Diari del 18 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 18 D’abril Del 2018 Núm. 3.538 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Sant Jordi a casa
nostra
climent miró
Historiador
Les emocions en
democràcia
jordi ribes
President de la
Secció Jove de
Demòcrates per
Andorra
JONathaN gIL
aNdOrra pàgina 8
denegada de nou la petició de llibertat
de l’exconseller lauredià Joan Besolí
aNdOrra pàgina 7
aNdOrra pàgina 6
SDP diu que doblar el
pressupost de turisme
“no aporta cap millora”
aNdOrra pàgina 11
Reforç dels lligams
per impulsar energies
verdes amb França
CULtUra pàgina 17
Jan i Bernet
completen el cartell
del Saló del Còmic
avUI éS NOtíCIa pàgina 3
el sAAs ho té tot a punt per
crear la unitat de la memòriaAquesta nova àrea,que preveu tenir uns 600 pacients amb demència,ja disposa d’espai físic i de protocol d’actuació
Pis per mostrar les eines de suport

2 Dimecres, 18 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Mortés
Av. Fiter i Rossell, 4 - Tel. 829 400
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu follonero en
català?
Es diu esvalotador.
No et relacionis amb
esvalotadors.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 18 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
7,95€
DOS
CRUCEIROS
licor anisat 3L
1,99€
ENERGIZER
piles AA / AAA
pack 4 unitats
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
EL TEMPS
PRIMAVERA PLENA
Avui el sol i les temperatures altes han de dominar el
temps al Pirineu en un dia de plena primavera. A la tarda,
a l’oest, pot sorgir alguna nuvolada que difícilment deixa-
rà cap precipitació a causa de la caloreta del migdia. El
vent bufarà variable i fluix. Que tinguin un BonDia.
Avui 23
23
23
6
7
7
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dijous
divendres
Canillo
3/19
Pas de la Casa
0/11Encamp
4/21
Ordino
3/20
La Massana
4/21
Escaldes - Engordany
6/23
Andorra la Vella
6/23
Sant Julià de Lòria
4/24
La Seu d’Urgell
3/25
Puigcerdà
3/20
L’Ospitalet
3/18

3Dimecres, 18 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
L’edicte per a una nova plaça de
neuròleg al SAAS sortirà el pro-
per mes de maig. Aquest serà
el punt de partida per posar en
marxa la unitat de la Memòria
del SAAS, que ja ho té tot a punt,
tant el protocol d’actuació com
l’espai físic. Aquesta nova àrea,
que s’ubicarà a la quarta planta
de la Clínica Meritxell, tindrà
uns 600 pacients estimats amb
demència, segons assegura Eva
Hera, metge en medicina interna
i adjunta al director assistencial
en l’àrea de Cronicitat i Sociosa-
nitari. D’aquests 600 potencials
pacients, el 80%, pateixen Alzhe-
imer.
S’estima que, en la població
major de 60 anys, entre un 5% i
un 8% té demència. D’aquí, el càl-
cul que, si al Principat hi ha una
població de 9.400 majors de 60
anys, unes 600 persones poden
tenir-ne.
La contractació del neuròleg,
però, no serà tan ràpida i fàcil,
assegura Hera, perquè es tracta
d’una especialitat demandada.
Amb aquesta nova incorporació,
que suposarà la figura clau de la
unitat, també es preveu que s’eli-
mini aquesta llista d’espera que,
des del SAAS, es va reconèixer
que hi ha en aquesta especialitat.
“Els neuròlegs que tenim ara no
poden assumir aquest rol per-
què ja tenen una càrrega de feina
molt gran”, va dir Hera.
A més de la figura del nou neu-
ròleg, també serà important la
Història clínica compartida, ja
que Hera assegura que es preveu
en els propers mesos tenir-la en
marxa. Amb tot, s’espera que a
finals d’any la unitat de la Memò-
ria pugui començar a funcionar.
FULL DE RUTA
El full de ruta o protocol d’actu-
ació que, des de la mateixa Asso-
ciació Andorrana per la Malaltia
de l’Alzheimer (AAMA) s’havia
reclamat, ja està dissenyat. Se-
gons Hera, que l’ha coordinat,
ha estat elaborat per un neurò-
leg, un metge de capçalera, una
infermera de primària, un neu-
ropsicòleg, un psicòleg clínic i
una treballadora social. És a dir,
tots els professionals que s’han
de posar en contacte amb el paci-
ent amb demència. “L’objectiu és
adequar el millor nivell assisten-
cial que necessita cada malalt,
en cada moment i amb la major
evidència científica possible”, va
comentar Hera. Aquest protocol
dissenya els circuits de derivació
del pacient. “El metge de capça-
lera serà la porta d’entrada, és
qui intervé també en la detecció,
com l’infermera del centre de
primària i, seguint el circuit i els
resultats d’unes escales que hem
definit prèviament, de l’analítica
i, si fa falta o no, escàner, aquesta
persona serà derivada al neurò-
leg”, diu Hera. Malgrat que això
en termes generals ja s’estava
fent, ara es professionalitza per
minimitzar el temps d’espera a
la consulta del neuròleg. La pun-
tuació del cribratge que farà el
metge de capçalera derivarà en la
unitat de la Memòria, on hi hau-
rà un grup de professionals (que
ja hi són, treballant al SAAS) i
allà se n’acabarà de fer una valo-
ració concreta.
La infermera gestora de ca-
sos serà també rellevant, segons
Hera, en aquesta coordinació. Els
familiars i pacients tindran con-
tacte directe a través d’aquesta
persona, que coordinarà els re-
cursos i reconduirà els pacients
complexos, i facilitarà també
informació per a tots perquè tot
sigui més àgil.
Ara, però, aquest protocol
d’actuació s’ha de presentar a
tota la comunitat mèdica per-
què aquesta derivació, cribratge
i proves d’escales dissenyades
sigui aprovat. “Això és perquè
tots podem seguir les mateixes
regles del joc”, va comentar Hera.
L’atenció integrada del pacient és
una de les línies estratègiques
del SAAS per seguir aquesta con-
tinuïtat. Aquest full de ruta n’és
un exemple, diu Hera, però es
posarà en pràctica quan tota la
comunitat mèdica n’estigui in-
formada i quan la unitat de Me-
mòria estigui en marxa.
PLA D’INTERVENCIÓ
En la unitat de la Memòria, el
neuropsicòleg i el neuròleg faran
tàndem perquè el mateix dia el
pacient sigui visitat per tots dos
i es posi en marxa el que serà el
pla d’intervenció, que serà perso-
nalitzat per a cada pacient i que
consistirà a establir quina és la
medicació adequada, l’estimula-
ció cognitiva o teràpia que s’hagi
de fer.
El SAAS ja disposa d’un su-
port digital que, sota el nom de
Neuronup, treballa per l’estimu-
lació cognitiva del pacient, i que
té l’avantatge que es podrà utilit-
zar des de casa.
La unitat de la Memòria pre-
veu fer un registre de les demèn-
cies “per veure on som, tant en
els pacients que visitin la unitat
com aquells que són a les resi-
dències”, va dir Hera.
La unitat, a més, també dispo-
sarà de treballadora social, i d’as-
sessoramentjurídicperinformar
i donar suport psicològic i social
als familiars, i també s’organitza-
ran activitats de formació i, fins
i tot, de recerca, amb convenis
amb altres unitats de memòria,
com la de Girona, que n’és pi-
onera. Activitats que també es
volen fer amb la col·laboració de
AAMA. Així, a més dels despat-
xos dels diferents professionals,
la unitat compta amb un espai
per realitzar diferents teràpies.
Hera recorda que la demència
és una síndrome de deteriora-
ment de la funció cognitiva que
va més enllà de l’envelliment.
Afecta la capacitat de càlcul,
d’aprenentatge i té una alteració
del control emocional.
Davant de la inexistència d’un
tractament que curi o revertei-
xi la demència, calen recursos
sanitaris per ajudar a alentir-ne
els símptomes, “però també per
donar suport i ajuda a la família
i cuidadors, així com formar-los”,
va dir Hera.
A l’espera d’un nou neuròleg, la
unitat de la Memòria ho té tot a punt
L’espai físic hi és, així com el protocol d’actuació de l’àrea, que s’estima que pot tenir 600 pacients amb demència
SAAS
Pepa Gallego
AndorrA lA VellA
Eva Hera, metge en medicina interna i adjunta al director assistencial a Cronicitat i Sociosanitari.
p. G.

OPINIÓ4 Dimecres, 18 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS) ja ho té tot a punt per posar en
marxa la unitat de la Memòria, que reque-
rirà primerament la contractació d’un nou
neuròleg. Es calcula que al voltant d’unes
600 persones amb demència podrien ser
tractades per aquesta nova àrea, que vol
donar resposta a una demanda social, ja
que cada vegada les persones viuen més
i, per tant, són més habituals que fa uns
anys determinades patologies. D’aquesta
manera, es preveu que la nova unitat pu-
gui ser una realitat a finals d’aquest mateix
any i cada malalt podrà rebre la millor as-
sistènciapossibleunavegadadiagnosticat.
El fet que hi hagi aquesta novetat al SAAS
posa de manifest que, des de l’organisme,
s’està atent per poder respondre de mane-
ra adequada a les noves necessitats que la
població té en matèria sanitària, que evo-
lucionen ràpidament. Aquesta, és sens,
dubte la línia a seguir en aquest àmbit en
els propers anys perquè els serveis sanita-
ris continuïn estant a l’altura del que espe-
ra la ciutadania. Malauradament, mentre
veiem aquesta adaptació de la sanitat pú-
blica a les noves demandes, en el terreny
polític continuem empantanegats i no
som capaços de tirar endavant les grans
reformes que calen perquè el sistema pu-
gui perdurar en el temps.
La unitat de la Memòria avança
EDITORIAL
És cert que el turisme gaudeix
de bon nom en aquest país, tal
com ens va recordar no fa gai-
re el ministre. De fet, hi ha un
sentiment ampli que vivim en
gran mesura d’ell. Ens sorpre-
nen, doncs, certes reaccions,
certs comportaments poc de-
licats que es reprodueixen des
de fa anys vers els visitants.
Em deia un empresari del
sector que ens falta simpatia.
Que a la duana ja hauríem de
rebre els cotxes que accedei-
xen al Principat amb un som-
riure. Aquesta no és l’única
veu que s’expressa en aquest
sentit. Fa més d’una dècada
que es té establert com a ob-
jectiu prioritari la millora de
l’atenció al client en comerços
i hotels. Esperem haver pro-
gressat des d’aleshores però,
en tot cas, la fita segueix sent
una de les anomenades quan
s’analitza l’estat de la qües-
tió. Recentment en tornava a
parlar la Cambra de Comerç.
Formació per al personal de
la restauració, de les botigues
i dels allotjaments. Aquesta
torna a ser la recepta. Però,
més enllà dels coneixements,
hi ha un aspecte clau a tenir
en compte si cerquem l’excel-
lència en l’atenció a la gent
que ens visita. Una peça que
fa que l’engranatge no grinyoli
i que diferents col·lectius pa-
tronals han assenyalat en les
darreres setmanes. Els matei-
xos empresaris accepten que
les plantilles no són prou ben
pagades. Que cal una revisió
de les condicions. Posar-les al
dia, vaja. Se sol dir que mú-
sic pagat no fa bon so. Però
no és menys cert que aquest
mateix músic farà segons els
ingressos que percebi al final
de l’actuació. Els responsables
dels negocis han detectat el
problema. Estem segurs que
actuaran per esmenar-lo.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Músic mal
pagat no fa
bon so
No SoM CaPaçoS de FeR
LeS GRaNS ReFoRMeS
DONANT LA NOTA
Eva Hera
La unitat de la Memòria
del SAAS es preveu que si-
gui una realitat abans que
s’acabi l’any i estarà ubica-
da a la quarta planta de la
Clínica Meritxell.
12345
Jordi Llansó
La quarta edició de la Ma-
rató de sang, que tindrà lloc
divendres vinent a la Sala
Àgora del Comú d’Andorra
la Vella, s’ha fixat l’objectiu
d’arribar a 500 donacions.
12345
Antoni Martí
El cap de Govern critica
l’oposició per dir “no a tot”,
però el cert és que la nova
llei de la funció pública, tot
i ser un tema de país, no-
més tindrà el suport de DA.
12345
Joan Pieras
La 22a edició del Saló del
Còmic de la Massana, del
22 al 27 d’abril, presentarà
un cartell que es pot quali-
ficar de primera: Jan, Pelle-
jero, Puerta i Bernet.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Ordino és Viu
@Ordinoesviu
Espectaculars imatges a l’expo que ha
portat fins a #ordino @EASEOrdino de
la fotoperiodista morta el 2014 Cami-
lle Lepage. #viuordino
Bombers d’Andorra
@BombersAndorra
Aquest matí hem rescatat sa i estalvi a
un gos que havia caigut en un forat de
6 m. de fondaria al #Pasdelacasa
MirEiA SuErO
Periodista
TUITENQUESTA
Veus bé el reforçament de la
col·laboració amb França per
evitar el contraban de tabac?
Sí
NO
62%
38%

OPINIÓ 5Dimecres, 18 D’abril Del 2018
La democràcia és aquell ideal que
tots defensem, alguns hi creiem,
però que pocs entenem. I no sa·
bria dir si em puc incloure en el
tercer grup.
Amb motiu del 25è aniversari
de la Constitució, i obrint el Cicle
de conferències organitzades pel
Consell General, aquest dilluns,
l’escriptor i poeta Antoni Puig·
verd va presentar una ponència
de títol com a mínim captivador,
per a tots aquells que ens iden·
tifiquem encara amb un sistema
democràtic i plural: La democrà-
cia en l’època de les emocions.
Em sap greu que no vingues·
sin representants del grup liberal
ni socialista, atès que les parau·
les de l’autor haurien pogut ser
molt reveladores per a aquells
que justament juguen més amb
les emocions que no pas amb les
argumentacions. Potser la idea
de democràcia objectiva no aca·
ba d’encaixar en la seva estratè·
gia de comunicació electoral.
Deixant de banda aquest petit
parèntesi, m’agradaria dir que he
assistit a diverses conferències
organitzades pel Consell General
i altres entitats però, en poques
ocasions, m’he sentit tan cap·
tivat per una prosa que lligant
conceptes, idees i reflexions ha
reflectit la imatge de la democrà·
cia actual.
Una democràcia, ja no sotme·
sa només als poders econòmics
o internacionals, sinó pel joc de
les emocions, sovint canalitzat
pels mitjans de comunicació,
xarxes socials i fake news. Com
diu l’escriptor: els polítics ja no
prenen decisions només per
qüestions objectives, reflexiona·
des i estructurades, sinó que es
deixen portar pel corrent de les
masses que, com si d’una novel·
la es tractés, en la qual els nu·
sos o punts d’acció s’han d’anar
seguint un rere l’altre perquè
els lectors, o en el nostre cas els
electors, estiguin sempre en peu
d’alerta fins a arribar a un clímax
que no arriba mai.
Una reflexió que fa temps que
defenso i que va quedar palesa
durant la conferència és que la
democràcia no perd força ni està
obsoleta: simplement, no és tan
atractiva en una societat acostu·
mada a una velocitat d’accions
i canvis dignes d’una pel·lícula
d’acció. La dita que sovint em
diu ma mare –“la paciència és la
mare de la ciència”– és allò que
avui trobem a faltar a l’hora de
prendre decisions.
Esperem dels nostres polítics
que generin canvis d’avui per
demà. Les estratègies de país ja
no es defineixen amb una pre·
visió de 20 anys, sinó d’un any
per un altre. L’oposició ja no ana·
litza el que pot ser bo o no pel
país a llarg termini, sinó que es
deixa portar per allò que les xar·
xes socials poden expressar, i la
majoria, lligada a una imatge de
dolents de la pel·lícula, tremolen
quan han de fer passos ferms
atemorits per si la imatge públi·
ca empitjora.
Les emocions ens fan reaccio·
nar de pressa, ens porten a pren·
dre decisions que potser no sem·
pre són les millors; i una societat
que es fonamenta en emocions
deriva directament en una socie·
tat polaritzada. A tall d’exemple,
només necessitem observar el
cas del funcionariat aquests dies.
No defensaré ni una posició ni
l’altra, perquè això seria un altre
debat. Però és interessant veure
com s’ha generat dues corrents
molt marcades: els pro funciona-
ris i els proprivats i, per ser realis·
tes, posaria la mà al foc que més
d’un 80% dels que defensen una
posició o els que defensen l’altra
no coneixen ni els arguments
d’una o altra part.
És una batalla de les emoci·
ons, de les contraposicions. Però
allò que fa més por és quan els
representants del poble, no es·
collits pels seus sentiments sinó
per les seves capacitats, són els
primers que pugen al tren de la
no argumentació.
Veure com en un comunicat
del grup liberal esmenen a la
totalitat un projecte de llei de
reforma de la funció publica, tot
i reconèixer que ni l’han llegit
–“no hem tingut l’avantprojecte,
no ens han enviat el text, fa me·
sos que estem parlant d’aquesta
qüestió però no hem tingut l’oca·
sió de llegir·lo”–, quan és un text
que molts funcionaris han tin·
gut a les seves mans. Fa realment
por veure cap a quina direcció es·
tem anant.
Esperem que, a poc a poc, ens
tornem a centrar tots plegats i,
en lloc d’estar en una pel·lícula
d’acció, tornem a la realitat on
res és tan ràpid i on les decisions
són pensades i analitzades.
Que les emocions permetin
crear un esperit crític però que,
en cap cas, determinin les acci·
ons en una democràcia basada,
com diu l’escriptor, en la incomo·
ditat equilibrada.
Les emocions en democràcia
Els polítics ja no prenen decisions a partir d’anàlisis racionals; es deixen dur pel corrent Suposo que ja ho sabreu, l’actual
festa de Sant Jordi no és pròpia
d’Andorra. De fet, és una impor·
tació que prové del Principat de
Catalunya, concretament del seu
cap i casal, la ciutat de Barcelona.
Algun dia algú hauria de glosar la
historia recent d’aquesta festivi·
tat a Andorra. Sant Jordi, sense
adonar·nos·en, ja forma part de
la nostra manera de ser, les pa·
rades de roses i de llibres, tot i la
distància i la seva petita escala,
res tenen a envejar a les de Bar·
celona i la resta de capitals cata·
lanes.
Segons el pare Cebrià Baraut,
el culte de sant Jordi a casa nos·
tra l’hem de relacionar amb la
introducció de la litúrgia roma·
na a la Marca Hispànica, on es
trobava Andorra, per part de
l’Imperi Carolingi. L’abat Oliba
de Ripoll, del casal comtal cer·
dà, dedicà un dels set altars del
temple ripollès que va refer a
sant Jordi. Aquesta nova església
abacial fou consagrada pel legat
pontifici Gualter el 1032. La ca·
tedral d’Urgell reconstruïda per
sant Ermengol i consagrada pel
bisbe Eribau el 1040 tenia tam·
bé un altar o capella dedicada al
referit sant. L’acta de consagra·
ció no l’esmenta, però sí que ho
fa una donació d’un matrimoni
l’any 1045. Aquest altar encara
surt esmentat al Capbreu Major
dels Beneficis de la Catedral del
segle XVI. Un altre personatge
clau en l’adopció del culte de sant
Jordi a Catalunya és l’urgellenc
Arnau Mir de Tost, nebot de
sant Ermengol. El referit noble
va fer consagrar l’església d’Àger
el 1048 al bisbe Arnulf de Roda,
en aquell temps encara una diò·
cesi de dependència urgel·litana,
sota la triple advocació de sant
Salvador, sant Ponç i sant Jordi.
Cebrià Baraut relaciona també
la profusió del culte a sant Jordi
amb l’estament cavalleresc i els
seus ideals, com el de la lluita
contra l’Islam.
El levita Guisad va fer una do·
nació l’any 1036 a la capella de
Sant Jordi d’Alàs, primera pobla·
ció de la Ribera de l’Urgellet que
trobem quan sortim de l’estret
de les Cabanotes o del Forat de la
Seu seguint el camí de Segre. Una
de les capelles del castell de Ciu·
tat, segons l’Espill del Vescomtat
de Castellbò, també estava dedi·
cada al sant de la rosa i de la prin·
cesa. Aquest estudi de referència
del pare Cebrià va ser publicat
l’any 1999 al llibre Escriptors
d’avui, escriptors d’aquí, del Centre
de la Cultura Catalana d’Andorra.
Sant Jordi és el patró dels ena·
morats de Catalunya des d’època
tardomedieval, en contraposició
amb Sant Valentí, imposat de
poc a casa nostra per les grans ca·
denes comercials. La festa del lli·
bre l’hem de cercar en la volguda
iniciativa del gremi de llibreters
de Barcelona de fer·la coincidir
amb el 23 d’abril, la data de l’en·
terrament de l’escriptor castellà
Miguel de Cervantes, i la de la
mort del dramaturg anglès Willi·
amShakespeare.Idealcavalleresc
cristià, amor i cultura literària,
tot en un dia, el de Sant Jordi.
Sant Jordi a casa nostra
La catedral d’Urgell
reconstruïda per
Ermengol tenia un
altar dedicat al sant
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
climent miró
Historiador
jordi ribes
President de la Secció Jove de Demòcrates per Andorra

Andorra
Socialdemocràcia i Progrés va
denunciar ahir que doblar el
pressupost de turisme “no ha
aportat cap millora notable”,
motiu pel qual considera que ha
arribat “el moment de replan-
tejar quina ha de ser la política
turística” del país.
Així ho afirma la formació
en un comunicat en què fa una
anàlisi de la política en matèria
turística que ha portat a terme
l’executiu, a través d’Andorra
Turisme, els darrers set anys,
i n’intenta avaluar l’efectivitat
i l’impacte sobre els fluxos tu-
rístics i l’economia relacionada
amb aquest sector. I la conclu-
sió de tot plegat és tan decebe-
dora que SDP es demana per
què s’han gastat gairebé 100
milions d’euros.
La formació recorda que l’any
2011 el pressupost d’Andorra
Turisme SAU era de 8,9 milions
d’euros i que en aquell moment
“de crisi greu” el Principat va re-
bre fins a 7.982.878 visitants.
En canvi, entre el 2012, el pri-
mer exercici amb pressupost
propi de l’executiu de DA, i el
2017, Andorra Turisme SAU ha
rebut fins a 96,5 milions d’eu-
ros, és a dir, una mitjana de 16,1
milions per any.
Malgrat aquest increment,
SDP destaca que l’any passat
el país va rebre 8.152.148 vi-
sitants, és a dir, uns 170.000
(2,1%) més que el 2011, mentre
que entre els anys 2012 i 2017
s’han comptabilitzat 47,6 mi-
lions de visitants, o sigui una
mitjana de 7,93 milions per any.
Així, la formació, que incideix
que durant els anys de Govern
taronja la mitjana de visitants
ha estat inferior al nombre del
2011, apunta que, si aleshores
de mitjana un visitant costava
1,12 euros, actualment en costa
1,98, és a dir, un 77% més.
Així mateix, Socialdemocrà-
cia i Progrés incideix també en
el canvi que hi ha hagut en la ti-
pologia dels visitants. D’aquesta
manera, mentre que el 2011 els
5.741.317 excursionistes repre-
sentaven el 72% del total en-
front el 28% que representaven
els 2.241.563 turistes, l’any pas-
sat el percentatge d’excursionis-
tes sobre el total de visitants va
caure fins al 63% (5.149.288),
mentre que el de turistes va pu-
jar al 37% (3.002.860).
Per tant, i malgrat haver-se
incrementat en uns 760.000
el nombre de turistes, el país
ha perdut gairebé 600.000
excursionistes. A més a més, se-
gueix el comunicat d’SDP, l’aug-
ment de turistes tampoc s’ha
evidenciat en excés en les per-
noctacions, ja que l’any 2011 la
pernoctació mitjana per turis-
ta era de 2,90 nits i el 2017 de
2,91 nits. Si es té en compte el
període comprès entre el 2012
i el 2017, la mitjana de pernoc-
tacions ha estat de 2,95 nits per
turista.
D’altra banda, Socialdemo-
cràcia i Progrés, que lamenta
també la pèrdua de llits en esta-
bliments hotelers entre el 2011
(226 establiments amb 31.326
llits) i el 2016 (207 establiments
amb 30.680 llits), constata
també que, tot i que el nombre
d’assalariats a l’hostaleria s’ha
incrementat per sobre de la
mitjana, el seu salari mitjà ho
ha fet per sota, a la vegada que
les xifres del comerç al detall
segueixen “bastant per sota de
les xifres del 2011” i el seu salari
mitjà “ha crescut encara menys
per sota de la mitjana que els
treballadors de l’hostaleria”.
Per tot plegat, la formació
progressista denuncia que, si
bé entre 2012 i 2017 “es cons-
tata un increment moderat del
nombre de pernoctacions que
correspon a un increment dels
turistes, els indicadors macro-
econòmics de l’hostaleria i del
comerç no semblen reflectir
aquesta tendència”.
SDP manté que doblar el pressupost
de turisme “no aporta cap millora”
La formació afirma que, malgrat els gairebé 100 milions gastats, les xifres són molt similars a les del 2011
Partits
Redacció
andorra la Vella
El conseller general d’SDP,Víctor Naudi, i el secretari d’organització de la formació, Joan Marc Miralles, en una compareixença anterior.
jonathan gil
Els consellers generals d’Unió
Laurediana-Independents de la
Massana (UL-ILM) no compar-
teixen la forma com l’executiu,
i especialment la ministra de
Funció Pública i Reforma de
l’Administració, Eva Descarre-
ga, ha abordat la reforma de la
funció pública, que consideren
que s’hauria hagut d’afrontar a
tres bandes –Govern, sindicats
i Consell General– per assolir el
“major consens possible”.
Així ho van transmetre els
parlamentaris d’UL-ILM als
representants dels sindicats de
l’Administració durant la reu-
nió que van mantenir ahir, en
la qual, igual com havien fet
amb la resta de grups amb qui
s’han reunit fins ara, els sindi-
cats van exposar als consellers
els motius pels quals s’oposen
a una reforma, que consideren
“únicament de DA”, ja que man-
tenen que “ni hi ha hagut diàleg
ni s’ha negociat res”.
Des dels sindicats, es va lliu-
rar també al grup parlamentari
la documentació relativa a les
vint demandes concretes que
van posar damunt la taula, tret-
ze de les quals no es van accep-
tar, sis a mitges i una darrera
que ni tan sols es va respondre,
així com el document que els va
lliurar la ministra Descarrega
amb els punts que es treballa-
ran amb el grup parlamentari
demòcrata per incloure’ls a la
llei durant el tràmit d’esmenes.
Quant al posicionament que
adoptarà UL-ILM, les fonts con-
sultades van explicar que enca-
ra no està decidit, ja que es vol
estudiar més detalladament la
documentació lliurada pels sin-
dicats, així com el text definitiu
del projecte de llei de la funció
pública, que encara no ha estat
admès a tràmit.
D’altra banda, fonts de la
plataforma sindical van fer una
valoració “força positiva” de les
converses mantingudes fins ara
amb els representants de les
diferents formacions i agrupa-
cions parlamentàries, i es van
mostrar “especialment satisfets”
per l’anunci de dues formacions
–Partit Socialdemòcrata i Libe-
rals d’Andorra– de presentar una
esmena a la totalitat del text,
així com d’incloure la qüestió de
la reforma de la funció pública
al programa electoral de cara als
comicis generals vinents.
reunió amb els sindicats
Redacció
andorra la Vella
UL-ILM, crítics amb la forma com
s’ha fet la llei de la funció pública
El conseller d’UL-ILM Josep Pintat.
jonathan gil

ANDORRA 7Dimecres, 18 D’abril Del 2018
EL TEU
El ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot,
va afirmar ahir que el Govern
actuarà “en funció de la decisió
que prengui el batlle i d’acord
amb la Llei del cos de bombers”
en el cas d’un membre d’aquest
cos denunciat per violació. En
aquest sentit, Espot va explicar
que, si no s’incoen diligències
prèvies i no es cita el bomber
a declarar en qualitat d’encau-
sat perquè la justícia considera
que no hi ha indicis, el ministeri
no incoarà cap expedient disci-
plinari. En el cas, però, que el
batlle consideri que sí que hi ha
indicis suficients per continu-
ar la tramitació de la causa, el
ministeri incoarà un expedient
disciplinari i suspendrà el bom-
ber a l’espera de la resolució del
procés penal.
Espot va recordar que el cas
es troba ara en una fase molt
embrionària i que és per aquest
motiu que cal ser “molt pru-
dents per part nostra” i no “pre-
jutjar en un sentit o un altre”.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior va destacar
que li consta que la policia “ha
fet la seva feina” i que la dona
que va posar la denúncia “ha
estat degudament atesa i acom-
panyada”. Al mateix temps, va
remarcar que, en tot cas, la deci-
sió l’haurà de prendre la justícia
i que serà en funció d’això que
el ministeri adoptarà la decisió
que correspongui. La víctima va
denunciar l’agressió a la policia,
que ha fet una investigació. A
partir d’aquí, el cos judicialitza-
rà l’expedient.
Agressió sexual
Redacció
AndorrA lA vellA
Govern, pendent del batlle sobre
un bomber denunciat per violació
Xavier Espot.
j.g.
La magistrada de l’Audiència
Nacional espanyola Carmen
Lamela ha denegat novament
la petició de llibertat de l’ex-
conseller de Finances del Comú
de Sant Julià de Lòria Joan Be-
solí i de l’expresident del Bar-
celona Sandro Rosell, empre-
sonats a la presó madrilenya
de Soto del Real des del 25 de
maig de l’any passat i que han
demanat ser excarcerats en una
desena d’ocasions.
Lamela considera que hi ha
prou indicis per acusar Rosell
i Besolí de pertinença a orga-
nització criminal i blanqueig de
capitals per un contracte frau-
dulent amb la Confederació
Brasilera de Futbol (CBF), que
hi ha risc de fuga i risc de reite-
ració delictiva.
En una nova interlocutòria,
la magistrada diu que la CBF
potser no té caràcter públic,
però sí un “evident interès pú-
blic”. També considera que
aquesta entitat sí que hauria
deixat de guanyar diners amb
el contracte del 2006 amb l’em-
presa de Rosell, ISE, ja que Ro-
sell i Besolí es van embutxacar
gran quantitat de fons. A més a
més, recorda que encara s’està
pendent que les autoritats bra-
sileres confirmin si investiguen
per fets similars l’expresident
de la CBF Ricardo Teixeira.
La magistrada també afir-
ma, contradient les defenses,
que no cal demostrar un delicte
previ al de blanqueig de capitals
per condemnar per aquest se-
gon delicte.
Sobre el risc de fugida, diu
que Besolí té tot el seu patrimo-
ni fora d’Espanya i és andorrà,
i recorda que aquest país no
extradeix els seus ciutadans.
De Rosell diu que podria tenir
influència per viure a Tailàndia
o Dubai, a més de facilitat per
viatjar i viure temporalment en
llocs de tot el món, ja que pos-
seeix “una gran fortuna, comp-
tes, béns i negocis fora d’Espa-
nya”. Així, recorda que el gener
del 2017 va crear una societat
a Hong Kong per realitzar un
projecte entre el 2017 i 2022
que li permetria cobrar 3,5 mili-
ons d’euros anuals a través d’un
compte d’un banc qatarià.
Sobre el risc de reiteració
delictiva, Lamela diu que els
investigats operaven dins d’un
grup organitzat format per per-
sones investigades en països
com els Estats Units, Andorra
o Suïssa, i que també s’estan in-
vestigant activitats similars al
Brasil. Per això, considera que
“l’acció dels investigats no va
ser única, sinó que es va por-
tar a terme a través d’una sèrie
d’actuacions realitzades al llarg
del temps de forma meditada i
perfectament preparada i orga-
nitzada, mitjançant la creació
d’un entramat de societats per
fer desaparèixer el rastre de
les abundants sumes de diners
il·lícitament obtingudes; això
revela una dinàmica que podria
valorar-se com a pròpia d’una
actuació que no va sorgir de
manera circumstancial o ocasi-
onal, ja que es desenvolupava
de manera organitzada i durant
un llarg període”.
A l’últim, la magistrada diu
que la instrucció ha estat llarga
per la seva complexitat, amb co-
missions rogatòries a l’estran-
ger, una videoconferència amb
Romario i l’anàlisi de nombrosa
documentació econòmica. Però
assegura que ja s’està arribant
al final de la investigació i, per
això, ara no convé deixar en lli-
bertat provisional aquests dos
investigats.
‘Cas rimet’
L’exconseller de Finances del Comú de Sant Julià de Lòria Joan Besolí.
bondiA
Agències
mAdrid
Lamela rebutja novament la petició
de llibertat de Besolí i Rossell
La magistrada troba que es manté el risc de fuga i diu que la investigació està quasi acabada

ANDORRA8 Dimecres, 18 D’abril Del 2018
El cap de Govern, Antoni Mar-
tí, va criticar ahir els grups de
l’oposició, sobretot del PS i de
Liberals d’Andorra, que ja han
anunciat que presentaran es-
menes a la totalitat de la llei de
la funció pública i, almenys els
socialdemòcrates, a la llei de
transferències. Martí va mani-
festar que aquesta posició del
“gairebé no a tot” s’entén per-
què estem en l’últim any de la
legislatura. Tot i això, el cap de
Govern critica que no tinguin
cap proposta alternativa.
Martí va ser especialment
crític amb Jordi Gallardo, pre-
sident de Liberals d’Andorra,
en el sentit que va recordar que
li va oferir a ell, “però també a
tota l’oposició, un debat mono-
gràfic sobre la funció pública
per veure quins són els models
alternatius que ells presenta-
ven. No s’ha volgut fer aquest
debat, el que es vol fer és una
esmena a la totalitat per dir
que el nostre projecte és un
mal projecte, però temps al
temps”, va manifestar.
Segons el cap de Govern,
el projecte de llei de la funció
pública és un projecte “molt
equilibrat”. Martí va manifes-
tar que podia entendre que els
funcionaris se sentissin moles-
tos, “però aquest Govern ha de
prendre decisions”, va remar-
car. La reforma de la Funció
Pública és, a parer de Martí,
una decisió “de modernització
de l’Administració andorrana,
de donar més possibilitats de
promoció i de mobilitat”.
Pel que fa a la llei de trans-
ferències, el cap de Govern va
fer una crida dirigida a Gallar-
do, i va recordar que va ser el
president de Liberals “qui va
tancar la llei de transferències
i serà coherent en el que va dir
a porta tancada, i entenc que
no voldrà fer política de gale-
ria fora del que es va dir quan
ell donava suport clarament a
aquesta llei”, va alertar Martí.
El cap de Govern va insistir
que són els grups de l’oposi-
ció els que ja estan jugant al
joc electoralista i que el Go-
vern que ell presideix continua
treballant. En aquest sentit,
Martí va dir que totes dues
lleis, tant la reforma de la Fun-
ció Pública com la de les trans-
ferències amb els comuns, són
lleis “equilibrades i van en be-
nefici de la societat andorrana,
independentment de càlculs
electoralistes”.
Política
P.G.
andorra la vella
Martí critica el “no a tot” de
l’oposició sense “cap alternativa”
Martí va fer aquestes declaracions ahir en el marc de les jornades francoandorranes.
sfga
Tal com recull la Llei de serveis
socialsisociosanitaris,elGovern
ha posat en marxa el servei d’As-
sessorament i Subministrament
de Productes de Suport adreçat
a les persones amb discapacitat
o dependència de qualsevol edat
i també als seus cuidadors pro-
fessionals i no professionals. Es
troba en dos espais diferents.
D’una banda, hi ha el pis mos-
tra, en el qual es pot rebre asses-
sorament sobre els estris i mo-
biliari més adequats per a cada
situació de discapacitat, ja sigui
intel·lectual, mental, sensorial o
física.
Aquest pis està ubicat a la
segona planta de l’edifici Clara
Rabassa, simula les diferents de-
pendències d’un habitatge (l’ha-
bitació, el bany i la cuina) i s’hi
poden provar els diferents pro-
ductes per afavorir l’autonomia
de la persona o facilitar la tasca
del cuidador (des de grues per
ajudar en el traslladat o estris de
cuina fins a mobiliari que es pot
desplaçar a l’alçada de la perso-
na). Aquest pis es completa amb
El pis mostra facilitarà l’elecció
d’eines de suport per a cada situació
S’hi podran provar els diferents productes i es comptarà amb l’assessorament de professionals
Persones amb discapacitat
El pis mostra de productes de suport per a persones en situació de discapacitat es va presentar ahir.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella
un catàleg d’altres productes que
s’anirà ampliant. Per accedir-hi,
cal posar-se en contacte amb el
ministeri d’Afers Socials i, a tra-
vés d’una cita prèvia, es visita
el pis mostra. Allà es rep asses-
sorament sobre el diferent ma-
terial que necessita la persona i
es posa en pràctica per verificar
que és l’adient. Un cop submi-
nistrat, els professionals del ser-
vei es desplacen al domicili per
fer un entrenament del producte
i verificar que és el que la perso-
na necessita. A banda, hi ha el
subministrament de productes
de suport per a la gent que no
té suficients recursos per sufra-
gar-los. El ministre d’Afers Soci-
als, Justícia i Interior, Xavier Es-
pot, va explicar que el nou servei
permet oferir el suport de forma
més estructurada, sobretot en
el vessant de l’assessorament, ja
que el pis mostra ofereix la pos-
sibilitat de fer-ho de forma “més
didàctica”.
Ara es faran visites a les as-
sociacions de discapacitats i
centres de formació per donar a
conèixer el nou servei. A més, es
publicarà un díptic per a la po-
blació en general. També s’han
projectat diferents formacions
per als cuidadors professionals
(per aprendre a valorar quin ar-
nés de la grua necessita la perso-
na i perquè el personal del SAD
faci les transferències correcta-
ment per la seva salut). Espot va
recordar que, en cas de no poder
fer front a aquests productes, es
poden sol·licitar ajuts econòmics
ocasionals, que es regeixen pels
llindars i barems de valoració pa-
trimonial de qualsevol prestació
no contributiva.

publicitat 9Dimecres, 18 D’abril Del 2018
Posar aquest anunci sense filet o marc, si us plau
COMPROMÍS AMB LA QUALITAT
GruP
www.gruppirineu.com
T 741285
CONTROL
DE QUALITAT
INSPECCIONS
REGLAMENTÀRIES
Control de qualitat d’obra nova
Organisme de control mediambiental
Rehabilitació
ITE’s
Metrologia
Sonometries
Organisme d’inspecció i control
Eficiència energètica
Proves dipòsits hidrocarburs
ADR’s i ATP’s
CONTROL ESTRUCTURA
METÀL·LICA
Assaigs no destructius
Control cables
Control estructura metàl·lica
Auscultació murs ancorats
Sondatges geotècnics
Assaigs in situ
SONDATGES
I INSTRUMENTACIÓ
Av. Rocafort, 38 · AD600 Sant Julià de Lòria · Principat d’Andorra · Tel. +(376) 741285 · Fax. +(376) 843437 · central@gruppirineu.comwww.gruppirineu.com
CONTROL
DE QUALITAT
INSPECCIONS
REGLAMENTÀRIES
Control de qualitat d’obra nova
Organisme de control mediambiental
Rehabilitació
ITE’s
Metrologia
Sonometries
Organisme d’inspecció i control
Eficiència energètica
Proves dipòsits hidrocarburs
ADR’s i ATP’s
CONTROL ESTRUCTURA
METÀL·LICA
Assaigs no destructius
Control cables
Control estructura metàl·lica
Auscultació murs ancorats
Sondatges geotècnics
Assaigs in situ
SONDATGES
I INSTRUMENTACIÓ
Av. Rocafort, 38 · AD600 Sant Julià de Lòria · Principat d’Andorra · Tel. +(376) 741285 · Fax. +(376) 843437 · central@gruppirineu.com

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El Groupe Partouche ha estat
admès com a part afectada en la
investigació que un jutjat fran·
cès està duent a terme contra
dos executius d’un casino de Ca·
nes, segons va informar ahir el
mateix grup en un comunicat en
què remarca que “lluny de tenir
res a veure amb les presumptes
pràctiques il·legals que haurien
realitzat els dos empleats, sobre
els quals preval la presumpció
d’innocència, el jutge que instru·
eix la causa ha considerat com a
víctima el Groupe Partouche,
que s’ha personat com a actor
civil en la causa”.
Des de Partouche, soci del
Grup Cierco en el projecte
Oci dels Pirineus per optar a
la llicència del casino, es la·
menta la “volada mediàtica
desproporcionada”, i que fins
i tot va “violar el secret de les
actuacions”, que va agafar el
cas que va esclatar l’11 de març
passat al Casino 3.14 de Canes,
amb una intervenció policial
per un presumpte delicte de
blanqueig de capitals, evasió
fiscal i apostes il·legals.
Un cop judicialitzada la cau·
sa, el jutge encarregat del cas va
descartar els principals delictes
que s’atribuïen i va alliberar els
dos detinguts, executius del
casino, a qui s’acusa ara per un
suposat ús indegut dels actius
corporatius, segons assegura
Partouche, a qui la mateixa in·
vestigació considera víctima.
Així, el grup francès, que ja
ha contactat amb el Consell Re·
gulador Andorrà del Joc (CRAJ)
per informar de tot el succeït
amb el benentès que qualsevol
incidència hauria pogut tenir
algun vincle amb l’anàlisi que
s’està fent de les propostes per
a la llicència del casino a Andor·
ra, manté que “en cap cas no
s’ha procedit ni penalment ni
administrativament, ni contra
el Groupe Partouche ni contra
la seva filial Casino 3.14”, a la
vegada que assegura que “l’ac·
tuació policial i judicial no ha
afectat de cap manera ni l’acti·
vitat del casino ni molt menys
encara la del grup empresarial”.
Per tot plegat, Partouche,
que confia que es resolgui tam·
bé la situació dels seus empleats
que “podrien ser víctima d’una
mala interpretació de la norma·
tiva sobre el joc”, i Casino 3.14
no descarten, un cop adoptades
les decisions judicials escaients,
“buscar les compensacions per·
tinents pels danys soferts a cau·
sa d’un bombo artificial donat a
un cas sense base legal”.
El jutge veu Partouche com a víctima
en el cas del Casino 3.14 de Canes
La societat, que opta a la llicència del casino amb el Grup Cierco, explica la situació al CRAJ
Joc
Redacció
andorra la vella
Un moment de la presentació del projecte de l’aliança entre el Grup Cierco i Partouche.
Jonathan gil
Jocs SA fitxa ambaixadors
Amb la voluntat que el futur casino d’Andorra tingui la màxima
projecció internacional, la societat andorrana Jocs SA, una
de les candidates a la concessió de l’equipament lúdic, ha
tancat acords amb celebritats que esdevindran la imatge del
casino en diferents àmbits. Així, segons va informar ahir en
un comunicat, el model Mark Vanderloo i el pilot Cyril Despres
seran dos dels ambaixadors escollits perquè ajudin a projectar
internacionalment la instal·lació o donin nom a algun dels
diferents tornejos de pòquer que es preveu que se celebrin
durant l’any. En aquest sentit, el mediàtic Juan de Diego,
professor de pòquer i responsable del programa de televisió
Juega con el 8 de Neox, ha dissenyat un calendari en el qual hi
haurà fins a 58 tornejos l’any.
Entitats
MoraBanc ha renovat la col·
laboració amb Andorra Tu·
risme per ser patrocinador
principal d’Andorra de l’es·
pectacle Diva que el Cirque
du Soleil oferirà al país el
proper mes de juliol, segons
va informar ahir l’entitat
bancària en un comunicat,
en què remarca que es trac·
ta del sisè any consecutiu
que es dona suport a aquest
esdeveniment. Gisela Vi·
llagordo, directora general
adjunta de MoraBanc, i el
gerent d’Andorra Turisme,
Betim Budzaku, van ser
els encarregats de signar
l’acord.
La programació de l’es·
pectacle Diva inclou 22 re·
presentacions entre el 30 de
juny i el 29 de juliol –de di·
marts a dissabte, i una fun·
ció final el diumenge, 29 de
juliol–, amb un aforament
total de 110.000 persones al
recinte situat a l’aparcament
del Parc Central d’Andorra
la Vella. Enguany la música
prendrà un protagonisme
destacat en el muntatge,
i farà que els espectadors
gaudeixin d’un viatge a tra·
vés de la música d’algunes
de les dives que han marcat
els darrers 50 anys.
MoraBanc,
patrocinador
principal del
Cirque du Soleil
Redacció
andorra la vella
La policia portarà a terme en·
tre el 21 d’abril i el 8 de maig
vinents una nova campanya
de seguretat viària, en aquest
cas adreçada als conductors de
motocicletes, ciclomotors i ve·
hicles anàlegs, segons va infor·
mar ahir el cos de seguretat.
Els controls, que es faran in·
distintament en vies urbanes o
interurbanes, tenen la finalitat
de verificar les condicions tèc·
niques i administratives (per·
mís de conduir, permís de cir·
culació, assegurança, matrícula,
ITV, transport de passatgers,
casc, llums, escapaments, pneu·
màtics, miralls, sorolls, fums),
i constatar les infraccions de
trànsit per comportament im·
prudent (conducció temerària,
excés de velocitat, no cedir el
pas en una intersecció, avança·
ments, no adaptar la velocitat
en encreuaments, prop de les
escoles o aglomeracions, pas de
vianants, senyals prohibitius o
d’obligació, senyalització horit·
zontal i semàfors).
Així, la campanya pretén
insistir en el fet que els vehi·
cles tipus motocicletes circu·
lin per les vies públiques en
bones condicions tècniques i
administratives, i detectar els
comportaments imprudents
dels conductors, amb l’objectiu
final d’intentar reduir el nom·
bre d’accidents amb implicació
directa d’aquests vehicles.
I és que, com recorda la po·
licia, amb l’arribada del bon
temps “la mobilitat a través de
vehicles del tipus motocicletes
creix de forma notòria en detri·
ment d’altres tipus de vehicles,
i habitualment això es tradueix
en un augment de les interven·
cions per accidents amb ferits”.
Nova campanya adreçada als
conductors de motocicletes
Seguretat viària
Redacció
andorra la vella
L’operatiu de controls
es portarà a terme
entre el 21 d’abril i
el 9 de maig vinents

Coincidint amb l’època on es reprenen les activitats de conreu a la terra, les empreses distribuïdores d’electricitat us recorden que:
En les tasques de reg no s’ha de dirigir l’aigua de manera que pugui tocar els cables elèctrics.
Si es manipulen tubs de reg, cal assegurar-se que es poden aixecar sense apropar-se als cables elèctrics.
Si s’utilitza maquinària de dimensions excepcionals sota uns cables elèctrics, s’ha d’assegurar de no apropar-s’hi.
Si es té interès a modificar el perfil del terreny sota una línia elèctrica, cal posar-se en contacte prèviament amb els tècnics
de l’empresa distribuïdora d’electricitat.
No toqueu mai un cable elèctric caigut. Aviseu immediatament a l’empresa distribuïdora d’electricitat afectada als telèfons
següents:
FEDA: Canillo,Encamp,AndorralaVellaiEscaldes-Engordanyal 145
MÚTUA ELÈCTRICA: Sant Julià de Lòria al 741 700 / 353 800
NORD ANDORRÀ, S.A: La Massana i Ordino al 738 445 / 322 286
SERCENSA: Pas de la Casa al 732 103 / 755 095
En cas que un giny o un objecte hagi quedat bloquejat amb un cable elèctric no el toqueu fins que els tècnics de l’empresa distribuïdora
d’electricitat ho autoritzin.
CONSELLS DE SEGURETAT PER ALS AGRICULTORS
Amb la llei de transició energè·
tica, entrada a tràmit parlamen·
tari i que es vol aprovar abans
de l’estiu, segons va dir ahir la
ministra de Medi Ambient, Síl·
via Calvó, es pretén potenciar
la producció d’energies renova·
bles amb la participació del sec·
tor privat. Per aquest motiu, el
Principat troba clau reforçar la
col·laboració amb França i so·
bretot amb les regions veïnes
perquè són pioneres en matèria
energètica. Aquest va ser l’objec·
tiu principal de la Jornada fran·
coandorrana en matèria d’inter·
canvi energètic que va tenir lloc
ahir a la capital.
Segons Calvó, es vol una im·
plicació i col·laboració entre els
empresaris, però també una
capacitació del sector perquè el
desenvolupament d’aquest nou
sector, l’energètic, sigui de qua·
litat i ofereixi tota garantia al
consumidor. En aquest sentit, el
cap de Govern, Antoni Martí, va
anunciar ahir que hi ha un acord
amb la Universitat d’Enginyeria
de Perpinyà dedicada a les ener·
gies verdes per tal que es reservi
una quota o nombre de places
per a estudiants andorrans. Es
tracta d’una universitat de pres·
tigi d’aquest àmbit a nivell in·
ternacional, i Martí va destacar
que aquest acord permetrà cur·
sar aquesta formació a alumnes
del país.
Calvó va destacar que la nova
Llei de transició energètica re·
presenta un canvi de model en
què serà clau la participació del
sector privat, però també “la im·
plicació del consumidor”, en el
sentit que haurà de canviar hà·
bits, i suposarà “un canvi de pa·
radigma en l’edificació, amb un
disseny més eficient dels edificis
per consumir el mínim possible
i fins i tot produir”. La ministra
de Medi Ambient va destacar
que és important que els nous
serveis energètics assegurin una
qualitat i va posar com a exem·
ple França perquè ajudi a con·
solidar aquesta garantia. De fet,
el cap de Govern va destacar que
les regions franceses més prope·
res al Principat són punteres en
qüestions mediambientals, com
demostra que a Odeilho s’hagi
posat en marxa el primer forn
solar “de França i d’Europa”.
La minicentral d’Arcalís, un
projecte dut a terme entre em·
presaris francesos i andorrans,
va ser l’exemple que volen seguir
copiant en projectes futurs per
a una major producció d’energi·
es verdes. També es vol agafar
experiències com la del pol de
competitivitat Derbi, pioner en
matèria energètica. El seu res·
ponsable, André Joffre, va in·
tervenir ahir per destacar que
és a Occitània on s’està donant
un impuls important a les ener·
gies renovables, i va oferir que
Andorra pugi a aquest tren que,
d’altra banda, va insistir que
anirà a gran velocitat. Joffré va
destacar que de cara a aquesta
evolució ràpida s’ha d’estar pre·
parat.
En aquest sentit, i malgrat
que Martí va destacar les excel·
lents relacions entre ambdós
països i l’esforç que el seu Go·
vern està duent a terme per en·
fortir·les, tant des de la Cambra
de Comerç d’Andorra com tam·
bé des de la de Perpinyà els seus
presidents –Miquel Armengol i
Bernard Fourcade, respectiva·
ment– van insistir a reforçar en·
cara més aquesta col·laboració.
En paraules de Fourcade, “cal
persistir en la cooperació”, men·
tre que Armengol va manifestar
que cal reforçar més la coopera·
ció empresarial amb les regions
franceses més properes, “que
durant uns anys, per qüestions
de comunicació, no s’han im·
pulsat com a altres regions”. Ar·
mengol va recordar que el 29 de
maig hi ha prevista una trobada
bilateral a Perpinyà per parlar
de transició energètica.
Durant la jornada d’ahir es
van tractar en diferents taules
rodones aspectes com l’eficièn·
cia energètica, l’autoconsum i la
construcció, els territoris soste·
nibles i eficients, i les certifica·
cions. La tarda es va dedicar a
trobades entre professionals. La
Jornada francoandorrana d’in·
tercanvi en matèria d’energia ha
estat organitzada conjuntament
per CCI Pyrénées·Orientales i la
CCIS d’Andorra, agrupades en
el CCI Pirineus MED en el marc
del programa Interreg POCTE·
FA; i pel pol de competitivitat
Derbi.
La trobada, que va tenir una
gran participació d’empresaris
francesos i andorrans, ha estat
la continuació de la que va tenir
lloc a Perpinyà.
Andorra i França reforcen
lligams empresarials per
impulsar energies verdes
La Universitat d’Enginyeria de Perpinyà reservarà una quota per a andorrans
Jornada francoandorrana
La taula rodona que es va fer ahir dins de la jornada.
SFGA
P.G.
AndorrA lA vellA
Martí va remarcar
l’esforç que el seu
Govern fa per enfortir
relacions amb França

Una vintena d’usuaris de L’espai
de la Fundació Crèdit Andorrà
van aprendre ahir com fer ser-
vir l’aplicació d’emergències de
la Creu Roja. El taller va anar a
càrrec del formador de l’ONG
Jordi Moran, i s’emmarcava en
el cicle Envelliment saludable.
Els assistents van aprendre com
descarregar-se l’aplicació que
permet, entre altres aspectes, fer
una trucada d’emergència, tenir
a l’abast vídeos sobre com actuar
davant una urgència i disposar
d’informació sobre les farmàcies
de guàrdia i els desfibril·ladors, a
més d’una guia de primers auxi-
lis. Moran va explicar que és una
“eina útil” en cas d’emergència, ja
que permet fer la trucada sense
haver de saber de memòria quin
és el telèfon al qual cal alertar i, a
més, geolocalitza la trucada, amb
la qual cosa permet que els cos-
sos d’emergència actuïn encara
que la persona no pugui parlar i
nopuguiexplicaronés.Pelquefa
als vídeos que es poden descarre-
gar, són una “petita classe” sobre
què fer davant una emergència,
tot i que Moran va recordar que
es tracta de material informatiu i
que l’“ideal” és fer els cursos so-
bre primers auxilis.
L’aplicació d’emergències de
la Creu Roja en una xerrada
L’espai
Agències
andorra La veLLa
El taller va anar a càrrec del formador Jordi Moran.
agències
La guàrdia civil va decomissar
diumenge 1.550 paquets de ta-
bac de contraban i gairebé 1.700
grams de picadura de tabac
valorats en total en 7.643,20
euros, en dos controls duts a
terme a les carreteres N-145 a
la Seu d’Urgell i a la C-14 al pas
per Oliana.
El primer dels casos va te-
nir lloc a tres quarts de sis de
la tarda quan els agents van
identificar un conductor de 51
anys i veí de la Seu que duia un
miler de paquets, valorats en
4.850 euros, amagats en dues
caixes tapades amb bosses de
plàstic de color negre. Quatre
hores més tard, a Oliana, es va
identificar un home de 53 anys
de nacionalitat romanesa i veí
de Castelló que portava 550
paquets de tabac dins una cai-
xa de grans dimensions, a més
de diverses bosses on es van
localitzar fins a 1.692 grams de
picadura de tabac, valorat, tot
plegat, en 2.793,20 euros.
Comís de més de 1.500 paquets
de tabac a la N-145 i a Oliana
contraban
Els agents de la guàrdia civil revisant el maleter d’un dels vehicles.
guàrdia civiL
Redacció
andorra La veLLa
La gestió de la despesa i els
recursos sanitaris, la creació
d’una història clínica encrip-
tada, l’educació, un sistema de
contractes intel·ligent i la im-
plementació de nous sistemes
de pagament. Tot plegat, amb
més seguretat, agilitat i efici-
ència. Aquestes són algunes de
les possibilitats d’aplicació de la
tecnologia blockchain a l’entorn
de les quals es va desenvolupar
ahir la jornada organitzada per
BTC Assessors, que va aplegar
més de 150 persones a la sala
Consòrcia del Centre de Con-
gressos d’Andorra la Vella.
La jornada la va cloure Ricard
Gutiérrez, CEO-founder de BTC
Assessors, que es va encarregar
d’avançar els principals concep-
tes a l’entorn de la tecnologia
blockchain previs al desenvolu-
pament del programa previst,
que va abordar aspectes relacio-
nats amb el seu impacte econò-
mic i la seva regulació, així com
la presentació dels projectes
Thunder Wallet i One node, One
click, i d’altres d’implementació
directa al país.
L’assessor institucional in-
ternacional i soci de BTC Asses-
sors, Alejandro Palomar, va par-
lar de les possibilitats que obre
a les institucions la regulació
d’ecosistemes blockchain i que,
en el cas d’Andorra, permetria
la projecció del país a nivell in-
ternacional.
El jurista Joaquim Matinero,
de Roca i Junyent, va abordar
els reptes jurídics que implica
la regulació d’una tecnologia
descentralitzada per naturalesa
sobre la qual es pot treballar en
la regulació de les activitats que
la utilitzen. Tanmateix, la falta
de maduresa de les iniciatives
existents i la fase experimental
de la tecnologia són les causes
principals del fet que no hi hagi
una regulació específica de les
activitats basades en la tecno-
logia blockchain.
El responsable de l’equip
d’enginyeria i cofundador de
BTC Assessors, Joel López,
va ser l’encarregat de cloure
la jornada amb la presentació
dels projectes amb possibilitats
d’aplicació immediata a Andor-
ra que l’empresa està desenvo-
lupant per a l’optimització de
processos al sector públic i pri-
vat en matèria d’identitat digi-
tal, així com al sector sanitari.
En aquest darrer cas, el chief
tecnology officer de BTC Asses-
sors es va referir principalment
a la creació de la història clínica
encriptada i a un programa pro-
pi de gestió d’optimització de la
despesa i els recursos sanitaris:
“Andorra és un lloc ideal per
aplicar la tecnologia blockchain
a la sanitat perquè hi interve-
nen el sector públic i el privat,
i és perfecte per optimitzar els
processos”.
Una jornada exposa les oportunitats
de la tecnologia ‘blockchain’ al país
Un expert diu que la seva regulació permetria la projecció internacional
Tecnologia
Un moment de la jornada sobre ‘blockchain’, que va aplegar un nombrós públic.
jonaThan giL
Agències
andorra La veLLa

EXHIBICIÓi descobriment de la placa
al Bulevard de les Estrelles
dedicada a
TONI BOU,Multicampió del món de Trial
19 d’abril a les 18.30 h
a Fener Boulevard,
Carrer Maria Pla
Autor fotografia: Pep Segalés
Organitza:
col·labora:
El proper divendres, 20 d’abril,
tindrà lloc la quarta edició de
la Marató de donants de sang
organitzada per la Creu Roja
en col·laboració amb el Banc de
Sang i Teixits de Catalunya. La
jornada se celebrarà a la Sala
Àgora del Comú d’Andorra la
Vella. L’objectiu d’enguany és
arribar a les 500 donacions –“És
una fita que ens fa il·lusió”– o
com a mínim superar les 435
de l’any passat, va declarar la
consellera de Social, Ester Vi-
larrubla, en la presentació de la
Marató.
El secretari d’Estat de Salut,
Joan Antoni León, va fer una
crida perquè es participi en
aquest “gest altruista i solida-
ri”, i va anunciar que propera-
ment Andorra signarà un acord
amb el Govern espanyol per a
la provisió de sang, semblant
al conveni que el país ja té amb
França.
El director general de la Creu
Roja, Jordi Llansó, va detallar el
programa d’activitats previstes
per a la Marató que es desenvo-
luparan de les deu del matí a les
deu del vespre. Un conjunt de
propostes adreçades a totes les
edats. Hi haurà una exhibició
de vehicles antics, es disposarà
d’una zona infantil en la qual
es faran jocs, tallers i activitats
educatives. A les deu del ves-
pre, se sortejaran deu entrades
per al partit que disputarà el
BC MoraBanc amb el Monbus
Obradoiro el 28 d’abril. Precisa-
ment, els jugadors del BC Mora-
Banc firmaran autògrafs i fotos
el divendres a la una. Durant tot
el matí es podrà tastar xocolata
desfeta. A la tarda hi haurà una
xerrada i una classe magistral
de la doctora Sonsoles Hernán-
dez, fundadora de Traïnsplant,
plataforma que engloba tota la
informació referent a l’exercici
físic per a persones amb malal-
tia crònica o trasplantament.
La colla de Castellers d’Andorra
deixarà veure en viu i en directe
els seus assajos. La Marató es
tancarà amb un tastet de piz-
zes i un espectacle pirotècnic
(21.30 hores).
D’altra banda, quan se li va
preguntar sobre els projectes de
llei per regular la reproducció
assistida i la donació d’òrgans,
cèl·lules mare, teixits i sang,
León va explicar que els tex-
tos s’estan acabant de redactar
i s’espera que en les properes
setmanes estaran enllestits per
presentar-los i entrar-los a trà-
mit parlamentari. Pel que fa a
la regulació legal de la donació
d’òrgans, cèl·lules mare, teixits
i sang, va dir que fonamental-
ment segueix la normativa co-
munitària per establir el marc
legal perquè Andorra pugui dis-
posar “a llarg termini” del seu
propi banc de sang i teixits, i
s’hi puguin fer extraccions d’òr-
gans i trasplantaments. Quant
a la radioteràpia, León va re-
marcar que “s’estan valorant els
diferents escenaris”.
La quarta edició de la
Marató de sang vol arribar
a les 500 donacions
Serà el divendres, 20 d’abril, durant dotze hores a la Sala Àgora del Comú
Andorra la Vella
En la passada edició de la Marató de sang es van aconseguir 435 donacions.
jonAthAn gil
M.P.A.
AndorrA lA VellA
el projecte de llei
sobre donació
d’òrgans, enllestit
abans de l’estiu

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Dilluns a les sis del matí per-
sonal de l’àrea de Conserva-
ció i Explotació de Carreteres
(COEX), amb l’ajuda de dues
màquines equipades amb tur-
bines, van iniciar els treballs a
la carretera CS-340 –més cone-
guda com la del Coll d’Ordino–
per netejar la neu acumulada
durant aquest hivern i principis
de primavera, amb l’objectiu
de reobrir-la al trànsit rodat a
finals de setmana. Tal com van
informar des del COEX, aquest
any s’han fet servir dues màqui-
nes en lloc d’una com l’hivern
passat, a causa dels importants
gruixos de neu que hi ha en al-
gunes zones de la carretera,
sobretot les més obagues. En
general, els gruixos són d’entre
1,20 i 1,50 metres, però hi ha
trams amb gairebé dos metres,
fet que representa més del do-
ble d’acumulacions que fa un
any. Llavors, la carretera es va
obrir l’11 d’abril.
Tot i això, pràcticament va
quedar neta tota la carretera
després de la jornada de fei-
na del COEX de dilluns. Ahir,
va informar el cap d’àrea del
departament, Jordi Garcia, es
va acabar la feina de turbinar i
d’eliminar el prop d’un pam de
gel que s’acumulava a la calçada.
Aquest es va rascar amb pales
i s’hi va tirar sal. La tasca final
serà revisar tota la carretera
per acabar de netejar petites
esllavissades de terra i branques
caigudes. Si les temperatures no
varien, es podrà obrir a finals
de setmana o, com a màxim, a
principis de la vinent, va garan-
tir Garcia, sempre que el Comú
d’Ordino en doni el vistiplau.
Avui se celebra la junta de Go-
vern a la corporació i la valida-
ció entra dins l’ordre del dia.
Garcia també va dir que, si se-
gueix el ritme d’inversió del Go-
vern, en uns quatre o cinc anys
la carretera no s’haurà de tallar
quan arribi la neu.
La reobertura de la carretera
coincideix amb la licitació d’un
nou tram d’obres a la CS-340,
corresponent a la quarta fase
del Pla d’actuacions que el Go-
vern porta a terme en aquesta
carretera i a la CS-240. Es tracta,
va explicar Garcia, de dos trams
entre el quilòmetre 9 i el punt
més alt de la via, de 154 metres
i de 158 metres de llargada, que
costaran al voltant de 200.000
euros. Si tot va com està previst,
les obres començaran a finals de
maig i s’allargaran fins a finals
d’agost, amb diversos moments
en què hi haurà pas alternatiu
de vehicles. Les tasques a desen-
volupar són reposar els murs de
sosteniment, actuar en passos
d’aigua i drenatges, i canviar les
barreres laterals de seguretat
per les de fusta que ja tenen els
trams on s’ha actuat. Pel que fa
a la carretera de Montaup, per
a aquest estiu el Govern no ha
licitat cap obra, tot i les deman-
des del COEX.
El Pla d’actuacions té com a
objectiu deixar les dues carre-
teres operatives i segures per
estar obertes tot l’any (després
ja és decisió dels comuns fer-ho
o no). Fins al 2014 s’han in-
vertit 1,2 milions a la CS-340
(229.000 l’any passat) i 770.000
euros a la CS-240, sense comp-
tar el que s’hi destinarà aquest
2018. En distància, s’ha actuat
en 1.400 metres a la banda d’Or-
dino i en 920 metres a la banda
de Canillo. La ràtio del cost de
reparar aquestes dues carrete-
res se situa en els 850 euros per
metre, aproximadament.
Pel que fa a la carretera de
Mountaup, la CS-240, ja està
neta i s’ha actuat poc des del
COEX, ja que hi toca més el sol.
La carretera del Coll d’Ordino s’obrirà
al trànsit cap a finals de setmana
En alguns trams s’hi van acumular gruixos de neu de 2 metres, més del doble que l’any passat
Infraestructures
Agències
andorra la vella
Treballs de neteja de la carretera CS-340 del Coll d’Ordino, per a la seva obertura.
agèncIes
Trobada
Vint empreses franceses van
participar ahir en un works-
hop organitzat per l’Andorra
Convention Bureau (ACB) a
París amb l’objectiu de pro-
moure el Principat com a
destí de turisme de negocis.
L’acte, que va comptar amb
la presència de l’ambaixadora
d’Andorra a França, Cristina
Rodríguez, va començar amb
una presentació del país a càr-
rec del director de Producte i
Nous Projectes d’Andorra Tu-
risme, Enric Torres. En l’ex-
posició, es va destacar l’oferta
MICE (reunions, incentius,
conferències i exhibicions) de
la destinació, la qualitat de les
infraestructures i la capacitat
hotelera per acollir aquests
esdeveniments. A més, els
membres de l’ACB que hi van
participar van donar a conèi-
xer l’oferta de cada empresa
i van mantenir trobades amb
els representants de les dife-
rents empreses franceses. Hi
van participar una trentena
de persones de vint empreses
franceses del sector farma-
cèutic (els laboratoris Pierre
Fabre), esportiu (Grup Inte-
resportilaFederacióFrancesa
d’Esports Adaptats), telefònic
(SFR i Orange) i d’alimentació
(Danone), entre d’altres.
Andorra es
promou com a
destí de turisme
de negocis
Redacció
andorra la vella
avui la junta de
govern dona el
vistiplau a l’obertura
de la carretera
La dietista Maria Josep Ros-
selló obre avui una nova edició
del cicle de xerrades per a la
gent gran, a les sis de la tarda,
a la Casa Pairal d’Ordino. La
conselleria de Benestar Social
ha programat dues sessions a
la primavera i dues a la tardor,
obertes a tothom. Les temàti-
ques són diverses i van dirigi-
des a incrementar la qualitat
de vida de les persones grans i
a tractar algunes de les dolèn-
cies i patologies més comunes
en edats avançades. Menjar bé
i beure per tenir energia és el tí-
tol escollit per l’experta, que
repassarà alguns dels aliments
que contribueixen a reforçar la
memòria i donar energia per
fer front als dèficits propis de
l’edat. Rosselló farà èmfasi en
la importància de beure líquids
per tenir el cos ben hidratat i els
beneficis que això comporta.
La dietista Maria Josep Rosselló
obre el cicle de xerrades a Ordino
gent gran
La gent gran d’Ordino gaudirà enguany de quatre conferències.
agèncIes
Agències
ordIno

SETMANADE LA
CREATIVITAT
del 16 al 21
d‘abril
Cultura Andorra la Vella
Andorra
la Vella
FITNESS
CREATIUEntrena la teva creativitat cada dia
Conferència gratuïta de
Sílvia Sivera, creativa publicitària
Dimecres 18 d’abril, 20 h
Centre Cultural La Llacuna
La creativa publicitària, doctora per la URL i professora de creativitat al
grau de Comunicació i al de Disseny i creació digitals de la UOC, Sílvia
Sivera oferirà idees per exercitar el nostre múscul creatiu i aprendre
tècniques per a pensar lateralment en qualsevol àmbit de la nostra vida.
Consulta el programa a www.andorralavella.ad
Participació
El Comú de Sant Julià de
Lòria posa en marxa un nou
canal de participació ciuta-
dana. Es tracta d’un lloc web
que neix amb l’objectiu de co-
nèixer l’opinió dels veïns de
la parròquia sobre diversos
temes d’interès. El web té
format d’enquesta i permet
donar veu al poble i copsar
l’estat de Sant Julià a través
de l’opinió dels ciutadans.
Amb aquesta campanya, el
Comú vol facilitar als lau-
redians el plantejament de
propostes i iniciatives, però
també vehicular queixes i
conèixer l’opinió de la pobla-
ció perquè cada conselleria
i l’equip comunal en el seu
conjunt puguin desenvolu-
par millor la seva tasca de
gestió al capdavant del con-
sistori. Els participants en-
tren en el sorteig d’un àpat
per a dues persones a un dels
restaurants de la parròquia.
El Comú crea
un nou canal
per donar veu
als lauredians
Redacció
andorra la vella
Bombers
Els bombers van rescatar
ahir al matí un gos que havia
caigut per un forat d’uns 20
metres de profunditat que es
troba en un mur de formigó.
La mascota, però, només va
caure fins a uns set metres,
segons va explicar el cos de
bombers. Una veïna del Pas
de la Casa, que havia sortit
a passejar amb el gos, va tru-
car als bombers per comuni-
car que l’animal havia caigut
per un forat cap a les dotze
del migdia. En un principi,
s’hi van desplaçar tres bom-
bers del parc del Pas, però
després van demanar ajuda
a dos membres del Grup de
Rescat de Muntanya, que es
van introduir dins del forat
per treure l’animal, que fi-
nalment va ser recuperat en
perfectes condicions. El forat
on va caure el gos està situat
en una corba, just abans d’ar-
ribar al Pas de la Casa.
Rescatat un gos
que va caure
en un forat
de 20 metres
Redacció
andorra la vella
Cobles, pasdobles i una barreja
de música contemporània amb
flamenc. Aquests són alguns
del estils artístics que aquells
que ho vulguin podran gaudir
el proper dissabte, 21 d’abril,
a partir de les vuit del vespre,
al vestíbul del Centre Cultural
i de Congressos de Sant Julià
de Lòria. La parròquia torna a
acollir la celebració de la Feria
de Abril i ho farà amb música
en directe, ball i degustació gas-
tronòmica típica de les terres
del sud d’Espanya, en un espai
que es prepararà expressament
per acollir les actuacions artís-
tiques i deixar espai per moure
l’esquelet. “Totes les actuacions
es faran amb base flamenca,
però amb incorporació d’altres
elements que, combinats, pro-
porcionen un gran espectacle
del qual la gent gaudeix”, va
explicar el president de l’asso-
ciació Al-Andalus, Francisco
Amat, entitat que organitza la
festa. Els assistents també po-
dran gaudir de múltiples tapes
i la beguda típica, el rebujito. La
Feria, oberta a tothom, preveu
un aforament màxim de 200
persones, per motius de segu-
retat, i s’allargarà fins a les dues
de la matinada. “Una festa per
ballar, cantar, no serà una festa
d’exposició”, va remarcar. Se-
gons va apuntar Amat, fa més
de 25 anys que la Feeria se ce-
lebra al Principat i que pretén
acostar les tradicions a aquells
que estan lluny de les seves ter-
res, però també a aquells que
les vulguin conèixer. La festa
s’emmarca dins dels actes de la
setmana de Sant Jordi. El 25
d’abril tindran lloc a Sant Julià
les segones jornades literàries.
La celebració de la Feria de Abril
torna a la parròquia laurediana
El vestíbul del Centre Cultural i de Congressos l’acollirà el dissabte, 21 d’abril
Festes
Francisco Amat, d’Al-Andalus, i la consellera Meritxell Teruel en la presentació, ahir.
agències
Agències
andorra la vella

Pirineus
Els equips de rescat dels Mossos
d’Esquadra i els Bombers de la
Generalitat van recuperar ahir
les restes de les dues persones
que van quedar sepultades per
l’esllavissada de dilluns al mig-
dia a Castell de Mur, al Pallars
Jussà, quan el despreniment
de roques es va emportar el
cotxe en què circulaven per la
LV-9124. Un cotxe fúnebre es
va endur els cossos de les dues
víctimes mortals cap a les 17.30
d’aquest dimarts. Tot apunta
que es pot tractar dels pares
de l’alcalde de Sant Esteve de
la Sarga (el Pallars Jussà), però
caldrà esperar els resultats de
l’autòpsia per confirmar-ho.
Els equips d’emergències no
van començar a treballar fins
al migdia d’ahir, quan un equip
de geòlegs va donar el vistiplau,
després d’analitzar la zona. El
volum de l’esllavissada, d’unes
50.000 tones de material, va fer
molt complicades les tasques de
rescat, que van comptar amb la
participació d’una unitat canina.
Els treballs es van centrar on
es van trobar restes del vehicle,
en una zona d’uns 40 m2
, i van
ser bàsicament manuals, tot
i que per moure grans blocs de
pedres han disposat d’una mà-
quina excavadora. L’esllavissada
es va emportar 20.000 m3
de
materials.
Un cop recuperats els cossos
sense vida dels dos ocupants del
vehicle, un camió grua va recu-
perar el cotxe completament
esclafat i una grua se’l va endur
del lloc. Tot seguit es van co-
mençar a retirar les unitats dels
Bombers i els Mossos desplaça-
des a la zona i, poc després de
les sis de la tarda, ja no quedava
ningú a la zona.
La carretera segueix tallada,
ja que els treballs per retirar to-
tes les roques que hi van caure
està previst que s’allarguin dies.
És la via d’accés als nuclis de
Moror i Sant Esteve de la Sarga,
així que, temporalment, s’habi-
litarà una pista forestal perquè
els pocs veïns d’aquests nuclis
i els serveis d’emergències hi
puguin transitar. A Sant Esteve
de la Sarga només hi vivien els
dos veïns que previsiblement
van ser sorpresos per l’esllavis-
sada quan tornaven del mercat
setmanal de Tremp. A Moror hi
viu una família que, mentre l’es-
llavissada duri, haurà de portar
el fill per aquesta pista forestal
fins a Cellers per poder agafar
el transport escolar en aquest
punt.
L’esllavissada va emportar-se
també l’església de l’Espluga de
Mur, construïda a la Roca. En
aquest indret fa una cinquante-
na d’anys hi va haver un despre-
niment i va ser aleshores quan
els últims veïns van abandonar
el poble.
Recuperen els cossos de les dues
víctimes de l’esllavissada de dilluns
Tot indica que pot tractar-se dels pares de l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà)
Castell de Mur
Agències
Castell de Mur
Aquest és l’estat en què va quedar el vehicle on anaven les dues víctimes mortals de l’esllavissada.
agènCies
L’os Goiat, alliberat al Pallars
en el marc del programa Piros-
life l’any 2016, hauria mort una
euga el passat cap de setmana a
Bausen (la Vall d’Aran), poques
setmanes després de sortir
del cau d’hibernació situat en
aquesta comarca del Pirineu.
L’animal va ser localitzat a la
zona on hi va haver l’atac, en-
tre el 14 i el 15 d’abril, gràcies
al collar que porta amb senyal
GPS. Tècnics del Conselh Gene-
rau d’Aran es van desplaçar fins
al lloc dels fets per documentar
els danys, buscar excrements
i altres rastres de l’os. A més,
també han instal·lat càmeres
automàtiques per poder foto-
grafiar-lo en cas que tornés.
Aquest és el segon atac de Go-
iat que hi ha al municipi aranès
durant aquest any, ja que fa
unes tres setmanes va provo-
car danys a dos ruscos. En els
darrers cinc dies el mateix os
podria haver protagonitzat un
altre atac en territori francès.
L’os Goiat, alliberat al Pallars el
2016, mata una euga a Bausen
Medi ambient
L’euga que va ser atacada per l’os Goiat.
agènCies
Agències
bausen
els treballs es van
centrar a la zona on
es van trobar restes
del vehicle
la seu d’urgell
Els urgellencs –tant a títol
individual com en repre-
sentació d’alguna entitat de
la ciutat– han fet arribar a
l’Ajuntament un total de 302
propostes al procés partici-
patiu que es va obrir el pas-
sat 4 d’abril, amb l’objectiu
de decidir en què invertir
100.000 € del pressupost
municipal del 2018. D’aques-
tes 302 propostes, els veïns
n’han aportat 192 de noves,
mentre que les 110 restants
són propostes triades en-
tre les 7 ja formulades pels
mateixos equips tècnics de
l’Ajuntament de la Seu. Anna
Vives, tinent d’alcalde de
Participació Ciutadana, s’ha
mostrat satisfeta amb el re-
sultat d’aquesta primera fase,
“ha augmentat significativa-
ment la participació a l’hora
de fer propostes respecte a
l’edició passada. Observem
que ha estat un encert el fet
d’incloure propostes elabora-
des pels tècnics municipals,
ja que han tingut molta ac-
ceptació”. “De moment, el
primer aspecte deliberatiu
inclòs com a novetat en el
procés ha resultat positiu”,
afegeix Vives. A la segona
fase del procés, que s’allarga-
rà fins al 10 de maig, tindrà
lloc la valoració tècnica i eco-
nòmica de les propostes no-
ves, a càrrec d’una comissió
de personal tècnic municipal.
El pressupost
participatiu
aplega 302
propostes
Redacció
la seu d’urgell

Cultura
Va ser una de les estrelles de
l’últim saló de Barcelona, que és
com parlar de la Champions. Hi
celebrava el 45è aniversari de Su-
perlópez, el superheroi més cafre
que ha parit el còmic espanyol. I
les cues van ser quilomètriques.
Doncs Joan Pieras, l’ànima de
l’ARCA, se les ha manegat per
tenir-lo a la 22a edició de la Mas-
sana Còmic, del 27 al 29 d’abril a
les Fontetes. I en el format íntim
a què ens té acostumats. Par-
lem òbviament de Juan López
Fernández, àlies Jan, que com-
pareixerà amb El castillo encan-
tado, la segona aventura de Don
Talarico i un autèntic incunable:
data del 1971, els originals s’ha-
vien perdut i, a partir d’un joc de
fotocòpies, Jan ha redibuixat les
43 planxes de les estrambòtiques
aventures d’aquest èmul del Cid
en versió trash. Una excusa com
qualsevol altra per plantar-li al
davant l’àlbum de Superlópez
perquè ens l’il·lustri, és clar.
Però la millor notícia és que
Jan és tan sols l’il·lustre veterà
d’un cartell que –com ja haví-
em avançat– encapçala Ruben
Pellejero amb Equatoria, la sego-
naaventurad’aquestanovaèpoca
de Corto Maltés que l’il·lustrador
badaloní i el guionista Juan Díez
Canales van estrenar fa tres cur-
sos amb Sotaelsoldemitjanit. Les
altres novetats estrictes del car-
tell són Bernet –aquí baix, més
informació– i el valencià Alfonso
Font, un clàssic de la historieta
espanyola (Clarke & Kubrick) que
compareix amb la integral d’Helo-
ïse de Montfort: al mercat francès
va arrasar. I no deixem la bande
dessinée perquè l’ambaixada fran-
cesa s’ha apuntat en aquesta edi-
ció del saló amb Tito, el pare de
Tendre Banlieu, que s’estrena a
la Massana amb la sèrie que l’ha
convertit en clàssic i que desfilarà
perlesaulesdelssistemesfrancès
i andorrà.
El toc èpic el posarà Car-
los Puerta amb Barón Rojo, hi-
perrealista i polèmic biopic del
celebèrrim aviador alemany de
la I Guerra Mundial –atenció: el
21 d’abril farà 100 anys que va
ser abatut–, mentre que un altre
il·lustre veterà –el barceloní Jo-
sep Maria Beroy, el pare del Dr.
Mabuse i un sospitós habitual de
revistes històriques com Rambla
Creepy, Cimoc, Zona 84 i Cairo–
presentarà A la sombra del convoy,
inspirat en episodi real de l’Holo-
caust. Completen el cartell el sa-
ragossà Álvaro Ortiz (Rituales) i
l’últim talent local, Marc Huguet,
a qui probablement coneguin per
la sèrie Cynara, que va publicar al
7 Dies. El valencià Álvaro Pons,
guru de la crítica espanyola des
del blog La cárcel de papel, posarà
la nota acadèmica en l’habitual
conferència de la SAC.
Jan i Torpedo, al saló del Corto
El pare de Superlópez compareixerà amb les planxes de ‘Don Talarico’, un incunable del 1971 que es creia perdut
La Massana Còmic
A. Luengo
La Massana
El cartell del saló el firma aquesta edició José María Beroy, que compareix amb ‘A la sombra del convoy’; a la dreta, Corto Maltés a ‘Equatoria’ i Don Talarico, de Jan.
iL·LustraCió: josep Maria beroy iL·LustraCió: ruben peLLejero
iL·LustraCió: jan
avui probablement no passaria pel sedàs
d’una certa censura disfressada de
croada antimasclista,però Clara de noche
es va convertir en un dels personatges
icònics d’El Jueves, que és molt dir,
entre el 1992 i el 2015, que són els
anys oficials del naixement i traspàs de
la criatura més cèlebre de Bernet. I això
també és molt dir, perquè l’il·lustrador
barceloní és el pare d’una colla de
clàssics de la historieta espanyola, des
de Custer a Kraken, Tex, Ivan Piire, Sarvan,
Cicca Dum-Dum i, naturalment, Torpedo
1936. Doncs el museu del còmic –a les
Fontetes,perquè no hi hagi dubte– exposa
des d’avui mateix i fins al 2 de juny una
col·lecció d’originals amb totes aquestes
bestioles... i altres curiositats, com ara
una versió de Nighthawks, el celebèrrim
oli d’Edward Hopper; una planxa de
batman, que bernet també ha il·lustrat;
un homenatge a l’Spirit de Will eisner
amb torpedo tustant –glups– el cul d’una
pin-up i, en fi, les il·lustracions per a una
versió de 1.280 almas, de jim thompson.
Com la resta dels autors, bernet serà a
la inauguració, el 27 d’abril, i l’endemà
firmarà exemplars de la seva obra.
i d’aperitiu, Clara de noche
Joan PIeras, l’ànima de l’ARCA i del saló, amb una Clara gegant que s’exposa a les Fontetes.
jonathan giL

cultura18 Dimecres, 18 D’abril Del 2018
Davant d’un trasplanta·
ment, tota la resta és secun·
dari. Inclosa la presentació
d’un primer llibre.
Òbviament, la salut és el
principal. Sense salut poca cosa
es pot fer. Però em feia tanta il·
lusió, la presentació... En tenia
tantes ganes! Però és possible
que dilluns sí que pugui firmar
a la plaça del Poble.
De totes formes, Paradís
d’ombres li ha portat sort.
Sens dubte. Abril és el meu
mes: primer llibre i ronyó nou.
No em queixo.
Feia dos anys que esperava
un ronyó. Quan li van dir,
que en tenien un de disponi·
ble?
Dimecres. Trucada a les deu
del matí: “Quan trigaries a ar·
ribar a Bellvitge?” A la una del
migdia m’hi plantava i a les set
entrava al quiròfan. Tot plegat,
amb una precisió mil·limètrica.
El més difícil serà en enda·
vant estar a l’altura d’aquest
debut espectacular.
Segurament. Però en cap mo·
ment vaig pensar que guanyaria
res. I molt menys el Fiter i Ros·
sell. Mentre l’escrivia –primer
de tot, l’escaleta amb les fitxes
dels personatges, un procés que
es pot allargar mesos– estava
completament imbuïda de la
història, de l’univers que havia
creat. I no hi veia res més.
Així que escaleta: no és vostè
dels que escriu a raig.
Així m’ho van ensenyar a
l’Ateneu. Si no, és molt fàcil di·
vagar, perdre el fil del que volies
explicar. No crec que sigui un
bon mètode, escriure a raig. So·
bretot, quan comences.
Paradís d’ombres és una
novel·la negra amb assas·
sí en sèrie incorporat. De
quants cadàvers estem par·
lant, en total?
Cinc, començant pel del
batlle Tomàs Baró.
I què tenen en comú?
Que tots són personal de la
Justícia: oficials, administra·
tius i –ja ho hem vist– batlles.
Modus operandi: com mo·
ren, les seves víctimes?
Cadascun d’una manera dife·
rent: un a trets; l’altre el decapi·
ten; un tercer apunyalat...
S’hi recrea?
He intentat explicar·ho amb
un cert detall, de forma fide·
digna, i amb un ritme àgil, amb
un equilibri entre la descripció i
l’acció. Però ja et dic que la meva
intenció era escriure una novel·
la trepidant.
Trepidant, vol dir un mort
cada 50 pàgines?
Més o menys.
On es perpetren, els assassi·
nats? A la Batllia?
Tots, no. Però quasi tots.
Un edifici amb malastrugan·
ça?
Un edifici que no té segure·
tat. I això li dona a l’assassí mol·
ta llibertat de moviments.
Els polis de ficció quasi mai
no treballen sols. Acostu·
men a tenir un ajudant.
Frank Moix té un cap, el Se·
bastià Torra, i un company lle·
ial, Bruno Ferreira. Després hi
ha Lluís Costa, a qui diuen el
Sinatra i amb qui té una relació
més... espessa.
Hi ha polis existencials, com
Andreu Boix; polis que no
passen del metre i mig, com
Camille Verhoeven; i polis
feliçment casats i emmaina·
dats, com el comissari Kos·
tas. L’inspector Moix, quina
gràcia té?
Frank és sobretot un paio
valent, li encanta la seva feina
però sap viure: és un faldiller
com una casa de pagès i, quan
necessita desfogar·se, agafa el
4x4 i s’enfila per les nostres car·
reteretes.
A què atribueix el boom de la
novel·la negra en un país idíl·
lic com és el nostre?
Té molts lectors, per comen·
çar. I els suecs en tenen molta
culpa, d’això. Ens agrada que
ens plantegin casos, sobretot
si hi ha morts, i intentar resol·
dre’ls. També que ens enganyin,
és clar, i que ens sorprenguin.
I vostè, també és negra?
N’he sigut una devota lecto·
ra tota la vida. Un assassinat als
carrers de Malmo té ganxo, gla·
mur, no diré que no. Però, per
què no ho ubicar·ho a Andorra?
I això és el que em vaig propo·
sar amb Paradís d’ombres.
Hi ha qui s’estranya que amb
les nostres muntanyes i amb
la nostra claustrofòbia tin·
guem una criminalitat tes·
timonial, com per fer bonic.
Les estadístiques són les que
són: crims de sang, ben pocs.
Però he intentat parlar de l’al·
tre costat no de la lluna, sinó
del paradís que de vegades pot
semblar Andorra per a un ull
inexpert. El nostre país també
té les seves misèries, les seves
clavegueres, la seva porqueria.
Com tots.
Ja que apunta, acabi de dis·
parar: quines misèries, i
quines clavegueres?
Em refereixo a certes mane·
res de fer. Un dels personatges
de la novel·la –Júlia Baró, ger·
mana del primer mort– encar·
na aquesta supèrbia que molts
ens hem trobat en alguna oca·
sió, i que despatxa l’inspector
amb aquella frase estupenda:
“Vostè no sap qui soc jo!”. Com
volent dir: si insisteixes agafo
el telèfon i et cau el món a so·
bre.
Entre els novel·listes ne·
gres, a quina raça pertany:
a la nòrdica, a la ianqui, a
l’anglesa?
M’ho cruspeixo tot. Última·
ment he llegit molt els suecs,
però sempre acabo tornant a
Chandler. Aix, El llarg adeu!
Pretensions de ser la Donna
Leon del Pirineu? Vaja, si
reincidirà en el gènere.
Ja ho estic fent. A la pròxima
novel·la hi haurà encara més
morts. I a Encamp!
“Andorra també té la seva porqueria,
les seves misèries i clavegueres”
No hi va poder ser, en la presentació de ‘Paradís d’om-
bres’ ahir a La Puça. La guanyadora de l’últim premi Fi-
ter i Rossell es recupera del trasplantament de ronyó a
què es va sotmetre la setmana passada.Això sí, dilluns
que ve es veu firmant a la plaça del Poble exemplars
d’aquest thriller amb què debuta l’inspector Frank Moix.
Núria Gras, novel·lista
A. Luengo
aNdorra la Vella
l’abril està resultant
el meu mes: primer
llibre i ronyó nou; no
em queixo
L’edifici de la Batllia
no té seguretat; un
assassí hi tindria
llibertat de moviment
joNathaN Gil
Sant jordi
La diada de Sant Jordi a Es·
caldes arrencarà al migdia
amb un vermut de lletres i
l’espectacle Rock & Pot, amb
Joan Hernández, que pas·
sa pel sedàs folk poemes de
Martí i Pol (13.00). A partir
de les 17.30, sessió de firmes
ambJosepDallerès(Vuitanta-
dos dies d’ocubre), Núria Gras
(Paradís d’ombres), Ludmilla
Lacueva (Mort sota zero), Ma·
nel Gibert (Vertigen), Carles
Flinch i Marta Pons (Fogons
de salut), Pilar Burgués (Va-
cances de xics), Al·legra i Zoe
(6 peixos en un test), Joan Pe·
ruga (Últim estiu a Ordino), i
David Arrabal, Martín Blan·
co i Àlex Puig (El rumor de los
insectos por la noche). I, a la
biblioteca, La perdiu és de qui
la caça, espectacle poètic amb
l’actriu Ariadna Pastor i la vi·
ola de Laia Capdevila, i textos
de Les mil i una nits i el Deca-
meró (20.30).
Vermut, firmes
i espectacles
poètics a
Coprínceps
Redacció
aNdorra la Vella
literatura
El ministeri de Cultura co·
mença avui una campanya
per difondre el patrimoni li·
terari a través d’un centenar
de banderoles amb frases
d’autors del país que es pen·
jaran als fanals dels carrers i
places de les set parròquies.
Entre els autors triats hi ha
clàssics com Isabelle Sandy i
Esteve Albert i contempora·
nis com Antoni Morell, Albert
Salvadó, Joan Peruga, Albert
Villaró, Josep Enric Dallerès,
Àlvar Valls, Sergi Mas, Robert
Pastor, Ester Fenoll, Teresa
Colom, David Gálvez, Iñaki
Rubio, Manel Gibert, Mont·
serrat Canturri i Marta Deu.
A la capital les veurem a Prat
de la Creu, Príncep Benlloch i
elcentrehistòrici,perfer·nos·
en una idea, una de les de Mo·
rell, extreta de La neu adversa,
diuaixí:“Lesbutxaquesplenes
de boles blanques, de nafta
per matar l’arna”.
Patrimoni penja
cent banderoles
amb frases
d’autors locals
Redacció
aNdorra la Vella

Esports
Si mirem enrere, fa quatre
anys se’n va anar cap a casa
quan el projecte del CV An-
dorra prometia molt, però
gràcies a uns amics es va cre-
ar el CV Encamp. Ara aspiren
a la Superlliga 2. Sembla un
conte de fades...
Sí, és cert. Només fa quatre
anys de la creació del club, que
va començar amb Jordi Moreno
com a president, i és motiu per
estar-ne molt contents. L’evolu-
ció que ha fet l’entitat és molt im-
portant. Esportivament, estem
molt ben situats i cada cop més
reestructurats. A nivell de país,
ja comencem a sonar com el re-
ferent del vòlei nacional, i és tot
un orgull.
Esportivament, sembla que
sigui fàcil pujar quatre anys
consecutius, però la dificultat
amb què sempre es troben és
als despatxos...
Cert. El fet que el CV Encamp
hagi guanyat quatre lligues con-
secutives i hagi pujat de categoria
cada any sembla que vulgui dir
que els rivals són més dolents,
però mantenir el nivell i el rit-
me, sobretot en aquesta última
temporada a primera nacional
espanyola, ha estat molt lloa-
ble. L’entrenador, José García, ja
em deia que no era fàcil acabar
la competició regular com hem
fet, ja que hi havia molt de nivell.
Hem transmès que som el senti-
ment d’una família i que fem l’es-
forç tots junts. Entre tots portem
el pes de l’equip i això és nota.
Albira el CV Encamp a la
Superlliga 2 i un any més de
Borrego com a jugador, als
seus 36 anys acabats de fer?
[Somriu]. Sí, sí... Els anys que
facin falta. Com a jugador, estic
passant una situació força bona.
Físicament vaig tenir una hèrnia
discal i m’he de cuidar perquè a
la meva feina aixeco pes. Visito
més sovint el fisioterapeuta, però
si l’equip em necessita estic dis-
posat a ajudar. Soc competitiu.
M’agrada molt jugar a la selec-
ció i m’encantaria poder ser als
Jocs dels Petits Estats del 2021
a Andorra. Soc un sentimental,
aquest país m’ho ha donat tot.
Estic encantat que el vòlei conti-
nuï viu.
Va patir fa quatre anys per
la viabilitat del vòlei del país
quan va abandonar l’elit el CV
Andorra?
Sí, i tant. Aquell cop al vòlei –
més en concret, al CV Andorra–
va ser molt dur. Teníem un equip
molt bo però el patrocinador, tot
i haver-lo tancat, no va aparèixer
i va ser molt dur per a tots. Per
sort, s’ha revifat amb el Club Vò-
lei Valls d’Andorra, amb una fei-
na espectacular de Miqui Ripoll
i Isabel Ribault, amb les noies.
Després va sorgir el CV Encamp,
que va donar un plus de compe-
titivitat que potser li faltava, al
vòlei. Sí que és veritat que ara el
CV Andorra està treballant molt
bé amb la base i nosaltres també
hem començat. Són passos pe-
tits, però importants.
I crear un club en només qua-
tre anys no és gens fàcil.
No només això. Jo vaig arri-
bar a la presidència fa dos anys i
a la primera reunió que vaig tenir
amb el Comú d’Encamp per de-
manar subvenció em van dema-
nar que tingués equips de base.
Sense dubtar, vaig crear-los, i
al cap d’un any tinc setze nens i
nenes que entrenen al Complex
d’Encamp. Tot això em fa sentir
molt orgullós i amb ganes de con-
tinuar creixent. Això sí, necessi-
tarem més ajuda econòmica per
fer-ho, arribar a parròquies altes
i donar a conèixer el vòlei.
El projecte del CV Encamp té
futur?
Si mantenim la il·lusió, sí. Te-
nimunabonabarrejadejugadors
veterans i joves. Jo vull lluitar
pels joves jugadors que tenim i
tindrem perquè visquin el mateix
que vam viure alguns de nosal-
tres a l’elit del vòlei. Per mi, el
vòlei ha estat la meva vida. Llui-
tarem per ells i farem l’esforç tots
plegats. Ara el club està en una
bona situació econòmica amb pa-
trocinadors privats, però necessi-
ta també ajuda institucional.
50.000 euros per jugar a la
Superlliga 2 en cas que s’as-
soleixi l’ascens a les pistes...
D’on traurà els diners?
Soc optimista. En aquests
dos últims anys hem aconseguit
15.000 euros de patrocinadors
privats i també hem comptat
amb l’ajuda del Comú d’Encamp.
A partir de dilluns en parlem,
després de disputar les fases d’as-
cens a Pinto, i si ho aconseguim,
esportivament crec que trobaré
més recursos. Espero que les ins-
titucions ajudin el club, ja que el
portem persones amb família i
feina pròpia. Tirem endavant un
club i, a més, duem el nom del
país arreu d’Espanya. Som cons-
cients que els resultats que hem
aconseguit durant aquesta tem-
porada han de fer que se’ns res-
pecti una mica.
Que piqui portes en busca de
suports qui és president i ju-
gador de l’entitat al mateix
tempséscuriós...Moltcuriós.
Sí. Fa uns dies que estic par-
lant amb els organitzadors de
les fases finals a Pinto i són coses
que costen, però soc una perso-
na amb molt de sentiment i hi
ha moments en què em costa
controlar-me. Vull que tothom
estigui content i estic pendent de
tot. Com que faig de president,
m’agrada que al club li vagi bé.
Estrenarem equipacions per a les
fases d’ascens. Estem en un mo-
ment dolç i ho hem d’aprofitar.
Donar-ho tot a la pista.
Borrego, com a president,
busca patrocinadors, i els
jugadors paguen coses de la
seva butxaca. No és fàcil.
No ho és pas. Recordo que te-
níem un partit a Mallorca i era
per Setmana Santa i el club no
podia pagar tot el desplaçament.
Els jugadors ho van entendre i
hi van aportar el 50% del viatge.
Vam guanyar el partit i vam aca-
bar primers. Tot aquest compro-
mís no es paga amb diners. Som
una família i, si un paga, paguem
tots. Tots som iguals. Si pugem a
la Superlliga 2, espero que ens es-
talviem pagar el dinar i tenir una
furgoneta per poder viatjar tots
junts sense els cotxes particulars.
Què aporta José García com a
entrenador?
Per mi, és una persona molt
especial, som molt amics. A la
pista, però, m’esbronca i em dona
ordres com a qualsevol altre. Ens
ha aportat moltíssim per arribar
a les fases finals i a nou punts
del segon classificat. En sap molt
de vòlei i estic molt content de
comptar amb ell. Tant si l’equip
puja com si no, té la plaça garan-
tida fins quan vulgui.
Els presidents, normalment,
fan una promesa si aconse-
gueixen l’ascens. Quina fa
vostè?
Convidar-vos a tots a una bar-
bacoa gran, amb tota la gent que
ens ha donat suport. A nivell per-
sonal, estic passant per un mo-
ment complicat perquè ha mort
un familiar i estic amb ganes
d’agrair coses.
No li ha passat mai pel cap
unir esforços amb el CV An-
dorra?
En el seu moment, quan vaig
entrar de president, vaig par-
lar amb Lluís Hillaire per veure
si podíem fer coses junts, com
convenis per ajudar-nos mútua-
ment, però la resposta no va ser
la que jo esperava i vaig decidir
que el camí del CV Encamp seria
el mateix que el de la federació.
Joapostaréperlagentqueaposti
pel vòlei i que vulgui créixer.
“A nivell de país ja comencem a sonar
com el referent del vòlei nacional”
Javi Borrego formava part de la plantilla del Club Vòlei Andorra. Aquell
projecte d’alta volada que va morir després de la desaparició del patroci-
nador pactat pel tècnic de l’equip, Lluís Hillaire. El vòlei del país va tocar
fons, però un grup d’amics van crear el Club Vòlei Encamp. Actualment,
Borrego n’és el màxim mandatari i també jugador. En només quatre anys
ja aspiren a ascendir a la Superlliga 2. Un projecte modest sense límits.
Entrevista a Javi Borrego, president i jugador del Club Vòlei Encamp
Víctor Duaso
andorra la VElla
Hem transmès que
som el sentiment
d’una família i que
fem l’esforç tots junts
Si assolim l’ascens,
soc optimista per
trobar els recursos
econòmics
faCEBook JaVi BorrEgo

Diari del 18 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (11)

Similar to Diari del 18 d'abril del 2018

Similar to Diari del 18 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 18 d'abril del 2018