Mercè rodoreda. Obra narrativa, pintura, biografia

1. MERCÈ RODOREDA (1908-
1983)

2. MERCÈ RODOREDA és l’autora més universal de la
narrativa catalana contemporània. Va néixer al barri
de Sant Gervasi, que recrea a la seva novel·la Aloma.
Filla única d’un matrimoni atret per la literatura i el
teatre amb un avi afeccionat, va viure una infantesa
inoblidable (com veiem a les seves obres considera la
infantesa l’època de la felicitat) D’aquells temps neixen
l’amor pel seu país i la llengua i la seva passió per les
flors i els jardins. Fou una gran lectora d’autors
catalans com Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Es va
casar a 20 anys amb un oncle, germà de la seva mare,
que havia anat a Amèrica a fer fortuna i poc després
va néixer el seu fill Jordi. Per fugir d’un matrimoni
fracassat va començar a publicar contes en revistes de
l’època i va escriure algunes novel·les, de les quals
únicament va reconèixer Aloma (1938). Posteriorment
es va exiliar i patí moltes dificultats que estroncaren la
seva dedicació a la narrativa. En aquells temps només
va conrear la poesia i també es va dedicar a la pintura.
Cadell
Fins avui no sé què és viure.
Jugava amb cintes lluents
sense gaires miraments:
com el papalló era lliure.
Tot era llum i alegria.
La cortina he mossegat
i un castanyot ben clavat
m’ha omplert de melangia.
Un núvol la claror vela
i la mosca que s’encela
més que excitar-me em fa por.
Quan hauré fet la crescuda
practicaré vida rude
i mossegaré amb braó.
SONET

3. L’any 1957 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Vint-i-dos contes
ot i que no havia resultat premiada al Sant Jordi, la novel·la La plaça del Diamant (1962)
devingué un èxit de crítica i vendes i ha estat considerada la publicació més important
la postguerra.
altres novel·les seves són:
El carrer de les Camèlies (1966)
Jardí vora el mar (1967)
Mirall trencat (1974)
Quanta i quanta guerra (1980)
La mort i la primavera (1986)
Isabel i Maria (ìnacabada i publicada pòstumanent el 1991)
l que fa a la narrativa breu cal destacar:
La meva cristina i altres contes (1967)
Semblava de seda i altres contes (1978)
Viatges i flors (1980)
Algun dels aspectes que podem valorar de l’autora són la recreació d’un univers
mení i la troballa d’una veu narrativa ben personal, l’escriptura parlada (onomatopeies,
peticions, afàsies, diminutius i col·loquialismes) [exemple: relat La mainadera].

4. ...Vine aquí, cargolí de sargantana tripallonga! Riu! Corre,
riu!... Pellofinga boja, ensenya les dentetes... A veure? Una ,
dues, tres... i mitja!, que baixa per la geniveta avall. Alça els
bracets, alça... saps què fan les senyores? Seuen al saló i
mengen dolços i totes diuen, el meu marit, el meu marit… i tu
i jo ens divertim, cagallona, més que cagallona. Ensenya la
panxeta… més grassona que el colominet, que el conillet, que
la perdiganya, que el pollastrí, que la tortoreta, que la
merlotinga, pixarrona fastigosa... Alça els bracets. Digues
mosca, mosca, mosca... Buuum! Mira el jardí. Posa’m una
maneta darrera del coll... Així veus? Bufandeta de seda. Veus
la plugeta com cau? Mira l’arbre de xarolina i les gotetes per
la panxona de les fulles cap a terra a engreixar els cucarrons i
les paparolles tisora... .../...
LA MAINADERA.
Relat inclòs a La meva Cristina i altres contes (1967)

5. Sents com enraonen sense parar? Són-les-sen-yo-res...
Adelina, ensenyi a dir papà i mamà a la nena. Se li asseu al
davant i ben a poc a poc, que vegi com vostè mou els llavis,
digui-li pa-pà, ma-mà... Se’ls ha d’ensenyar així, de mica en
mica, els nens petits són molt imitadors... Que pel sant del
meu marit la nena sàpiga dir pa-pà... Digues pallufo! Pa-llu-
fo, pa-llu-fo... Mira l’oreneta, mira el verderol, mira el merlotí
amb tres cucs al bec com corre... mira, mira... ara arriba
una altra senyora, veus? La Neus surt a obrir-li amb el
paraigua vermell i es diuen coses i també menjarà
pastissos de nata amb forquilleta d’or, amb el dit petit
amunt, i jo aviat et faré la lleteta de color llessamí. Eh que
estem bé soletes? Obrim el balcó?... Aguanta’t com una
senyora, els peuets al bassalet d’aigua. T’agrada? És
fresqueta, ve del cel, la fa caure el senyor de la barba que
viu a dalt de tot amb pantalons de núvol i gorra de núvol, i
diu amén. .../...

6. Fes ball manetes... No en saps? Oi que ets la més rebufona i la més
petitona de les que han fet fins ara? Oi que sí? Oi que ets meva i ens
estimem? Cap al bressolet. T’eixugaré els peuets amb la tovallola de
color de blat de moro...ben sequeta. Que no se’ns encostipi, que no
li surtin els moquets... Què tens a la maneta?...Un cabell? Això no es
fa, dolenta. No els has d’agafar els cabells. Són bruts, sents? I tu
sempre has d’anar amb les manetes de coral·lina... Bruixeta! Si ve el
dimoni parrongo se’t menjarà tota: de primer un ditet, després un
altre, després els peuets, els genollets... i la panxona de pardal de
teulada... Sí senyora, no facis morrets. Se’t menjarà per berenar i
llençarà els ossets perquè riguin les cuques de fanalet. Sí senyora. A
fer bondat. Digues... pa-pà, ma-mà... Ara se’n va una senyora amb
cinturó i arrissada, i tu ets més bufona perquè tens els cabellets
escabellats com una escombreta de comuna. Digues pallufo! Pa-llu-
fo... pel sant del papà has de saber dir pallufo. Tornem al balcó?
Vine... oi que estàs marejadeta? Oi que ja no saps on tens el
caparró? Et faré un vestidet de pallasso i anirem a fira a riure, a
ballar... Vestideta de pallasso, aniràs...

7. Una infantesa feliç

8. Aloma (Premi Crexells, 1938)
primera novel·la reconeguda

9. 1939, comença
un llarg exili
a França i Ginebra
Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

10. OBRA PICTÒRICA
MOSTRA
Abstracte Coupe et cerises
Trois curieux
Fillette bleue
encerclée de blanc
Huit tulipes rouges

11. Bateaux et deux personnages
avec lance
Abstracte 3
Jeune homme a l’oeil rouge
Dame aux mains coupées

12. Recull del corpus narratiu de l'autora.

15. Biografies i estudis sobre
l’autora i l’obra

16. Collage

17. Mostra de traduccions deMostra de traduccions de
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant

23. L’autora en la seva maduresa

25. El logotip de la Fundació Mercè
Rodoreda, entitat privada creada
per l'Institut d'Estudis Catalans el 1991
per a la conservació i estudi de la producció
de l’autora, s’inspira en el seu quadre
Coupe et cerises
Adreça web:
http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=204&languageId=1&contentId=-1
Espai dedicat a l’arxiu

26. Mural al barri de Gràcia

27. Aloma és una obra
d’anàlisi interior. Reflecteix el món a través
del personatge d’Aloma, una
adolescent que viu a Barcelona, ciutat que creix i
s’espandeix, però que és conflictiva alhora
(inestabilitat social). Hi trobem escenaris de la
infantesa de Mercè Rodoreda,
una torre modesta amb jardí del barri Sant Gervasi.
Aquesta història d’un primer fracàs amorós
presenta unes característiques que es convertiran
en constants de l’escriptura de l’autora: subjectivitat,
emoció i poeticitat.
Tot i que Mercè Rodoreda fou autodidacta,
hi veiem trets
d’una gran maduresa narrativa.
Imatges de la versió teatral d’Aloma
(Teatre Nacional de Catalunya, 2008)

28. Adaptació televisiva
guió de Josep M. Benet i Jornet
i dirigida per Orestes Lara (2002)
MIRALL TRENCAT
(1974)
Adaptació teatral de Ricard Salvat (2008)

29. “El mirall s'havia trencat. Els
bocins s'aguantaven en el
marc, però uns quants havien
saltat a fora. Els anava
agafant i els anava encabint
en els buits on li semblava
que encaixaven. Les miques
de mirall, desnivellades,
reflectien les coses tal com
eren? I de cop a cada mica de
mirall veié anys de la seva
vida viscuda en aquella casa.”

30. Sinopsi: La novel·la ens explica la tràgica
història d'una família barcelonina de
principis del segle XX. L'autora
reflectirà, a través de premonicions i
records, conceptes que preocupen als
personatges: la mort, el pes de la
nostàlgia, els secrets... Durant tres
generacions s'evocaran fragments de
vida, els quals estaran carregats de
multitud de detalls simbòlics que
s'aniran recuperant al llarg de la
novel·la. Elements com les flors, les
joies, el mirall, el jardí... enriquiran tot
l'univers de ficció de la novel·la. A
partir d'unes percepcions, sobretot
femenines, l'autora donarà sortida als
sentiments predominants de l'obra: la
tristesa i la por.

31. Mercè Rodoreda, fragment del pròleg de Mirall Trencat
« Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés
exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de
retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és
més profund. Potser escric per afirmar-me. Per
sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses
essencials en la meva vida, amb una certa manca de
mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por. »
(Fragment del pròleg)

32. Uns treballadors treuen els mobles
d’una casa mig abandonada,
que en temps passat havia estat
una mansió senyorial d’una important
família barcelonina. A mig fer apareix
Sofia Valldaura, la filla dels primers
propietaris de la casa.
Comença un recorregut
pel que havia estat casa seva,
a partir del qual podem
anar sabent com era
aquella família, quins secrets amagava
i quin va ser el seu final.
Sinopsi de la versió teatral
que veurem

34. Tomba de Mercè Rodoreda a
Romanyà de la Selva, Girona