Diari del 15 de maig del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333
T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10
ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
P
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 15 De maig Del 2018 Núm. 3.556 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
Cauen els ingressos
duaners...
Jaume Bartumeu
cassany
President de
Socialdemocràcia
i Progrés d’Andorra
La relació entre Antoni
Martí i els diners
euseBi
nomen calvet
Ex-conseller general
jONAthAN gIL
AvuI és NOtíCIA pàgina 3
meritxell tindrà càmeres de seguretat
i semàfors adaptats al flux de vianants
ANDORRA pàgina 7
El Govern planteja
limitar el nombre de
grups de joves al Pas
ANDORRA pàgina 10
Sancionats vuitanta
motoristes durant la
campanya policial
ANDORRA pàgina 13
Marsol afirma que la
decisió sobre el GAdA
no depèn del Comú
CuLtuRA pàgina 20
el nou museu de l’automòbil
costarà 4 milions d’eurosEl projecte,que compta amb el suport dels grups a l’oposició,serà finançat a parts iguals entre el Govern i el Comú

2 Dimarts, 15 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Gran
Av. Meritxell, 83 - Tel. 828 009
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa onerós?
Significa ‘que imposa
càrregues, despeses’.
Els impostos són onerosos.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
PATROCINADOR
OFICIAL DE:
Preus vàlids fins al 16 de maig. Excepte error tipogràfic o fi d’existències.
CADÍCOOP
formatge light 2Kg
13,25€
SÍPIA
congelada
9,25€/Kg
EL TEMPS
NÚVOLS AL NORD I CLARIANES AL SUD
Els núvols avui encara han de ser abundants a tot el
nord del Pirineu, amb algunes dèbils nevades a cotes de
2.000 a 2.300 metres, que ràpidament donaran pas a
clarianes al sud, amb vent del nord-oest. El vent bufarà
del nord-oest moderat als cims. Que tinguin un BonDia.
Avui 16
19
21
4
5
6
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dimecres
dijous
Canillo
0/10
Pas de la Casa
-2/5Encamp
2/12
Ordino
1/11
La Massana
2/12
Escaldes - Engordany
4/16
Andorra la Vella
4/16
Sant Julià de Lòria
5/17
La Seu d’Urgell
6/19
Puigcerdà
1/11
L’Ospitalet
-1/8

3Dimarts, 15 De maig Del 2018
Avui és notícia
L’avinguda Meritxell estarà
equipada amb càmeres de se-
guretat que cobriran tot l’eix i
que es podran enllaçar amb el
despatx de policia i el servei de
Circulació comunal. Així ma-
teix, s’instal·laran comptadors
de persones que estaran con-
nectats a un sistema de regula-
ció dels semàfors que permetrà
sincronitzar el seu funciona-
ment amb el volum de visitants.
Altres aplicacions tecnològi-
ques que s’implantaran amb el
projecte de millora que s’està
portant a terme són els sensors
de contaminació atmosfèrica i
de temperatura, la megafonia,
un fil musical i el control de la
il·luminació. Aquests darrers
elements estaran ubicats en els
fanals, que es reutilitzaran. El
sistema també permetrà la in-
teractuació de la música amb la
llum.
El conseller de Medi Ambient
i Innovació del Comú d’Andorra
la Vella, David Astrié, va explicar
queestractaderecollirelmàxim
d’informació a través d’aquests
sensors. A partir d’aquí, les
aplicacions poden ser diverses,
però sempre han de revertir en
la ciutadania i els comerciants,
va dir Astrié, que va recordar
que la iniciativa s’emmarca en el
projecte d’smart city. Tot plegat
ha de permetre tenir “una avin-
guda segura, moderna i comer-
cial del segle XXI”, va destacar la
cònsol major d’Andorra la Vella,
Conxita Marsol. La mandatà-
ria també va parlar de la marxa
dels treballs d’embelliment 40
dies després del seu inici. En
aquest sentit, va explicar que
ja s’ha fet un terç de les obres i
que avancen segons el calenda-
ri previst. “El granit arriba i les
empreses estan treballant amb
molta intensitat”, un aspecte
que considera important, ja que
“no tenim tota l’avinguda prin-
cipal tancada perquè hi treballin
quatre persones”. Marsol va
remarcar que “cada cop estem
més convençuts que l’obra s’ha-
via de fer en quatre mesos” i es
va mostrar confiada que estarà
enllestida en aquest termini. La
cònsol també es va referir a les
fuites d’aigua que es van origi-
nar arran de la intervenció i va
apuntar que són situacions que
ja es contemplen en una actua-
ció d’aquestes característiques
i que en tots els casos es va ac-
tuar amb rapidesa. Al mateix
temps, va agrair la paciència i
col·laboració oferta pels comer-
ciants i veïns.
En relació amb les mesures
de seguretat en cas d’atac terro-
rista, el Comú d’Andorra la Vella
segueix treballant amb el d’Es-
caldes-Engordany per trobar un
sistema que ofereixi garanties
per funcionar al país. Marsol va
explicar que l’encarregat de cer-
car aquests equips de seguretat
és el cònsol menor escaldenc,
que és qui està en converses
amb la policia i els fabricants
per buscar la millor opció. L’ob-
jectiu és que aquest sistema es
pugui instal·lar al mateix temps
que es fan les obres a les avingu-
des. Per aquest motiu, la cònsol
major de la capital va indicar
que en uns quinze dies o un mes
s’ha d’haver per una decisió. A
Andorra la Vella, les mesures
de seguretat s’instal·larien als
dos extrems de l’avinguda Me-
ritxell, al carrer de la Unió i al
carrer Bonaventura Armengol.
A les travesseres no hi caldria
actuar, va dir la cònsol major,
tenint en compte que hi haurà
elements emplaçats que faran
més difícil l’accés als vehicles.
Meritxell tindrà càmeres de seguretat
i semàfors adaptats al flux de gent
Les obres de l’avinguda estan avançant segons el calendari i s’espera que finalitzin en el termini previst
Andorra la Vella
M.S.C.
AndorrA lA VellA
Els cònsols, Conxita Marsol i Marc Pons, i el conseller David Astrié van visitar les obres de l’avinguda Meritxell.
jonAthAn gil
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Finançament amb condicions
preferents pel segell regenera
el Comú d’Andorra la Vella formalitzarà en el consell que
tindrà lloc aquest dijous un préstec amb Crèdit Andorrà per 5
milions d’euros. Marsol va explicar que el fet que el projecte
de millora de l’avinguda compti amb el segell regenera
(ja que utilitza tecnologia avançada i permet pacificar la
circulació, i millorar així la qualitat de vida) permet accedir
a aquest préstec amb un interès fix “molt baix” de l’1,90% i
a retornar en un termini de deu anys. la cònsol major va dir
que “no seria responsable no utilitzar aquest producte”, ja
que l’interès amb què s’ofereix és una “bona oportunitat”.
Així mateix, va apuntar que, si bé és cert que el Comú
podria disposar de les pòlisses de descobert per fer front
a l’obra, tampoc aquesta “és la seva funció”. Els treballs
d’embelliment i millora de l’avinguda Meritxell pugen a 10,7
milions d’euros. la previsió és que la intervenció estigui
enllestida de cara al 3 d’agost.
Conxita Marsol
tindrem una
avinguda segura,
moderna i comercial
del segle XXi
Cada cop estem
més convençuts que
l’obra s’havia de fer
en quatre mesos

OPINIÓ4 Dimarts, 15 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern i el Comú d’Encamp firmaran
avui el conveni de col·laboració per a la
construcció del nou Museu de l’Automòbil.
La iniciativa la va donar a conèixer el cap
de Govern en el darrer debat d’orientació,
tot i que no formava part de les línies es-
tratègiques que es van donar a conèixer a
principis de la legislatura. El cost del nou
equipament, que es farà a la plaça dels
Arínsols, serà de 4 milions d’euros, que se-
ran aportats a parts iguals per cadascuna
de les dues administracions. L’acord per ti-
rar endavant aquesta nova infraestructura
es va aprovar ahir en una sessió de consell
de Comú i compta amb el suport dels dos
grups de l’oposició, cosa que és positiva, ja
queenprincipielnoumuseunoméshauria
de comportar beneficis per a Encamp. El
projecte museístic compta, a més de dues
plantes per exposar la col·lecció de vehi-
cles de què es disposa, amb unes altres tres
plantes que es repartiran les dues admi-
nistracions. La iniciativa hauria de servir
per revifar econòmicament la parròquia
encampadana, que necessita al·licients
per ser més atractiva per als visitants. Per
fi hi pot haver un projecte del Govern que
es podria concretar relativament ràpid a
Encamp, després que no avancin gaire ni
la construcció de l’heliport ni la cerca d’un
nou ús per a Radio Andorra.
Un nou Museu de l’Automòbil
EDITORIAL
eNCaMP NeCeSSITa MéS
aL·LICIeNTS PeR aL VISITaNT
DONANT LA NOTA
Conxita Marsol
L’avinguda Meritxell comp-
tarà amb diversos avenços
tecnològics, com càmeres
de seguretat i semàfors que
es regularan d’acord amb
l’afluència de vianants.
12345
M. Nazzaro
La 8a Cursa de la dona, que
se celebrarà el 3 de juny, ha
obert ja les inscripcions; la
recaptació anirà, com sem-
pre, per a la lluita contra el
càncer de mama.
12345
Jordi Torres
El nou Museu de l’Automò-
bil es construirà a la plaça
els Arínsols d’Encamp, al
costat de l’edifici comunal, i
tindrà un cost de 4 milions
d’euros.
12345
Ferran Martínez
Andorra s’ha adherit a
Startup Grind, la comu-
nitat d’emprenedors més
gran del món, que té al dar-
rere el suport de la marca
Google for Entrepreneurs.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Escaldes-Engordany
@comuee
Avui els membres de l’Skal Club Espa-
nya coneixen la parròquia amb diver-
ses activitats com la ruta de l’aigua o
una visita a @Caldea.
ReGiraRocs
@rgr_pirineus
Nova temporada d’activitats a l’aire
lliure amb èxit de participació al #geo-
lodia18!
MARiA pilAR AdíN
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que amb una pensió
mitjana de 579 euros es pot
viure a Andorra?
Sí
No
2%
98%
El camí de Meritxell a Carle-
many, de nit, es vesteix d’uns
altres colors i sons, sobretot
de sons que quasi no sonen
perquè, en comparació amb el
soroll de les màquines de l’em-
belliment de dia, passen gai-
rebé desapercebuts. Sons dels
pocs noctàmbuls que surten de
treballar, o van a deixar les es-
combraries dels bars i restau-
rants que encara estan oberts,
o es fumen un cigarret abans
de plegar, o dels curiosos que
van sols o en parella, o en grup
i que aprofiten la no multitud
per contemplar els aparadors
il·luminats sense que ningú els
molesti. També hi ha els turis-
tes i és curiós perquè, si pares
l’orella, et pots adonar dels que
abunden durant uns dies. Dar-
rerament, et pots topar amb
francesos, italians i d’alguns
països de l’Amèrica Llatina.
Alguns també contemplen els
aparadors i tracten d’esbrinar
a quina hora obriran l’endemà
per anar a comprar aquell per-
fum o aparell electrònic o peça
de roba que han vist i volen.
Però, i quan el que et captiva
és la veu d’algú, un adolescent
d’uns 15 anys, que se t’acosta,
amb molta educació, això sí,
però amb un aspecte una mica
deixat, ungles llargues i com si
fes dies que no es dutxa, i et
demana 2 euros per a l’auto-
bús perquè, diu, ha perdut o
li han robat la cartera mentre
jugava a la plaça del Poble. En
un any i mig no m’havia trobat
amb cap persona que demanés
pel carrer, com m’ha passat en
altres ciutats. no em va costar
gaire donar-li el menut que
portava i dir-li unes ben inten-
cionades paraules: “I ara cap a
casa”. Després vaig pensar que
ja no hi havia autobusos i que
embellir les persones hauria de
ser la prioritat, a més de car-
rers i càrrecs.
de Meritxell
a Carlemany,
quan és de nit

OPINIÓ 5Dimarts, 15 De maig Del 2018
L’incomparable geni de la mú-
sica, Ludwig van Beethoven,
va dir una vegada: “No tren-
quis mai el silenci si no és per
millorar-lo”. A priori sembla
una frase bastant fàcil d’enten-
dre i de seguir rigorosament, i
que bé que ens aniria si fos així.
Però, com ja sabem, si alguna
cosa ens defineix com a societat
global és la constant impossibi-
litat d’aconseguir mantenir-nos
en silenci i que la gent suposi
que som idiotes; per la qual
cosa ens apliquem a parlar i els
ho posem fàcil perquè ho con-
firmin.
I omplim els espais de soroll,
en una successió de paraules,
moltes vegades sense sentit.
Però no només passa amb les
paraules, sinó amb el so en ge-
neral.
I d’això, a Andorra, ens es-
forcem per ser els millors.
Ja sembla impossible estar
en un bar sense que els telè-
fons mòbils no posin música a
la vetllada amb els seus tons de
missatge, o sense que a ningú se
li acudeixi posar-se a mirar l’úl-
tim vídeo d’uns gatets jugant al
parc sense abaixar el volum.
La remodelació de l’avingu-
da Meritxell i els seus trepants
pneumàtics, alguna rotonda
nova per aquí i per allà, les
grues de la construcció, que fa
l’efecte que tornen a fer acte
de presència –si és que no es-
tem tan malament, home!– i
els pisos turístics amb les seves
melodies de gresca nocturna
inacabable ens acompanyen
cada dia.
Fins aquí tot normal, oi? Em
diran que soc una mica suscep-
tible. Al cap i a la fi, són sons
que estan lligats, en major o
menor mesura, a la tecnologia
i al nostre estat del benestar i
confort. És cert. És per això que
no acabo d’entendre algunes
coses, com els intents de cons-
trucció d’un heliport. Dic in-
tents, perquè és una no-notícia
que fa bastants anys que està
donant voltes sense que s’acabi
de concretar, per sort per a les
nostres oïdes. Si és que fa poc
va sortir una notícia que esta-
ven pensant en la possibilitat
d’instal·lar un aeroport per a
avions Boeing 747! Així seria
molt més fàcil per als turistes
arribar i col·lapsar les nostres
carreteres i delectar-nos amb
les seves botzines i, és clar, aju-
dar-nos a mantenir l’aire pur.
La pregunta seria: cal un
heliport? Per què? A qui li inte-
ressa? Al final, ara sembla que
la decisió es posposarà una le-
gislatura més. I, amb una mica
de sort, podrem seguir gaudint
del cant dels ocells mentre con-
templem el so de l’aigua del riu
quan baixa. Alguna vegada ens
preocuparem per vendre la nos-
tra naturalesa com a atractiu
turístic, més enllà de les pis-
tes d’esquí i els campionats de
BTT?
Tan bonic que és el so, sobre-
tot, de la música. Si fins i tot te-
nim Eurovisió com a continent.
No t’enfadis, Ludwig...
El Govern no considera urgent
redreçar l’economia ni buscar
un acord polític nacional que
permeti, amb papers damunt la
taula, analitzar el nou marc de
relacions econòmiques exteri-
ors.
Entre el primer de gener i el
30 d’abril del 2018, els tributs
percebuts per la Duana han da-
vallat un 30,1% en relació amb
el que s’havia ingressat els qua-
tre primers mesos del 2017.
I, si ens fixem en les impor-
tacions de tabac, els ingressos
han caigut un 47,3%.
Però el Govern s’apuja el sou!
Una entitat bancària està
sotmesa a una supervisió ex-
traordinària, amb expedient
sancionador inclòs, de l’Institut
Nacional Andorrà de Finances,
però el cap de Govern nega l’evi-
dència, ordena silenci i pensa
que farà callar la premsa espa-
nyola que omple pàgines amb
aquesta qüestió.
No ens n’alegrem pas que
cap, cap, entitat financera an-
dorrana tingui problemes. Vam
dir en una roda de premsa, que
va fer perdre els estreps a An-
toni Martí i al seu ministre de
Finances, que estem disposats,
com sempre hem fet, des del
Govern i des de l’oposició, a
donar suport a les mesures que
calgui per reforçar, des de la
seriositat i la responsabilitat,
l’estabilitat financera però, si us
plau, prou comèdia prou hipo-
cresia i prou cinisme.
La deixadesa i la manca de
responsabilitat tindrà conse-
qüències dramàtiques. El pro-
fessor de la Universitat de Bar-
celona Anton Costas publica
sovint opinions ben argumen-
tades sobre les polítiques eco-
nòmiques internacionals que
ens ajuden a reflexionar sobre
la nostra pròpia situació.
Vaig llegir una comparació
entre la salut de l’economia i la
salut de les persones que vull
reproduir aquí:
“Quan algú està greument
malalt i dessagnant-se, el que
esdevé prioritari per a un metge
sensat és ingressar a urgències
el malalt, fer-li una transfusió
i tractar de recuperar les seves
constants vitals. Una vegada
hom l’ha reanimat és el mo-
ment de pujar-lo a planta per
curar les causes de la malaltia.
De la mateixa manera, en una
economia que ha entrat en una
profunda i perllongada recessió
i es dessagna amb la desocupa-
ció, el que és urgent és evitar
l’agonia i recuperar les cons-
tants vitals mitjançant políti-
ques d’estímul. Una volta s’hagi
assolit, o simultàniament si és
possible, venen les reformes”.
Aquí, a Andorra, sembla que
la majoria està obsessionada en
anar bastint noves estructures
i omplir-les de personal sense
afavorir, abans, que hi hagi la
suficient activitat econòmica
que permeti generar les con-
tribucions fiscals suficients per
mantenir tanta estructura.
L’elevada incertesa política
institucional que pateix el país,
perquè no sap què negocia el
Govern a Brussel·les i perquè
veu que hom li amaga la crisi
del sector financer, no permet
cap recuperació econòmica sò-
lida.
Perquè es produís caldria que
augmentés el turisme –però va
cap avall– i creixés la taxa de be-
neficis de les empreses, però de
moment està empantanegada.
Per redreçar la situació, cal-
dria també un tomb radical
en la pràctica i en l’orientació
del que s’ha estat fent aquests
darrers set anys. Exigiria aban-
donar la irresponsabilitat de
les polítiques dissenyades amb
l’únic objectiu de mantenir-se
al poder peti qui peti, repartint
favors i prebendes als estómacs
agraïts i als patrocinadors de la
fundació de DA.
És urgent encarar una de-
fensa dels interessos d’un país
que no està disposat a sacrificar
el seu futur a mitjà termini per
pagar uns deutes de què no n’és
pas responsable.
Deixar la política a mans
d’una espontaneïtat primària
sempre –és a dir, sempre– ha
acabat malament.
Construir un país no és fàcil;
administrar-lo cada dia, tam-
poc. Satisfer tothom i, a més,
tothom a la vegada no és pos-
sible.
Cal prioritzar, arriscar en la
selecció d’objectius, pensar en
la gent, no aprofitar-se de la
gent.
Cauen els ingressos duaners...
...i el Govern s’augmenta el sou: sisplau, prou comèdia, prou hipocresia, prou cinisme
Els tributs duaners
han caigut un 30%,
i els ingressos pel
tabac, un 47%
No t’enfadis, Ludwig
En dic no-notícia, de
l’heliport, perquè fa
anys i panys que li
estan donant voltes
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
Jaume Bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
martÍn BLancO
Artista visual

OPINIÓ6 Dimarts, 15 De maig Del 2018
El veritable cost econòmic de la
corrupció és en allò que els polí-
tics són capaços de destruir per
poder cobrar una comissió. És a
dir, en les obres mal fetes o so-
brefacturades, les contractaci-
ons a sobrepreu o els espolis que
realitzen, per cobrar una comis-
sió. La comissió sempre és una
fracció del mal global.
La corrupció comporta una
destrucció de la imatge del país.
Els inversors seriosos no poden
posar la seva seu o operar des de
països amb dossiers com el d’un
cap de Govern amb un passat
d’arquitecte/cònsol major o un
ministre de finances expert en
operacions daurades o brillants a
l’Àfrica de sang. Els diners tenen
importància però, quan es perd
la noció dels límits i es conside-
ra normal allò que els nostres
polítics actuals consideren nor-
mal, aleshores s’impossibilita el
veritable creixement econòmic i
social. Passes a ser una societat
que sols atreu especuladors o
traficants, com hem vist amb el
gran nombre d’empreses xineses
d’inversió estrangera establertes
a Encamp. Passes a ser una so-
cietat que espanta els rigorosos
creadors de valor econòmic.
Per sort per a Andorra, en
breu tindrem eleccions. Unes
eleccions que poden obrir la por-
ta a un canvi que faci net d’es-
peculadors i malabaristes dels
límits ètics, per esdevenir una
terra amb seguretat jurídica que
atregui els veritables creadors de
valor. La campanya electoral serà
una excel·lent ocasió per debatre
estranyes relacions entre Anto-
ni Martí i els diners. I, sobretot,
per debatre estranyes relacions
entre aquella cúpula de menja
galetes que dominaria DA i els
diners.
Per exemple, segons l’AREB,
es justifica la previsió de pagar
tres milions d’euros en honora-
ris a un despatx d’advocats on
treballa un membre de la cú-
pula de DA, ja que l’AREB s’en-
fronta a 109 procediments en
què es reclamen 2.745 milions
relacionats amb BPA. Per posar
les coses en perspectiva, tin-
guem en compte que, segons
PwC, el total d’actius i de passius
de BPA a 18 de març 2015 eren
de 1.882 milions. Recordem que,
segons PwC, en el seu informe de
30 d’abril de 2015, la destrucció
de valor que hauria patit BPA, els
seus clients, accionistes i emple-
ats, hauria estat entre 314, en
un escenari raonable, i 582 mi-
lions, en un escenari pessimista.
De forma que queda evident que
per la via de la resolució l’AREB
ha fet una veritable destrossa si
tenim en compte que se li recla-
men 2.745 milions d’euros. És a
dir, un import netament superi-
or al valor de tot l’actiu i passiu
del balanç. Fet que implica que
l’AREB també hauria destruït
valor del fora balanç. Aquesta
realitat implica que el procés de
resolució va incomplir el requi-
sit bàsic que la resolució no pot
destruir més valor que una liqui-
dació. Des d’un punt de vista tèc-
nic, és francament difícil fer una
destrucció d’aquesta magnitud
que sigui accidental.
Però semblaria que totes les
persones que han envoltat el
cas BPA no perdran diners. De
fet, algú guanyarà diners. Molts
menys dels que s’han destru-
ït, però en guanyarà. S’imagina
que durant les eleccions es pugui
debatre en detall allò que van
fer PwC i l’AREB? Unes actuaci-
ons que haurien permès la des-
trucció de valor que van patir, i
segueixen patint, clients socis i
empleats. S’imagina que segui-
dament es posi sobre la taula el
preu que va pagar JC Flowers
i s’imagina que seguidament
sortís a llum el preu pel qual JC
Flowers estaria revenent Vall
Banc? S’imagina que una candi-
datura, que tingués allò que cal
tenir, posi sobre la taula qui gua-
nyarà diners de valent en el cas
BPA, mentre milers de clients
maldiuen el dia que van confiar
en Andorra? S’imagina que una
candidatura posi sobre la taula el
que realment hi ha hagut darrera
d’aquest espoli i l’estranya rela-
ció entre diners i política?
La bona notícia és que poden
estar segurs que durant la pro-
pera campanya electoral aquesta
candidatura estarà present a les
taules de debat electoral. Serà
el moment d’entendre les estra-
nyes relacions entre la nostra
política i els diners. I serà el mo-
ment de votar per allò que vostè
prefereixi i per l’Andorra en què
vostè vulgui viure.
Com ha aprovat al comitè direc-
tiu del Partit Socialdemòcrata,
el PS integra l’etiqueta de soci-
al-ecologia al seu ideari per dei-
xar ben clara la seva aposta per
l’economia verda.
La preservació del medi am-
bient ha de ser una de les nos-
tres principals preocupacions
per al futur de les pròximes ge-
neracions.
L’escalfament climàtic està
provat amb les seves conse-
qüències que ja comencem a
patir, com la pol·lució de l’aire,
l’esgotament de recursos natu-
rals, la destrucció de la biodiver-
sitat, etc. Si no som capaços de
disminuir la velocitat amb què
aquest canvi es produeix, segu-
rament provocarà l’extinció de
moltes espècies i aquesta pèr-
dua de biodiversitat pot alterar
profundament el mateix funcio-
nament del planeta que ens sus-
tenta. Cal prendre accions tant
des del punt de vista de les nos-
tres actituds individuals com
impulsant iniciatives globals.
Hem de tenir com a objectiu
la fi dels combustibles fòssils
i avançar cap a una economia
baixa en carboni, l’anomena-
da descarbonització. Les polí-
tiques i mesures d’adaptació i
de mitigació han de vetllar per
aconseguir la reducció d’emissi-
ons i apostar, entre d’altres, per
energies renovables (solar, eòli-
ca, biomassa, etc.) i per l’estalvi
energètic.
Els social-ecologistes hem
de lluitar sense parar contra
la pol·lució de l’aire i afavorir,
per exemple, el creixement de
la mobilitat elèctrica tant en el
transport públic com en el pri-
vat, així com tenir polítiques de
reducció de l’ús del dièsel. Els
desordres del medi ambient es
tradueixen en una degradació
de la salut i de la qualitat de vida
de tots.
La social-ecologia ha de con-
tribuir a crear noves oportu-
nitats econòmiques com, per
exemple, el desenvolupament
durable d’activitats agrícoles i
forestals o la valorització dels
biorecursos, pilar del futur dels
territoris rurals. La transició
ecològica cap una economia ver-
da genera riquesa a curt i llarg
termini, i crea llocs de treball
d’alt valor afegit i nombroses
oportunitats econòmiques.
Hem d’apostar per una An-
dorra més social i més sosteni-
ble, amb una especial atenció
a l’ecologia, i introduir tots
aquests aspectes d’equilibri,
sostenibilitat i harmonia entre
la població i el medi ambient.
El medi natural ens obliga a
prendre un compromís amb la
ciutadania andorrana i no ho
farem si no adoptem polítiques
ecològiques.
De l’èxit d’aquests objectius
en dependrà el futur de les pro-
peres generacions.
La lluita per la naturalesa és
com la lluita per l’ésser humà,
perquè els humans no som res
sense la naturalesa, només po-
dem viure inserits en ella.
Per la via de la
resolució l’AREB
ha fet una veritable
destrossa
TRIBUNA
TRIBUNA
La relació entre Antoni Martí i els diners
Les eleccions poden obrir la porta a un canvi que faci net d’especuladors i malabaristes dels límits ètics
Social-ecologia
La preservació del medi ambient ha de ser una de les nostres preocupacions
eusebi nomen calvet
Ex-conseller general
everest vilaginés
Exempresari jubilat
La social-ecologia ha
de contribuir a crear
noves oportunitats
econòmiques
Semblaria que totes
les persones que han
envoltat el ‘cas BPA’
no perdran diners

Andorra
El Govern considera que a mitjà
o llarg termini caldria limitar el
nombre de grups de joves que es
desplacen al Pas de la Casa per
esquiar i gaudir de la nit. Aquest
va ser un dels suggeriments que
es va plantejar al si de la Taula
Transversal per a la millora de
l’oci nocturn, que es va reunir
ahir. En aquest sentit, el mi-
nistre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, va ar-
gumentar que “cal posar límits”
a certes modalitats de turisme
“perquè si no estem compro-
metent altres tipus de turisme,
com el familiar, i la bona con-
vivència amb els residents”. El
ministre de Turisme, Francesc
Camp, va afegir que hi ha set-
manes en què es poden trobar
al Pas de la Casa més de 5.000 o
6.000 joves allotjats (la capaci-
tat hotelera de la població és de
9.000 llits), fet que facilita que
hi pugui haver aldarulls. És per
això que no descarta que, més
endavant, s’hagi de posar un lí-
mit al nombre de grups de joves
que s’allotgen simultàniament
al Pas de la Casa. “Encara no
estem en aquest extrem, però
tant Grandvalira com els altres
agents que contracten directa-
ment els paquets amb els turo-
peradors han de fer la reflexió”,
va afirmar.
El cònsol major d’Encamp,
Jordi Torres, va admetre que
no veu malament la reconversió
del turisme al Pas de la Casa. De
fet, va exposar que la corpora-
ció ja fa temps que hi treballa.
Tot i així, va matisar que no es
pot fer d’un dia per l’altre. “La
feina que hem fet es comença a
notar. Hem implicat el Govern, i
els canvis normatius facilitaran
la integració de l’oci de qualitat,
que és el que volem al Pas de la
Casa”, va argumentar el manda-
tari. “Sí que hem de canviar el
model turístic”, va afegir, “però
no ho farem ni en dos ni en tres
anys”.
En canvi, el president
d’Iniciativa Publicitària
(Inpub), Jean-Jacques Carrié,
va advertir que per al Pas de la
Casa no n’hi ha prou a rebre no-
més turisme familiar, ja que fan
falta els grups grans per fer fun-
cionar els negocis. “Únicament
treballar amb turisme familiar
ara és molt complicat”, va dir. Al
mateix temps, va assenyalar que
el nombre d’aldarulls s’ha redu-
ït aquest hivern, i que els can-
vis beneficiaran turoperadors,
veïns i visitants. Camp també
va confirmar que han funcionat
les mesures que es van suggerir
als turoperadors, com la con-
tractació de seguretat privada
en festivals i disposar de guies
per cada 20 o 50 clients per tal
d’informar-los de les normes
bàsiques de convivència. El mi-
nistre també va suggerir altres
mesures, com que cada turope-
rador identifiqui la seva cliente-
la amb una polsera.
El Govern planteja limitar el nombre
de grups de joves al Pas de la Casa
Els empresaris de la població recorden que fan moure els negocis i veuen complicat viure del turisme familiar
Taula Transversal per a la millora de l’oci nocturn
Agències/Redacció
andorra la Vella
Un moment de la reunió mantinguda ahir al Pas de la Casa.
c.encamp
disminueixen les intervencions i queixes per
sorolls durant la nit aquesta temporada d’hivern
la policia i els agents de circulació han hagut
de fer menys intervencions i s’han reduït les
queixes per sorolls, tant a la via pública com als
allotjaments,durant la temporada d’hivern al pas
de la casa. això ha estat gràcies a l’augment de
les patrulles policials, la distribució de 12.000
fulletons informatius i el contactes amb els
operadorsturísticsperimplicar-losenlavigilància
de grups susceptibles de generar aldarulls.
així, el ministre de Turisme va indicar que s’ha
pogut identificar quan hi ha risc d’aldarulls, un
problema acotat en unes setmanes concretes,
entre finals de gener i principis de febrer, quan
hi ha una elevada afluència d’universitaris, i a
finals de temporada.
els participants en la Taula Transversal per
a la millora de l’oci nocturn també confien que
la nova llei de seguretat ciutadana, actualment
a tràmit parlamentari, ajudi a eliminar aquests
casos. Un dels temes en els quals incideix el
text és en el consum d’alcohol a la via pública,
una problemàtica freqüent al pas de la casa. Tot
i que la normativa actual ja ho prohibeix, espot
va subratllar que les sancions seran més altes
i, per tant, més dissuasives. També la multa per
fer soroll al carrer passa de 30 a 300 euros, i
els locals d’oci que incompleixin la normativa
(superar l’aforament permès, vendre alcohol
fora de l’horari establert, permetre l’entrada a
menors de 16 anys) s’enfronten a tancaments
del local que van des d’una setmana fins als
sis mesos, segons la gravetat i la reincidència.
amb tot, el ministre va puntualitzar que aquells
que acceptin les sancions i les paguin en el
termini establert gaudiran d’una reducció del
40%, mentre que els que no les paguin a temps
patiran un recàrrec del 20%.
el titular d’Interior va remarcar que la llei
només és una mesura més, ja que la feina
més important és la conscienciació. de cara
a l’hivern, quan ve es preveu una nova edició
de fulletons informatius i la publicació del
nou Manual de bones pràctiques per a l’oci
nocturn, la redacció del qual s’adjudicarà en
breu, segons va informar Torres. així mateix,
el ministre de Turisme aposta per aprofundir
en l’obtenció directa d’informació per part
dels operadors turístics internacionals, dels
hotels i empreses de gestió d’habitatges d’ús
turístic que organitzen l’arribada de grups i
clients al pas de la casa. l’objectiu és preveure
amb antelació suficient les setmanes de la
temporada que podrien ser més crítiques i
implicar els operadors en l’adopció de mesures
prèvies en els grups grans i durant aquestes
èpoques.
Xavier Espot
cal posar límits a cert
turisme perquè si no
en comprometem
d’altres
Francesc Camp
Jordi Torres
Jean-Jacques Carrié
És a llarg termini
però Grandvalira i
els altres agents han
de fer la reflexió
Hem de canviar el
model turístic però
no ho farem ni en
dos ni en tres anys
Únicament treballar
amb turisme
familiar ara és molt
complicat

ANDORRA8 Dimarts, 15 De maig Del 2018
Socialdemocràcia i Progrés
aposta per mantenir el règim de
cobertura de dipòsits bancaris
en els 100.000 euros que esta·
bleix la Llei de creació d’un sis·
tema de garantia de dipòsits per
a les entitats bancàries i no re·
baixar la garantia als 20.000 eu·
ros, tal com proposa el Govern
de Demòcrates per Andorra en
el projecte de llei reguladora del
Fons andorrà de garantia de di·
pòsits i del Sistema andorrà de
garantia d’inversions.
Si més no, en aquesta línia
van tres de les vuit esmenes que
el conseller general de la forma·
ció, Víctor Naudi, ha presentat
al projecte de llei, ja que veu
“amb molta preocupació” que,
en uns moments “molt delicats”
per al sector financer, l’execu·
tiu impulsi una iniciativa legis·
lativa que “pretén rebaixar les
garanties de cobertura per als
clients titulars de comptes en
una entitat bancària que pogués
patir problemes de liquiditat”.
Així, Naudi considera que la
proposta del Govern de DA de
reduir un 80% les garanties de
cobertura de dipòsits és una
“greu irresponsabilitat”, motiu
pel qual es plantegen les esme·
nes per “mantenir i reforçar la
confiança en el sector finan·
cer”. I és que des de SDP es con·
sidera que aquesta rebaixa de
80.000 euros de la garantia pot
repercutir “en una disminució
de la confiança dels dipositants
i dels inversors en les entitats
bancàries i entitats finance·
res d’inversió autoritzades per
operar a Andorra que ofereixen
serveis d’inversió i que partici·
pen en el SAGI”.
A més, Naudi manté que “no
és acceptable” plantejar el lí·
mit de 20.000 euros, ja que és
la quantitat de cobertura que
estableix la directiva comuni·
tària 97/9, un text de fa més
de vint anys i que situa aquesta
xifra com a “valor mínim”. Així
mateix, la data de referència de
la directiva és molt anterior a
la crisi financera, una situació
que, com recorda el parlamenta·
ri d’SDP, va provocar als països
avançats la necessitat d’enfortir
i ampliar els fons de garantia,
i que també des de la mateixa
Comissió Europea es recomanés
incrementar aquest límit, com a
mínim fins als 50.000 euros. En
el cas d’Espanya, per exemple, a
partir del 2008 va situar la co·
bertura del fons de garantia en
els 100.000 euros.
D’altra banda, SDP no veu
correcte que es vulgui establir
que les despeses del Fons an·
dorrà de garantia de dipòsits
hagin de ser sufragades a parts
iguals per les entitats membres.
Per això, Naudi proposa, en una
altra esmena, que aquelles des·
peses siguin sufragades propor·
cionalment, “... en funció de la
proporció que presenti l’import
dels dipòsits garantits de cada
entitat sobre el total agregat
dels dipòsits garantits de les
entitats membres del Fagadi”.
El parlamentari justifica la seva
proposta per “raons d’equitat”,
ja que sembla raonable que la
distribució de les despeses del
Fagadi es faci per criteris de
proporcionalitat, tal com es fa
respecte a les aportacions al
fons, i també “per coherència”
al que diu el mateix projecte de
llei en relació amb les despeses
del SAGI, que “han de ser su·
fragades proporcionalment per
les entitats membres del SAGI
en funció de la proporció que
representi l’import de les inver·
sions garantides de cada entitat
sobre el total agregat de les in·
versions garantides a totes les
entitats membres del SAGI”.
Finalment, en una altra
esmena, el parlamentari de
Socialdemocràcia i Progrés
planteja que les proves de re·
sistència dels fons de garantia
de dipòsits es duguin a terme
dins el primer any de l’entrada
en vigor de la llei i no pas en un
termini de dos anys, tal com es·
tableix el projecte de llei. Aques·
ta disminució del termini es fa
perquè es considera que, “en el
cas que hi pogués haver alguna
debilitat en el disseny del Faga·
di que preveu aquest projecte de
llei, fora bo que pogués ser de·
tectada com més aviat millor”.
Consell General
El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés,Víctor Naudi, en una sessió al Consell General.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
SDP vol mantenir la garantia dels
dipòsits en els actuals 100.000 €
Naudi diu que és una “greu irresponsabilitat” rebaixar-la a 20.000 euros com vol l’executiu
El consell d’administració de la
Caixa Andorra de Seguretat So·
cial (CASS) va examinar en la
reunió d’ahir les setze precan·
didatures que s’havien presen·
tat de cara a les eleccions pre·
vistes per al 20 de juny vinent i
en va acordar la seva validació,
segons va informar la parapú·
blica en un comunicat.
Tal com ja s’havia avançat, el
col·legi dels assalariats és el que
compta amb un major nombre
de candidatures, vuit, integra·
des en la gran majoria per tre·
balladors de l’Administració.
Les candidatures les encapça·
len Jordi Carrión, amb Jaume
Ambor com a suplent; Carolina
Caubet, amb Gemma Bofarull;
Carles de Unzueta, amb Ra·
mon Pedrosa; Ismael González,
amb Santiago González; Víctor
Iriarte, amb Maria de la O Soto;
Montserrat Neras, amb Iolanda
Latorre; Jordi Rubia, amb Cris·
tina Araujo; i, finalment, Pilar
Tomàs, que fa tàndem amb Ma·
ria Carme Ruzafa.
En el cas del col·legi dels
pensionistes, són sis les candi·
datures que optaran al consell
d’administració de la CASS. La
liderada per Pilar Cortadella
i Fèlix Zapatero; la dupla
José Antonio Moral i Josefa
Sánchez; la que encapçala An·
toni Penya, a qui acompanya
Jordi Iranzo; la d’Enric Riba i
Montserrat Vila; la de Jacint
Risco i Antoni Berengueres; i, a
l’últim, el tàndem Ramon Vidal
i Josep Coll.
Finalment, pel que fa al col·
legi dels empresaris i els au·
tònoms, el consell d’adminis·
tració de la CASS va donar el
vistiplau a les dues precandida·
tures que s’hi havien presentat,
la que compta amb l’aval de la
Confederació Empresarial An·
dorrana (CEA) i que encapçala
Francesc Zamora, amb Xavier
Altimir de suplent; i la llista
liderada per Josep Baliellas, a
qui acompanya Raquel Berna·
bé.
El 20 de juny vinent estan
citats a les urnes per escollir
els seus representants al si
del consell d’administració de
la CASS 13.344 pensionistes,
14.950 empresaris i treballa·
dors per compte propi i 37.839
assalariats. Per a aquells que el
dia 20 no puguin desplaçar·se
a la seu de la Caixa Andorrana
de Seguretat Social per exercir
el seu dret a vot, la parapública
recorda que es pot votar també
per dipòsit entre l’11 i el 18 de
juny, entre les vuit del matí i les
14.45, i el dia 19, de les vuit del
matí a la una del migdia.
eleccions
Redacció
andorra la vella
El consell de la CASS valida les
setze candidatures presentades
La seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
jonathan Gil

publicitat 9Dimarts, 15 De maig Del 2018

El servei de Policia va fer balanç
ahir de la campanya de circula-
ció adreçada a les motocicletes
que s’ha dut a terme entre el 21
d’abril i el 8 de maig. En total,
en aquests divuit dies, s’han
controlat 576 conductors de
motocicleta, dels quals 80 han
estat sancionats per infringir
un total de 99 articles del Codi
de la circulació. Això vol dir que
un 14% dels conductors con-
trolats han estat sancionats.
A diferència de la campanya
de l’any passat, que es va fer el
mes de juny, el nombre de con-
trols s’ha reduït a menys de la
meitat. El 2017 aquesta cam-
panya va comptar amb 1.251
controls i 108 sancions, fet
que suposava un 8,6%. Val a
dir que el 2017 la campanya va
tenir una durada de més d’un
mes, ja que es va realitzar des
de l’1 de maig fins al 5 de juny.
L’objectiu de la campanya
era incidir que les motocicle-
tes, ciclomotors o similars cir-
culin per les vies públiques en
bones condicions tècniques
i administratives, i detectar
comportaments imprudents,
per intentar reduir el nombre
d’accidents amb implicació di-
recta d’aquests vehicles.
LES INFRACCIONS
En concret, s’han imposat 71
sancions per deficiències tèc-
niques i administratives i 28,
per infraccions de trànsit. Les
infraccions més freqüents que
s’han detectat han estat no
presentar el rebut de l’asse-
gurança malgrat tenir-lo (30
sancions), no disposar del dis-
tintiu ITV en vigència (23 san-
cions), i portar els pneumàtics
en mal estat (6). L’any passat
també van ser les més nombro-
ses no presentar-se a la inspec-
ció tècnica de vehicles, amb 44
sancions, i no poder presentar
el rebut vàlid de l’assegurança,
malgrat tenir-lo, amb 35 sanci-
ons.
Aquest any també s’ha mul-
tat per no portar el casc ben
cordat, no presentar el permís
de circulació, no tenir la catego-
ria de permís que corresponia,
portar el vehicle mal matricu-
lat o transportar passatgers en
vehicle no homologat.
Pel que fa a les infraccions
de trànsit, la més freqüent,
amb 24 sancions, ha estat no
respectar la senyalització ho-
ritzontal. També s’han multat
dos conductors per fer avan-
çaments indeguts, un per con-
ducció temerària i un per no
respectar els senyals prohibi-
tius.
En el decurs de la campanya,
també s’ha posat èmfasi en la
conscienciació per corregir de-
terminades actituds indegudes
en la conducció.
Segons l’informe Imaca, des-
prés dels turismes, les motos
són els vehicles més implicats
en els accidents. El 2016, 163
motocicletes van ser implica-
des en diferents sinistres.
Policia
La darrera campanya s’ha efectuat entre el 21 d’abril i el 8 de maig passat.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Sancionats 80 conductors de motos
durant els divuit dies de la campanya
La majoria de les multes són per no presentar rebut d’assegurança i per no respectar senyals
Un home resident de 31 anys
va ser detingut la mitjanit de
dissabte a Escaldes-Engordany
com a presumpte autor d’un
delicte de maltractaments. Els
fets van succeir en un bar, on
va ser requerida la presència
dels agents després que l’ho-
me protagonitzés una discus-
sió amb la seva exparella, a qui
hauria maltractat, segons va
informar ahir la policia en el
comunicat setmanal. Així ma-
teix, diumenge al vespre, a An-
dorra la Vella, un resident de 35
anys va ser detingut per deso-
beir i encarar-se als policies en
un bar. Dues persones estaven
discutint i l’home es va dirigir a
una de les dues amb la intenció
d’agredir-la, motiu pel qual hi
van haver d’intervenir els poli-
cies i el van detenir.
També hi va haver una de-
tenció el dilluns, 7 de maig, en
un altre local d’oci d’Escaldes-
Engordany, quan uns agents
s’hi van desplaçar per un pro-
blema de soroll i van comprovar
que el detingut tenia prohibida
l’entrada a locals nocturns i,
a més, es va dirigir als agents
amb amenaces i es va resistir a
la detenció.
D’altra banda, altres cinc per-
sones van ser detingudes per
delictes contra la salut pública,
per trobar-se en possessió de
drogues quan volien accedir al
Principat en turismes particu-
lars. Quatre van ser detinguts a
la frontera amb França i l’altra,
a la del riu Runer.
Finalment, nou persones
van ser controlades per presen-
tar taxes d’alcoholèmia supe-
riors a les permeses al volant.
Destaca la d’un home resident
de 39 anys, que presentava una
taxa de 2,20 grams per litre i
que va causar un accident amb
danys materials, diumenge a la
tarda.
Detingut en un bar d’Escaldes
per maltractar l’exparella
Redacció
andorra la vella
Cinc persones van
ser detingudes per
posseir droga i nou,
per conduir begudes

ANDORRA 11Dimarts, 15 De maig Del 2018
D E D I M A R T S
A D I V E N D R E S
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A ,
L A S E G Ü E N T A L
5 0 % D E D E S C O M P T E
Promoció vàlida de dimarts a divendres presentant el val descompte.
Promoció vàlida fins el 25 de maig. No acumulable en altres promocions.
50%descompte
Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat per agafar forces.
Ahir va tenir lloc la primera vi-
sita al centre sociosanitari El
Cedre d’un grup d’experts que
han d’intervenir en el canvi del
model residencial, que ara es-
tarà més centrat en la persona.
Tal com va avançar el BonDia,
El Cedre té previst implantar el
nou model amb una prova pi-
lot, i ahir el director assisten-
cial del SAAS, Joan Martínez
Benazet, va avançar que es vol
començar amb dos grups d’una
quinzena de persones cadas-
cun, d’una mateixa planta de la
residència. Ahir es va celebrar
durant tot el dia una jornada
tècnica que, sota el títol Man-
tenir la dignitat i l’autonomia de
la gent gran: l’atenció centrada
en la persona (ACP), va reunir
tots els professionals del país
que han de participar en aquest
canvi de model.
Aquest model ja ha comen-
çat a implantar-se des de fa uns
quatre anys a la residència l’Al-
bó de l’Escola Especialitzada
Nostra Senyora de Meritxell. La
Fundació Pilares és qui ha gui-
at aquest canvi, que comporta
també un canvi d’arquitectu-
ra en la residència, que s’està
executant ara mateix. La presi-
denta d’aquesta fundació, Pilar
Rodríguez, va explicar que fer
el canvi del model tradicional
cap a l’ACP és un procés llarg,
però que, mentre es va implan-
tant, ja es veuen resultats.
Rodríguez va destacar que “hi
ha una evidència científica que
les persones grans estan millor
perquè perceben que se’ls té en
compte i fan coses que els agra-
den”. Segons aquesta experta,
els usuaris, les persones, gua-
nyen “en més qualitat de vida i
millor benestar emocional, així
com un major control”, va dir.
Rodríguez va explicar que a
l’Escola Especialitzada Nostra
Senyora de Meritxell aquest
canvi no ha suposat un incre-
ment de plantilla, sinó una for-
mació de tots els professionals
d’aquest centre cap a aquest
canvi de model.
Benazet va destacar que ja fa
temps que van visitar la Fun-
dación Matía, a Sant Sebastià,
i que s’ha tardat set anys a rea-
litzar tot el procés de transfor-
mació. “Volem començar amb
El Cedre perquè sigui com una
taca d’oli que vagi estenent-se
a altres residències del país”,
va dir. Benazet va remarcar que
és un primer pas que es fa en
l’àmbit residencial del país i
que vol tenir una continuïtat
immediata.
El primer que haurà de fer
El Cedre, com ja ho està fent
la residència l’Albó, i ja ho han
fet tots els centres que tenen
implantat el nou model, és un
canvi arquitectònic. “Parlem
de persones, no de pacients, i
parlem d’allotjament alterna-
tiu al domicili i no de centres
residencials”, va explicar Mi-
guel Leturia, que ha de guiar
la transformació del model
d’El Cedre. En aquest sentit,
les residències es veuen com
a espais amb personalitat, on
cada habitació és decorada a
gust de l’usuari i on els horaris
no són estrictes”, i no només
es cobreixen les necessitats bà-
siques, sinó que es pretén ga-
rantir els drets al màxim, tenir
en compte la història de la vida
de cada persona i identificar les
seves preferències i adaptar-les
a la rutina diària”, va dir Letu-
ria.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Es-
pot, va explicar ahir que el mo-
del d’Andorra ha de tendir cap a
l’ACP “perquè així ens ho marca
des de fa quatre anys la Llei de
serveis socials i sociosanitaris,
i hem de transcendir de la visió
conceptual i anar a la pràctica”,
va remarcar.
Espot va destacar com a pas-
sos fets el canvi a la residència
l’Albó, però també la junta de
familiars d’El Cedre, com una
acció més d’aquest nou model,
i així vol que es vagi escampant
per totes les altres residències,
Sant Vicenç d’Enclar, La Ra-
bassa, i també per centres pri-
vats, com La Salita. Són canvis
que s’aniran fent i, ara per ara,
no es noten resultats notoris,
tal com es va demostrar en la
pregunta d’un particular a les
jornades celebrades ahir, que
va dir que per a la seva àvia vo-
lia aquest model però que no el
troba enlloc al Principat.
CANVI D’ORGANITZACIÓ
Segons els experts que van in-
tervenir ahir, el nou model de
l’ACP suposa un canvi en l’orga-
nització dels centres, que ha de
ser liderat per un equip. Però
també altres aspectes impor-
tants, com va apuntar Leturia,
en el sentit d’una necessitat
d’un personal “estable”, que les
persones siguin ateses pels ma-
teixos professionals, i que no
cal que vagin en bata blanca.
La jornada d’ahir també va
comptar amb directors d’altres
centres, com de Lamourous o
el de la Fundació Hospital de
la Santa Creu de Vic, que van
explicar les seves experiències
en la implantació del model de
l’ACP. Però, a més, l’arquitecte
Xavier Garcia també va parlar
de com modificar el disseny
de les residències perquè si-
guin un allotjament alternatiu
al domicili.
L’atenció centrada en la
persona s’implanta a El
Cedre en uns 30 usuaris
La prova pilot començarà a la tardor en dues unitats d’una mateixa planta
SAAS
Miguel Leturia va ser el segon ponent de la jornada tècnica celebrada ahir.
JONATHAN GIL
Pepa Gallgeo
ANdOrrA LA veLLA
el canvi a l’escola
especialitzada de
Meritxell ha suposat
la formació de l’equip
Pilar Rodríguez
Hi ha una evidència
científica que les
persones grans
estan millor
Miguel Leturia
Joan Martínez Benazet
Xavier Espot
Parlem d’allotjament
alternatiu al domicili
i no de centres
residencials
volem que des d’el
Cedre s’estengui
com una taca d’oli a
les altres residències
Hem d’anar cap
a aquest model
perquè així ho marca
la llei

La vuitena edició de la Cur-
sa de la dona, organitzada per
l’Associació de Dones d’Andor-
ra (ADA) i el Club d’Atletisme
Valls d’Andorra (CAVA), tindrà
lloc el diumenge, 3 de juny, amb
sortida i arribada a Illa Carle-
many, i amb un circuit únic de
2,7 quilòmetres. Un cop més,
la cursa recaptarà fons per a la
lluita contra el càncer de mama
i, junt amb els patrocinadors i
els col·laboradors, l’organitza-
ció s’ha marcat com a objectiu
incrementar l’aportació de l’any
passat de 5.353 euros, que es va
destinar a la Fundació IRB de
Lleida. Per Montserrat Nazzaro,
presidenta de l’ADA, la vuitena
edició “demostra la consolidació
d’aquesta cursa que dona su-
port a les afectades pel càncer,
a les seves famílies i amics. Em
segueixo emocionant quan es
venen a apuntar i ens diuen per
qui corren. Per això, el lema de
la cursa és corro per... per perso-
nalitzar molt més la lluita con-
tra el càncer”. Per la seva banda,
Anna Parramon, presidenta del
CAVA, es va mostrar molt sa-
tisfeta “per donar suport a una
causa solidària com aquesta,
igual com fem amb altres cur-
ses”. A partir del 29 de maig
s’obreunestandaIllaCarlemany
on, de les sis de la tarda a les vuit
del vespre, es podran recollir les
samarretes i fer inscripcions de
manera presencial fins al diven-
dres 1 de juny.
Certàmens
Agències
andorra la vella
La 8a Cursa de la dona serà el 3
de juny i tindrà 2,7 quilòmetres
Una edició anterior de la Cursa de la dona.
jonathan gil
El sociòleg català Salvador
Cardús va alertar ahir del risc
i grans desafiaments per a la
democràcia que suposen alguns
canvis socials, un risc fins i tot
“més important” que el que po-
drien comportar “problemes de
caire jurídico-polítics”.
Cardús, que va protagonit-
zar la segona xerrada del cicle
de conferències organitzada
pel Consell General en el marc
dels actes commemoratius del
25è aniversari de la Constitu-
ció, va abordar sis d’aquests
desafiaments deixant clar que
el “qüestionament de la demo-
cràcia, la feblesa de les institu-
cions democràtiques, així com
la pèrdua de confiança del ciu-
tadà en les seves institucions,
són un problema general a tot
el món a occidental”.
Així, el sociòleg, que va re-
marcar que els desafiaments
socials que “afecten la legitima-
ció de la mateixa democràcia”
estan relacionats amb “nous
estils de vida, noves cultures
polítiques o incultures políti-
ques”, va incidir en les dificul-
tats per establir una educació
cívica per a la democràcia.
També va advertir del paper
de les xarxes socials i la cultura
política que van creant, i ho va
exemplificar amb el debat d’in-
vestidura viscut al Parlament
català. “Que tot el debat pel no-
menament del nou president de
la Generalitat s’hagi centrat en
sis tuits que va fer fa sis anys ja
mostra una mica la magnitud
de la tragèdia”, va destacar Car-
dús, que va incidir en el “pro-
blema” que pot comportar una
“cosa tan trivial” com un tuit.
El sociòleg, que igual com
havia fet Antoni Puigverd en
la xerrada que obria el cicle
va referir-se també a la con-
traposició entre l’emoció i la
racionalitat en la democràcia,
va advertir dels perills també
dels populismes, “que es repro-
dueixen i creixen a tot arreu”,
i va incidir en el cas de Trump
als Estats Units o el que està
passant a Itàlia on estan fent
unes coalicions polítiques “to-
talment imprevisibles”.
Cardús, que va abordar tam-
bé com la democràcia està re-
trocedint a Espanya recordant
unes informacions recollides
en un article de dos professors
universitaris a The New York Ti-
mes, va mostrar també la seva
preocupació per la llibertat d’ex-
pressió, “un dels grans pilars
dels sistemes democràtics i for-
tament amenaçada als sistemes
occidentals”. En aquest sentit,
el sociòleg, que va situar també
la postveritat entre els sis desa-
fiaments als quals la democràcia
ha de donar resposta, es va de-
manar per “com reaccionem da-
vant les temptacions que es pro-
dueixen a la defensiva per part
de les institucions democràti-
ques coartant la llibertat d’ex-
pressió”, un fet que “es produeix
a tots els àmbits, a la política, a
les universitats i on sigui”.
Consell general
Salvador Cardús en un moment de la conferència d’ahir al Consell General.
jonathan gil
M. S.
andorra la vella
Cardús alerta del risc per a la
democràcia d’alguns canvis socials
El sociòleg deixa clar que “la feblesa de les institucions democràtiques és un problema general”
Salvador Cardús
la crisi de la
democràcia és un
problema general a
tot el món occidental
em preocupa que la
llibertat d’expressió
estigui fortament
amenaçada
La descontaminació del subsòl
de la plaça de l’Església del Pas
de la Casa no perjudicarà l’em-
belliment de l’espai, segons va
confirmar ahir el cònsol major
d’Encamp, Jordi Torres.
El líder comunal va recordar
que va ser el departament de
Medi Ambient del Govern qui
va detectar, després d’encar-
regar unes anàlisis, la conta-
minació al subsòl de diversos
punts de la població, entre els
quals el de la plaça de l’Esglé-
sia, on també hi ha l’oficina de
Turisme.
“Com a propietaris del ter-
reny, hem de prendre mesu-
res”, va especificar Torres. “Ja
hem redactat el plec de bases
i, en breu, licitarem la neteja”,
va avançar. Amb tot, el cònsol
va precisar que “una cosa no ha
de condicionar l’altra, ja que la
descontaminació es fa a la pla-
ça de l’Església, i l’embelliment
de l’entorn afecta les voravies,
els fanals i el mobiliari urbà”.
La descontaminació del subsòl
no perjudicarà l’embelliment
Pas de la Casa
La plaça de l’Església del Pas de la Casa.
agènCies
Agències
andorra la vella

La salut al dia
FIBROMIÀLGIA I TRACTAMENT MULTIDISCIPLINARI
A càrrec de:
· Lluís Rosselló, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en reumatologia i cap clínic de la Unitat
de Reumatologia i de l’Aparell Locomotor de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida.
· Maria Josefa López, diplomada en Infermeria, referent en reumatologia i fibromiàlgia,
i infermera de consultes externes de reumatologia i hospitalització.
La Fundació Crèdit Andorrà i l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome
de Fatiga Crònica us conviden a la conferència
16 de maig de 2018 · 19 h
Edifici Crèdit · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Entrada lliure · Aforament limitat
El ministeri d’Educació i Ense-
nyament Superior té ja enllestit
un protocol per a l’acollida als
centres escolars dels infants
refugiats que puguin arribar al
país, un pla que, igual com el pla
d’acompanyament general pre-
vist per l’executiu, es divideix
en quatre fases.
Així es desprèn de la resposta
que ha donat l’executiu a les pre-
guntes formulades pel conseller
general del Partit Socialdemò-
crata Gerard Alís en relació amb
les accions i protocols engegats
per l’acollida de refugiats, que
recollia ahir el Butlletí del Con-
sell General.
D’aquesta manera, la primera
fase, acollida inicial de la família,
servirà per recollir la informació
de l’infant (edat, situació fami-
liar, lingüística i acadèmica...) i
per informar la família de la le-
gislació i l’estructura educativa
del país. En la segona fase es tri-
arà el sistema educatiu i ja s’as-
signarà un centre escolar. El ter-
cer pas fa referència a l’acollida
del menor a l’escola, amb la pro-
posta d’un pla per part de l’equip
directiu, mentre que la darrera
fase correspon al seguiment de
l’adaptació de l’alumne al centre
escolar.
Pel que fa al pla general
d’acollida, està previst que la
primera fase, en la qual es fa-
ran tots els tràmits burocràtics
i s’informarà als nouvinguts
sobre coneixements i funciona-
ment de caràcter bàsic del país,
tingui una durada d’un mes. En
la segona fase, d’uns sis mesos
de durada, s’iniciaran les clas-
ses d’aprenentatge de la llengua
i es valorarà ja l’experiència i ca-
pacitació professional de cara a
iniciar la recerca laboral.
La tercera fase, d’adaptació,
durarà entre sis i nou mesos i ha
de permetre la transició entre
l’assoliment de coneixements
i la inclusió a la dinàmica del
país, mentre que, en la darrera,
es vetllarà perquè tot el nucli fa-
miliar assoleixi l’autonomia.
Consell General
M. S.
andorra la vella
Educació enllesteix un protocol
per acollir els infants refugiats
La cònsol major d’Andorra la
Vella, Conxita Marsol, va re-
marcar ahir que la decisió so-
bre la gestió de l’acompliment
(GAdA) “depèn totalment de
la justícia”. D’aquesta manera
es va referir a la tardança de
la Batllia en emetre l’aute so-
bre aquest cas. Exposa que “el
Comú no pot fer-hi res” i que
“és una qüestió independent de
les nostres mans”. Així mateix,
va afegir que la corporació “no
actuarà sense una ordre de la
justícia”, al mateix temps que
va recordar que “la justícia és
un poder completament sepa-
rat del nostre”.
Marsol va apuntar que és
possible que el Sindicat de Tre-
balladors del Comú d’Andorra
la Vella (Sitca) s’hagi adreçat a
la Batllia i que això podria fer
“que la cosa es desperti una
mica”. Comprèn que el retard
en aquest aute neguitegi el
Sitca i afirma que, segons digui
la Batllia, el Comú actuarà, per-
què “no podem fer una cosa que
no sigui legal o que no estigui
validada per un tribunal”.
La cònsol major d’Andorra
la Vella va reiterar que el que
s’està esperant a hores d’ara és
un aute de la Batllia sobre l’exe-
cució de la sentència del GAdA.
Aquest ha de determinar si
l’actuació que va fer l’anteri-
or equip de govern a finals del
mandat era executar la sentèn-
cia o no. Marsol va recordar que
si l’aute indica que la sentència
ja es va executar “tindrem un
problema” perquè “no hi haurà
més vies” perquè els treballa-
dors puguin percebre la part
del GAdA dels anys 2008 i 2009
que no se’ls va abonar. En el cas
que conclogui que la sentència
no està executada, aleshores el
Comú s’ha compromès a exe-
cutar-la. La corporació desco-
neix el termini que pot trigar la
Batllia a emetre aquest aute.
Cal recordar que la sentència
indicava tan sols que la rebaixa
del GAdA no podia ser aplicada
de forma global a tots els tre-
balladors, sinó que s’havia de
fer de forma individualitzada.
Davant d’això, el que va fer el
Comú, en aquell moment en-
capçalat per Jordi Minguillón,
va ser notificar a cada empleat
la reducció que li corresponia.
Davant d’aquest fet, el Comú de
Conxita Marsol va anunciar que
l’única via per recuperar aquells
imports passava perquè els tre-
balladors tornessin a portar el
cas a la justícia i que fos el batlle
qui decidís si estava o no execu-
tada la sentència o si l’execució
era o no correcta.
És per aquest motiu que el
sindicat de treballadors comu-
nal va presentar a la Batllia un
recurs d’“incident per mala exe-
cució de la sentència” per part
de l’anterior corporació en què
sol·licitava de nou que es fes-
sin efectives les quantitats que
es deuen a alguns treballadors
i que se’ls restituís la nota an-
terior a la rebaixa del 10% que
se’ls va aplicar de manera glo-
bal. El Sitca va mostrar la seva
preocupació recentment sobre
el retard de la justícia en eme-
tre aquest aute. Considera que
el cas fa “mala olor” i, per això,
serà una de les qüestions que es
tractaran en l’assemblea previs-
ta per a avui, al Centre de Con-
gressos d’Andorra la Vella.
M. S. C.
andorra la vella
Marsol remarca que la
decisió sobre el GAdA no
està a les mans del Comú
Reitera el compromís d’abonar-lo si la justícia així ho acaba indicant
andorra la vella
La façana del Comú d’Andorra la Vella.
jonathan Gil

Haver estat el primer director
del Col·legi Espanyol María Mo-
liner i ajudar-lo en el repte de
convertir-lo en centre integrat.
Haver impulsat de manera exi-
tosa l’Olimpíada de matemàti-
ques. Haver fet el mateix amb
els premis literaris Sant Jordi.
Aquests són els tres motius
pels quals els docents Baldome-
ro Prados, María Auxiliadora
González Poveda i Elena Sineiro
van ser distingits ahir al migdia
amb condecoracions institu-
cionals per part de l’Estat es-
panyol. Concretament, Prados
va rebre la Encomienda de la
Orden del Mérito Civil, mentre
que González Poveda i Sineiro
van ser distingides amb la Cruz
oficial de la Orden del Mérito
Civil. Es tracta d’uns títols que
concedeix el rei d’Espanya, a pe-
tició de l’ambaixada d’Espanya
a Andorra, on precisament es
va celebrar l’acte institucional,
amb la presència, entre d’altres,
dels ministres d’Afers Exteriors
i d’Educació, Maria Ubach i Èric
Jover, de diversos exministres
d’Educació i del cònsol honorari
de Portugal a Andorra, Manuel
da Silva.
Tots tres van fer “una aporta-
ció extraordinària, que va més
enllà de la dedicació normal
ordinària que ha de tenir un
professor funcionari de l’Estat
destinat a Andorra”, va destacar
l’ambaixador espanyol, Manuel
Montobbio, encarregat de do-
nar-los les insígnies. En el cas de
Prados, sobretot va subratllar
“l’esforç” que va haver de fer
per tirar endavant el projecte de
centre integrat María Moliner,
“quelcom que no funcionava
fins llavors” i que representava
un “repte extraordinari”. No va
ser un repte que va demanar,
però el “va assumir amb com-
promís”, va afegir Montobbio.
Pel que fa a González Poveda
i Sineiro, professores de ma-
temàtiques i de literatura, van
col·laborar en la “gran aportació
del sistema educatiu espanyol a
la societat andorrana” i a la seva
educació, segons el diplomàtic.
D’una banda, pels premis Sant
Jordi, que ja sumen 36 edicions,
va recordar l’ambaixador, i hi
participen alumnes de tots els
sistemes educatius en cinc llen-
gües: català, castellà, francès,
anglès i portuguès. De l’altra,
l’Olimpíada de matemàtiques,
que ha comptat al llarg dels seus
29 anys de vida amb la partici-
pació de més de 22.600 alumnes
també dels tres sistemes educa-
tius.
Reconeixement institucional a tres
docents del col·legi María Moliner
El primer director i dues professores reben la distinció per la seva “aportació extraordinària”
Ambaixada d’Espanya
Agències
AndorrA lA vEllA
Un moment de l’acte a l’ambaixada d’Espanya, ahir al matí.
AgènciEs
infraestructures
Demòcrates per Andorra
(DA) va publicar un comu-
nicat en què manifesta que
“mantindrà una actitud
prudent i responsable en re-
lació amb el futur heliport
nacional”. Segons la forma-
ció, aquesta posició respon al
fet que no es disposa encara
de tots els elements tècnics
que facin possible una va-
loració objectiva i raonada
respecte de l’emplaçament
amb el qual s’està treballant
ara mateix des del Govern, “i
entenem que no es podrà fer
fins que no es disposi de tots
els elements necessaris”. DA
subratlla que l’heliport és
una infraestructura necessà-
ria per al desenvolupament
del país però que, per la seva
complexitat, requereix una
anàlisi pausada i racional que
únicament s’estarà en dispo-
sició de fer quan s’hagin re-
but tots els informes tècnics.
DA esperarà els
informes sobre
l’heliport per
posicionar-s’hi
Redacció
AndorrA lA vEllA

El 14 de maig de 2018, s’ha reunit el Consell d’Administració de la CASS
per examinar les candidatures a les eleccions del 20 de juny a les oﬁcines de
la CASS.
El vot per dipòsit tindrà lloc al 5è pis de la CASS:
- De l’11 al 18 de juny de 8.00 h a 14.45 h, amb dues dates incloses
- El 19 de juny de 8.00 h a 13.00 h
Col·legi electoral dels assalariats:
Titular: CARRIÓN RAMOS, JORDI
Suplent: AMBOR VARELA, JAUME
Titular: CAUBET VILALTA, CAROLINA
Suplent: BOFARULL BORDES, GEMMA
Titular: DE UNZUETA RULLAN, CARLES
Suplent: PEDROSA PARRA, RAMON
Titular: GONZÁLEZ CAMPOS, ISMAEL
Suplent: GONZÁLEZ CAMPOS, SANTIAGO
Titular: IRIARTE FRAGA, VÍCTOR
Suplent: SOTO SIMON, Maria de la O
Titular: NERAS SANAHUJA, MONTSERRAT
Suplent: LATORRE FRANCO, IOLANDA
Titular: RUBIA CORREA, JORDI
Suplent: ARAUJO SANTOS, CRISTINA
Titular: TOMÀS FLORES, PILAR
Suplent: RUZAFA ALCALDE, MARIA CARME
Col·legi electoral dels pensionistes:
Titular: CORTADELLA LOPE, PILAR
Suplent: ZAPATERO ARTADI, FÈLIX
Titular: MORAL LÓPEZ, JOSE ANTONIO
Suplent: SÁNCHEZ MARTIN, JOSEFA LEONOR
Titular: PENYA MOLINS, ANTONI
Suplent: IRANZO LÓPEZ, JORDI
Titular: RIBA VALLS, ENRIC
Suplent: VILA MONTANYA, MONTSERRAT
Titular: RISCO SUBIRÀ, JACINT
Suplent: BERENGUERES SOLÉ, ANTONI
Titular: VIDAL SELMA, JOSEP RAMON
Suplent: COLL CORTINA, JOSEP
Col·legi electoral dels empresaris i de les persones que realitzen
una activitat per compte propi:
Titular: ZAMORA PUIGCERCÓS, FRANCESC
Suplent: ALTIMIR PLANES, XAVIER
Titular: BALIELLAS BABOT, JOSEP
Suplent: BERNABÉ PÉREZ, RAQUEL BEATRIZ
ELECCIONS AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
Andorra la Vella, 14 de maig del 2018
Els consellers generals del Partit
Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili i
Pere López es van reunir ahir a
París amb Patrick Strzoda, repre-
sentant personal del copríncep
francès, Emmanuel Macron, a
qui van traslladar quin és el mo-
del de país que defensa la forma-
ció, així com les preocupacions de
bona part dels ciutadans.
També li van trametre la in-
quietud pel “feble o nul grau de
desenvolupament de determi-
nats drets fonamentals” a Andor-
ra,aixícomperlesconseqüències
d’algunes reformes legislatives
en curs, com ara la de les lleis la-
borals o la de funció pública. La
intenció és que el copríncep tin-
gui coneixement de la situació de
cara a l’anunciada propera visita
que ha de realitzar al Principat.
López i Gili van desgranar a
Strzoda les bases del model d’An-
dorra pel qual aposta el PS. Així,
van defensar l’aposta ferma per
un país més social, amb millors
condicions laborals i de vida per
a tots els ciutadans. També li van
parlar dels diferents aspectes
que, a l’entendre de la formació,
suposen una lesió de drets fona-
mentals per a molts ciutadans.
Així, van posar en relleu la
manca de representativitat que
comporta l’actual sistema elec-
toral, i van remarcar la relegació
que pateixen les minories. També
van abordar la prohibició de tenir
doble nacionalitat i la impossibi-
litat dels residents de votar a les
eleccions comunals. Sobre aquest
punt, li van explicar que estan en
marxa iniciatives legislatives po-
pulars per demanar un canvi en
aquesta situació.
Els consellers generals van
expressar la preocupació pel que
poden suposar dues reformes le-
gislativesatràmit,comleslleisla-
boralsiladefunciópública.Sobre
el primer punt, van recordar que
els textos fets per DA no promo-
uen realment “l’exercici d’un dret
sindical pròpiament dit”, fet que
“té una afectació directa i molt
negativa sobre les condicions de
treball, el nivell de salari mínim,
els salaris baixos amb caràcter
global al país i altres problemà-
tiques”. A més, van remarcar que
la llei de relacions laborals supo-
sa “un important retrocés en les
condicions de treball, ja avui dia,
molt exigents amb la majoria de
la classe treballadora del país”.
El PS també va alertar de la
situació del sistema de pensions
de la CASS, amb molts jubilats
que perceben prestacions min-
ses i allunyades del cost real de
la vida a Andorra. A més, va in-
dicar que algunes de les mesures
que es plantegen de cara al futur
poden agreujar la situació sense
que, realment, serveixi per do-
nar viabilitat al sistema. També
van expressar la seva crítica per
les exigències que, via la llei de
serveis socials i sociosanitaris,
s’imposen a aquelles persones
que necessiten complements de
benestar social a la seva pensió,
fet que van qualificar de “gairebé
vexatori”.
D’altra banda, López i Gili van
traslladar al representant del co-
príncep l’important problema
que suposa per a moltes famíli-
es trobar un habitatge digne per
culpa del fort encariment dels
preus del lloguer.
També es va abordar la neces-
sitat, segons el parer del PS, de
despenalitzar l’avortament en
els seus tres supòsits bàsics –pe-
rill per a la mare, violació i mal-
formació del fetus. Els consellers
generals van recordar a Strzoda
les exigències en aquest sentit
de molts organismes interna-
cionals, així com les demandes
de molts col·lectius al país. I van
remarcar el fet que moltes de les
persones que, per culpa d’aquest
escàs desenvolupament, veuen
els seus drets vulnerats són o bé
ciutadans francesos o d’altres es-
tats de la Unió Europea.
Partits
Redacció
andorra la vella
Gili i López traslladen a Strzoda el
seu neguit pels drets dels ciutadans
Els parlamentaris del PS expliquen el seu model de país al representant del copríncep francès
Un moment de la reunió de Pere López i Rosa Gili amb Patrick Strzoda.
PS

“Portar Startup Grind al Prin-
cipat”, la comunitat més gran
d’emprenedors del món, és la
finalitat principal d’aquesta
nova iniciativa que es va pre-
sentar ahir a la seu d’Andorra
Desenvolupament i Inversió
(Actua), segons va explicar el
director d’Startup Grind al
Principat, Ferran Martínez.
L’objectiu que es pretén acon-
seguir és doble: d’una banda,
“ajudar a crear un ecosistema
d’emprenedors i d’empreses
tecnològiques a Andorra” i, de
l’altra, “ser una finestra oberta
on poder explicar les coses que
es poden fer aquí a Andorra”,
va dir.
Startup Grind és present
en 365 ciutats de 125 països,
on celebra un esdeveniment
mensual amb entrevistes a em-
prenedors, inversors i líders
d’opinió. Segons Martínez, la
missió d’Startup Grind és aju-
dar-los a través de tres valors:
fes amics i no contactes com-
partint el coneixement; ajuda
els altres abans que a tu ma-
teix; i primer dona i després
rep. Per posar en relleu aquests
valors i connectar milers d’em-
prenedors d’arreu del món, la
plataforma organitza esdeve-
niments en forma d’entrevista
“a persones reconegudes en el
seu sector, sobretot tecnològic,
o start-ups o casos d’èxit o gent
que del no res ha creat multi-
nacionals”, va detallar Martí-
nez.
Es tracta d’un format d’en-
trevista “que no és ni molt tèc-
nica ni molt formal”, com va
exposar el director d’Startup
Grind del sud d’Europa, Àlex
Rodríguez, qui va expressar la
intenció de constituir-se en “el
partner internacional de totes
les iniciatives emprenedores
del país”. Rodríguez es va mos-
trar convençut que “ser un país
petit té els seus avantatges”
i va expressar de manera fer-
ma que la voluntat d’Startup
Grind és “coordinar-nos amb
tots els actors del microsiste-
ma empresarial d’Andorra”.
El primer esdeveniment
organitzat a Andorra per
Startup Grind tindrà lloc
demà i consistirà en una pre-
sentació en format entrevista,
que anirà a càrrec del ministre
d’Economia, Innovació i Com-
petitivitat, Gilbert Saboya, i
que es podrà seguir en strea-
ming a través del mateix web
d’Actua. Sota el títol Open In-
novation in Andorra: Our Part-
nership with MIT Media Lab,
Saboya explicarà els projectes
d’innovació que es desenvo-
lupen al país i els treballs que
fan conjuntament la Funda-
ció ActuaTech i el Massachu-
setts Institute of Technology
(MIT). La intervenció es farà
a les set de la tarda, al Centre
de Congressos d’Andorra la
Vella, i serà en anglès. Posteri-
orment, s’organitzaran altres
esdeveniments d’aquest tipus.
El NIU d’Andorra Telecom
i Actua són els patrocinadors
de la iniciativa. En aquest
sentit, el responsable del NIU
d’Andorra Telecom, Miquel
Gourré, va declarar que es de-
mostra “que hi ha la voluntat
de potenciar l’ecosistema em-
presarial a Andorra”. Per la
seva banda, la directora d’Ac-
tua, Judit Hidalgo, va asse-
nyalar que l’aposta d’Startup
Grind “és una manera de por-
tar speakers i gent inspirado-
ra perquè coneguin Andorra i
perquè les empreses andorra-
nes i els emprenedors puguin
formar part d’aquesta inspira-
ció”. També va remarcar que
així es posiciona Andorra en
un mapa “en què no podem
permetre’ns no ser-hi, al cos-
tat de ciutats com Londres,
Silicon Valley, com Johannes-
burg, o com Gibraltar”.
Startup Grind va ser fun-
dada el febrer del 2010 per
Derek Andersen i Spencer Ni-
elsen en una petita oficina a
Mountain View, California.
Va començar com una reunió
d’un grup d’amics que s’aju-
daven mútuament i, des-
prés, la idea es va estendre
arreu del món. Actualment,
compta amb el patrocini de
Google per a emprenedors. La
plataforma també organitza
conferències a nivell mundi-
al o regional, que acostumen
a comptar amb un seguiment
de milers de persones, com
les que s’han fet a Silicon Va-
lley, Londres, Ciutat de Mèxic,
Barcelona, Los Angeles i To-
ronto.
Empresa
Ferran Martínez i Àlex Rodríguez, d’Startup Grind, amb Marc Gourré, del NIU d’Andorra Telecom, i Judit Hidalgo, d’Actua, ahir al matí.
jonathan gil
M. P. A.
andorra la vElla
Andorra s’adhereix a la comunitat
d’emprenedors més gran del món
Startup Grind organitza demà el primer esdeveniment amb la presència del ministre Saboya
Les activitats d’estiu a la Vall del
Madriu començaran demà amb
la xerrada Les velles paraules del
Madriu, que tindrà lloc a les sis
de la tarda a El Portal de la Vall.
Es tracta d’entrevistes que es van
fer, en el moment de la candida-
tura a Patrimoni de la Humani-
tat, a diverses persones que havi-
en treballat i viscut d’una manera
o altra a la Vall del Madriu-Pera-
fita-Claror. Es posaran aquestes
paraules en veu de persones vo-
luntàries, que llegiran els textos
transcrits i compartiran protago-
nisme amb les imatges del vídeo
que van realitzar Jaume Riba i
Àlex Tena pel desè aniversari de
la inscripció. És un activitat orga-
nitzada per celebrar el Dia inter-
national dels museus, que tindrà
lloc dos dies després.
Com a novetats, aquest any es
faran tres sortides temàtiques,
amb un cost únic de 5 euros, i
de franc per als infants, a banda
de la sortida gratuïta que, com
cada any, es farà el dia 1 de juli-
ol per commemorar la inscripció
de la Vall a la llista del Patrimoni
Mundial. També es continuarà
oferint l’organització de diversos
tallers, com el d’etnobotànica, el
de fotografia nocturna o un taller
de rastres per a infants. Paral-
lelament, i durant tot l’estiu, a
El Portal de la Vall hi haurà una
petita exposició d’estris i fotogra-
fies que il·lustren els antics oficis
de muntanya. Aquesta exposició
s’ha fet gràcies a la col·laboració
del Departament de Patrimoni
Cultural de Govern i de l’Arxiu
Nacional d’Andorra. L’entrada és
gratuïta. Aquest estiu es contrac-
taran dos eventuals d’estiu per
donar suport al cos d’ecoguardes
de la Vall. D’aquesta manera, es
podran ampliar rutes i horaris
durant els mesos de més fre-
qüentació.
Tres sortides temàtiques, novetats
d’aquest estiu a la Vall del Madriu
turisme
Una activitat de l’estiu passat a la Vall del Madriu.
vall dEl madriu
Redacció
andorra la vElla
Ferran Martínez
Àlex Rodríguez
l’objectiu és ajudar a
crear un ecosistema
d’emprenedors i
d’empreses
volem ser el ‘partner’
internacional de
totes les iniciatives
emprenedores

publicitat 17Dimarts, 15 De maig Del 2018
*costdelmissatge:1,50€ +cànon
TREK POWERFLY 5
BICICLETA DE MUNTANYA ELÈCTRICA
PVP: 2.300 €
SPECIALZIED TARMAC COMP.
BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI
PVP: 2.550 €
CANNONDALE F29 CARBON 3
BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI
PVP: 2.700 €
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
HORADECANVIARDEBICI?
Envia un
SMS al 789*
amb la paraula
clau BIKE i
el teu nom
Sorteig dia 11/07/18
una d’aquestes pot ser teva!

Una vintena d’alumnes d’entre
10 i 12 anys de les diferents es-
coles de la parròquia d’Escaldes
van participar ahir en la sessió
de Consell d’Infants, on, com
cada any, van poder fer propostes
per millorar diversos aspectes o
equipaments de la parròquia. Els
infants van demanar sobretot
millores en els parcs infantils, es-
pecialment pel que fa als jocs per
als més petits, i també una zona
de gimnàstica per a la gent gran i
una nova pista poliesportiva.
La cònsol major, Trini Marín,
i la consellera de Joventut, Lau-
ra Lavado, van explicar que s’ha
obert un concurs públic per dur
a terme diverses millores en els
parcs i incloure una zona amb
màquines de gimnàstica adapta-
des a la gent gran i la possibilitat
de fer un circuit de bicicletes per
als més petits. Tot i això, Marín
va reconèixer que la intenció és
invertir el mínim de diners en els
parcs, tenint en compte que els
terrenys no són comunals i que
estan a l’espera de la renovació
dels lloguers amb els seus propi-
etaris.
La corporació també es va
comprometre a demanar a la
UEFA la instal·lació, de nou, d’un
camp de futbol 7 a la parròquia.
També es millorarà l’enllumenat
de l’avinguda Fiter i Rossell apro-
fitant que l’any que ve es remo-
delarà tot el carrer. Finalment,
el Comú estudiarà la possibilitat
de disposar d’un terreny on els
gossos puguin passejar i jugar
deslligats.
Els alumnes de l’escola es-
panyola també van demanar la
construcció d’un aparcament
vertical que disposi d’un parc a
la part superior. En aquest punt,
Marín va recordar que està en
marxa un projecte per construir
un aparcament de 600 places a
la zona de l’Escalé, però va reco-
nèixer que haurà de ser el pròxim
consolat qui culmini el projecte.
La cònsol va recordar que actual-
ment s’estan fent els tràmits ad-
ministratius amb els propietaris,
i es va comprometre a redactar el
projecte i a enderrocar l’edifici de
l’antiga escola bressol i el de les
Bodegues Pirenaiques per poder
construir el nou equipament,
abans de finalitzar el mandat.
Marín va dir que l’equipament és
molt necessari per a aquest punt
de la parròquia, i que tindrà una
doble entrada.
El Consell d’Infants va comp-
tar com és habitual amb la pre-
sència de la directora d’Unicef,
Marta Alberch i, com a novetat,
també amb el raonador del ciuta-
dà, Marc Vila, que va explicar als
infants la seva tasca de defensa
dels seus drets i els va recordar
que a partir de 12 anys poden
acudir a ell si no tenen una per-
sona a prop de confiança en cas
que pateixin una situació familiar
difícil.
Escaldes-Engordany
El Consell d’Infants d’Escaldes-Engordany va comptar amb la presència de la directora d’Unicef i del raonador del ciutadà.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
Marín es compromet a redactar el
projecte de l’aparcament de l’Escalé
La cònsol ho va dir per respondre una de les peticions del Consell d’Infants celebrat ahir
Les activitats infantils de la Bibli-
oteca Comunal Universitària de
Sant Julià de Lòria van arribar
durant aquest any als 1.000 usu-
aris entre les bibliovacances de
Carnaval i Pasqua, els contacon-
tes i el Nascuts per llegir. El con-
seller de Cultura del Comú laure-
dià, Josep Roig, va explicar que
“aquesta xifra ens anima a conti-
nuar en aquesta línia” i va cons-
tatar que el públic prové de totes
les parròquies. Roig i la responsa-
ble de la biblioteca, Beth Gil, van
presentar ahir les bibliovacances
de primavera, que tindran lloc
del 22 al 24 de maig per a infants
de 3 a 10 anys. Les inscripcions
ja estan obertes i es poden fer a
la mateixa biblioteca, per correu
electrònic o telèfon. Les bibliova-
cances inclouen dos contacontes,
el 22 i el 24 de maig, a les cinc de
la tarda, i un taller de creació, el
23 de maig, a la mateixa hora.
Les activitats infantils de la
biblioteca apleguen 1.000 usuaris
sant Julià de lòria
Josep Roig i Beth Gil van presentar les bibliovacances de primavera ahir al matí.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
ordino
Funcionament i desenvolupa-
ment de la ment humana és
el títol de la xerrada per a
la gent gran que farà la psi-
còloga Eva Bosc a la Casa
Pairal d’Ordino el dijous, 17
de maig, a les sis de la tarda.
Bosc explicarà els canvis psi-
cològics que s’experimenten
amb el pas del temps, així
com les malalties mentals
que es manifesten en edats
avançades.
Xerrada per
a la gent gran
agora internacional
Agora International School An-
dorra fa avui, a les set de la tar-
da, una reunió oberta a l’hotel
Roc Blanc per presentar el nou
projecte internacional del centre
davant les principals autoritats
en matèria d’educació del país.
Hi assistiran la directora regio-
nal per a la península ibèrica de
l’International Baccaulerate Or-
ganization, Maripé Menéndez,
i el ministre d’Educació i Ense-
nyament Superior, Èric Jover.
Presentació
del nou projecte
El carrer Santa
Anna, reobert
El carrer santa anna, una de
les vies principals d’accés a
la zona del clot d’Emprivat
d’Escaldes-Engordany des
de la part alta, es va reobrir
al trànsit, després de quatre
mesos d’obres. Els treballs
han permès renovar els
serveis del carrer i ampliar
les voravies, i han tingut
un cost total de 420.000
euros.
agènciEs
Trànsit

Pirineus
El mercat setmanal de la Seu
d’Urgell –que es fa els dimarts
i els dissabtes– oferirà a partir
d’avui un aspecte renovat. Així
ho va anunciar ahir la tinent
d’alcalde de Promoció del Muni-
cipi de l’Ajuntament urgellenc,
Mireia Font, que va explicar que
aquesta renovació “és fruit d’un
treball tècnic i de consens polí-
tic que ha tingut lloc durant dos
anys, juntament amb entitats,
comerços i marxants”.
Font va explicar que la reno-
vació del mercat de la Seu és per
diferents motius i persegueix
diversos objectius. “L’objectiu
principal és millorar la quali-
tat de l’oferta per aconseguir
atraure nous visitants i compra-
dors a la capital alturgellenca”,
va remarcar la tinent d’alcalde
de l’Ajuntament de la Seu. Així
doncs, s’endrecen les parades;
és a dir, a partir d’aquesta set-
mana les parades estaran ubica-
des en un sol costat dels carrers
Major, Canonges, Santa Maria
i plaça Patalín. “Aquest impor-
tant canvi farà més còmoda la
circulació dels vianants que va-
gin a comprar al mercat i millo-
rarà també la seguretat en cas
d’emergència. D’aquesta mane-
ra, el mercat de la Seu s’adequa
a la normativa europea de mer-
cats”, va afegir Font.
La reubicació de les parades
permet endreçar l’oferta que
ofereixen els marxants per ti-
pus de productes. En aquest
sentit, al carrer Major, que am-
plia la presència del mercat fins
a la part sud (a tocar del carrer
Lluís de Sabater), s’hi concen-
traran els productes alimen-
taris. A la part nord del carrer
Major i a una part de la plaça
Patalín, s’hi trobaran ubicats els
productes alimentaris de proxi-
mitat, mentre que a l’inici del
carrer Major des de la plaça dels
Oms, així com a bona part del
carrer dels Canonges, hi troba-
rem productes tèxtils i comple-
ments. Un altre objectiu és que
la plaça dels Oms quedi lliure
de parades, espai on hi ha ubi-
cada la catedral de Santa Maria,
monument més emblemàtic del
centre històric de la Seu. La part
baixa del carrer dels Canonges
seguirà ocupant cada dissabte
Els encants dels Canonges, ven-
da de productes de segona mà.
Una altra novetat significa-
tiva que comporta aquesta re-
novació del mercat de la Seu és
el nou projecte anomenat Gas-
tromercat, que tindrà lloc els
dissabtes amb l’objectiu de “po-
tenciar noves experiències gas-
tronòmiques que ens posicionin
amb les tendències emergents
dels mercats”, va manifestar
Font. El Gastromercat oferirà
als clients del mercat la possi-
bilitat de fer tastets gastronò-
mics, a peu dret, en diferents
parades de menjar cuinat.
D’altra banda, un altre dels
objectius que es proposa l’Ajun-
tament és “tancar el mercat”,
és a dir, evitar l’existència de
parades eventuals, i que totes
passin a ser fixes. Actualment,
41 parades són fixes, el 80% del
total, mentre que una vintena
són eventuals o lliures.
El mercat canvia la ubicació de
les parades i millora la seva oferta
L’objectiu de l’Ajuntament és adequar l’espai a la normativa europea en aquesta matèria
La Seu d’Urgell
Les parades a partir d’ara s’ubicaran en un sol costat dels carrers.
A.S.U.
Redacció
LA SeU d’UrgeLL
Esllavissada
a la C-16
Una esllavissada de roques va
obligar ahir a la tarda a tallar
per complet la carretera C-16
a guardiola de Berguedà. el
despreniment va passar a
les 16:53 i no hi va quedar
atrapat cap vehicle. Les pedres
que van caure ocupaven
completament la calçada de
la C-16. els Mossos van tallar
la via i van desplaçar el trànsit
per una ruta alternativa. La via
es podria reobrir avui al matí.
AgènCieS
Trànsit
Compromís x la Seu, després de
fer una revisió de l’Ordenança
Municipal de Circulació, que re-
gula la circulació i estacionament
al terme municipal de la Seu i les
corresponents sancions, ha de-
tectat una sèrie d’incompliments
referentsalamilloradelasegure-
tatvial.Aquestaordenançavaser
aprovada el 6 de març de 1995
inicialment i llavors ha rebut di-
ferents modificacions. Aquest
partit recorda que ha demanat
reiteradament fer una revisió
de diferents punts de la ciutat
on cal millorar la seguretat vial,
sobretot, adreçada als vianants.
Un dels aspectes més urgents per
atendre és la seguretat als passos
de vianants i la necessitat d’elimi-
nar elements que en dificulten la
visibilitat, segons afirma.
Proposta per revisar
els passos de vianants
Compromís x la Seu
Redacció
LA SeU d’UrgeLL
Ocupació
La Jornada de networking
d’ocupació jove que es va ce-
lebrar a Sort amb l’objectiu de
facilitar el contacte entre em-
preses i joves de la comarca
per a la contractació laboral
de l’estiu va comptar amb una
trentena de joves que bus-
quen feina i trenta empreses
que n’ofereixen. Aram Roca,
tècnic de l’Oficina Jove del
Pallars Sobirà, va explicar que
amb jornades com aquesta es
vol afavorir el fet de fixar po-
blació al territori i evitar que
elsjovesmarxindelacomarca
per motius laborals. Durant
la jornada, tant empresaris
com joves van comptar amb
formacions i assessorament
personalitzats i tallers previs
de preparació per al cara a
cara entre joves i empreses.
Per a les empreses es va fer
una explicació per part d’una
experta en recursos humans
de la dinàmica cara a cara i
recomanacions sobre Com
trobar el perfil que busquem,
mentre que als joves se’ls
va ensenyar Com presentar
el meu perfil en 3 minuts!. Els
joves que busquen feina van
estar acompanyats per ser-
veis d’assessorament especi-
alitzats sobre drets i deures
laborals, per aprendre com
encarar l’inici de feina i com
revisar l’estratègia de recerca
laboral.
Jornada de
‘networking’
entre empreses
i joves a Sort
Agències
SOrT

20 Dimarts, 15 De maig Del 2018
Cultura
Va ser a l’últim debat d’orienta-
ció política: Antoni Martí es va
treure del barret de prestidigita-
dor el colom d’un nou Museu de
l’Automòbil que no figurava a les
línies estratègiques en matèria
cultural presentades a l’inici de
la legislatura, i a l’oposició li va
faltar temps per evocar el serial
de Radio Andorra i acusar-lo de
vendre fum. Doncs han passat
vuit mesos, i el cònsol d’Encamp,
Jordi Torres, firmarà aquest
migdia amb els ministres de
Cultura, Olga Gelabert, i Orde-
nament Territorial, Jordi Torres,
el conveni de col·laboració per a
la construcció del nou equipa-
ment. Un conveni que va passar
ahir sense entrebancs majors el
tràmit del consell del Comú, i se-
gons el qual el Govern i el Comú
es repartiran a parts iguals –dos
milions cadascun– el cost previst
inicialment per a la infraestruc-
tura.
El museu s’ubicarà en un com-
plex que constarà de planta baixa
i dos soterranis que es construi-
ran sota l’espai –carrer i aparca-
ment– que hi ha a continuació
de la plaça dels Arínsols, de pro-
pietat comunal. De fet, la plaça
estarà al mateix nivell que el
–diguem-ne– sostre del museu,
que serà, per tant, la continuació
dels Arínsols. Aquest va ser, ja
que en parlem, un dels punts que
va plantejar dubtes a l’oposició.
A Maribel Lafoz, consellera de
Liberals+Independents, li amoï-
nava si la urbanització d’aquesta
nova plaça estava inclosa dintre
dels dos milions de l’aportació
comunal. Doncs no. I li amoïna-
va també que el conveni que es
firma avui pogués ser retocat per
la preceptiva declaració d’interès
nacional del projecte que ha de
precedir l’entrada en vigor del
conveni. Doncs tampoc, segons
va afirmar Torres.
A banda d’aquest mòdul so-
terrani distribuït en tres plantes
i amb una superfície total que
voltarà els 2.000 m2
–el doble
que les instal·lacions de l’actual
museu–, el complex disposarà
d’un annex de dues o tres plantes
que s’aixecarà parcialment sobre
l’actual aparcament de l’Areny: la
planta baixa l’ocuparà el Govern.
Si finalment se’n construeixen
dues, la segona serà per al Comú;
si se’n construeixen tres, se les
repartiran: una i mitja per al Go-
vern i una i mitja per al Comú.
A proposta dels grups de
l’oposició, el conveni incorpora-
rà un annex que preveu afegir al
primer mòdul –i, per tant, sota
el museu– una tercera planta so-
terrània que es destinaria a apar-
cament, que compensaria les
places que es perdran a l’Areny.
Una ampliació que aniria, aten-
ció, per compte del Comú i al
marge, per tant, dels dos milions
d’euros que constitueixen l’apor-
tació “màxima” de la corporació:
perquè qualsevol sobrecost serà
assumit pel Govern.
Segons el cònsol Torres, les
instal·lacions de l’actual Mu-
seu de l’Automòbil, inaugurat el
1998, s’havien quedat petites:
“Calia un espai nou, amb unes
instal·lacions noves i una super-
fície molt superior. Aquesta era
la parcel·la que millor encaixava
amb les especificacions del Go-
vern, i estem convençuts que el
nou museu ajudarà a potenciar
encara més aquesta zona, perquè
es converteixi en pol d’atracció i
en centre neuràlgic de la parrò-
quia”.
En aquesta mateixa lí-
nia es va manifestar Jordi
Troguet, l’altre conseller de
Liberals+Independents: “En la
ubicacióactualelmuseunopodia
créixer; els vehicles no llueixen
i no volem que marxi, perquè és
un actiu d’Encamp i aquí s’ha
de quedar: serà bo per a la par-
ròquia”. I s’hi van afegir els con-
sellers del PSç+Independents,
Joan Sans i Pere Marsenyach: “El
més important ara és que es posi
en marxa com més aviat millor,
que la infraestructura s’executi,
perquè serà un revulsiu per a la
parròquia, ampliant la superfície
expositiva i garantint i la moder-
nització de la museografia”.
Un acord total, ja veuen, al
qual s’afegirà avui el Govern, que
és qui haurà de concretar el ca-
lendari. Segons el cònsol, el com-
promís per a aquest curs –amb
les eleccions al fons, no ho obli-
dem– és enllestir el projecte. I
després? “La voluntat d’executar
el projecte per part del Govern
hi és, això ho tenim clar. Però es-
tem a final de legislatura i depen-
drà del pròxim executiu.”
Arrenca el nou Museu de l’Automòbil
El Govern i el Comú d’Encamp aportaran cadascun 2 milions d’euros; el projecte estarà llest aquest any
Equipaments
A. Luengo
Encamp
Espai on es construirà el nou Museu de l’Automòbil, en tres plantes soterrànies; s’aixecarà un annex d’una o dues plantes a l’aparcament de l’Areny.
màximus
El cònsol insisteix que vol RTVa a Radio andorra
La ministra Gelabert afirmava diumenge que
totes les opcions continuen obertes en el serial
Radio andorra. És a dir, que no s’ha descartat
definitivament –com semblava les últimes
setmanes– un hipotètic trasllat de RTVA al roc
del pui. Gelabert sortia així al pas de les notícies
–Torres en diu “ecos”– que sostenen que el
Govern ja ha decidit ubicar-hi la seu del ministeri
d’Exteriors. com ja havia fet dies enrere després
de la penúltima sessió del consell, el cònsol
va insistir ahir que l’opció preferida pel Comú
continua sent RTVA: “Sempre hi hem apostat,
entenem que és la ubicació adequada i que pel
significat que [l’edifici] ha tingut hi encaixaria
perfectament. per tant, continuarem defensant
que aquesta proposta s’acabi duent a terme”.
Sobre l’hipotètic trasllat d’Exteriors, va optar per
l’optimisme: “De manera oficial no se’ns ha dit
res; el dia que ens ho diguin, ja decidirem què
fem”. Més contundent va ser Troguet: “Quan el
ministre Torres va prendre possessió, va dir que
volia pujar RTVa a Encamp. Li prenem la paraula
perquè creiem que l’edifici de Radio Andorra i RTVA
són perfectament compatibles i complementaris.
no li corresponen ni museus ni ministeris. i en
això hi estem d’acord el ministre i els cònsols, els
consellers de la majoria i de l’oposició. Tothom,
excepte algú del Govern”.

Diari del 15 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 15 de maig del 2018

Similar to Diari del 15 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 15 de maig del 2018