Skip to main content
ESQUEMA - RESUM
1.   MODERNISME Vs NOUCENTISME:
     TAULA COMPARATIVA
2.   QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?
     CONTEXT SOCIAL I POLÍTIC. LA
     MANCOMUNITAT
3.   VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME
4.   CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE
     LA LITERATURA NOUCENTISTA
5.   AUTORS MÉS IMPORTANTS I
     OBRES
Modernisme
                                           Vs.
                                        Noucentisme


Detall de la façana del Palau de
la Música de Barcelona



   Detall de la façana del Col·legi
   Oficial de metges de Barcelona
TAULA COMPARATIVA
        MODERNISME                                   NOUCENTISME
  CRONOLOGIA: DE 1880 A 1915                     CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923
Desenvolupament al conjunt d’Espanya i      Moviment estètic i literari pròpiament
Llatinoamèrica . Moviment no només literari català, liderat per la burgesia, que se sent
que troba gran èxit a Catalunya.            impel·lida a actuar en benefici del país.
Fugida de la realitat, que troben vulgar i    Es reivindica la ciutat com a ideal, centre
poc poètica. Bucolització del món rural i     de la raó, el seny i el progrés dels pobles,
rebuig a l’urbà i a la burgesia acomodada.    especialment en el cas català.
Ambientació de les obres en llocs i països    Es retorna al model clàssic, d'inspiració
exòtics i mítics, o reals però desapareguts   grecollatina i al mediterranisme, marc de
(època medieval, etc.)                        referència, bressol de la nostra civilització.
El llenguatge és més important que el         Llenguatge mesurat i cerca de “l’obra ben
contingut. Ús abundant de recursos            feta”. Tanta importància té la forma com el
fonètics (aliteracions, onomatopeies, etc.)   contingut. Ideal de perfecció constant.
Obres i figures modernistes essencials
      PINTURA                               ARQUITECTURA




  SANTIAGO RUSIÑOL               ANTONI GAUDÍ               PUIG I CADAFALCH


              LITERATURA




 JOAN MARAGALL       M. COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA      VÍCTOR CATALÀ
QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?

El terme NOUCENTISME l’encunyà Eugeni d’Ors;
ve de “nou-cents”, el segle nou que començava, i
en el qual tenien moltes esperances posades els
intel·lectuals, pensadors, polítics i literats que
volien     bastir  un     moviment      pròpiament
català, trencador amb el passat, per construir una
Catalunya més pròspera, més culta, recuperant
les arrels clàssiques, i més europea. Va ser un
moviment burgès conservador però alhora de
caire transformador i socialment actiu.
El NOUCENTISME
                                   marc polític i social
                               • 1901. Creació de la Lliga Regionalista,
                                 partit conservador dirigit per Enric Prat
                                 de la Riba, burgés benestant.
                               • 1907. Prat de la Riba, elegit President
                                 de la Diputació de Barcelona. La
                                 burgesia regionalista puja al poder.
                               • 1914. Creació de la Mancomunitat de
                                 Catalunya, fusió de les quatre
Enric Prat de la Riba,
president de la Mancomunitat     diputacions provincials catalanes.
                                 Època de progrés i de canvis socials.
                               • 1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada
      Context europeu:           pel dictador militar Miguel Primo de
      I Guerra Mundial...        Rivera. Etapa regressiva.
FITES POLÍTIQUES I SOCIALS D’AQUELLS ANYS



 • RENOVACIÓ DE LA INFRASTRUCTURA DOCENT I CULTURAL
   (NOVES ESCOLES, CREACIÓ DE BIBLIOTEQUES A CADA POBLE.,
   ETC.. )

 • CONSTRUCCIÓ DE CARRETERES, FERROCARRILS,
   SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE I DOTACIÓ DE LÍNIES
   TELEFÒNIQUES A TOT CATALUNYA

 • CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907) I FIXACIÓ
   (PER FI) D’UNA LLENGUA LITERÀRIA. INGENT OBRA DE POMPEU
   FABRA. NORMES ORTOGRÀFIQUES (1913), DICCIONARI
   ORTOGRÀFIC (1917) I GRAMÀTICA CATALANA (1918)
VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
 d=19450&p_ex=el%20noucentisme


               EUGENI D’ORS, EL FORJADOR
             INTEL·LECTUAL DEL NOUCENTISME
LA LITERATURA NOUCENTISTA

• Comença l’any 1906 i acaba a 1923
• Contestació als “excessos” del Modernisme
• Representa la imposició de la raó, la serenor,
  la precisió i el correcte ordre de les coses
• El món clàssic i el Mediterrani com a fonts
  d’inspiració
• Objectivitat, ús de la ironia i subtilesa a la
  poesia
AUTORS ESSENCIALS

• EUGENI D’ORS I ROVIRA (1881 - 1954)
Pseudònim: “Xènius”. Intel·lectual, filòsof, assagista.
L’ideòleg del moviment i el creador del manifest estètic
• GUERAU DE LIOST (1878 - 1933)
Nom verdader: Jaume Bofill de Mates. Poeta.
• JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (1884-1970
“Príncep dels poetes catalans”. Sense dubte, l’autor
més important del Noucentisme i el de trajectòria més
àmplia en producció i en el temps.
Eugeni d’Ors i Rovira
                           •   Teoritzador i creador de l’estètica del
                               Noucentisme
                           •   Destaca en assaigs de temes diversos, cultivant
                               de manera especial la filosofia
                           •   Obra interessant: Glossari, publicat a La Veu de
                               Catalunya; a més té narracions i novel·les breus
                           •   Trenca amb el moviment després de la mort de
                               Prat de la Riba i se’n va a viure a Madrid, on farà
                               un gir ideològic i renegarà del seu catalanisme
                               inicial

                       Guerau de Liost
• Articulista destacat de La Veu de Catalunya
• Regidor a Barcelona i impulsor de l’ús del català a
  l’Ajuntament. Tingué discrepàncies amb la Lliga i
  fundà partit propi, esdevenint diputat a Madrid
• Destacat poeta: La muntanya d’ametistes (1908),
  Somnis (1913), La ciutat d’Ivori (1918)
• Estil detallista i rigor idiomàtic a la seva obra
DEL “GLOSSARI”
Cal dir que una glossa és un assaig breu, d'extensió gairebé mai
superior a una pàgina, on, amb un estil brillant que busca la
complicitat del lector, i a partir de les oportunitats que ofereix
l'actualitat en qualsevol de les seves manifestacions, s'emeten
judicis valoratius o s'invita a la reflexió sobre temes o
circumstàncies d'ordre divers, parant atenció tant a individualitats
destacades per una o altra raó com, sobretot, a qüestions
rellevants de la vida col·lectiva en un sentit o altre.

La glossa, segons la concep i la practica Xènius (el pseudònim
amb què Ors va signar el Glossari), es converteix així en un
gènere textualment de temàtica versàtil, mínima unitat
significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, l’orsià,
estructurat al voltant de l'analogia, convençut com estava l'autor
de la primigènia unitat del món i del cosmos, i atent a la seva
reconstrucció.
PÒRTIC                                           Aquest poema tracta la metàfora
                                                 d’una ciutat molt bella que està feta
Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:     de marbre i d’or. També parla de les
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,       comoditats de viure en la ciutat, tot
                                                 idealitzant-la mitjançant elements
i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,    bells com el marbre, l’or i l’ivori.
serpegen de les ones pel tors adolescent.        Aquest poema tracta indirectament
                                                 del habitants de la ciutat, els
L' ivori té la gracia d'un marbre constel·lat    anomena i diu que són immortals, en
d'aurífiques polsines com una carn d'albat.      sentit figurat. Té una estructura
                                                 lineal, ja que si suprimeixes un vers
Bella ciutat de marbre del món exterior,         del poema no ocorre res i segueix
esdevinguda aurífica dins d'un esguard d'amor!   tenint sentit. Forma un esquema
                                                 tancat, ja que sempre parla del
Ets tota laborada amb ordenat esment.            mateix tema, car és simplement una
Et purifica el viure magnànim i cruent.          descripció. El poema té un clímax clar
                                                 al final. Empra la tercera persona i el
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
                                                 dinamisme expressiu és negatiu,
empunyaràs la palma del seny -que és immortal.
                                                 perquè l’ordenació sintàctica mostra
                                                 lentitud.
Guerau de Liost
Josep Carner i Puig-Oriol
                              •   Va néixer a Barcelona l’any 1884 i va morir a
                                  Brusel·les l’any 1970.
                              •   En 1897 en va llicenciar en dret i en filosofia
                              •   Poeta més important del moviment noucentista,
                                  nomenat “Príncep dels poetes catalans” per
                                  la qualitat i polidesa de la seva obra
                              •   Renovador de la poesia, la llengua i la prosa
                                  catalanes, va col·laborar amb Pompeu Fabra
                              •   També fou periodista, autor teatral, traductor
                                  i diplomàtic
                              •   Fidel a la II República, es va exiliar a partir de
                                  1939, i recalà a Mèxic primer i a Bèlgica
                                  després
•   Posseïa un talent que li permeté assolir una gran perfecció lingüística i un
    estil molt personal admirat per totes les generacions coetànies i posteriors


•   “NOSALTRES ELS POETES SOM ELS CONSTRUCTORS DELS POBLES”
OBRA IMPRESCINDIBLE DE CARNER
• Primer llibre de sonets (1905)
• Els fruits saborosos (1906) RECULL DE POESIES QUE TRACTA DE
  MANERA DOBLE SOBRE DIVERSOS FRUITS I ALHORA ÉS UNA
  REFLEXIÓ MORAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS
• Verger de les galanies (1911)
• Auques i ventalls (1914) CONJUNT DE POEMES SATÍRICS
• La paraula en el vent (1914) OBRA DE TEMÀTICA AMOROSA
• El cor quiet (1925) OBRA PRECEDIDA I MARCADA PER UNA ÈPOCA
  D’ANGOIXES I PREOCUPACIONS EN LA VIDA DE L’AUTOR
• La primavera al poblet (1935) OBRA EN LA QUAL CARNER
  S’INTRODUEIX EN EL SIMBOLISME QUE IMPERA EN POESIA
• Nabí (1941) CONSIDERADA LA MILLOR OBRA DE CARNER, ES
  TRACTA D’UNA AL·LEGORIA DE TRASFONS BÍBLIC, EN LA QUAL
  MOSTRA LA SEVA CÒLERA DAVANT D’UN DESTÍ ADVERS,
  JUGANT A SER PROFETA, COM HO FA JONÀS A LA BÍBLIA
• Llunyania (1952) RECOPILACIÓ DE POEMES D’EXILI
• Bestiari (1964)

    VIDEO SOBRE CARNER: http://www.tv3.cat/videos/208113171