, per
tractar del següent Ordre del Dia:
1.- Examen i aprovació dels Estats Financers simples i consolidats del BancSabadell
d’Andorra, SA, degudament auditats (balanç de situació i compte de pèrdues i guanys) i
aplicació del resultat, corresponents a l’exercici tancat a 31 de desembre de 2017.
2.- Aprovació de la gestió del Consell d’Administració corresponent a l’exercici tancat a 31
de desembre de 2017.
3.- Reelecció d’administradors.
4.- Nomenament dels accionistes interventors per a l’aprovació de l’acta de la Junta.
5.- Nomenament de la societat auditora, per realitzar l’auditoria dels Estats Financers del
Banc de l’exercici 2018.
6.- Delegació en el president i/o en el secretari del Consell d’Administració de les facultats
per formalitzar, si fos el cas, els acords referents als punts anteriors de l’ordre del dia.
7.- Precs i preguntes.
Des de la data de convocatòria de la Junta, els accionistes del Banc poden obtenir de forma
immediata i gratuïta, una còpia dels documents amb la proposta d’acords que seran sotmesos
a l’aprovació de la Junta General i l’Informe dels Auditors de Comptes, havent-ho de sol·licitar
al domicili social. Els esmentats documents també podran examinar-se personalment al domicili
social del Banc (avinguda del Fener, núm. 7 d’Andorra la Vella) i consultar-los a la pàgina web del
Banc (www.bsa.ad).
Els accionistes que desitgin acudir a la Junta General hauran d’utilitzar la targeta d’assistència que
els facilitarà el secretari del Consell d’Administració.
Andorra la Vella, 23 d’abril de 2018.
El President del Consell d’Administració, Josep Permanyer i Cunillera.
Atesa la demanda existent en
els darrers anys per part dels
clients, a partir d’ara els usuaris
també podran optar per adqui-
rir un passi que donarà accés a
les instal·lacions de Pal i Arin-
sal durant 10 mesos l’any, tant
a l’hivern com a l’estiu, amb un
preu més avantatjós. El nou for-
fet de temporada Ski&Bike de
Vallnord-Pal Arinsal es podrà
adquirir a l’oficina de turisme
de la Massana des d’avui, dia
23 d’abril, i serà vàlid del 19 de
maig del 2018 fins a l’octubre
del 2019. D’aquesta manera,
el client gaudirà de l’estiu 2018
de franc, a més d’incloure tota
la temporada d’hivern i estiu
2018-2019.
Per als clients residents al
Principat, el cost serà de 150 eu-
ros. Els avantatges dels veïns de
la Massana s’amplien a tots els
ciutadans d’Andorra, ja que el
preu especial d’aquest nou forfet
per als residents serà el mateix
sense distinció de parròquies
ni antiguitat. Els clients que ho
desitgin també podran comprar
més endavant el forfet Vallnord,
que permet fer ús a les estacions
de Pal Arinsal i Ordino Arcalís.
El Vallnord Bike Park La Mas-
sana obrirà les portes el 19 de
maig. Ho farà tots els caps de
setmana fins al 15 de juny, dia
que coincidirà amb l’inici de les
activitats d’estiu de l’estació. A
partir d’aquesta data, l’obertura
passarà a ser diària fins al 9 de
setembre. Del 15 de setembre
i fins al 14 d’octubre obrirà els
caps de setmana. Destaca també
l’horari d’obertura ampliat fins a
les vuit del vespre del 28 de juliol
al 19 d’agost.
Pal-Arinsal treu un nou forfet
de temporada Ski & Bike
amb l’estiu 2018 gratuït
Estacions
Redacció
andorra la vElla
Es pot adquirir a
l’oficina de turisme
de la Massana a
partir d’avui
La Massana i la Caubella, a Pal,
estaran connectades a través
d’un camí per a BTT i bicicletes
elèctriques. Aquest serà en sentit
pujada i “relativament accessi-
ble”, va dir el conseller de Turis-
me, Comerç i Dinamització mas-
sanenc, Sergi Balielles. L’objectiu
de la iniciativa és seguir potenci-
ant l’aposta pel turisme familiar i
pel món de la bicicleta, però tam-
bé donar resposta a la gent que
vol “pedalar i pujar”, una pràctica
que està en auge, va assegurar.
La intenció és que una part
important del camí ja estigui
operatiu aquest estiu. Ara es
projecta arranjar un tram de 2,5
quilòmetres des dels Cortals de
Sispony fins al pla de la Caubella
que falta per realitzar. El punt de
partida del circuit serà la plaça de
les Fontetes, es passarà pel car-
rer Major en direcció a Escàs i,
passant pels cortals de Sispony,
s’arribarà al pla de la Caubella.
Balielles va explicar que s’ha op-
tat per situar el punt de partida
i arribada a les Fontetes perquè
allà pots triar entre diferents
modalitats (fer descens o bé pu-
jar pedalant i baixar amb el tele-
cabina). A més, el recorregut està
pensat com un bucle, ja que, un
cop a dalt, el visitant es trobarà
amb la zona de serveis de l’esta-
ció de Pal.
El Comú ha previst una par-
tida de 150.000 euros com a
màxim per condicionar el camí.
La inversió ha de permetre so-
lucionar els punts negres (es vol
que sigui molt segur, sobretot
en les zones on conviu amb el
trànsit rodat), senyalitzar l’iti-
nerari i habilitar dos miradors,
així com construir el tram final
fins a la Caubella. Tindrà entre
1 metre i 1,5 metres d’amplada
i serà compatible amb el pas de
vianants. Tot seguit es vol con-
nectar amb l’edifici del coll de
la Botella. La iniciativa compta
amb tota la complicitat d’EMAP,
va dir Balielles, que va afegir que
també s’està treballant amb les
botigues d’esports perquè, a més
debicicletesdedescens,ofereixin
bicicletes elèctriques de lloguer
perquè “no a tothom li agrada un
bike park”.
Un camí per a bicicletes permetrà
pujar de la Massana a la Caubella
Així el Comú vol seguir potenciant el turisme familiar relacionat amb la BTT i l’‘e-bike’
activitats
El circuit unirà la plaça de les Fontetes i el pla de la Caubella.
JonaTHan GIl
M.S.C.
andorra la vElla
Per al projecte es
preveu un pressupost
màxim de 150.000
euros
S’espera que una
part important estigui
operativa aquest
mateix estiu

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Escola francesaEncamp
Del 23 d’abril al 11 de maig
del 2018, per vuitè any con·
secutiu, la Delegació de l’en·
senyament francès a Andor·
ra organitza unes jornades
esportives i intel·lectuals en
què participen tots els nens
de les escoles primàries fran·
ceses del Principat (uns 700
alumnes). Les proves per
als més menuts són jocs col·
lectius, matemàtiques, lectu·
ra i tecnologia.
Per a aquest últim àmbit,
cada classe ha construït, du·
rant l’any, un giny mecànic
que envia un vehicle al més
lluny possible gràcies a la for·
ça d’un globus. Per als nens
de 9·10 anys: partits de kin-
bol (joc col·lectiu que ve del
Quebec), matemàtiques, lec·
tura i tecnologia. En aquest
cas, cada classe ha construït
durant l’any un giny mecànic
que envia una pilota de ping·
pong com més lluny millor. Al
juny, els nens de CM2 partici·
paran en un torneig de rugbi
i visitaran el Liceu Comte de
Foix, on continuaran els estu·
dis l’any que ve.
Un pont penjat de fins a 200
metres d’altitud serà el nou
atractiu turístic d’Encamp. El
Comú convoca arquitectes i
enginyersalconcurspúblicper
adjudicar la redacció del pro·
jecte i la direcció facultativa
per a la construcció d’un pont
per a vianants a la carretera de
les Pardines. L’edicte ja s’havia
publicat fa unes setmanes,
però el Comú ha prorrogat el
termini per presentar ofertes
finsal15demaig.S’hanmodi·
ficat algunes de les condicions
inicials establertes als plecs de
bases. El cònsol major, Jordi
Torres, ha especificat que la
idea és col·locar “un pont pen·
jat des de la sortida del túnel
fins a l’altre costat, és a dir, en
lloc de passar pels dos riuets,
un pont que permeti travessar
d’una punta a l’altra de vall,
per sobre del riu de la Moli·
na”. Torres afirma que serà
“espectacular, amb una altura
considerable” i, per tant, “es·
devindrà un nou atractiu per
alturisme”.Elpont,enelpunt
més alt, tindrà entre 150 i 200
metres d’altitud.
Jornades
esportives i
intel·lectuals
a primària
Un pont penjat
a les Pardines,
nou reclam
turístic
Redacció
andorra la vElla
Agències
andorra la vElla
El nou Agora Internatio·
nal School Andorra, antic Col·
legi del Pirineu, redefineix el
seu projecte educatiu amb una
ferma aposta per la internaci·
onalització implementant els
programes de l’International
Baccalaureate i realitzant una
important inversió en la forma·
ció del professorat, tecnologia i
infraestructures. L’escola tam·
bé adoptarà el currículum d’Ap·
ple Everyone can code (Pro·
gramació per a tots). El centre
pertany al prestigiós grup edu·
catiu NACE Schools i té com
a referent l’Agora Sant Cugat
International School, el millor
col·legi privat de Barcelona i 8è
de tot Espanya (segons el ràn·
quing dels 100 millors col·legis
del diari El Mundo del 2018).
La setmana passada va tenir
lloc una reunió amb la presèn·
cia del cònsol major de la Mas·
sana, David Baró, on es va com·
partir amb tota la comunitat
escolar el nou projecte educatiu
de l’escola. Agora International
School Andorra implementarà
al llarg dels pròxims anys els
programes internacionals, de
3 a 18 anys, del prestigiós In·
ternational Baccalaureate que,
a més de permetre als seus
alumnes accedir a les millors
universitats del món, els pre·
para per aprendre a pensar de
manera independent i fomen·
tar la seva iniciativa individual,
l’esperit crític i el pensament
global. A més, a partir del curs
vinent, els alumnes tindran la
possibilitat d’obtenir el Diplo·
ma Dual Americà Espanyol, la
qual cosa els permetrà també
l’accés a les universitats ameri·
canes. En aquesta aposta per la
internacionalització, el col·legi
redefineix també el seu projecte
lingüístic. L’anglès, l’espanyol i
el francès es converteixen en
llengües vehiculars, i es reforça
la immersió lingüística que ja
es realitza en totes les etapes.
El centre presentarà el seu nou
projecte en una reunió oberta el
15 de maig, a l’hotel Roc Blanc,
a les set de la tarda, davant les
principals autoritats en matè·
ria d’educació del país.
L’Agora International School
aposta per la internacionalització
El centre preveu fer una important inversió en professorat i infraestructures
Educació
La reunió de la setmana passada a la Massana.
aISa
Redacció
andorra la vElla
Malgrat que la gran majoria
dels padrins ja havien pujat
sobre d’un escenari, els ner·
vis, minuts abans de l’estrena,
eren ben presents. “S’han de
saber controlar, perquè si no a
vegades les paraules i les frases
no surten com un vol”, definia
Joan Juste, l’únic home de la
funció. Una desena de padrins
van interpretar ahir a la tarda
l’obra de teatre L’escapada, una
funció que sorgeix del treball
realitzat al llarg del curs pels
participants al taller de teatre
que s’organitza cada any des del
Comú de Sant Julià de Lòria.
Prop d’unes 150 persones van
omplir l’Auditori Rocafort per
veure com es trenca la rutina en
una residència d’avis i els prota·
gonistes s’organitzen per donar
lloc a situacions noves i diverti·
des que tenen com a principal
objectiu buscar una sortida.
“És molt gratificant dirigir·los
perquè estan disposats a fer
qualsevol cosa per tirar enda·
vant l’obra, jo repetiria mil ve·
gades”, va lloar l’escriptora, di·
rectora i intèrpret de L’escapada,
Mercè Requena, minuts abans
de començar la funció. L’espec·
tacle és solidari, ja que tots els
fons que s’han recaptat amb
l’entrada simbòlica, a dos eu·
ros, es destinaran a l’Associació
d’Afectats d’Autisme d’Andorra
(Autea). La creació d’un espot
publicitari per conscienciar la
població o la posada en marxa
de nous projectes formatius per
a professionals i famílies seran
les iniciatives a les quals Autea
destinarà els diners recollits.
Ple a l’Auditori Rocafort per
veure els padrins dalt de
l’escenari amb ‘L’escapada’
Sant Julià de lòria
Agències
andorra la vElla
Els padrins de Sant Julià van representar l’obra “L’escapada”.
agèncIES

Pirineus
EL TEU
Música
Coincidint amb Sant Jordi,
l’associació cultural Cambu-
leta ha publicat un doble CD
de cançons en pallarès. El disc
Cambuleta. Cançons en palla-
rès conté 34 temes, la majoria
inèdits, però també hi ha una
petita selecció de cançons
populars. Hi han col·laborat
escoles i grups de música del
Pallars i de Catalunya.
CD de cançons
en pallarès
La Seu d’Urgell
Avui, diada de Sant Jordi,
la Seu inicia la campanya de
captació de voluntaris per
als Special Olympics, que
tindran lloc entre el 4 i el 7
d’octubre d’aquest any a la
ciutat, juntament amb An-
dorra la Vella. El servei d’Es-
ports disposarà d’un estand
informatiu al passeig Joan
Brudieu de la ciutat on tot-
hom que vulgui fer de volun-
tari ja s’hi podrà inscriure. A
partir de demà i fins al 31 de
juliol, els urgellencs majors
de 16 anys interessats a fer
tasques de voluntariat po-
dran omplir una fitxa d’ins-
cripció que trobaran via web
a http://esports.laseu.cat o
en format paper a l’Oficina
d’Atenció Ciutadana (OAC).
Captació de
voluntaris per
als Special
Olympics
Redacció
La SeU d’UrgeLL
El camí dels Bons Homes celebra
aquest 2018 els seu 20è aniver-
sari i posa en marxa un nou pla
d’acció que persegueix incremen-
tar el nombre d’excursionistes
que fan la ruta transpirinenca
que uneix el santuari de Queralt,
a Berga, i el castell de Montse-
gur, a l’Arieja (França). Entre
les mesures, hi ha la millora del
sender, la creació d’un paquet
per facilitar-ne l’execució, l’edició
d’un mapa o la inclusió de nous
establiments en la ruta. A més,
està previst que s’hi col·loquin
comptadors per quantificar la xi-
fra exacta de senderistes. Segons
ha explicat Borja Segura, tècnic
responsable del camí, ha estat la
subvenció de 376.187 euros que
ha rebut la ruta, a través de l’ajut
europeu Poctefa, el que “perme-
trà fer-ho possible”.
Segura manifesta que aquest
2018 es donarà el tret de sortida
auna“novaetapa”decanvisenla
ruta transpirinenca. Fins ara, la
travessa s’abastia exclusivament
de les aportacions econòmiques
dels consells comarcals per on
passa –el Berguedà, la Cerdanya,
Solsonès i l’Alt Urgell– i de pri-
vats, però gràcies a la subvenció
europea, de tres anys, “gaudirem
d’autonomia” i es podran em-
prendre accions “a mitjà i curt
termini”. El primer que s’ha fet
ha estat reformular la guia amb
un nou format, que inclou un
conjunt de mapes per etapes. Tot
seguit, el mes de maig, es farà un
inventari de l’estat del camí que,
malgrat que Segura comenta que
“és bo”, permetrà veure “quines
mesures cal realitzar”. En aquest
sentit, Karina Bejar, tècnica res-
ponsable de la ruta fins al 2017,
reconeix que és un àmbit en el
qual fa anys que s’està treballant,
però que “no és gens fàcil, tenint
en compte que són prop de 400
quilòmetres d’itinerari” entre el
camí dels Bons Homes i el camí
de l’Últim Càtar, branca paral·lela
de l’itinerari.
L’inventari també servirà
per veure en quins punts es col-
locaran comptadors de persones.
I és que, segons el responsable
del camí, el fet de desconèixer
l’afluència “real d’usuaris” és
també una barrera. En aquests
moments només n’hi ha un, col-
locat a 4 quilòmetres de l’inici,
molt a prop del santuari de Que-
ralt que, en tractar-se d’un pol
d’atracció turística, impedeix
treballar amb les seves dades. Se-
gons Segura, a partir de les dades
dels establiments d’allotjament,
les agències de viatges i les per-
sones que sol·liciten el passaport
per fer la ruta, calculen que unes
mil persones el realitzen anual-
ment. La previsió és que els nous
comptadors estiguin col·locats a
principis d’estiu.
Des del camí s’ha començat a
treballar amb teleoperadors per
posaral’abastdelsexcursionistes
paquets per a les persones que
vulguin fer la ruta, i que inclo-
guin les reserves d’allotjament,
els àpats i obsequis exclusius de
la ruta. Segons el tècnic respon-
sable, amb la seva venda, a banda
d’ajudar l’excursionista a tenir la
ruta “més ben planificada” i evi-
tar-los “haver de fer les gestions”,
el que es busca és conèixer més
“el perfil d’usuari”. “Si sabem qui
ens visita, sabem a qui ens hem
d’adreçar”, afegeix Segura.
El camí dels Bons Homes pretén
augmentar la xifra d’excursionistes
La ruta, que compleix enguany el seu 20è aniversari, tindrà un paquet per facilitar-ne l’execució
Turisme
La ruta dels Bons Homes i, al fons, la cova de la Troballa, a Queralt.
agèncieS
Agències
berga

16 Dilluns, 23 D’abril Del 2018
Cultura
“Si els arrapaltars s’han endut
fora gairebé tota la pintura romà-
nica damunt taula i gran part de
la gòtica moble, deixaren en pau
els murals gòtics que encara no
erenestimatsdelmercatperòque
per a nosaltres tenen inqüestio-
nable importància. Amb aques-
tes restes de murals gòtics es pot
organitzar en gran part el futur
Museu Nacional; poden ser, si
més no, el corpus més important
del mateix”. Amb aquestes visi-
onàries paraules arrenca el ma-
nuscrit de l’Inventari i conservació
del patrimoni artístic de les Valls
que el crític i historiador Rafael
Benet (Terrassa, 1889-Barcelo-
na, 1979) va fer entre el juliol i el
novembre del 1955 per encàrrec
del Consell General i del Sindicat
d’Iniciativa, i amb la col·laboració
delpintorManuelHumbert(Bar-
celona, 1889-1975).
Paraules visionàries que sis
decennis després encara esperen
resposta –però no s’hi amoïnin
perquè, ara que s’acosten les elec-
cions, el debat sobre el museu na-
cional tornarà a l’ordre del dia– i
que es van quedar al calaix de
les bones intencions com, d’altra
banda, tot l’Inventari, 149 pàgi-
nes meravellosament manuscri-
tes i il·lustrades amb dibuixos i
croquis, així com amb fotografies
de Valentí Claverol i Bonaventu-
ra Rebés fetes expressament per
a l’ocasió. La publicació d’aquest
primer catàleg raonat del nostre
patrimoni es va anar endarre-
rint –primer havia de ser el 1961;
després, el 1965–, i l’última notí-
cia és del 1969, quan Casal i Vall
anunciava dintre de la col·lecció
Monumenta Andorrana un In-
ventari dels béns arqueològics i
artístics d’Andorra que mai no va
veure la llum.
Si en parlem avui i aquí és
perquè l’Arxiu Nacional acaba
d’incorporar còpia digitalitzada
del manuscrit original, conservat
per Jacint Berenguer que, d’al-
tra banda, ja l’havia exhumat a
l’últim número del Quadern d’Es-
tudis Andorrans, en què li consa-
gra una exhaustiva i reveladora
ressenya. El cas és que Benet va
desfilar durant cinc mesos del
1955 per tots els racons del país
i, a més de postular el riquíssim
llegat gòtic com a episodi central
del futur Museu Nacional, també
suggereix l’oportunitat que s’ubi-
qui temporalment al pavelló del
Museu d’Història Natural que
Xavier Rebés havia obert als anys
30 a Ordino i que el 1948 va tan-
car les portes: l’actual Auditori
Nacional. Una idea que també es
va quedar al calaix.
De Casanovas als Pastors
Entre els principals i poc cone-
guts rèdits d’aquest Inventari
pioner cal posar-hi l’autoria de
l’oli Les ànimes, una de les obres
mestres del barroc nacional, a
l’arxiprestal de Sant Esteve: “Per
a l’història de la pintura catalana
ha estat una veritable sort, l’ha-
ver pogut descobrir la signatura
del quadre. És per diligència de
mossèn Pujol que poguérem, a
baix, arran del marc, en la part
esquerra de la gran tela pintada
a l’oli, el nom del seu autor, Joan
Casanovas. D’aquest pintor no’s
coneixia cap obra”. El rastre el va
trobar al llibre d’actes de la con-
fraria de les Ànimes, que consig-
na amb data del 16 de febrer del
1742 la donació d’“un cuadro de
animas gran, en lo qual hi ha un
St Miquel, la Mare de Déu de la
Pietat y Sant Antoni”. I el nom
del donant, Anton Moles, que
apareix retratat a la part dreta de
l’obra i en actitud orant. El que
sorprèn és que no arribés a iden-
tificar –potser no el va ni veure–
el sant Nicolau de Tolenti de la
parròquia de Sant Julià, obra del
seu Antoni de Viladomat: Benet
era probablement la màxima au-
toritat en aquest altre mestre del
barroc català.
Va ser també arran de la visita
d’obra a Sant Joan de Casellas que
el seu “olfacte” –com diu Beren-
guer– li va dir que sota un dels
murs del temple “s’endevinen
pel seu mateix gruix traces d’una
gran pintura sota la calç”. Alesho-
res ho va haver de deixar estar,
però, vuit anys després, quan de
nou per encàrrec del Consell va
dirigir la restauració de l’església
canillenca, va descobrir enterra-
des sota l’altar les restes de la sin-
gularíssima majestat d’estuc que
originalmenthaviapenjatalmur,
tal com l’home havia intuït.
Benet, com dèiem, va des-
filar per tot arreu –excepte
curiosament per Canòlic– i de
cada temple en deixa la descrip-
ció i proposa uns criteris bàsics
per a la conservació –recomana
per exemple la urgent interven-
ció a Sant Miquel d’Engolasters
perquè, diu, “pot desplomar-se
qualsevol dia”. Però, a banda dels
monuments més o menys obvis,
també té ull per a obres conside-
rablement més humils, com ara
la pedra tallada que avui es con-
serva al lateral de casa Eduardo,
a la capital –“Dintre d’un estil po-
pular molt semblant [al de l’escut
de Casa de la Vall] existeix empo-
trada en l’actual casa on hi ha en
elsbaixoselCorreuespanyol,una
pedra també allargada amb la re-
presentació en bàrbar relleu d’un
gos perseguint un conill (?)”.
També s’entreté en la Creu
Grossa de la capital –“Bell creu de
terme”, en diu, “gòtica de forma
trebolada, emplaçada en el camí
vell que mena vers les Escaldes,
damunt la carretera general: avi-
at serà ofegada per les construc-
cions que allà s’alcen”–, recull la
mena de llegenda que sosté que,
a Arinsal, “hi havia hagut un
monestir de benedictins enlla-
çat amb el centre monàstic, tan
veí d’Andorra, d’Anserall”, i ens
parla de Martí, veí precisament
d’Arinsal, “exemple de la pervi-
vència de l’art popular dels pas-
tors [...], talla en fusta bastons i
collars amb aquella fantasia que
els homes imprimiren fins fa poc
en les seves talles: darrer simpà-
tic vestigi de bon folklore que bé
mereixunllocadequatenelfutur
museu”.
L’inventari de Benet: la mina oblidada
L’Arxiu incorpora una còpia del ‘Catàleg monumental d’Andorra’, dirigit el 1955 per Rafael Benet i fins ara inèdit
Partrimoni
a. luengo
andorra la Vella
fons jacint berenguer / arxiu nacionalfons jacint berenguer / arxiu nacional
Tres de les 149 pàgines de l’inventari de Benet: a l’esquerra, descripció de ‘Les
ànimes’, de Joan Casanovas, obra mestra del barroc nacional que ell va identificar
i datar; a dalt, fitxes del gravat en pedra de ca l’Eduardo i de la Creu Grossa de la
capital, que –vaticina– “aviat serà ofegada per les construccions que allà s’alcen”.

cultura 17Dilluns, 23 D’abril Del 2018
www.temporadamorabanc.com
Centre de Congressos d’Andorra la Vella
Javier Camarena
L’excel·lència
de la lírica
Dimarts 24 d’abril | 20 h
Gaudiu d’un tast
ben afinat al Lounge Bar
Obert una hora abans de l’espectacle
organitzen
col·laboren
Mora Banc Grup, SA, Registre INAF: EB06/95
Ja ho va fer dos anys amb el jaci-
ment de la Roureda de la Margi-
neda i, a l’octubre, amb el de Sol-
deu, per documentar el fossar on
Velles Cases sospita que podria
estar enterrat el sergent Peacock.
Doncs ara hi ha tornat amb el de
Santa Coloma, excavat el novem-
bre per compte del ministeri de
Cultura per fer-hi passar la rasa
de servei del futur mapping i on
–probablement ho recordin– es
van exhumar els esquelets quasi
complets de vuit individus i les
restes d’altres quinze. Regirarocs
acaba d’aixecar el model tridi-
mensional del jaciment, una apli-
cació que permet passejar-s’hi
virtualment i explorar-ne a vo-
luntat tots els racons, incloses
textures, formes i colors, amb
una precisió mil·limètrica: amb
una desviació de 5 mil·límetres,
perserexactes.Elresultat,comja
havíem comprovat amb el de Sol-
deu, és espectacular, i a un sol clic
de distància: vagin a Sketchfab,
busquin Regirarocs, punxin i
veuran el que és bo.
Es tractava, diu Gerard Remo-
lins, l’ànima d’aquesta aventura
arqueològica amb vocació par-
ticipativa que és Regirarocs, de
documentar amb pèls i senyals el
jaciment just abans d’una inter-
venció que és per definició des-
tructiva, perquè els arqueòlegs
–no ho poden evitar– foraden el
terreny, remouen els estrats i, en
fi, extreuen les restes del seu em-
plaçament original. El que deixen
s’assembla al que s’hi van trobar
comunouaunacastanya.Ambla
tècnica de la fotogrametria –ras i
curt: un trencaclosques de 250
fotografies, en aquest cas, que
encaixadesconstitueixenelmapa
del jaciment– aixequen acta do-
cumental de l’estat primigeni del
jaciment perquè els investigadors
del futur puguin interpretar-lo
amb la màxima fidelitat. La foto-
grametria, afegeix Remolins, és
un complement ideal de la plani-
metria tradicional, però substitu-
eix el paper mil·limetrat, el llapis,
la cinta mètrica i la plomada per
la càmera i l’ordinador. Més de-
tallat, més ràpid i amb un marge
d’error mínim.
El mapa en 3D és de moment
el segon fruit de la campanya de
Santa Coloma. Al gener se’n va
fer públic l’estudi antropològic –a
càrrec de l’antropòloga catalana
Núria Amentano, i amb el resul-
tat que ja sabem: vuit individus
sencers, i restes d’altres quinze– i
abans de l’estiu és molt proba-
ble que en coneguem la datació
aproximada. Els investigadors
del CSIC al Centro Nacional de
Aceleradores a la Universitat de
Sevilla sotmetran fragments os-
sis de les restes a la prova del car-
boni 14 i si, com sospiten Remo-
lins i Armentano, corresponen a
individus que van viure (i morir)
als segles XVIII i XIX, es creuran
les dades de l’estudi antropològic
–bàsicament, el sexe i l’edat dels
difunts– amb el registre d’òbits
de Santa Coloma per mirar de po-
sar-los nom i cognoms. El repte,
com veuen, és formidable i alho-
ra apassionant. Pensin que entre
els individus recuperats hi ha les
d’un preadolescent de 10 anys
que patia raquitisme i va aparèi-
xer amb la medalleta amb què el
van inhumar encara a les mans.
hi tornen amb peacock
Tot això ho sabrem molt proba-
blement ben aviat. Mentrestant,
Remolins i Velles Cases ja pla-
nifiquen la segona campanya a
Soldeu. De moment, sembla que
el Comú de Canillo s’ha mostrat
disposat a aportar-hi part del fi-
nançament. L’objectiu primordial
tornarà a ser localitzar les restes
de Charles Peacock –l’aviador
nord-americà desaparegut l’oc-
tubre del 1943 en algun lloc prop
de Soldeu i que Claude Benet, el
president de Velles Cases, sospita
que podria ser l’individu recupe-
rat el setembre del 1953 a la zona
de les Marrades Negres. La cam-
panya consistirà a obrir una rasa
al llarg del mur del cementiri de
Soldeu, a continuació de la que
ja es va excavar a la tardor, amb
l’esperança que hi apareguin les
restes de Peacock.
Si no és així, és molt probable
que apareguin restes d’altres in-
dividus que ajudarien a interpre-
tar –diu l’arqueòleg– l’ús d’aquell
racó del cementiri: confirmar si,
com sembla, hi eren enterrats
els forasters que tenien la mala
fortuna d’anar a morir a Soldeu
–sovint, paquetaires o contra-
bandistes morts de fred o d’acci-
dent a la muntanya– i, sobretot,
mirar d’escatir-ne la datació i la
identitat. Si el 2017 va ser un any
arqueològicament apassionant,
fa tota la fila que aquest 2018 no
ho serà menys. Mira que costa
poc.
El jaciment de Santa Coloma,
en 3D i precisió mil·limètrica
Regirarocs aixeca un model tridimensional del cementiri excavat a la tardor
Arqueologia
Captures del model tridimensional del jaciment: s’hi pot navegar a través d’Sketchfab.
regirArocs
a.L.
AndorrA lA vellA

Diari del 23 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 23 d'abril del 2018

Similar to Diari del 23 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 23 d'abril del 2018