1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA

HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA

Origen i evolució de la llengua catalana
1. Segle VIII a XII:
Del naixement a l’Edat Mitjana
2. Segles XIII a XV:
L’Edat Mitjana
3. Del segle XVI al XVIII:
La Decadència.
4. Segles XIX I XX:
De la Renaixença als nostres dies
Hª

ÈPOCA PRE-ROMANA ...................................... ÈPOCA ROMANA (Imperi romà)............................
ÈPOCA MUSULMANA........................................ LLENGÜES ROMÀNIQUES..............................

Del 1000 aC al 218 aC es varen establir
diversos pobles que parlaven llengües
diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i
ibers.
Substrats del català
1. Segle VIII a XII. Del naixement a l’Edat Mitjana
CELTES
BASCOS

L’any 218 a.C. els romans varen
desembarcar a Empúries. A partir
del segle I a.C. va començar la
romanització i el centre en fou
Tarragona.
Etapa de bilingüisme i
posterior imposició del llatí.
Imperi Romà. Any 150 d.C

L’imperi romà es va començar a
descompondre al llarg del segle
V.
Segles V-VIII:
Descomposició de la unitat
del llatí i naixement de les
llengües romàniques.
Escriu al mapa el nom de 10 llengües romàniques.

Invasions germàniques:
aprofitant la decadència de l’imperi romà,
els pobles germànics varen començar a
ocupar territoris (segles V, VI i VII)
GERMÀNIC: Superstrat del català

Invasió musulmana: 711
(segle VIII) ÀRAB: Superstrat del català

Invasió musulmana de la península:
Posterior reconquesta dels francs de
Carlemany:
• Any 732, batalla de Poitiers.
• Any 801, els francs ocupen
Barcelona; la frontera s’estabilitza
250 anys (Catalunya Vella).
Naixement de la Marca Hispànica.
Amb Carlemany es va prendre
consciència que la llengua que es
parlava havia evolucionat fins al punt
de convertir-se en una llengua
completament diferent.

CASTELLA
COMTATS
CATALANS
REGNE DE
LLEÓ

1.-LLATÍ
-Llatí vulgar:
-mots evolutius (dit, cavall...)
-Llatí clàssic
-cultismes (constància, bilingüisme)
-semicultismes (miracle, regla)
-doblets (ignorar, enyorar)
-préstecs (júnior, pòdium)
-neologismes (examen, radi)
Superstrats
-Germànic: adobar, esquena, Albert, Gelabert
-Àrab: aljub, safareig, magatzem, Mesquida
2.-ALTRES LLENGÜES
Substrats
-Basc
-Iber
-Celta
Adstrats
-Indoamericanismes -Gal·licismes.
-Italianismes - Castellanismes
-Anglicismes ….
castellà: basc
francès: celta
ELEMENTS CONSTITUTIUS DEL CATALÀ
socarrar, bassa, estalviar, bruixa

ADSTRATS DEL CATALÀ
Indoamericanismes
A través del castellà:
-Lloro, huracà, xocolata, tomàtiga, cacauet, canoa, piragua.
gal·licismes.
Antics:
arnès, llinatge, jardí, patge, xamfrà, xemeneia, boia
Moderns:
consomé, hotel, somier, xofer,
Italianismes.
-Expansió catalana (Nàpols, Sardenya, Sicília)
-Segles XIV i XV: Humanisme i Renaixement.
Emboscada, artesà, novel·la, saldo
-Moderns:
batuta, piano, sonet, escopeta, sentinella, escorta, filigrana.
Anglicismes.
-Menorca, segle XVIII:
Xoc (chalk), boínder (bow window), flor (floor), fàitim (fighting)
-Moderns:
bistec, bar, còrner, sandvitx, eslògan, club
-No admesos:
mass-media, shorts, cassette, boom...
Castellanismes.
-Antics (admesos):
amo, coça, boda, preguntar, tarda, maco
-Moderns (barbarismes no admesos):
jefe, barato, disfrutar, buzón

1.-LLATÍ
-Llatí vulgar:
-Llatí clàssic
Superstrats
2.-ALTRES LLENGÜES
Substrats
Adstrats
Mots evolutius
Cultismes
Basco-ibèric
Celta
Germànic
Àrab
-Indoamericanismes
Gal·licismes.
Italianismes
Anglicismes
Castellanismes
tancar trencar
sonata
pissarra
taula
hàbit nepotisme pavor
gavarra
por
paràbola
tabular
entregar coix boda
sucre
amo
noces
nupcial
llinatge
esquerra
bufet
saldo casino carnaval
barbacoa mico cocaïna
bar
patge
revòlver eslògan club
Alcúdia
Guillem Robert Arnau
aljub
petrificar instal·lació
sofà
xocolata

LLATÍ CLÀSSIC
MOT EVOLUTIU
(LLATÍ VULGAR)
CULTISME
(LLATÍ CLÀSSIC)
OCULUS
ARTICULUS
AURICULA
FOLIUM
RADIUS
STRICTUS
CATHEDRA
VIATICUS
MIRACULUM
LAICUS
DIRECTUS
REGULA
MON SENIOR
RADICIS
BAPTISMUS

LLATÍ CLÀSSIC
MOT EVOLUTIU
(LLATÍ VULGAR)
CULTISME
(LLATÍ CLÀSSIC)
OCULUS ULL OCULAR
ARTICULUS ARTELL ARTICULACIÓ - ARTICLE
AURICULA ORELLA AURICULAR
FOLIUM FULL FOLI
RADIUS RAIG RADI
STRICTUS ESTRET ESTRICTE
CATHEDRA CADIRA CATEDRAL
VIATICUS VIATGE VIÀTIC
MIRACULUM MIRALL MIRACULÓS - MIRACLE
LAICUS LLEC LAIC
DIRECTUS DRET DIRECTE
REGULA RELLA REGULAR - REGLE
MON SENIOR EN / MOSSÈN MONSENYOR
RADICIS ARREL RADICAL
BAPTISMUS BATEIG BAPTISME

1137: es comprometen Peronel·la, filla
del rei d’Aragó, amb el comte de
Barcelona Ramon Berenguer IV.
Es va produir també la unió dinàstica
de Catalunya amb Aragó.
Neix la Corona d’Aragó o
catalano-aragonesa

Principat de
Catalunya
Regne
d'Aragó
Regne de
València
Regne de Mallorques
Regne de
Sardenya
Regne de Sicília
Ramon Berenguer IV (1137-1162)
Alfons I el Trobador (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Pere II el Gran (1276-1285) Jaume II de Mallorca (1276-1285)
Alfons II el Franc (1285-1291) Jaume el Just (1243-1311)
Jaume II el Just (1285-1327)
(1285-1295)
Jaume II de Mallorca (1295-1311)
Frederic II de Sicília (1296-
1336)
Sanç I de Mallorca (1311-1324)
Alfons III el Benigne (1327-1336) Jaume III de Mallorca (1324-1349)
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)
Pere II d Sicília (1337-1342)
Lluís I de Sicília (1355-1377)
Maria de Sicília (1377–1401)
Joan I el Caçador (1387-96)
Martí el Jove (1395-1409)
Martí I l'Humà (1396-1410)

CATALUNYA VELLA – ANY 900
Guifré el Pelós (878-897)
CATALUNYA NOVA
Ramon Berenguer IV (segle XII)
Al segle XII (1148),
Catalunya va conquerir
més territoris als àrabs:
la Catalunya Nova (Lleida
i Tortosa).

En els documents quotidians (testaments,
actes, vendes, etc.) apareixien clarament
paraules i construccions en català.
Segle IX (800-900)
segle XI (1000-1100)
Es troben documents feudals escrits
íntegrament en català.
segle XII (1100-1200)
Varen sorgir els primers textos escrits
en català:
Liber Iudiciorum,
Forum Iudicum i les
Homilies d’Organyà
(col·lecció de sermons), considerat el
primer text literari escrit
originàriament en català.

Forum Iudicum (1140): fragment d’una traducció de lleis visigòtiques.
-Primer text escrit. Per la no comprensió del llatí.
-Valor lingüístic
Homilies d’Organyà (1203): primer text literari.
-Sermonari: comentari a passatges evangèlics.
Els primers textos escrits en català

Fins que al segle XV Ausiàs March va començar
a escriure poesia sense occitanismes, la llengua
en què s’escrivia la poesia a la Corona d’Aragó
era l’occità.
LA LÍRICA TROBADORESCA (segles XII-XIII)
http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors

Jaume I el Conqueridor (segle XIII)
• Conquesta de Mallorca, el 1229.
• Conquesta de València, el 1238
Expansió de la Corona catalano-aragonesa

Pere II el Gran
• Conquesta de Sicília, el 1282
• Conquesta de Sardenya, el 1327
En alguns territoris, com les Balears i València, arrelà el català. En d’altres com
l’Alguer, s’ha conservat amb dificultats; i en llocs com Nàpols i Grècia, el català
no hi aconseguí arrelar.
https://www.youtube.com/watch?v=Q34dqCendhA

Sicília 1282 Atenes 1303-1388
Nàpols 1443
Sardenya 1354
Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148
València 1238
Mallorca 1229
Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-aragonesa

Ramon Llull (1232-1315):
creador de la prosa literària en
llengua catalana i el primer
escriptor europeu que va
utilitzar una llengua romànica
per tractar sobre temes
científics i filosòfics, fins llavors
reservats al llatí.
RAMON LLULL (1232-1316), CREADOR DEL CATALÀ LITERARI

VALORACIÓ DE L’OBRA DE RAMON LLULL
-Primer autor europeu que escriu obres científiques i filosòfiques
en una llengua romànica (el català)
-Crea el model de català literari, culte i científic.
-Autor de més de 300 obres de temes diversos (ciència, filosofia,
literatura, poesia, etc.)
-Autor de la primera novel·la en català: Blanquerna
-Elaborà un dels sistemes filosòfics més importants de l’Edat
Mitjana.
-Autor del “Llibre d’Amic e Amat”, una de les més belles obres
poètiques de la literatura catalana.

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DE RAMON LLULL
1232 Naixement de Ramon Llull a Ciutat de Mallorca.
1257 Llull es casa amb Blanca Picany i esdevé senescal del príncep Jaume, fill menor de
Jaume I el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca.
1262 "Conversió a la penitència" del beat, a l'edat de 30 anys.
1266 Compra un esclau sarraí i s'inicien nou anys de formació intel.lectual.
1275 Al final dels nou anys d'estudi, Llull escriu les seves primeres obres
Mort de l'esclau que li ha ensenyat àrab. Il.luminació de Randa,
1274 Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l'anàlisi d'un
expert franciscà, que les aprova.
1276 El 27 de juliol mor Jaume I i el príncep Jaume esdevé Jaume II de Mallorca. El 17
d'octubre, una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar
sufragada per Jaume II, on tretze franciscans estudien àrab i l'Art lul.liana. Data
probable de redacció del Llibre d'amic e amat
1283 A Montpeller, Llull escriu la novel.la Blanquerna
1288-9 Primera visita a París. S'entrevista amb el rei Felip IV el Bell i Tomàs de
Myésier es fa deixeble seu.
Crisi psicològica a Gènova seguida pel primer viatge al Nord d'`Africa (a
Tunis).
1297-9 Segona estada a París, on dedica als reis de França l'Arbre de filosofia d'amor.
Jaume II de Mallorca recupera les Illes Balears.
1301-2 Viatge a Xipre, Armènia Menor i possiblement Jerusalem.

1303-5 Alterna entre Gènova i Montpeller. Possible tercer viatge a
París.
Segon viatge al nord d'`Africa; aquest, a Bugia, on Llull és
empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de
Pisa.
1313-14 Estada a Messina.
1314-15 Tercera missió al nord d'`Africa -altra vegada a Tunis-.
Dedica obres al soldà i manté una correspondència amb Jaume
II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus
escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de
1315.
1316 Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a
Mallorca mateix. Devia tenir devers 84 anys.
Phantasticus. El cant de Ramon Llull http://www.tv3.cat/videos/321149
http://www.llull.tv/videos/detall.cfm/ID/26718/ESP/phantasticus-cant-ramon-llull.html

Segle XIV
La Cancelleria Reial:
* Institució que unificà i fixà la llengua escrita medieval
*Va introduir l’Humanisme italià a la literatura catalana(1380)
*Bernat Metge.
Altres escriptors rellevants del segle XIV:
Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer
Segle XV
Segle d’Or de la lietratura catalana:
Poesia: Ausiàs March, Roís de Corella, JaumeRoig.
Prosa: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa
Primera traducció de la Divina Comèdia (A.Febrer)
Primer llibre imprès: Trobes en llaor ... (1474)

1659: Tractat dels Pirineus. Catalunya Nord passa a pertànyer a França
-1640: Guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya

El segle XVIII: repressió del català
Fets històrics:
- 1700-1714: Guerra de Successió.
- 1713: Tractat d'Utrecht
-1712-1802: Menorca és cedida a Gran Bretanya.
-Decrets de Nova Planta
València i Aragó (1707),
Mallorca i Eivissa (1715) i
Catalunya (1716).
-Estat centralista i absolutista
-Pèrdua de l'oficialitat i imposició del castellà
als àmbits formals.

DECRET DE NOVA PLANTA DE MALLORCA (1715)
Pels Decrets de Nova Planta, l'antic Regne de Mallorques, esdevingué província. Va passar
a exercir-hi l'autoritat suprema el Capità General, el qual reemplaçà l'antic càrrec de
virrei; es va abolir el Gran i General Consell i el substituí en les seves atribucions la nova
Reial Audiència reformada; va cessar el sistema de la insaculació -"sort i sach"- per a
l'extracció dels oficis de jurats, els quals foren també suprimits. Llurs facultats en els
assumptes administratius i econòmics els recollí un nou Ajuntament, compost a Palma por
20 regidors vitalicis, 12 el d'Alcúdia i als restants pobles d'acord amb llur població, tots ells
nomenats per la Reial Audiència. Els regidors de Palma, nom que adoptà Ciutat de
Mallorca, eren designats pel Rei previ informe de la Reial Audiència; s'aboliren també ols
oficis de mostasser, executor, batlle, veguer, sindic, claver , morber, comptador, bollador i
altres.
Foren derogades les disposicions sobre estrangeria per tal que els càrrecs poguessin ésser
exercits també pels no naturals de les Illes. Els oficis menors de Ciutat devien ésser
designats per l'Ajuntament, com el clauer, auditors de comptes, etc. L'Intendent va
substituir el Procurador Reíal, mentre que desaparegué l'antiga autonomia econòmica i
financera de l'illa i es congelava el dret foral mallorquí.
CRONOLOGIA DE LA REPRESSIÓ DEL CATALÀ
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0

La repressió i persecució del català
Etapes:
1659 (Catalunya Nord)
1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la
Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el
clergat i la burgesia.
1672 Ordenança per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès.
1673 Prohibició als rossellonesos d'estudiar al Principat.
1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i
universitaris.
1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
1715- 1914 (Estat Espanyol)
1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i
Sardenya (1719).
•1712 - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor
cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y
disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.
• S'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca.
• 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als
registres parroquials.
•1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants duguin els llibres de
comptabilitat en castellà.

•1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del
catecisme.
1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les
escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès.
1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma
castellano".
1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el
capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del
català a les escoles.
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
1834 L'Instrucció Moscoso obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola.
1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
1857 Llei Moyano d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España"
1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
1896 Es prohibeix parlar en català per telèfon.
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.

1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
1924 Es prohibeixen els Jocs Florals.
1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà.
Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
1939-1978
1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços.
1939 Derogació de l‘ Estatut de Catalunya. Lluita contra rètols, anuncis i papers en català. Circular
sobre el català a l'escola. Inici de la més dura repressió de la història contra el català.
1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es
Prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició
del català al cinema.
1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili.
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en
castellà.
1914-1939
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que
només deixa ensenyar en castellà.
1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.
1975 Lluís Llach es detingut a mitja actuació al Palau de la Música, multat amb 100.000 pessetes,
i durant més de vuit mesos són prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol.

1978- Actualitat
1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja
que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen
l'obligació de conèixer. De fet no només no protegeix la llengua, sinó que ni tan sols l'esmenta.
1982 Decret pel qual s'obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.
1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.
1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es
facin exclusivament en castellà.
1995 Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en
castellà.
2001 «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. Nunca nadie fue obligado a
hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad
libérrima, el idioma de Cervantes. “

UNIVERSITAT
ESCOLA
ADMINISTRACIÓ
JUSTICIA
COMERÇ
ESGLÉSIA
TEATRE
NOTARIAT
TELÈFON
TELÈGRAF
PRESONS
ASSEGURANCES
REGISTRE MERCANTIL

UNIVERSITAT 1661 (Rosselló), 1673 (Rosselló al Ppat.), 1682 (Perpinyà)
ESCOLA 1672 (Ros),1768, 1780, 1794 (franc),1802 (Menorca), 1825, 1837
(càstigs), 1857, 1923, 1926, 1936, 1939, 19456
ADMINISTRACIÓ 1682 (Rosselló),1707-1719 (Nova Planta), 1870 (Reg.Civil)
JUSTICIA 1881
COMERÇ 1772, 1936, 1940, 1982, 1986
ESGLÉSIA 1716 (Ros), 1776 (Mallorca), 1828, 1902
TEATRE 1799, 1801, 1867
NOTARIAT 1700 (Ros), 1862, 1944
TELÈFON 1896
TELÈGRAF 1941, 1961
PRESONS 1956
ASSEGURANCES 1995
REGISTRE MERC 1989

LA RENAIXENÇA (1833-1877)
DEFINICIÓ: Presa de consciència col·lectiva per a la restauració de la
llengua i la cultura catalanes
CAUSES:
-Il.lustració: redescobriment de la Història i la literatura catalana medieval
-Industrialització: neix la burgesia i la consciència nacional.
-Romanticisme: exalta la cultura popular
CRONOLOGIA:
1833: Bonaventura C. Aribau publica l’oda “La Pàtria”
1877: J. Verdaguer i A. Guimerà són premiats als Jocs Florals
OBJECTIUS:
-Rubió i Ors, 1841:
-Normativització de la llengua
-Consciència d’unitat lingüística
-Normalització de la literatura culta en tots els gèneres.
-Restauració dels Jocs Florals

JOCS FLORALS: 1859.
-Concurs poètic celebrat a Barcelona i a València.
FITES:
-Projecció exterior. La reina M. Cristina, Frederic Mistral.
-Difusió i públic lector en català.
-Prestigi de la llengua
-Normativització: Premsa i Editorials
-Aparició nous escriptors.
TEATRE: Àngel Guimerà (1877)
POESIA: Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza
NARRATIVA: Narcís Oller, Gabriel Maura
PREMSA: Diari Català, 1879.

ELS INTENTS DE FIXACIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA.
MODERNISME ( 1892-1911)
-Models de català normatiu
-El català acadèmic
-El "català que ara es parla“
-Campanya lingüística de “L’Avenç” (1890-92): Pompeu Fabra i
Casa-Carbó.
-Articles, conferències...
-Objectius: normativització
-Síntesi català acadèmic i català que ara es parla
-Modernitzar l’ortografia (ab/amb, -es –en, y grega...)
-Etimologia cultismes (psicosi, Apol·lo, etc.)
-Síntesi dialectes.
-Genuïtat lèxica: descastellanització.
-Ensayo de gramática de catalán moderno (1891)

EL SEGLE XX: RECUPERACIÓ I NORMALITZACIÓ.
NOUCENTISME (1906-1923)
-Marc històric i cultural:
1906 I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
1907 Institut d’Estudis Catalans
1914 Mancomunitat
1932 Generalitat
-La Normativització
-Pompeu Fabra: (1868-1948)
1913 Normes Ortogràfiques, 1918 Gramàtica Catalana,
1932 Diccionari General de la Llengua Catalana.
-Criteris de la reforma lingüística: fonètic, etimològic, tradicional,
harmonia amb les altres llengües cultes, precisió i simplificació.
-Antoni M. Alcover (1862-1932) i el Diccionari Català-Valencià-
Balear.
-Francesc de Borja Moll (1903-1991)

FRANQUISME (1939-1975)
-Exili: 100 mil. Companys. Fabra. Rodoreda. G. Alomar.
-Prohibició del català. Llengua folklòrica, dialectalització.
-Bilingüització general (oligarquia). Diglòssia.
-Anys 60. Immigració.
-TV (1959). Naturalització del castellà. Apareix als àmbits informals.
-Castellanització classes urbanes

s. IX-XII segles XIII-XV segles XVI-XVII XVIII-XX XX (1960)
F LLATÍ LLATÍ CATALÀ CATALÀ CASTELLÀ CASTELLÀ CAT CASTELLÀ
I CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CASTELLÀ
SITUACIÓ ACTUAL
Àmbits
Formals
CATALÀ CASTELLÀ
Àmbits
Informals
CATALÀ CASTELLÀ
Diagrames del procés de substitució del català:

SITUACIÓ ACTUAL DEL CATALA.
TERRITORI HABITANTS PARLEN
CATALÀ
SITUACIÓ
LEGAL DEL
CATALÀ
ANDORRA
(Estat
Independent)
45.000 --- Única llengua oficial
CATALUNYA
(Espanya)
5.978.000 75% Llengua oficial amb
l'espanyol
PAÍS VALENCIÀ
(Espanya)
3.731.000 60% Llengua oficial amb
l'espanyol
ILLES BALEARS
(Espanya)
681.000 85% Llengua oficial amb
l'espanyol
L'ALGUER
(Sardenya,
Itàlia)
36.000 ----- No és oficial.
Llengua oficial:
italià
ROSSELLÓ
(França)
302.000 ----- No és oficial.
Llengua oficial:
francès.

SITUACIÓ ACTUAL
-Diaris: actualment es publiquen en català 2 diaris d'àmbit general i 5 de
regionals (1 a Mallorca)
-Llibres: s'editaren 11.348 títols l'any 2016 per 230 milions d’euros
(14% del total d’editats a Espanya)
-En castellà: 68.206 títols)
-22’3 milions d’exemplars editats.
-Televisió: A Malloca es reben 4 canals en català (2 de Catalunya i 2 de
València). A Mallorca n'hi ha 2 de regionals i molts de locals, també en català.
-Ensenyament: a Catalunya, tot l'ensenyament primari i secundari (4-16 anys)
es fa en català. A València i Balears, es fa en català i en castellà.
-Administració Pública: la llengua pròpia i d'ús habitual dels Governs
Autònoms i dels Ajuntaments és el català, encara que també s'utilitza el
castellà.
-Difusió internacional: actualment s'imparteixen estudis de llengua i literatura
catalanes a 27 universitats d'Europa. No és llengua oficial de la Comunitat
Europea, però té reconegut un estatus especial de semioficialitat.

Llista de llengües segons nombre de parlants
Ordre Nom Parlants
1 xinès mandarí 1.200.000.000
2 Hindi o urdú 366.000.000
3 anglès 341.320.000
4 castellà 340.738.000
5 àrab 234.299.000
6 bengalí 189.000.000
7 Gallec-portuguès 176.000.000
8 rus 145.000.000
9 japonès 125.000.000
10 alemany 123.000.000
11
penjabi (Pakistan i
l'Índia)
89.000.000
73 txec 12.000.000
7
Quina posició ocupa el català entre les 5.000 llengües del món per nombre de
parlants?

Quina posició ocupa el català entre les
llengües d’Europa per nombre de parlants?
6

9.540.000 de parlants.
7a. llengua més parlada de la UE.
18a. llengua d’Europa
88a. llengua més parlada al món
UNESCO: el català és la 10a. llengua mundial pel que fa
a producció cultural
Wikipèdia: va ser la 2a. llengua després de l’anglès a
tenir una secció
P. La comunitat catalana és una de les més actives.
R. Sempre poso la comunitat catalana com a exemple. Apassionada, escriu moltes entrades, cuida
l'idioma. I aquest és un dels valors de la Wikipedia. Me'n sento orgullós. No puc fer res més que
donar-los les gràcies.
(Jimmy D. J. Wales, fundador de Wikipèdia)
.CAT: és l’única llengua del món que disposa d’una
extensió

LES LLENGÜES D´EUROPA (EN MILIONS):
anglès 300
castellà 180
rus 170
gallec-portuguès 120
alemany 100
francès 65
italià 55
polonès 33
romanès 17
holandès 17
serbo-croat 16
català 9
suec 9
grec 8
danès 5
noruec 4
finès 4
Eslovac 3
Lituà 3
Occità 2
Lituà 2
macedònic 2
gaèlic 0´8
friülès 0´6

Llengua Pàgines Web (mostra)
1 Anglès 1,280,041,397
2 Alemany 182,005,546
3 Francès 99,737,704
4 Japonès 69,730,375
5 Espanyol 65,814,567
6 Xinès 65,730,212
7 Coreà 64,606,324
8 Rus 42,276,247
9 Italià 41,849,365
10 Holandès 41,119,851
11 Portuguès 37,695,762
12 Polonès 22,154,325
13 Txec 15,580,583
14 Suec 14,901,968
15 Danès 12,107,133
16 Hongarès 8,540,941
17 Noruec 8,123,301
18 Finlandès 5,678,599
19 Eslovac 5,077,965
20 Hebreu 4,792,646
21 Turc 4,704,212
22 Tai 3,124,572
23 Català 2,926,550
24 Àrab 2,470,616
25 Grec 2,366,733
PRESÈNCIA DEL CATALÀ A INTERNET (AGOST 2003) Cercador AlltheWeb

LA LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA
1.- La Constitució Espanyola diu el següent quant a les llengües que conviuen dins
l’Estat:
El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure
de conèixer-la i el dret d’usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les
respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural
que serà objecte d’especial respecte i protecció.
2. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu així:
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el
caràcter d’idioma oficial.
Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de
l’idioma.
3. La Llei de Normalització Lingüísitca
Article 2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de
conèixer-la i d'usar-la.
2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració,
als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder
expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats
professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre
1'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

REPÀS D'HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA -
1.-El basco-ibèric és la llengua :
b.-...que es parlava a Catalunya i València abans de ser conquerida pels romans.
c.-...que va ser substituïda pel llatí quan els romans conquistaren la Península ibèrica.
2.-El català té paraules que provenen del basco-ibèric com, per exemple,...
a.-carabassa, esquerre, socarrar.
3.-Els factors que provocaren el sorgiment de diverses llengües romàniques a partir del llatí
són:
a.-La influència del substrat i del superstrat
b.-L'evolució espontània dels diversos dialectes i la intensitat de la romanització
d.-L'origen dels colons romans que s'assentaven als diversos territoris conquerits.
4.-En castellà i gallec-portuguès es diu COMER i en francès, català i italià es diu MANGER,
MENJAR i MANGIARE perquè...
c.-...perquè els dialectes del llatí de l'interior de la Península eren més arcaics i
conservadors.
5.-Explica per què varen sorgir deu llengües romàniques distintes d'una sola llengua llatina.
b.-Perquè, amb la desaparició de l'Imperi Romà, els territoris varen quedar
incomunicats entre si.

6.-El mossàrab és la llengua que es parlava a la Península durant els segles VIII-XII, la qual deriva...
b.-del llatí que es parlava a la Península, però molt transformat.
7.-El mossàrab és l'origen de...
b.-cap llengua ni dialecte, perquè va desaparèixer.
8.-Són paraules d'origen mossàrab:
b.-Muro, tàpera, Portopí
9.-La influència de la llengua àrab ha deixat moltes paraules en el català actual, però sobretot en els parlars
de:
c.-el País Valencià i les illes Balears
10.-Són paraules que provenen de l'àrab:
b.-sucre, albergínia, Benidorm, rajola, safareig
11.-L'article salat (ES; SA) no és un article català, sinó mallorquí.
--Fals
12.-L'article lalat no s'utilitza avui en dia a Mallorca.
--Fals
13.-Els primers textos escrits en català que s'han conservat són del segle:
--XII
14.-Els primers textos que s'han conservat en català són:
--Forum Iudicum i Homilies d'Organyà
15.-Quin autor va utilitzar per primera vegada a Europa una llengua romànica per escriure obres
científiques i filosòfiques?
Ramon Llull

16.-En quines quatre llengües va redactar les seves obres Ramon Llull.
Català, àraba, llatí i occità (o provençal)
17.-La Cancelleria Reial és molt important perquè:
--feia la funció d'Acadèmia de la llengua
--va establir un model de català escrit que s'usava a tots els Països Catalans.
18.-Des del segle XII al XV, els poetes catalans escrivien les seves poesies líriques i amoroses
en:
--llengua provençal o occitana.
19.-Quin poeta va utilitzar per primera vegada un català genuí i depurat per escriure poesia
lírica?
Ausiàs March
20.-Quina repercussió lingüística tingué l'expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609?
Que les comarques interiors del País Valencià que varen abandonar els moriscos, varen
ser repoblades per gent de parla i procedència castellana; per això no s’hi parla català

21.-Què és el llemosí?
Denominació errònia derivada del dialecte occità de Llemotges, que s’aplicava tant al
conjunt de la llengua catalana com a la llengua medieval i que considerava que
l’occità i el català formaven part del mateix idioma. Va ser usada per alguns escriptors
de la Decadència (segles XVI-XVIII), fins que al segle XIX Marian Aguiló va
proposar que es recuperàs el terme més apropiat de català.
22.-A quin territori dels Països Catalans s'inicia el procés de substitució lingüística del català?
A la Catalunya Nord arran de la seva incorporació a França (Tractat dels Pirineus,
1659)
23.-Quan s'aconsegueix la plena implantació de l'ús del castellà en els àmbits formals
(Administració, Justícia, escola...) a Catalunya, País Valencià i Illes Balears?
A mitjans segle XIX
25.-Per què situam en el 1833 l'inici de la Renaixença?
Perquè és la data de publicació del poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau

27.-Què és l'Institut d'Estudis Catalans? Qui el va fundar? Quina relació va tenir amb la
normalització de la llengua?
Una institució científica que promou la investigació als diversos camps del
coneixement. Va ser fundat per Enric Prat de la Riba l’any 1907 i es va organitzar en
diverses seccions (històricoarqueològica, científica, etc.). La Secció Filològica és la
responsable oficial de regular i actualitzar la Gramàtica i el Diccionari normatius de
la llengua catalana, és a dir, que fa la funció d’Acadèmia de la llengua.
28.-Quins lingüistes elaboraren i publicaren el Diccionari Català-Valencià-Balear?
Antoni Maria Alcover (1862-1932) i Francesc de Borja Moll (1903-1991)
29.-Nom i època de l'organitzador del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, autor
del Diccionari Català-Valencià-Balear i de les Rondaies mallorquines.
Antoni Maria Alcover (1862-1932)

1. Va ser un deis fundadors de l'Obra Cultural
Balear (1962).
12. Va néixer a Menorca el 1903.
2. Va morir a l'exili a Catalunya Nord.
13. Va ser membre de I'Institut d'Estudis
Catalans
3. Va participar com a ponent al I Congrés
Intemacional de la Llengua Catalana (1906)
14. Es dona a conéixer en la campanya
lingüística de L'Avenc.
4. Va redactar i publicar els 24 volums de les
Rondaies Mallorquines.
15. Va o varen ser nomenats doctor honoris
causa per alguna universitat.
5. Va organílzar i presidir el I Congrés de la
Llengua Catalana.
16. Va ser el primer president de la Secció
Filológica
de l‘Institut d'Estudis Catalans (lEC).
6. Va ser el director o el principal inspirador de la
Gramática (1918) i el Diccionari (1932) de I'lnstitut
d'Estudis Catalans, que són els normatius de la
llengua catalana
17. El régim franquista el va declarar enemic
públic i
va cremar la seva biblioteca enmig del carrer.
7. Va acabar la redacció i la publicació definitives
del Diccionari Català-Valencià-Balear.
18. Va publicar, per poder subsistir, diversos
manuals d'ensenyament d'idiomes (francés i
alemany)
8. En algunes publicacions emprava el psudónim
Jordi des Racó.
19. Estudia la. Carrera d'enginyer industrial i
fou catedrÀtic de Químíca, tot i que la seva
passió era la LingüÍstIca.
9. Va aconseguir fer del català una lIengua
plenament normativitzada, modema i apta per a
qualsevol registre.
20.Va fundar I'editorial més important de
Mallorca.
10. Va ser deixeble, col·laborador i continuador
de l'obra d'Antoni Maria Alcover.
21. Va fundar i editar la primera revista de
lingüis1ica
de I'Estat espanyol
11. Es va formar a Alemanya amb els lingüistes
Schadel i Mever-Lübke.
22. És autor d'una Gramática Històrica
Catalana i d'un estudi sobre els llinatges
catalans.

1. Va ser un deis fundadors de l'Obra Cultural
Balear (1962).
F.B.MOLL 12. Va néixer a Menorca el 1903. F.B.MOLL
2. Va morir a l'exili a Catalunya Nord. P.FABRA
13. Va ser membre de I'Institut d'Estudis
Catalans
P.FABRA
F.B.MOLL
ALCOVER
3. Va participar com a ponent al I Congrés
Intemacional de la Llengua Catalana (1906)
P.FABRA
14. Es dona a conéixer en la campanya
lingüística de L'Avenc.
P.FABRA
4. Va redactar i publicar els 24 volums de les
Rondaies Mallorquines.
ALCOVER
15. Va o varen ser nomenats doctor
honoris causa per alguna universitat.
P.FABRA
F.B.MOLL
ALCOVER
5. Va organílzar i presidir el I Congrés de la
Llengua Catalana.
ALCOVER
16. Va ser el primer president de la Secció
Filológica
de l‘Institut d'Estudis Catalans (lEC).
ALCOVER
6. Va ser el director o el principal inspirador de
la Gramática (1918) i el Diccionari (1932) de
I'lnstitut d'Estudis Catalans, que són els
normatius de la llengua catalana
P.FABRA
17. El régim franquista el va declarar
enemic públic i
va cremar la seva biblioteca enmig del
carrer.
P.FABRA
7. Va acabar la redacció i la publicació
definitives
del Diccionari Català-Valencià-Balear.
F.B.MOLL
18. Va publicar, per poder subsistir,
diversos manuals d'ensenyament
d'idiomes (francés i alemany)
F.B.MOLL
8. En algunes publicacions emprava el
psudónim
Jordi des Racó.
ALCOVER
19. Estudia la. Carrera d'enginyer
industrial i fou catedrÀtic de Químíca, tot
i que la seva passió era la LingüÍstIca.
P.FABRA
9. Va aconseguir fer del català una lIengua
plenament normativitzada, modema i apta per
a qualsevol registre.
P.FABRA 20.Va fundar I'editorial més important de
Mallorca.
F.B.MOLL
10. Va ser deixeble, col·laborador i continuador
de l'obra d'Antoni Maria Alcover.
F.B.MOLL
21. Va fundar i editar la primera revista de
lingüis1ica
de I'Estat espanyol
ALCOVER
11. Es va formar a Alemanya amb els lingüistes
Schadel i Mever-Lübke.
F.B.MOLL
22. És autor d'una Gramática Històrica
Catalana i d'un estudi sobre els llinatges F.B.MOLL

The Inner Light - George Harrison
http://www.beatleswiki.com/wiki/index.php/The_Inner_Light
Mascaró – Wikipedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Mascar%C3%B3
http://www.quindrop.com/joanmascaro/The-Inner-Light
TV3 Joan Mascaro - Llanties de foc Min.32
http://www.youtube.com/watch?v=TzC9iGJJxsA
Joan Mascaró

El otro asunto espinoso es el idioma. Siendo así que ‘es un elemento esencial de
integración nacional (….) la consagración de un pluralismo lingüístico, aunque
sea a través de prácticas oficiosas, es por completo negativa’. No hay problema
para el uso familiar y vecinal: ‘todo lo que sea exceder de aquel ámbito, por
difusión pedagógica y por empleo oficial, es gravemente atentatorio contra el
bien superior de la comunidad nacional’. No se excluye un uso literario y
académico controlado, lo mismo que el desarrollo moderado de las tradiciones y
el folclore catalán. El objetivo es “dejar de ahondar la fosa del Ebro”
Ponencia del Consejo Nacional de F.E.T. y de las J.O.N.S., el máximo organismo falangista, en su sesión
plenaria del 12 de julio de 1962
F.E.T. y de las J.O.N.S.,

BREU RESUM D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA
Llengua del poble, la cultura i l’Administració
Els primers textos escrits en català coneguts actualment són fragments de la versió catalana del Forum Iudicum i el
sermonari Les Homilies d’Organyà, tots dos del segle XI. El català va tenir una considerable expansió com a llengua de
creació i de govern (Cancelleria Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoaragonesa va
estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries
de relleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques,
les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la
primera novel·la moderna de la literatura occidental.
També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València, els Costums de Tortosa, els
Usatges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle
XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la
catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del
Decameró.
El període de la decadència literària
Tot i que la llengua catalana va tenir un accés precoç a la impremta –com demostra el fet que el 1474 ja apareix el
primer llibre imprès en català, Les trobes en llaors de la Verge Maria–, en els segles del Renaixement i el barroc va viure una
etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de
l’Administració, i com a única llengua popular. D’aquest període es pot destacar l’obra de Josep Vicenç Garcia i
Francesc Fontanella a Catalunya, Joan Ramis a Menorca, i Lluís Galiana a València.
Després de la Guerra dels Segadors (1640-1659), les terres del nord de Catalunya foren cedides a la corona francesa i,
immediatament, el català va ser prohibit a l’educació i en els usos oficials. En la Guerra de Successió a la corona
d’Espanya (1704-1714) els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al
costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota d’Almansa (1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de
Mallorca (1715), els territoris de parla catalana perderen les institucions pròpies i el català va ser exclòs de la legislació i
de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.

La Renaixença i la recuperació de la llengua
Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, la llengua catalana va viure una rica
Renaixença literària, l’inici de la qual se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de
Bonaventura Carles Aribau, i que va tenir continuïtat amb la producció poètica, teatral i narrativa de molts autors de
Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres de nivell universal i d’un gran èxit popular com són
les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canigó; Àngel Guimerà, que va atorgar nivell literari al teatre
nacional amb obres com Terra Baixa; Narcís Oller, autor de novel·les d’una gran modernitat, com és el cas de La febre
d’or. Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Salvat-
Papasseit, que va incorporar l’ús dels cal·ligrames, Josep Sebastià Pons i Bartomeu Rosselló Pòrcel són alguns dels autors
més populars del primer terç del segle XX.
Paral·lelament s’iniciaren estudis sobre la llengua i s’elaboraren diccionaris (com els de Pere Labèrnia, Pere Antoni
Figuera, Josep Escrig o Marià Aguiló), tractats de barbarismes i ortografies (com els dels mallorquins Antoni Cervera i
Joan Josep Amengual o el barceloní Josep Balari), que són el precedent immediat de la normativització moderna iniciada
a començaments del segle XX.
Coetàniament, el català s’introdueix a la premsa diària i periòdica de tot el territori, tant d’abast nacional com local i
comarcal, amb diaris com La Renaixença, El Poble Català, La Veu de Catalunya i, més tard, La Publicitat i El Matí, i revistes
com La Ignorància, El Mole, L’Avenç, i d’altres.
La institucionalització del català
A començament del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l’ensenyament de la llengua catalana i el seu
ús a l’Administració. Des de les institucions de poder local que va controlar i, molt especialment, des de la Mancomunitat
de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional al català amb la creació de l’Institut d’Estudis
Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica, el primer president de la qual fou el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover,
l’impulsor del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i del Diccionari català-valencià-balear (1926-1962),
obra cabdal de la lexicografia catalana.
El suport de Prat de la Riba i de l’Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra
entre 1913 i 1930 (Normes ortogràfiques, Gramàtica, Diccionari) amb la qual el català es va dotar d’una normativa
unificada i moderna.

La dictadura i la persecució de la llengua
Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil, la persecució del català va ser intensa i
sistemàtica, sobretot fins al 1962. Es va prohibir l’edició de llibres, diaris o revistes, la transmissió de telegrames i les
converses telefòniques en català. L’exhibició de pel·lícules era forçosament en castellà i el teatre es podia representar tan
sols en aquesta llengua. Les emissions de ràdio i de televisió únicament podien ser en castellà. La documentació
administrativa, notarial, judicial o mercantil era exclusivament en castellà i la que es feia en català es considerava nul·la de
ple dret. La senyalització viària i la comercial, la publicitat i, en general, tota la imatge exterior del país era en castellà.
Una forta immigració procedent de la resta d’Espanya en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana
podia oferir estructures urbanístiques i educatives adequades va fer més difícil, encara, la situació del català.
Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar tant a Catalunya i les Illes Balears
com a la resta de territoris de parla catalana. En aquest temps molts escriptors formats en l’època anterior, alguns d’ells
des de l’exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu,
Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga van escriure obres de gran
relleu.
Cap a la normalitat
Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la Constitució de 1978 reconeix la pluralitat lingüística i estableix que les
llengües espanyoles diferents del castellà poden ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia. Els estatuts de
Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) reconeixen el català com a llengua pròpia d’aquests territoris i la declaren
llengua oficial juntament amb el castellà, i també ho ha fet, amb la denominació legal de valencià, el de la Comunitat
Valenciana (1982). De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) estableix que el català és la llengua oficial de
l’Estat.
A l’empara dels estatuts, els parlaments autònoms de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana van aprovar,
entre 1983 i 1986, lleis de suport a la llengua catalana, que la introduïren a l’escola, l’administració i els mitjans de
comunicació institucionals. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei amb l’objectiu de promoure
l’ús del català al món econòmic, les indústries culturals i els mitjans de comunicació privats. En aquests anys s’han creat
mitjans de comunicació entre els quals cal destacar, pel seu elevat grau d’acceptació popular, TV3 i Catalunya Ràdio a
Catalunya o el Canal 9 a València i, darrerament, un gran nombre de ràdios i televisions locals a tots tres territoris.

En aquest període el català ha anat recuperant presència a la premsa de manera que actualment hi ha deu diaris en
llengua catalana: Avui, El Punt, Regió 7, Diari de Girona i El Nou 9 a Catalunya; el Diari de Balears a Mallorca, i el Diari
d’Andorra i el Periòdic d’Andorra al Principat d’Andorra, i les versions catalanes dels diaris El Periódico i Segre. També són
en català trenta setmanaris, un centenar de revistes i més de dues-centes publicacions d’àmbit local.
L’edició en llengua catalana ha arribat a cotes molt altes pel que fa al nombre de títols editats, que cada any s’ha anat
incrementant de manera constant. L’any 1999, per exemple, s’editaren 7.492 títols en llengua catalana, amb un total de
més de vint milions d’exemplars. A finals d’aquest mateix any, el total de títols disponibles en llengua catalana, segons
els registres de l’ISBN, superava els 75.000. L’any 1994, segons un informe de la Unesco, la llengua catalana era la
desena llengua més traduïda del món, per llengües de partida.

Trobem els seus orígens a les corts occitanes dels segles XII, però el seu model poètic va sobreviure durant els
segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Estava escrita en llengua vulgar occitana i per aquest motiu era entesa per
tothom. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el laltí en el
context literari, cosa que en dificultava l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la
primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada el sentiment Amorós.
El poeta, anomenat trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després erendivulgades del
cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut:
• Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la
pastorel·la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora).
• Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o
lament fúnebre per una persona estimada; els debats).
La convenció literària principal que aporta la literatura trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors,
un codi de galanteria i de cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de
vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat
ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor);
s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut
(amant), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (premi, guardó). La dona a la qual esl poeta s’adreça és
necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el
gilós (gelós), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denjunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en
els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveis per a designar-la.
Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat
poètic en llengua romàntica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver
molts reis de a dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i
Fredeic de Sicília.

Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una
obra ingent (265 obres), variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.
En un context medieval en què temes com la filosofia i la teologia s’expressaven en llatí, Llull fou el primer en fer-ho en una
llengua romanç: el català. A més a més fou el creador de l’Art lul·liana, un art espiritual amb què pretenia convertir els
infidels a la fe de Crist i retornar la societat occidental corrompuda als costums del cristianisme primitiu. Aquest Art es basa
en tres punts: 1) Conversió d’infidels (musulmans), 2) Creació de textos per difondre l’ideal cristià i 3) Creació d’escoles on
formar, en llengües orientals (àrab), els futurs missioners.
Ramon Llull era fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca després que fos conquerida per Jaume I. Vassall dels
reis de Mallorca, residí temporades a Montpeller durant la seva joventut, va ser trobador i aprengué la retòrica i la
lingüística romanç. Complerts els trenta anys i, a causa –segons ell mateix explica- d’una aparició divina, es va convertir al
cristianisme i es va fer missioner.
Obra: Llull considerava la seva obra com un mitjà per a la religió i no com un fi en si mateixa. Es pot dividir en quatre
etapes, d’acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul•lià de trobar la veritat.
1a Etapa preart. Abasta els darrers anys d’aprenentatge, i com a obra destacada el Llibre de contemplació en Déu, la
primera gran obra de Llull.
2a Etapa quaternària. Escrigué dues grans novel•les: Lo romanç d’Evast e Blaquerna organitzat en 5 llibres entre els quals
es troben el Llibre d’Amic e Amat i el Fèlix o Llibre de meravelles.
3a Etapa ternària. Destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència.
4a Etapa postart. Des de 1308 fins a la seva mort, l’any 1316, Llull deixà de banda l’Art i se centrà en l’escriptura d’opuscles
sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.

4.- Localitza en un mapa dels territoris de parla catalana aquests topònims:
Cervera, Blanes, Sitges, Manresa, Martorell, Perelló, el Vendrell, Reus, Alcover,
Berga, Vic, Valls, Vallespir, el Rosselló
Cerca, ara com a llinatges, els noms anteriors en la llista telefònica de Palma
(deim Palma perquè és el nucli de població més important i perquè hi viu gent
procedent de diferents indrets de les Illes Balears). Quants d’abonats trobes que
tenguin aquest cognom? Creus que és casualitat?
Pensa que en el cas del Vendrell trobaràs el llinatge modificat ortogràficament com
a Vanrell.
5.- Cerca en un mapa de Catalunya topònims que contenguin un antic article salat.
El professor t’ajudarà, ja que sovint l’article ha passat a escriure’s junt. Antigament
l’article salat també s’usava fora de les Balears.
6.- El català és una llengua romànica perquè prové del llatí. Cerca en una
enciclopèdia quines són les llengües romàniques. Quin és el nom d’una llengua
romànica ja desapareguda? Cerca informació sobre aquesta llengua, on es
parlava i per què va desaparèixer?
7- En un mapa polític d’Espanya, on apareguin les fronteres entre comunitats
autònomes, marca amb un color que destaqui prou la franja fronterera entre
Navarra i el País Basc; la zona fronterera entre Galícia i Castella Lleó i la franja
entre Aragó i Catalunya.
Pren nota d’alguns pobles fronterers, a banda i banda de cada frontera i cerca
informació en enciclopèdies, internet, etc. sobre la llengua que parlen. Contesta
després aquesta pregunta: Les fronteres entre comunitats autònomes coincideixen
amb les fronteres lingüístiques?

Map of the United States showing percentage of linguistically isolated Spanish-language households, United States. The greatest percentages (17.71%-33.69%) are located in
the southwestern United States and southern Florida.
Languages in the United States:
Number of Speakers:
English 262.4 million
Spanish 28.1 million
Chinese 2 million
French 1.6 million
German 1.4 million
Tagaolg 1.2 million
Vietnamese 1 million
Italian 1 million
Korean 900,000
Russian 700,000
Polish 700,000
Arabic 600,000

1. La formació de la llengua
a- La conquesta Romana: La Romanització.
b- El llatí vulgar.
c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.
d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab.
e- L’adstrat: visió diacrònica.
f- Primers texts catalans
g- Unió Aragó-Catalunya
a- La conquesta Romana: La Romanització.
La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península
Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Romà. Els
territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romània. Centrant-
nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels
colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de la
llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.
Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la
llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la
desaparició de les llengües indígenes.
b- El llatí vulgar.
Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són una evolució
del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta d’un llengua amb contínua
evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la pròpia Itàlia, i encara més
amb els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de l’Imperi,

Català a l'atac
Tinc un dubte
http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=30005

1.-LLATÍ
-Llatí vulgar:
-Llatí clàssic
Superstrats
2.-ALTRES LLENGÜES
Substrats
Adstrats
Mots evolutius
Cultismes
Basco-ibèric
Celta
Germànic
-Àrab
-Indoamericanismes
Gal·licismes.
Italianismes
Anglicismes
Castellanismes
Tancar trencar sonata pissarra taula hàbit nepotisme pavor gavarra por paràbola
tabular entregar coix boda sucre, amo noces nupcial llinatge esquerra bufet sofà saldo
casino carnaval barbacoa, mico cocaïna bar patge revòlver Alcúdia Guillem Robert
aljub petrificar instal·lació

ORIGEN GEOGRÀFIC
AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles.
ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'.
ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut)
ALZAMORA: Conca de Tremp.
AMER: Gironès.
BARCELÓ: Barcelona
BALAGUER: Noguera.
BERGA
BISBAL: Empordà {EPISCOPALE
BORDILS
BORDOY: Bordoi (Conflent).
CABANELLES
CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'.
CAMPINS: Montseny.
CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'.
CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'.
CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'.
CANYELLES:
CAPLLONCH: Camping
CATLLAR (DES): Tarragonès
CERDÀ: Gentilici de Cerdanya.
CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de
cérvols'.
CORBERA
CORRÓ: Vallès.
ESTARÀS (Segarra)
ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'.
FIGUERES
FIGUEROLA
FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà).
GAIÀ: Bages
GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà
JUNCOSA:Garrigues
LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà).
LLADÓ: Lladó (Garrotxa).
LLOBERA: Solsonès
MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà
MANRESA: Pla de Bages.
MARTORELL: Pla de Barcelona.
MASSANET: Maçanet
MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà.
MOIÀ: Vila catalana.
MONTCADA: Vallès.
MÓRA:
NOGUERA
OLESA-OLEZA: Baix Llobregat
ORDINES: Ordino (Andorra).
PALOU:
PERPINYÀ:
PIERA: Anoia.
REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac).
REUS: Baix Camp
RIPOLL:
ROSSELLÓ:
SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista.
SANÇ: Sanctius.
SANT FERRIOL: Garrotxa
VIDAL: Vitalis 'sa, fort'.
SAMPOL: Sant Pol (Pau).
SANTANDREU: Sant Andreu.
SOLSONA
TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona.
TERRASSA:
TORELLÓ: Castell Plana de Vic.
TORRELLA: Al t i Baix empordà.
TORTELLÀ: La garriga.
TOUS: Segarra..
VALLÈS
VALLESPIR:
VALLS
VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus.
VIC
VILLALONGA: Rosselló, Vallespir.

EXERCICI LLINATGES:
-Situa al mapa amb fletxes, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de
Catalunya
ALCOVER: .
ALZAMORA: .
AMER: .
BALAGUER:
BERGA
BISBAL:
BORDILS
BORDOY O Bordoi
CABANELLES
CALDERS:
CAMPINS:
CAPLLONCH:
CÀNAVES: Cànoves
CANTALLOPS: .
CANYELLES:
CAPLLONCH:
CATLLAR (DES):
CERDÀ: Gentilici de
Cerdanya.
CERVERA:
CORBERA
CORRÓ:
ESTARÀS
ESTELRICH:
FIGUERES
MIRALLES: .
MOIÀ:
MONTCADA: .
MÓRA:
NOGUERA
OLESA-OLEZA:
ORDINES: .
PALOU:
PIERA: .
REIXAC: .
REUS:
RIPOLL:
ROSSELLÓ:
SANT FERRIOL:
VIDAL:
SANTANDREU:
SAMPOL: Sant Pol
SOLSONA
TAMARIT: .
TERRASSA:
TORELLÓ: .
TORRELLA: .
TORTELLÀ: .
TOUS: .
VALLÈS
VALLESPIR:
VALLS
VANRELL,VENDRELL,VE
NRELL:
VIC
VILLALONGA: .
1
3

EXERCICI LLINATGES:
-Situa a un mapa, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya
ALCOVER:
ALZAMORA: .
AMER: .
BALAGUER:
BERGA
BISBAL:
BORDILS
BORDOY O Bordoi
CABANELLES
CALDERS:
CAMPINS:
CAPLLONCH:
CÀNAVES: Cànoves
CANTALLOPS: .
CANYELLES:
CAPLLONCH:
CATLLAR (DES):
CERDÀ: Gentilici de
Cerdanya.
CERVERA:
CORBERA
CORRÓ:
ESTARÀS
ESTELRICH:
FIGUERES
MIRALLES: .
MOIÀ:
MONTCADA: .
MÓRA:
NOGUERA
OLESA-OLEZA:
ORDINES: .
PALOU:
PIERA: .
REIXAC: .
REUS:
RIPOLL:
ROSSELLÓ:
SANT FERRIOL:
VIDAL:
SANTANDREU:
SAMPOL: Sant Pol
SOLSONA
TAMARIT: .
TERRASSA:
TORELLÓ: .
TORRELLA: .
TORTELLÀ: .
TOUS: .
VALLÈS
VALLESPIR:
VALLS
VANRELL,VENDRELL,VE
NRELL:
VIC
VILLALONGA: .
1
4

L’ORIGEN DELS MALLORQUINS
-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
-1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e
poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de
Catalunya..."
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava
gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li
augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la
forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra
que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians
lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat
mallorquina, dels esclaus.
-1418: "aquell fill d'Adam qui és assegut sots aquell arbre és de nació
Cathalana e nat en la ciutat de Mallorques e ha nom fra Ancelm Turmeda".

EL PARLAR SALAT
Ja havíem assolit el collet de Santa Bàrbara i no ens mancava sinó guanyar el turó, on desitjàvem plantar l'arbret, quan en
Xaneta proferí un crit sord, i deslligant-se de nosaltres, es deixà caure d'anques en terra amb un moviment de consternació
tràgica.
-Sa meua guinea! -exclamà. -Hem fet tard! Ens han pispat es parany!
Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia calat foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa.
-Maleïda sigu sa meua planeta! -prosseguí en Xaneta, planyent-se amargament, amb veu tremolosa i retinguda. -Hai d'haver
nascut en divendres, en es dia més curt de s'any. Me devien batejar amb sa mà esquerra. Mireu que sóc es pot de sa pega,
jo!. Res no em surt bé, res! Ja puc estirar sa cama tant com vulgu, no arribo mai a sa passera: sempre caic a sa xomba...
xuf!
-De que se les hau? -me va preguntar en Lluís amb estranyesa.
-De que me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se. -Heu-vos aquí les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca
prenys. Té, goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens hem ben lluït!
Efectivament, fixant-m'hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turódos caps, com de dues persones, que estessin aclofades
dins un clotarell; l'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nasben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del camí
de SantJaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda,parava de ple els darreres, embardissats de cabells
escarolers. Elsvaig indicar a en Lluís.
-Té...veus?... són allí.
-Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó.
En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de lesvalones de l'abric.
-Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. Novui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de
Déu. Quiprimer arriba, primer mol: és de ton jus. Però no vui ques'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi
Llambregues...creu-me! L'hai conegut... i és un fresseta! Demà tot es poblen'aniria ple. Girem cua i... bona nit, viola.
-Ai carat! I si al turó no hi hagués ningú? -replicà en Lluís.
-Que tenim pa a s'ui, noi tit? -va fer en Xaneta. -Has vistos maicaps d'homo sense que ets homos hi fossin a sota?

1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA

1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA

Similar to 1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA (20)

More from joanpol

More from joanpol (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

1. HISTÒRIA LLENGUA CATALANA - CATALÀ - LLENGUA I LITERATURA