Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dilluns. Us desitjem un Bondia !! :)

1. APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 7 De maig Del 2018 núm. 3.550 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
La Capmany, a
Andorra
roser porta
Filòloga i periodista
Absències
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
les agències receptives tenen
un creixement del 5% el 2017
L’AAVA estima que el sector està movent actualment un 10% del conjunt del mercat que arriba al Principat
jONAthAN gIL
les pallasses
tornaran l’any vinent
CuLturA pàgina 23
AvuI és NOtíCIA pàgina 3
El Consell general va fer contractacions
directes per valor de 75.924 euros el 2016
ANdOrrA pàgina 7
ENtrEvIstA A
laura álvarez
pàgines 8 i 9
“voldríem que
es poguessin
formar a les
escoles del país
els clubs unicef”
ANdOrrA pàgina 14
Sancions a les estacions
d’esquí per incomplir les lleis
laborals amb els monitors
EsPOrts pàgina 25
el vall Banc FC Santa
Coloma conquereix la
cinquena lliga consecutiva

2. 2 Dilluns, 7 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Gran
Av. Meritxell, 83 - Tel. 828 009
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu taladro en
català?
Es diu trepant.
Faig forats a la paret amb el
trepant.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
del 3 al 20 de maig
0,99€0,99€
1,29€1,29€
0,89€0,89€
del 3 al 20 de maig
PRIMAVERA 0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
€1,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,29€€€€€€€€€€€€€€€€
0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
SETMANA DE TARDA INESTABLE
Aquesta setmana esperem un temps inestable al llarg de
la tarda a causa de l’aire fred que ha deixat la darrera per-
torbació. Avui, el matí serà variable, amb núvols i clarianes.
A la tarda, el cel es taparà i hi haurà inestabilitat en forma
de ruixats i alguna tempesta. Que tinguin un BonDia.
Avui 19
18
17
7
8
7
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
max.
dimecres
dijous
Canillo
5/15
Pas de la Casa
1/10Encamp
6/17
Ordino
5/16
La Massana
6/17
Escaldes - Engordany
7/19
Andorra la Vella
7/19
Sant Julià de Lòria
8/20
La Seu d’Urgell
8/22
Puigcerdà
4/16
L’Ospitalet
5/15

3. 3Dilluns, 7 De maig Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Les agències de viatges van viu-
re el 2017 un any de creixement
dels negocis i recuperació del
sector. Ho assenyalen les xi-
fres facilitades per l’Associació
d’Agències de Viatges d’Andorra
(AAVA), que indiquen que l’evo-
lució positiva s’ha viscut prin-
cipalment al mercat receptiu
(és a dir, els establiments que
reben al Principat els turistes
estrangers). En concret, el vo-
lum de negoci de les empreses
receptives s’ha incrementat en
prop d’un 5%. Així mateix, des
de l’entitat es remarca que l’any
passat es van obtenir uns mar-
ges més importants que l’exer-
cici anterior i que el volum de
negoci es va ajustar a les previ-
sions realitzades.
Davant de tot plegat, el ge-
rent de l’AAVA, Raymond Juan,
va destacar que el 2017 “va ser
un any força positiu” i que “l’hi-
vern, gràcies a la meteorologia
que va deixar nevades impor-
tants, va ser una temporada ex-
cepcional”. De l’enquesta també
se n’extreu que els clients que
arriben al país s’allotgen princi-
palment en hotels i que les ac-
tivitats que realitzen un cop al
destí són l’esquí i Caldea, entre
d’altres. Per mercats, el turista
arriba a Andorra sobretot pro-
cedent d’Espanya, seguidament
hi trobem França i per darrere
hi ha altres països, com Alema-
nya, Anglaterra o l’est d’Europa.
Juan va remarcar que “les nos-
tres agències no reben gaires
russos”, un mercat que es vehi-
cula en gran mesura a través de
les seves pròpies empreses. Així
mateix, Juan va explicar que
l’entitat ha fet un estudi del qual
se’n desprèn que en aquests
moments s’estima que les agèn-
cies de viatges estan movent
el 10% del mercat que arriba a
Andorra, tot això suposant que
al Principat es puguin registrar
unes 700.000 estades. La previ-
sió del sector és que es clogui el
2018 amb un balanç encara mi-
llor amb relació a l’activitat de
les empreses receptives.
Mercat eMissor
Si analitzem el mercat emissor
(format per les agències de viat-
ges que envien gent d’Andorra
cap a fora), veiem que durant el
2017 van experimentar un lleu-
ger creixement del 3% respecte
de l’any anterior. En aquest cas,
les empreses també afirmen
que els marges dels beneficis en
relació amb el 2016 van ser mi-
llors, que el volum de negoci es
va ajustar a les seves previsions
i que les perspectives de cara a
aquest 2018 encara són més bo-
nes.
En aquest àmbit, però, s’ha
constatat un increment de la
demanda per les llargues dis-
tàncies. En total, ha estat un
70% dels clients els que han
optat per aquests tipus de viat-
ges. Els destins que han facturat
més han estat Europa (que com-
prèn Espanya i França), Amèri-
ca i Àsia. En el cas d’Europa,
segueixen tenint un alt nivell
de demanda ciutats com Praga,
Budapest, Cracòvia o Varsòvia,
però també zones de França,
Espanya i Portugal. Juan decla-
ra que aquest creixement dels
destins més llunyans pot tenir a
veure amb la globalització i els
formats i les tendències a l’hora
de viatjar que hi ha avui. A més,
el gerent de l’AAVA va indicar
que van augmentar els viatgers
i la seva “qualitat”, mentre que
els beneficis es van mantenir.
Davant de les dades correspo-
nents al 2017, Juan va destacar
que “si continuem per aquesta
via anem bé i les perspectives
de futur són positives, sempre
que seguim aquests formats”.
Al mateix temps, va destacar
que “el sector gaudeix d’una
bona salut i així ho indiquen
els resultats” i va concloure que
està sortint de la crisi, un fet
que està íntimament lligat al re-
ciclatge que han fet les mateixes
agències.
Les agències receptives registren un
creixement del 5% del negoci el 2017
L’AAVA estima que el sector està movent actualment el 10% del conjunt del mercat que arriba al Principat
Viatges
M. s. c.
andorra la Vella
Esquiadors a les pistes d’esquí d’Andorra durant aquesta temporada d’hivern.
JonaTHan GIl
és el que ha crescut
el mercat emissor,
que ha vist millorar el
marge de beneficis.
3%
dels clients viatja a
llargues distàncies,
com Europa, Amèrica
i Àsia.
70%
raymond Juan
L’hivern, gràcies
a les nevades, ha
estat una temporada
excepcional
Si seguim per
aquesta via anem bé
i les perspectives de
futur són positives

4. OPINIÓ4 Dilluns, 7 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Tribunal de Comptes ha fet públic el
seu informe relatiu als treballs de fiscalit-
zació corresponents a l’exercici 2016. L’or-
ganisme fa referència, de nou, a multitud
d’incompliments. Per citar-ne només uns
exemples: una setantena de treballadors
del Govern van superar el límit d’hores ex-
tres permès per la normativa i la CASS va
pagar complements o primes al seu perso-
nal que no tenen cap tipus d’empara legal.
Fins i tot, un organisme de la importància
de l’InAF, que hauria de donar exemple
amb la seva actuació, es permet el luxe de
no presentar en els terminis previstos per
la llei els seus comptes a l’organisme fisca-
litzador.Totiqueevidentmentalgunsdels
incompliments tenen molta més gravetat
que d’altres, la realitat és que any rere any
elTribunaldeComptesfatotaunasèriede
recomanacions que no s’acaben de resol-
dre mai. Davant d’aquesta situació, el Go-
vern no té altra ocurrència que manifestar
que l’important és que l’informe posi en
relleu cada vegada menys incidències. El
que s’ha de fer és complir tots els precep-
tes legals, ja que per a això es van aprovar,
i no buscar excuses. I és que no s’entén de
cap manera que mentre els ciutadans han
de complir les lleis, algú es pugui creure
que està eximit de fer-ho, encara que sigui
temporalment.
Les recomanacions del Tribunal de Comptes
EDITORIAL
Les coses es poden fer bé, re-
gular o malament. I, en el cas
de l’heliport nacional, sem-
bla que tot es fa malament
des d’un inici. Aquesta és la
impressió que pot tenir un
observador quan analitza els
diferents fets, moltes vegades
sorprenents, com el que es
va conèixer dijous passat en
seu parlamentària, que es van
succeint amb el projecte. I és
que no s’entén que ara resulti
que l’Aviació Civil francesa es
declari incompetent per fer
el tan esperat estudi sobre la
idoneïtat de l’indret escollit
per a la infraestructura.
Aquesta manera d’actuar que
ha tingut el ministeri d’orde-
nament Territorial és el que
es coneix popularment com
passar l’arada davant els bous
o també, com diuen d’altres,
començar la casa per la teulada.
És el problema de llençar idees
improvisadament, com quan
des del mateix ministeri es
proposava, sense haver fet cap
tipus d’estudi sobre els costos
i la seva idoneïtat, el traspàs
de la seu de Ràdio i Televisió
d’Andorra (RTVA) a l’edifici de
Radio Andorra. La seriositat
del Govern a l’hora d’encarar
la materialització d’aquesta
iniciativa ha brillat, des de l’ni-
ci, per la seva absència, com ho
han evidenciat els canvis d’ubi-
cació que hi ha anat havent. El
resultat és que, després de set
anys, no han estat capaços de
buscar una bona ubicació al
país per obrir una infraestruc-
tura amb la qual pràcticament
totes les forces polítiques es
mostren conformes. Em resis-
teixo a creure que no sigui pos-
sible buscar, de la manera més
objectiva que es pugui i sense
tacticisme polític, la millor
ubicació per dotar el país d’un
heliport nacional. I vull pensar
que finalment serà així.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
L’impossible
heliport
nacional
eLS PReCePTeS LeGaLS
S’haN de CoMPLIR SeMPRe
DONANT LA NOTA
Richard Imbernón
El Vall Banc FC Santa Colo-
ma suma la cinquena lliga
consecutiva i tornarà a jugar
la prèvia de la Champions
League, després d’empatar
contra l’Engordany.
12345
Marc Calvet
El Comú d’Escaldes-Engor-
dany té previst renovar els
parcs infantils del Prat del
Roure; la intenció és acabar
les obres abans que arribi el
bon temps.
1234 5
Vicenç Mateu
El Consell General va fer
contractacions directes per
més de 75.000 euros, quan
podien haver-se fet per
concurs, segons ressalta el
Tribunal de Comptes.
12345
Jordi Torres
El Tribunal Superior ha
donat la raó al Col·legi d’Ar-
quitectes, que va denunciar
l’adjudicació del projecte de
construcció de l’Estació na-
cional d’Autobusos.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comu Sant Julià
@comusantjulia
El cos de dansa de l’#EsbartLaurèdia
anima el diumenge de la #rutadelatapa
a la Plaça de la Germandat
Mobilitat Andorra
@Mobilitat_AND
Un metre i mig pot ser la diferència en-
tre un avançament segur i un accident
innecessari. Conductor, sigues prudent
i respecta la distància de seguretat.
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
TUITENQUESTA
Veus bé que es reprengui el
projecte per enllaçar Andorra i
Girona amb tren?
SÍ
NO
90%
10%

5. OPINIÓ 5Dilluns, 7 De maig Del 2018
Estic llegint Llibre d’absències,
que Miquel Martí i Pol va pu-
blicar l’any 1984. N’havia llegit
i fins i tot après de memòria al-
gun poema com Lletra a Dolors
o Parlem de tu, però no m’havia
endinsat i deixat emportar per
la resta de poemes del recull.
Fa poquet un ésser tan esti-
mat com una mare va volar cap
als estels i, tot i el suport ines-
timable d’éssers propers, com
els fills, la germana, el pare, els
tiets, els familiars i els amics i
les amigues, el buit i la solitud
m’envaeixen. Pensava que hi
estava preparada, ja que n’era
conscient del final. Però no.
No crec que estiguem mai
preparats. Hi ha una vella dita
que diu: “Mentre hi ha vida hi
ha esperança.” I encara que hi
hagi una malaltia mortífera
que s’amagui de manera pèrfi-
da en l’ésser estimat, l’esperan-
ça roman viva.... sobretot si en
aquest ésser brollava sempre i
a tota hora el bon humor i l’op-
timisme, i es reservava el pa-
timent en la solitud de la seva
intimitat. No va expressar ni
reconèixer mai cap queixa. Sols
ens volia protegir i evitar la nos-
tra tristesa o angoixa davant de
la seva malaltia. Quina lliçó!
Soc conscient que el dol és un
camí llarg i necessari que s’ha
d’emprendre. El treball del dol
ens esperona i ens ajuda a accep-
tar el que sabem gairebé des que
naixem: el fet que som mortals.
Però hi ha matisos! I alguns com
jo també pensem i volem creure
que mai és el moment.
Una amiga molt preuada que
va viure fa pocs anys situaci-
ons similars i fins i tot més du-
res amb pèrdues d’essers molt
propers i molt estimats en poc
temps em va dir: “Meritxell,
passarà... Amb el temps tot ho
viuràs com un dolç record.” Se
que té raó... Quan la meva padri-
na ens va deixar fa més de dotze
anys em va semblar que el món
s’enfonsava. I no va ser així. Re-
cordant-la, vam créixer i vam
seguir i seguim mencionant-la
amb amor, tendresa i, fins i tot,
amb tocs d’humor.
Però ara, que tot és tan re-
cent, costa molt. Potser perquè
qui ha emprès el camí dels estels
és una mare. Una mare que ens
inspirava una força, una genero-
sitat, un optimisme i un amor
sense límits.
Els seus nets, els meus fills,
van expressar en el seu funeral
part del seu llegat: “A nosal-
tres ens ha estimat com ningú
més ha estat estimat... N’hem
après d’ella com de ningú
més....T’estimem”.
No puc evitar, doncs, ni tam-
poc ho vull, sentir com la seva
presència flota delicadament al
costat nostre i ens guia en les
nostres converses o gestos.
Fa uns dies us explicava en
un article d’opinió que quan la
foscor i la melangia m’envaeixen
llegia tres llibres per retrobar el
somriure, La tesis de Nancy, El
Quixot i Animal Farm, així que ja
sabeu quins són els meus llibres
de lectura aquests dies, a més del
recull de Martí i Pol. Però con-
fesso que n’hi he d’afegir un cin-
què. És el llibre publicat el 2008
per Francesc Torralba, filòsof i
teòleg que he tingut el privilegi
d’escoltar en directe: El sentit de
la vida. En un fragment d’aquest
llibre hi diu: “La nostra cursa, en
aquest món, és limitada per dos
misteris que ens transcendei-
xen: el naixement i la mort. No
sabem quan haurem de baixar
del tren. No sabem en quina es-
tació pararem. No sabem, tam-
poc, quant de temps viuran les
persones que estimem. No sa-
bem res de tot això, però creiem
que, si hem cercat a través de la
vida, la bellesa, la bondat, la ve-
ritat i la unitat, l’esforç no haurà
estat debades. O, si més no, així
ho esperem.”
I jo, mentrestant, mirant els
estels i sentint-la al cor, seguiré
la conversa amb la mare.
Absències
Davant de la mort d’un ésser estimat, per molt previsible que sigui, mai estem preparats
Mentrestant, mirant
els estels i sentint-
la al cor, seguiré la
conversa amb la mare
El 1972 estrenyia la mà del bisbe
Joan Martí Alanis durant la pre-
sentació en públic de la revista
Posobra, un acte durant el qual
va cantar Lluís Llach –prohibit
a Andorra quatre anys més tard.
A les fotos de l’acte se la veu amb
aire decidit i enèrgic i somrient
cordial. Maria Aurèlia Capmany,
que ara compliria cent anys i que
és homenatjada amb conferèn-
cies, rutes, webs i espectacles
durant aquest any, formava part
del grup d’intel·lectuals catalans
i andorrans que aquell any estre-
naven revista aquí. Un autèntic
dream team dels 70: Jaume Vidal
Alcover –la seva parella– Jaume
Fuster, Maria Antònia Oliver,
els tòtems teatrals Lluís Pasqual
i Xavier Fàbrega, Elidà Amigó i
Antoni Morell, entre d’altres.
Posobra, dirigida per Roger
RossellVilaginés,nomésvadurar
un any, però hi van passar firmes
de luxe com Montserrat Roig,
com explica Maria Teresa Cairat
en un article sobre la revista a
l’Ex-Libris (el número 16, 2013)
de Casa Bauró. Roig, íntima
amiga de la Capmany (sobre les
dues intel·lectuals no us perdeu
Miralls creuats, de Maria Àngels
Cabré, publicat per Pagès i premi
d’assaig Francesc Vallverdú) ex-
plicava que al principi li feia por
aquella dona tan decidida que
fumava puros i que després es va
convertir en tot un referent i una
còmplice.
Poc després, el 1975, la Cap-
many va tornar a passar per
Andorra per fer una conferència
feminista, un dels actes que va
estrenar el Centre Cultural que
havia fundat Jordi Sasplugas
des del Mirador (res a veure amb
el Centre Moral i Recreatiu que
es va cremar; no, no és aquell).
Sasplugas, un jove carismàtic,
cultíssim i capaç d’engrescar tot-
hom, tenia entre els seus amics
destacats intel·lectuals antifran-
quistes, molts del PSUC, i amb
els seus companys del Centre, els
convidava a fer conferències, tea-
tre, concerts aquí dalt.
La conferència de la Capmany
va ser tot un esdeveniment (por-
tada, una notícia i una entrevista
en una mateixa edició de Poble
Andorrà). Virgínia Woolf, Simo-
ne de Beauvoir són alguns dels
noms que apareixen a la crònica
de la conferència La dona avui en
la qual es va mostrar molt crítica
amb el paper que la societat ator-
gava a les esposes i mares, tant si
eren burgeses com obreres. Des
d’aquell 5 de març del 1975 han
passat 43 anys però la màquina
del temps sembla estar aturada.
Potser per això Quim/Quima,
reeditada ara per Males Herbes,
encara té tant d’èxit.
Riberaygua de Santa Coloma
–l’entrevistador– li demanava:
“Considera que Andorra encara
és avui una societat burgesa an-
tifeminista?”IlaCapmanyrespo-
nia: “Això és per raó d’una forta
pressió d’una societat androcèn-
trica i aquesta pressió es posa
més de manifest i és més violenta
en el medi rural. Això és evident.
A les grans ciutats queda més de-
sapercebuda i és menys terrible”.
La Capmany, a Andorra
Fa 43 anys de la
conferència de la
Capmany, però el
temps sembla aturat
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
roser porta
Filòloga i periodista
meritxell mateu
Assessora d’empreses

6. OPINIÓ6 Dilluns, 7 De maig Del 2018
El resum, publicat en premsa, de
la recent compareixença del mi-
nistre d’Afers Socials en comissió
parlamentària obliga els respon-
sables de la Clínica Geriàtrica
Sant Vicenç d’Enclar a efectuar
importants puntualitzacions.
En l’àmbit de la inacabable re-
forma sanitària, s’està copiant a
Andorra, i només amb finalitats
economicistes, un sistema d’ad-
ministració dels centres sanitaris
que va en detriment de la qualitat
assistencial.
Així doncs, s’ha importat al
nostre país el concepte de “centre
sociosanitari”, que fomenta una
pseudosolució: tot allò social ho
pagarà l’interessat i Govern, i allò
sanitari ho reembossarà la CASS.
Però, al marge de l’aparent
simplicitat d’aquest planteja-
ment, i llevat potser d’algun fi-
lòsof, ningú pot discernir, en cas
de malaltia crònica, on comença
l’aspecte social i s’acaba el sanita-
ri. Creiem que el sentit comú del
lector li farà entendre que, da-
vant d’un malalt crònic, no es pot
separar la dependència de la ma-
laltia. Aquest criticable concepte,
el de la sociosanitat, només exis-
teix a Espanya i ara a Andorra.
Però per decret, llevat de l’hos-
pital,totselscentresassistencials
hem estat titllats de sociosanita-
ris. També per decret tots seríem
iguals, faríem el mateix i hauríem
de practicar els mateixos preus...
Tanmateix es obvi que no
s’efectuen idèntiques prestaci-
ons en els centres referenciats.
Així doncs, dir que “per a un ma-
teix servei, el preu varia segons
el proveïdor” és voler confondre
el lector i, alhora, menystenir la
feina dels professionals sanita-
ris. Perquè una simple lectura
d’aquesta tendenciosa afirma-
ció pot fer creure al lector que la
Clínica Sant Vicenç d’Enclar ha
espoliat sempre l’Administració,
comptant amb la tàcita complici-
tat dels successius responsables
polítics, fins els d’avui.
Mal no es vulgui dir, la Clíni-
ca Sant Vicenç d’Enclar presenta
moltes especificitats.
Sense voler entrar en detalls,
la clínica compta amb metges
integrats a l’equip, que visiten
diàriament tots els pacients in-
gressats, i que romanen de per-
manència durant les 24 hores
del dia i tots els dies de l’any, i un
equip de professionals sanitaris
suficient i necessari per al tipus
de pacients que atén la clínica.
No es factura a la CASS cap
medicament, cap prova usual,
cap anàlisi o radiografia: totes
van a càrrec de la Clínica Sant
Vicenç.
Tampoc es factura a la CASS,
ni a ningú, cap consulta als met-
ges especialistes ni cap trasllat de
pacient. Tot queda igualment a
càrrec de la clínica.
Entre altres coses, no s’adreça
al servei d’Urgències del centre
hospitalari cap pacient que no
hagi estat prèviament examinat
pel metge de la clínica, el qual hi
és per solucionar la gran majoria
dels problemes.
Aquestes realitats, ben cone-
gudes de l’Administració, no han
estat ni dites per uns, ni pregun-
tades per altres en la mencionada
compareixença.
S’ha preferit anunciar la pro-
pera publicació d’un decret refe-
rent als centres assistencials se-
gons el qual, sigui o no veritat (i
està clar que no ho és), com que
“tots fan el mateix, tots han de
percebre el mateix”.
S’ha preferit presentar públi-
cament un pervers comparatiu
de preus, segons el qual la clínica
Sant Vicenç percebria prop del
doble del que perceben altres cen-
tres, “per a iguals prestacions”.
Doncs bé. A més d’haver
d’efectuar la present puntualit-
zació, el que poden afirmar els
responsables d’una estructura
sanitària autoritzada com a tal i
creada sense cap cost per l’Estat
és que ningú pot garantir pres-
tacions de qualitat amb uns sis-
temes de llistes de tarifes que,
a més de ser erràtics, són criti-
cables tant en el fons com en la
forma.
Que quedi clar per a tothom
que la Clínica Geriàtrica Sant Vi-
cenç d’Enclar no ha abusat mai
d’una tarifa que des de l’inici ha
estat imposada i controlada per
l’Administració. Des del nostre
punt de vista, actualment no tots
els centres donen les mateixes
prestacions sanitàries, i pensem
que no ho haurien de fer en un
futur, en benefici del pacient.
Per a mi una de les principals
funcions d’un polític o d’algú que
es compromet en un partit és fer
d’altaveu de la nostra societat en
general i dels nostres habitants
en particular i això és el que faré
avui en aquest article. Fa dies
que passejo pels carrers del meu
barri i molts dels veïns amb els
quals parlo o simplement saludo
em comenten la seva preocupa-
ció per l’actual estat de la zona
i la despreocupació que consi-
deren que es té envers ells. Em
demanen en repetides ocasions
que faci públic el seu malestar
des d’aquest altaveu que són els
articles d’opinió.
No només ho sento, sinó que
també ho visc. Mentre que es
gasten un dineral en l’obsessió
de la corporació comunal, que
no és altra que l’avinguda Merit-
xell (10,92 milions d’euros, és a
dir, un 40% més del previst), les
altres parts de la parròquia que-
den abandonades i resta difícil
poder viure-hi còmodament.
Cert és que el Comú destinarà
aquest 2018 una partida pressu-
postària a l’embelliment i condi-
cionament dels carrers de la Vall
i del Puial i de les places Sant Es-
teve i Monjó, però els veïns ens
demanem: és suficient?
Alguns es queixen de la manca
de preocupació que es té des del
Comú per aquestes zones. Us en
dono uns exemples clarificadors:
bosses de brossa a terra més de
dos dies, carrers plens d’excre-
ments de gossos, rates corrent
pels barris, sense comptar les
pudors que hem de suportar a
certes hores del dia. És aques-
ta la capitalitat que volem per a
Andorra? O és que nosaltres no
som veïns de la capital com ho
són els de les zones comercials?
No mereixem el mateix tracte
tots els veïns sigui quina sigui la
nostra zona?
Amb això no vull ni molt
menys menysprear la feina que
fan els nostres treballadors pú-
blics. Al contrari, crec que mol-
tes coses no les fan perquè no
poden per manca de personal
o de temps. Potser aquest és el
problema: deixar de gastar en as-
sumptes, a parer meu, secunda-
ris i no tan necessaris i prioritzar
en qüestions del dia a dia, com
ara la neteja pública, la recollida
d’escombraries, etc.
Recordo a la corporació que
una de les seves promeses en
campanya va ser que volien una
Andorra més neta. Sento dir-li
que, a aquestes zones, no hem
trobat cap millora, sinó més avi-
at el contrari: un empitjorament
constant. Convido a qualsevol
conseller de Comú a passejar-se
una mica més per Príncep Ben-
lloch i se n’adonarà del que pas-
sa. No demanem pas que se’ns
tracti millor que a altres zones
de la parròquia, però sí que se’ns
tingui en compte. La capitalitat
d’Andorra la Vella no passa no-
més per cuidar la part comerci-
al. És clar que s’ha de fer, però
sense abandonar cap altra zona,
perquè, senyors consellers,
nosaltres també estem d’acord
en la capitalitat, però de tota la
parròquia, perquè tots som An-
dorra la Vella.
TRIBUNA
TRIBUNA
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
Clínica Geriàtrica Samt Vicenç d’Enclar
PERE BARÓ
Coordinador de Joventut Socialdemòcrata d’Andorra
La pseudosolució ‘sociosanitària’
El sistema d’administració dels centres sanitaris que s’està copiant va en detriment de la qualitat assistencial
Tots som Andorra la Vella
Es gasten un dineral en les obres de Meritxell, i altres zones queden abandonades
El criticable concepte
de la ‘sociosanitat’
només existeix a
Andorra i a Espanya
JonAthAn Gil
Prometien una ciutat
més neta; en alguns
barris no hem notat
cap millora

7. 7Dilluns, 7 De maig Del 2018
Andorra
El Raonador del Ciutadà disposava d’un
romanent de tresoreria de 351.954
euros al final de l’exercici 2014 i
de 347.384 euros al tancament del
2015, un import “superior al de les
despeses liquidades en el darrer any,
fet que podria ser indicador d’un excés
de finançament.” Així ho assegura
el Tribunal de Comptes en l’informe
relatiu als treballs de fiscalització
corresponents al tancament de l’exercici
2016 del Raonador del Ciutadà.
Un cas similar passa amb l’Agència
Andorrana de Protecció de Dades
(APDA), de qui el tribunal diu que com
a “conseqüència de l’acumulació dels
superàvits pressupostaris que ha tingut
en els diferents exercicis, disposa
d’un romanent de tresoreria ajustat de
377.017 euros al tancament de l’exercici
2016 i de 396.841 euros al tancament
de l’exercici 2015, import superior al
de les despeses liquidades en el darrer
any”. En aquesta línia, l’informe del
Tribunal de Comptes posa de manifest
que les dues institucions han finançat
part del pressupost de l’exercici 2016,
150.000 euros en el cas de l’APDA i
19.500 en el del Raonador del Ciutadà,
amb romanents procedents d’exercicis
anteriors. Així, i pel que fa al tractament
comptable dels resultats de l’exercici,
l’informe recorda que, tal com marca
l’article 17.1 de la Llei del pressupost
del 2016, un cop aprovada la liquidació
de comptes de les entitats beneficiaris
de “transferències nominatives per part
dels òrgans competents de les entitats
esmentades, i sempre que no s’hagi
compromès el total de la despesa
pressupostada, aquests organismes
han de retornar al Govern els ingressos
obtinguts amb la transferència i no
utilitzats durant l’exercici pressupostari”.
D’altra banda, i en el cas concret de
l’APDA, l’informe posa de manifest que
els pagaments realitzats amb targetes
de crèdit “no segueixen en el moment
d’efectuar-se el procediment i les fases
previstes per la Llei general de les
finances públiques”, tot i que sí que són
objecte d’una regularització a posteriori.
A més,també s’assenyala la contractació
directa sense concurs de serveis de
suport tècnic comptable (11.234 euros)
i de suport informàtic (13.717 euros).
Excés de finançament del Raonador del
Ciutadà i l’Agència de Protecció de Dades
El Consell General va efectuar
l’any 2016 contractacions di-
rectes per un import global de
75.924,35 euros sense que hi
hagués cap informe tècnic previ
que justifiqués adequadament
que podien acollir-se a aquesta
forma d’adjudicació.
Així ho assenyala el Tribunal
de Comptes en l’informe rela-
tiu als treballs de fiscalització
corresponents al tancament de
l’exercici 2016 del Consell Gene-
ral, en què assegura que les des-
peses fetes a través d’aquestes
contractacions directes “eren
susceptibles de ser contractades
mitjançant concurs públic”.
Concretament, es tracta de
la contractació de primes d’as-
segurances (36.643,34 euros),
serveis de neteja (13.954,73 eu-
ros), subministraments diver-
sos (10.005,28 euros), agència
de publicitat (7.754,15 euros) i
reparacions (7.566,85 euros).
En les al·legacions presenta-
des a l’informe, el Consell Ge-
neral justifica únicament dues
d’aquestes despeses contracta-
des de forma directa sense el
concurs corresponent. D’una
banda, els 36.643,34 euros abo-
nats a la companyia Andorrana
d’Assegurances, que s’afirma
que corresponent a l’actualit-
zació d’una pòlissa que es va
subscriure l’any 1985 junta-
ment amb el Govern i que, en
ser tan antiga, “permet disposar
d’unes condicions econòmiques
molt avantatjoses” i, de l’altra,
els 13.954,73 euros pagats a
Pronet SL. En aquest sentit, el
Consell General explica que cor-
responen a un contracte per la
neteja dels jardins i de les zo-
nes perifèriques de la Casa de
la Vall que s’ha anat renovant,
ja que “permet disposar d’unes
condicions de coneixement de
les necessitats i econòmiques
molt avantatjoses”. No obstant
això, s’assegura que “s’estudia-
rà la forma d’integrar-lo en un
projecte global de neteja i man-
teniment d’exteriors. Pel que fa
als pagaments a Bomar, Fité i
Associats i Pirineu Inspecció i
Control SL, no es justifiquen en
les al·legacions.
el fons mutual, il·legal
D’altra banda, i com ha fet en
els informes dels darrers anys,
el Tribunal de Comptes torna a
posar de manifest que el siste-
ma de fons mutual del Consell
General, d’acord amb el qual es
reté l’1% del salari als treballa-
dors per cobrir la part de les in-
capacitats temporals no cober-
tes per la CASS, no té cap base
legal sobre la qual se sustenti
ni cap normativa que en reguli
el funcionament ni determini
els drets i les obligacions que
genera.
Així mateix, l’organisme fis-
calitzador, també igual que en
exercicis anteriors, remarca el
fet que no s’incloguin al passiu
del balanç les provisions per
atendre els compromisos con-
trets derivats del complement
de pensions de jubilació que sa-
tisfà als seus treballadors, així
com que no s’incloguin els ter-
renys i béns immobles adquirits
abans del 1993 i de béns histo-
ricoartístics anteriors al 1996 a
l’inventari de béns dels quals el
Consell General n’és titular.
En les al·legacions presen-
tades al Tribunal de Comptes,
signades pel síndic general, el
Consell General repeteix les
mateixes explicacions d’anys
anteriors en el sentit que s’es-
tà estudiant la reglamentació
escrita del fons mutual i que
s’estan acabant d’“enllestir els
treballs tècnics” amb relació
a l’estudi actuarial iniciat el
2014 per poder enregistrar al
balanç els compromisos futurs
concrets en matèria del com-
plement de jubilació. En aquest
sentit, i com s’afirmava també
en les al·legacions correspo-
nents als comptes del 2015, des
del Consell General s’assegura
que “s’espera poder procedir a
la comptabilització en els estats
financers de l’exercici 2017”.
Tot i les explicacions rebudes,
el Tribunal de Comptes, també
com ja havia fet en els exerci-
cis precedents, considera que
les al·legacions aportades “no
modifiquen els plantejaments
evocats, ni aporten cap infor-
mació complementària que per-
meti modificar les observacions
i conclusions a què ha arribat el
tribunal després de l’examen de
la documentació aportada”.
El Consell General fa contractacions
directes per valor de 75.924 euros
L’organisme fiscalitzador manté que les despeses eren susceptibles de contractar-se a través d’un concurs
Tribunal de Comptes
m. s.
AnDoRRA LA VELLA
En les al·legacions presentades, el síndic general,Vicenç Mateu, només justifica dues de les cinc contractacions directes.
jonAthAn GiL

8. ANDORRA8 Dilluns, 7 De maig Del 2018
Com va arribar a la presi-
dència d’Unicef Andorra?
Hi he arribat d’una mane-
ra circumstancial. Vaig entrar
a formar part de l’àrea de Re-
captació per col·laborar amb
els encants, a portar roba. Em
vaig trobar un equip de dones
que donaven tot el que podien
i, a poc a poc, m’hi vaig anar
integrant. Després, vaig entrar
a la junta d’Unicef i va succeir
que la que n’havia estat la pre-
sidenta, Blanca Palau, marxava.
Ens vam reunir i vam decidir
que jo me’n podia fer càrrec i
ara soc la cara visible d’aquest
grup de dones. Si ens veiessin
treballar, però, dirien: qui n’és
la presidenta?
Així doncs, Unicef és cosa de
dones?
No. Ara, per casualitat, la
majoria som dones. També te-
nim un home. És cosa de tots:
d’homes i de dones. Històrica-
ment sempre hi ha hagut molts
homes a la junta d’Unicef. Som
nou dones a la junta i un home.
Sempre hi ha hagut molta bar-
reja. Un dels reptes és que en-
trin més homes a la junta i
equilibrar-ho. Potser les dones
tenim desenvolupat el factor
de treballar en certs aspec-
tes socials, però no és un món
exclusivament femení.
Tenint en compte que les
dones representen el 60%
de persones més pobres del
planeta, què poden fer les
mateixes dones per aconse-
guir una societat més justa
amb les dones?
Les dones ja estan liderant
molts moviments i projectes.
Fins que les dones no conven-
cem els homes i anem tots con-
juntament per tirar endavant
un canvi en la societat, no crec
que la dona sola ho aconseguei-
xi. La situació de la dona ha
millorat una mica. L’estat del
benestar protegeix una sèrie de
coses que quan jo era jove no
estaven protegides. Quan era
jove, es considerava que si una
dona treballava era perquè no
tenia nivell econòmic. La dona
ha treballat sempre amb aques-
ta desigualtat de salaris, amb
aquesta explotació. Arribava
a casa i havia de fer les feines
domèstiques, atendre els nens.
Tenia els pares vivint a casa. Tot
això ha millorat una mica. Hi ha
molta feina a fer. Però cal impli-
car-hi els homes. Tota la socie-
tat hi hauria de lluitar. Les do-
nes hem fet el primer pas i hem
sortit al carrer i a les manifes-
tacions, però hem d’aconseguir
el suport dels homes, ja que és
necessari per sortir d’aquesta
situació de pobresa.
Creu que la tasca d’Unicef és
prou coneguda i reconeguda
per la societat?
Fem dos tipus de tasques. A
Andorra, fem advocacia i sensi-
bilització. És una tasca intangi-
ble aquí, al país. Potser la gent
nolavaloratantonolaveutant,
però la feina de sensibilització
d’Unicef ha aconseguit moltes
coses. Andorra està fent ara la
llei de la infància. És el primer
país que té les ciutats amigues
de la infància. En aquestes ciu-
tats amigues, hi ha els consells
dels infants i adolescents.
Aquests nens són el present,
vetllem per protegir-los i adre-
çar-los, si cal, a les entitats que
els poden ajudar; i també són el
futur. Si a aquests nens des de
petits els eduquem amb tots
els problemes que hi pot haver
de bullying, si els sensibilitzem
sobre els problemes que afecten
les dones, la gent gran... Parlem
molt dels drets dels infants,
però també tenen unes respon-
sabilitats.
Poseu molt l’accent en les
ciutats amigues.
Hi ha moltes coses a fer però,
a nivell d’Andorra, només el fet
que hi hagi ciutats amigues a
les set parròquies ja és un èxit
total, i que tots els cònsols s’hi
hagin implicat. I aquests con-
sells infantils els veig molt bons
per les mateixes estructures
dels col·legis, dels nanos, que
parlaran molt més entre ells.
Als consells infantils, com que
es treballa dins l’escola, hi ha un
procés d’elecció dels consellers,
aprenen el que són les eines de
participació, el fet d’explicar-se,
de parlar amb els companys
dels temes que els preocupen i
acabar-ho portant al consell de
Comú. El Comú té el compro-
mís de donar-los una resposta
i argumentar-la. I això ho apre-
nen.
El que proposen els nens ho
fan des de la seva perspectiva,
però ajuda a tota la parròquia,
no només als nens. La major
part dels projectes que propo-
sen –neteja de la parròquia o de
pàrquings al costat de les esco-
les– milloren tota la parròquia.
Així doncs, la feina a Andor-
ra és fonamentalment de
sensibilització.
Sí. No és una feina gaire agra-
ïda. Nosaltres no donem men-
jar, no donem una bosseta amb
roba. No fem accions que satis-
facin el voluntariat. Costa veure
que això sigui fer un voluntari-
at. Per a la gent, fer voluntariat
és anar amb un menjador soci-
al. El voluntariat el confonen
a anar només directament a la
persona.
D’altra banda, també
treballem en el projecte de l’ob-
servatori de la infància, que ens
ajuda a tenir cada vegada més
dades, perquè és una de les defi-
ciències que tenim. Un bon dia
tota aquesta feina sortirà més
a la llum i se’n veuran els resul-
tats. Aquí al país de seguida sal-
ten les alarmes, si un nen fa una
setmana que no va a l’escola, hi
ha tots uns protocols d’actuació
quan es detecten aquest tipus
de situacions. Es vetlla molt per
la infància i Unicef hi ha tingut
un paper molt important.
“Voldríem que es poguessin formar a
les escoles del país els clubs Unicef”
Durant uns quants anys va fer psicoteràpia infantil als hospitals Clínic i
de la Vall d’Hebron de Barcelona i després va tancar aquesta etapa de
la seva vida i va muntar una empresa de parament de casa. La nova
presidenta d’Unicef Andorra, Laura Álvarez, aposta per incrementar la
tasca i els resultats de l’entitat a favor dels drets dels infants: a An-
dorra, amb la sensibilització i, a fora, amb els projectes humanitaris.
M. P. A.
andorra la Vella
Un dels reptes és
que hi hagi més
homes que formin
part de la junta
els infants han de
saber que tenen
uns drets i unes
responsabilitats
Volem treballar
per fer-nos més
presents a les
escoles
jonathan gil
laura Álvarez, presidenta del Comitè nacional d’andorra per l’Unicef

9. ANDORRA 9Dilluns, 7 De maig Del 2018
I també hi ha els projectes de
cooperació internacional.
Exacte, a fora ajudem a
sostenir projectes. En aquest
moment, en tenim tres: el del
Congo, que pretén millorar l’es-
tatus social de les poblacions
autòctones a Lékoumou; el del
Bhutan, que incideix en l’edu-
cació inclusiva de qualitat per
als infants amb discapacitat; i el
de la República Centreafricana,
que té com a objectiu atendre
els infants que han estat sol-
dats. Això és el que la gent veu
més perquè els resultats són vi-
sibles. La millora de la higiene,
la nutrició, la salut per poder
després educar.
Parlava de la manca de da-
des, però per actuar cal co-
nèixer, oi?
Les ciutats amigues de la in-
fància que tenen els consells
d’infants i adolescents ajuda-
ran a fer que els nens els sigui
menys difícil explicar els seus
problemes. Si hi poden partici-
par, ells mateixos podran expli-
car les coses que els preocupen i
podran trobar solucions. Volem
treballar per veure com podem
participar més en aquestes es-
coles i escoltar més els nens. Tot
és molt lent, hi ha de participar
molta gent. Nosaltres fem una
crida perquè la gent ho conegui
i, en aquest sentit, els mitjans
de comunicació ens hi podeu
ajudar molt.
Com valora la implicació de
les empreses amb Unicef?
Quan demanem alguna cosa,
poques vegades ens diuen que
no. Les empreses ens ajuden
molt, encara ho podrien fer
més. Cal mentalitzar el petit co-
merç que ens poden ajudar amb
els excedents de roba, per exem-
ple, perquè nosaltres convertim
el que ens donen en diners. Hi
ha moltes maneres d’ajudar. Ja
hi ha molta gent que ajuda en-
cara que no donin directament
diners.
Quina capacitat real creu
que té Unicef de garantir els
drets dels infants?
La capacitat la té tota, però
en aquest món no tot és la ca-
pacitat. Cal que t’escoltin, que
sigui un moment adequat. Cre-
iem que hem aconseguit moltes
coses, però podem arribar més
lluny. No estem en el màxim.
Unicef no és qui acaba imple-
mentant les millores, sinó que
són els governs els que tenen
l’obligació de garantir els drets
dels infants. Unicef hi és al
darrera per advocar i per, entre
cometes, forçar que els governs
com a signants de la Conven-
ció sobre els drets dels infants
facin les actuacions oportunes
per garantir-la. On no arriben
els governs, hi arriba Unicef,
però es tracta que els governs
se’n facin càrrec. Quan hi ha
una emergència, has de donar
el peix, però després s’han de
donar les eines perquè puguin
tirar endavant. Ara es parla
molt del que són les iniquitats.
Primer pas, s’ha de donar a tot-
hom, però s’ha d’atendre cada
família i cada infant en la seva
necessitat real. Als països rics
s’estan detectant més aques-
tes desigualtats, gent que cada
vegada té més dificultats per
accedir als serveis bàsics. La ini-
quitat porta a centrar-se en els
més vulnerables dintre dels vul-
nerables. Com més ho ets, més
difícil és accedir als serveis bà-
sics perquè hi ha situacions de
conflictes, o perquè es troben
en àrees més remotes.
Creu que evolucionem cap a
una societat més solidària?
Crec que sí, que cada vegada
ho és més. Veus quantitat de
metges que presten els seus ser-
veis a països desafavorits, els jo-
ves que tenen més consciència i
a l’estiu se’n van a fer volunta-
riat, la quantitat d’ONG que hi
ha. Fa 40 o 50 anys, treballar,
sobreviure era molt difícil. La
part humana s’està treballant i
estem millorant.
Com podem posar el nostre
granet de sorra per poder
millorar les situacions d’in-
justícia?
Tothom té aquest vessant de
pensar que pot ajudar. Moltes
vegades no ho fem perquè no
sabem com fer-ho per desconei-
xement. A través dels actes que
fem nosaltres –els encants, els
dinars, el fil solidari, la classe de
ioga–, la gent que hi participa va
coneixent el que fem. A vegades,
el granet de sorra no l’hem de
posar en una organització, sinó
que jo dic: procura que la gent
del teu costat estigui com ha
d’estar. Si aportes el teu granet
de sorra, automàticament s’ani-
ran millorant els problemes.
De tot el que coneix, quins
són els problemes que més la
inquieten?
El que m’inquieta és que
estàs dinant i veus a la tele la
guerra de Síria, i continues
menjant tan tranquil·lament.
M’inquieta que estem norma-
litzant unes situacions que no
en tenen res de normals. Sem-
bla que siguin situacions que no
van amb nosaltres. M’inquieta
l’educació dels nens, que les ma-
res estiguin ben nodrides, psi-
cològicament bé, els nens han
d’estar vacunats.
Creu que és important edu-
car en valors?
Educar en valors és essencial.
Amb els drets i deures. Educar
en humanitat, en els altres, es-
coltar, respectar, educar, conèi-
xer la diversitat. A vegades, el
granet de sorra no cal posar-lo
en una organització, sinó en el
teu entorn, els teus amics, els
teus veïns.
A quins àmbits es vol obrir
Unicef?
Volem mantenir i incremen-
tar els resultats que estem te-
nim per la infància. Un dels
nostres reptes és implicar-hi
la joventut. De fet, per fer tot
això, un dels nostres reptes és
implicar-hi gent més jove. Les
col·laboracions tradicionals es-
tan molt bé, però els temps han
canviat. Una persona jove pot
aportar molt amb blocs i xar-
xes. A part de recaptar diners
amb els socis o actes per poder
portar a terme els projectes
concrets. Fem el ioga solidari,
el fil solidari. Farem un parell
de coses noves i tindrem alguna
sorpresa més.
Com us feu presents a les es-
coles?
A través de xerrades, bàsi-
cament. També tenim unitats
didàctiques, el que passa és que
no sempre encaixen en el cur-
rículum. El que ens agradaria
és tenir una presència més fixa
a l’escola, no tant a través del
currículum, però sí a través de
grups d’estudiants. Col·laborem
molt amb l’escola d’Encamp
perquè tenen com un club de
premsa. Sempre que hem de fer
quelcom amb joves i premsa ho
coordinem a través de l’escola
d’Encamp.
I ara voldríeu fer un pas més
per implicar-hi adolescents i
joves.
El que està funcionant a l’es-
cola d’Encamp ens agradaria te-
nir-ho en d’altres. Que fossin els
mateixos alumnes els que por-
tessin la iniciativa. Nosaltres
els donaríem suport, a l’hora
de tractar els temes, perquè
sàpiguen a qui poden entrevis-
tar. Voldríem que els mateixos
professors i alumnes tiressin
endavant el que en altres paï-
sos s’anomenen clubs Unicef, i
que se’n poguessin formar a les
escoles del país. Això està en es-
tat molt embrionari, no en veu-
rem els resultats d’aquí a tres
mesos, però sí que aquesta és
una mica la idea per implicar-hi
els adolescents. Es tractarà de
contactar amb joves de 20 a 35
anys, i que siguin ells mateixos,
un cop explicat el que fa Unicef,
els que ens diguin com hi poden
col·laborar. Nosaltres ja tenim
una edat, i no és el mateix el que
ens pot agradar a nosaltres que
a ells. Que siguin els mateixos
joves que ens diguin si hem de
millorar alguna cosa, perquè
les noves generacions ho veuen
diferent. Que posem en pràcti-
ca un concepte que ara està de
moda, el de la cocreació, per po-
der cercar junts de quina mane-
ra implicar-hi altres joves.
A vegades, el granet
de sorra l’hem de
posar a millorar el
nostre entorn
Educar en valors,
en humanitat, en el
respecte; l’escolta
és essencial
La major part del que
proposen els nens és
una millora per a tota
la parròquia
jonAthAn giL

10. ANDORRA10 Dilluns, 7 De maig Del 2018
El Partit Socialdemòcrata (PS)
serà també, a partir d’ara, una
formació que defensi la social-
ecologia. Així ho va aprovar
dissabte passat el comitè direc-
tiu de la formació, que va consi-
derar necessari adoptar també
aquest posicionament i deixar
ben clar l’aposta per l’economia
verda que, de fet, ja es va fent
els darrers anys.
La primera secretària, Su-
sanna Vela, va destacar que, des
del PS, “hem apostat fa anys per
una Andorra més social i més
sostenible, amb una especial
atenció a l’ecologia”. Així, va re-
cordar que ja amb el moviment
Fem PS, el 2013, i al programa
electoral del 2015 “introduíem
tots aquests aspectes d’equili-
bri, sostenibilitat i harmonia
amb l’ecosistema”.
Aquesta trajectòria es re-
ferma ara amb la incorporació
dins l’ideari, tal com ja han fet
altres formacions socialdemò-
crates europees, de l’etiqueta
de la social-ecologia. “Una eco-
nomia verda genera riquesa a
curt i llarg termini i crea llocs
de treball d’alt valor afegit”, va
recordar la dirigent. Per això,
“entenem que ho hem d’assu-
mir dins del nostre discurs com
un punt més del nostre progra-
ma polític”. I és que, va remar-
car Vela, “el medi natural ens
obliga a prendre un compromís
amb la societat i no ho farem si
no adoptem polítiques ecològi-
ques com a partit progressista i
socialista que som”.
Un altre punt tractat pel di-
rectiu va ser la reunió que el 14
de maig vinent tindran a Pa-
rís els consellers general Pere
López i Rosa Gili amb Patrick
Strzoda, representant personal
del copríncep francès, Emma-
nuel Macron. El president del
PS va avançar la voluntat de
“donar-li una visió àmplia de
quina és la situació real que es
viu a Andorra” i parlar de temes
com les pensions, les dificultats
de les persones amb discapaci-
tat, el sistema electoral, el dret
a vot dels residents, la doble
nacionalitat i, especialment, de
la reforma laboral i de la Fun-
ció Pública cap a un model, ha
denunciat, “més feble i més
controlat pel poder polític”. Es
tracta, va remarcar López, de
temes “que, igual que les relaci-
ons econòmiques o l’encaix amb
la UE, també afecten els ciuta-
dans, molts d’ells francesos o
fills de francesos o de ciutadans
comunitaris”.
La reunió de l’òrgan directiu
també va servir per fixar un nou
congrés el 28 de juny que servi-
rà per marcar la línia estratègica
de cara a les eleccions generals.
El PS integra l’etiqueta de la
social-ecologia en el seu ideari
Partits
Un moment de la reunió del comitè directiu del PS d’aquest dissabte.
Ps
Redacció
andorra la vella
El conseller general d’Unió
Laurediana-Independents de la
Massana Josep Majoral ha en-
trat dues demandes d’informa-
ció a Sindicatura per sol·licitar
tota la documentació relativa al
projecte del vial de Sant Julià i
a la licitació per a la construcció
de l’edifici The Cloud d’Andorra
Telecom.
Així, segons explica en un co-
municat, la primera demanda
d’informació està motivada per-
què la darrera setmana, durant
la presentació pública del pro-
jecte per part del ministre Jordi
Torres a tots els mitjans al pont
de Fontaneda, Majoral va detec-
tar possibles mancances en refe-
rència a la mobilitat i seguretat
dels vianants. Per aquest motiu
i per intentar esvair qualsevol
dubte sobre aquesta qüestió, el
conseller entén cabdal disposar
de tota la documentació per va-
lorar en conjunt les accions que
es duran a terme en el projecte.
A més, com a representant de
la ciutadania, amb especial aten-
ció a la que viu i treballa a Sant
Julià de Lòria, Majoral recull el
guant llençat pel ministre i es
posa a disposició de tots els ciu-
tadans de la parròquia, i de tot
el país, per analitzar de manera
conjunta el mencionat projecte i
fer arribar les peticions i propos-
tes al ministeri d’Ordenament
Territorial amb la finalitat de
millorar entre tots un “projecte
vital per a la qualitat de vida dels
lauredians i dels turistes que ens
visiten”.
En aquesta línia, la formació
recorda que tres quartes parts
dels vehicles que entren a An-
dorra cada any ho fan a través de
la frontera espanyola i, per això,
considera “imprescindible” que
els canvis que es derivin de la no
construcció del vial tal com esta-
va projectat “no minvin la quali-
tat de la infraestructura que for-
ma part de la porta d’entrada per
a milions de visitants i turistes”.
Pel que fa a la segona de-
manda d’informació entrada
a Sindicatura, el parlamentari
d’UL-ILM vol seguir, tal com ha
estat fent fins ara, tot el procedi-
ment i construcció de l’obra. És
per aquest motiu que es dema-
na tota la documentació treta
a concurs per a la licitació dels
treballs. En aquest sentit, el con-
seller adverteix que seguirà molt
de prop, tant la construcció com
el seu cost.
Les persones interessades a
fer aportacions poden contactar
amb el conseller general lauredià
al telèfon del Consell General
(877877) o a l’adreça de correu
j.majoral@andorra.ad.
UL-ILM seguirà “molt de prop” les
accions del projecte del vial lauredià
Majoral entra una demanda d’informació i s’ofereix als ciutadans per recollir neguits i propostes
Consell General
Els treballs del vial que s’estan portant a terme a Sant Julià de Lòria.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
El debat d’orientació política
que el cap de Govern, Antoni
Martí, volia celebrar abans
del final de la legislatura i en
què podria anunciar la data
de les eleccions, es farà des-
prés de l’aturada d’estiu, el
17 i el 18 de setembre, i no al
juny com inicialment havia
apuntat el mateix Martí.
Així es va acordar en la
darrera reunió de la junta
de presidents, que també
va preveure que es puguin
fer dues sessions extraor-
dinàries de Consell General
durant el mes de juliol, el 12
i el 26, per poder aprovar
el màxim de lleis que actu-
alment es troben en tràmit
parlamentari.
Defet,durantlacelebració
del Dia dels agents de circu-
lació, Martí va confirmar que
durant el debat anunciarà la
data de les eleccions, i que
s’esperarà fins després de
l’estiu per tenir temps per
veure si les lleis que consi-
dera clau per la legislatura
poden ser aprovades. A més,
va reconèixer que el calenda-
ri del Consell General al juny
està molt ple, i va assegu-
rar que fer el debat després
del Dia de Meritxell “és una
bona data”.
El debat
d’orientació es
farà el 17 i 18
de setembre
Redacció
andorra la vella

11. publicitat 11Dilluns, 7 De maig Del 2018

12. ANDORRA12 Dilluns, 7 De maig Del 2018
#thewaytogo
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la VellaCarrer de la Curia AD500 Andorra la Vellawww.facebook.com/andorrabybus
@Novatelandorrabybus
www.andorrabybus.com
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la Vella
www.andorrabybus.com
+376 803 789
+34 973 984 016
#thewaytogo
€
P
€
ndbuseja
i deixa el
cotxe a casa
TLS BCN
La Sala administrativa del Tri-
bunal Superior ha donat la raó
al Col·legi Oficial d’Arquitectes
d’Andorra (COAA), que va de-
nunciar, en el seu moment, fa
dos anys, que el procediment
seguit per a la contractació del
projecte de construcció de l’Es-
tació Nacional d’Autobusos no
s’ajustava a dret. El Superior ha
estimat el recurs d’apel·lació i
revoca la sentència, i confirma
que el procediment no és ajus-
tat a dret i, en conseqüència,
anul·la l’edicte impugnat el 13
de juny del 2016. Des de l’agru-
pació d’arquitectes, la degana,
Zaira Nadal, va explicar que
estaven satisfets perquè la sen-
tència els dona la raó i, tot i que
van demanar en el seu moment
l’anulació del procés, l’execució
“suposaria enderrocar l’esta-
ció i això no ho farem, però ara
estem estudiant amb el nostre
advocat fer una reclamació de
danys i perjudicis”. De fet, en
la seva demanda, el col·lectiu ja
es va reservar el dret a reclamar
la indemnització corresponent
per compensar-los el perjudici
causat.
El tribunal dona la raó als ar-
guments dels arquitectes, que
explicaven que el projecte de
l’estació nacional d’autobusos
era un projecte únic, i no lligat
al dels vials d’una unitat d’actu-
ació, com defensava el Govern.
El Superior diu que clarament
són dos projectes diferenciats,
ja que el mateix ministeri d’Or-
denament Territorial admet
implícitament en l’informe que
el projecte de construcció de
l’estació ha motivat canvis en la
concepció del projecte de cons-
truccions dels vials d’urbanit-
zació. Són dos projectes, diu el
tribunal, que estan relacionats
perquè són al mateix lloc, on
s’ubiquen els vials i l’estació.
Per tot això, el Superior con-
clou que, en ser dos projectes
“diferenciats”, el Govern havia
d’haver licitat el projecte de
construcció de l’estació d’auto-
busos pel procediment i regles
que marca la llei de contractació
pública i no de manera directa
com ho va fer, com una adden-
da de contracte a l’empresa que
havia fet el projecte d’urbanit-
zació dels vials.
Per la seva banda, des del
COAA, esperen que la sentència
serveixi per a altres adjudica-
cions públiques futures, ja no
només del Govern sinó també
altres administracions, com
els comuns. Nadal va explicar
que les relacions del Col·legi
d’Arquitectes amb el ministeri
d’Ordenament Territorial han
millorat en aquests dos anys
i que no han tornat a detectar
cap adjudicació irregular.
Els arquitectes estudien reclamar
danys per la il·legalitat de l’ENA
El Superior afirma que el procediment del projecte l’estació d’autobusos no és ajustat a dret
Tribunals
El Col·legi d’Arquitectes no reclamarà l’execució de la sentència que suposaria enderrocar la infraestructura.
JONATHAN GIL
P. G.
ANdOrrA LA veLLA
El recurs d’apel·lació presen-
tat per un grup de funciona-
ris del cos de policia i dels
agents penitenciaris contra
la reforma de la Llei de la
funció pública i, més concre-
tament, sobre els canvis en la
jubilació ha estat totalment
desestimat per la Sala admi-
nistrativa del Tribunal Supe-
rior i confirma la sentència
de l’1 de juny passat del Tri-
bunal de Batlles, que també
desestimava les demandes
dels agents contra el Govern.
Segons el Superior, els re-
currents fan només esment
del contingut de la llei, i sí
que concorren elements de
judici que puguin detectar
un procés incidental d’in-
constitucionalitat, la qual
cosa, diu, només pot fer el
Tribunal Constitucional. El
superior no detecta cap vici
processal rellevant en la llei
i en els drets adquirits, com
denuncien els recurrents.
Nega que siguin un dret ad-
quirit les condicions de ju-
bilació perquè afirma que la
seva relació és estatutària, i
atribueix al poder legislatiu
que té el Consell General de
poder modificar aquestes
condicions que, diu, són ex-
pectatives.
Tombat el
recurs de
policies per la
jubilació
P. G.
ANdOrrA LA veLLA
La CASS va sancionar un ta-
xista que tot i estar de baixa,
va treballar; li va suspendre la
prestació d’atur i li va reclamar
restituir les prestacions rebu-
des durant el període d’incapa-
citat temporal. L’home va apel-
lar aquesta decisió i va recórrer
fins a arribar al Tribunal Supe-
rior, a la Sala Administrativa,
que també n’ha desestimat el
recurs.
La CASS va aportar proves
de diferents dies (4, 10, i 18 de
desembre del 2015) que demos-
tren que l’home va fer ús del seu
taxi per prestar serveis. Des del
primer dia el recurrent va dir
que acompanyava la seva famí-
lia a l’estació d’autobusos. Tot i
això, el tribunal considera que
la incapacitat per la qual obté
la baixa laboral és per no poder
conduir, o sigui que “és incom-
patible amb les funcions ordi-
nàries de la seva activitat”. Per
tant, malgrat que fos per acom-
panyar la família, hauria d’estar
incapacitat de poder conduir.
La sentència relata com, des
d’inspecció de la CASS, també
es va fer una investigació per
demostrar que mentre estava
de baixa el taxista treballava.
Una de les proves és el llistat de
serveis fets amb la llicència de
taxi que es recull des de l’Associ-
ació de Taxistes Interurbans. El
recurrent es va defensar dient
que ho va aportar una persona
que té amb ell una enemistat
manifesta. Tot i això, el Su-
perior no dona credibilitat al
taxista i confirma que la prova
practicada en via administrati-
va acredita que l’agent va tre-
ballar mentre estava en situació
d’incapacitat i, per tot això, de-
sestima íntegrament el recurs
d’apel·lació. La sentència, però,
no explica quina haurà de ser la
quantia que el taxista haurà de
pagar a la CASS en concepte de
les quantitats rebudes durant la
baixa.
La CASS denuncia un taxista que
tot i estar de baixa va treballar
P. G.
ANdOrrA LA veLLA
L’home haurà de
tornar a la seguretat
social les quantitats
rebudes en la baixa

13. ANDORRA 13Dilluns, 7 De maig Del 2018
La policia disposarà en breu
d’un dron per a les tasques dels
grups especialitzats. La unitat
de Grups Especialitzats de la
policia abraça des del grup de
Tedax-NRBQ; el de Muntanya;
el d’Intervenció Policial; el de
Manteniment de l’Ordre Públic
i Protecció de personalitats; el
Caní (format per guies de gos-
sos que cobreixen les especiali-
tats de pista, allaus, explosius
i defensa); al grup d’Armes
i Seguretat Privada. En tots
aquests grups es podrà fer ús
d’aquest dispositiu que, amb un
comandament a distància, serà
una eina més per a les diferents
tasques de vigilància o d’inter-
venció.
El dron és un tipus d’aero-
nau no tripulada que s’ha con-
vertit en un instrument profes-
sional i també d’oci, i que aporta
avantatges tecnològics als seus
usuaris. No obstant, aquests
aparells també presenten ris-
cos relacionats amb la circulació
aèria i, per tant, el febrer del
2016 el Govern ja va regular les
possibilitats i limitacions dels
dispositius. En tots els casos,
l’altura de vol no pot superar els
150 metres per sobre del nivell
del sòl, i el dron de què farà ús
la policia també haurà de seguir
la normativa vigent.
Aquesta és una de les inver-
sions que contempla aquest
departament per a aquest any,
com també ho serà el nou robot
del grup de Tedax (o Tècnics
Especialistes en Desactivació
d’Artefactes Explosius). És un
robot per desactivar bombes
que substituirà l’actual, que té
més de 20 anys. El nou robot
amb control remot tindrà una
càmera incorporada en què els
agents que el dirigeixen podran
comprovar si, dins d’una mot-
xilla o un sac de patates, per
exemple, hi ha una granada o un
dispositiu de bomba més com-
plex. Amb una pinça, el robot el
podrà treure i fer-lo explotar en
una zona sense perill. Per això,
també s’han renovat els ves-
tits de protecció que porten els
agents del grup de Tedax, per-
què són elements que caduquen
i suposen la primera capa de
protecció del funcionari. Tots
aquests equipaments, malgrat
que s’utilitzin poc, requereixen
unes normes de renovació per
ser eficients.
La policia també continua
renovant i ampliant el seu parc
mòbil i, per a l’any vinent, s’es-
pera tenir una nova furgoneta
per al grup d’atestats.
La despesa prevista en el
pressupost del 2018 ascendeix
a 14,4 milions d’euros, 12,8 dels
quals per als serveis generals,
administratius i pressuposta-
ris del cos de seguretat per fer
front al pagament de les nòmi-
nes del personal (12,1 milions)
i a despeses estructurals del
cos (263.000 euros). També es
comptabilitzen 422.000 euros
com a passius financers per l’ad-
quisició de l’aparell d’escoltes te-
lefòniques d’anys anteriors.
Els grups especialitzats de
la policia disposaran d’un
dron com a eina de treball
El Tedax també adquireix un nou robot i vestits per desactivar bombes
Inversions
Els vestits de protecció que porten els agents del Tedax s’han renovat.
jonathan gIl
P. G.
andorra la vella
l’actual robot
que s’utilitza per
desactivar artefactes
té més de 20 anys

14. ANDORRA14 Dilluns, 7 De maig Del 2018
L’ambaixador de la República
Dominicana, Olivo A. Rodrí-
guez Huertas, va informar que
properament Andorra comp-
tarà amb un consolat honorari
del seu país. D’aquesta manera
es podrà millorar l’atenció i ser-
vei als prop de 120 habitants de
la República Dominicana que
resideixen al Principat, i també
millorarà la comunicació diplo-
màtica per “desenvolupar les
nostres relacions en diversos
camps”, va exposar.
L’ambaixador es va reunir
dijous passat amb la ministra
d’Afers Exteriors, Maria Ubach,
i ja es van plantejar possibles ei-
xos de treball, en especial en el
camp del turisme de muntanya
i ecològic, així com en el comerç
i intercanvi de productes. S’està
treballant, va explicar Rodrí-
guez, a “activar una trobada de
tipus comercial i empresarial”
a Andorra. Així mateix, tam-
bé va oferir la seva experiència
com a país per a la nova llei del
menor que està desenvolupant
el Principat. Pel que fa a quan
podria estar obert aquest con-
solat honorari, va dir que hi
ha una “candidata important”
que faria les tasques de cònsol
honorària i que s’estan fent els
tràmits legals a Andorra per-
què el president de la República
Dominicana pugui procedir a la
seva designació.
L’ambaixador va fer aques-
tes declaracions després de
presentar i lliurar al copríncep
episcopal, Joan-Enric Vives,
les seves cartes credencials jun-
tament amb deu ambaixadors
més divendres passat. A banda
de Rodríguez Huertas, també
hi va ser present l’ambaixador
de Corea del Sud, dels Estats
Units, de l’Índia, Àustria, Filipi-
nes, Nova Zelanda i l’Equador,
el Japó, Algèria i el Gabon. Tots
ells es van poder reunir amb el
copríncep episcopal, que va es-
tar acompanyat de la ministra
d’Afers Exteriors i el represen-
tant personal del copríncep a
Andorra, Josep Maria Mauri.
La República Dominicana
obrirà properament un
consolat honorari al país
Diplomàcia
Agències
anDorra la vella
Les estacions d’esquí han ha-
gut de fer front a unes sancions
per incomplir la llei en les con-
dicions laborals dels monitors.
Aquestes multes es van impo-
sar després que l’Associació An-
dorrana de Monitors d’Esquí
(AAME) presentés a Inspecció
de Treball una denúncia en què
assenyalava que les nòmines
d’aquests professionals no s’ha-
vien omplert d’acord amb el que
estableix la normativa.
L’AAME va fer aquest pas des-
prés de donar per finalitzat el
conveni col·lectiu que havia re-
git el funcionament dels instruc-
tors durant anys (davant la ne-
gativa d’Ski Andorra de negociar
una millora salarial) i de dema-
nar a la patronal de la neu que
els contractes s’havien d’adaptar
al que estableix el Codi de relaci-
ons laborals, un fet que en aquell
moment no passava, segons
l’entitat. Les sancions venen a
donar-los la raó tot i que des de
l’associació sempre s’ha mantin-
gut que el que es buscava amb la
denúncia no era pas una multa
per als dominis esquiables, sinó
fer complir la llei i trobar una so-
lució a una situació que afectava
els sous dels instructors.
La imposició de les sancions,
confirmada per fonts properes a
les estacions, no ha estat notifi-
cada a l’AAME que, tot i ser el de-
nunciant, es considera que no és
part perjudicada, segons la nor-
mativa. És per aquest motiu que,
en l’assemblea del mes de març,
l’associació va informar als afi-
liats que podien emprendre ac-
cions legals si consideraven que
no van ser retribuïts com corres-
pondria segons el contracte o si
van haver de pagar per l’unifor-
me. Aquestes demandes, però,
cal fer-les de forma individual.
És per això que es va deixar a
decisió de cada monitor dur-les
a terme. En aquell moment, des
de l’AAME també es va posar en
relleu que el fet que Inspecció de
Treball hagi imposat una sanció
no vol dir que la Batllia hagi de
procedir de la mateixa forma tot
i tractar-se del mateix afer, i a
l’inrevés.
L’AAME va presentar una de-
núncia el mes de març de l’any
passat contra les nòmines dels
tres primers mesos de la tempo-
rada i, posteriorment, al maig,
va acabar denunciant la resta de
mesos després de veure que no
s’havia regularitzat la situació
un cop finalitzada. Va ser arran
d’aquestes actuacions que les
estacions d’esquí van instaurar
un nou contracte, que ha estat
vigent aquesta temporada 2017-
2018 i que estableix un salari fix
mínim en funció de la categoria
del monitor i un dia festiu obli-
gatori.
Sancions a les estacions
per incomplir les lleis
laborals amb els monitors
Són resultat de la denúncia presentada a Inspecció de Treball per l’AAME
esquí
Les instal·lacions d’Ski Andorra.
jonathan gil
M. S. C.
anDorra la vella
l’entitat va fer
una queixa per
les nòmines de la
temporada passada
també es planteja
col·laborar en
turisme i en l’àmbit
comercial

15. ANDORRA 15Dilluns, 7 De maig Del 2018
Juliol
Agost
Multiesport
CampCAMPS SETMANALS DE DILLUNS A DIVENDRES DE 17H 20H
Aprèn i gudeix fent tombarelles i mortals,
saltant al llit elàstic, trucs de skate i bmx
i fent circuits i jocs durant l’estiu.
Camp a partir de 6 anys. Regal de benvinguda!
---
Gimnàstica
-10% descompte germà
50€/setmana
Camp multiesport
-10% descompte germà
45€/setmana
Camp gimnàstica
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · Tel. 828 566 · esport@360extrem.com · www.360extrem.com Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat.
El Centre de Congressos d’An-
dorra la Vella va acollir ahir a la
tarda l’homenatge que l’Esbart
Dansaire d’Andorra la Vella va
voler fer als directors i coreò-
grafs que col·laboren perquè el
repertori de la dansa tradicional
vagi creixent i es mantingui en el
temps.
L’espectacle, que va durar al
voltant d’una hora, va comptar
amb la presència d’una seixan-
tena de dansaires de les quatre
seccions de l’esbart i que van
interpretar catorze danses tradi-
cionals. Es van ballar peces com
Marieta cistellera, El ball de la cas-
tanya, La polca de Sant Celoni, Les
andorranes o una que va fer espe-
cial il·lusió a l’agrupació, Marina.
L’esdeveniment va aplegar prop
de 380 persones, que van pagar
una entrada de 5 euros. Tots
els diners recaptats, al voltant
de 1.800 euros, es destinaran a
l’Associació Andorrana Contra el
Càncer (Assandca).
L’esbart de la capital
recull prop de 1.800 euros
per a Assandca
Un moment de l’espectacle de l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella.
agències
Agències
andorra la vella
La Festa-torneig Joan Petit,
que organitza la fundació ca-
talana Amics Joan Petit Nens
amb Càncer, complirà els 18
anys el proper dissabte, 19 de
maig, a Andorra. Per primer
cop, l’esdeveniment surt de Ca-
talunya i se celebra a un altre
país. Durant tota la jornada,
uns 400 infants d’entre 3 i 6
anys jugaran partits d’hoquei i,
alhora, podran gaudir de diver-
ses activitats de lleure i educa-
tives, que se celebraran entre el
Poliesportiu i l’Estadi Nacional.
Tot el que es recapti amb
la festa-torneig es destinarà a
la fundació Amics Joan Petit
Nens amb Càncer. Enguany hi
ha dos projectes que rebran
aquest finançament. D’una
banda, la investigació dels tu-
mors cerebrals que està duent
a terme un equip de recerca de
l’hospital de la Vall d’Hebron
de Barcelona. D’altra banda, a
finals d’aquest any, coincidint
amb l’Andorra a Taula, la fun-
dació Amics Joan Petit Nens
amb Càncer publicarà un llibre
sobre consells de nutrició per a
malalts de càncer. Aquesta pu-
blicació recollirà un plec de re-
ceptes de cuiners “estrella” de
Catalunya i Andorra i sortirà
acompanyada d’un altre llibre,
que parlarà de les set disfunci-
ons que es tenen quan s’està re-
bent un tractament per càncer.
Durant la presentació de
la festa-torneig, el president
de la fundació, Joan Torner,
va dir que és “un repte” poder
presentar aquesta publicació,
que es vol que sigui una eina
de consulta i que es farà ar-
ribar als hospitals que tenen
tractaments d’oncologia pedià-
trica. Alhora, els beneficis que
s’aconsegueixin amb la venda
del llibre es destinaran a la in-
vestigació.
La festa-torneig aplegarà
una trentena d’equips d’ho-
quei, entre els quals l’amfitrió,
l’Andorra Hoquei Club. La gran
majoria de participants arriba-
ran de Catalunya, però també
hi prendrà part un club d’Al-
canyís. I, com a cada edició,
aquest esdeveniment esportiu i
solidari tindrà uns padrins. En-
guany, un d’ells serà Albert Llo-
vera que, a través d’un missatge
de vídeo, va dir que era un “pri-
vilegi” apadrinar aquesta festa-
torneig. Torner va manifestar
que l’esportista andorrà és un
exemple de com traslladar la
il·lusió de fer esport després de
tenir un accident que et canvia
la vida i de fer-ho en una disci-
plina diferent de la que practi-
cava inicialment. Torner va ex-
plicar que un 80% dels càncers
infantils que es pateixen ja es
curen, cosa que no passa amb
els adults i ha manifestat que
“és fantàstic poder, a través de
l’esport, fer difusió que el càn-
cer està arribant a uns graus de
supervivència molt alts”.
El president de la Federació
Andorrana de Patinatge (FAP),
Lluís Pallarès, va recordar que
la vinculació del país amb la
Fundació Joan Petit Nens amb
Càncer no es limita a la celebra-
ció de la festa-torneig, sinó que
ja hi van participar amb una
parada a la fira de Sant Jordi
d’Andorra la Vella i hi haurà
més actes al llarg de tot l’any,
com una conferència de metges
especialitzats en oncologia in-
fantil. Pallarès ha dit que l’or-
ganització d’aquest esdeveni-
ment “era un deute que tenia
el patinatge i l’hoquei andorrà
amb l’hoquei i el patinatge ca-
talà”, ja que els patinadors i ju-
gadors andorrans participen en
competicions i campionats de
Catalunya, així com en aquells
tornejos en què són convidats.
La Festa-torneig Joan Pe-
tit Nens amb Càncer compta
amb el suport dels ministeris
d’Esports, Salut i Educació del
Govern d’Andorra, a més de
l’Associació Andorrana Con-
tra el Càncer (Assandca) i
Andbank.
Els beneficis del Joan Petit seran per
a la investigació de tumors cerebrals
L’esdeveniment, que surt per primera vegada de Catalunya, es farà a Andorra el 19 de maig
solidaritat
Foto de família en la presentació de la Festa-torneig Joan Petit 2018.
agències
Agències
andorra la vella

16. ANDORRA16 Dilluns, 7 De maig Del 2018
LUMBALGIES
CIÀTICA
TENDINITISESPATLLA-COLZE
MALDECAP
DOLORDECERVICALS
Centre IMZ - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella - Nº colegial 714
Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Els 16 establiments adherits
des de dijous a la 10a edició
de la Ruta de la Tapa van es-
gotar les 6.000 butlletes i els
500 passaports inicials que
els participants obtenien per
cada tapa consumida. Segons
la consellera de Turisme, Me-
ritxell Teruel, ahir al vespre
encara no podien donar el
nombre de tapes venudes per-
què havien de fer el recompte
de les butlletes dipositades a
les urnes, però sí que va afir-
mar que la Ruta de la Tapa
“ha estat un èxit total, els
restaurants han estat plens
a vessar”. Així, s’ha complert
amb escreix l’objectiu que la
mateixa consellera havia mar-
cat el dia de la inauguració,
dimecres a la tarda: “doblar les
2.600 racions venudes en l’edi-
ció anterior”.
Aquest augment de vendes
pot haver estat per l’endarre-
riment de les dates de celebra-
ció, del febrer al maig. També
per haver apostat per poten-
ciar la participació de la gent.
Recordem que els qui comple-
taven tota la ruta i tastaven les
setze tapes participants entra-
ven en el sorteig d’un viatge a
Nova York per a dues perso-
nes, amb quatre nits d’hotel.
El sorteig dels lots de pro-
ductes i del viatge als Estats
Units es farà dimecres, 9 de
maig, a la tarda.
Durant la Ruta de la Tapa
també hi va haver animació
als carrers, als locals de res-
tauració, concerts en diferents
places lauredianes i activitats
infantils. El Comú lauredià
també va fer coincidir la Ruta
amb la Fira del vehicle d’ocasió
(Fiveco), que va acollir prop
d’una setantena de vehicles
d’ocasió, de mitja dotzena de
concessionàries del país. Se-
gons Teruel, la Fiveco també
va anar molt bé, “amb força
vendes de vehicles”.
Èxit de partipació en la
10a edició de la Ruta de
la Tapa i en la Fiveco
Sant Julià de Lòria
Minihamburguesa, una de les tapes que es van poder degustar a la Ruta.
AgèncieS
Redacció
AndorrA LA veLLA
coincidint amb la
ruta de la Tapa, es
va celebrar la Fira
del vehicle d’ocasió
Unes 600 persones van partici-
par ahir al matí en la cinquena
marxa popular Marc G. G., ate-
nent que van ser 600 els dorsals
venuts, segons va confirmar la
presidenta de l’Associació Marc
G.G. d’ajuda mútua davant la
pèrdua, Rosa Galobardes. Se-
gons va declarar, s’esperaven
una mica més de participació,
ja que l’any passat en van ven-
dre 700. Galobardes, però, es
va mostrar contenta sobre com
s’havia desenvolupat l’activitat,
comptant, a més, “que el temps
havia aguantat”. Les samarretes
que els van sobrar, va anunciar,
les portaran al centre de la Ga-
vernera i a l’Escola Nostra Se-
nyora de Meritxell. La marxa és
popular, accessible a tothom, i
es planteja com una sortida per
compartir el dia. El recorregut,
de 3,5 km, va començar i acabar
a Prat del Roure. Al final de la
cursa, es van sortejar diversos
premis, i ho va amenitzar el
grup Quelcom.
El públic participant estava
format per persones de totes les
edats. Hi va haver molts nens
amb bicicletes, força gent jove i,
fins i tot, una participant amb
cadira de rodes. Es tracta d’un
dia “molt familiar”, va remar-
car Galobardes, que va insistir
que l’objectiu fonamental de la
cursa no és competir ni recaptar
fons, “ja que un cop has pagat
les factures no queden benefi-
cis, sinó fer una tasca de sen-
sibilització”, va dir, perquè la
mort és encara “un tabú” per a
molta gent. La marxa també els
serveix per donar-se a conèixer:
“Volem que la gent sàpiga que
hi ha aquesta associació”, va su-
bratllar la presidenta.
En l’actualitat, entre 10 i 15
persones assisteixen a les re-
unions que l’associació fa un
cop al mes a l’hotel Mola Parc.
Es tracta d’un grup d’ajuda per
afrontar el dolor i la mort des
de l’experiència d’altres perso-
nes que han passat per la matei-
xa situació. Darrerament han
tingut noves incorporacions a
causa de tres pèrdues recents
al país. En paraules de Galobar-
des, en les trobades “tots par-
lem el mateix idioma”. Durant
l’any, l’associació també orga-
nitza diverses xerrades.
Unes 600 persones participen en
la 5a Marxa popular Marc G. G.
L’objectiu és donar a conèixer l’associació i fer una tasca de sensibilització
M. P. A.
AndorrA LA veLLA
Els participants en la 5a Marxa popular Marc G.G. en el moment de la sortida a Prat del Roure, ahir al matí.
JonAThAn giL
entitats
La marxa es
planteja com una
sortida familiar per
compartir el dia

17. publicitat 17Dilluns, 7 De maig Del 2018
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
UN COTXE PEL HOLE IN ON E!
CATE G ORI ES:
Scratch
Handicap inferior
Handicap superior
PRE MI S ESP E CI A LS:
Aproximacions
Driver Més Llarg
PLACES LIMITADES
Inscripcions abans del 10 de maig al Club
de Golf del Principat www.cgp.ad
Preu: 45 €
PREMI ESPECIAL:
Una nit a l’hotel Camiral de PGA
Catalunya Resort + 1 green fee al PGA
de Catalunya per a 2 persones
II T RNEIG
CISA IMMOBILIÀRIA
12 DE MAIG A LES 9.30 H
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
WELCOME PACK PER A TOTS ELS PARTICIPANTS, PREMIS EXCLUSIUS, SORTEIG,
ANIMACIÓ EN VIU AMB DJ SELVAS I MOLTES MÉS SORPRESES

18. publicitat18 Dilluns, 7 De maig Del 2018

19. ANDORRA 19Dilluns, 7 De maig Del 2018
CELEBRA L’ASSEMBLEA GENERAL
EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS
L’ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA
TINDRÀ LLOC EL DIMECRES 29 DE MAIG,
A LES 22.30 h EN PRIMERA CONVOCATÒRIA I A
LES 23.00 h EN SEGONA CONVOCATORIA
L’ASSEMBLEA TINDRÀ LLOC ALS LOCALS DE
L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA
DE MERITXELL, AL CARRER DELS BARRERS, 10 A
SANTA COLOMA.
“Si voleu ampliar la informació dels “comptes 2017”,
podeu consultar-los a l’administració de l’EENSM
situada a la tercera planta”
CELEBRA L’ASSEMBLEA GENERAL
ORDINÀRIA DE SOCIS
L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA TINDRÀ
LLOC EL DIMECRES 29 DE MAIG,
A LES 21.00 h EN PRIMERA CONVOCATÒRIA
I A LES 21.30 h EN SEGONA CONVOCATORIA
L’ASSEMBLEA TINDRÀ LLOC ALS LOCALS DE
L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA
DE MERITXELL, AL CARRER DELS BARRERS, 10 A
SANTA COLOMA.
“Si voleu ampliar la informació dels “comptes 2017”,
podeu consultar-los a l’administració de l’EENSM
situada a la tercera planta”
L’ASSOCIACIÓ DE L’ESCOLA ESPECIALITZADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL
Pas de la CasaSalut
El Comú d’Encamp ha con-
vocat un concurs públic per a
l’adjudicació dels treballs tèc-
nics de redacció de projecte i
de direcció d’obra necessaris
per dur a terme la remodela-
ció de la passarel·la d’accés al
Centre Esportiu del Pas de la
Casa. Els professionals i les
empreses consultores andor-
rans interessats a participar
en el concurs poden recollir al
despatx d’atenció al públic del
servei de Tràmits de l’edifici
administratiu del Comú d’En-
campelplecdebases.Lesofer-
tes s’han de presentar en un
sobre tancat en què hi haurà
de figurar el títol del concurs,
el número del projecte, i el
nom del concursant abans de
les onze del matí del dia 4 de
juny. Seguidament s’efectuarà
l’obertura pública dels plecs.
Es pot obtenir més informació
al departament d’Obres Públi-
ques i Urbanisme comunal.
La Fundació Crèdit Andorrà
i l’Associació de Malalts Reu-
màtics, Fibromiàlgics i de la
Síndrome de Fatiga Crònica
han organitzat una confe-
rència amb el títol Fibromi-
àlgia i tractament multidisci-
plinari.
La conferència anirà a
càrrec de Lluís Rosselló, doc-
tor en medicina i cirurgia,
especialista en reumatolo-
gia i cap clínic de la unitat
de Reumatologia i de l’Apa-
rell Locomotor de l’Hospital
Universitari de Santa Maria
de Lleida, i Maria Josefa
López, diplomada en infer-
meria, referent en reumato-
logia i fibromiàlgia, i infer-
mera de consultes externes
de reumatologia i hospitalit-
zació.
La conferència, de portes
obertes, tindrà lloc el dime-
cres, 16 de maig, a les set de
la tarda, al Crèdit Centre.
Concurs per
remodelar la
passarel·la del
Centre Esportiu
Conferència
sobre la
fibromiàlgia i
els tractaments
Redacció
andorra la vella
Redacció
andorra la vella
El Comú d’Escaldes-Engordany
ha convocat un concurs públic
per renovar els diferents parcs in-
fantils que hi ha a la zona del Prat
del Roure. Alguns dels jocs que hi
ha avui en dia no es poden arre-
glar i es retiraran per posar-n’hi
de nous. “N’hi ha un en concret
que potser té 30 anys”, va dir el
cònsol menor del Comú escal-
denc, Marc Calvet. També es can-
viarà el terra de dos equipaments
concrets: el que hi ha al costat de
la terrassa del restaurant i el que
queda més proper al passeig del
riu, tocant a Caldea. La voluntat
del Comú és tenir enllestida la re-
novació dels espais infantils per
quan arribi el bon temps, que és
l’èpocaenquèlesfamíliesambin-
fants hi passen més estones. Cal-
vet va manifestar que aquestes
zones tenen un desgast impor-
tant al llarg de tot l’any i que, per
això, és important que estiguin
“en bon estat i al màxim de segu-
res possible”. El cònsol menor va
afegir que la millora d’aquestes
instal·lacions també volen que si-
gui un incentiu perquè els pares i
mareshiportinelsseusfillsigau-
deixin de les zones verdes.
Les persones o empreses inte-
ressades a participar al concurs
tenen temps de presentar les
seves propostes fins al proper di-
jous, 31 de maig. Des del Comú
han informat que es faran tres
lots i que el que es tindrà més en
compte és la rapidesa per instal-
lar els nous elements de jocs
infantils. L’any passat, el Comú
ja va instal·lar alguns elements
nous en els parcs de la zona del
Prat del Roure, entre els quals,
una piràmide i uns tobogans que
han estat “tot un èxit”, va con-
cloure Calvet.
El Comú renovarà els parcs
infantils del Prat del Roure
La corporació vol tenir enllestida la renovació per quan arribi el bon temps
escaldes-engordany
Un dels parcs que hi ha al Prat del Roure.
agènCieS
Agències
andorra la vella

20. 20 Dilluns, 7 De maig Del 2018
Pirineus
La sala La cuina del centre cul-
tural Les Monges de la Seu d’Ur-
gell acull la sisena edició del mu-
ral de pintura col·lectiva en què
hi han participat 500 artistes,
persones de totes les edats, des
d’alumnes de centres educatius
de primària i secundària fins a
adults i gent gran pertanyents a
centres assistencials de la ciutat
i de la comarca. L’exposició, que
es va inaugurar amb l’assistèn-
cia de més de 100 persones, es
composa d’una vintena de llen-
çols de gran format que cobrei-
xen totes les parets de la sala La
cuina. Cada col·lectiu ha pintat
el seu tros de mural de manera
totalment lliure, amb l’objectiu
que tots els participants s’hi po-
guessin expressar i alhora sen-
tir-se gratificats a través de la
pintura. Aquest gran mural de
pintura pretén reactivar valors
com la cooperació, l’estimació i
la creativitat entre tots els par-
ticipants, així com potenciar el
creixement personal i col·lectiu.
La cuina acull la sisena edició
del mural de pintura col·lectiva
Exposició
La mostra es pot visitar fins al final d’aquest mes.
A.S.U.
Redacció
lA SEU d’UrgEll
El Departament de Territori
ha informat que el programa
de seguiment de l’os bru a Ca-
talunya ha permès delimitar la
zona amb presència permanent
i continuada d’aquests animals.
Aquesta zona afecta la totalitat
de la Vall d’Aran i la franja nord
del Pallars Sobirà, és a dir, les
Valls d’Àneu i les capçaleres de
la Vall de Cardós i de la Vall Fer-
rera. Fora d’aquest àmbit, hi pot
haver la presència d’os, però de
forma molt puntual i esporàdi-
ca. Segons aquesta informació i
tenint en compte que enguany
finalitzen els ajuts del projec-
te europeu Piroslife destinats
a la prevenció dels danys que
pugui ocasionar l’os al bestiar,
la Generalitat concentrarà els
recursos disponibles en les zo-
nes on hi ha risc per garantir als
ramaders afectats els mateixos
estàndards de protecció de l’any
passat. Les indemnitzacions per
danys acreditats de plantígrads
sobre la ramaderia es mantin-
dran tant dins com fora de la
zona permanent d’os i tant per a
bestiar local com foraster.
Segons Territori, en anys an-
teriors, els recursos disponibles
s’haviendispersat,iesvaferuna
inversió similar en agrupament
de ramats, contractació de pas-
tors i vigilància de bestiar oví,
tant dins la zona afectada per la
presència continuada d’os, com
fora d’aquesta zona. En concret,
el 2017 es van destinar 112.000
euros per a aquest concepte en
la zona de risc i 85.000 euros en
zones on la presència d’os és no-
més puntual i esporàdica.
Per al 2018, en la zona amb
presènciapermanentd’osbru,la
Generalitat assegurarà la totali-
tat del dispositiu de prevenció.
S’estan estudiant per a aquest
any algunes millores d’amplia-
ció dels períodes de vigilància
d’alguns agrupaments i dels
efectius destinats a la vigilància
del bestiar gros. Tanmateix, fora
d’aquesta zona no es destinaran
diners per a l’agrupament i vi-
gilància de ramats. Això afecta
els ramats de la part baixa del
Pallars Sobirà i algun ramat del
Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça
sota la gestió de la Fecoc. D’altra
banda, les indemnitzacions per
danys acreditats de l’os sobre la
ramaderia es mantindran, tant
dins com fora de la zona per-
manent d’os, i tant per a bestiar
local com foraster.
El mapa de zona permanent
d’os bru s’ha obtingut mitjan-
çant la suma de totes les localit-
zacions de l’os durant el període
2013-2017 i a partir del Kernel
95%, que és l’espai en què hi
ha un 95% de probabilitat de
detectar un indici d’os. Poste-
riorment, per major seguretat,
s’ha afegit una franja o buffer
perimetral addicional de 5 km al
voltant.
La Generalitat delimita la zona on
es concentrarà la prevenció per l’os
Les indemnitzacions per danys acreditats es mantindran tant dins com fora d’aquest espai
Medi ambient
Agències
llEidA
Expovacaciones
Tota l’oferta turística de les
comarques de Lleida s’ha
promocionat del 4 al 6 de
maig a la fira Expovacaciones
de Bilbao. La Diputació de
Lleida, mitjançant el Patro-
nat de Turisme, ha participat
en aquest saló al País Basc
amb un estand propi, sota la
marca Ara Lleida. Van parti-
cipar dins l’espai Ara Lleida
els patronats de Torisme Val
d’Aran, els dels consells co-
marcals del Pallars Jussà, el
Pallars Sobirà i l’Alta Riba-
gorça, el Patronat de la Vall
de Boí i l’Associació de Càm-
pings de Lleida.
El vicepresident del Patro-
nat de Turisme, Gerard Saba-
rich, es va desplaçar fins a la
firadeBilbaoivadestacarque
Expovacaciones té un gran
interès per al sector turístic
de la demarcació lleidatana
a causa de l’elevat nombre
de residents al País Basc que
anualment visiten les Ter-
res de Lleida, i és una bona
oportunitat perquè els tu-
ristes bascos, i especialment
els de Bilbao, programin les
seves vacances i sortides de
cap de setmana i festius cap
a les comarques lleidatanes.
En aquest sentit, va explicar
que es tracta d’un turisme de
qualitat que aprofita les seves
estades per fer activitats i sap
valorar la bona gastronomia i
la natura.
Promoció
de l’oferta
turística al
País Basc
Redacció
llEidA
Atac a prop de la població
de Betlan, a la Vall d’Aran
Els agents de Medi Ambient del Conselh generau d’Aran han
constatat dos atacs d’os a ovelles que estaven pasturant en
una finca protegida amb pastor elèctric al poble de Betlan, a la
Vall d’Aran. El primer dels atacs va tenir lloc la nit de dimecres
i el segon, la nit de dijous. l’os va matar una ovella en el
primer atac i un marrà en el segon. des del Conselh generau
es mostra sorpresa pel fet que aquests atacs hagin estat tan
propers a la població, ja que la finca on va tenir lloc marca el
límit del poble amb la resta de prats.
AgènCiES

21. publicitat 21Dilluns, 7 De maig Del 2018
*costdelmissatge:1,50€ +cànon
TREK POWERFLY 5
BICICLETA DE MUNTANYA ELÈCTRICA
PVP: 2.300 €
SPECIALZIED TARMAC COMP.
BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI
PVP: 2.550 €
CANNONDALE F29 CARBON 3
BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI
PVP: 2.700 €
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
HORADECANVIARDEBICI?
Envia un
SMS al 789*
amb la paraula
clau BIKE i
el teu nom
Sorteig dia 11/07/18
una d’aquestes pot ser teva!