Esquema estimada marta

1. ESQUEMA D’ESTIMADA MARTA DE MARTÍ I POL
-Va ser escrit el 1977-78, set anys després de la malaltia.
-L’autor té 48 anys. Ja té una obra poètica extensa i sòlida (ja ha publicat 15 llibres)
-Estimada Marta consta de 3 parts aparentment independents, encara que té un sentit global i unitari, que
es pot resumir en una nova actitud, més optimista, envers la malaltia i la vida. El poeta es planteja
aprofitar-la al màxim fruint de les dues úniques activitats plaents que li resten: la reflexió i el desig.
-Mètrica: versos decasíl·labs i hexasíl·labs. Poemes relativament llargs.
Primera Part: Set poemes d’aniversari.
Temes: el poeta no vol deixar-se engolir pel passat o pel record. Rebutja que la malaltia enfosqueixi i
condicioni el present o les possibilitats de futur.
-Número 7: “commemoració” irònica de la malaltia per tractar de superar-la.
-Poemes 1-2-3: rememora els set anys passats.
“ 4: es planteja superar el passat i adoptar una nova actitud.
“ 5-6-7: Concreta el nou estat d’ànim: gaudir de les coses senzilles.
-Mètrica: versos decasíl·labs. Poemes relativament curts.
Segona Part: Capfoguer.
(“Ferros que suporten els troncs a la llar de foc”, és a dir idees fonamentals del poeta que sustenten la vida
i la poesia (el foc))
Temes: Reflexió sobre la concepció de la vida (vitalista, però assumint l’aïllament i la solitud) i de la
poesia (senzilla, clara, sòbria, però precisa, densa, consistent, suggeridora)
-Recull de 20 poemes. Comença i acaba amb els mateixos versos (pàg. 36 i 70). Això indica que és un
conjunt tancat, força homogeni i coherent.
-Poema 6 (pàg. 56): és important perquè explica la seva concepció de la poesia.
Tercera Part: Estimada Marta.
Temes: realització del desig. Explica una relació eròtica de manera més o menys cronològica.
Consta de 15 poemes. La mètrica (decasíl·labs) i l’estrofisme (17 versos masculins)són molt regulars,
idèntics a tots els poemes, encara que sense rima (versos lliures).
Poemes 1 a 6: expliquen l’inici de la relació, amb el joc eròtic i l’estimulació sensual dels amants.
Poemes 7 i 12: consumació de l’acte sexual, clímax.
Poemes 8-9-10-11 i 13-14-15: repòs i degustació del plaer després del clímax.
IMATGES RECURRENTS.
Al llarg del recull, el poeta empra una sèrie de figures (metàfores, antítesis, etc.) a les quals sol
donar un significat i unes connotacions semblants.
Pluja-fredor-vidre-fosca: solen fer referència a sofriment, dolor, angúnia, depressió, malestar.
Foc-estiu-claror: té connotacions positives: vitalitat, optimisme, passió, erotisme.
Aigua-mar-riu-salabror-escuma: purificació, catarsi, superació del dolor, canvi d’estat, renaixement.
Flor-ocell-bosc: connotació agradable. Motius de viure, sensacions i objectes plaents, joia de viure
Exterior: sol, vent, platja. La vida activa, la gent, el trull humà.
Interior: cambra, silenci, fosca. Els set anys anteriors. Reclusió, tristesa, dol.
Mirall: identitat pròpia o identificació dels amants, unió amorosa
Tornaveu: el cos, la veu, minvats, com a expressió defectuosa dels sentiments vertaders, de la subjectivitat
autèntica del poeta.