1. El Renaixement
Segles XV - XVI

2. Canvis respecte a l’Edat Mitjana
•
•
•
•
•
•
•
•
1. Ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a
Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en un centre econòmic,
polític, cultural i artístic.
2. Apareix la burgesia, una nova classe social ascendent.
3. La monarquia es fa forta i la noblesa perd poder.
4. Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió del
món més científica, més pràctica, més “humana” i menys “divina”.
5. Es difon la filosofia clàssica (renaixement). Des d’aquest
moment es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia,
entre ciència i fe.
Es desenvolupava l’Humanisme com a corrent vital que veia
l’home com a centre i mesura fonamental de totes les coses enfront
del teocentrisme medieval.
6. Major llibertat de pensament, allunyada del dogmatisme de
l’etapa anterior
7.Hi ha un impuls considerable dels coneixements científics.
L’aparició de la IMPREMTA afavoreixerien la difusió de les noves
idees. La cultura passa així del monestir al carrer i ja no es troba
únicament en aquests centres religiosos, sinó també a les
universitats

3. L’humanisme
•
L'home és el centre de l'univers i
la màxima realització de la natura
(antropocentrisme). Pot observar
la realitat que l'envolta amb sentit
crític, sense la rigidesa de la
mentalitat medieval.
•
L’humanisme és laic però no
anticristià. Defensa una religió
més personal i directa, en què
l'home adquireix una autonomia
espiritual i és més lliure de les
institucions religioses.
•
Erasme de Rotterdam va ser un
filòsof holandès, creador del
moviment humanista. En el seu
llibre “L’élogi de la follia” fa una
crítica contra l’església oficial i
proposa una tornada a l’autèntic
esperit de servei i pobresa de la
institució.

4. La invenció de la impremta
•
L'expansió de les noves idees va
comptar amb la impremta (
Gutenberg, 1448), que va facilitarne la difusió i va fer la cultura
accessible a tothom.
•
A les corts renaixentistes,
desitjoses d'obrir-se a un món nou,
els humanistes eren reclamats, ja
que representaven el progrés.
•
La impremta representa una
revolució importantíssima.
Democratitza la cultura, assegura
la seva permanència i fa que
tothom pugui aprendre a llegir i
escriure
•
Incunables = llibres editats abans del 1500

5. •
Al segle XV, la burgesia estava en auge. Cada cop era més nombrosa i
més rica. Per aquest grup social, el valor de les persones no residia en el
llinatge, sinó en la seva capacitat d’aprendre, millorar, prosperar i obtenir
riquesa. L’home era un ésser capaç d’observar, analitzar, canviar i dominar
el seu entorn.
•
Per això en aquesta època tenen lloc nombrosos descobriments
geogràfics (Colom) científics (Newton, Galileo…) i tècnics (Gutenberg)
•
Galileo va perfeccionar el telescopi de Copèrnic. També va aparèixer el
rellotge de vidre, a partir dels seus treballs sobre el pèndol, Va arribar a
Europa la pòlvora, inventada pels xinesosi i se’n va perfeccionar el procés
de granulació. I Leonardo da Vinci va dissenyar una hèlice aèria, precursora
de l’helicòpter

6. El pre-robot, la
màquina voladora i
una rudimentària
bicicleta són
projectes de
Leonardo da Vinci.
Ell personifica el
savi, l’home complet,
l’estudiós de les
lletres i de les
ciències tan
típic del Renaixement

7. Literatura renaixentista
• La vida adquireix valor per ella mateixa, es busca
l’armonia de l’home amb la naturalesa i es torna a
l’equilibri clàssic (“renaixement” de la cultura de Grècia
i Roma).
• En art i en literatura es busca la mesura i el bon gust.
La naturalesa apareix sempre com un lloc agradable
(bucolisme) (locus amoenus), el refugi de l’home que
renuncia a les glòries mundanes per buscar la pròpia
pau i serenitat interior (estoicisme)
• L’amor és un sentiment que eleva i perfecciona l’ésser
humà. L’home es consagra a la seva estimada en un
amor idealitzat que no demana res. Només estimar,
purificar-se i ascendir així espiritualment (platonisme)

8. •
Per tant, la concepció de l’amor i la dona canvien. En l’etapa
anterior se la considerava només un objecte de desig i, per tant, de
pecat. Ara se la considera un pont entre l’home (que tendeix a
l’amor espiritual i no pas al físic) i Déu. Una manera de perfeccionar
l’esperit i la voluntat
•
L’ideal de bellesa femenina el va pintar
magistralment Botticelli en el “Naixement
de Venus”. Era una dona prima, rossa, de
pell clara i faccions delicades.
•
Per primera vegada apareix el nu en pintures i escultures. L’Edat
Mitjana el considerava irreverent
•
També adquireix importància la mitologia clàssica. Tornen els
déus pagans que a l’etapa anterior havien estat vetats
•
El canvi de l’economia agrària medieval a l’economia urbana i
mercantil del Renaixement fa que algunes famílies s’enriqueixin i
actuïn com a mecenes de l’educació, la literatura i l’art (Fugger,
Médici…)

9. • L’art del Renaixement
• El naixement de Venus Sandro Boticcelli

10. •
•
Els personatges de Botticelli no somriuen. Tenen sempre una expressió abstreta i serena.
La Venus reflecteix l’ideal de bellesa, segons els cànons del Renaixement

11. Al llarg del segle XVI es van
establint uns models físics
definits a la perfecció . La
dona havia de tenir la
cabellera llarga i rossa , els
ulls , preferentment verds ,
mans , blanques i llargues ,
amb les ungles crescudes i
arreglades , els pits poc
desenvolupats i bàsicament
prima. Cintura estreta i peu
petit completaven el cànon de
bellesa femení com es pot
comprovar a la figura d’Isabel
de Portugal .
Isabel de Portugal, esposa de
Carles V i reina d’Espanya
(Retrat de Tiziano)
Els cànons de
bellesa femenina

12. Els cànons de bellesa masculina
Els homes amb els cabells rossos o castanys i de certa altura eren
els prototips ideals , encara que la mitjana habitual consistia , com
diu Joly a " petits d'alçada , de carnació morena, de pèl curt negre i
barba també curta" Al segle XVI dominaria el cabell molt curt amb
bigoti i perilla, de vegades també molt fina.
En la moda dels cabells curts
va influir la recomanació
mèdica realitzada a Felip II.
En patir freqüents mals de
cap, els metges li van
recomanar que es rapés el
cabell per tal que l'aire
refresqués i alleugerís els
dolors de manera que la
majoria dels membres de la
cort també van seguir les
indicacions de la moda
imposada pel seu monarca.
Garcilaso de la Vega, model d’home renaixentista

13. •
“Primavera” de Sandro Botticelli
(Mercuri, les tres Gràcies, Venus, la deesa Flora, la nimfa Cloris i Zèfir)

16. L’home renaixentista sent la divinitat i la religió més properes. Déu ja
no és el justicier, sinó el “Pare”
La creació d'Adam de Miquel Àngel, a la Capella Sixtina. El Creador a punt de tocar-lo amb un dit per donar-li la vida.
Proximitat

17. • La Pietat de
Miquel Àngel
Malgrat el
dramatisme de
l’escena,
podem veure
una verge
serena,
concentrada i
extremadament
jove

18. L'enterrament del comte
d'Orgaz (1586-1588, Sant
Tomé, Toledo), la seva obra
més coneguda. A la part
inferior, realista, va recrear un
enterrament amb la pompa del
segle XVI, en la superior,
idealitzada, va representar la
Glòria i l'arribada de l'ànima
del comte. Una mostra també
de major definició entre allò
natural i allò sobrenatural
Doménikos Theotokópoulos,
(Càndia, 1541 - Toledo, 1614),
conegut com el Greco («el
grec»), va ser un pintor del
final del Renaixement que va
desenvolupar un estil molt
personal en les seves obres de
maduresa. Figures
allrgassades, que reflecteixen
l’elevació i l’espiritualitat
pròpies de l’època

19. La Gioconda de Leonardo da Vinci i el David de Miquel Àngel

20. La reforma protestant
• La disconformitat amb
l’església oficial i la
necessitat de reformes
que proposava Erasme,
finalment van
desembocar en una
ruptura.
• Martí Luter va tirar
endavant la reforma
protestant i s’instaurà així
una nova església: la
protestant o luterana.
Martí Luter

21. •
Luter estructura la seva doctrina
de la manera següent:
•
El lliure examen, o interpretació
lliure de la Bíblia, la qual es
considera com l'única font de
revelació. Això originarà la
multiplicitat de sectes religioses
derivades del luteranisme.
Els sagraments són reduïts a
dos: Baptisme i Eucaristia, i es
suprimeixen el culte a la Verge i
als Sants i la creença en el
Purgatori.
Se suprimeix tota ostentació als
temples, desapareixen les
imatges i la litúrgia se simplifica al
màxim: s'hi introdueix la llengua
del poble; Luter mateix realitza la
primera traducció de la Bíblia del
llatí a l'alemany.
Se suprimeixen també la
jerarquia i el celibat eclesiàstics.
•
•
•
Per consultar

22. La Contrarreforma
• El Concili de Trento es
va convocar com a
resposta a la Reforma
Protestant
Se’n deriven una sèrie
de normes i una major
repressió de conductes
i pràctiques “sospitoses”
- Es van fer llistes de llibres
prohibits
- Es va endurir l’acció de la
Inquisició
- Es va intensificar la persecució
d’aquells que no eren catòlics
- Es va començar a cultivar la
consciència de “puresa de sang”
I “cristià vell”
Judici a Galileu

23. Carles I
“És d'estatura mitjana, mes no
molt gran, ni petit, blanc, de
color més aviat pàl·lid, el cos,
ben proporcionat, bellíssima
cama, bon braç, el nas una mica
aguilenc, però poc, els ulls àvids,
l'aspecte greu, però no cruel ni
sever, ni en ell una altra part del
cos es pot inculpar, excepte el
mentó i també tota la seva faç
interior, la qual és tan ampla i tan
llarga, que no sembla natural
d'aquell cos, sembla postissa.
No pot, tancant la boca, ni unir
les dents inferiors amb els
superiors, els separa un espai
del gruix d'una dent, on en el
parlar, sobretot en el acabar de
la clàusula, balbuceja alguna
paraula, la qual per això no
s'entén molt bé”.
Descripció segon l’ambaixador venecià
Gaspar Contarini

24. Felip II
“De rostre és ben semblant,
amb front ample i ulls grisos,
de nas recte i de tarannà viril.
Des de l’enfront de la punta de
la barbeta el seu rostre
s'empetiteix, la seva manera
de caminar és digne d'un
príncep, i el seu port tan dret
i recte que no perd una
polzada d'altura, amb el cap i
la barba grogues. i així, per
concloure, és tan ben
proporcionat de cos, braç i
cama, i el mateix tots els altres
membres, que la naturalesa no
pot llaurar un model més
perfecte”
Descripció segonsJohn Elder (escriptor
anglès de l’època)

25. L’imperi on mai es ponia el sol

26. La vida quotidiana al Renaixement
•
•
•
•
•
Gràcies al descobriment d’Amèrica
l’alimentació renaixentista es va fer
molt més variada i saludable
La llet i la mantega eren productes
molt cars, així com la salaó de les
carns.
Es comencen a desenvolupar els
primers productes cosmètics, tot i
que la higìene encara era escassa.
Es pensava que la brutícia protegia
de contagis i malalties
Els matrimonis, sobretot entre les
classes altes eren arreglats i la
diferència d’edat entre els cònjuges
anava dels deu als quinze anys
(15/18 per a les dones, 25/30 per
als homes).
La mortalitat infantil era molt
elevada (50/70 per cent) i una de
cada deu dones moria en el part.
Per això les dones de les classes
altes tenien molts fills
Menjar de noces - Brueghel

27. Nous aliments del nou continent

28. La moda al segle XVI
Gorgeres, colors brillants, farciments, perruques i cabells enjoiats
Anna d’Àustria, quarta esposa de Felip II
Enric VIII d’Anglaterra i la seva filla Isabel, que el succeí en el tron

29. Llibre–guia per l’ofici de sastre i patrons
Segle XVI
•
•
El sastre. Giovanni Moroni.. 1571

30. • El calçat

31. • S’incrusten joies, perles i pedres precioses en els vestits i
teles que porten els nobles i les classes benestants. Les
joies són més cares i elaborades
Duquessa Magdalena de Baviera, anell amb un rellotge i
el diamant “L’Estany” de 100 quirats, adquirit per Felip II
a Amberes