Diari del 09 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 9 D’abril Del 2018 núm. 3.531 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
El deure moral
david murias
Filòsof
Reivindicacions i
celebracions
meritxell
mateu
Assessora d’empreses
DaNIEl aRENy
El baix ús de les plataformes de contractació
dificulta la valoració en línia dels apartamentsavuI és NOtícIa pàgina 3
El consum d’aigua creix fins
a 217 litres per habitant i dia
Es trenca la tendència a la baixa i només Escaldes-Engordany i la Massana redueixen l’ús d’aquest recurs
aNDORRa pàgina 7
Cantada de Caramelles a sant Julià
cultuRa pàgina 17
ENtREvIsta a
jordi olivé
pàgines 8 i 9
“la majoria
dels casos
de menors en
risc són per
negligència
dels pares”

2 Dilluns, 9 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu trastienda en
català?
Es diu rebotiga.
Té la caixa forta a la rebotiga.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 14 de març. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
TOMÀQUET CANARI
0,75€/Kg0,99€
OREO
galetes farcides de crema 220g
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
SETMANA MOLT INESTABLE AMB FRED D’HIVERN
En els propers dies, les borrasques seran molt actives i,
a mitja setmana, ens duran nevades a cotes baixes. Les
temperatures baixaran molt. Avui, el cel estarà cobert i hi
haurà precipitacions febles al matí. A la tarda, la inestabi-
litat augmentarà, amb un descens de les temperatures i
cota de neu de 1.600 a 1.200 metres. El vent bufarà del
sud-oest moderat. Que tinguin un BonDia.
Avui 12
7
5
3
1
0
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
màx.
màx.
dimarts
dimecres
Canillo
-1/8
Pas de la Casa
-5/4Encamp
1/10
Ordino
0/9
La Massana
1/10
Escaldes - Engordany
3/12
Andorra la Vella
3/12
Sant Julià de Lòria
4/13
La Seu d’Urgell
5/14
Puigcerdà
-2/8
L’Ospitalet
-2/7

3Dilluns, 9 D’abril Del 2018
Avui és notícia
Per poder-se inscriure al registre
d’habitatges d’ús turístic (un aspecte
obligatori), els apartaments hauran
de disposar d’una superfície mínima
de 24 m2
i els dormitoris hauran de
tenir porta i finestra amb llum natural i
ventilació directa a l’exterior. A més, un
altre dels requisits mínims que hauran
de complir per inscriure’s al registre
serà tenir una plaça d’aparcament
garantida en el mateix edifici o bé a
una distància màxima de 500 metres.
També hauran de destinar un mínim
de 8 m2
per persona i disposar d’una
sala de bany completa per cada sis
places de capacitat. Els estudis, però,
encara que superin els 40 m2
i tinguin
més d’un bany, seran sempre per a un
màxim de cinc places. Així, s’accepten
fins a quatre places als dormitoris i un
màxim de dues places al saló menjador
i només un sofà-llit. En els habitatges
d’un sol dormitori, hi podrà haver fins
a tres places al menjador i només un
sofà-llit. El reglament de funcionament
del registre d’habitatges d’ús turístic i
d’empreses de gestió d’habitatges d’ús
turístic estableix, a més, que en tots els
casos es prohibeixen llits, sofàs, sofà-llit
i lliteres en els rebedors, passadissos
i zones de pas. Als estudis s’accepten
els espais cabina, sempre que no hi
hagi cap porta.
El registre té per funció inscriure
els apartaments i empreses gestores
autoritzades, les inspeccions,
expedients, resolucions, eventuals
sancions i, si escau, la categoria. També
permet identificar-ne el propietari i
conèixer les característiques físiques de
l’habitatge; saber si és explotat pel seu
titular o per una empresa; determinar
la superfície destinada a habitatge d’ús
turístic dins d’un edifici; i determinar la
composició del parc immobiliari de cada
propietari i de cada empresa gestora.
Els apartaments tenen un termini d’un
any per sol·licitar la inscripció al registre.
Els HUT hauran de tenir almenys 24 m2
de
superfície i un aparcament a 500 metres
De la mateixa manera que es
durà a terme amb els hotels,
l’avaluació de la reputació en lí·
nia s’introduirà com a element a
tenir en compte en la classifica·
ció dels apartaments o habitat·
ges d’ús turístic (HUT), segons
la nova denominació. Tot i així,
l’esborrany de reglament regula·
dor de la classificació dels HUT
elaborat pel Govern assenyala
que la utilització de les valora·
cions en línia no serà immedia·
ta, ja que primer caldrà resoldre
diferents aspectes. Un d’aquests
aspectes serà el fet que una part
important dels actuals aparta·
ments moblats per a vacances
no es comercialitzen a través
de plataformes de contractació
per internet, com ara Booking,
sinó que ho fan mitjançant
empreses explotadores d’apar·
taments, agències de viatge o
turoperadors que han tancat
acords amb aquestes empreses
explotadores. Això comporta
que un volum elevat de l’oferta
d’apartaments no sigui visible
en aquestes plataformes i, per
tant, que no tingui valoració en
línia.
Per altra banda, hi ha el fet
que la Llei de l’allotjament tu·
rístic dona als apartaments ac·
tuals un termini d’un any des de
l’entrada en vigor del reglament
per sol·licitar la inscripció al
registre d’habitatges d’ús turís·
tic. Precisament serà el número
de registre el que es farà servir
com a referència per conèixer la
seva reputació en línia. Davant
de tot plegat, en el reglament
s’indica que, a hores d’ara, no
es disposa d’una base suficient i
fiable d’informació que permeti
determinar la reputació en lí·
nia de la majoria d’apartaments
registrats. És per tots aquests
motius que l’esborrany del text
redactat pel ministeri de Turis·
me fixa que la introducció de les
valoracions a les plataformes de
contractació d’allotjaments com
a element de ponderació per as·
solir una determinada categoria
es posposa fins al cap d’un any
de l’entrada en vigor del regla·
ment i fins que es disposi dels
mecanismes adequats per co·
nèixer la reputació en línia dels
apartaments de manera “fiable
i objectiva”. Així mateix, s’in·
dica que, un cop transcorregut
aquest termini, el ministeri de
Turisme “podrà definir, si es·
cau, altres eines i mecanismes
de valoració de la qualitat dels
serveis” d’aquests allotjaments.
Cal recordar que la classifica·
ció en cinc categories és volun·
tària per als apartaments. Amb
tot, hauran de complir uns cri·
teris obligatoris per obtenir el
número de registre d’habitatge
d’ús turístic. En el cas dels re·
quisits voluntaris que atorguen
punts per assolir una classifica·
ció, fan referència a les instal·
lacions, l’equipament, el servei,
la capacitat i les lliteres, i les
alçades mínimes i les zones de
pas. Per obtenir una estrella,
caldrà complir com a mínim 100
punts dels requisits voluntaris,
per a dues estrelles, 150 punts,
per a tres, 200 punts, per a qua·
tre, 250 punts, i per a cinc, 300
punts.
Per sol·licitar una categoria,
l’apartament ha de tenir el nú·
mero de registre. El propietari
ha de presentar una sol·licitud
al Comú de la parròquia on es
troba l’allotjament, i indicar·ne
la categoria. La Unitat d’Inspec·
ció d’Allotjaments Turístics farà
unainspeccióperverificarquees
compleixen els punts per a la ca·
tegoria. En cas de mancances, es
donarà un mes per esmenar·les
abans d’una nova inspecció. Si
persisteixen, es resoldrà desfa·
vorablement a la sol·licitud. Per
comprovar que els requisits de
la categoria es mantenen, la uni·
tat d’inspecció té potestat per
fer les inspeccions i controls que
cregui necessaris (directament o
a través d’un organisme privat)
i amb la periodicitat que estimi
oportuna.
Dificultat per introduir la reputació
en línia en els apartaments turístics
La poca presència a les plataformes de contractació farà que la utilització d’aquest element es retardi
Reglaments
M.S.C.
AndoRRA lA VEllA
Els apartaments hauran d’estar inscrits al registre d’habitatges d’ús turístic, però la categoria no és obligatòria.
JonATHAn GIl
l’ús es posposa
fins al cap d’un any
de l’aplicació del
reglament

OPINIÓ4 Dilluns, 9 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El darrer informe sobre la despesa hídrica
publicat pel ministeri de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat, corresponent
a l’any 2016, indica que el consum d’aigua
es va situar en 217 litres per habitant i dia.
Aquesta xifra trenca la tendència a la baixa
que s’havia registrat en els darrers anys i
ens situa una mica més lluny de l’objectiu
del ministeri d’aconseguir que el consum
sigui de 150 litres per persona i dia. Tot i
que s’han d’examinar amb molta cautela
les dades de què es disposa perquè varien
molt depenent de les zones, sembla que hi
pot haver un repunt en el consum d’aigua,
sobretot en l’àmbit domèstic. D’aquesta
manera, només a les parròquies d’Escal-
des-Engordany i la Massana es reduiria el
consum d’aquest apreciat recurs. Davant
d’aquesta situació s’imposa la posada en
pràctica des de les administracions de me-
sures que ajudin a conscienciar la població
queaquestnoésunrecursinacabable.Sor-
tosament, tenim un país en què l’aigua és
abundant, però això no vol dir que s’hagi
de malbaratar ni gastar-ne més de la que
sigui necessària. Al mateix temps, cal tam-
bé que les parròquies es dotin de bones
xarxesdedistribucióperevitarquelespèr-
dues incrementin el consum d’aquest ele-
ment, del qual avui disposem abastament,
però que un dia pot resultar més escàs.
Més consum d’aigua per habitant
EDITORIAL
Les petites existències no es-
tan pas gens ben vistes. Cal
fer alguna cosa gran, excepci-
onal, per fugir a tota velocitat
de l’etiqueta del fracassat, que
persegueix i persegueix a tort
i a dret i nit i dia. Potser és per
aquest motiu que la tendència
a la infravaloració, submissió,
explotació d’algú altre és un
recurs fantàstic per a l’auto-
satisfacció, l’autocomplaença
d’aquells que se senten petits
i volen mostrar-se enormes. I
un bon recurs, si són obser-
vadors ho hauran constatat,
és el d’aquell que tot ho em-
pastifa. Sí, senyor. Per allà on
passa deixa la cagarada –mai
més ben dit! Que si mitjons,
que si papers, que si les tasses
del cafè, les molles de l’entre-
pà... i potser millor no entrar
en aquell món misteriós (el
del fons a la dreta), reservat
exclusivament per a l’individu
i que comença en el moment
que tanquem el baldó de la
porta i finalitza en aquelles
mateixes quatre parets. És
clar que sí! Que es noti el que
jo valc! El personal de nete-
ja té màsters en psicoanàlisi
de tals empastifadors (enca-
ra que ells quedin tan cofois
cada vegada que recorden que
no s’hauran d’embrutar les
mans). I és que, malgrat que
pocs ho sàpiguen, tocar mer-
da dona perspectiva. Aquell
altre bocí d’intel·ligència i
coneixement inassolible per
altres vies. I més, encara. To-
car merda (almenys assumir
la nostra porció) és un dels pi-
lars del respecte i de la convi-
vència. Doncs som-hi empas-
tifadors. Gosin desfer-se de
les males pràctiques i apostin
pel model 360 graus. Autosu-
ficiència i cooperació. Total,
el model actual tampoc els
serveix per estar exempts de
mala llet.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
La supèrbia
d’aquell que
se sent petit
aQueST éS uN ReCuRS Que
No S’ha de MaLbaRaTaR
DONANT LA NOTA
Josep Marticella
Vallnord Pal-Arinsal ha
tancat la temporada amb
un 6,2% més de dies d’esquí
venuts, gràcies a la inversió
i la millora dels serveis, se-
gons la mateixa estació.
12345
Carles Magdaleno
El Rotary Club d’Andor-
ra va organitzar ahir una
plantada de 500 avets a la
Comabella, prop de natur-
làndia, en una acció per
afavorir l’equilibri ecològic.
12345
Jordi Cinca
El Govern ha oblidat l’an-
tiga promesa d’anar in-
crementant el capítol
d’inversions, com posa de
manifest la liquidació del
pressupost del 2017.
1234 5
Francesc Areny
El pressupost per al 2018
preveu una partida per a
la redacció del projecte del
centre nacional d’emergèn-
cies, que podria entrar en
funcionament el 2020.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Actua
@IniciativaActua
Treballar conjuntament ens fa més
forts. Forma part dels nostres #clústers
d’#Educació, #Esports, i de #Salut i
#Benestar.
Comú Encamp
@ComuEncamp
Avui hem pogut gaudir del musical ‘El
llibre de la selva’, que ha omplert de
gom a gom la sala de festes del Com-
plex d’Encamp.
MirEiA SuEro
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que cal promocionar
més la gastronomia del país
com a atractiu turístic?
Sí
No
89%
11%

OPINIÓ 5Dilluns, 9 D’abril Del 2018
Aquest proper mes d’agost es
compliran 55 anys del famós
parlament del reverend Martin
Luther King durant la Marxa cap
a Washington de l’estiu 1963. El
seus assessors han explicat que
va improvisar part del seu discurs
quan li va tocar el torn de parau-
la. Cal remarcar, i és potser el més
emotiu, que va ser la part que va
improvisar la que va esdevenir
emblema de totes les lluites i de
totes les il·lusions amb el famós
“Tinc un somni...”. No puc deixar
de pensar que més de mig segle
més tard aquestes paraules, que
han estat declinades en una mul-
titud de llengües i de formats ar-
reu del món, no hagin pres ni una
solaarruga.Amés,segueixenmés
actuals que mai.
Vivim temps convulsos, rars,
intensos i apassionats, en què les
lluites i les mobilitzacions a favor
de mons més justos, més solida-
ris, més tolerants, més respectu-
osos, més igualitaris esdevenen
furiosament necessaris. I és que,
tot i que els mitjans de comuni-
cació no en parlin, segueixen ha-
vent-hi refugiats en campaments
precaris a Lesbos o prop d’Atenes,
segueixen havent-hi persones que
moren al mar en aigües del Medi-
terrani per cercar un món millor,
segueixen havent-hi persones que
malviuen a les fronteres de Fran-
ça, d’Hongria o d’Itàlia perquè els
egoismes són excloents, segueix
havent-hi la voluntat de separar
i de fomentar injustícies cons-
truint murs, segueixen havent-hi
persones que viuen en pobresa
energètica, segueix havent-hi dis-
criminació, entre d’altres. El llis-
tat és infinit.
Martin Luther King va ser as-
sassinat fa 50 anys, el 4 d’abril de
1968, cinc anys després del seu
discurs a Washington i d’anys de
treball aferrissat, embolcallat de
pacifisme a favor de la igualtat ra-
cial i dels drets cívics en una Amè-
rica del Nord encara encarcarada
en la segregació racial. Quan el
van assassinar era a Memphis, on
havia anat per donar suport a una
manifestació d’escombriaires.
Hemdereconèixerque50anys
després, el món segueix poc ave-
sat a la germanor, el respecte o a
la solidaritat.
Fa unes setmanes, el 24 de
març del 2018 hi va haver una
altra marxa a Washington, la
Marxa per les nostres vides. Fou,
com fa 55 anys, multitudinària
i pacífica, però aquest cop la rei-
vindicació es centrava per un NO
rotund dels nord-americans a les
armes de foc. Val a dir que aquests
darrers anys la multiplicació
d’afusellaments cecs a centres
escolars o universitaris als Estats
Units, lluny de banalitzar aquests
fets tràgics i cruels, han provocat
que alguna cosa es mogui dins de
lasocietat nord-americanaafavor
del respecte per la naturalesa hu-
mana. I en un país on la llibertat
individual és exacerbada, aquest
canvi, per petit que es percebi,
mereix ser destacat.
Elsatzarsonodelahistòriavan
fer que una de les netes de Martin
LutherKing,YolandaRenéeKing,
de tan sols 9 anys, fos present a la
manifestació i que hi parlés. I, en
vista de l’impacte mediàtic que se
n’ha desprès, va aconseguir com-
moure moltes persones amb unes
senzilles i emotives paraules. Així,
recordant el seu avi, la Yolanda va
proclamar: “He tingut un somni,
en què ja n’hi ha prou. No hi hau-
ria d’haver armes al món”.
Queda clar que encara resta
molt per fer i que les reivindicaci-
onsafavord’unmónmésjust,pa-
cífic, solidari, respectuós o ager-
manat on tothom tingui cabuda
tenen encara llarga vida.
I és que ja ho cantava Raimon
fa més de 50 anys en la seva cançó
D’un temps, d’un país, les pistoles,
NO.
Reivindicacions i celebracions
Martin Luther King va improvisar el més emotiu dels seus discursos:‘Tinc un somni...’ Amb el regust encara als llavis
després dels festejos amb motiu
del 25è aniversari de l’aprovació
de la Constitució d’Andorra per
part del Consell General aquell
ja llunyà 14 de març de l’any
1993, crec que seria interessant
recordar la que fou la primera
norma fonamental d’Andorra, la
Constitució de 1934, redactada
pel pintoresc aristòcrata Borís
Mikhàilovitx Skósirev-Mavru-
sov, un poliglot aventurer rus
–d’ulls blaus, monocle i bastó
amb empunyadura de plata– que
va aconseguir autoproclamar-se
Sa Molt Serena Altesa Borís I,
príncep de les Valls d’Andorra,
lloctinent de Sa Majestat el rei de
França, defensor de la Fe, amb el
vot a favor de 23 dels aleshores
24 consellers generals.
Malgrat que el seu regnat li
durés només tretze dies, va tenir
temps suficient, amb atribuci-
ons concedides pel M. I. Consell
General, per redactar una Cons-
titució, la primera de la història
del nostre país, que fou aprova-
da el 10 de juliol de 1934. Amb
tan sols disset articles, aquesta
Carta Magna introduïa per pri-
mer cop a Andorra la llibertat
política, religiosa, de premsa, de
circulació i de pensament... Fins
i tot matisava que hi hauria no-
més tres ministres –Presidència i
Justícia; Hisenda (Tresor, Turis-
me, Obres Públiques), i Interior
(Política, Instrucció Pública, Cul-
tura i Higiene)– i que Sa Altesa
el príncep s’encarregaria de la
formació de l’exèrcit nacional i
de la representació del Principat
a l’estranger.
Ben mirat, segur que el pres-
supost seria més suportable per
al país que el que avui ens pre-
senten els polítics... Fins i tot,
d’acord amb l’article 6 del decret
signat per Sa Altesa el príncep a
l’exili, l’11 de juliol del 1934, tots
els delinqüents socials del país
podrien gaudir d’una amnistia...
Però no tots els països han
tingut tanta pressa com el nos-
tre per aprovar una Constitució.
Anglaterra, per exemple, tot i ser
l’artífex del constitucionalisme,
encara no en té, de Constitució
escrita, com tampoc Nova Zelan-
da, Israel, Canadà, Líbia i Oman.
En canvi, San Marino, un petit i
humil país com el nostre i amb
dos caps d’Estat com nosaltres,
però en versió republicana, pot
vantar-se no solament de ser la
república més antiga del món
–va ser fundada l’any 301!–, sinó
també de tenir la Constitució
més longeva de la història! I és
que els microestats, el que tenen
petit és la superfície i no la ini-
ciativa!
De la nostra segona Constitu-
ció, l’aprovada per referèndum
l’any 1993 amb un 74,19% dels
vots i signada pels prínceps,
Joan Martí i François Mitter-
rand, en parlarem un altre dia
però, com deia el poeta, histori-
ador i membre del Partit Liberal
Britànic Thomas Babington Ma-
caulay, primer baró Macaulay de
Rothley, una bona Constitució és
infinitament millor que el millor
dèspota...
La primera Constitució
Com deia Macaulay,
una bona constitució
és infinitament millor
que el millor dèspota
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alfred llahí
Periodista i escriptor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 9 D’abril Del 2018
És un tema molt comentat a les
cases de tots nosaltres. Entre fa-
miliars, amics, gent de confiança.
Després d’una amarga narració
dels fets, acabes dient frases com
aquesta persona m’ha utilitzat;
està en el meu camí quan li con-
vé; s’aprofita de mi; no pots ser
bo, sinó t’aixafen...
Així et sents quan t’adones
que les persones que estan al teu
voltant resten més que et sumen
a la teva vida. Prens consciència
de les circumstàncies i obser-
ves un patró repetit en l’actitud
de la gran majoria de persones.
Sembla que lluitem més entre
nosaltres que cooperem, que
ens separem més que ens unim,
que ens molestem, ens fem mal,
ens enganxem, ens limitem...
Tot això ho fem més que no pas
estimar-nos, ajudar-nos o com-
prendre’ns. La realitat parla per
si sola. Segons informes de la
Unesco, som la pitjor civilització
que ha passat per la terra en com-
paració amb les nostres anteces-
sores, ja que tenim els índexs
de valorització més baixos amb
relació al nombre d’habitants
que som i els nivells de felicitat,
prosperitat i benestar humà que
ostentem. I una de les causes de-
terminants d’aquesta dada és el
maltractament a què sotmetem
les nostres relacions, ja que de-
teriorem la nostra convivència i
felicitat. Realment la situació és
greu. Ens tractem entre nosaltres
de forma interessada i egoista,
ens utilitzem els uns als altres
com a instruments per satisfer
els nostres desitjos. Som utilita-
ris en la nostra definició com a
homes. Tendim a buscar un bé
individual en la majoria dels ac-
tes, sense empatitzar amb els al-
tres. Almenys, aquesta generació
d’homes i dones no és pas la raça
humana per naturalesa. I tu di-
ràs: bé, hi ha gent així, però jo no
ho soc pas. I si tu ara mateix t’has
dit aquesta frase vol dir que algu-
na cosa d’aquesta actitud tens en
tu mateix. Ha estat una reacció
impulsiva. I no t’has de moles-
tar. Tots som així, uns més que
d’altres, però tots som així. I per
què? Perquè hem estat progra-
mats pel sistema. I com? A tra-
vés dels anuncis i els mitjans de
comunicació, sobretot, i mitjan-
çant l’estil de vida imposat per les
grans multinacionals i marques,
registrades en tots els àmbits
culturals de la nostra societat. No
ens n’hem adonat i ens han pro-
gramat per lluitar i competir en-
tre nosaltres. Són actes inconsci-
ents, maneres de parlar-nos, de
tocar-nos, de mirar-nos... És una
lluita d’interessos, competitivi-
tat i necessitat de reconeixement
i d’estar per sobre de l’altre. Ja ho
dic, uns més que d’altres, però vi-
vim per inèrcia. Si alguna vegada
t’has perdut en una profunda sel-
va i has conviscut durant setma-
nes amb la gent d’allà, entendràs
què et dic, perquè el deure mo-
ral humà com a espècie és esti-
mar-nos i ajudar-nos per créixer,
i no empènyer-nos per caure, tal
com ens han educat a nosaltres. I
una cosa és que tu no siguis així, i
una altra molt diferent és que ells
t’obliguin a ser així. Penso que
l’humà és bondadós per natura-
lesa, però té una part diabòlica
i limitant que li impedeix inte-
grar-se a la vida i, quan aquesta
part s’imposa per diferents mo-
tius, si no estàs atent, acabes fent
molt del que et queixes. Només
observa la teva vida, t’adonaràs
d’aquesta circumstància habitual
en els teus dies.
El gran filòsof Immanuel Kant
va dir: “tracta tot ésser humà no
com un mitjà sinó com un fi en si
mateix, el que no vulguis per a tu
no ho vulguis per als altres”. Kant
entenia que el vertader home era
aquell que es comportava de ma-
nera honrada i lleial, seguint la
màxima de la bondat universal.
Aquest era l’home virtuós dels
grecs, l’heroi de l’edat mitjana,
el revolucionari del capitalisme,
el despert d’aquesta era... Actuar
de manera ètica significa actuar
de manera desinteressada, és a
dir, per respecte i amor al deure,
per humanitat i autèntica moral.
Comencem tots, els poderosos i
els febles, i els que estem al mig,
ja que tenim feina si volem sal-
var-nos...
Em vaig acomiadar de l’any a la
meva manera, recordant el gran
poeta cubà José Martí, que deia
“el murmullo del arroyo me com-
place más que el mar”. Escoltava
la meva música interior, unida
per llaços invisibles a una munió
d’amics a qui enviava els meus
darrers pensaments de l’any…
“S’acaba l’any, amic, i s’om-
ple el cor de melangia mentre
“ma pensé m’enlève et me dépo-
se”, sumit en mil records, amb
l’enyorança d’un Aznavour can-
tant “Hier encore j’avais vingt
ans. Je caressais le temps (...)
En croyant l’arrêter”. S’acaba
l’any, amic, però segueix la vida,
segueixes tu i segueixen els que
estimo. Aquestes paraules van
més enllà del temps i dels espais,
i volen cap amunt, cap al miste-
ri. L’essentiel est invisible pour les
yeux.
Com la major part del món,
els españolitos, mentrestant,
ballaven, bevien i gaudien a l’om-
bra de la seva gloriosa bandera i
del seu ordre constitucional. No
tots eren conscients que amb
nocturnitat i traïdoria eren vícti-
mes, una vegada més, de l’espoli
i s’acostaven una mica més a la
misèria. S’apujaven una llarga
sèrie de serveis essencials (telè-
fons, gas, autopistes, aigua, llum
etc. Paro (no et vull amargar el
dia). Tot un escàndol, si tenim
en compte el nombre de famílies
que no poden arribar a final de
mes. Concretament, en el tema
de l’electricitat, més que un es-
càndol és un escarni. Espanya
és l’únic país del món que grava
la instal·lació de panells solars,
el famós impost al sol. A mi se
m’acaben les paraules. Quina
barbaritat! I l’eterna pregunta:
Per a qui? A qui beneficia? Segur
que ni a tu, ni a mi, amic. In-
discutiblement, als cleptòmans
de sempre, als qui l’estupidesa
humana vota tot i que els estan
empobrint i robant sistemàtica-
ment.
Mentrestant, el ramat va
pasturant, mirant a terra… Són
altres els que miren al cel i les
seves fortunes. I em pregunto:
estem condemnats eternament
a ser esclaus i víctimes? Endut
per la ràbia i la impotència et
dic: Haurem d’esperar que un di-
luvi s’ho emporti tot, víctimes i
explotadors, i reneixi una nova
humanitat? Això es més que un
malson. És una tragèdia incom-
prensible.
I segueixo consternat en un
altre fet que no entenc ni puc
digerir. Saltem de tema. En les
meves passejades acompanyat
per la música del Valira, el cap
no para i més d’una vegada m’he
preguntat de què ve aquesta epi-
dèmia de càncers de mama. Com
tots sabeu és quelcom cada dia
més freqüent (una de cada vuit
dones i, en el futur, una de cada
set tindrà aquesta malaltia). Per
què? La mateixa nit de Cap d’Any
se’m va ocórrer una resposta que
sembla clara i rotunda. La causa
principal és la prescripció d’am-
bulatoris i la teràpia hormonal
substitutiva (THS) per a les do-
nes menopàusiques. Hem estat
donant a les dones estrògens que
per definició estimulen el crei-
xement i la divisió de cèl·lules
cancerígenes. És una tristíssima
història que ha sembrat angoi-
xa i dolor i moltes morts entre
les dones i ha beneficiat les far-
macèutiques i molts ginecòlegs.
Vull creure que això és història i
que ja no es fa. Però és una his-
tòria negra, que crec que s’ha de
denunciar. Ja va saltar l’escàndol
a la premsa cap a l’any 2005 i,
concretament, quan tot el país
estava de vacances. El titular era:
“La píndola és un cancerigen de
tipus 1, igual que la teràpia hor-
monal que s’aplica durant la me-
nopausa”.
Als Estats Units, el desembre
del 2006, es va fer públic que,
gràcies a una reducció dels trac-
taments hormonals, el nombre
de tumors de mama s’havia re-
duït un 7%.
Escric aquí, com a home de
bé que li preocupa la salut dels
seus congèneres. Jo no sé gran
cosa (volia dir, no tinc ni puta
idea de res). Em limito a anar
per la vida intentant obrir ulls
i despertar consciències, més o
menys com el Quixot, segura-
ment, amb molt poc èxit. Desco-
nec les pràctiques actuals, però
molt em temo que els laborato-
ris continuen tranquil·litzant els
ginecòlegs amb la defensa que
les teràpies substitutives són
innòcues. I arriben als extrems
que, per evitar problemes legals,
donen consells però deixen que
la dona decideixi. Si passa quel-
com, en serà la responsable. És
una vergonya pensar que ja fa
molts anys era previsible una
calamitat com aquesta. I s’ha
defensat, per motius econòmics,
l’alliberació de la dona (a preu de
càncer). Quin món, amic, quin
món! Que grans que són l’egois-
me i l’avarícia humana, i com el
capital governa el món. Dit això,
acabo afirmant, des de la meva
utopia i candidesa, que val la
pena pensar i no deixar-se por-
tar com els bens d’un ramat que
només veuen la terra.
Segons la Unesco, la
nostra civilització és
la més insatisfeta de
la història humana
TRIBUNA
TRIBUNA
david murias
Filòsof
Francesc salvador
El deure moral
Kant prescrivia tractar els éssers humans com una fi, no com un mitjà
Malson de Cap d’any
Se m’acut una resposta clara i rotunda a l’alarmant proliferació del càncer de mama
Actuar de manera
ètica és actuar
desinteressadament,
per respecte a l’altre

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El consum d’aigua al llarg de
l’any 2016 es va situar en 217
litres per habitant i dia –421 si
es té en compte el cabal captat
o les pèrdues de xarxa–, sis li-
tres més –o 39 si no només es
considera el cabal facturat– que
la despesa d’aigua de boca del
2015, segons les dades recolli-
des en l’Inventari i quantificació
de la despesa hídrica per usos del
Principat d’Andorra correspo-
nent a l’exercici 2016, fet pú-
blic aquesta darrera setmana
pel departament de Medi Am-
bient.
Aquestes xifres trenquen la
tendència a la baixa dels dar-
rers anys i s’allunyen de l’objec-
tiu fixat pel ministeri de Medi
Ambient, Agricultura i Sosteni-
bilitat de situar el consum d’ai-
gua en 150 litres per persona i
dia. De fet, i tenint en comp-
te la despesa total d’aigua de
l’exercici (87 hectòmetres cú-
bics), el 2016 es va utilitzar un
8,8% més de recurs hídric que
l’any anterior, i es va retornar
a les xifres registrades el 2013,
en bona part per l’increment de
la despesa domèstica, que va
créixer un 10,4%.
consum per parròquies
Igual que en exercicis anteriors,
l’estudi també posa en relleu la
dificultat per obtenir dades re-
latives al consum d’aigua que
siguin fiables al cent per cent,
ja que en moltes ocasions cal
tenir en compte les pèrdues de
les xarxes i també la quantifica-
ció exacta sobre a quantes per-
sones es distribueix aigua a tra-
vés d’una xarxa concreta i, fins i
tot, la manca de dades respecte
a les xarxes veïnals. De fet, les
xifres detallades per parròquies
donen resultats en què sovint
la despesa se situa molt per so-
bre de la mitjana, en xarxes que
són relativament petites.
Així, pel que fa a Ordino i en
base a la població censada, el
consum mitjà per capita va ser
de 160 litres per habitant i dia
(930 litres si es comptabilitzen
les pèrdues de xarxa suposades
del 83%), mentre que el con-
sum mitjà a Sant Julià de Lòria
va ser de 150 litres (251 amb
les pèrdues, en aquest cas esti-
mades en un 40%). A Encamp,
el consum mitjà per habitant
i dia va ser l’any 2016 de 164
litres, una quantitat que es du-
plica amb escreix en el cas de la
xarxa del Pas de la Casa, on el
consum mitjà va arribar a 365
litres per habitant i dia. Si es
tenen en compte les pèrdues de
la xarxa, calculades en un 40%,
els consums s’elevarien fins als
273 litres, a la xarxa d’Encamp,
i fins als 608, al Pas de la Casa.
D’aquesta manera, el consum
global a la parròquia va ser de
211 litres per habitant i dia,
352 litres comptabilitzant les
pèrdues de xarxa.
A la capital, el consum mit-
jà per capita del 2016 va ser
de 249 litres, xifra que, amb
les pèrdues, estimades en un
51%, s’eleva fins als 504 litres
per habitant i dia, mentre que a
Escaldes-Engordany el consum
mitjà va ser de 240 litres, 335
tenint en compte les pèrdues
de xarxa. No obstant, aques-
tes xifres suposen un consum
mitjà de 18 litres menys que
l’exercici 2015, 14 litres menys
comptabilitzant les pèrdues
de la xarxa, i converteixen Es-
caldes-Engordany, juntament
amb la Massana, en les úniques
parròquies on s’ha registrat
una disminució del consum
mitjà d’aigua. I és que, en el cas
d’aquesta darrera parròquia, el
2016 es va registrar un consum
mitjà d’aigua per capita de 198
litres, 9 menys que el 2015,
o de 329 (16 litres menys que
l’any anterior) si es prenen en
consideració les pèrdues de xar-
xa que s’estimen en un 40%.
Finalment, la parròquia de
Canillo, on és més complicat
determinar un consum mitjà
a causa de l’elevada existència
de xarxes paral·leles veïnals i
el gran nombre d’hotels, va re-
gistrar l’any passat un consum
mitjà de 254 litres per habitant
i dia, xifra que s’eleva fins als
502 litres si s’estimen les pèr-
dues de xarxa.
El consum d’aigua per habitant i
dia es dispara fins als 217 litres
Es trenca la tendència a la baixa i només Escaldes-Engordany i la Massana redueixen l’ús d’aquest recurs
Despesa hídrica
m.s.
anDorra la Vella
El 2016 es va utilitzar un 8,8% més de recurs hídric que l’any anterior a causa del creixement de la despesa domèstica.
jonathan gil
excés
d’explotació
en dues
zones
tot i que en l’anàlisi anual
només hi ha dèficit hídric o
una extracció que permeti
parlar de sobreexplotació
del recurs en un sector
molt concret (Valira d’ori-
ent i el Forn a causa de
l’explotació hidroelèctrica),
l’Inventari i quantificació de
la despesa hídrica per usos
del Principat d’Andorra
2016 sí que posa de mani-
fest que en determinades
èpoques de l’any, sobretot
a l’hivern, “sí que es té
constància d’una manca
d’aigua més general que
dona peu a esgotar fonts,
rius i torrents a fi de poder
garantir consums d’aigua
potable, de reg i canons de
neu, entre d’altres”.
així, i pel que fa als ca-
bals captats durant la tem-
porada d’hivern, es posa
de manifest que a les zo-
nes del Forn, Madriu, Vali-
ra d’orient, Salines i arieja
“s’està captant per sobre
del recurs anual”.

ANDORRA8 Dilluns, 9 D’abril Del 2018
Quines són les principals
àrees en què es treballa des
de l’àrea d’Atenció a la Infàn-
cia i l’Adolescència que vostè
presideix?
L’àrea inclou tres serveis di-
ferents: el més gran és el SEAI,
servei Especialitzat d’Atenció
a la Infància; després hi ha el
servei d’Acolliment Familiar,
que és un tipus de protecció; i
finalment hi ha tot el tema de
les adopcions, tant nacionals
com internacionals. El SEAI,
servei en què es concentren
més professionals, és on hi ha
psicòlegs, treballadors i educa-
dors socials que s’encarreguen
de detectar qualsevol situació
de risc amb un menor que sigui
moderada o greu. Si són lleus,
les atenen a Atenció Primària o
a l’àrea d’Atenció a les Persones i
les Famílies. Si ens els deriven a
nosaltres, són moderats o greus.
Per això, som un equip especia-
litzat. Fem accions preventives,
també.
Qui deriva casos al SEAI?
Ens els deriven des de di-
ferents departaments, des de
l’àrea d’Atenció a les Persones i
les Famílies, que és Serveis So-
cials, l’Atenció Primària que hi
ha a totes les parròquies (des
d’aquí es fa força detecció a dins
dels domicilis). Quan és una si-
tuació lleu, ells fan una primera
intervenció. També des de l’àrea
de Polítiques d’Igualtat. Quan
es veu que la situació de risc ja
no és lleu, ens la passen a nosal-
tres. També ens en deriva la po-
licia, quan fan una intervenció
dins d’un domicili, per exemple.
Batllia o Fiscalia, per procedi-
ments civils o penals, també. I
altres serveis, com metges, gine-
còlegs o Urgències, i també Sa-
lut Mental. També ens en deri-
ven des de Justícia Juvenil, que
treballen amb menors, i també
de Serveis Socials Internacio-
nals, per famílies que estan se-
guides a fora i ens els deriven
aquí. Nosaltres, si estem prote-
gint una família i marxen a fora,
també tenim col·laboració amb
Serveis Socials per derivar-los a
fora.
Quin és el protocol a seguir
quan tenen un cas?
Un cop detectat, el primer
que fem és la valoració del risc
i, en aquestes situacions de risc
moderat i greu, intentem recon-
duir aquests elements perquè
dins del domicili millori la situ-
ació. I, en casos més greus, pro-
posem mesures de protecció als
menors. Independentment que
hi hagi o no aquestes mesures,
treballem amb els progenitors
per reconduir els indicadors.
S’obre l’expedient i es fa una
valoració de la situació familiar
i el menor continua en el domi-
cili on té aquests indicadors de
risc. Convoquem els menors i
els progenitors i ho estudiem.
En funció de la situació, prenem
unes mesures o unes altres.
Nosaltres fem un PIF, que és un
Pla d’intervenció familiar per
reconduir els indicadors del risc,
però amb els menors a dins del
domicili. És com una mena de
contracte i, un cop valorat, po-
sem unes obligacions als pares
que han de complir. Com, per
exemple, portar el nen tots els
dies a l’escola, o al psicòleg si el
menor requereix aquesta aten-
ció i els pares per negligència no
ho fan. Marquem unes obligaci-
ons amb unes temporalitats, hi
ha compromisos tant per part
dels progenitors com per part
dels professionals. Normalment
la temporalitat són sis mesos.
Els expedients els obrim a nivell
administratiu.
Què passa si aquest pla,
aquest PIF, no funciona?
Aquest PIF pot ser que vagi
bé i vagin corregint-se aquests
indicadors. Es poden anar reno-
vant per a sis mesos més. També
pot ser que hagin passat aquests
sis mesos o un any i es tanqui el
cas o, si ha passat a ser un risc
lleu, es deriva a altres àrees per-
què en facin el seguiment. Si el
PIF és negatiu, tenim més pro-
blemes. Pot ser perquè s’hi van
sumant més indicadors de risc,
o també perquè els progenitors
no hi col·laboren. Aleshores,
tenim la participació judicial.
Per això al SEAI som un equip
especialitzat, perquè també col-
laborem amb la Justícia. La col-
laboració amb els batlles de me-
nors pot ser inicial. Després de
la valoració, veiem que és un risc
molt greu i que hem de posar-ho
en coneixement dels batlles o,
després d’intentar-ho en l’àmbit
administratiu, per diferents ra-
ons, o hem de derivar a la Jus-
tícia i obrim expedient judicial.
Què suposa que el cas passi a
mans de la Justícia?
Això suposa que totes les ac-
tuacions estan supervisades pel
batlle. Hi ha compareixences i
nosaltres també podem fer pro-
postes al batlle. Aquestes són les
situacions més greus. Continu-
em intentant fer PIF i, en casos
de realment molt risc, quan hi
ha un risc real per al menor es
posen mesures de protecció.
Aquesta seria la mesura més
dràstica?
Sí. És treure el menor del
nucli familiar, però es continua
treballant amb els progenitors
perquè es torni a reconduir la
situació i el menor pugui tornar
a casa.
Quines són aquestes mesu-
res de protecció?
La més coneguda és l’ingrés
al CAI, al centre d’acolliment
infantojuvenil La Gavernera.
L’acolliment, però, s’intenta
primer per via família extensa
(també se’n fa una valoració) o
per família aliena (que són les
famílies d’acollida que volem
impulsar). També hi poden ha-
ver canvis de guàrdia i custòdia
de progenitors. Aquestes me-
sures les acorda el batlle, però
“La majoria dels casos de menors en
risc són per negligència dels pares”
Dirigeix un equip de professionals que treballen en una part de la
societat que no es veu o que no volem veure. La dels menors que
no tenen les necessitats bàsiques cobertes. Són més de 200. Ens
explica com ho fan per reconduir situacions i la complexitat de trobar
solucions.Agraeix a l’equip que l’envolta el fet que “malgrat que reben
disgustos, els compensa el fet de treballar pel bé del menor”, diu.
Jordi Olivé, cap d’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
Pepa Gallego
AndOrrA lA VellA
Tenim més ràtio de
menors en risc que
els països veïns però
són menys greus
es treballa en un
nou protocol per als
circuits de derivació
per més prevenció
Hi ha alguns menors
per qui estem
treballant perquè
siguin adoptats
JOnATHAn gIl

ANDORRA 9Dilluns, 9 D’abril Del 2018
nosaltres podem fer les propos-
tes. L’adopció també és una pos-
sibilitat. I també tenim l’àrea de
Suport als Joves Tutelats i Extu-
telats, que és la continuació del
CAI, després de 16 anys fins als
18, i després s’hi poden conti-
nuar quedant. També hi ha al-
tres propostes acordades amb el
batlle, com són visites supervi-
sades d’algun dels progenitors.
Quina és la definició exacta
per determinar que un jove
està en situació de risc?
Hi ha diferents situacions.
Ens trobem sobretot en fets de
negligència, que és quan no es
cobreixen totes les necessitats
bàsiques de l’infant per dife-
rents circumstàncies. Pot ser
d’alimentació, d’higiene perso-
nal o del domicili, no atenció
mèdica o psicològica, o no el
porten a l’escola, els progeni-
tors no estan per ells i l’infant
està molt sol a casa. A més de la
negligència, també ens trobem
maltractaments, molts menys,
però també. Poden ser físics, i
psicològics o emocionals. Tam-
bé, algun abús sexual dins del
domicili. També tenim alguns
supòsits d’adolescents amb con-
ductes de risc, com sortides del
domicili o consums molt abu-
sius o conductes sexuals de risc,
i també ho treballem. I també
menors que són víctimes de la
violència domèstica.
De quin percentatge podem
parlar quant a casos que són
per negligència i per mal-
tractament?
La gran majoria són per ne-
gligència.
Pel que fa a drets o necessi-
tats bàsiques més vulnera-
des?
Sobretot perquè no s’acom-
panya l’infant en el procés edu-
catiu. La negligència és un su-
matori de diferents actuacions.
Quan parlem de negligència, no
només parlem d’una necessitat
vulnerada, normalment parlem
de diferents negligències.
Quin és el principal símpto-
ma o efecte que té el menor
davant d’aquesta negligèn-
cia?
És sobretot afectació emo-
cional. Per això, des de fa uns
anys hem treballat molt amb
la detecció precoç. Cada any hi
ha més casos, perquè volem de-
tectar-los abans i que sigui més
fàcil treballar per al menor i per
reconduir-lo. Quan l’afectació
és molt gran, és més complicat.
Són patiments psicològics.
Quants infants i joves en risc
estan xifrats a Andorra?
Per sobre dels 200 menors,
de 0 a 18 anys. Són menys fa-
mílies, és a dir, per cada família
hi pot haver més d’un menor.
En els últims dos anys ha anat
en augment, però sobretot per
la voluntat d’aquesta detecció
precoç, a través de campanyes,
de col·laboracions amb institu-
cions per intentar detectar el
màxim de casos possibles. Si es
fa una valoració i es tanca ràpi-
dament, és preferible a no va-
lorar-ho.
Aquesta xifra de menors en
risc segons la població supo-
sa una ràtio similar a les re-
gions veïnes?
És una mica superior, tenim
més casos per població que en
les regions veïnes, però també
cal destacar que, en mesures de
protecció, estem per sota. És a
dir, són casos menys greus. Ara
s’està treballant per un nou pro-
tocol per establir els circuits de
derivació i això encara n’incre-
mentarà més detecció.
Quina és la durada mitjana
d’aquells casos que es poden
reconduir?
Depèn, ens trobem amb mol-
tes casuístiques. Es pot dir que
no n’hi ha cap de menys d’un
any, perquè es tracta de casos
greus. Són treballs de mig i llarg
termini.
Dels més de 200 menors,
quines són les edats que més
atenen?
La majoria tenen entre 4 i 10
anys; en segon lloc, entre 11 i 15
anys; i, després, de 16 i 18 anys.
Els que menys, de 0 a 3 anys.
Quins són els recursos hu-
mans de què disposen?
Dues persones treballen en
acolliment familiar. Tenim una
coordinadora del SEAI que és
psicòloga. També tenim tres tre-
balladors socials, dos educadors
socials, i altres tres psicòlegs. A
més, disposem d’un psicòleg i
un treballador social en adopció.
Són suficients davant
d’aquest volum d’expedi-
ents?
Com més recursos hi hagi,
més i millor atenció i més
exhaustiva es podrà oferir.
Vostès vetllen per la segu-
retat de l’infant. Qui vetlla
perquè vostès ho facin bé?
El fiscal i el batlle vigilen les
actuacions en les situacions més
greus. Hi ha també una comissió
tècnica que valora tots els infor-
mes i actuacions. És una reunió
que es fa cada quinze dies. Tam-
bé qualsevol família pot perso-
nar-se a la direcció, Raonador
o la Batllia. Les situacions que
provoquen més malestar i més
queixes són quan s’aplica alguna
mesura de protecció i es fa amb
el batlle de menors.
Per molta col·laboració que
es tingui amb la Justícia,
molts cops les lleis no respo-
nen a situacions personals, i
es deuen trobar que no estan
d’acord amb certes mesu-
res...
Sí, però els professionals es-
tan molt ben considerats per-
què són especialitzats i sí que
ens tenen en compte, encara
que l’última decisió la tinguin
ells.
Al CAI es parlava que estava
saturat i, fins i tot, s’ha ha-
bilitat un altre espai perquè
no tots els menors hi cabien.
Com està anant la campa-
nya per promoure famílies
d’acollida?
Està anant bé, però també
cal dir que el nombre de menors
al CAI és fluctuant i hi ha mo-
ments que està molt ple i d’al-
tres que està més buit.
En matèria d’adopció inter-
nacional, hi ha hagut alguna
evolució?
Seguim amb els mateixos pa-
ïsos. Es va fer una valoració per
incrementar-los, però ara per
ara continuem amb els matei-
xos. El nombre de menors s’ha
mantingut. L’any passat sí que
ens vam trobar amb un incre-
ment de demandes de famílies.
Perquè l’adopció (en aquest
cas nacional) com a mesura
de protecció serà l’última.
Sí, és la que menys es fa per-
què hi ha requisits legals, com
una abandonament d’un me-
nor, o una retirada de la pàtria
potestat, que fa més difícil la
mesura.
Ara hi ha algun menor en rè-
gim d’adopció?
N’hi ha alguns per qui estem
treballant perquè puguin ser
adoptats, estem en el procés
jurídic. La retirada de la pàtria
potestat és complicada.
“Amb la nova llei de la infància
s’inclouran nous tipus d’acolliment”
Per què és important la reforma de la llei de
la infància?
És una llei molt àmplia. La primera part és
per protegir els drets de la infància i garantir-
los i l’altra part és per donar garanties al
sistema de protecció. És molt àmplia perquè
ofereix moltes garanties en diferents àmbits. I,
en el tema de les mesures de protecció, hi ha
millores perquè la llei actual és del 96.
Però quines mancances solucionarà?
Intenta regular molt més totes les mesures
amb què ens podem trobar actualment.
La llei del 96 és molt genèrica, ja que parla
de mesures de protecció d’adopció i altres
mesures però no concreta tant. Ara es regula
i es donen moltes mes garanties a totes les
parts, a la família, al menor, a nosaltres, i
al batlle. Actualment està regulat, però les
especificitats es fan per jurisprudència. Com
que està regulat, es té més base jurídica.
També s’estudien altres fórmules d’acolliment
més innovadores, que abans no hi eren.
Com quines?
S’estan valorant l’acolliment professional o
nous tipus d’acolliment.
A més, també es vol evitar que el menor
hagi d’explicar quatre cops a les diferents
instàncies judicials o policials el cas.
Sí, es vol evitar la victimització secundària.
Això també es preveu al nou PACIP (Protocol
d’actuació en casos d’infants en perill), amb
la incorporació d’una psicòloga forense, que fa
dos mesos que ja hi és. El que es vol fer és que
la declaració del menor la faci a una psicòloga
forense i que es pugui enregistrar i fer l’informe,
i que serveixi per als posteriors requeriments i
per evitar que el menor comparegui més cops.
Això ja s’està fent?
S’està treballant el nou protocol amb totes
les parts amb Batllia, Fiscalia, policia, l’àrea
Legal i Forense, i nosaltres, per quadrar tot el
procediment.
Va lligat amb la llei?
Són dues coses diferents, però la llei sí que
diu que aquest protocol s’ha d’actualitzar.
Éssobretotpertemesnomésdemaltractament
o abús?
El PACIP té dos vessants, un és més de
negligències. El PACIP 1 és de maltractaments
i abús, amb coordinació dels diferents
departaments esmentats. I el PACIP 2 és el
de situacions de negligència que es poden
preveure en escoles, per exemple, o als
metges.
jonAThAn gIL

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Del 2016 al 2017 la bretxa sala-
rial s’ha reduït. Tot i això, si es
té en compte el salari mitjà dels
homes de l’any passat i es com-
para amb el de les dones, la part
masculina cobra un 28,7% més.
En xifres absolutes, això suposa
516eurosméspersalarimitjà.El
2016, cobraven 534 euros més.
En tots els sectors d’activitat, el
gènere femení cobra un salari
menor que el masculí i hi desta-
ca el financer, per tenir una dife-
rència més remarcable en què els
homes cobren un 84% més que
les dones, segons les dades faci-
litades per la CASS de l’any pas-
sat. L’excepció, per primer cop,
almenys en els darrers anys, la té
el sector dels Organismes Extra-
territorials, en què només treba-
llen disset persones, sis homes i
onze dones. En aquest sector, els
homes cobren (2.210 euros), un
7% menys que les dones, que co-
bren 2.374 euros.
El 2017 es va tancar amb la
xifra de 48.006 treballadors,
dels quals 24.603 eren homes i
23.403, dones. El salari mitjà de
l’exercici anterior de tots els as-
salariats se situa en 2.062 euros
quan, si es mira per gènere, els
homes el superen, amb un sala-
ri mitjà de 2.316 euros, i les do-
nes no hi arriben, amb els 1.800
euros de mitjana que cobren al
mes.
PER ACTIVITATS
Si es mira per sectors d’activitat,
als bancs és on la proporció de
la diferència salarial és la més
destacada. Segons les darreres
estadístiques de la CASS, els
homes al sector financer (1.158
treballadors) van cobrar l’any
passat 6.090 euros, mentre que
les dones (que es van compta-
bilitzar en 1.063 treballadores)
van cobrar 3.306 euros de salari
mitjà.
El segon sector en el rànquing
de bretxa salarial és el d’activi-
tats sanitàries i veterinaris. En
aquest sector la diferència és
destacada tant per la diferèn-
cia de salari mitjà com per la
diferència d’assalariats de cada
gènere. És a dir, en activitats
sanitàries hi havia registrats, el
2017, 507 homes i 2.054 dones.
El salari mitjà dels treballadors
sanitaris era de 2.945 euros i el
de les treballadores sanitàries,
de 2.083.
El tercer sector destacat per
tenir una diferència salarial més
gran és el de les activitats immo-
biliàries i de lloguer. Així, els ho-
mes d’aquest sector van cobrar
un 38% més que les dones l’any
passat. Els homes, xifrats en
3.826, van cobrar un salari mijà
de 2.246 euros, mentre que les
dones, xifrades en 4.330 euros,
van cobrar un sou mitjà de 1.623
euros.
A l’altra banda, on es tro-
ben les bretxes salarials menys
grans, es destaca educació, en
què els homes, que són inferiors
en nombre (248 treballadors),
cobren 2.251 euros, mentre que
les dones, que són 546 treballa-
dores, cobren 2.133 euros, o un
5% menys.
On també es veu reduïda la
diferència salarial és en els tre-
balls de llars que ocupen perso-
nal domèstic. Aquí, els homes
van cobrar un 13% més, amb
un sou mitjà de 1.511 euros. Cal
CASS
Redacció
AndorrA lA vellA
destacar que en aquest sector la
diferència d’assalariats per gè-
nere és molt notòria i destaca
que només hi havia l’any passat
registrats 117 homes i 1.490 do-
nes.
Finalment, val a dir que, en
l’Administració pública, Defen-
sa i Seguretat Social, els homes
cobren un 14% més que les do-
nes, amb un sou mitjà de 2.750
euros.
ElS SouS méS AlTS
Sense tenir en compte la dife-
rència salarial per gènere, els
sectors que tenen un salari mit-
jà més alt són, en primer lloc, el
sistema financer, amb un sou
mitjà de 4.734 euros al mes, tot
i que va baixar un 3,5% respecte
de l’any anterior. El segueix el de
producció i distribució d’energia
elèctrica, amb uns 3.259 euros, i
del dels funcionaris o l’Adminis-
tració pública, que està xifrat en
2.565 euros.
A l’altre costat de la taula, els
sectors amb un sou més baix són
el treball domèstic a la comuni-
tat, que està xifrat en 1.266 eu-
ros, el de llars que ocupen perso-
nal domèstic, que cobren 1.345
euros, i el d’agricultura, ramade-
ria i caça, que se xifra en 1.504
euros.
Quant a nombre d’assalariats,
el sector amb més treballadors
és el comerç i reparació de vehi-
cles de motors, amb 11.988 con-
tractats, seguit d’hoteleria, amb
9.376 assalariats, i el d’activitats
immobiliàries i de lloguer, que
l’any passat va registrar la xifra
de 8.156, que suposen gairebé
un 15% més de treballadors que
al 2016.
Evolució dEl nombrE d’assalariats i salari mitJÀ pEr gènErE
2015 2016 2017 Variació 2016/15 Variació 2017/16
HomES 23.012 2.223,12 € 23.561 2.310,03 € 24.603 2.316,41 € 2,4% 3,9% 4,4% 0,3%
DoNES 21.967 1.730,20 € 22.566 1.776,62 € 23.403 1.800,03 € 2,7% 2,7% 3,7% 1,3%
ToTAl 44.979 1.973,43 € 46.127 2.041,35 € 48.006 2.062,16 € 2,6% 3,4% 4,1% 1,0%
Nombre
assalariats
Salari
mitjà
Nombre
assalariats
Salari
mitjà
Nombre
assalariats
Salari
mitjà
Nombre
assalariats
Salari
mitjà
Nombre
assalariats
Salari
mitjà
Els homes van cobrar de salari mitjà
un 28,7% més que les dones el 2017
El sector financer té la bretxa salarial més gran, ja que el gènere masculí cobra un 84% més
els treballadors van
cobrar 516 euros
més de salari mitjà
que les treballadores
El conseller general d’Unió
Laurediana-Independents de la
Massana Carles Naudi d’Areny-
Plandolit ha entrat a Sindicatura
una demanda d’informació per-
què des de l’executiu se l’informi
amb detall de totes les noves in-
versions previstes al pressupost
del’EstataprovatpelConsellGe-
neral per al 2017 i que finalment
no han estat executades durant
l’any en curs. A més, Naudi de-
mana que aquesta informació
inclogui el detall de l’import no
executat, localització, grau de
prioritat que li atorga el Govern
en la seva execució i data previs-
ta d’inici i final de la inversió.
El parlamentari d’UL-ILM
fa aquesta demanda després
que des de l’executiu s’hagués
fet pública la liquidació pressu-
postària de l’exercici 2017, que
es va tancar amb un superàvit
de caixa de 9 milions d’euros.
En aquest sentit, Naudi recor-
da que, en el capítol de noves
inversions, hi havia una previ-
sió per al 2017 de 46 milions
d’euros i que, finalment, no-
més s’han realitzat 25 milions
de noves inversions, és a dir,
21 milions d’euros menys del
previst i també 7 menys que el
2016.
Davant d’aquest fet, el con-
seller general massanenc consi-
dera que “és preocupant que el
Govern d’Andorra retalli només
en el capítol d’inversions, i no
ho faci en la mateixa mesura en
altres partides”, ja que conside-
ra que, d’aquesta manera, “pro-
gressivament s’anirà apujant
el dèficit, que només es podrà
cobrir amb pujada de la pressió
fiscal a les famílies, empreses i
autònoms i/o un major endeu-
tament i major cost financer”.
En aquesta línia, Naudi va
destacar que, si es té en comp-
te la progressiva reducció de
les inversions, “acabarem amb
un Estat pobre, amb infraes-
tructures (escoles, carreteres,
hospital...) obsoletes i amb
una creixent pressió fiscal i en-
deutament”.
Naudi demana el detall de la nova
inversió prevista i no executada
Consell General
Redacció
AndorrA lA vellA

publicitat 11Dilluns, 9 D’abril Del 2018
PRESENTEM LA SEGURETAT DEL FUTUR
NOU VOLVO XC60
Tot el que fem, ho fem pensant en les persones. Per això, quan creem
el Nou Volvo XC60, et tenim en compte a tu, als teus passatgers i a tots els altres.
El Nou Volvo XC60 ve equipat amb els sistemes IntelliSafe, tecnologies intel·ligents
i intuïtives, que t’assisteixen a l’hora de conduir: el Sistema City Safety,
que t’adverteix de qualsevol perill i frena automàticament si no reacciones;
l’Assistent a la Direcció, que detecta si xocaràs amb alguna cosa;
l’Atenuació d’Invasió del Carril Contrari, que pot ajudar-te a evitar col·lisions
amb vehicles que vénen de front; o l’Atenuació de la sortida a la calçada,
que és capaç de frenar el cotxe per evitar una sortida accidental.
El pack de seguretat més avançat que fa de la conducció tot un plaer.
Descubre más en volvoandorra.com
Volvo XC60 de 140 KW (190 CV) a 235 KW (320 CV). Consum de (l/100km) de 5,2 a 7,7. Emissions CO2 (g/km) de 133 a 176.
Perquè, a vegades, els moments que no succeeixen són els més importants.
Made by sweden
Auto Diesel Avda. Verge de Canolich, 59
Sant Julià de Lòria
376 84 10 32
tecvolucion.es
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
A.F. PAGINA NUEVO XC60 210x297 auto diesel CAT.pdf 1 9/10/17 19:04

Els treballadors del Comú d’An-
dorra la Vella segueixen pen-
dents de la justícia per saber si
finalment podran percebre la
part de la gestió de l’acompli-
ment (GAdA) corresponent als
anys 2008 i 2009 que se’ls va
rebaixar globalment un 10%. El
fet és que la corporació va adre-
çar un escrit l’11 de setembre de
l’any passat a la Batllia, segons
van informar des del Sindicat
de Treballadors del Comú d’An-
dorra la Vella (Sitca). Afirmen
que, al cap de sis mesos, la batlle
que porta el cas s’havia d’haver
pronunciat. Però l’11 de març ja
ha passat i encara no tenen cap
notícia. És per aquest motiu
que des de l’entitat es mostren
neguitosos, ja que el cas sembla
estar aturat i no avança.
Des de l’associació sindical
no s’entén la tardança, tenint
en compte que hi ha hagut
dues sentències a favor del
Sitca. És per això que conside-
ren que el que cal és fer complir
la sentència.
Cal recordar que l’actual còn-
sol major, Conxita Marsol, s’ha-
via compromès en campanya
electoral a abonar la part del
GAdA d’aquells dos anys que no
es va pagar a la plantilla. Tot i
així, a mitjans del 2016, va ac-
ceptar que no podria complir
aquesta promesa després de
verificar que l’anterior corpo-
ració va executar la sentència
del Tribunal Superior sobre
aquesta qüestió entre finals de
novembre i inicis de desembre
del 2015. Així, Marsol va re-
marcar que, tot i que l’equip de
Govern tenia la voluntat políti-
ca de satisfer aquest import, hi
havia un impediment legal per
fer-ho. La mandatària va expli-
car que la sentència només in-
dicava que la rebaixa del GAdA
no podia ser aplicada de forma
global, sinó que s’havia de fer
de forma individualitzada i el
que el Comú va fer va ser noti-
ficar a cada treballador la reduc-
ció que li corresponia. Per això,
des del Comú es va remarcar en
aquell moment que l’única via
per recuperar aquells imports
passava perquè els treballadors
tornessin a portar el cas a la jus-
tícia i que fos el batlle qui deci-
dís si estava o no executada la
sentència o si l’execució era o no
correcta.
Arran d’això, el sindicat va
presentar a la Batllia un recurs
d’“incident per mala execució
de la sentència” per part de l’an-
terior Comú en què sol·licitava
de nou que es fessin efectives
les quantitats que es deuen a
alguns treballadors i que se’ls
restituís la nota anterior a la re-
baixa del 10% que se’ls va apli-
car de manera global.
COMPROMESOS AMB EL FUTUR · ODS 8: TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC
Ens impliquem amb iniciatives que dinamitzen sectors econòmics importants per al país com
l’esquí, el turisme i el comerç, donem suport a l’emprenedoria i col·laborem amb entitats
socials i culturals. Perquè el futur que tots volem es comença a construir aquí i avui. Amb tota
la il·lusió del món.
www.compromesosambelfutur.com
www.creditandorra.ad
Jo viure en un móon on tots
podrem treballar i creéixer
El grup parlamentari liberal
s’ha reunit amb representants
del Col·legi d’Enginyers per re-
collir les seves propostes amb
relació al projecte de llei d’im-
puls de la transició energètica
i del canvi climàtic, segons va
informar ahir Liberals d’An-
dorra, que va valorar “positi-
vament” les aportacions.
Un dels canvis que es volen
introduir és possibilitar que
empreses que no ofereixen
serveis energètics però que ge-
neren calor en algunes de les
seves activitats puguin ven-
dre aquesta energia generada
si està per sota del llindar de
300 kW sense que tingui una
consideració econòmica dife-
rent de la del negoci principal.
També proposen l’obligatorie-
tat de disposar de qualificació
energètica en els habitatges
de lloguer, així com donar
un paper més rellevant a l’Ofi-
cina de l’Energia i del Canvi
Climàtic
LdA es reuneix amb els enginyers
pel text de transició energètica
Consell General
Redacció
andorra la vella
Després que el Consell Cons-
titucional francès anul·lés
l’elecció del diputat del cinquè
districte dels francesos esta-
blerts a l’exterior, que inclou
Andorra, Mònaco, Espanya
i Portugal, poc més de 2.400
residents francesos al Princi-
pat estaven cridats ahir a les
urnes, ubicades a l’ambaixada
de França i a l’Escola Francesa
del Pas de la Casa, per escollir
el seu representant en la pri-
mera volta dels comicis legis-
latius.
Els electors podien triar
entre nou candidats. Els dos
més votats s’enfrontaran en la
segona volta, que tindrà lloc el
22 d’abril.
Els residents francesos
trien el seu representant
eleccions legislatives
Redacció
andorra la vella
El retard de la Batllia en
pronunciar-se sobre el
GAdA neguiteja el Sitca
Indica que tenia sis mesos per respondre i que el termini ja ha passat
Comú d’andorra la vella
El Comú d’Andorra la Vella.
bondia
M.S.C.
andorra la vella
recorden que l’últim
escrit del Comú data
del setembre de l’any
passat

ANDORRA 13Dilluns, 9 D’abril Del 2018
Amb la col·laboració de:
Inscripcions
NOMÉS en línia
fins al 20 d’abril
a les 12.00 h
Per a més informació:
www.esports.ad
www.salut.ad
Recollida de samarretes,
dorsals i xips
del 7 al 12 de maig
Punt informació de l’Illa Carlemany
Trofeus
Per als 3 primers classificats
de cada categoria
Sorteig de premis entre els inscrits
que acabin les curses
- 15 vals de compra de 150 € cada un
9a cursa
popular
DIA DE L’ESPORT
PER A TOTHOM
13.05.2018
Vallnord Pal-Arinsal va tancar
ahir la temporada 2017-2018
amb 533.626 dies d’esquí ve-
nuts, fet que suposa un incre-
ment del 6,2% respecte de la
temporada anterior, segons va
informar el camp de neu en un
comunicat.
Des de l’estació es van des-
tacar unes xifres que “consoli-
den la tendència positiva dels
darrers cinc anys”, malgrat que
els 129 dies d’esquí han estat
marcats per una “meteorolo-
gia complicada” que ha deixat
intenses nevades i forts vents
sobretot els caps de setmana,
el moment de més afluència.
Malgrat tot, les condicions de la
neu “s’han mantingut òptimes”
durant tota la temporada, un
fet que ha influït positivament
l’ocupació del camp de neu que,
a l’espera del tancament defini-
tiu dels números, preveu que
“la facturació global sigui histò-
rica”.
El director general de
Vallnord Pal-Arinsal, Josep
Marticella, va voler destacar
“els grans fruits generats per
les inversions” executades, que
“han permès créixer en ocu-
pació” i generar “un resultat
positiu” que, a més de donar
embranzida a la segona fase del
pla estratègic, han contribuït
a garantir que, per cinquè any
consecutiu, tanqui un exercici
en positiu.
Entre aquestes novetats, des
de l’estació s’assenyala com a
“peça clau” el nou edifici de ser-
veis del Coll de la Botella. Pel
que fa a la tipologia dels clients
i, si bé el perfil de l’usuari és
heterogeni i engloba un públic
molt divers, les famílies han
tornat a ser el “client estrella”
de l’estació massanenca.
Després d’aquests resultats,
Pal Arinsal encara l’estiu “amb
optimisme” i ja prepara les no-
vetats pensades per a la tempo-
rada 2018, que s’iniciarà amb
l’obertura de Vallnord Bike Park
la Massana el 19 de maig. No
obstant, els amants de la neu
encara podran gaudir-la uns
dies més a Vallnord Ordino-
Arcalís, que continuarà oberta
al públic fins al 30 d’abril.
D’altra banda, Grandvalira
també va posar el punt final
ahir a la temporada d’esquí i,
malgrat que tot apunta que su-
perarà el rècord de forfets ve-
nuts, no farà el balanç definitiu
fins a aquesta setmana.
Pal-Arinsal tanca la temporada
amb 533.626 dies d’esquí venuts
A l’espera de tancar els números, el camp de neu preveu una facturació històrica
Esquí
Vallnord tanca el sector Pal-Arinsal, però manté obert Ordino-Arcalís fins al 30 d’abril.
vallnord
Redacció
andorra la vElla
El president del Partit Social-
demòcrata (PS), Pere López, i
la primera secretària, Susanna
Vela, han participat aquest cap
de setmana en el congrés del
Partit Socialista francès, que
ha tingut lloc a Aubervilliers i
ha comptat amb la participació
del comissari europeu d’Afers
Econòmics i Financers, Pierre
Moscovici, i d’Udo Bullmann,
president del grup socialdemò-
crata al Parlament Europeu, en-
tre d’altres.
Els dos dirigents van man-
tenir trobades bilaterals amb
representants de la formació
gal·la, així com amb d’altres
grups socialistes europeus amb
qui van compartir projectes i
iniciatives en diferents àmbits
de preocupació a nivell interna-
cional. També els van traslladar
quina és la realitat d’Andorra de
cara a les negociacions amb la
Unió Europea per a l’assoliment
d’un acord d’associació.
Durant les dues jornades, els
dos dirigents del PS van partici-
par en debats i taules rodones,
que han abordat afers com la si-
tuació dels refugiats, l’ecologia
o la defensa dels serveis públics.
Entre les trobades bilaterals,
López i Vela es van reunir amb
Emmanuel Maurel i Éric Andri-
eu, eurodiputats francesos de
la comissió de Comerç Interna-
cional de Parlament Europeu
(INTA), que serà la responsa-
ble d’analitzar el text del futur
acord d’associació amb la Unió
Europea, així com amb la vice-
presidenta de l’Eurocambra,
Sylvie Guillaume.
López i Vela van parlar amb
representants dels socialistes
belgues, alemanys i dels laboris-
tes anglesos. D’aquesta manera,
van poder intercanviar idees i
propostes, així com projectes
que, des d’aquestes formaci-
ons, es volen tirar endavant per
abordar problemes clau en el
món actual, com ara la lluita per
l’equitat de gènere, la protecció
del medi ambient, les mesures
per fer sostenibles a llarg termi-
ni els sistemes de pensions o les
dificultats d’accés a l’habitatge.
López i Vela participen
al congrés del PS francès
a Aubervilliers
Partits
Redacció
andorra la vElla

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Infraestructures
El secretari d’Infraestructu-
res de la Generalitat de Ca-
talunya, Ricard Font, va dir
que esperen tenir els permi-
sos per al sistema d’aterratge
GPS de l’aeroport Andorra-
la Seu d’Urgell entre finals
d’aquest any i principis del
2019. En un comunicat s’ex-
plica que el Govern català
està treballant amb l’Agència
Estatal de Seguretat Àeria
(AESA) per poder implantar
el sistema encara que és ne-
cessari que, des del punt de
vista de seguretat, es realitzi
una anàlisi exhaustiva per-
què les instal·lacions es tro-
ben en un entorn geogràfic
summament complex. Cal
recordar que Viatges Regina
va anunciar que no tornarà
a operar des de l’aeroport
mentre no hi hagi aquest
sistema d’aterratge. Aquesta
empresa va oferir vols el mes
de març.
L’aeroport
Andorra-la Seu
tindrà GPS
l’any que ve
Agències
andorra la vella
El Govern té previst treure a
concurs aquest any la redac-
ció del projecte del futur cen-
tre nacional d’emergències, un
nou edifici que es vol construir
al costat de la caserna central
de bombers, a Santa Coloma.
El nou equipament disposa-
rà d’una planta per al centre
d’emergències, una segona
planta per a les dependències
de Protecció Civil i els baixos
serviran de nous garatges per
als vehicles dels bombers, te-
nint en compte que les actuals
cotxeres de la caserna estan al
límit de la seva capacitat.
El director de Protecció Civil,
Francesc Areny, va explicar que
es preveu disposar del projecte
aquest any, que durant el 2019
es dugui a terme l’obra i que el
2020 es desenvolupi la tecno-
logia del nou centre nacional
d’emergències, que té per ob-
jectiu centralitzar totes les tru-
cades d’emergències en un sol
número, el 112. Així, en funció
del tipus d’avís que es rebi i la
gravetat de la situació, els ope-
radors activaran de manera au-
tomàtica els mitjans i els cossos
necessaris a través d’una plata-
forma informàtica.
El sistema informàtic tam-
bé permetrà que els operadors
coneguin automàticament el
número, el nom i la localització
de cada trucada. La voluntat és
que el 112 centralitzi totes les
trucades que actualment reben
la policia, els bombers, els ser-
veis de circulació i el SUM. En
la gestió del dia a dia, el centre
nacional d’emergències només
comptarà amb els operadors
de sala que atendran les truca-
des. Les dependències preveuen
una zona que s’ocuparia en cas
d’emergències greus per part
dels cossos de seguretat.
El centre d’emergències es farà al
costat de la caserna dels bombers
Es preveu que aquest any es realitzi la redacció del projecte i el 2019 es construeixi l’edifici
Santa Coloma
El nou edifici s’ubicarà al costat de la caserna dels bombers de Santa Coloma.
agènCIeS
Agències
andorra la vella
en una planta hi
haurà el centre
d’emergències i en
l’altra, Protecció Civil
El Butlletí Oficial del Principat
d’Andorra (BOPA) va publicar
el 5 d’abril l’obertura d’un perí-
ode d’informació pública de 60
dies hàbils perquè els ciutadans
d’Ordino puguin consultar la
primera revisió del Pla d’orde-
nació i urbanisme de la parrò-
quia (POUP). En aquest nou pla
es van aplicar canvis destacats,
alguns dels quals destinats a
“afavorir la construcció d’ho-
tels” a la parròquia ordinen-
ca, va explicar el cònsol major,
Josep Àngel Mortés. El POUP
actual està plantejat de tal ma-
nera que “no és rendible” fer-ne
per part dels inversors, ja que
les construccions permeses són
petites i de poques habitacions.
I aquest és un dels motius pels
quals en manquen a la parrò-
quia, va exposar el cònsol.
Concretament, va explicar
Mortés, el POUP està plantejat
per fer blocs d’unes 40 habitaci-
ons. La revisió del POUP inclou
modificacions per poder tenir
edificis d’entre 50 i 120 habi-
tacions. A canvi, els inversors
hauran de destinar un 66% de
la parcel·la a espais verds. En
altres paraules, l’edificació mà-
xima permesa serà del 33%.
D’altres canvis a la revisió
del POUP tenen a veure amb
reajustaments per adaptar-se
al nou cadastre de la parròquia,
i també amb les unitats d’actu-
ació. Tal com va explicar Mor-
tés, en alguns casos es fan més
petites, pensant a facilitar que
els propietaris es posin d’acord
a l’hora d’urbanitzar. Ara bé, es
fan més reduïdes però sufici-
entment grans perquè la cessió
obligatòria i gratuïta del 15% de
terreny surti a compte al Comú
i no comporti la proliferació de
terrenys molt petits i difícils de
poder extreure’n un ús públic.
Els interessats poden mirar i
sol·licitar la documentació a
la sala 0 del Centre Esportiu
d’Ordino.
La revisió del POUP d’Ordino vol
afavorir la construcció d’hotels
Urbanisme
Agències
andorra la vella
Plantats 500 avets a la Comabella
Membres del rotary Club van plantar 500 avets a la zona de la
Comabella,prop de naturlàndia. la iniciativa neix amb l’objectiu
d’ajudar a fer possible la replantació de tots els arbres que
s’han mort al canal del Migdia, a causa de l’armament de la II
guerra Mundial que està dipositat en el subsòl. la plantació
va comptar amb la presència de la ministra de Medi ambient,
agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.
agènCIeS
Medi ambient

Pirineus
Gràcies!
Les estacions d’esquí alpí del Piri-
neu de Lleida van tancar ahir una
temporada excepcional pel que
fa a quantitat i qualitat de neu,
però que s’ha vist deslluïda pel
mal temps que ha fet molts caps
de setmana. Tot i això, en con-
junt, la valoració és positiva ja
que s’espera superar les xifres de
l’any passat i arribar als 1,3 mili-
ons de forfets venuts, segons el
Patronat de Turisme de la Dipu-
tació de Lleida. Aquest diumenge
era l’últim que els aficionats a
l’esport blanc podien baixar per
les pistes de Baqueira-Beret, Es-
pot, Port Ainé i Boí Taüll. La part
d’alpí de Tavascan ja va tancar l’1
d’abril, però els circuits de nòrdic
estaran oberts fins al 15. Pel que
fa a la resta estacions d’esquí de
fons, la majoria també acabaven
ahir la campanya (Guils, Virós,
Aransa i Lles), mentre que Tui-
xent i Sant Joan de l’Erm valo-
raran obrir el cap de setmana
que ve en funció del temps. En
aquest cas, el sector del nòrdic
confia igualar o superar els prop
de 70.000 forfets que van vendre
la campanya passada.
El temps tampoc va acompa-
nyar l’últim cap de setmana de
pistes obertes marcat per pluges,
nevades, boires i vent. En gene-
ral, però, les estacions estan sa-
tisfetes de la temporada, ja que
de neu n’hi ha hagut i de sobres,
i aquest és el factor més impor-
tant per atraure els aficionats.
A l’espera de poder disposar de
dades definitives avui, el direc-
tor del Patronat de Turisme de la
Diputació de Lleida, Juli Alegre,
pronosticava que es confirmaran
les previsions inicials d’arribar
als 1,3 milions de forfets venuts
i superar lleugerament (un 4%)
les xifres de la temporada pas-
sada, que ja va ser la millor dels
darrers 8 anys. “La temporada
2017-2018 es pot considerar
molt bona per la quantitat i qua-
litat de neu que hem tingut, amb
una gran satisfacció tant de les
estacions d’esquí com del sector
turístic del Pirineu de Lleida”, va
remarcar. Alegre calcula que l’im-
pacte econòmic de les estacions
d’esquí lleidatanes serà similar al
de l’any passat, quan va arribar a
uns 367,8 milions d’euros, entre
impacte directe i induït. El sec-
tor de l’esquí a Lleida dona feina
directa a 2.150 treballadors i a
7.500 més de forma indirecta.
L’estació de La Molina, a Alp
(Cerdanya), també va tancar ahir
la que ha estat “la millor tempo-
rada de la història”, tant en nom-
bre d’esquiadors com en gruixos
de neu acumulats. Si l’any passat
ja va fer el rècord en superar els
331.000 forfets venuts, aquest
2018 s’enfilarà per sobre dels
350.000.
Les estacions lleidatanes han venut
1,3 milions de forfets aquest hivern
L’impacte econòmic d’aquesta activitat serà d’uns 367 milions d’euros, com l’any passat
Turisme
Un esquiador a la festa de final de temporada a Espot, durant el dia d’ahir.
agències
Redacció
lleida
Més de
25.000
passatgers
a alguaire
l’aeroport de lleida-
alguaire va tancar ahir la
temporada d’hivern amb el
segon millor registre des
de l’any 2011, quan van
començarelsvolshivernals.
des del desembre passat i
fins a l’abril, hauran passat
per la instal·lació més de
25.600 passatgers, una
xifra “excepcionalment
bona’’, segons el secretari
d’infraestructures i
Mobilitat, Ricard Font.
l’augment ha estat
gràcies a l’increment de
passatgers als avions de
neilson i l’estrena de la
sueca Quality Travel. la
temporada va començar
el 21 de desembre amb
els vols britànics, amb
quatre avions cada cap de
setmana i finalitza aquest
8 d’abril. els suecs van
operar del 4 de febrer
al 25 de març amb dos
avions. enguany s’hi van
afegir també els vols de la
imserso.

Cultura
“Abraçada forta i que l’any nou
sigui bó per vos i pels vostres
estimats, que ho sigui en algun
aspecte per Catalunya, pobra Ca-
talunya nostra!”. Amb aquest de-
sig,pernodir-nesúplica, conclou
Pau Casals l’escrit, el 7 de gener
del1952,queformapartdelade-
sena de cartes del violoncel·lista
català i dirigides al Mestre Font-
bernat que han aparegut a l’arxiu
d’Antoni Morell. Una petita joia
que dona testimoni de la confi-
ança i el profund afecte que es
professaven, i en què Casals –que
a l’època residia a la cèlebre Villa
Colette de Prada– no s’oblida mai
de fer-li arribar les “afectuoses
salutacions” de la “Sra. Capde-
vila”, vídua des del 1921 del seu
amic íntim, Felip Capdevila, que
va compartir amb Casals l’exili a
Prada i amb qui es va casar in ar-
ticulo mortis el 1955.
Morell sospita que les cartes
van arribar a les seves mans amb
motiu de l’entrevista que li va fer
per al volum 693 anys després,
publicat el 1971 i en què el Mes-
tre Fontbernat forma part de la
trentena llarga de personatges
que hi desfilen. Són sobretot fe-
licitacions de Nadal i Any Nou,
però inclouen també notes per-
sonals, com la que Casals li escriu
el 7 de febrer del 1950: “Tenim
molta pena del que em diu de la
seva esposa. Déu faci que sigui
cosa passatgera i que ens ho pu-
gui dir ben aviat”. Sembla que va
ser així, perquè tan sols quatre
dies després li escriu una nova
nota: “Estimat amic, us felicito
de cor per la millora. Déu farà
que tot vagi bé”.
Aquest és el to compassiu i
empàtic que esquitxa tota la cor-
respondència. Casals s’hi mostra
com una figura entre paterna i
venerable que reparteix consol
i bons desitjos enmig d’una si-
tuació de penúria generalitza-
da, perquè som a la immediata
postguerra i tant l’un com l’altre
–i tants com ells, pensin només
en Aurora Bertrana, que també
va desfilar setmanes enrere per
aquestes pàgines a compte del
seu episodi andorrà i que també
va buscar l’escalforeta de Casals
a Prada– sobreviuen en un més
que precari exili. Fontbernat en-
cara resideix a París –al número
10 de la rue Jean de Bellay– per-
què no serà fins a finals del 1953
quan s’instal·li definitivament
entre nosaltres, comissionat pel
govern francès per mirar d’obrir
una emissora en nom de Sofirad
per fer-li competència a Radio
Andorra.
Cronològicament, la primera
de les missives és també una fe-
licitació d’Any Nou. Està datada,
atenció, el 2 de gener del 1945,
quan encara falta mig any per-
què acabi la II Guerra Mundial, i
Casals es permet una elucubració
final a compte de... Hitler: “Jo
també li desitjo (...) un any ben
feliç, que ho serà perquè és el
qu’ens portarà a tots à casa nos-
tra digui el que vulgui el boig de
Berchtesgaden”. Optimisme que
es va complir a mitges: la fi de
la conflagració no va comportar,
com havien esperat Casals i tants
altres republicans a l’exili, la cai-
guda del règim franquista”.
L’ultima és del 31 de gener del
1958, ja recuperat de l’atac de
cor que havia patit l’abril de l’any
anterior, i està també firmada a
Prada, tot i que Casals ja feia un
any llarg que s’havia establert
a Puerto Rico (i s’hi havia casat
amb Marta Montáñez): “L’Enric
[Casals] m’envia un paquet de
correspondència entre el qual
es troben les vostres amistoses
invitacions i els programes dels
vostres concerts d’orquestra. Us
agraeixo l’atenció i us felicito de
portar a terme malgrat les cir-
cumstàncies una campanya que
us honora. Espero que ben aviat
podré estar entre vosaltres i re-
prendre les meves tasques”.
Sembla –només ho sembla–
que Casals li anuncia una prò-
xima visita a Andorra. El cert és
que no es va fer mai. Les dues es-
tades documentades en el nostre
racó de món daten de l’octubre
del 1946 i el setembre del 1947.
En aquesta última, per trobar-se
amb el seu germà Enric, va fer es-
tada a l’hotel Valira: ho expliquen
Anna Mora i Anna Dalmau a Cor-
respondència a l’exili, volum que
recull la vuitantena de cartes que
entre el 1943 i el 1955 es va cre-
uar Casals i Andreu Claret i que
constitueix una estupenda lec-
tura complementària al que ens
ocupa. Com també, ja que en par-
lem, JosepFontbernat,consellerde
Tarradellas, en què Joan Esculies
dissecciona el nostre home d’avui
“...pobra Catalunya nostra!”
Apareixen a l’arxiu d’Antoni Morell una desena de cartes de Pau Casals dirigides als anys 40 al Mestre Fontbernat
Patrimoni
A. Luengo
andorra la Vella
la primera està
datada el 2 de gener
del 1945; l’última, el
31 de gener del 1958
arxiu antoni morell

cultura 17Dilluns, 9 D’abril Del 2018
Tot i la pluja, la Coral Rocafort
va poder fer cinc de les canta-
des previstes pels carrers de
Sant Julià de Lòria: “Hem rea-
litzat una part de les cantades
fins que el temps ens ho ha per-
mès”,vaexplicareldirectormés
veterà de la coral, Daniel Areny,
que va afegir que la darrera de
les cantades que van poder fer
va ser a l’església parroquial.
“En comptes de fer-ho a l’esca-
linata de fora –va assenyalar–
vam cantar a la nau principal
abans de la missa”. Com ja és
habitual, van cloure el matí de
Caramelles amb un dinar que
va comptar amb la participació
dels cantaires i els seus acom-
panyants. Unes 55 persones,
va subratllar Areny. La propera
cita de la Coral Rocafort serà
diumenge vinent, 15 d’abril, a
les dotze del migdia a Organyà,
en una trobada de caramellai-
res. Allà interpretaran les dues
mateixes sardanes que ahir es
van poder sentir a la parròquia
laurediana: Poncellina i Dansai-
res andorrans.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Sabores
SurdelSur
D E L 2 3 D E M A R Ç A L 2 2 D ’ A B R I L
a partir de les 800 cartes que es
va creuar amb Josep Tarradellas.
En la resta de les cartes que
li envia –amb prou feines unes
notes més o menys extenses– hi
trobem el Casals paternal, sem-
pre amb una paraula amable i
que intenta transmetre el corat-
ge que l’interlocutor sembla bus-
car-hi: “Gracies per la tramesa
dels vostres articles de l’A... Son
molt bons. Tot hi és verídic i cla-
rament dit. No hi ha enfarfec (...)
En cap moment cau en el tenden-
ciós. De debò us felicito”, li diu el
25 de setembre del 1948. També
el Casals agraït que sap com tocar
la fibra sensible de l’interlocutor
i fer-lo sentir especial: “Estimat
amic, de les cartes i cartes i cartes
rebudes i que continuem rebent
sobre el nostre Festival Bach la
vostra és de les que més estimo
car em dona l’il·lusió que Cata-
lunya parla per vos. Gracies del
cor”, li escriu el 16 de juliol del
1950, just després de la primera
edició dels Festivals Bach, ante-
cedent de l’actual Festival Pablo
Casals que cada estiu té lloc a
Sant Miquel de Cuixà. Aquell pri-
mer Festival Bach va tenir lloc a
Prada, i va significar el retorn del
mestre als escenaris després de
cinc anys de silenci.
La felicitació per al 1952 és
singular perquè, cosa rara, Casals
sembla caure en un cert desànim
que s’entreveu a la carta del 29
de desembre: “Que l’any nou us
conservi quan menys la serenitat
davant les nostres desgràcies. De
la part de la Sra. Capdevila també
el bon any”. I el 13 de març del
1952 escriu la que és probable-
ment la més misteriosa: “Fa uns
quinze dies va venir el Sr. Davin a
Pradas. Li vaig dir el que haig de
dir sempre (inclús al President de
França darrerament)”. I la cosa es
queda aquí, perquè no sabem que
és el que “haig de dir sempre”.
Falta, és clar, l’altra cara
d’aquest joc, que són les cartes
que el mestre Fontbernat li va
enviar a Casals. Potser apareixen
un dia a la Fundació Pau Casals
del Vendrell. Mentrestant potser
seria oportú recuperar l’entrevis-
ta que Morell i Elidà Amigó li van
fer a 693 anys enrere, i on el pare
dels Cors Andorrans i del Glos-
sari ensenya una inquietant po-
teta identitària: “La gent que no
sap d’on ve tampoc sap on va. I
nosaltres, ho sabem, d’on venim,
els catalans. Venim dels Wifreds
i dels Berenguers; i vosaltres els
andorrans veniu dels Pareatges.
Jo em miro les muntanyes, sen-
to parlar la gent d’Escaldes, de
Canillo i d’Ordino, i dic: aquests
son de la meva raça (...) Però
quan vegi que a Andorra ja sou
més de 20.000 habitants i que
tot va esdevenint francès o espa-
nyol, i d’andorrà tot just si queda
res...”.
Arxiu DAniel Areny
Matí de Caramelles a Sant
Julià, tot i el mal temps
Coral
Les cantades de Caramelles pels carrers de Sant Julià, ahir al matí.
M. P. A.
AnDorrA lA vellA
Conferència
La sala d’actes de MoraBanc
acollirà el 16 d’abril una con-
ferència que sota el títol Mi-
rades creuades sobre els museus
del Louvre i el Prado traçarà els
paral·lelismes entre dues de
les pinacoteques nacionals
més importants del món.
Julien Rochedreux i Julie
Michard en repassaran els
autors i les obres mestres, des
de Leonardo a Bosch, Giotto,
Zurbarán i Velázquez.
Louvre i Prado,
en paral·lel
Trobada poètica
Robert Pastor, Manel Gibert
i Josep E. Dallerès participa-
ran el 13 d’abril a la jornada
de poesia catalana organitza-
da per la Universitat de Per-
pinyà en homenatge a la po-
eta Renada-Laura Portet. Per
part espanyola hi participen
Carme Pagès, Montse Cufí i
Jordi Llavina, i per la fran-
cesa, Jaume Queralt, Joan-
Pere Sunyer i Maite Barcons.
Pastor i Gibert,
a Perpinyà

Esports
La classificació de la Lliga ACB,
a excepció de l’únic equip clas-
sificat per als play-off pel tí-
tol, el Reial Madrid, té la resta
d’equips en una situació de mà-
xima igualtat. Set places encara
per decidir, a només vuit jorna-
des per acabar, i el Bàsquet Club
MoraBanc, tot i les dues derro-
tes consecutives com a forà, està
ben situat i continua ocupant la
sisena posició, amb 15 victòries
i 11 derrotes. L’equip dirigit per
Joan Peñarroya, després de per-
dre per 88 a 75 a la difícil pista
del Baskonia, no ha perdut cap
posició i ocupa el sisè lloc amb
les mateixes victòries i derrotes
que el Montakit Fuenlabrada,
l’Herbalife Gran Canària i l’Uni-
caja Màlaga. Els de Néstor Gar-
cía van perdre al Poliesportiu
Fernando Martín contra el San
Pablo Burgos. L’Herbalife Gran
Canària va perdre contra l’FC
Barcelona Lassa i els andalusos,
dirigits per Joan Plaza, van tor-
nar a guanyar en derrotar l’Ibe-
rostar Tenerife. De fet, els tiner-
fenys es queden a una victòria
d’aquests tres equips i l’UCAM
Múrcia empata en el balanç amb
els de Fotis Katsikaris. Per tant,
una derrota, amb tanta igualtat,
es converteix en un daltabaix.
El BC MoraBanc afronta di-
mecres a les 20.30 un nou par-
tit com a forà a la pista del San
Pablo Burgos. L’equip dirigit per
Diego Epifanio és molt difícil
de superar al Coliseum Burgos,
però els andorrans no volen pa-
tir la tercera derrota consecuti-
va com a forans, si no volen que
perilli la seva bona posició en
llocs de privilegi. Diumenge el
bàsquet continua i ho farà amb
la visita del Movistar Estudian-
tes, l’equip del base madrileny
Jaime Fernández i que està en
zona de ningú en la classificació,
amb 11 victòries i 14 derrotes.
A Baskonia, l’equip de
Peñarroya podrà dir que gua-
nyava per 34 a 40 als de Pedro
Martínez. Els vitorians són els
reis de la segona volta, amb 10
victòries consecutives que igua-
len la millor ratxa de la tem-
porada, que pertanyia al Reial
Madrid entre les jornades 9 i
18. La ratxa del Baskonia, únic
equip invicte a la segona volta,
és la cinquena millor de l’úl-
tim lustre. A la represa, els de
Pedro Martínez van posar una
marxa més i el BC MoraBanc va
lluitar com gat panxa enlaire, i
només una defensa zonal 1-3-1
ordenada pel tècnic català, que
va entrenar el Joan Peñarroya
jugador, va ennuegar els andor-
rans, que van perdre l’avantatge.
Toko Shengelia i Matt Janning
van executar un BC MoraBanc
que va lluitar fins que el Basko-
nia va sentenciar. En el partit
hi va haver dues valoracions
negatives de dos jugadors inte-
riors: Moussa Diagne i Landing
Sanè. El primer només va jugar
8 min 30 s sense anotar cap
punt i només va capturar tres
rebots, amb una valoració de -3.
El segon, l’ala pivot francès que
fa dos partits consecutius que
aporta poc, amb 0 punts, 2 re-
bots i -5 de valoració en 14 min
56 s. El jugador més valorat va
ser el veterà pivot serbi Oliver
Stevic. El capità va tornar a ofe-
rir la seva millor versió i va ser
l’interior més inspirat.
TRES EX EN EL BC MORABANC
David Jelínek, Colton Iverson
i Jaka Blazic van tornar a jugar
a un pavelló que coneixen molt
bé i com a locals. L’escorta txec,
que va jugar dues temporades
al llavors conegut com Labo-
ral Kutxa, va anotar 9 punts.
Va jugar més bé en els dos pri-
mers quarts, però després es va
diluir. Un altre que va tornar va
ser el pivot nord-americà, que
només va jugar una temporada.
Iverson, més integrat en l’equip,
va anotar 8 punts i va captu-
rar 5 rebots. Qui millor va ser
rebut va ser l’escorta eslovè
Jaka Blazic. Dues temporades
per a ell al Baskonia, però amb
un rol ben diferent al que té al
BC MoraBanc. Abans era més
un especialista defensiu i ara
és un dels líders dels andorrans.
Va ser el màxim anotador, amb
18 punts, però en alguns mo-
ments del partit es va trobar
ben sol, com si fos una guerra
particular.
Continuen sisens
El MoraBanc, que va tenir la segona derrota consecutiva com a forà, no baixa cap posició de la classificació
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Lliga ACB (Jornada 26)
78 reial Madrid - Monbus obradoiro 65
88 Baskonia - BC MoraBanc Andorra 75
72 Unicaja Màlaga - Iberostar Tenerife 62
69 Montakit ‘Fuenla’ - SP Burgos 79
77 delteco GBC - València Basket 95
77 Herbalife GC - FC Barça lassa 93
96 Movistar ‘estu’ - reTabet Bilbao 84
87 reial Betis eP - UCaM Múrcia 102
86 Tecnyconta - divina Seguros 92
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 26 23 3
2 Baskonia 26 19 7
3 FC Barça lassa 26 18 8
4 València Basket 26 17 9
5 Unicaja Màlaga 26 15 11
6 BC MoraBanc 26 15 11
7 Herbalife GC 26 15 11
8 Montakit ‘Fuenla’ 26 15 11
9 Iberostar Tenerife 26 14 12
10 UCaM Múrcia 26 14 12
11 Movistar ‘estu’ 26 12 14
12 Monbus obradoiro 26 11 15
13 delteco GBC 26 10 16
14 Tecnyconta 26 8 18
15 San Pablo Burgos 26 8 18
16 reTabet Bilbao 26 7 19
17 reial Betis eP 26 7 19
18 divina Seguros 26 6 20
Thomas Schreiner es torna a enfrontar dimecres al
seu exequip, però aquesta vegada com a local
Thomas Schreiner, amb la samarreta del San
Pablo Burgos, dimecres s’enfrontarà per segon
cop al seu exequip, el Bàsquet Club MoraBanc.
el base, internacional per Àustria, és una peça
bàsica en el joc dels burgalesos, que ahir
es van imposar, de manera sorprenent, a la
pista del Montakit Fuenlabrada per 69 a 79.
Una victòria que significa un favor per al BC
MoraBanc, ja que els de néstor García lluiten
per aquest Top-8 que dona opció de disputar el
play-off pel títol. Schreiner va jugar 15 minuts i
va anotar 5 punts, va repartir cinc assistències
i va valorar 10. l’austríac arriba en un bon
moment i el seu equip, el San Pablo Burgos,
fa un pas de gegant per fugir de les posicions
perilloses, amb vuit victòries i 18 derrotes. els
de diego epifanio tenen el reial Betis energia
Plus i el reTabet Bilbao Basket a només una
victòria. el partit de dimecres serà una nova
final per al recent ascendit.
aCB PHoTo / e. CoBoS

Diari del 09 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (8)

Similar to Diari del 09 d'abril del 2018

Similar to Diari del 09 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 09 d'abril del 2018