Tipus de llengües segons la seva situació a la societat. El conflicte lingüístic

1. TIPUS
DE
LLENGÜES
I
CONFLICTE
LINGÜÍSTIC
Sílvia
Montals

2. ÍNDEX
• Tipus
de
llengües
segons
la
situació
de
la
societat
• Llengües
majoritàries
• Llengües
minoritàries
• Llengües
minoritzades
• Conflicte
lingüístic
• Normalització
lingüística

3. TIPUS
DE
LLENGÜES
Segons
la
situació
que
tenen
en
la
societat,
es
distingeixen
3
tipus
de
llengües
• Llengües
majoritàries:
• Són
llengües
amb
milions
de
parlants
i
que
s'expandeixen
en
territoris
on
inicialment
no
es
parlaven.
• Les
llengües
més
parlades
en
el
món
actual
són
el
xinès
mandarí,
l'hindi,
l'anglès,
l'espanyol
i
l'àrab.

4. § Llengües
minoritàries:
§ Són
llengües
amb
un
nombre
de
parlants
reduït.
§ S'utilitzen
normalment
en
tots
els
usos
socials
dins
del
seu
territori.
§ Exemples:
suec,
amb
uns
8
milions
de
parlants,
o
del
finès
amb
uns
5
milions.

5. § Llengües
minoritzades:
§ Llengües
amb
un
nombre
de
parlants
reduït
i
que,
a
més,
no
gaudeixen
d'un
ús
normal
en
tots
els
àmbits
socials
dins
del
seu
territori.
§ Causa:
presència
d'una
altra
llengua,
dita
dominant
(A),
que
pressiona
i
pren
usos
a
la
llengua
del
país
(B).
§ Exemple:
llengua
catalana
(10
milions
de
parlants),
afectada
per
la
pressió
política
i
social
de
les
llengües
castellana
i
francesa.

6. CONFLICTE
LINGÜÍSTIC
• El
procés
de
substitució
lingüística
és
un
procés
de
canvi:
• La
llengua
dominant
(A)
en
una
situació
de
conflicte
lingüístic
acaba
fent
desaparèixer
la
llengua
subordinada
(B).

7. • Procés
gradual:
• Comença
quan
una
comunitat
es
converteix
en
bilingüe
i
adopta,
per
força
o
de
grat,
una
altra
llengua.
• La
llengua
pròpia,
aleshores,
s'usa
en
menys
ocasions
i
va
perdent
parlants.
• És
un
procés
llarg
que
dura
almenys
3
generacions.

8. Procés
de
substitució
lingüística:

9. NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA
• Procés
en
què
s'intenta
recuperar
l'ús
normal
de
la
llengua
amenaçada
(B).
• Les
actuacions
que
cal
fer
per
recuperar
una
llengua
minoritzada
poden
ser:
• Establir
una
normativa
lingüística.
• Reconèixer
l'oficialitat
de
la
llengua
pròpia
del
país.
• Donar
prestigi
a
la
llengua
pròpia.
• Introduir
l'ús
de
la
llengua
en
els
àmbits
ocupats
per
la
llengua
dominant
(administració,
escola,
mitjans
de
comunicació,
etc.).