Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dimecres. Us desitjem un Bondia !! :)

1. www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 24 De gener Del 2018 núm. 3.482 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
OPINIÓ
Esperem deu anys
més?
LANDRY RIBA
Fa música
El Pirineu continua
despoblant-se
OLIveR veRgés
Historiador
jONathaN gIl
aNdOrra pàgina 13
aldosa Veïns demanarà a l’oposició que es
pronunciï amb relació a l’esmena del PS
aNdOrra pàgina 6
aNdOrra pàgina 7
SDP denuncia el tracte
de favor a algunes
grans superfícies
aNdOrra pàgina 8
Conand dedicarà dos
dies a conscienciar
els més joves
aNdOrra pàgina 10
Acord entre Actua i
Barcelona Tech City
per establir sinergies
aVuI éS NOtícIa pàgina 3
Univers Bomosa projecta un
casino que sigui sosteniblePreveu tres ubicacions possibles, una inversió d’entre 13 i 18 milions i la creació d’uns 200 llocs de treball
Xerrada sobre el genoma del càncer

2. 2 Dimecres, 24 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Galeno 2
Av. Meritxell, 91 - Tel. 828 717
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa anar amb el
coll dret?
Significa ‘tenir molt d’orgull’.
Ningú no li diu res perquè
sempre va amb el coll dret.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 28 de gener
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
65/135
3/5
Dura
Oberts
13/15
25/28
739 600
30-70
8 km
3/4
Dura
Oberts
741 444
80/100
2/5
Dura
Oberts
30/30
44/44
878 000
40/90
2-3/5
Dura-Primavera
Oberts
69/70
118/127
872 900
EL TEMPS
TEMPS PRIMAVERAL A L’ESPERA DE CANVIS
Darrer dia primaveral amb temperatures, des que va
començar la setmana, altra vegada altes. Malgrat tot,
no ens en podem refiar perquè avui ja es començaran
a notar petits canvis fins a l’arribada d’un front, di-
jous al vespre i divendres, amb nevades i davallada
de les temperatures. Sol en les properes hores, amb
un augment dels núvols alts des de l’oest. Això ens
indicarà un canvi de temps. El vent bufarà fluix del
sud-oest amb algun cop moderat a la tarda en zones
altes i exposades. Compte amb el perill d’allaus a alta
muntanya per la pujada de les temperatures. Que tin-
guin un BonDia.
Avui
9 6
4
2 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dijous divendres
-3/5
-1/10
2/10
4/12
4/13
1/14
2/10
1/10
-2/9
-3/10
-1/15
13

3. 3Dimecres, 24 De gener Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oficial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Univers Bomosa projecta crear
un casino sostenible, respectu-
ós amb l’entorn i que tingui un
retorn social. Són aquests objec-
tius els que han fet que la socie-
tat participés en el concurs con-
vocat pel Govern, ja que “si es
feia el casino sí o sí, calia que es
fes de la forma més sostenible”,
va dir la CEO, Gemma Riu. Per
dur-ho a terme, s’ha aliat amb
Casinos Austria, un operador
amb “solvència i credibilitat”,
responsabilitzat amb l’entorn
i amb experiència en zones de
muntanya i esquí. En la candi-
datura per optar a la concessió
del projecte del casino, Bomosa
ha proposat tres possibles ubi-
cacions: Caldea, el Centre de
Congressos d’Andorra la Vella i
el Clot d’Emprivat. Tots aquests
llocs s’han elegit amb la intenció
que l’impacte sigui el mínim pos-
sible i que la instal·lació revertei-
xi al màxim en la parròquia.
La inversió prevista oscil·la
entre els 13 milions i 18 milions
d’euros, segons la localització.
Es projecta la creació d’uns 200
llocs de treball i atraure entre
360.000 i 400.000 clients l’any.
Tot plegat pot comportar un
impacte econòmic per al país
de fins a 51,7 milions d’euros.
Riu va destacar que el joc és una
part d’un projecte global dedi-
cat al lleure, que han anomenat
Andorra Center. Així, la previsió
és que la meitat dels clients pro-
vinguin d’altres activitats, com
són la música, la gastronomia,
l’art i les fires i congressos. Per
aquest motiu, s’organitzaran
actuacions al llarg de tot l’any.
En concret, en restauració es
dissenyarà un programa en què
es comptarà amb xefs recone-
guts internacionalment i es do-
naran a conèixer cuiners locals
i receptes d’Andorra. Quant a
la música, el casino pot formar
part d’un circuit internacional
que portaria estrelles de renom
i també oferiria un espai per a
artistes locals. A més, el centre
allotjarà exposicions itinerants
d’artistes reconeguts i del país.
I, a l’últim, també inclou un es-
pai per a reunions i congressos
professionals. La programació
de figures conegudes arreu del
món ha de permetre atraure tu-
risme durant els mesos de més
baixa afluència. Bomosa, a ban-
da, va destacar la política severa
de Casinos Austria per detectar i
actuar en casos de ludopatia, així
com en el control de les transac-
cions per garantir la transparèn-
cia fiscal.
Amb relació a les ubicacions,
si es fes a Caldea, la zona de joc
s’ubicaria a la planta baixa i els
esdeveniments, a la primera
planta, amb un total de 3.014
m2
. La inversió pujaria a 13,3
milions i els ingressos estimats
a 14,8 milions del joc i 8,4 mili-
ons de les activitats. Permetria
crear 197 llocs de feina. En el
cas del Centre de Congressos
de la capital, la zona de joc i els
esdeveniments serien a les actu-
als dependències, mentre que la
restauració estaria al nivell de la
plaça del Poble. La inversió as-
cendiria a 14,4 milions i els in-
gressos, a 16 milions del joc i 8,5
milions d’activitats. Amb una
superfície de 3.616 m2
, oferira
197 llocs de treball. En aquestes
dues ubicacions, el casino podria
estar en marxa onze mesos des-
prés de l’adjudicació. La propos-
ta del Clot d’Emprivat és més
gran (té 3.952 m2
) i s’instal·laria
a la planta baixa i primera plan-
ta d’un edifici que un privat està
desenvolupant en una parcel·la
davant del Comú. La inversió se-
ria de 17,9 milions, el ingressos
pujarien a 19,6 milions del joc
i 10,8 milions de les activitats,
i es podrien crear 234 llocs de
treball. En aquest cas, la posada
en marxa no seria fins al cap de
21 mesos. Totes les propostes te-
nen espais per a fumadors, enca-
ra que són “força reduïts”.
Des de Bomosa es va asse-
gurar que tots els beneficis que
s’obtinguin del projecte es desti-
naran a les accions socials impul-
sades per la fundació (en total 3
milions d’euros en deu anys). El
projecte està impulsat a parts
iguals per Bomosa i Casinos
Austria, però després s’obrirà a
nous socis. De fet, si guanya el
concurs, obrirà el 10% a oferta
pública.
Univers Bomosa projecta un casino
sostenible i que tindrà retorn social
Preveu tres ubicacions possibles, una inversió d’entre 13 i 18 milions i la creació d’uns 200 llocs de treball
Turisme
M.S.C.
ESCaLDES-ENGORDaNY
Bomosa va presentar ahir el projecte de casino que fa juntament amb Casinos Austria.
JONaTHaN GIL
Gemma Riu
Si es feia el casino
sí o sí, calia que es
fes de la forma més
sostenible
Casinos
austria,
3.880 milions
de facturació
Bomosa destaca que
Casinos austria opera
sobretot en localitzacions
de muntanya i d’esquí,
un fet similar a andorra.
Es tracta d’una firma
amb 80 anys d’història
i 215 casinos i centres
d’entreteniment en 35
països. El grup té una
facturacióde3.880milions
d’euros, rep 7,8 milions de
visitants i té més de 4.200
treballadors. Remarca
que aquestes xifres
n’acrediten la solvència,
així com les distincions
obtingudes (Operador
de casinos socialment
responsable de l’any i
Operador de casinos de
l’any).

4. OPINIÓ4 Dimecres, 24 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La segona edició del congrés de ciberse-
guretat internacional Conand se celebra-
rà del 5 al 8 de febrer al Centre de Con-
gressos d’Andorra la Vella. El certamen
comptarà amb un total de 24 ponents i
quatre tallers en què s’abordaran temes
relacionats amb la ciberseguretat legal,
bancària i informàtica forense. Tot i que
tan sols se n’han fet dues edicions, aquest
congrés ja s’ha convertit en una cita im-
prescindible per a tots els interessats en
la matèria. La ciberseguretat no afecta
només les empreses, sinó també tots i
cadascun dels ciutadans, que cada vegada
utilitzen més les xarxes socials i les noves
tecnologies. Per això és important que hi
hagi fòrums, com el congrés de ciberse-
guretat, en què es posin de manifest els
últims avenços en aquest àmbit. El con-
grés dedicarà dues jornades a conscienci-
ar els més joves sobre els perills que pot
haver-hi a internet. Tal com van destacar
els promotors de la iniciativa ahir durant
la presentació, de la mateixa manera que
s’ensenya educació vial als escolars, tam-
bé és important que coneguin els mals
usos que es pot fer de les xarxes socials.
Així mateix, hi haurà una xerrada especí-
ficament adreçada als pares, que moltes
vegades no saben com actuar en algunes
situacions.
Segon congrés Conand
EDITORIAL
La reorganització de la delega-
ció del Consell General davant
el Consell d’Europa arran dels
canvis al grup mixt ha eviden-
ciat de quin peu calça la nostra
societat. Les institucions, que
haurien de ser un exemple en
la promoció de la igualtat, han
mostrat que són perpetrado-
res de les formes de fer més
arcaiques. D’una delegació de
quatre, els titulars han estat
dos consellers. Les suplents,
dues conselleres. Una decisió
que ja fa mal d’ulls a nivell es-
tètic. Però sembla que aquest
no va ser l’impacte que va
tenir entre els nostres repre-
sentants polítics. De fet, des-
prés de veure que incomplien
la normativa de l’organisme
internacional, es van limitar
a atribuir els fets a un “error
humà” motivat per les pres-
ses. Davant d’això ens hem de
qüestionar molt seriosament
com pot ser que ningú s’ado-
nés que s’atorgava a les dones
un paper secundari. Alguns
diran que això no té impor-
tància. Que cal guiar-se pel
mèrit. Que aquests són ele-
ments de detall que res tenen
a veure amb el grau d’igualtat
entre sexes que hi ha en un
país. Però els mateixos que ho
diuen molt bé saben que això
no és pas cert. Que una forma
d’expulsar les dones dels àm-
bits de decisió és relegar-les a
llocs insignificants o de menys
pes. Com també ho és no te-
nir-les com a referents, no
citar-les com a expertes en
les “coses importants”, no se-
guir-les ni compartir les seves
opinions a les xarxes socials o
considerar mediocres les se-
ves aportacions. L’episodi vis-
cut aquesta setmana al parla-
ment mereixeria ser analitzat
amb profunditat per tal que
en un futur es puguin evitar
nous errors humans.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
un error
humà massa
recurrent
eS TRaCTa d’uNa CITa
IMPReSCINdIbLe
DONANT LA NOTA
Jordi Celades
La segona edició del con-
grés de ciberseguretat Co-
nand dedicarà dos dies a
conscienciar els més joves
sobre els perills que hi pot
haver a internet.
12345
Judit Hidalgo
Actua i Barcelona Tech City
van signar ahir un acord de
col·laboració, fet que perme-
tràqueempresesandorranes
puguin accedir a l’ecosistema
tecnològic de Barcelona.
12345
Olga Gelabert
El ministeri de Cultura va
autoritzar una intervenció
a l’església de Sant Serni de
nagol -el nou parquet del
terra- que els experts no
acaben de veure clara.
1234 5
David Astrié
El 5% del parc automobi-
lístic del Comú d’Andorra
la Vella és elèctric, una xi-
fra que s’hauria d’anar in-
crementant en els propers
anys.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Enecamp
@ComuEncamp
Quins artistes que tenim als tallers de
la biblioteca! O ens direu que aques-
tes lletres en ‘scrapbook’
Escaldes-Engordany
@comuee
Els consellers infantils atenent a les
preguntes dels mitjans de comunica-
ció!
TUITENQUESTA
Creus que es fa prou per potenciar
les visites als museus del país?
A: Sí
B: No
MirEiA SuErO
Periodista
A: 11% B: 89%

5. OPINIÓ 5Dimecres, 24 De gener Del 2018
D’Andorra estant, afirmar que
el Pirineu s’està despoblant pot
semblar una falsedat evident. La
realitat demogràfica andorrana
–amb més de 73.000 habitants–
contrasta amb la dels territoris
veïns, afectats per una situació
crítica de pèrdua de població
i d’abandonament de pobles,
molts dels quals convertits en
nuclis de segona residència en el
millor dels casos. Aquesta situa-
ció, si bé no és nova, s’ha agreujat
durant els anys més crítics de la
crisi econòmica, segons dades de
l’Institut d’Estadística de Catalu-
nya.
En el conjunt de l’Alt Pirineu i
Aran, del 2011 al 2017 s’ha pro-
duït una pèrdua demogràfica del
7% aproximadament (de 77.189
a 71.637 habitants). Per tant,
avui, la població d’aquest àmbit
territorial format per un conjunt
de sis comarques (5.775 km2
) és
menor que la de tot el Principat
d’Andorra (468 km2
). I la ten-
dència només pot empitjorar, ja
que la població s’està envellint i
les noves generacions no omplen
els buits deixats. Quant a la po-
blació del 2016, un 19,4% dels
pirinencs tenien més de 65 anys,
però els menors de 14 tan sols
representaven el 13,7%. Tenint
en compte que el territori no rep
població forana per compensar
la dinàmica, la cosa pinta mala-
ment.
Davant d’aquesta realitat, sor-
prèn que diversos mitjans, com
ara TV3, presentin com una no-
tícia positiva per a Gisclareny el
fet d’haver esdevingut el poble
més petit de Catalunya, i superar
en xifres negatives Sant Jaume
de Frontanyà (27 i 30 habitants a
finals del 2017, respectivament).
I encara sorprèn més que l’alcalde
d’aquest darrer poble digui que
no els costarà gaire recuperar el
títol, perquè ha marxat una famí-
lia del poble que encara no ho ha
notificat al cens. Ambdós nuclis
berguedans, si bé aliens a l’àmbit
de l’Alt Pirineu i Aran, formen
part de la mateixa realitat terri-
torial i són víctimes de la situació
crítica de despoblament que pa-
teix la Catalunya rural.
No hi ha motius de celebra-
ció amb notícies com aquesta.
Més aviat caldria reflexionar per
saber què va malament i com es
poden revertir les dinàmiques.
Realment hi ha polítiques per
evitar la despoblació del terri-
tori? S’està incentivant que la
gent es quedi a viure i a treballar
al país? Hi ha opcions reals, de
viure i treballar a les comarques
pirinenques? La gent marxa per
manca de feina, de serveis i/o de
bones comunicacions? Podem
seguir vivint d’una agricultura i
una ramaderia de subsistència o
del monocultiu del turisme? Si
no es fa una diagnosi acurada de
la situació, difícilment podrem
buscar la solució a una problemà-
tica molt greu de la qual es par-
la menys del que tocaria; i quan
se’n parla és per fer concursos de
popularitat sense sentit.
El que és evident, tanmateix,
és que com més temps passi pit-
jors seran les dades i més com-
plicat serà canviar el rumb i el
model de país. Tant de bo m’equi-
voqui, però crec que algun dia
ens lamentarem de no haver po-
sat tots els mitjans per mantenir
la gent al territori.
[A la fotografia, Aristot, Bar
i Toloriu, veïnats del municipi
alturgellenc de Pont de Bar amb
dinàmica demogràfica negativa
des del 2006].
El Pirineu continua despoblant-se
L’Alt Pirineu i l’Aran han passat de 77.189 habitants el 2011 als 71.637 de l’any 2017 Hi ha lectures distretes i d’altres
menys atractives. Però aquestes
últimes poden resultar molt edi-
ficants quan es llegeixen des de
la curiositat. Si us dic Conveni
del 2005 sobre la protecció i la
promoció de la diversitat de les
expressions culturals convin-
dreu amb mi que d’entrada no
sona massa atractiu, però la lec-
tura val la pena!
Val la pena perquè resulta que
Andorra és part d’aquest conve-
ni de la Unesco des del 2007 i
que des d’aleshores s’han pro-
duït dos informes nacionals de
seguiment (2013 i 2016). Val la
pena perquè el Conveni té un
àmbit d’actuació excepcional-
ment ampli, ja que cobreix la
totalitat de les expressions cul-
turals (qualsevol que resulti de
la creativitat de les persones) i
uns objectius clars i inequívocs.
Val la pena perquè el mateix
Conveni posa a disposició de les
parts eines molt interessants
per aconseguir els objectius! I,
finalment, val la pena per veure
què hem fet a Andorra en deu
anys i què queda per fer.
Els nostres informes amb re-
lació al compliment de les obli-
gacions del Conveni també me-
reixen lectura atenta (fr.unesco.
org/creativity). No es pot dir que
no fem coses! En comparació
amb altres països firmants del
Conveni no ens quedem enrere
en la quantitat! Però apareixen
de manera clara tres mancan-
ces flagrants i que costa accep-
tar després de deu anys (3.650
dies!) de compromís internaci-
onal:
1. Responem sistemàtica-
ment no a la pregunta: “S’ha va-
lorat l’impacte a nivell nacional
de tal o tal acció?”
2. Deixem en blanc (és que ni
una sola paraula) l’apartat Des-
cripció de la política cultural del
vostre país.
3. No apareix enlloc una acció
que el Conveni recomana forta-
ment i que preveu la consulta de
TOTS els actors de la vida cultu-
ral del país en la definició de la
seva pròpia política cultural.
La voluntat del Conveni quan
parla de polítiques culturals na-
cionals és provocar que surtin de
la mateixa societat civil creativa
i evitar una formulació estricta-
ment institucional, i treballar de
forma participativa per esmenar
les mancances en l’ordre invers
en què les he descrit. Ens dona
el guió, les eines, els manuals di-
rectius, etc. Fins i tot et propo-
sen enviar-te experts per coordi-
nar la reflexió!
Els músics (professionals o
no) tenim un tarannà ben par-
ticular: ens queixem, reivindi-
quem un munt de coses i fins i
totensassociemperqueixar-nos
i reivindicar-ne encara més. Però
finalment, si ens donen algu-
na actuació, algun ajut i podem
anar fent, doncs això... anem
reivindicant el just per no fer en-
fadar ningú. Aquest Conveni és,
en part, nostre, com a creadors
que som! Potser hauríem de re-
ivindicar el rol que ens reserva,
no? O esperem deu anys més?
Esperem deu anys més?
Si pesquem algun
ajut, els músics
reivindiquem el just
per no molestar
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
o.v.
LANDRY RIBA
Fa música
OLIveR veRgés
Historiador

6. 6 Dimecres, 24 De gener Del 2018
Andorra
En cas d’alta afluència de passat-
gers al transport públic es prio-
ritzarà l’accés dels usuaris que
vagin més lluny. Aquesta és una
de les mesures que la Cooperati-
va Interurbana Andorrana està
implementant per garantir el
millor servei en un moment en
què es concentra un volum de
passatgers que obliga a algunes
persones a quedar-se a terra.
Així, en el cas que no hi hagi
suficients places, es demanarà
que només accedeixin al vehicle
els passatgers que viatgen fins
a Soldeu, per exemple, i que els
que volen anar a Encamp espe-
rin el següent autobús, tenint
en compte que per als segons la
freqüència és de quinze minuts,
mentre que per als primers és
més llarga.
Des de l’empresa es remarca
que aquests casos es produeixen
en moments que són complicats
de preveure. Per exemple, pot
passar en un dia d’hivern en què
fa mal temps i la tornada dels es-
quiadors s’avança. Un cas simi-
lar és quan es tanca algun giny a
les estacions d’esquí. D’aquesta
manera, si es tanca el Funicamp,
són 300 persones que cal portar
a l’origen, però els autobusos
només tenen 50 places. Així,
tot i que les empreses posen
serveis addicionals, els passat-
gers han d’esperar més temps
del normal. “Intentem posar el
servei quan hi ha gent, però no
sempre s’endevina”, va declarar
el president de la Cooperativa
Interurbana Andorrana, Gabriel
Dallerès, que va assegurar que
aquest és un problema que s’es-
tà intentant resoldre i que tam-
poc és únic d’Andorra.
Dallerès va afirmar que el ser-
vei està dimensionat pel volum
de clients que porta. Amb tot,
recorda que en els dies de neu,
la gent sol deixar el cotxe a casa
i agafar el transport públic per
desplaçar-se. “El servei no pot
estar dimensionat pel servei
d’aquell dia”, exposa, al mateix
temps que remarca que amb la
calçada nevada els vehicles tam-
bé han de reduir la velocitat i,
per tant, el funcionament del
transport públic se’n pot veure
ressentit.
Transport públic
M.S.C.
andorra la vella
Mesures per garantir el servei de
bus en moments d’alta afluència
Un brot d’esperança. Això és el
que ha suposat per als mem-
bres de la plataforma Aldosa
Veïns l’esmena presentada pels
consellers generals del Partit
Socialdemòcrata (PS), desti-
nada a suprimir la partida per
a la construcció d’una Estació
Transformadora i Repartidora
d’energia (ETR) a la zona de la
Gonarda. El col·lectiu van tenir
dilluns a la nit una reunió i allà
van decidir reclamar al grup
parlamentari liberal i a la resta
de forces del grup mixt que es
pronunciïn respecte de la pro-
posta del PS.
Els veïns remarquen que, en
les trobades mantingudes amb
els consellers generals liberals i
del grup mixt, tots havien asse-
nyalat que l’única via que tenia
el Consell General per actuar
amb relació a aquest projecte
era amb la presentació d’esme-
nes al pressupost del Govern del
2018. Per això, ara el grup veï-
nal vol moure’s ràpidament per
recordar a aquests parlamenta-
ris que, si realment volen donar
suport a un canvi d’ubicació de
la instal·lació, poden fer una de-
claració pública.
La proposta del PS d’estu-
diar la viabilitat del terreny a
la carretera de Beixalís, que va
plantejar la plataforma, ha estat
rebuda com una “bona notícia” i
ha fet que els veïns s’hagin sen-
tit “una mica defensats” després
queel Govern“enstractésdebo-
jos per presentar una alternati-
va”. En aquest sentit expliquen
que “ens tranquil·litza veure
que potser nosaltres no som
els bojos o els que estem enfo-
cant malament el tema”. Així
doncs, es mostren confiats que,
si tenen el suport de les altres
forces del Consell General, això
els permetrà guanyar temps per
pensar en alternatives.
Els veïns també estan pen-
dents del recurs contra la
declaració d’interès nacional de
l’ETR, que van presentar al Go-
vern el passat 21 de desembre.
En el cas que sigui desestimat,
la voluntat de tots els integrants
de la plataforma és emprendre
accions jurídiques. I és que, tal
com van declarar, “comencem a
estar cansats de portar-nos bé
i que els polítics juguin amb la
vida de les persones” i la seva
salut per un tema purament
econòmic. Per aquest motiu es
mostren convençuts que avui
cal anar “més enllà”, “sobretot
a Andorra, que és presenta com
a alternativa de natura i vida
sana”.
Per altra banda, la reunió de
poble que projectaven convocar
ha quedat ara per ara aturada.
Expliquen que el Govern es va
comprometre a facilitar-los in-
formació sobre el projecte, amb
la participació dels tècnics, en
una trobada pública amb els ve-
ïns. La situació al Consell Gene-
ral, però, fa que aquesta reunió
hagi deixat de tenir sentit, tal
com exposen.
L’Aldosa Veïns demanarà a l’oposició
que s’expressi sobre l’esmena del PS
La plataforma celebra el suport que suposa la proposta dels socialdemòcrates després de la reacció del Govern
eTr
M.S.C.
andorra la vella
Una de les accions que ha fet la plataforma Aldosa Veïns.
JonaTHan GIl
accions
conjuntes
amb altres
plataformes
Una altra de les mesures
que els membres de
l’aldosa veïns van acordar
en la reunió de dilluns va
ser entrar en contacte amb
altres plataformes d’arreu
del país similars a la seva
per proposar-los organitzar
accions conjuntes. així,
veuen interessant impulsar
iniciatives amb altres
mobilitzacions ciutadanes
que han sorgit arran d’una
situació semblant a la
seva, amb projectes com el
de l’eTr de la Gonarda, que
no han estat degudament
mesurats, remarquen. els
contactes es faran en els
propers dies.
diuen que estan
cansats que els
polítics juguin amb la
vida i salut de la gent

7. ANDORRA 7Dimecres, 24 De gener Del 2018
El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés de Sant Julià de
Lòria va denunciar ahir, a tra-
vés d’un comunicat, el que con-
sidera “un escandalós tracte de
favor” per part del Govern vers
alguns centres comercials de la
parròquia, així com un “tracte
discriminatori” en la gestió que
es fa del trànsit a la CG-1, en el
tram comprès entre el centre
comercial River i la frontera.
Així, el comitè lauredià
d’SDP recorda “les diverses mo-
dificacions en les condicions
de circulació” a la CG-1 dutes a
terme per l’executiu els darrers
mesos, unes accions, assegura,
que s’han fet “de manera unila-
teral sense consultar el Comú
de la parròquia ni voler escoltar
les persones ni a les empreses
que estan directament afecta-
des”.
Entre les actuacions fetes,
SDP destaca la prohibició del
gir a l’esquerra per entrar o
sortir del Punt de Trobada, un
fet que obliga els vehicles que
venint d’Espanya vulguin acce-
dir al centre comercial a seguir
un quilòmetre més amunt per
donar la volta a la rotonda feta
davant el River; de la mateixa
manera que obliga els vehicles
que, sortint del centre comer-
cial, vulguin anar en direcció a
Sant Julià a baixar fins a la ro-
tonda de la depuradora per fer
el canvi de sentit.
Així mateix, la formació in-
cideix també en l’anul·lació de
la parada d’autobús que utilit-
zaven els treballadors del Punt
de Trobada i els clients de la lí-
nia de la Seu d’Urgell que, des
d’aleshores, han de baixar a la
parada ubicada al centre comer-
cial River, ja que, paral·lelament
a la prohibició del gir a l’esquer-
ra, es va anul·lar el transport
públic des de Sant Julià de Lò-
ria fins al Punt de Trobada.
Precisament, amb relació als
autobusos, SDP recorda que fa
unes setmanes, i davant “la pe-
tició insistent dels ciutadans
afectats”, l’executiu va auto-
ritzar el funcionament de la
línia de Sant Julià fins al Punt
de Trobada, però lamenta que
sigui només en dues freqüènci-
es horàries –a les vuit del matí
d’anada i a les set de la tarda de
tornada– i que la resta del dia
“els usuaris hagin de baixar o
pujar a peu des de la parada del
River perquè el xofer té prohi-
bit allargar el seu circuit fins al
Punt de Trobada”.
Des del comitè parroquial
d’SDP de Sant Julià de Lòria
es posa de manifest que totes
aquestes accions s’han tirat en-
davant per una “suposada solu-
ció de via ràpida que el Govern
ha volgut implantar”, una solu-
ció però que, denuncien, “pro-
voca cues quilomètriques de
dos carrils des del supermercat
River i fins a la frontera, tant
a turistes que marxen com als
residents de la parròquia i del
país que van a comprar al Punt
de Trobada”. A més, denuncien
que en aquest embús “no s’hi
ha deixat cap via d’escapament
possible per a seguretat viària”.
La formació recorda la vo-
luntat manifestada en més
d’una ocasió per part de l’execu-
tiu en el sentit que des del pont
de Fontaneda i fins a la frontera
hi hagi dos carrils de baixada, i
dona per fet que el que es pre-
tenia “era configurar una via
ràpida fins a la frontera del riu
Runer”.
No obstant, i si aquest era
realment l’objectiu del Govern,
Socialdemocràcia i Progrés es
pregunta per què hi ha roton-
des, parades d’autobús, semà-
fors i passos de vianants als
centres comercials Sant Eloi
i River, així com per què si hi
són “el Govern es nega a fer una
rotonda a la zona del centre co-
mercial Punt de Trobada”.
Davant d’aquests fets, el co-
mitè lauredià d’SDP considera
que fer una rotonda que facilita
l’accés a l’aparcament del River
i, a la vegada, negar la petició
de construcció d’una rotonda
feta pels responsables del Punt
de Trobada i “obviar les quei-
xes” dels ciutadans de la parrò-
quia “són clares evidències d’un
escandalós tracte de favor” i
“d’una discriminació contrària
a l’interès general”.
Així mateix, SDP manté que
al·legar que dos carrils de via rà-
pida són menys perillosos que
una rotonda quan posterior-
ment s’instal·len passos de vi-
anants i semàfors “denota una
falta de respecte i desatenció a
les peticions dels usuaris”.
En aquesta línia, la formació
recorda que “molta gent” ha re-
clamat la solució de la rotonda,
que “és la més segura i cohe-
rent”, i acusa l’executiu de “falta
d’atenció ciutadana” i de “tenir
una visió molt particular de la
normativa vial”. Així, SDP, que
considera que el Govern en lloc
de resoldre el problema “l’ha
agreujat”, reclama a l’executiu
de Demòcrates per Andorra
“una solució efectiva i amb co-
herència tècnica als problemes
de circulació” i, alhora, “res-
ponsabilitat ciutadana i seny”.
A més, el comitè lauredià de
Socialdemocràcia i Progrés re-
corda al Govern que “cal servir
el país i no pas uns quants”.
SDP denuncia l’“escandalós tracte
de favor” a algunes grans superfícies
El comitè local lauredià reclama a l’executiu una “solució efectiva” del trànsit fins a la frontera
Partits
La CG-1 a l’altura del Punt de Trobada abans que l’executiu prohibís el gir a l’esquerra.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
la formació reclama
una rotonda a la
Cg-1 a l’altura del
Punt de trobada
19,95€
14,50€
16,25€
39,50€
17,95€
17,75€
44,75€
14,95€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€17,75€ 14,95€14,95€14,95€39,50€39,50€39,50€14,50€
19,95€19,95€
14,50€14,50€
4,35€
HIVERN 2017-18
pales de neu
17,95€17,95€ 44,75€44,75€17,95€17,95€16,25€16,25€
4,35€4,35€4,35€4,35€
Av. de Salou, 40 · AD500 Andorra la Vella · T. +376 729 800 · riba@riba.ad
*Preus Nets IGI inclòs

8. ANDORRA8 Dimecres, 24 De gener Del 2018
La segona edició del congrés
de ciberseguretat Conand, que
tindrà lloc entre els dies 5 i 8
de febrer, dedicarà les dues
primeres jornades a impartir
xerrades i tallers en matèria de
ciberseguretat a 900 escolars
d’entre 12 i 16 anys dels tres
sistemes educatius. Així ho
van explicar ahir David Julián,
Àlex Estalés i Jordi Celades,
membres de l’associació sense
ànim de lucre Conand, organit·
zadora del certamen, que van
incidir en la importància que
“igual que hi ha educació vial,
els menors rebin una educació
tecnològica”, tot i recordar que
“el mal ús de les xarxes no és
únic dels menors”.
D’aquesta manera, segons
va precisar Julián, les xerra·
des, que pretenen conscienci·
ar els escolars sobre els perills
d’internet, es faran amb la col·
laboració de l’associació espa·
nyola X1RedMasSegura i n’hi
haurà de dos tipus en funció de
l’edat dels menors.
A més a més, els experts de
X1RedMasSegura protagonit·
zaran, el dia 7 a dos quarts de
set de la tarda, una xerrada, en
aquest cas, adreçada als pares
que, sota el títol Mamá, papá,
quiero un móvil, explicarà als as·
sistents com s’ha de deixar que
els seus fills facin ús del telèfon
mòbil.
Pel que fa al congrés pròpia·
ment dit, que en aquesta edició
comptarà amb 24 ponents –11
més que l’any passat–, segui·
rà la mateixa estructura que
l’edició anterior i centrarà les
ponències en tres àmbits que
es consideren “rellevants”, com
són el legal, el bancari i el de la
informàtica forense.
La cita, que tindrà lloc el
dia 7 al Centre de Congres·
sos d’Andorra la Vella a partir
de les nou del matí, arrencarà
amb la ponència Esteganogra-
fia, claro que sí guapi, a càrrec de
l’advocada penalista especialis·
ta en delinqüència Informàtica
Ruth Sala Ordóñez, i de l’audi·
tor i pèrit informàtic José Au·
relio Garcia.
Entre els ponents, destaca
també el fiscal general Javier
Ignacio Zaragoza, que parlarà
sobre noves mesures d’inves·
tigació en la legislació espa·
nyola; Selva María Orejon, que
explicarà el cas mediàtic i que
ha arribat fins al cinema amb
la pel·lícula el Talento de Mr.
Ripley, d’un home que ha en·
ganyat una setantena de dones
a través de les xarxes socials;
Stéphane Tonelli, que mostra·
rà com els cibercriminals blan·
quegen els bitcoins dels atacs;
i del mosso d’esquadra Àlex
Ribot, que explicarà com inter·
pretar la informació que es pot
extreure d’un telèfon mòbil a
nivell de geolocalització.
La quota andorrana dels po·
nents serà per a la batlle Maria
Àngels Moreno, que exposarà
els reptes jurídics en la lluita
contra la cibercriminalitat i
parlarà del Conveni de Buda·
pest del Consell d’Europa. La
jornada acabarà amb una taula
rodona i la posterior xerrada
per als pares.
La darrera jornada, dijous
8 de febrer, comptarà amb les
ponències d’Abraham Pasa·
mar, que abordarà els sistemes
de traçabilitat i les investiga·
cions digitals; Carlos Fragoso,
que parlarà de la tendència
expansiva dels atacants cap als
nous entorns i dels atacs al sec·
tor financer; Vicente Aguilera,
que teoritzarà sobre el present
i el futur del ciberterrorisme;
Jaume Soler, que parlarà sobre
la nova regulació europea per
a la protecció de la privacitat
(GDPR); i de Manuel González
i Chema García, que parlaran
sobre la resposta que es dona
als ciberincidents.
Celades, responsable tam·
bé de productes de seguretat
d’Andorra Telecom, principal
patrocinador del congrés, va
destacar que l’actualitat de les
qüestions que es tractaran al
certamen fa que pugui tenir un
abast més ampli i que no vagi
únicament adreçat a un pú·
blic especialitzat en els àmbits
abordats. En aquest sentit,
des de l’organització s’espera
superar les xifres de la primera
edició del Conand, en què 348
persones van assistir al con·
grés i 93 van participar als dos
tallers que s’hi van portar a
terme.
El segon congrés Conand dedica dos
dies a conscienciar els més joves
El certamen, que tindrà lloc del 5 al 8 de febrer, comptarà amb 24 ponents i quatre tallers
Ciberseguretat
Els integrants de Conand David Julián, Àlex Estalés i Jordi Celades van presentar ahir el segon congrés de ciberseguretat.
agènCies
M.S.
andorra la vella
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
El cap de Govern, Antoni Mar·
tí, acompanyat del ministre de
Finances, Jordi Cinca, i de l’am·
baixadora d’Andorra a França,
Cristina Rodríguez, es van tro·
bar ahir amb el ministre d’Ac·
ció i Comptes Públics francès,
Gérald Darmanin, per tractar
diferents aspectes al voltant de
la cooperació bilateral en la llui·
ta contra el contraban.
En la trobada de treball a Pa·
rís es va aprofundir en l’aplicació
del Conveni relatiu a la coopera·
ció transfronterera en matèria
policial i duanera, aprovada pel
Consell General, i que es troba
en tràmit parlamentari a la Re·
pública francesa. L’acord pre·
veu, entre d’altres, la necessitat
de reforçar la col·laboració entre
els equips tècnics andorrans i
francesos per fer front al tràfic
il·lícit de tabac, desenvolupar
accions comunes per salvaguar·
dar l’ordre i la seguretat públics
i lluitar contra la delinqüència
organitzada transnacional.
Martí aborda la lluita contra el
contraban amb Darmanin a París
Cooperació internacional
Martí amb el titular d’Acció i Comptes Públics francès, Gérald Darmanin.
sfga
Redacció
andorra la vella

9. publicitat 9Dimecres, 24 De gener Del 2018

10. ANDORRA10 Dimecres, 24 De gener Del 2018
L’emprenedoria andorrana i la
catalana van fer ahir una encai-
xada de mans, amb la signatura
de l’acord de col·laboració entre
la Iniciativa Actua i Barcelona
Tech City, que permetrà que
les empreses i emprenedors
del Principat relacionats amb
la tecnologia puguin accedir a
l’ecosistema emprenedor i tec-
nològic de Barcelona. Barce-
lona Tech City és una societat
creada el 2013 pels principals
emprenedors de la capital cata-
lana, i que promociona la mar-
ca de Barcelona tecnològica,
amb un entramat d’adminis-
tracions, inversors, grans mar-
ques, empreses tecnològiques i
talent.
SINeRGIeS I eSPAI
Aquest acord, signat per un any
però prorrogable, i que ha cos-
tat 18.000 euros, permet acce-
dir als emprenedors andorrans
a tot el calendari i a cursos de
formació, xerrades i actes que
organitza l’associació catalana,
així com la creació de sinergies
entre ambdues parts de l’acord.
Des d’Actua i de manera per-
sonalitzada es podran establir
contactes amb emprenedors,
empreses emergents i empre-
ses de referència internacional.
A més, l’acord permetrà a les
empreses andorranes disposar
d’un espai físic a la capital ca-
talana ubicat a l’edifici Pier 01
de Barcelona Tech City, a Palau
de Mar, que és un dels hubs tec-
nològics més importants d’Eu-
ropa.
Aquest espai networking,
segons va explicar la directora
d’Andorra Desenvolupament
i Inversió (ADI-Actua), Judit
Hidalgo, el podran utilitzar di-
versos emprenedors, durant
aproximadament tres mesos, i
en podran fer un ús divers, com
establir contactes, fer-hi nego-
cis, reunions, etc.
Segons el director de Barce-
lona Tech City, Miquel Martí,
els principals sectors i àrees
amb les quals es pot establir
aquest intercanvi de coneixe-
ment són el turisme i la mobi-
litat, però també tot allò que
fa referència a les ciutats intel-
ligents.
Martí va destacar que al
sector emprenedor tecnològic
català li pot interessar l’andor-
rà per les col·laboracions que
manté Iniciativa Actua amb re-
ferents de la innovació tecnolò-
gica, com el Massachusetts Ins-
titute of Technology i Google.
A més, Martí també va mos-
trar interès per la dimensió del
Principat: “ens interessa portar
aquí el nostre ecosistema per la
voluntat d’ajudar, però també
per la dimensió, perquè tenir
un espai reduit on poder fer
proves dels nostres propis pro-
jectes pot ser d’interès per a les
nostres start -ups”, va dir.
Per la seva banda, el secreta-
ri d’Estat per la Diversificació
Econòmica i la Innovació, Jo-
sep Maria Missé, va manifestar
que espera que l’acord “sigui un
programa d’èxit per a les em-
preses andorranes que vulguin
sortir fora d’Andorra. No hem
de perdre mai la perspectiva de
la dificultat que té l’empresariat
andorrà fora d’Andorra, calen
molts recursos i inversió, i és
difícil accedir a un ecosistema
de tant de coneixement com
aquest. Posar en valor que les
empreses andorranes podran
arribar a entrar en contacte
amb aquest ecosistema empre-
nedor de tant valor, pràctica-
ment sense fer cap tipus d’in-
versió, és una bona notícia”.
El Comú d’Andorra la Vella con-
tinua renovant la flota de vehi-
cles i recentment ha estrenat
dos turismes elèctrics, que do-
naran servei als departaments
d’Aigües i als manadors. Segons
informa la corporació en un
comunicat, amb aquests ja són
cinc els vehicles verds de què
disposa (dues camionetes i tres
turismes), fet que suposa que el
5% del parc mòbil comunal, in-
tegrat per un centenar de vehi-
cles, és endollable.
Aquestes noves adquisicions,
amb una inversió de prop de
25.000 euros en cadascun dels
nous turismes, s’emmarquen
en la política de sostenibilitat
que està duent a terme el Comú
d’Andorra la Vella, que en els úl-
tims dos anys ha anat millorant
el parc mòbil per tal d’evitar les
emissions contaminants i de
potenciar una mobilitat neta.
El conseller de Medi Ambient
i Innovació, David Astrié, expli-
ca que s’han volgut renovar pre-
cisament els vehicles d’aquells
departaments que més despla-
çaments fan i que, d’aquesta
manera, es “contribueix a millo-
rar la qualitat de l’aire i l’acústi-
ca” de la parròquia. “La nostra
intenció és anar renovant a mit-
jà termini el parc mòbil seguint
criteris de sostenibilitat, ja sigui
amb la compra tant de vehicles
elèctrics com de baixes emissi-
ons”, conclou Astrié.
MÉS PUNTS A eNCAMP
Per altra banda, Encamp dispo-
sa de quatre nous punts de re-
càrrega per a vehicles elèctrics
instal·lats recentment a l’apar-
cament vertical dels Arínsols.
Amb aquests punts de recàrre-
ga, sumats als dos que hi ha a
l’aparcament horitzontal de la
Palanqueta, als dos que hi ha
davant de la plaça dels Arínsols
i als dos que hi ha al carrer de
les Abelletes del Pas de la Casa,
la parròquia d’Encamp ja en té
deu.
Així mateix, es preveu que
durant aquest any es col·loquin
sis noves estacions, cinc a l’apar-
cament vertical del Funicamp i
una altra a l’aparcament vertical
del Complex. Així doncs, abans
de finals d’any, la parròquia
tindrà setze punts de recàrrega
elèctrics, que tenen com a fina-
litat garantir l’autonomia dels
usuaris que disposin d’aquests
vehicles.
El 5% del parc mòbil del Comú
d’Andorra la Vella és elèctric
Mobilitat sostenible
Punts de recàrrega a l’aparcament vertical dels Arínsols.
coMú d’encaMp
Agències
andorra la vella
L’emprenedoria tecnològica catalana
i andorrana encaixen sinergies
Les empreses andorranes tindran accés a la formació i un espai físic de Barcelona Tech City
Iniciativa actua
Judit Hidalgo, directora d’ADI-Iniciativa Actua, i Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City, ahir.
InIcIatIva actua
P.G.
andorra la vella
Calendari de
Barcelona Tech City
Els emprenedors andor-
rans podran accedir a for-
mació i conferències de
l’associació catalana.
espai ‘networking’
Les empreses andorranes
podran fer reunions, ne-
gocis, etc. a l’edifici de l’ens
català a Palau de Mar.
Sinergies mútues
Barcelona Tech City podrà
ferúsdelescol·laboracions
d’Actua amb Google i MIT.
acord

11. ANDORRA 11Dimecres, 24 De gener Del 2018
www.temporadamorabanc.com
Centre de Congressos d’Andorra la Vella
PROPERES ACTUACIONS
Descobreix els menús
temàtics del Lounge Bar
Obert una hora abans de l’espectacle
Dimarts 13 de febrer | 20 h
Khatia Buniatishvili
Diumenge 4 de març | 18 h
Virtuosos de la Filharmònica de Berlín
Dimarts 24 d’abril | 20 h
Javier Camarena
Ailey II
THE NEXT GENERATION
OF DANCE
Troy Powell. Director Artístic.
Dijous 1 de febrer | 20 h
organitzen
col·labora
Mora Banc Grup, SA, Registre INAF: EB06/95
PhotobyKyleFroman
Les darreres declaracions del
ministre d’Ordenament Terri-
torial, Jordi Torres, sobre els
estudis de l’heliport no han es-
tat ben rebudes per la platafor-
ma veïnal contrària a la infraes-
tructura. “Dir que els informes
són positius i encara ni tenir-los
sembla contradictori”, va decla-
rar el portaveu de la plataforma,
Alfons Miralles, que va afegir “o
és que els fan a mida?”.
El col·lectiu no veu el discurs
del ministre “estèticament gai-
re maco” i atribueix les seves
paraules al fet que el projecte
està “molt encallat” i “vol fer
semblant que estan treballant
molt”. Miralles va remarcar que
“tècnicament tot és factible”
i que el que cal tenir present
en aquest projecte són els ris-
cos que afegiria i l’impacte que
tindria sobre l’entorn. Així, va
apuntar que “estadísticament”
hi ha la probabilitat que hi hagi
un accident cada cert període
de temps i per això cal valorar
molt bé si es vol assumir que
Andorra es quedi sense llum o
que els helicòpters sobrevolin
la vall central, és a dir, Sant Ju-
lià de Lòria, Andorra la Vella i
Escaldes-Engordany i, fins i tot,
també Encamp. Així mateix, re-
marquen que hi ha aspectes que
no queden clars, com ara com es
faran els accessos o quina pro-
tecció tindrà la canonada que
baixa del llac d’Engolasters. So-
bre aquest darrer punt va recor-
dar que tallar l’aigua no és una
actuació que es pugui fer imme-
diatament, un fet que suposa
un risc, i en aquest sentit va re-
cordar les inundacions del 1982
en què un torrent va deixar la
part alta d’Escaldes-Engordany
plena de pedres i fang.
A banda d’aquests riscos, des
de la plataforma es critica que
tampoc hi hagi un pla de negoci
sobre una obra que es qualifica
de “faraònica” i sobredimensio-
nada per les necessitats actuals,
però infradimensionada si té
perspectives de creixement.
La plataforma està a l’espera
de conèixer el contingut dels in-
formes encarregats pel Govern.
Mentrestant, però, segueix pre-
parant altres accions per mos-
trar el rebuig a aquesta infraes-
tructura.
La plataforma antiheliport veu
contradictori el discurs de Torres
Indica que el projecte està encallat i que el Govern vol fer veure que avança
Infraestructures
M.S.C.
andorra la vella
La zona de Tresoles on es projecta construir l’heliport nacional.
jonathan gIl
Alfons Miralles
dir que els informes
són positius i encara
ni tenir-los sembla
contradictori
La comissió Permanent va acor-
dar en la reunió d’ahir autorit-
zar la celebració d’una sessió
extraordinària de la comissió
legislativa de Sanitat i Medi
Ambient perquè hi pugui com-
parèixer el president del Col·legi
Oficial de Psicòlegs d’Andorra,
Óscar Fernández.
En la trobada, la data de la
qual haurà de fixar ara la mateixa
comissió, Fernández exposarà la
situació professional que mante-
nen els psicòlegs dins el sistema
de salut, i incidirà en la necessi-
tat que els serveis que presten
els professionals de la psicologia
estiguin coberts per la CASS, així
com que s’impulsi una llei que re-
guli l’exercici de la professió.
D’altra banda, la comissió Per-
manent va autoritzar també la
celebració d’una sessió extraor-
dinària de la comissió legislativa
de Finances i Pressupost per tal
que iniciï el treball d’anàlisi de les
esmenes presentades als comp-
tes per al 2018.
Els psicòlegs explicaran la seva
situació a la comissió de Sanitat
Consell general
Redacció
andorra la vella

12. publicitat12 Dimecres, 24 De gener Del 2018

13. ANDORRA 13Dimecres, 24 De gener Del 2018
Informació i reserves:
atcarinsal@vallnord.com T. +376 878 078
50 €
per adult
30 €
per nen
XALET IGLOO
passeig amb ratrack + SOPAR AL
El Dr. Elías Campo, catedràtic
d’anatomia patològica de la Uni-
versitat de Barcelona, director
de Recerca de l’Hospital Clínic
de Barcelona i director de l’Ins-
titut d’Investigació Biomèdica
August Pi i Sunyer de Barcelo-
na, va mostrar com la recerca
sobre el genoma permet avan-
çar en el tractament personalit-
zat dels malalts de càncer. Ho va
fer en la conferència titulada El
genoma del càncer. Un camí cap a
la medicina personalitzada, orga-
nitzada per la Fundació Crèdit
Andorrà a l’edifici Crèdit Centre.
El Dr. Campo va explicar els
motius pels quals es pot co-
mençar a parlar de medicina
genòmica. El metge va usar la
metàfora del llibre, per mostrar
que el genoma és com el ma-
nual d’instrucció de les nostres
cèl·lules. Així va explicar per
què algunes d’aquestes cèl·lules
es transformen i es convertei-
xen en cancerígenes. Segons
Campo, el punt de partida de
la recerca biomèdica és “el re-
coneixement del nostre des-
coneixement en diàleg amb el
pacient” que fa preguntes. En la
mesura que s’investiga, es crea
un coneixement nou.
El Dr. Campo es va referir als
avenços que s’han anat produ-
int en el diagnòstic i tractament
del càncer i com estan relacio-
nats amb el millor coneixement
dels mecanismes que fan que
les cèl·lules normals es transfor-
min en cèl·lules canceroses. Per
aquest motiu, va subratllar, ara
es comença a parlar de medici-
na genòmica. La importància
del genoma és vital, va indicar
l’expert, perquè és al genoma
on es troben “les instruccions
de les nostres cèl·lules”. També
va presentar els progressos que
s’han anat fent els últims anys
en l’estudi del genoma humà,
amb una nova generació de
tecnologies de seqüenciació de
l’ADN i la seva aplicació a l’es-
tudi del càncer. Es tracta d’uns
descobriments que han obert
noves perspectives per poder
definir d’una manera global les
alteracions de cada tumor i així
personalitzar els tractaments
més adequats per a cada ma-
lalt. El Dr. Campo finalment va
plantejar el desafiament que té
actualment la medicina per in-
corporar aquests estudis genò-
mics que s’estan fent en matèria
de recerca genòmica i que es
puguin orientar cap a tracta-
ments més personalitzats. En
referir-se precisament a la me-
dicina personalitzada va aclarir
que no es tracta d’una medici-
na que només serveix per a un
pacient, sinó que l’estudi dels
gens alterats permet aplicar un
tractament diferenciat a aquells
malalts que presentin la matei-
xa alteració.
La recerca del Dr. Campo se
centra en la caracterització pa-
tològica de les neoplàsies lim-
foides i l’anàlisi molecular dels
mecanismes genètics involu-
crats en el desenvolupament i
la progressió d’aquests tumors,
i la traducció d’aquests coneixe-
ments cap a la clínica.
Aquesta conferència forma
part del programa La salut al
dia de la Fundació Crèdit An-
dorrà, una línia de treball que té
per objectiu oferir informació i
formació a les persones afecta-
des per malalties de gran im-
pacte social i als seus familiars
i cuidadors, amb l’objectiu de
millorar-los la qualitat de vida
i oferir-los eines per afrontar el
dia a dia.
La recerca sobre el genoma permet
millorar el tractament del càncer
Ho ha dit el Dr. Elías Campo en la conferència organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà
Salut
M.P.A.
andorra la vella
La conferència del Dr. Campo forma part del programa ‘La salut al dia’.
jonathan gil
andorra formarà part de la
recerca en matèria de limfomes
la Fundació Crèdit andorrà, el SaaS i la Fundació Clínic per
a la recerca Biomèdica han signat un acord de col·laboració
amb l’objectiu de facilitar la recerca en matèria de limfomes
i leucèmies. amb la signatura d’aquest conveni, i sempre
amb el consentiment signat dels pacients, les mostres
biològiques de pacients andorrans es remetran a l’hospital
Clínic de Barcelona i entraran a formar part de la col·lecció
hematològica d’aquest centre mèdic i seran investigades per
un equip de científics liderat pel Dr. Elías Campo. L’aportació
econòmica inicial de la Fundació Crèdit andorrà de 10.000
euros servirà per a la anàlisi de les mostres biològiques
dels malalts. el SaaS i l’hospital Clínic ja tenien un acord de
col·laboració des de fa uns anys, però va ser el 2015 quan
es va integrar al grup d’estudi de limfomes de Catalunya i
Balears (gelCaB). des del 2016, s’han detectat a andorra
uns 40 casos de limfomes i leucèmies que ja s’han beneficiat
del programa d’investigació.
entitats
L’associació Hi Arribarem An-
dorra celebra cinc anys de la
seva creació. Per aquest mo-
tiu, presentarà un recull de
la feina feta durant aquest
temps. Serà el dijous, 1 de fe-
brer, a dos quarts de nou del
vespre, amb un acte titulat La
muntanya per a tothom, que
tindrà lloc a l’Auditori Na-
cional d’Andorra, a Ordino,
en el marc del Cicle de Cine-
ma de Muntanya. En aquest
esdeveniment hi prendran
part el president de l’associ-
ació, Joan Rossell, i la vice-
presidenta, Neus Banús, i els
vocals de l’entitat. També hi
participaran tres dels molts
usuaris de l’associació, amb
diversitat funcional. Final-
ment, el cantautor Patxi Le-
iva, col·laborador habitual
de l’associació, amenitzarà la
presentació.
Hi Arribarem és una asso-
ciació sense ànim de lucre que
té com a principal objectiu fer
gaudir de la muntanya, tant a
l’hivern com a l’estiu, les per-
sones amb diversitat funcio-
nal. Per això posa al seu abast
diversos mitjans humans i
mecànics, que han pogut ad-
quirir gràcies a la implicació
dels familiars d’aquestes per-
sones, dels serveis públics i
privats d’Andorra i dels vo-
luntaris a títol individual.
Una de les fites que l’entitat
ha aconseguit és adquirir les
cadires adaptades necessàries
per dur muntanya amunt les
persones amb una diversitat
funcional greu, gràcies a les
aportacions econòmiques
que ha rebut.
Hi Arribarem
Andorra
compleix cinc
anys de vida
Redacció
andorra la vella

14. ANDORRA14 Dimecres, 24 De gener Del 2018
El Comú d’Escaldes ha encarre·
gat als participants al Consell
d’Infants que pensin un joc in·
fantil per a la canalla més petita,
fins a 6 o 8 anys, que se situarà
a l’àrea del Prat del Roure. L’any
passat, i a petició de l’anterior
Consell d’Infants, es van instal·
lar nous jocs com la piràmide i els
tobogans, i el 2016 es va col·locar
la tirolina. Aquest any, el Comú
canviarà els jocs malmesos i el
terra de la zona per als més pe·
tits, i hi instal·larà un joc nou. La
cònsol major, Trini Marín, ho va
explicar ahir durant la constitu·
ció del Consell d’Infants d’aquest
curs, compost per 22 infants (i
quatre suplents) de les escoles
andorrana i francesa, Sagrada
Família i María Moliner de la
parròquia.
Un dels punts de l’ordre del
dia va ser explicar als infants l’es·
tat en què es troben els projectes
proposats en l’anterior Consell.
A més de la zona infantil del
Prat del Roure, la cap del Servei
de Circulació, Bàrbara Escudero,
i un agent de circulació van co·
mentar als joves consellers que
d’aquí a tres o quatre mesos es·
taran acabats els camins escolars
de la Peletera, per arribar a l’esco·
la francesa, i el que porta a l’esco·
la Sagrada Família, que és una de
les peticions dels estudiants. La
proposta es va passar a la Taula
de Mobilitat i s’estan ultimant
els detalls per garantir la segure·
tat dels vianants. Marín també
va comentar que s’està buscant
un terreny comunal boscós per
poder fer l’activitat de neteja que
han demanat els infants.
Una altra demanda va ser ar·
reglar la gespa del camp de fut·
bol del Prat del Roure, que s’ha
renovat gràcies a una subvenció
de la UEFA, i netejar les escales
que comuniquen l’avinguda de
les Escoles amb l’avinguda del
Pessebre, que contínuament
estan brutes pels excrements
dels coloms que s’acumulen a la
zona. La cònsol va aprofitar per
anunciar que les escales es re·
formaran, s’hi posaran escales
elèctriques i es taparan amb un
sostre transparent. Per la seva
part, la consellera de Joventut
de la parròquia, Laura Lavado,
va garantir als consellers infan·
tils que tindran en compte totes
les seves propostes, i que si no
les poden fer els diran per què.
Lavado va admetre que les idees
dels estudiants, que tenen entre
9 i 11 anys, sempre la sorprenen.
El Consell d’Infants que es va
constituir ahir és la cinquena
edició a Escaldes d’una iniciativa
que engresca tots els comuns, als
quals la Unicef ha reconegut amb
el títol de Parròquies amigues de
la infància.
El Consell d’Infants d’Escaldes
escollirà un joc per als més petits
Infància
El Consell d’Infants d’Escaldes es va constituir ahir.
agèncIes
Agències
andorra la vella
ElComúd’AndorralaVellainicia
les obres de renovació integral
del paviment de l’aparcament
comunal de Prat de la Creu·
Centre Ciutat, que es trobava
malmès per l’ús. Els treballs de
la primera fase comencen avui i
afectaran les plantes ·1, ·2 i ·3,
reservades per a usuaris amb
abonament, que quedaran tan·
cades durant un termini màxim
de tres mesos. Els treballs im·
plicaran canvis en el funciona·
ment de la instal·lació. A partir
d’aquest dimecres, doncs, els
abonats hauran d’entrar·hi ex·
clusivamentperl’accésdelapla·
ça Rebés, mentre que l’entrada
a la resta d’usuaris quedarà li·
mitada al carrer Prat de la Creu.
Els abonats que fins ara estaci·
onaven a les plantes ·1, ·2 i ·3,
que ofereixen unes 260 places
entre les tres, ho hauran de fer
a les plantes superiors de l’edifi·
ci: 5, 4 i 3 (a les quals s’accedeix
per la plaça Rebés). Els usuaris
que no siguin abonats podran
estacionar a les plantes 1 i 2, on
hi ha un centenar de llocs de ro·
tació disponibles a cada planta.
La darrera remodelació impor·
tant que s’havia fet al paviment
del pàrquing, que es va posar en
funcionament l’any 1982, es va
produir fa gairebé vint anys. El
Comú inicia ara unes obres que
va adjudicar el 6 de desembre a
l’empresa UTE Cevalls·Locub,
SA, per un import lleugerament
superior al milió d’euros. Es
preveu que els treballs s’acabin
d’aquí a nou mesos. L’aparca·
ment té 798 places.
Canvis en l’aparcament
de Prat de la Creu per les
obres de pavimentació
andorra la vella
L’entrada a l’aparcament de Prat de la Creu per la plaça Rebés.
comú d’andorra la vella
Redacció
andorra la vella
Les avingudes de les Escoles i
del Pessebre d’Escaldes·Engor·
dany són paral·leles, però per
anar de l’una a l’altra s’ha de fer
una gran volta o superar unes
escales que salven el gran des·
nivell que hi ha entre les dues
vies. Per facilitar la mobilitat
dels vianants, el Comú trans·
formarà les escales en mecàni·
ques, tant de pujada com de bai·
xada, tot i que conservarà part
de les escales tradicionals per a
les persones que s’estimin més
caminar.
La idea de transformar les
escales està relacionada amb la
construcció d’un aparcament a
pocs metres, amb entrada i sor·
tida a l’avinguda de les Escoles.
Després d’intentar·ho durant
anys, el Comú ha aconseguit
llogar una parcel·la a un pri·
vat, que s’ha desbrossat i que ja
s’està habilitant per acollir 44
places per a vehicles. Segons va
explicar la cònsol major, Trini
Marín, el primer plantejament
era fer al pàrquing un ascensor
que comuniqués Escoles amb
Pessebre, però aleshores es va
pensar a intervenir en les esca·
les. De moment, al pressupost
del 2018 s’ha reservat una par·
tida important per al projecte,
tot i que pot ser ampliable. La
construcció de les escales mecà·
niques és viable, com ha pogut
comprovar el departament tèc·
nic d’Urbanisme del Comú. La
previsió és que l’aparcament es·
tigui acabat d’aquí a un parell de
mesos i després s’encarregarà la
redacció del projecte de les esca·
les, amb l’objectiu que la refor·
ma estigui acabada aquest any.
Precisament, intervenir en
les escales ha estat una de les
peticions que va fer el Consell
d’Infants del curs anterior. La
canalla va demanar que es nete·
gessin més sovint, ja que hi ha
molts coloms a la zona i acos·
tumen a estar plenes d’excre·
ments. Marín va admetre que
hi ha un problema amb aquests
animals, que s’amunteguen en
un edifici de propietat priva·
da, i tot i que s’insisteix molt
en la neteja de les escales, no
n’hi ha mai prou. Per tant, en
el projecte de reforma també
es demanarà que es cobreixin
amb un sostre transparent per
evitar que els coloms embrutin
el terra.
Escala mecànica entre l’avinguda
de les Escoles i la del Pessebre
La idea està relacionada amb la construcció d’un aparcament a pocs metres
escaldes-engordany
Les escales que comuniquen avui les avingudes de les Escoles i del Pessebre.
agèncIes
Agències
escaldes-engordany
el comú ha llogat
una parcel·la per
acollir 44 places per
a vehicles

15. ANDORRA 15Dimecres, 24 De gener Del 2018
El cicle de Cinema de Muntanya
i de Viatges d’Ordino i la Massa·
na arrenca la desena edició amb
vuitpropostes.Elpròximdijous,
1 de febrer, a les nou del vespre
a l’ Auditori Nacional, comença
amb una projecció que trans·
met els valors d’aquesta inici·
ativa conjunta, ja que es tracta
d’un documental sobre com fer
accessibles les muntanyes a tot·
hom, a través de l’experiència de
l’Associació Hi Arribarem, que
treballa amb persones amb pro·
blemes de mobilitat.
En l’acte de presentació, els
consellers d’Ordino i la Massa·
na, Xavi Herver i Jael Pozo, van
remarcar la importància d’unir
esforços per oferir un cicle de
qualitat i amb una programació
moltatractiva.Tambévanagrair
la implicació de les entitats col·
laboradores, com Muntanyencs
per l’Himàlaia i Viladomat, que
oferirà una conferència sobre la
gestió de riscos a la muntanya,
a càrrec del doctor especialitzat
en medicina esportiva, César
Canales (el 8 de febrer, a les nou
del vespre a l’Auditori Nacional).
En aquesta desena edició, el
cicle estreny lligams amb Picurt,
el festival de cinema del Pirineu,
amb un intercanvi de sinergies
que es tradueix amb dues pro·
jeccions: la primera, Incógnita
Patagonia, que narra l’expedició
del glaciòleg basc Eñaut Izagir·
re, una aventura que va combi·
nar exploració, escalada, aven·
tura, cartografia de les glaceres
i documentació històrica d’una
de les zones més remotes del
la Patagònia (el 14 de febrer, a
les nou del vespre, al Teatre de
les Fontetes); i Verso l’Ignoto, de
Federico Santini, una pel·lícula
sobre la primera ascensió hiver·
nal al Nanga Parbat, la munta·
nya més alta del Pakistan (el 29
de març, a les nou del vespre, a
l’Auditori Nacional).
També es podran veure pai·
satges d’hivern, en concret, de
l’Àrtic, en el documental Viatge
al Blanc: Últim grau al Pol Nord,
tota una aventura sobre esquís
i arrossegant trineus. Amb
aquest viatge, l’antropòleg i es·
pecialista de l’Àrtic, Jordi Canal·
Soler, commemora el centenari
de l’arribada de l’explorador Ro·
bert Peary al Pol Nord (el 21 de
febrer, a les nou del vespre, a les
Fontetes).
El paisatge canviarà radical·
ment amb la proposta del viat·
ger Jordi Martínez, que acosta·
rà el públic a un país hermètic:
Corea del Nord. Serà una sessió
carregada de curiositats, ja que
Martínez també explicarà com
accedir a indrets recòndits del
planeta (el 7 de març, a les nou
del vespre, al Teatre de les Fon·
tetes).
TESTIMONI DE SUPERACIÓ
Pel que fa a la part més esporti·
va i de superació personal, s’ha
programat una projecció, que
s’ha fet coincidir amb el Dia
internacional de la dona, per
reivindicar la dona esportista
a través d’una disciplina molt
dura, l’escalada. El documental
es titula Un pas més. Escalada en
solitari a Alaska, i la protagonis·
ta és Silvia Vidal, amb la seva
proesa que la va portar a una
escalada de 36 dies en solitari a
Alaska (el 8 de març, a les nou
del vespre a l’Auditori Nacional).
Segurament, el participant
més mediàtic d’aquesta edició
del Cicle de Cinema de Munta·
nya i de Viatges serà el periodis·
ta Toni Arbonés, realitzador del
programa Els viatgers de la Gran
Anaconda de Catalunya Ràdio,
que ha guanyat diversos premis
de divulgació. Arbonés presen·
tarà una sessió titulada Tot des-
muntant el Japó, en què aclarirà
nombrosos mites que hi ha so·
bre aquest país (el 21 de març,
a les nou del vespre, al Teatre de
les Fontetes).
Vuit projeccions per al 10è aniversari
El cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges d’Ordino i la Massana estreny lligams amb Picurt
Cinema
‘Viatge al Blanc: Últim grau al Pol Nord’ de Jordi Canal-Soler.
Comú de la massana
Redacció
andorra la vella
DISSABTE 3 DE FEBRER
A les 19:00H
MORABANC
ANDORRA
REAL
MADRID
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oficines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_RM.pdf 1 29/12/17 11:03

16. 16 Dimecres, 24 De gener Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Les inscripcions per partici-
par a la rua de Carnaval de la
Seu d’Urgell que se celebrarà el
dissabte 10 de febrer es poden
fer fins al dilluns 5 de febrer.
S’han de formalitzar a l’Oficina
d’Atenció Ciutadana de l’Ajun-
tament urgellenc.
La rua estarà formada per
tres categories, depenent de la
franja d’edat de les colles que hi
vulguin participar. Hi ha previst
l’atorgament de tres premis en
metàl·lic per a les categories de
colla infantil i de colla d’adults.
El primer premi és de 200 eu-
ros; el segon, de 100 euros; i el
tercer, de 75 euros. Pel que fa a
la categoria de colla xica, només
hi haurà un únic guanyador,
que se li atorgarà 100 euros de
premi. Un jurat qualificador
valorarà, puntuarà i signarà la
seva votació tenint en compte
la qualitat de la disfressa pre-
sentada, l’originalitat de la idea
del vestit, la carrossa i la posada
en escena.
Les inscripcions al Carnaval
es poden fer fins al 5 de febrer
La Seu d’Urgell
L’ordre de sortida de la rua es pacta en una reunió prèvia al Carnaval.
A.S.U.
Redacció
LA SeU d’UrgeLL
Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC) ha convocat
avui als delegats dels treballa-
dors de Portainé i Espot a una
reunió per intentar resoldre
el conflicte laboral existent i
desconvocar la vaga. El Comitè
d’empresa va convocar la setma-
na passada un seguit d’aturades
per a tots els caps de setmana
del mes de gener i febrer a partir
del dia 20 de gener de les onze
del matí fins a les tres de la tar-
da. L’objectiu de la vaga és de-
manar l’equiparació de salaris i
categories entre els treballadors
que estan realitzant la mateixa
funció dins de l’empresa i de
condicions amb altres explota-
cions del grup de FGC, empresa
gestora de les dues estacions
pallareses. FGC no veu ‘’justifi-
cada’’ la mesura i confia trobar
la manera per ‘’reconduir’’ la si-
tuació i finalitzar les aturades.
Per la seva banda, el Comitè
d’empresa creu que l’aturada ha
tingut el seu efecte i confien en
arribar a un acord. Xavi Pede-
monte, del Comitè d’Empresa,
ha explicat que tot apunta que
‘’la vaga ha fet el seu afecte’’ i
que hi ha voluntat d’arribar a un
principi d’acord.
Entre les demandes, també
destaca una gratificació per a
les persones que fan feines amb
major perillositat o responsabi-
litat. Entre Portainé i Espot hi
ha una vuitantena de treballa-
dors.
El cap de setmana passat, el
primer de les aturades, el 80%
dels treballadors de Portainé
la van secundar. L’estació, per
tant, es va aturar pràcticament
del tot entre les onze del matí i
les tres de la tarda. A Espot, en
canvi, el seguiment va ser molt
minoritari (del 3,5%) i no hi va
haver repercussions en el fun-
cionament del complex. El diu-
menge passat van acudir a Por-
tainé 250 esquiadors –que van
pagar la meitat de forfet com
a compensació per l’aturada–,
mentre que Espot va registrar
765 visitants, una xifra menor
de l’habitual tant pels efectes de
la vaga com pel mal temps.
Ahir, el president de FGC,
Enric Ticó, es va reunir amb els
assessors d’UGT, sindicat que ha
convocat la vaga, per abordar la
problemàtica, i avui ho farà amb
els delegats dels treballadors
d’Espot i Portainé. L’objectiu
era que el president conegués de
primera mà els temes que justi-
fiquen la vaga, ja que a l’empresa
els va agafar per sorpresa i els va
deixar contrariats, segons Juli-
ana Vilert, directora Social Cor-
porativa de FGC.
FGC creu que el conflicte laboral
a Espot i Portainé es pot resoldre
El seu president es reuneix avui amb els delegats dels treballadors de les dues estacions
estacions
Agències
BArceLonA
El 3 de desembre del 2017 es va estrenar la temporada a l’estació de Portainé.
AgèncieS
Segons Fgc, la vaga
els ha agafat per
sorpresa i els ha
deixat contrariats
carreteres
La carretera GIV-4082 va
quedar reoberta ahir al seu
pas per Alp un cop finalitzat
el transvasament de la cis-
terna del camió accidentat
aquest dilluns. Les tasques
de transvasament per part
dels Bombers van finalitzar a
les cinc del matí i tres quarts
d’hora més tard es va poder
retirar el vehicle.
Reoberta
la GIV-4082
Montsec
El Centre d’Observació de
l’Univers (COP) del Parc As-
tronòmic Montsec, a la No-
guera, va tancar l’any 2017
amb un total de 32.936 visi-
tants, xifra que suposa un al-
tre màxim de visites després
que l’any 2016 se’n registres-
sin 31.997. Segons un estudi
encarregat per una consul-
tora externa, el retorn eco-
nòmic per al sector turístic
de l’àrea del Montsec és de
60 euros de despesa mitjana
per cada visitant, la qual cosa
suposa prop de dos milions
d’euros anuals.
32.936
visitants al COP

17. 17Dimecres, 24 De gener Del 2018
Cultura
Els difunts parlen. I diuen moltes
coses. Que li expliquin a l’antro-
pòloga catalana Núria Armen-
tano, que ha estudiat les restes
exhumades en la campanya d’ex-
cavació que el Servei de Patrimo-
ni va impulsar al novembre al
cementiri de Santa Coloma –re-
cordin: per obrir la rasa per on
ha de passar el cablejat del map-
ping–, i que ha deparat sucosíssi-
mes sorpreses.
El que en sabíem és que s’hi
havien localitzat els esquelets
més o menys complets de deu
individus: vuit es van acabar
extraient, i dos es van deixar in
situ perquè la rasa no els afecta-
va. També, que un dels esquelets
corresponia a un nen d’aproxi-
madament deu anys que havia
patit raquitisme. I poca cosa més.
Doncs l’estudi antropològic
que Armentano acaba d’enllestir
indica que, a banda d’aquests deu
individus, les restes sense conne-
xió anatòmica que es van recupe-
rar al cementiri corresponen a un
mínim de quinze individus més.
És a dir, que en tota la rasa, que
va remoure una mica més de 10
metres cúbics de terra, hi havia
enterrades 25 persones. Gerard
Remolins –l’ànima de Regirarocs,
l’empresa que va executar l’exca-
vació– treu en aquest moment la
calculadora per aventurar una hi-
pòtesi temptadora: a una mitjana
de dos individus per cada metre
cúbic de terra, a tot el cementiri
hi podria haver cap a 550 enter-
raments. I això, amb uns comp-
tes conservadors.
Mig miler de difunts semblen
molts si tenim en compte les di-
mensions del cementiri de Santa
Coloma. Però convé recordar, diu
Remolins, que som davant d’una
sagrera més que mil·lenària: l’es-
glésia és anterior al segle IX, i el
cementiri va estar en ús fins al
1958: “Es tracta de càlculs pu-
rament orientatius, perquè no
tenim cap certesa que hin hagi
aquests 550 individus, però en
qualsevol cas ens revela una ele-
vadíssima densitat d’enterra-
ments”.
Pel que fa les restes que s’han
recuperat amb el que els arqueò-
legs denominen “connexió ana-
tòmica” –és a dir, que es poden
atribuir a un mateix individu,
de forma que és possible recons-
truir-ne l’esquelet, o el que en
quedi–, el número 1 correspon a
una dona d’uns 25 anys, que feia
1,46 metres d’alçada i que patia
brucel·losi, malaltia que es con-
trau pel consum de llet i format-
ge no pasteuritzat. A banda que
l’esquelet va ser parcialment sec-
cionat en obrir-se la rasa, aquest
individu té especial interès per-
què és l’únic que conservava res-
tes orgàniques que indiquen –diu
Armentano– que és relativament
recent. I en aquest cas, “relativa-
ment recent” significa menys de
tres segles d’antiguitat. El nú-
mero 2 també correspon a una
dona adulta, aquesta de prop de
50 anys i sensiblement més alta:
feia 1,58 metres. Les protube-
ràncies que presentava al crani
les atribueix l’estudi a carències
alimentàries.
Els altres sis individus són
nens: el més gran, el número 3,
tenia 10 anys i patia raquitisme,
atribuïbleaunaescassaexposició
a la llum solar que –explica Ar-
mentano– dificulta l’absorció de
determinades vitamines i que als
segles XVIII i XIX era una malal-
tia relativament estesa. Feia 1,30
metres d’alçada i, associats a les
restes, es van recuperar botons,
els claus de la caixa en què va ser
enterrat i –glups– una medalleta
que li van posar a la mà.
Els altres nens tenen entre
3 mesos (l’individu número 5) i
4 anys (el 7). El número 4 tenia
entre 2 i 3 anys i es va recuperar
molt fragmentàriament a cau-
sa d’un enterrament posterior
que en va seccionar les restes;
el número 6 tenia entre 18 i 24
mesos i feia 84,5 centímetres, i
el número 8 –d’entre 3 i 6 me-
sos– és l’únic de la sèrie que no
es troba en el que tècnicament
es diu “posició anatòmica”. Ras i
curt: les restes òssies van aparèi-
xer amuntegades, probablement
perquè es van retirar per fer lloc
a un difunt posterior.
Tot plegat ha de servir, diu
Remolins, per valorar el compor-
tament demogràfic de la població
de Santa Coloma –a quina edat
morien, quina era la mortalitat
infantil, i anar fent– i perquè,
si en endavant s’ordena alguna
altra excavació al cementiri, es
procedeixi amb una mica més de
prudència que quan a l’agost es
vatirarpeldret,esvaobrirlarasa
sense encomanar-se ni a déu ni al
diable i van començar a aparèixer
restes humanes. Ara ja ningú po-
drà al·legar que no ho sabia.
Viure i morir a Santa Coloma
L’estudi antropològic que remata l’excavació revela restes de 25 individus; a tot el cementiri n’hi pot haver 550
Arqueologia
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Ortofoto zenital amb les tombes dels vuit individus exhumats al novembre al cementiri de Santa Coloma, cadascun marcat amb el seu número.
regirArocs
el pròxim repte, datar les restes
Ara que sabem el sexe i l’edat dels difunts exhumats a santa
coloma, el pròxim repte és posar-los una data, encara que sigui
aproximada. Armentano i remolins intueixen que no tenen
més de tres segles d’antiguitat. com que el cementiri va estar
en actiu fins al 1958, es pot tractar de difunts relativament
recents. Per sortir de dubtes caldria encarregar una anàlisi de
l’Adn, perquè si –com no és descartable– es tracta de difunts
enterrats fa menys d’un segle, se’ls pogués posar nom i cognom
i tornar les restes als seus descendents. en aquesta fase de
l’excavació tornaran a emergir els buits legals sobre com s’ha
de procedir amb les restes humanes recuperades en jaciments
arqueològics. Als països veïns tenen la consideració de restes
arqueològiques les que tenen més de 100 anys. Aquí, adverteix
Remolins, no existeix cap legislació que ho especifiqui.

18. cultura18 Dimecres, 24 De gener Del 2018
Presentació
Teatre
La llibreria de la capital acull
aquest vespre la presenta-
ció de La casa del nazi, quarta
novel·la de l’escriptor gallec
Xabier Quiroga, que recupera
en clau de thriller l’episodi his-
tòric de l’anomenada Ruta de
les rates, utilitzada pels fugi-
tius nazis per saltar des de la
península cap a Amèrica des-
prés de la II Guerra Mundial.
LaprofessoraVictoriaTronco-
so acompanyarà l’autor.
Ester Nadal reestrena demà
al teatre Romea de Barcelo-
na Kabarett Protokoll, retrat
irònic de l’actualitat política a
través de textos de Tucholsky,
Eisler, Toller i altres escrip-
tors dels anys 30, i que re-
cupera l’esperit del cabaret
d’aquella època. L’obra es va
estrenar el febrer del 2015
al Círcol Maldà, i el juny del
2016 va desfilar pel Comunal.
‘La casa del
nazi’, a La Puça
El ‘Kabaret’ de
Nadal, al Romea
Cinc dies ha trigat el ministeri
de Cultura a corregir l’“error
de redacció” en què va incór-
rer dijous passat en fer públic
el balanç de visitants del 2017
als museus que depenen del
Govern. Cinc dies i, és clar, una
pregunta parlamentària, la que
el conseller liberal Ferran Costa
va entrar ahir a Sindicatura per-
què el Govern expliqués el que
finalment ha resultat ser –ja
s’ha dit– un “error de redacció”.
La qüestió és que, a partir de
la xifra global de visitants regis-
trada l’any passat –58.518–, el
balanç oficial distribuït dijous
afirmava que “els museus han
millorat les xifres de públic res-
pecte dels resultats obtinguts
el 2016 i, en conjunt, han re-
gistrat un augment de més de
3.000 visitants”. Una conclusió,
aquesta de l’augment dels “més
de 3.000 visitants”, que contra-
deia les xifres del 2016 facilita-
des pel mateix ministeri, quan
van desfilar pels set equipa-
ments públics 59.793 persones.
És a dir, 1.275 més, i no 3.000
menys que el 2017.
En realitat, diu ara el minis-
teri, el balanç hauria d’haver
dit: “Si bé és cert que la xifra de
58.5189 visitants en el conjunt
de museus suposa allargar un
any més la tendència baixista,
també és cert que, si s’analitzen
les xifres en detall, veiem que
tots els museus les han millo-
rat respecte del 2016 excepte
la Casa de la Vall, que el 2017
va perdre 4.000 visitants”. I és
en aquesta punxada de la Casa
de la Vall –que, recordem-ho,
l’any passat va estrenar entrada
de pagament– que atribueix per
tant el saldo negatiu: “Aques-
ta davallada ha fet canviar la
tendència alcista que estan di-
buixant la resta d’equipaments,
que en conjunt han augmentat
en més de 3.000 visitants”.
El ministeri també va distri-
buir ahir les xifres de visitants
als museus nacionals registra-
des des del 2008 –Costa havia
demanat a la pregunta par-
lamentària les dades des del
2011. La graella confirma la
tendència a la baixa experimen-
tada des del 2011, quan es van
registrar 81.198 visitants. L’any
següent en van ser 79.000, i
així, fins als 58.518 del 2017.
Pel que fa als monuments,
les 48.129 entrades del 2017
trenquen una tendència a la
baixa que havia arrencat en
aquest cas el 2014, quan es va
registrar un pic de 71.600 en-
trades, la xifra més alta des del
2008. El 2016 van ser 47.000, i
l’any passat se’n van recuperar
un miler llarg. El pitjor registre
pel que fa als monuments es
remunta al 2009, amb 36.114
visitants.
Va ser un “error de redacció”
El ministeri rectifica i diu que el balanç positiu als museus sortia descomptant la Casa de la Vall
Patrimoni
Redacció
andorra la vella
La Casa de la Vall va rebre l’any passat 18.000 visitants, 4.000 menys que el 2016.
jonaThan gil

19. 19Dimecres, 24 De gener Del 2018
Esports
Pujar la quarta muntanya més
alta del món. A l’alpinista lau-
redià Domi Trastoy i a l’excorre-
dor de curses de muntanya Car-
les Rossell ja fa un any que els
ronda pel cap formar part d’una
expedició per fer el cim a un vuit
mil. Unes mesos enrere van de-
cidir la muntanya: el Lhotse. I
l’any: el 2019.
El Lhotse fa 8.516 metres
d’altitud i està just a darrere de
l’Everest, el K2 i el Kangchen-
junga. Es troba molt a prop de
l’Everest, per la collada sud. La
muntanya és a la frontera entre
la regió sud del Tibet, a la Xina, i
la regió de Khumbu, al nord del
Nepal. Els primers a fer el cim al
Lhotse van ser els suïssos Ernst
Reiss i Fritz Luchsinger, el 18 de
maig del 1956. La via habitual
d’ascens al Lhotse comparteix la
mateixa ruta que la de l’Everest
fins a la collada sud, si es puja a
través de l’àrea coneguda com
a banda groga, situada després
del camp 3. L’últim trajecte fins
a dalt passa a través d’un estret
corredor força arriscat d’esca-
lar fins que finalment s’arriba
al cim. “Ens estem preparant
per realitzar una expedició i fer
el cim al Lhotse, ja que no l’he
fet mai i em fa especial il·lusió,
i més amb Carles Rossell al cos-
tat”, va assegurar Trastoy, el
primer andorrà a fer cim a l’Eve-
rest, i que a l’abril té previst pu-
jar en solitari al Cho Oyu (8.201
metres), el sisè pic més alt de la
Terra. “De tots els vuit mil és
el més factible de fer. L’he triat
perquè ja estava un xic cansat
de tanta dificultat i volia més
tranquil·litat, entre cometes”,
va indicar l’alpinista lauredià,
que té 36 anys i l’últim cim que
va fer va ser el Makalu (8.463
metres).
En aquesta nova aventu-
ra, la del Lhotse, l’acompanya-
rà un excorredor de curses de
muntanya que al currículum
d’alpinista ja té el Kilimanjaro
(5.891 metres). Com a corredor
ha fet moltíssimes ultres, com
la Tor des Géants. Al maig té
previst competir a la prova d’es-
quí de muntanya de la Red Fox
Elbrus, de 45 quilòmetres i més
de 5.000 metres de desnivell.
Aquesta prova la farà amb l’es-
caldenc Vicenç Boltas. “Vull pro-
var la meva aclimatació en altu-
ra i també conèixer l’Elbrus”,
va dir Rossell, que al desembre
intentarà fer el cim de l’Aconca-
gua (6.960 mestrs) en solitari o
bé amb Víctor Domingues. “Tot
forma part de l’entrenament
i també de les noves coses que
vull fer. Ja fa temps que ho tenia
al cap perquè estava molt can-
sat de les Ultra Trails i, a més,
m’agraden l’esquí de muntanya i
l’alpinisme”, va indicar Rossell.
Tant ell com Trastoy tenen
molt bona amistat des de fa
anys i sempre han pensat a fer
projectes junts. Ara estan pre-
parant el dossier a la recerca de
patrocinadors perquè l’expedi-
ció al Lhotse no sigiu tan costo-
sa: “Amb Domi Trastoy ens co-
neixem des de fa molts anys. És
una aventura per fer amb algun
alpinista del país i ell és un bon
amic i un entès en aquest món.
Ens podem compenetrar molt
bé”.
A més a més, l’objectiu no
és només fer el cim al Lhotse,
sinó realitzar un documental de
l’expedició. Sigui com sigui, un
dels grans somnis de Rossell en
aquest món de l’alpinisme és fer
el cim al Gasherbrum I (8.068
metres) –també és conegut com
a K5 o Hidden Peak–, i també al
Gasherbrum II (8.035 metres),
situat al Karakorum i conegut
com el K4.
Però de moment toca el Lhot-
se: “L’hem triat perquè és una
muntanya que ens agrada i no té
tant de trànsit com l’Everest. A
veure si hi podem fer una bona
aclimatació i una bona prepara-
ció”. Un binomi nou que es crea
i que volen fer coses importants
al món de l’alpinisme. Trastoy ja
ho ha fet i Rossell vol seguir la
seva estela.
Expedició al Lhotse l’any 2019
Domi Trastoy i Carles Rossell preparen l’assalt a la quarta muntanya més alta del món, amb 8.516 metres
Alpinisme
Víctor Duaso
AndorrA lA VellA
Carles Rossell i Domi Trastoy formaran expedició el 2019 per intentar fer el cim al Lhotse, la quarta muntanya més alta del món amb 8.516 metres.
El Lhotse, un cim que té la mateixa ruta que l’Everest fins a la collada sud.
fAcebook
Carles Rossell
Domi Trastoy
Amb domi fa molt
que ens coneixem
i ens podem entendre
molt bé
el lhotse no l’he fet
mai i em fa especial
il·lusió, i més al
costat del carles

20. esports20 Dimecres, 24 De gener Del 2018
El joc interior del Bàsquet Club
MoraBanc agafa un xic d’aire. El
pivot senegalès Moussa Diagne,
que va reaparèixer diumenge
contra l’FC Barcelona Lassa des-
prés de tres setmanes de baixa,
no està descartat per al partit de
dissabte a la pista d’un dels seus
exequips, el Montakit Fuenla-
brada. Les proves van descartar
una recaiguda de la lesió que
es va fer el 3 de gener, amb un
trencament mioaponeuròtic de
l’aponeurosi anterior amb elon-
gació al soli de la cama esquer-
re. El center senegalès va jugar
només vuit minuts; va acabar
el partit des de la banqueta i al
final va marxar coix cap als ves-
tidors. Una vegada recuperat,
Diagne es tornarà a entrenar
amb els seus companys per pre-
parar el partit de dissabte a les
set de la tarda contra el Monta-
kit Fuenlabrada.
Els de Joan Peñarroya con-
tinuen amb les baixes de Prze-
mek Karnowsi i de Beqa Burja-
nadze, que ja va sense crosses
i podria tornar a jugar cap a
últims de febrer. El Montakit
Fuenlabrada, dirigit pel tècnic
argentí Néstor Che García, va
perdre l’últim partit de la Lliga
ACB contra el València Basket.
Això sí, els de Fuenlabrada han
estat la sensació positiva de la
primera volta.
Automobilisme
El pilot Albert Llovera serà
la gran novetat a les Crèdit
Andorrà GSeries 2018, que
comencen dissabte al Circuit
d’Andorra-Pas de la Casa. El
llistat d’inscrits no es tancarà
fins demà, i es publicarà di-
vendres. En GS1, destacaran
Carlos Ezpeleta i Xevi Pons,
i a les GS2 Gerard de la Casa,
Edgar Montellà, Maria Dolsa,
Pedro Font, Joaquín Rodrigo i
el mateix Llovera.
Albert Llovera,
a les GSeries2
Futbol
Arriba la UEFA Nations League.
El torneig, ja confirmat al març,
pretén acabar amb els amistosos
de les seleccions de futbol d’Eu-
ropa. Les 55 seleccions UEFA
alternaran la Nations League i
les corresponents fases amb un
torneig amb copa pròpia i un
total de quatre bitllets directes
per a les diferents Eurocopes i
Mundials. Avui, a les 12 del mig-
dia, es fa el sorteig a Lausana
amb Andorra a la divisió D.
Sorteig de la
Nations League
Domini del
Serradells
El Club Rítmica Serradells
va dominar a la primera
fase de la Copa Andorrana
de Gimnàstica Rítmica, que
es va disputar al Complex
d’Encamp. El Serradells
va assolir el primer lloc
en benjamí amb el C, en
aleví pilotes amb l’A i júnior
masses amb el B. En infantil
cèrcol, el primer lloc va ser
per al SAE Sant Julià A.
JonAthAn Gil
Gimnàstica rítmica
Nova lesió al Futbol Club An-
dorra. Un no parar. El jove
central i també lateral, inter-
nacional sub-21, Aleix Viladot,
entra a la infermeria, però està
previst que ell només hi esti-
gui quinze dies, després d’ha-
ver-se fet un trencament de
dos centímetres de l’oblic. El
defensa andorrà es perdrà el
partit contra l’Igualada de diu-
menge, i contra el Rapitenca
el 3 de febrer al Centre d’En-
trenaments de la FAF. Viladot
farà un xic de companyia als le-
sionats de llarga durada Marc
Pujol –que ahir va ser operat
a la Seu d’Urgell pel doctor
Sergi Francisco–, Jordi Aláez i
Jordi Betriu –que serà operat
aquesta setmana a Manresa
pel doctor Jordi Puigdellívol.
Candi Viladrich recupera en
canvi per al partit de diumen-
ge a Igualada el que va com-
plir un cicle de cinc targetes
grogues, Robert Font, i també
Álex Martínez, expulsat a Al-
picat. Això sí, perd per sanció
Emili Garcia i Txus Rubio. Dos
jugadors més estan a prop de
reaparèixer després d’una le-
sió: el porter Xisco Pires i l’ex-
trem Roger Nazzaro. I altres
dos d’amenaçats que si reben a
Igualada una groga no podran
jugar contra la Rapitenca: Cris-
tian Martínez i Marc Ferré.
El proper rival, l’Igualada,
acumula cinc jornades sense
perdre, amb quatre victòries
consecutives i un empat en
l’últim partit, contra l’Atlètic
Alpicat. Els igualadins, entre-
nats per Jesús Milan, ja no
tenen a la plantilla el veterà
ex-Primera espanyola Juanjo
Carricondo, que va fitxar pel
Gavà de la tercera divisió espa-
nyola.
Viladot també es lesiona i
estarà quinze dies de baixa
Futbol
V. D.
AndoRRA lA vEllA
Aleix Viladot, un altre lesionat més.
JonAthAn Gil
Moussa Diagne, OK
El pivot senegalès no està descartat per a dissabte en la visita a Fuenlabrada
Bàsquet
Moussa Diagne està OK.
ACB photo
Víctor Duaso
AndoRRA lA vEllA
El campió
de la Copa,
contra l’Unicaja
El Reial Madrid, vigent
campió de la Copa del
Rei, començarà la defensa
del títol el 15 de febrer a
Gran Canària en el partit
de quarts de final contra
l’Unicaja de Màlaga. Una
altra vegada els de pablo
laso s’enfrontaran al pivot
georgià Shermadini, que la
temporada passada jugava
al BC MoraBanc en aquell
partit del famós “campo
atrás” de Sergio llull. En
l’altre partit d’aquella part
del quadre, el valència
juga contra l’iberostar
tenerife. En l’altra, l’FC
Barça lassa juga contra
el Baskonia, i l’herbalife,
contra el Fuenla.
Joan Verdú, 26è
al gegant de
Copa d’Europa
a Folgaria
Esquí alpí
L’esquiador de la Federació
Andorrana d’Esquí (FAE)
Joan Verdú va acabar en
26a posició al gegant de la
Copa d’Europa, que es va
disputar a Folgaria-Lavaro-
ne (Itàlia), amb un temps
d’1 min 59,43 s, a 1,69 s
del primer classificat, l’italià
Marco Odermatt. Van com-
pletar el podi el nord-ameri-
cà Tim Jitloff i el també italià
Andrea Ballerin. En aquesta
Copa d’Europa no va poder
finalitzar la primera mànega
Xavi Salvadores. Per la seva
banda, en el supergegant FIS
a Cortina d’Ampezzo (Itàlia),
Marc Oliveras va ser 42è,
amb 1 min 15,96 s, a 2,61 s
del primer, el nord-americà
River Radamus. Matías Var-
gas va ser 47è. En l’entrena-
ment oficial de descens FIS a
Santa Caterina, Cande More-
no va ser primera, i Carmina
Pallàs va acabar novena.
Redacció
AndoRRA lA vEllA
La llista dels
Jocs, en
‘stand-by’
olimpisme
La composició definitiva de
la delegació andorrana per
als Jocs Olímpics d’hivern de
Pyeongchang encara no està
tancada, tot i que s’esperava
que s’anunciés ahir. El Comi-
tè Olímpic Andorrà (COA),
d’acord amb la Federació An-
dorrana d’Esquí (FAE), va co-
municar que els integrants de
l’equip nacional no se sabran
fins dijous a última hora de la
tarda. El llistat es farà oficial
un cop la FIS confirmi la dis-
tribució de places definitiva.
Redacció
AndoRRA lA vEllA
Lluís Marín serà als Jocs.
JonAthAn Gil

21. 21Dimecres, 24 De gener Del 2018
Classificats
DIVERSOS
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el preu inclou també el transport i
la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
VENDA DE LLENYA
IMMOBLES
tel.: +376 874 050
info@eiximmobiliari.com
A partir de 600 €/mes
Despeses a part segons consum
Apartaments a Escaldes, zona Caldea. Total-
ment moblats i equipats, amb tots els electro-
domèstics. 1 habitació doble, 1 bany, cuina sepa-
rada, safareig. 1 plaça d’aparcament i traster.
lloguer
IMMOBLES
Consulta la nostra WEB:
www.bondia.ad
i sempre estaràs al dia!
O segueix-nos a:
diaribondia
@bondia
BUSQUES PIS?Príncep Benlloch, 8-1r
AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad - Tel. 806 266
Descobreix tota la nostra
oferta a www.acg.ad
pàrquings
PÀRQUINGSCÈNTRICSALAPARRÒQUIAD’ANDORRALAVELLA.PREU:ACONSULTAR
PÀRQUING CÈNTRIC A LA ZONA DE CORREUS ESPANYOLS. PREU: A CONSULTAR
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ESCALDES-ENGORDANY. PREU: A
CONSULTAR
AnDOrrA LA VELLA i sAnTA COLOMA
REF. 2302401: PARADES AL MERCAT DELS MARGINETS, BEN SITUADES. PREU: 300 €
REF.3220101:LOCALCOMERCIAL,DE230M2
,APTEPERATOTTIPUSDENEGOCIS.PREU:
A CONSULTAR
EsCALDEs - EngOrDAnY
REF: 4250001 PIS DE 3 DORMITORIS, 2 BANYS, BALCÓ, A LA ZONA PISCINES
MUNTANYA. PREU: 700 €
REF: 4890001 PIS 1 HAB. MOBLAT, CUINA OBERTA, SITUAT A L’ENCREUAMENT DELS
VILARS. PREU: 450 €
OrDinO
REF: 3480002 ESTUDI, SENSE MOBLES,A LA ZONA DEL PRAT DEL PUIET. PREU: 350 €
EnCAMp
REF: 2920403 PIS 2 HAB., SENSE MOBLES, AMB PÀRQUING, SITUAT A LA ZONA DE
L’HOTEL CORAY. PREU: 550 €
L L O G U E R S
801 065www.eurofinques.com
R E C O M A N A T S
NOVA ADREÇA:
Carrer Callaueta, 3. Andorra la Vella.
(A 50 metres sortida darrere Escale)
comercial@eurofinques.com
ANdORRA LA VELLA
(Roureda de Sansa)
2 hab., 70 m2
, ÀTIC TOTALMENT
REFORMAT, MOBLAT, 1 bany, traster,
acabats de qualitat, molt lluminós
(Ref. 4256) 227.212 €
COMPREM PISOS
AL COMPTAT
(Només a Andorra la Vella, Santa
Coloma o Escaldes-Engordany)
SANT JULIÀ (Centre)
3 hab., 106 m2
, 2 banys, per
estrenar, acabats de qualitat, pàr-
quing opcional, exterior (Ref 4304)
285.000 €
ESCALdES-ENGORdANY
3 hab. (una de suite, una de doble i una
d'individual) (Els Vilars), 2 banys amb
dutxa, pàrquing i traster. TOTALMENT
REFORMAT RECENTMENT (Ref. 3851)
850 €. NO S’ACCEPTEN ANIMALS
ANdORRA LA VELLA
1 hab. (Ciutat de Valls), 1 bany , sense
pàrquing (Ref. 4307) 550 €. NO
S’ACCEPTEN ANIMALS
ENCAMP
1 hab. MOBLAT (Hort de Godí), 1 bany,
pàrquing i traster (Ref. 4296) 650 €. NO
ÉS LLOGUER dE TEMPORAdA.
3 hab dobles amb armaris encastats
(Mirador d’Encamp), 2 banys, àtic, 2a
planta, amb vistes, sense ascensor,
pàrquing. (Ref. 4308 ) 700 €.
LA MASSANA
(Sispony)
XALET, 4 hab. dobles, 296 m2
+
413 m2
parcel·la + 9 m2
terrassa. 2
banys, 1 lavabo, gran saló, vistes im-
pressionants (Ref 4282) 800.000 €
ANdORRA LA VELLA
(Rotonda TOBIRA)
2 hab. dobles. 68 m2
, PER ESTRENAR.
Pàrquing opcional. Sol i vistes.
Tot exterior (Ref. 2534)
284.000 €
ENCAMP (les Bons)
Estudi de 38 m2
,TOTALMENT REFOR-
MAT I MOBLAT.Terrassa. Pàrquing i
traster. Prop del Funicamp (Ref. 4252)
95.000 € / OPORTUNITAT d'INVER-
SIÓ PER A LLOGUER TURÍSTIC
CANILLO (a 100 metres del
TELECABINA)
3 hab., 89 m2
(6 m2
de terrassa), edifi-
cació molt recent, qualitats de luxe,
2 banys, llar de foc, parquet, menjador
ampli, pàrquing (Ref. 4214) 249.000 €
CANILLO (RIBAGROSSA ) OPORTUNI-
TAT. 1 hab., 37 m2
, 1 bany, pàrquing,
traster. MOBLAT. OPORTUNITAT
INVERSIÓ PER A LLOGUER TURÍSTIC.
No necessita cap reforma (Ref. 3403)
89.250 € NOU PREU 79.260 €
ANdORRA LA VELLA
(Can Manel)
4 hab. 101 m2
, edificació recent,
qualitats de luxe, 2 banys, armaris
encastats, 2 pàrquings (Ref 4276)
320.000 €
CANILLO (Incles) 1 hab. doble,
50 m2
, MOBLAT I EQUIPAT, vistes,
exterior, construcció recent, pàrquing i
traster. OPORTUNITAT: INVERSIÓ PER
A LLOGUER TURÍSTIC. No necessita
cap reforma (Ref. 4233) 90.000 €
CANILLO (la Sella)
2 hab. 71 m2
, 60 m2
, terrassa,
NOU, parquet, llar de foc,
2 pàrquings, traster (Ref. 4209)
215.000 €
Es traspassa empresa
de jardineria amb
àmplia cartera de
clients
Interessats, truqueu al
354 382

22. classificats22 Dimecres, 24 De gener Del 2018
Ref. 1961 Andorra La Vella. 135 m2. Apartament totalment
reformat al centre amb 3 dormitoris, 2 banys. Balcó de 6 m2.
Aparcament inclòs. Preu: 350.000 €
Ref. 1857 Erts. 280 m2. Fantàstic xalet totalment reformat
amb un gran jardí de 300 m2, amb sol tot el dia. 4 habita-
cions, 2 banys i 1 lavabo. 4 plaçes de pàrquing. Preu:
950.000 €
Ref. 1507 Escaldes-Engordany. 240 m2. Xalet construït el
2009, amb excepcionals vistes i sol tot el dia. 3 habitacions
dobles amb bany privat amb terrasses. Preu: 850.000 €
Ref. R1061 Arinsal. 84 m2. Apartament en molt bon estat
amb dos dormitoris. Cuina americana, terrassa. Pàrquing i
traster. Preu: 150.000 €
Ref. 1760 La Massana. 94 m2 Bonic pis amb 3 dormitoris
i dos banys. El menjador és gran i dona a un bonic balcó
de 5 m2 amb sol al matí. Aparcament i traster. Preu:
158.000 €
Ref. 1812 El Tarter. 42 m2. Magnífic apartament amb sol i
vistes espectaculars, amb una habitació, cuina oberta,
terrassa. Pàrquing. Preu: 115.000 €