1. SEGLE D’OR DE LA LITERATURA
CATALANA
Poesia del segle XV

2. Desplaçament de la capitalitat cultural a València
Causes
- econòmiques i socials (pestes a Catalunya)
- religioses (els papes Borja eren valencians)
- polítiques (guerres civils a Catalunya)
- l'antipatia que la noblesa catalana sentia per la
dinastia dels Trastàmara davant de la simpatia
amb què la va rebre la noblesa valenciana)
- estratègiques ( els ports valencians són més
cèntrics per moure's pel Mediterrani)

3. Els poetes del Principat vivien encara
molt lligats a la tradició trobadoresca,
amb uns esquemes retòrics molt fixos i
uns temes que ja havien quedat
anacrònics per a l'època.

4. Fins i tot l'any 1323 s'havia creat
l'anomenat Consistori de Tolosa
en un intent de recuperar la
poesia trobadoresca. Es tractava
d'un certamen literari que
premiava només poetes escrits
encara en provençal i de temàtica
trobadoresca o religiosa.

5. Però a partir del contacte que
alguns poetes van tenir amb la cort
d'Alfons el Magnànim a Nàpols la
poesia es va començar a renovar.

6. No es van renovar pas els
poetes del Principat,
lligats al Consistori per
una poesia caduca,
feixuga i sense qualitat
literària, sinó els poetes
valencians que havien
acompanyat el Magnànim
en les expedicions a Itàlia:
ben aviat es va adonar
que la poesia podia
penetrar a l'interior de
l'ésser humà.

7. Parlem de poetes com Gilabert de Pròixita,
Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs
March, Joan Roís de Corella i, com a
representant de l'Escola Satírica
Valenciana, Jaume Roig.

8. Amb el centre cultural despla-
çat a València i amb autors que
pertanyien a la petita noblesa i
a la burgesia, als segles XIV i XV la
literatura catalana va assolir el moment
més àlgid i, a més de poetes com els
esmentats, també les novel·les que
s'escriuen en català són d'una qualitat
impressionant, en un moment en què el
nou costum humanista pretenia abandonar
el romanç per tornar a fer servir el llatí com
a llengua de cultura.

9. I si al final del segle XV la literatura va assolir
prou difusió per consolidar uns autors i uns
lectors fidels va ser sobretot gràcies a un
invent: la impremta.
Recordem que, exceptuant la historiografia
(les quatre grans cròniques), que pretenia
deixar constància per escrit d'uns fets i d'uns
sentiments patriòtics, es pot dir que tota la
literatura medieval fins aleshores havia estat
fonamentalment una literatura oral.

10. La societat havia entès que
l'home és el centre del món i
la mesura de totes les coses,
capaç de reflexionar sobre
ell mateix, sobre els seus
sentiments, sobre els seus
desitjos, etc.

11. Per tant, els costums canvien. Una poesia
com la d‘Ausiàs March, per exemple, no és
escrita per ser recitada en una festa o
després en un sopar; és per ser llegida i
interioritzada d'una manera molt íntima i
personal. I una novel·la com el Tirant lo
Blanc requereix un temps de concentració
per ser llegida.

12. Jordi de Sant
Jordi, amb una
poesia encara
marcadament dins
de l'estil
trobadoresc, tot i
que amb influències
de Petrarca, fou el
precursor de la
poesia del
Renaixement.

13. Ausiàs March despunta com el millor poeta de
l'època en totes les llengües romàniques, i ho
fa en una llengua ja purament catalana (amb un
mínim d'influència trobadoresca i provençal) i
que tracta uns temes reals i
personals, allunyant-se de la idealització dels
autors anteriors, tant en la seva perspectiva
personal (algunes de les seves obres són una
anàlisi introspectiva de l'home renaixentista)
com de figures molt idealitzades de les dones i
del propi ésser humà.

15. Joan Roís de Corella combinà la prosa i el
vers, sent l'amor el tema principal de la seua
obra, amb un humanisme erudit i una gran
devoció pels clàssics grecollatins. La prosa
corellana segueix el model aristocratitzant
dels escriptors del segle XV, amb el
predomini d'expressions ampul·loses i
retòriques, mestre de la valenciana prosa. El
vers incorpora un ritme més àgil i suau que
els anteriors poetes medievals, acostant-se
a la poesia italiana.

16. Jaume Roig és l'autor de L‘espill, una obra de
caràcter misogin escrita íntegrament en
vers, seguint la tradició narrativa romànica. Té
relació amb l'escola satírica valenciana, que
encara influí els sainets renaixentistes i avui
dia encara es reflecteix en els textos fallers.

17. Isabel de Villena, ploma intimista i
tendra, autora de la Vita Christi, amb la seva
prodigiosa imaginació i el seu punt de vista
femení, va ser un contrapunt a la misogínia de
L'espill, ja que als seus escrits destacava les
virtuts femenines i el caràcter malvat dels
homes. Isabel de Villena és la primera escriptora
amb nom conegut de la literatura catalana i va
tenir molta influència en el segle d'or, ja que va
reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors
que la veneraven per la seva altura intel·lectual.

19. Joan Roís de Corella aconsegueix en els versos un
ritme més àgil i suau que els anteriors poetes
medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia
italiana.
La seva obra en vers es caracteritza per parlar de
l'amor des d'una perspectiva desenganyada i
trista. També va escriure poesia religiosa.
Corella fou un gran coneixedor de la literatura
clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la
voluntat humanística de reconstruir damunt de la
llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic.