1. Els dialectes del català

2. Un sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons, que és reflecteix sovint en un codi escrit i que és compartit per tota una comunicat. Per exemple: el català, el castellà, l’anglès,el Swahili... Les regles que fa servir la llengua combina una serie de morfemes d’una determinada manera per formar paraules , i amb aquestes sintagmas, oracions i textos . Una llengua és …

3. Un dialecte és … Una varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua , associada a la procedència dels parlants. Hi ha dialectes constitutius i dialectes consecutius . Català Català Oriental Català Occidental Dialectes constitutius: -Rossellonès -Central Dialectes cosecutius: -Balear -Alguerès Dialectes constitutius: - Nord-occidental Dialectes consecutius: -Valencià

4. Hi ha dos grans dialectes en la llengua catalana

6. Diferències entre català oriental i occidental -Distinció de a i e en posició àtona: llibre, pinta -Distinció de o i u en posició àtona: monòtona -Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar i es pronuncien com a e tancada: ceba tres -Pronunciació de la i del grup ix: caixa -Desinència -o o -e a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante -Neutralització de les vocals a i e en posició àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta -Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona -Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres -No pronunciació de la i del grup ix: caixa -Desinència –ø , -i o -u a la primera persona del present d'indicatiu: cant, canti, canto Català Occidental Català Oriental

7. Català Occidental Català Occidental Català nord-occidental O Lleidetà Valencià -Ribagorçà -Pallarès -Tortosí Valencià septentrional Valencià apitxat Valencià meridional

8. Català nord-occidental (o Lleidatà) És parla a: -La Ribagorça (ribagorçà) -El Pallars (pallarès) -L’Alt Urgell -La Llitera -La Noguera -Part de la Segarra -D'Urgell -El Segrià -El Baix Cinca -Les Garrigues -Part del Priorat Quanta gent el parla? -La xifra de parlants catalans del nord occidental supera als 600.000 parlants. La ciutat més gran és Lleida amb 80.000 Parlants.

9. Característiques del vocabulisme -L’absència de la [ә] (vocal neutra) i la distinció o/u en posició àtona: Par e/ Par a i mestr e/ mestr a sonen diferent al so final. Carr o/ C o tò pronuncien en [o] la vocal remarcada. -La forma lo/los de l’article masculí: Lo pare, lo casco, los hòmens... -L’africació (t/d) dels sons ƒ/з ( que escrivim amb les lletres X/J-G), en posició inicial: “lo djove, la txocolata” en comptes el jove, la xocolata . -La forma de la primera persona del present d’indicatiu pronunciada [o]: Cant o , marx o ...

10. Subdialectes del Català nord-occidental o Lleidatà Ribagorçà El Pallarès El Tortosí

11. El Ribagorçà És parla a: Comprèn una faixa lingüïstica que fa de pont entre el Català i l’Aragonès. S’estén des de Benas fins al sud de Tamarit de la Llitera fins a l’oest amb la frontera d’Aragò i cap a l’est per una liniea que corre entre el Flamicell i la Noguera Ribagorçana. Característica de la parla Els parlars ribagorçans gaudeixen de força vitalitat els parlants tenen conciència de servir-se per d’un parlar xampurrat, casolà i familiar amb relació amb la llengua del Castellà. Característiques del vocabulisme La delimitacó dialectal del ribagorça ve donada per les isoglosses que corresponen a: pl, cl... /pll, cll... (plorar/pllorar), (gent/txent). I una altre isoglossa es la del plural femení – es/ -as (vaques/vacas)

12. El Pallarès És parla a: És un dels dialectes més conservadors del Català. Les especials condicions geografíques on es parla, aixì com: Cerdanya, Andorra, i la Seu d’Urgell, expliquen fàcilment aquest estatísme . Característiques del vocabulisme El vocabulisme tònic del Pallarès es caracterítza per un grau d’obertura de la /e/ menor que el Català central i per un accentuat grau de tancament de la /o/, especialment travada per una nasal (onça , unça) I el vocalisme àton, la /a/ pot arribar a ser una mena de [e] de tipus oriental.

13. El Tortosí És parla a: Aquest subdialecte s’estén d’una manera extricta pel Baix Ebre i el Montsià; en qualitat de comarques de transició entre el València i el nord-occidental si poden afegir els ports de Morella, el Maestrat, la Rivera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. Característiques del vocabulisme El vocabulisme cal notar la palatalització de la vocal de llarg el manteniment del hiatus o l’aparició d’una /u/ àtona en comptes de la /o/. I els castellanismes són abundosos.

14. Valencià És parla a: -Els Ports de Morella -El Maestrat -La Plana de Castelló -L’Alcalatén -El Camp de Morvedre -El Campo de Túria -Horta de València -La Ribera del Xúquer -La Costera -La Vall d’Albaida -La Safor -El Comtat -La Marina -L’Alcoià -Les Valls del Vinalopó -Horta d’Alacant -Baix Vinalopó Quanta gent el parla? El Valencià és el dialecte amb més nombres de parlants desprès del Català central: uns dos milions, si ve cal advertir que la llengua es troba en situació precària els nuclis poblats: València, Alacant i Elx...

15. Valencià septentrional És parla a: Hem pogut constatar que la zona septentrional del valencià constitueix, en realitat, una àrea de transició entre aquest dialecte i el Nord- occidental. Característiques del vocabulisme El parlar de la Plana ha tingut alguns canvis i reestructuracions com per exemple els 23 fonemes consonàntics baixen a 21, degut a l’absorció d’algunes lletres; com per exemple: dotze pron. = [dóže] Caixa pron. = [káįsa] Amistats pron. = [amistáš]

16. Valencià apitxat És parla a: L’apitxat, es el subdialecte més diferènciat. S’estèn des d’una linea que va del nord d’Almenara, Algar, Olocau del Carraixet i Casinos fins a una altra que, seguint el Xúquer des d’Antella fins a Albalat de la Ribera, puja al Cap al Nord i tomba cap al litoral, deixant el Perelló fora. Característiques del vocabulisme El fonetisme d’aquest subdialecte consisteix en ensordir la /z/ en /s/. Per exemple: Rosa pron. = [rrósa] La /ž/ en /š/. Com per exemple: Viatge pron. = [biášė] La /ž/ en /ŝ/ Com per exeple Dotze pron. [doŝė] En aquest subdialecte i és molt viu el perfect simple (cantí, vinguí, viu).

17. Valencià meridional És parla a: S’estèn per la part meridional . Característiques del vocabulisme És la diferenciació del diftong ou en au . Com per exeple: M au re és moure... L’harmonia vocàlica, per la qual la é o ó obertes assimilen la –a final, fent-lan passar també a e o o obertes: serre , serra, terre , terra, ollo , olla, tovallolo , tovallola... La pèrdua de la –d- intervocálica, és molt accentuada. Exemple: sea , seda. Així com la de la –r final i la de la –t dels grups –nt i ­lt. El perfet compost (vaig cantar) predomina sobre el simple (cantí). Els pronoms neutres tenen la variant asto, això, allò en lloc del sistema general valencià açò, això , allò .