Ens vam jugar l’amor que ens quedava
       a una partida de cartes


PRIMAVERA…
…el primer dia d’aquella freda

                       Un “tu i jo”,
                       que no acabava de
                         ser el nosaltres
                         perfecte,
                       en va sortir
                         vencedor
                       quan...
El
 errell,
 an llarg
 om
             el r
     PRIMAVERA…
a seva…el primer dia d’aquella freda
               da
 abellera, llin la
                       tra va
 ucumbia de a
 el seu
                 ella
                  v ….
                e a
                          ve
                             sa
               m rt             r
 ostre          po
matant-li
a mirada
El           Em digué amb aquella
 errell,         mirada que em
 an llarg     robava l’enteniment.
com
a seva             No
                 vull que
cabellera,   em comprenguis,
 ucumbia          només
                   que
pel seu         m’estimis
 ostre
matant-li
a mirada
Els mesos varen caure
l’un
rere
l’al-
 tre
l’un
rere
l’al-
 tre    Transformant-se en
         setmanes mortes
          que constituïen
          mesos passats,
Ella de perdre el
 I les nostres vides, com
rius gelosos
seu propi cabal, corrien
   en paral·lel sense
  desembocar l’un en
        l’altre.
Ella   creia en la plenitud del matrimoni
       creia en mitges taronges que


 no
         s'acaben florint
       creia en hipoteques indigestes
       creia en prínceps pintats de blau
Per no creure no creia ni en la
  MOR
Alguns
Vo
   ls
        fe r
               el
                                                                       dies
                    fa v
                           or
                                                                  es llevava
                              de
                                 rec
                                    oll
                                       ir l
                                           ’ha
                                               b   it a

                                                                    fent-me
                                                          ció
                                                              !




                                                                   de mare
Altres preferia
                       deixar parlar
                         a la nena
                      que juga dins
A que no m’atrapes!
                        de la seva

                         ànima
I fin
        s el                                 Molts es
               mig
                  dia
                        no d
                             e   ia re       despertava
                                         s
                                             moribunda
Quan marxava sempre ho feia




   I també hi havia el dia que
Els “Ja” podíen durar

         desapareixia
     Deixant-me una nota a la nevera
                              O, fins i tot,
Quan marxava sempre ho feia
                              P
                              E
      e
                   e          R
                              Ò
P
                     E
tornava   gn
          ev
          i
             a
             e
            ra
                     R
        l
       lv
      ape
                     Ò
                 enigmàtic
Així,
   aquelles nits
 de retorn, la lluna
se’ns quedava curta
I havíem
  de suplicar al Sol
    que dormís
  deu minuts més
   per poder-nos
   estimar en la
foscor més profunda
I101.Peco d’idiota 102.Sóc tossut 103.Em
 ...
     tolerava les meves virtuts
 De mi acceptava els meus defectes
                       1 .
 mossego les ungles 104.Sóc garrepa 105. No
m’adono del que succeeix al meu voltant 106.
  No m’agrada anar a la platja 107.A vegades
  No
  sóc introvertit 108. Fu d’estudi sovint 109.
                       Fujo
                                mo
  Tinc por a les alçades 110.Em molesten les
rialles exagerades 111.No sóc massa sociable
  112.No m’agraden les pel·lícules en blanc i
Negre 113.No m’interessen els museus 114.No
   sé escriure correctament la majoria de pa-
 raules que duen un pronom feble 115.Sé poc
   anglès 116.No m’agrada conduir tot i tenir
  carnet 117.No sé diferenciar un tampó d’un
  salva-slip 118. Em desespera esperar 119...
Per
Encara    M’encanten            després
                        … aquesta
            les teves       mania
que,         manies!           desdir-se
                             teva!
a vegades,
intentava
canviar-me
Quan s’avorria feia preguntes


 dis O
I pod
      er , a
            ix í, r
                                    ba
                           Si viatjant en un
                             Si estigués
                             avió topéssim
                               Què creus
                          contra Per què
                                   els Andes
                         embarassada

                                    ra
         Amb econ          Et jo tacte
                              i que morís,
                                semblohem
                           Quinem la sal

 cu  Transcen-       cilia que estic el
                          voldries a fer
                            vingutels  que
   Terrorrífiques
   Complicades
      Absurdes
      Senzilles
       trampa             r -n o s
                          M’estimes?
                            tenen
                             et menjaries
       dentals                 meumés el
                                 desfà
                            t’ho digues
                                    cadàver
Amb l’únic Amb aires de  més grassa? r
                               en aquest
              propòsit de provocar una
                              núvols? no
    filosòfiques             encarapoc ta d
                           poc a que o gel?

                                    lla
                                      món?

ssió
                             tinguessis cap
                                  de cop?
                                més remei?
I pod
      er, a
           i x í, r
                    econ
                         cilia
                               r -n o s
                                        més
                                            tard
Cada mes,
quan la visitava la
                      “P
                        et
                          ita
Cuinava                         m
                                    on
pastissos         co                     str
               l’a m                         u   os
de           na nom ella                           a
                                                       ve
xocolata        va e                                      sti
                  ,  -                                        da
que no                                           “Vermell
                                                                   de
em deixava
provar
Per tu no
  hi haurà pastís
    de xocolata
fins que no tinguis
   la teva pròpia
     monstruosa
I,             Em em deixava dormir al
            recor-
                  No


de            dava
                              no entendre
           aquella
tant
 No vull que em comprenguis, només que m’estimis
                                  el seu
            expre-
                                significat
              ssió
en             que
                      tèrbol
Sovint omplia els minuts




                               Acariciant-me l’orgull, besant-me
                                  Confessant-me el seus anhels
                                 (no voldria separar-me de tu) m
                                                (Cuines de puta


                                                   Regalant-me
    Presumint del que feia                            les seves
(He anat a la perruqueria)                              mitges
                                                        veritats
                                                              (A
                                                       vegades
                                                  no m’entenc,
 Descobrint-me els seus temors                            i això
 (No acabaré mai la carrera!)
                                                     m’espanta
                                                    m’encanta
                                           Divagant sobre el que
                                                                )
          (em deixaré créixer els cabells fins que m’arribin als
Vols sortir de una
                                 He fet
                          la No em vaig
                             dutxa,
                                 rentadora,
Moltes que   s’oblidava d’explicar-me
                         que no em de dir-
                          recordar així                    I
                       deixaràs aiguavan
                            te que et toca a
                                que et
                           calenta!
                                                     Altres
                             trucarestendre
                                tu de la
                                feina!
                                                        que
                                   la roba
                                                    repetia
                                                       fins
 Algunes que no em volia confessar                cansar-se




Hi havia coses que em comentava
                                                 Això
                                               és aigua
                                               passada!
un
company
de cerveses           Sovint
                disfressava
una                 la seva
treballadora
  una          personalitat
incansable
  abraçada      deixava de
una              ser la noia
  tendra
amant           de sempre
desconeguda              per
                convertir-se
                          en
una
dormilega
sense remei
Un matí             Am
de tardor        l’únic
ventós      company
em vaig      d’una no
despertar       penjad

sol
            a la neve
Aquest cop sí
Tanmateix tenia l’esperança que fos un dels seus viatges
                                    a
                             m
                             s al et
                           r a
                        fas tli
                        m ro
                               u
                  aaaigae
                     dn
                     va
             di vi
             huh                d’anada
                                 retorn
                                    i
com
  Sinó
  Però
            tantes
un tètric
 la nota
             altres
 no deia
            vegades
La po
es varen lliscar pel cabal del temps tan rà



com ho fèien les llàgrimes pel meu rostre
Fins que un dia, cansat d’esperar-la,
vaig travessar la porta, com ella
havia fet molts temps abans,
camí d’un matí assolellat.
Aquest cop, era jo qui sortia, sense




            maleta
            diners
            motiu
deixant al meu darrera una nota penjada a la nevera
MaiMaimés m’hetornat a veured’ella
  Mai més tornat a saber res
   més he l’he tornat a enamorar
             (Fi)

Ja tornare 3

  • 1.
    Ens vam jugarl’amor que ens quedava a una partida de cartes PRIMAVERA… …el primer dia d’aquella freda Un “tu i jo”, que no acabava de ser el nosaltres perfecte, en va sortir vencedor quan...
  • 2.
    El errell, anllarg om el r PRIMAVERA… a seva…el primer dia d’aquella freda da abellera, llin la tra va ucumbia de a el seu ella v …. e a ve sa m rt r ostre po matant-li a mirada
  • 3.
    El Em digué amb aquella errell, mirada que em an llarg robava l’enteniment. com a seva No vull que cabellera, em comprenguis, ucumbia només que pel seu m’estimis ostre matant-li a mirada
  • 4.
    Els mesos varencaure l’un rere l’al- tre
  • 5.
    l’un rere l’al- tre Transformant-se en setmanes mortes que constituïen mesos passats,
  • 6.
    Ella de perdreel I les nostres vides, com rius gelosos seu propi cabal, corrien en paral·lel sense desembocar l’un en l’altre.
  • 7.
    Ella creia en la plenitud del matrimoni creia en mitges taronges que no s'acaben florint creia en hipoteques indigestes creia en prínceps pintats de blau
  • 8.
    Per no creureno creia ni en la MOR
  • 9.
    Alguns Vo ls fe r el dies fa v or es llevava de rec oll ir l ’ha b it a fent-me ció ! de mare
  • 10.
    Altres preferia deixar parlar a la nena que juga dins A que no m’atrapes! de la seva ànima
  • 11.
    I fin s el Molts es mig dia no d e ia re despertava s moribunda
  • 12.
    Quan marxava sempreho feia I també hi havia el dia que Els “Ja” podíen durar desapareixia Deixant-me una nota a la nevera O, fins i tot,
  • 13.
    Quan marxava sempreho feia P E e e R Ò
  • 14.
    P E tornava gn ev i a e ra R l lv ape Ò enigmàtic
  • 15.
    Així, aquelles nits de retorn, la lluna se’ns quedava curta
  • 16.
    I havíem de suplicar al Sol que dormís deu minuts més per poder-nos estimar en la foscor més profunda
  • 17.
    I101.Peco d’idiota 102.Sóctossut 103.Em ... tolerava les meves virtuts De mi acceptava els meus defectes 1 . mossego les ungles 104.Sóc garrepa 105. No m’adono del que succeeix al meu voltant 106. No m’agrada anar a la platja 107.A vegades No sóc introvertit 108. Fu d’estudi sovint 109. Fujo mo Tinc por a les alçades 110.Em molesten les rialles exagerades 111.No sóc massa sociable 112.No m’agraden les pel·lícules en blanc i Negre 113.No m’interessen els museus 114.No sé escriure correctament la majoria de pa- raules que duen un pronom feble 115.Sé poc anglès 116.No m’agrada conduir tot i tenir carnet 117.No sé diferenciar un tampó d’un salva-slip 118. Em desespera esperar 119...
  • 18.
    Per Encara M’encanten després … aquesta les teves mania que, manies! desdir-se teva! a vegades, intentava canviar-me
  • 19.
    Quan s’avorria feiapreguntes dis O I pod er , a ix í, r ba Si viatjant en un Si estigués avió topéssim Què creus contra Per què els Andes embarassada ra Amb econ Et jo tacte i que morís, semblohem Quinem la sal cu Transcen- cilia que estic el voldries a fer vingutels que Terrorrífiques Complicades Absurdes Senzilles trampa r -n o s M’estimes? tenen et menjaries dentals meumés el desfà t’ho digues cadàver Amb l’únic Amb aires de més grassa? r en aquest propòsit de provocar una núvols? no filosòfiques encarapoc ta d poc a que o gel? lla món? ssió tinguessis cap de cop? més remei?
  • 20.
    I pod er, a i x í, r econ cilia r -n o s més tard
  • 21.
    Cada mes, quan lavisitava la “P et ita Cuinava m on pastissos co str l’a m u os de na nom ella a ve xocolata va e sti , - da que no “Vermell de em deixava provar
  • 22.
    Per tu no hi haurà pastís de xocolata fins que no tinguis la teva pròpia monstruosa
  • 23.
    I, Em em deixava dormir al recor- No de dava no entendre aquella tant No vull que em comprenguis, només que m’estimis el seu expre- significat ssió en que tèrbol
  • 24.
    Sovint omplia elsminuts Acariciant-me l’orgull, besant-me Confessant-me el seus anhels (no voldria separar-me de tu) m (Cuines de puta Regalant-me Presumint del que feia les seves (He anat a la perruqueria) mitges veritats (A vegades no m’entenc, Descobrint-me els seus temors i això (No acabaré mai la carrera!) m’espanta m’encanta Divagant sobre el que ) (em deixaré créixer els cabells fins que m’arribin als
  • 25.
    Vols sortir deuna He fet la No em vaig dutxa, rentadora, Moltes que s’oblidava d’explicar-me que no em de dir- recordar així I deixaràs aiguavan te que et toca a que et calenta! Altres trucarestendre tu de la feina! que la roba repetia fins Algunes que no em volia confessar cansar-se Hi havia coses que em comentava Això és aigua passada!
  • 26.
    un company de cerveses Sovint disfressava una la seva treballadora una personalitat incansable abraçada deixava de una ser la noia tendra amant de sempre desconeguda per convertir-se en una dormilega sense remei
  • 27.
    Un matí Am de tardor l’únic ventós company em vaig d’una no despertar penjad sol a la neve
  • 28.
    Aquest cop sí Tanmateixtenia l’esperança que fos un dels seus viatges a m s al et r a fas tli m ro u aaaigae dn va di vi huh d’anada retorn i
  • 29.
    com Sinó Però tantes un tètric la nota altres no deia vegades
  • 30.
  • 31.
    es varen lliscarpel cabal del temps tan rà com ho fèien les llàgrimes pel meu rostre
  • 32.
    Fins que undia, cansat d’esperar-la, vaig travessar la porta, com ella havia fet molts temps abans, camí d’un matí assolellat.
  • 33.
    Aquest cop, erajo qui sortia, sense maleta diners motiu
  • 34.
    deixant al meudarrera una nota penjada a la nevera
  • 35.
    MaiMaimés m’hetornat aveured’ella Mai més tornat a saber res més he l’he tornat a enamorar (Fi)