Solucions selectivitat socioling

1. • Explicau els conceptes de monolingüisme, multilingüisme, bilingüisme i
bilingüista.
Monolingüisme: és l'ús d'una única llengua per part d'un individu o la població d'un
territori. Estadísticament és molt menys freqüent que el plurilingüisme quan es tracta
dels Estats, normalment multilingües. Les comunitats i els individus, en canvi, solen ser
majoritàriament monolingües.
Bilingüe: aspecte asèptic i real. Un individu domina dos idiomes. Quan es tracta
d’una comunitat, sempre es tracta de bilingüisme social. Ja no és, per tant, ni
equilibrat ni simètric, ni bilateral (només un grup és realment bilingüe) ni estable.
Bilingüista: defensor del bilingüisme social. Aspecte ideològic. Es defensa el mite
del bilingüisme com un fet harmoniós, estable, inamovible. Desig de conciliar i fer
compatibles dues llengües , però en situació desigual. Implica perpetuar la situació
de subordinació de la llengua del territori (L2). L2: símbol del qual es parla, però no
instrument efectiu de comunicació. (Per exemple: “el mallorquí és la llengua de les
tradicions, de la cultura i la història de Mallorca, dels padrins, que no s’hauria de
perdre; però a la Universitat, al cinema, als diaris, millor que s’usi el castellà, que
és internacional.”).
L’aprenentatge i el predomini de la llengua dominant (L1) es presenta com un
enriquiment i no com el que realment sol ser: una substitució, és a dir, la
desaparició de la llengua del territori i, per tant, un empobriment. Així ha passat i
passa amb moltes llengües que han desaparegut de països colonitzats d’Àfrica i
Amèrica
El bilingüisme social, per tant, perpetua i dissimula el procés de substitució i el
bilingüista defensa aquesta situació.
• Explicau la diferència entre el procés de normativització i de normalització
d'una llengua.
La normalització lingüística consisteix a fer normal l’ús d’una llengua en el territori que
li és propi. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització o
normativització, perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat
neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.
Així, doncs, el concepte de normativització fa referència al procés d’establiment de
normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la
comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una
ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.
• Explicau els conceptes de llengua majoritària, llengua minoritària i llengua
minoritzada i posau-ne exemples.
Llengua majoritària: segons el nombre de parlants. S’oposa a minoritària. Són
termes relatius. És a dir, que una llengua no és minoritària en termes absoluts,

2. sinó per comparació a una altra. Per exemple, l’anglès i el castellà són minoritaris
respecte a l’anglès, però majoritaris respecte al català o al noruec. El noruec, en
canvi, és majoritari per comparació al maltès o al gaèlic irlandès.
Llengua Minoritzada: si no s’usa a la majoria d’àmbits d’ús. S’oposa a
Normalitzada, que és la llengua “normal” que s’utilitza a tots els àmbits (francès,
holandès, maltès, etc.). És objectiu i no té cap relació amb el nombre de parlants: el
castellà a Puerto Rico o a Filipines és una llengua minoritzada, encara que sigui
majoritària. El maltès i l’hebreu, en canvi, són llengües normalitzades encara que
siguin minoritàries.
• Explicau la mitificació del bilingüisme.
Es defensa el mite del bilingüisme com un fet harmoniós, estable, inamovible. Desig
de conciliar i fer compatibles dues llengües , però en situació desigual. Implica
perpetuar la situació de subordinació de la llengua del territori (L2). L2: símbol del
qual es parla, però no instrument efectiu de comunicació. (Per exemple: “el
mallorquí és la llengua de les tradicions, de la cultura i la història de Mallorca, dels
padrins, que no s’hauria de perdre; però a la Universitat, al cinema, als diaris,
millor que s’usi el castellà, que és internacional.”).
L’aprenentatge i el predomini de la llengua dominant (L1) es presenta com un
enriquiment i no com el que realment sol ser: una substitució, és a dir, la
desaparició de la llengua del territori i, per tant, un empobriment. Així ha passat i
passa amb moltes llengües que han desaparegut de països colonitzats d’Àfrica i
Amèrica
El bilingüisme social, per tant, perpetua i dissimula el procés de substitució i el
bilingüista defensa aquesta situació.
• Explicau models de planificació lingüística en diferents estats.
PÀGINA 164 I 165 DE LES FOTOCÒPIES:
LES NORMALITZACIONS REEIXIDES I “EXEMPLES DE NORMALITAT”
• Què és la substitució lingüística? Per què i com es produeix? ¿Hi ha cap
alternativa al procés de substitució lingüística? En cas afirmatiu, ¿quina és?
PÀGINA 155 DE LES FOTOCÒPIES: NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
• Diferenciau els conceptes de llengües minòritàries i llengües minoritzades
Aplicau-ho a la situació de la llengua catalana.

3. EL CATALÀ, COMPARAT AMB L’ANGLÈS O CASTELLÀ, ÉS LLENGUA
MINORITÀRIA, PERÒ COMPARAT AMB LES LLENGÜES EUROPEES O
MUNDIALS, NO:
TÉ 7.200.000 parlants
7a. Llengua més parlada de la Unió Europea.
18a. Llengua d’Europa d’un total de 56 llengües.
-La més parlada de les 36 minoritàries.
-20 llengües normalitzades, però amb menys parlants:. Danès, finès,
noruec, albanès, eslovac, eslovè, islandès, letó, lituà...
- Més del 90% de llengües del món no superen el milió de parlants.
- El català està entre el 5% de llengües més parlades del món.
- Equiparable al suec, a l’hongarès, a l’holandès i al búlgar.
EL CATALÀ, LLENGUA MINORITÀRIA?
En el context europeu o mundial, no.
LLENGUA MINORITZADA?
Sí, perquè no ocupa la majoria d’àmbits d’ús al seu territori: cinema, tribunals de
justícia, publicitat, mitjans de comunicació, etc.
• Explica la situació sociolingüística actual de la llengua catalana.
És la definició de bilingüisme de Ferguson?
NO, perquè voldria dir que està normalitzada, i no és així. Tampoc no és una diglòssia
segons Fishman, perquè s’utilitza als àmbits formals també (escola, universitat,
administració pública, tv, etc.). És una situació de BILINGÜISME SOCIAL AMB UN
CONFLICTE LINGÜÍSTIC.
• Defineix el concepte de normativització. Quan i qui va dur a terme la
normativització de la llengua catalana?
POMPEU FABRA I L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, amb altres aportacions de
F.B.Moll, Marian Aguiló, etc.
-El concepte de normativització fa referència al procés d’establiment de normes
lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la
comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una
ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.

4. • Comenta dos models de planificació lingüística aplicats a l’actualitat. Fes
referència als estats on s’apliquen.
PÀGINA 164 I 165 DE LES FOTOCÒPIES:
LES NORMALITZACIONS REEIXIDES I “EXEMPLES DE NORMALITAT”
• Quines solucions té el bilingüisme social? Defineix-les.
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA O SUBSTITUCIÓ. També pot haver-hi una
hibridització (pidgin o crioll)
• Defineix els conceptes de llengua oficial i de llengua pròpia. Són sempre la
mateixa llengua? Posa'n exemples.
-Llengua oficial:és l'idioma que protegeix un Estat i que s’utilitza a les seves
institucions (administració pública, escola, etc.). És d’obligat coneixement per part de
tots els parlants. El reconeixement oficial d’una llengua depèn de la situació política.
Així, el català ara és oficial a les Balears, però no ho era durant els segles XVIII i XIX,
ni durant el franquisme. No és oficial a la Unió Europea, però ho seria si ho sol·licitàs el
Govern espanyol.
Llengua pròpia: es fa referència a l'idioma de la comunitat històricament establerta
en aquest espai, sigui oficial o no. Hi ha Estats que reconeixen com a oficials totes
les llengües pròpies o històriques (Suïssa, Bèlgica...) i altres que només en
reconeixen una (França, Itàlia) i marginen les altres (bretó, occcità, català o basc a
França)
• Definiu el concepte de llengua estàndard i aplicau-lo al cas de la llengua
catalana.
Llengua estàndard és el mateix que varietat estàndard; és a dir, la varietat codificada
en una Gramàtica i un Dicccionari que s’utilitza als àmbits formals per facilitar la
intercomprensió de tots els parlants.
• Explicau el marc legal que afecta la llengua catalana (Constitució, Estatut,
Llei de Normalització Lingüística)
PÀGINA 160 I 161 DE LES FOTOCÒPIES.

5. • Definiu què és "llengua oficial" i què implica per a una llengua tenir aquest
estatus.
És l'idioma que protegeix un Estat i que s’utilitza a les seves institucions (administració
pública, escola, etc.). És d’obligat coneixement per part de tots els parlants. El
reconeixement oficial d’una llengua depèn de la situació política.
SI UNA LLENGUA NO ÉS OFICIAL IMPLICA QUE ESTÀ MINORITZADA I QUE
PATEIX UN PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ.
• Llengua estàndard. Definició i àmbits d'ús.
Llengua estàndard és el mateix que varietat estàndard; és a dir, la varietat codificada
en una Gramàtica i un Dicccionari que s’utilitza als àmbits formals per facilitar la
intercomprensió de tots els parlants.
És la definició que teniu al dossier dels registres en la pàgina 2.
• Esmenta i explica tres símptomes indicatius de minorització lingüística o
substitució lingüística.
o Interferència lingüístiques unidireccionals.
PÀGINA 154 DE LES FOTOCÒPIES
o Reducció i/o fragmentació del territori en què es parla L1.
DISMINUEIX EL TERRITORI: AL ROSSELLÓ O A ALACANT, EL CATALÀ
HA PERDUT LA MAJORIA DE PARLANTS.
FRAGMENTACIÓ: DIALECTALITZACIÓ. ES NEGA LA UNITAT DE LA
LLENGUA I S’OPOSA ALS DIALECTES (MALLORQUÍ, VALENCIÀ)
o Penetració de L2 especialment en les zones urbanes.
DETERMINADES CLASSES SOCIALS ABANDONEN L’ÚS DE LA SEVA
LLENGUA I ADOPTEN LA DE FORA.
o Reducció dels contextos i de les funcions en què s'utilitza L1.
o Aparició de normes d'ús que acceleren la col·loquialització de L2.
PÀGINA 156 DE LES FOTOCÒPIES.
• Esmenta i explica tres actuacions de normalització lingüística.
-IMPLANTAR L’ÚS COM A LLENGUA VEHICULAR A L’ESCOLA
-FOMENTAR O PRESCRIURE EL DOBLATGE DE PEL·LÍCULES EN LA LLENGUA
MINORITZADA
-OBLIGAR A UTILITZAR UNA LLENGUA EN LA PUBLICITAT
-UTILITZAR UNA LLENGUA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ (TV, RÀDIO,
PREMSA)

6. • Defineix el prejudici lingüístic i com influeix en l'ús de la llengua.
ELS PREJUDICIS SÓN, COM DIU TUSON, UNA “INVITACIÓ A LA DESERCIÓ
LINGÜÍSTICA”. ÉS A DIR, QUE PROMOUEN QUE ELS PARLANTS PENSIN QUE LA
SEVA LLENGUA ÉS INFERIOR O INÚTIL I PER AIXÒ TENDEIXEN A ABANDONAR-
LES I A USAR-NE UNA ALTRA CONSIDERADA SUPERIOR.
SI A UN PARLANT LI DIUS QUE LA SEVA LLENGUA ÉS MINORITÀRIA, QUE NO
TÉ LITERATURA NI GRAMÀTICA, QUE ÉS VULGAR, RURAL, DIFÍCIL... AIXÒ LI
GENERARÀ UN COMPLEX D’INFERIORITAT I D’AUTOODI LINGÜÍSTIC QUE
L’ABOCARÀ A LA DESLLEIALTAT LINGÜÍSTICA I, EN DEFINITIVA, A
L’ABANDONAMENT DE LA SEVA LLENGUA.
• Defineix prejudici lingüístic i posa'n tres exemples.
o Hi ha llengües que tenen literatura i altres que en tenen de molta qualitat.
o L'anglès és més fàcil d'aprendre que el danès o l¡alemany; per això té tants
de parlants.
o Una persona culta té més vocabulari que una persona analfabeta
o Les llengües internacionals o majoritàries són més útils que les minoritàries

7. • Defineix el prejudici lingüístic i com influeix en l'ús de la llengua.
ELS PREJUDICIS SÓN, COM DIU TUSON, UNA “INVITACIÓ A LA DESERCIÓ
LINGÜÍSTICA”. ÉS A DIR, QUE PROMOUEN QUE ELS PARLANTS PENSIN QUE LA
SEVA LLENGUA ÉS INFERIOR O INÚTIL I PER AIXÒ TENDEIXEN A ABANDONAR-
LES I A USAR-NE UNA ALTRA CONSIDERADA SUPERIOR.
SI A UN PARLANT LI DIUS QUE LA SEVA LLENGUA ÉS MINORITÀRIA, QUE NO
TÉ LITERATURA NI GRAMÀTICA, QUE ÉS VULGAR, RURAL, DIFÍCIL... AIXÒ LI
GENERARÀ UN COMPLEX D’INFERIORITAT I D’AUTOODI LINGÜÍSTIC QUE
L’ABOCARÀ A LA DESLLEIALTAT LINGÜÍSTICA I, EN DEFINITIVA, A
L’ABANDONAMENT DE LA SEVA LLENGUA.
• Defineix prejudici lingüístic i posa'n tres exemples.
o Hi ha llengües que tenen literatura i altres que en tenen de molta qualitat.
o L'anglès és més fàcil d'aprendre que el danès o l¡alemany; per això té tants
de parlants.
o Una persona culta té més vocabulari que una persona analfabeta
o Les llengües internacionals o majoritàries són més útils que les minoritàries