SOCIOLINGÜÍSTICA - CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA CATALANA -

1. PELC:
El Marc Històric i Social del Nivell C1 i el Marc Històric i Social (només Societat) del
Nivell C2, han d'estar fets el dia 20 d'abril.
Els Coneixements Gramaticals del Nivell C1 (totes les activitats) han d'estar fets per al dia
3 de maig.
LLIBRE “Una imatge no val més que mil paraules.”
El treball de les fotocòpies 148-149-150 s’ha de lliurar el dia 11 d’abril

2. RAONA DETINGUDAMENT LES SEGÜENTS AFIRMACIONS I ARGUMENTA’N LA TEVA OPINIÓ
1.- Hi ha llengües que no tenen literatura i altres que en tenen de molta qualitat.
2.- L’anglès és una llengua internacional imprescindible per comunicar-se amb tot el món.
3.- L'anglès és més fàcil d’aprendre que el danès o l'alemany; per això té tants de parlants.
4.- El francès és una llengua clara i lògica: l’italià, en canvi, és la llengua de la poesia.
5.- Una persona culta té més vocabulari que una persona analfabeta.
6.- Determinats individus tenen facilitat per a les llengües i altres, en canvi, no tenen aquesta
facultat.
7.- Si es plantejàs la qüestió de declarar l'anglès com a tercera llengua oficial de les Balears
(i, per tant, d'obligat coneixement per a tota la població), hi estaries a favor o en contra? Per
què? I si fos l'alemany?
8.- Hi ha llengües de cultura i llengües primitives
9.- Una llengua primitiva com el ioruba, parlada a Nigèria, té un lèxic molt pobre.
10. Les llengües minoritàries dificulten la comunicació entre les persones de països diferents;
seria millor que hi hagués una sola llengua a tot el món.

3. 11.- "La idea del derecho a usar el catalán está muy bien; el deber de conocerlo se
entiende peor, porque si uno no tiene necesidad de ello y no le interesa conocerlo, ¿por
qué se le va a obligar?¿Para qué? Una lengua no se aprende por obligación ni por
mandato legal, se aprende por necesidad o interés."
12.- "El català és avui un instrument esplèndid de l'ànima de les tres regions germanes,
Catalunya, València i Balears, llengua que per la seva magnífica estructura, el seu
equilibri lèxic i fonètic dins el món romànic, està sens dubte destinada a seguir figurant
dignament en el concert de les cultures occidentals." (Enric Valor, lingüista)

4. Els esteriotips o tòpics formen part de la nostra vida.
Els parlants empram una sèrie de procediments que tenen la funció de simplificar
la realitat més complexa i solen falsejar-la. En totes les llengües existeixen, per exemple, els
antònims (bo dolent, net brut...) però entre un terme i l'altre hi ha molts de graus. Els
esteriotips o tòpics (expressió trivial expressada sistemàticament en el mateix sentit) en
serien possiblement el resultat d'aquesta tendència portada al límit.
Aquesta afirmacions tenen diferent procedència:
1.Gent influent que les difon a través dels mitjans de comunicació: "un estat plurilingüe és
car de mantenir“
2.Propaganda del poder polític: "les llengües amb més parlants són més útils“
3.Món educatiu tradicional i acrític: "fer literatura és cosa de pocs ben dotats per la natura".
4. La Ignorancla i manca de realisme: “més val dedicar les hores de català a estudiar anglès"
L'objectiu de l'assaig, una vegada demostrada l'existència dels tòpics, és fer-ne una
crítica i demostrar-ne la falsedat, per tal de poder-los superar.

5. MULTILINGÜISME
-Monolingüisme primigeni. Avui en dia és habitual el multilingüisme (individu o territori)
-Europa: només 3 estats monolingües: Portugal, Albània, Islàndia.
-Producte de colonitzacions, migracions, dependència cultural o veïnatge.
1. BILINGÜISME INDIVIDUAL (PSICOLINGÜÍSTICA)
PASSIU: s'entenen 2 llengües, però només se'n parla 1.
ACTIU: s'entenen i es parlen 2 llengües.
SIMÈTRIC: es té la mateixa competència en dues llengües.
ASIMÈTRIC: es té més competència en una.
INSTRUMENTAL: coneixement de dues llengües amb finalitat utilitària. . (anglès pel
treball)
INTEGRADOR: s'aprèn una segona llengua per la voluntat d'entrar a formar part d'una
comunitat.

6. 2. BILINGÜISME TERRITORIAL (Geografia lingüística, dialectologia)
-L'ús d'una llengua depèn del territori.

7. 3. BILINGÜISME SOCIAL (Socioling)
-Situació en què, dins una unitat territorial, un conjunt d'individus usen dues llengües de manera
ordenada i regular: una de pròpia, apresa per transmissió familiar (L1), i la pròpia d'un altre grup (L2).
-L'ús de la llengua no depèn de l'individu o del territori, sinó de l'entorn social (dels altres individus o
grups socials). El context social et determina o coacciona a parlar dues llengües.
-Els grups socials usen 2 llengües de manera ordenada (no voluntària ni arbitrària). Alternança
organitzada i regida per les normes d'ús
-Situació desequilibrada i jeràrquica: L2: necessària L1: voluntària.
-Unilateral: 1 grup, bilingüe, i 1 monolingüe El desconeixement de L2 suposa la marginació
d'àmbits, activitats o promoció social.
-Generalitzat: en una cultura normal, només algunes classes socials necessiten ser bilingües. En
una cultura minoritzada, totes les classes són bilingües.
-Un grup lingüístic pot viure en la seva llengua i l'altre no: necessita bilingüitzar-se.
-Dinàmic = es genera un conflicte lingüístic: normalització o substitució.

8. Concepte de conflicte lingüístic.
-Conflicte: "una situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i
provoquen la invasió o el desplaçament d'una de les dues llengües o varietats dels àmbits
d'ús de l'altra.“
El desenllaç del bilingüisme social.
-Substitució. L'absència de conflicte implica la substitució de L1.
-Normalització: canvi quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d'ús) i qualitatiu
(recuperació d'àmbits d'ús).
-Pidgin o crioll (naturalitzat).
Substitució lingüística.
-Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat lingüística dominant
s'imposa totalment (glotofàgia) o parcialment (bilingüisme, diglòssia) sobre una altra.
-El canvi lingüístic pot ser intern (afecta l'estructura: degradació, desprestigi) o extern
(canvi de llengua)
-El procés de substitució suposa una pèrdua qualitativa (àmbits d'ús, estructura) i
quantitativa (parlants).

9. La normalització: concepte i etapes.
-"És un procés històric sociocultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització
(regulació ortogràfica, lèxica i gramatical) i aconsegueix d'accedir a totes les funcions
socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està plenament
normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals.
Etapes:
1. Conscienciació.
2. Normativització.
3. Extensió social (Si ho permet la situació legal)
-Pidgin o crioll (naturalitzat).
Exemple: SPANGLISH
Bluyin, borderígena, amigoization, estore(tenda), ganga(bandes de dlinqüents'gang'),
grocerías(comestibles'groceries'), ringuear(trucar telèfon), bastardiar(engendrar bastards o
cometre adulteri)

10. La instrumentalització del bilingüisme.
Bilingüe: aspecte asèptic i real.
Bilingüista: defensor del bilingüisme social. Aspecte ideològic.
Mite: bilingüisme harmoniós, estable, inamovible. Desig de conciliar i fer compatibles dues
llengües, però en situació desigual.
- Implica perpetuar la situació de subordinació de L1.
- L1: símbol del qual es parla, però no instrument efectiu de comunicació.
- Aprenentatge de L2 com a enriquiment, no com a substitució.
- Perpetua i dissimula el procés de substitució.
Ex.: "Escric en castellà perquè hi ha bilingüisme“

11. La diglòssia.
Concepte (Ferguson, 1959)
La diglòssia és una situació sociolingüística relativament estable en què, al costat dels
principals dialectes d’una llengua, hi ha una varietat molt divergent, altament codificada,
vehicle d’un cos de literatura escrita ampli i respectat, que és àmpliament apresa en
l’educació i usada sobretot com a llengua escrita i com a parlar formal, però que no ho és
de cap sector de la comunitat en la conversa ordinària o col·loquial.
-Especialització funcional
-Prestigi
-Adquisició: natural o formal (ensenyament)
-Estandardització
-Herència literària
-Estabilitat
Una nova concepció del terme (Fishman).
-Bilingüisme, individual. Diglòssia, social

12. DIGLÒSSIA SEGONS FERGUSON
Varietat
estàndard
Àmbits
formals
CASTELLÀ (ESTÀNDARD) agujero
Varietats
dialectals
Àmbits
informals
CASTELLÀ (DIALECTAL) bujero
DIGLÒSSIA SEGONS FISHMAN
Varietat
estàndard
Àmbits
formals
CASTELLÀ agujero
Varietats
dialectals
Àmbits
informals
CATALÀ forat

13. Diglòssia (Fishman) – Bilingüisme social
– Conseqüències:
-Interferències: -lèxiques (bueno, alevosía, vèrtex, eje) Debatre damunt aquest tema
-fonètiques: “l” bleda, cavall / taiar. V/B
-morfosintàctiques: no hi ha, tenir que,
-Autoodi:
-Predisposa a l'abandó de la llengua dels sectors implicats en el canvi social
(sobretot, classes mitjanes urbanes).
-Identificació amb el grup dominant
Motivacions del canvi:
Impossibilitat de realització individual en la pròpia llengua: rebuig i autoodi =
bilingüització = fills monolingües.
L'abandonen perquè no satisfà les seves necessitats (li manquen funcions). Perd
funcions perquè no s'usa.
Canvi de llengua: canvi d'aparença exterior = amagar la pròpia identitat.
-Deslleialtat lingüística

14. 5.- Actituds lingüístiques: lleialtat i deserció.
Lleialtat lingüísitca (U. Weinreich): és el principi en nom del qual els individus es
reuneixen conscientment i explícitament per resistir els canvis en les funcions de la seva
llengua ( com a resultat d'un canvi de llengua) o en la seva estructura o vocabulari (com a
conseqüència de les interferències).
•Això implica la defensa de:
• l'estructura (interferències= hibridació)
•i de les funcions (ús = substitució)
•Ës un rpincipi conscient i explícit, no d'adhesió natural o rutinària.
• Lleialtat no implica forçosament nacionalisme polític, sinó política ling.
democràtica (suïssos italians).
• Nacionalisme no implica lleialtat lingüística (Irlanda i Euskadi)

15. Llengua minoritària i llengua minoritzada
-Minoritària: segons el nombre de parlants. S’oposa a majoritària. Són termes relatius.
-Minoritzada: segons els àmbits d’ús. S’oposa a Normalitzada. És objectiu.
LL. MAJORITÀRIA LL. MINORITÀRIA
LL. MINORITZADA Castellà a Puerto Rico Bretó – Gaèlic a Irlanda
LL. NORMALITZADA Anglès a EUA Suec - Maltès - Hebreu
- Causes de la minorització d’una llengua.
-Externes: migracions, colonitzacions, dependència política, etc.
-Internes: prejudicis
-Generen deslleialtat lingüística
-Ideologia lingüística difosa des del Poder
-Homogeneïtzació dels parlants i de les llengües.

16. F
LLATÍ LLATÍ CATALÀ CATALÀ CASTELLÀ CASTELLÀ CASTELLÀ
I CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CATALÀ CASTELLÀ
Hipòtesi de futur:
SUBSTITUCIÓ CONFLICTE NORMALITZACIÓ
F
CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ
I CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ
S. IX-XII S. XIII-XV S.XVI-XVII XVIII-XX XX (1960)
Diagrames del procés de substitució del català:

17. MODELS I SITUACIONS LINGÜÍSTIQUES EN ALTRES ESTATS PLURILINGÜES.
1. ESTATS UNILINGÜISTES 1 LLENGUA OFICIAL A. FORMALS
LLENGÜES NO OFICIALS A. INFORMALS
2. INDEPENDENTS
MONOLINGÜES
PORTUGAL, ALBÀNIA, LITUÀNIA, TXÈQUIA
3. ESTATS BILINGÜES IRLANDA, FILIPINES, BURUNDI (Kirundi, Francès)
KÈNIA (Swahili, Anglès), ECUADOR (Quítxua 52%),
PARAGUAY (Guaraní 95%), PERÚ (Quítxua)
4. MULTILINGÜISME ESTATAL I
MONOLINGÜISME
TERRITORIAL
SUÏSSA Alemany: 74% Francès: 20%
Italià: 5% Romanx: 1%
CANADÀ Anglès: 61% = 15 milions
Francès: 25% = 6 milions
BÈLGICA Neerlandès: 55% = 5 mil.
Francès: 33% = 3 mil.
Brussel·les: 11% = 1 mil.

18. ESTAT LLENGÜES
PRÒPIES
NOMBRE DE
PARLANTS
LLENGÜES OFICIALS PRINCIPI
LEGISLATIU
ESPANYA
Pob.:39 m
Basc 800.000
Gallec-Portuguès 2'4 milions (120)
Català Milions
Castellà Milions (250)
FRANÇA
Pob.:58 m
Francès 54 m (65)
Occità 2 m
Basc 100.000
Català 150.000 (7)
Bretó 1'2 m
Alemany 1 m (100)
Italià (Cors) 240.000 (65)
BÈLGICA
Pob.:10 m
Neerlandès o holandès m (17)
Francès m (65)
Alemany 60.000 (100)
CANADÀ
Pob.:30 m
Francès m (65)
Anglès m (300)
Ameríndies (cree, inuí) 600.000
SUÏSSA
Pob.:7 m
Italià 300.000 (65)
Alemany m (100)
Francès 1'4 m (65)
Reto-romànic 60.000
IRLANDA
Pob.:3'5 m
Gaèlic 80.000
Anglès 3'4 m (300)
Entre parèntesis: total
de parlants

19. ESTAT LLENGÜES
PRÒPIES
NOMBRE DE
PARLANTS
LLENGÜES OFICIALS PRINCIPI
LEGISLATIU
ESPANYA
Pob.:39 m
Basc 800.000
4
Gallec-Portuguès 2'4 milions (120)
Català 7 Milions
Castellà 30 Milions (250)
FRANÇA
Pob.:58 m
Francès 54 m (65)
Francès
Occità 2 m
Basc 100.000
Català 150.000 (7)
Bretó 1'2 m
Alemany 1 m (100)
Italià (Cors) 240.000 (65)
BÈLGICA
Pob.:10 m
Neerlandès o holandès 5 m (17)
3
Francès 3 m (65)
Alemany 60.000 (100)
CANADÀ
Pob.:30 m
Francès 6 m (65)
2
Anglès 15 m (300)
Ameríndies (cree, inuí) 600.000
SUÏSSA
Pob.:7 m
Italià 300.000 (65)
4
Alemany 4’7 m (100)
Francès 1'4 m (65)
Reto-romànic 60.000
IRLANDA
Pob.:3'5 m
Gaèlic 80.000
2
Anglès 3'4 m (300)
Entre parèntesis: total
de parlants

20. Conferenciant:
Juan Carlos Moreno Cabrera
(Madrid, 1956) es un lingüista español, catedrático de Lingüística General en la Universidad Autónoma de Madrid.
Doctor en Filosofía y Letras por la Universidad Autónoma de Madrid. Desde 1993 es catedrático del
Departamento de Lingüística, Lenguas Modernas, Lógica y Filosofía de la Ciencia de la Universidad Autónoma de
Madrid. Ha dirigido la adaptación al español de la obra de David Crystal The Cambridge Encyclopedia of
Language (Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge, Madrid: Taurus, 1994) y ha publicado más
de cien artículos en revistas y libros colectivos, la mayor parte de ellos sobre problemas de tipología
sintáctica, semántica y clasificación, situación, expansión y desaparición de las lenguas del mundo. Es autor de
dieciséis libros entre los que figuran: Lenguas del mundo (Madrid: Visor, 1990); La lingüística teórico-
tipológica (Madrid: Gredos, 1995); Curso universitario de lingüística general (Madrid: Síntesis, 2000, 2.ª ed.); La
dignidad e igualdad de las lenguas (Madrid: Alianza, 2009, 6.ª ed.); El universo de las lenguas (Madrid: Castalia,
2003); Introducción a la lingüística (Madrid: Síntesis, 2004, 2.ª ed.), y El nacionalismo lingüístico. Una ideología
destructiva (Barcelona: Península, 2008). Es miembro del consejo de redacción y asesor de diversas revistas
sobre lingüística teórica y experimental, lingüística aplicada y antropología lingüística. Ha sido miembro del
Comité Científico del Informe sobre las Lenguas del Mundo llevado a cabo por la Unesco (publicado como Words
and Worlds Multilingual Matters, 2005 y en castellano con el títuloPalabras y Mundos, Barcelona, Icaria, 2006) y
participó en el Proyecto EUROTYP (Tipología de las Lenguas de Europa) financiado por la European Science
Foundation (1990-1994).
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muchas/innovaciones/dieron/lugar/espanol/moderno/vieron/luz/Castilla/elpe
pucul/20110213elpepucul_8/Tes

21. Publicaciones
 Lógica formal y lingüística (1987)
 Fundamentos de sintaxis general (Síntesis, 1987)
 Lenguas del mundo (Visor, 1990)
 La lingüística teórico-tipológica (1995)
 Introducción a la lingüística: enfoque tipológico y universalista (Síntesis, 1997)
 Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (Síntesis, 1998)
 Materiales para un curso de sintaxis general sobre la base de cuatro lenguas euroasiáticas (UAM, 1998)
 Curso universitario de lingüística general (2ª ed. 2000)
 La dignidad e igualdad de las lenguas (Alianza, 2000)
 Semántica y gramática (2003)
 El universo de las lenguas: clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las
lenguas (Castalia, 2003)
 Introducción a la lingüística (2ª ed. 2004)
 Las lenguas y sus escrituras: Tipología, evolución e ideología (2005)
 De Babel a Pentecostés: manifiesto plurilingüista (Horsori, 2006)
 El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva (Península, 2008)
Spanish is different. Introducción al español como lengua extranjera (Castalia ELE 1, 2010)

22. Territori Població total Sap parlar català Entén el català
Andorra 78.549 78,9% 96,0%
Catalunya 7.134.697 84,7% 97,4%
Illes Balears 1.001.062 74,6% 93,1%
Comunitat Valenciana 4.806.908 53,0% 75,9%
Franja de Ponent (Aragó) 45.357 88,8% 98,5%
Catalunya Nord (França) 422.297 37,1% 65,3%
L'Alguer (Sardenya) 40.257 61,3% 90,1%
Total 13.529.127 9.118.882 11.011.168
SITUACIÓ ACTUAL DEL CATALÀ

24. NOMBRE DE PARLANTS: 7.200.000
7a. Llengua més parlada de la Unió Europea.
18a. Llengua d’Europa d’un total de 56 llengües.
-La més parlada de les 36 minoritàries.
-21a. Llengua per nombre de pàgines web a internet
- Segons la UNESCO, el català és la 10a. llengua mundial pel que fa a producció cultural
(llibres, multimèdia, mitjans comunicació, educació, etc.)
- Dades editorials en català (any 2000): 22’3 milions d’exemplars editats
-20 llengües normalitzades, però amb menys parlants:
Danès, finès, noruec, albanès, eslovac, eslovè, islandès, letó, lituà...
- Més del 90% de llengües del món no superen el milió de parlants.
- El català està entre el 5% de llengües més parlades del món.
- Equiparable al suec, a l’hongarès, a l’holandès i al búlgar.

26. TEXTOS ARGUMENTATIUS
- Exposar opinions, rebatre, convèncer, persuadir, etc.
-Ex.: assaig, justícia, política, premsa, publicitat, litúrgia religiosa
-míting, debat, article opinió, anunci, sermó...
Característiques
-Subjectius.
-Parts: introducció (TESI), demostració (ARGUMENTS) i conclusió.
-Argumentació lògica o racional: judicis de fet.
Exemple: El 90% de llengües no arriba al milió de parlants
Argumentació persuasiva: judicis de valor.
Exemples publicitat persuasiva:
-Aquesta colònia et permetrà triomfar
-Aquest cotxe farà que t'estimin més
-Aquest iogurt et farà més bell, atlètic
-Aquesta aigua et farà aprimar
-Aquest govern et farà més ric, més modern, més feliç
Estructura:
-Deductiva
-Inductiva
-Circular
-Dialèctica
-Interrogativa

27. Text literari en prosa d’idees argumentatiu.
Estructura oberta, no és sistemàtic.
Àgil, sintètic, no exhaustiu ni científic.
Suggerent: Referència a altres temes (Teologia, Etnologia etc.)
ASSAIG

28. Arguments
(lògics o
emotius)
Formular opinions, idees: Subjectiu, 1a. Persona, llenguatge expressiu
ASSAIG
...i argumentar-les: convèncer
Divulgatiu:
lèxic general, no tecnicismes
Figures retòriques:
interpel·lacions (veieu),
ironia,
metàfores (paradís, pecat),
metonímies (llengua milionària, els
grans),
personificació (llengües petites),
preguntes retòriques,
col·loquialismes:
com vós i jo sabem,
Veieu...?
És tan difícil d'entendre-ho?
hipèrboles:
etc.
Sintaxi
Frases
llargues i
subordinades.

29. ANÀLISI DEL REGISTRE UTILITZAT A UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
CANAL: escrit.
Elaboració formal: ordenat, planificació prèvia, oracions ben construïdes i complexes.
Absència de col·loquialismes (excepte alguns: "pregunteu-ho", "i d'això", "ja sabem",
INTENCIONALITAT: SUBJECTIVA.
Ús de la 1ª. Persona verbal
Figures retòriques, exemples, etc.
FUNCIÓ: CONATIVA.
Predomina clarament sobre la funció referencial:
interpel·lacions al lector, argumentacions, etc.
TIPUS DE TEXT: ARGUMENTATIU.
És un assaig que pretén convèncer-nos, a través d'una argumentació lògica,
Manca d'objectivitat (ús de la 1ª. Persona, llenguatge expressiu, interpel·lacions al lector, etc.),
Estructura formal (tesi iarguments)
Voluntat divulgativa (manca de tecnicismes, ús d'exemples i comparacions, etc.)
NIVELL DE FORMALITAT: Mitjà-Alt.
Grau d'elaboració elevat: lèxic culte i frases llargues i complexes.
Amb tot, no assoleix el grau de formalitat dels tractats científics.
Manca de pretensió d'objectivitat, de precisió, de sistematicitat.
TEMA: GENERAL.
Propòsit divulgatiu.
Lèxic no específic, sinó més aviat general, però culte.
Els destinataris no són els especialistes (lingüistes), sinó lectors amb una formació cultural elevada.

30. La debilidad actual del español
FANNY RUBIO / JORGE URRUTIA
EL PAÍS - Opinión - 03-03-2011
Durante muchos años no hubo defensa alguna del español. La lengua caminaba por su cuenta y ya sabemos
que solo los ignaros en la materia (y en economía) sostienen que las lenguas se defienden solas. Se apoyaba
únicamente en la fuerza de la demografía y en el empuje que podía darle un ejército de hispanistas, desde
Bataillon a Michael, de Salomon a Macrì, de Vossler a Rossi, intelectuales de primera fila, que se jugaban su
prestigio por demostrar que lo español era más que una cultura caída en la decadencia desde el siglo XVIII y
cuya barbarie hubiera refrendado la crueldad de la Guerra Civil.
A principios de los años ochenta, tal vez por influencia de la política alemana o de la francesa, que sabía bien
aquello de que quien habla francés compra francés, el Gobierno de Felipe González puso en marcha el
Instituto Cervantes, con la misión de defender la lengua española en el mundo. Alcanzó la institución a
subirse al tren de la moda española que había logrado la Transición y se labraron así los cimientos de una
labor que alcanzaría en poco tiempo éxitos evidentes.
Sin embargo, estos buenos inicios no fueron acompañados por una política coordinada y coherente en torno a
la lengua. Unos probablemente mal entendidos compromisos con la defensa de las lenguas vernáculas
nacionales distintas del español llevaron a una posición sin salida en la Unión Europea que, al reconocer
como hablantes de lenguas propias a todos los habitantes de cuatro comunidades autónomas, no aceptaba su
evidente bilingüismo, con el resultado de que el español se convirtió, por arte restrictivo de ese birlibirloque
exclusivista que nuestro propio Gobierno aceptó, en una lengua europea no mayoritaria, con apenas 30
millones de hablantes. No puede ser lengua de trabajo, apenas si se traducen los documentos discutidos, se
despidieron traductores y está en grave peligro de no ser, ni siquiera, lengua puente en los procesos de
interpretación simultánea.
Esto explica, junto a otras razones técnicas y de oportunidad, el reciente varapalo recibido por nuestra lengua
común e internacional en la oficina de patentes. Es el resultado de una política preocupada solo por la
aritmética de Parlamentos y comisiones sin sopesar las consecuencias futuras de los acuerdos.
Mientras tanto, el Instituto Cervantes sufre las inquietudes de que nadie lo considere una institución del
Estado que debe estar al margen de los vaivenes del Gobierno, cambia de criterio con frecuencia y no
mantiene muchas de las estrategias que demostraron su idoneidad.
A la vez, el Ministerio de Asuntos Exteriores deja en manos de no especialistas, que lo mismo pueden ser

31. ACTIVITAT 1: targetes amb preguntes i respostes
Es reparteixen targetes aleatòriament:
Quines llengües es parlen a Xina?
Quines llengües es parlen a França?
Etc.
Es demana si ho saben
Uns altres tenen targetes amb les respostes correctes.
Serveix per descobrir la div. Ling.

32. PRÒPIA OFICIAL MINORITÀRIA DOMINANT MINORITZADA
Xinès
Amazic
Castellà
francès
ACTIVITAT 2: Etiquetar llengües. Han de posar creus.Veure la dificultat de fer-ho i que sempre depèn del territori

33. ACTIVITAT 3: Han d’encerclar les converses que es farien en català
És possible no sentir cap conversa en català a Palma? Llengua oculta per les
normes d’ús
TAULA: ab: CATALANOPARLANTS CD: NO CATALANOPARLANTS
diàleg tertúlia Col·loqui
ab abC abCD
aC abD
aD aCD
bC bCD
bD
CD

34. Activitat 4: Normes d’ús i
actituds que consideram...
POSITIVES NEGATIVES INNÒCUES
Descobrir que no
n’hi ha

35. Actituds ling. habituals
LLEIALTAT LINGÜÍSTICA NORMALITAT
LINGÜÍSTICA
FIDELITAT TÍMIDA SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA
FIDELITAT MÍNIMA
DIMISSIÓ LINGÜÍSTICA
DESAFECCIÓ

36. JOC DE ROL: Es reparteixen papers entre els alumnes, però no
saben com és l’altre
CATALANOPARLANT QUE NO CANVIA DE LLENGUA
CATALANOPARLANT QUE CANVIA
CASTELLANOPARLANT QUE NO ENTÉN
CASTELLANOPARLANT QUE NO ENTÉN I ÉS HOSTIL
CASTELLANOPARLANT QUE ENTÉN EL CATALÀ

40. ESTATS LLENGÜES SITUACIÓ
ALEMANYA FRISÓ No hi ha legislació. Rep subvencions. Pocs parlants
ÀUSTRIA CROAT, ESLOVÈ Opcionals a l'escola. L'alemany domina als mitjans de comunicació
BÈLGICA VALÓ, ALEMANY,
LUXEMBURGUÈS
DINAMARCA FEROÈS I GROENLANDÈS Cooficialitat. Han sobreviscut i no retrocedeixen.
E.ESPANYOL BASC, GALLEC, CATALÀ Cooficialitat no igualitària. Cas esperançador dins Europa
FRANÇA ALSACIÀ, BRETÓ, CATALÀ,
OCCITÀ, BASC
Sense legislació. Tolerància marginal i futur incert. Llei de protecció del francès.
GRAN BRETANYA CÒRNIC, GAÈLIC, GAL·LÈS,
MANX
Segones llengües al costat de l'anglès. Gaèlic: oficial i reconegut. Gal·lès: no oficial, però
reconegut. Còrnic: no reconegut.
GRÈCIA ALBANÈS, ROMANÈS,
TURC, BÚLGAR
Pomak, llengua de Tràcia. Protecció sense normalització.
IRLANDA GAÈLIC IRLANDÈS Tractament de llengua nacional, però recula davant l'anglès. Llengua amb Estat en procés de
substitució
ITÀLIA FRIÜLÈS, CROAT, RETOROMÀNIC: Semiprotecció oficial
SARD: Sense cap protecció legal
ESLOVÈ: Molta protecció.
OCCITÀ, PIAMONTÈS, VENECIÀ: Mesures mínimes de respecte.
Varietat de llengües no resolta a nivell d'Estat.
HOLANDA FRISÓ, LIMBURGUÈS Sense reconeixement oficial. Decrets de protecció; avancen però no es normalitzen.
LUXEMBURG LUXEMBURGUÈS No s'utilitza als àmbits formals i administratius.
NORUEGA NYNORSK,
SAMI
Lengua nacional; perd terreny davant la bomalk, més influïda pel danès.
Llengua dels lapons: protegida
SUÈCIA SAMI Llengua dels lapons. Protegida
SUÏSSA Retoromànic Recula
TURQUIA ARMENI, ASSIRI
KURD
Tenen protecció.
No és considerat.
SITUACIÓ DE LES LLENGÜES MINORITZADES A EUROPA

41. Llengües tocades de mort en un món global
Un estudi de la revista «National Geographic» estima la desaparició d'una llengua cada catorze dies
N. MARTÍ. Palma.
Igual que l'aigua s'esgota, les espècies s'extingeixen o les reserves s'acaben... les llengües també moren. I no parlam aquí
del català que malnavega per aquest univers lingüístic, sinó que ho feim d'aquelles llengües que tenen diversos centenars
de parlants i que resten amenaçades de desaparèixer d'un moment a l'altre per endur-se a la tomba, no només una manera
de parlar, una gramàtica o un vocabulari sinó també tones i tones de coneixements mil·lenaris que, amb el temps,
esdevindran indesxifrables.
Un recent estudi de la revista National Geographic afirmava que cada 14 dies mor una llengua al món. Ens trobam davant
de llengües com el tofa, a la Sibèria Central, que només té una trentena de parlants, o l'amarag, a Austràlia, que només
conserva un parlant al món. De fet, una de les zones amb més llengües tocades de mort, és als poblats aborígens
d'Austràlia i de la Sibèria profunda. Llengües que, un cop s'extingeixen del tot, s'enduen amb elles tot el coneixement que
comportava. Gabriel Bibiloni, filòleg de la Universitat de les Illes Balears, ho explica: «Quan s'extingeix una llengua,
sigui inicialment gran o petita, amb ella se'n va una de les maneres de percebre el món que formen, totes juntes, la cultura
humana». Es calcula que al món hi ha actualment unes 7.000 llengües. El genocidi lingüístic que estam patint calcula que
l'any 2100, encara no un segle, aquesta xifra es reduirà a la meitat. Però més que de llengües mortes o vives, Gabriel
Bibiloni s'estima més parlar de l'ús que se'n pot arribar a fer, «hi ha llengües que no es podran usar (com la que parlaven
els mallorquins preromans), perquè se n'ha perdut el codi, i les llengües que no s'usen o s'usen poc però que es poden usar,
com el llatí, que curiosament és considerada per a molts el paradigma de llengua morta. L'hebreu també és un idioma que
va estar molts de segles sense ús i ara és la llengua nacional d'un país».
Cert és, doncs, que la vida d'una llengua té alts i baixos i són molts els factors que poden portar-la cap a una vida millor o,
pel contrari, passar a millor vida. El que està clar, però, és que aquest final dependrà només de determinades condicions
polítiques i socials en què, com conclou el filòleg de la Universitat de les Illes Balears, «l'únic instrument per protegir una
llengua passa per la seva oficialitat única».
Davant aquesta situació la Unesco ha declarat el 2008 com a l'any internacional de les llengües, per defensar-les, mimar-
les i sobretot reconèixer-les.
No gaire lluny de casa nostra, a Barcelona, la Generalitat ha creat la Casa de les llengües per defensar aquest patrimoni de
la humanitat que, de moment, disposa de 7.000 maneres de desitjar un «bon dia» o de declarar-se amb un «t'estim». Al
capdavant d'aquest organisme català hi trobam la figura del mallorquí Antoni Mir que es mostra optimista davant el futur
de les llengües. «Mai com ara les llengües havien tengut tantes oportunitats de difusió com ara».
El món global, i sobretot internet, faciliten, segons Mir, «els contactes lingüístics», ja sigui, en àmbit de l'oci, d'estudis, de

42. Una quarta part dels alumnes acaba l'ESO amb les matemàtiques i l'anglès
suspesos
La conselleria enviarà material de reforç als centres per fer treballar els
aspectes en què cada alumne està pitjor
SÒNIA SÁNCHEZ
Barcelona | Actualitzada el 30/03/2012 13:35
Un de cada quatre alumnes de 4t d'ESO acaba els estudis de secundària sense haver assolit les competències bàsiques en
matemàtiques. Aquesta és la conclusió més "preocupant" dels resultats de l'avaluació externa realitzada a tots els nois de 4t d'ESO, que
es va fer el 15 i 16 de febrer, segons admetia el president del Consell d'Avaluació de Catalunya, Joan Mateu.
Un 24% dels 59.423 alumnes que van fer la prova de competències matemàtiques (un 7,9% de l'alumnat no va fer l'examen,
majoritàriament perquè es tractava d'alumnes amb necessitats educatives especials) va suspendre i un altre 22,8% va treure un aprovat
molt just, que la conselleria considera com a nivell "mitjà-baix". Així doncs, gairebé la meitat (46,8%) dels alumnes que aquest curs
acaben l'ensenyament obligatori ho fan amb un nivell baix de matemàtiques.
L'anglès és una altra de les competències que pitjors resultats ha obtingut, amb un 23,7% de suspesos i un 17,4% de resultats mitjans-
baixos, de forma que sumen més del 41% d'alumnes de 15 anys amb un nivell baix en aquesta llengua.
L'expressió escrita en català és l'altra pota fluixa, on també suspenen un 22% dels alumnes. Amb tot, els bons resultats en
comprensió lectora fan que el nombre de suspesos en la prova general de català sigui del 15,9%, tot i que un altre 18,2% té un
nivell mitjà-baix. Els resultats en castellà són similars però lleugerament superiors, amb un 14,1% de suspesos i un 17,1%
d'aprovats justos.
Un 41% suspèn en geometria
Els mals resultats en matemàtiques que van donar ja l'any passat les proves diagnòstiques del ministeri d'Educació van portar la
consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a incrementar les hores de matemàtiques a tota l'ESO. Abans de l'estiu, s'aprovarà el decret
que augmentarà en 70 hores les hores totals de matemàtiques a l'ESO, per mitjà d'incrementar una hora setmanal de matemàtiques a
segon i quart.
La prova de 4t d'ESO realitzada per la Generalitat per primer cop aquest any ha detectat, a més, que l'àrea que pitjor porten els
alumnes catalans és la de geometria, on van suspendre el 41,2% dels alumnes (amb un altre 17,7% de nivells baixos). Per això, la
conselleria enviarà material específic per a cada habilitat concreta per tal que aquests alumnes reforcin les àrees que pitjor porten
abans sortir del sistema, al setembre.
A més, el decret d'increment de les hores en matemàtiques inclourà un reforç del caràcter orientador de les assignatures optatives a
tota l'ESO, de forma que els alumnes hauran de cursar les optatives d'aquelles matèries en què estan pitjor (una informació que els
instituts ja tenen perquè reben els resultats personalitzats de les proves d'avaluació externa que han fet a sisè de primària).

43. Una lengua menos
Muere en Alaska a los 89 años la última nativa que hablaba el idioma ‘eyak’
EFE - Washington - 23/01/2008
Marie Smith Jones, la última nativa de Alaska que hablaba la lengua eyak, ha fallecido esta semana a los 89
años de edad, informa el diario The Anchorage Daily News. En Alaska y las islas Aleutianas viven unos
66.390 nativos, de los cuales sólo aproximadamente 14.800 hablan todavía algunos de sus idiomas
originales que pertenecen a cuatro grupos lingüísticos.
Marie Smith Jones, que había nacido en 1918 en Córdova y vivió sus últimos años en Anchorage, era la
última eyak de pura sangre y jefa de su menguante tribu, a la que había conducido en una batalla legal
contra las grandes empresas madereras que talaban bosques en tierras ancestrales.
Según Leonard Smith, nieto de Marie, la mujer fue hallada muerta en su cama y la familia cree que falleció
mientras dormía. "Todos dicen 'al menos ya no sufre más'", ha comentado al diario la nieta Sherry Smith.
"Porque había sufrido muchos dolores durante muchos años".
"Es horrible quedarse sola", declaraba Marie Smith Jones durante una entrevista en 2002. Marie se casó
con William F. Smith en 1948 y la pareja tuvo nueve hijos, de los cuales siete la sobreviven.
3.000 lenguas en riesgo de extinción
Michael Krauss, de la Universidad de Alaska en Fairbanks, un experto en lenguas indígenas, ha calculado
que diez mil años atrás, cuando había en la Tierra unos 10 millones de seres humanos, se hablaban más de
20.000 lenguas.
La integración social y económica, el desarrollo de las comunicciones globales y la extinción o asimilación
de las culturas lugareñas han llevado a la desaparición de miles de lenguas, según la Organización de las
Naciones Unidas para la Educación la Ciencia y la Cultura (UNESCO), que estima que hay unas 3.000
lenguas en riesgo de extinción, y cada día mueren unas 3.000 personas que hablan alguno de esos
idiomas.

44. Adam i Eva s'entenien a petons.
La humanitat moderna va sorgir al sud d'Àfricad'una població de boiximans -
El primer llenguatgeva ser el khoisán, on les consonants sonen comespetecs i petons
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Adan/Eva/entendian/besos/elpepisoc/20110313elpepisoc
_1/Tes
L'artefacte ideal per respondre la pregunta del milió -d'on venim?- seria una màquina del temps, però el segon millor és un seqüenciador de
gens. Un equip de genetistes i matemàtics ja té la resposta: tota la humanitat actual prové d'una població de caçadors que es va originar en el sud
d'Àfrica fa 200.000 anys. Els nostres primers pares eren boiximans i es comunicaven en khoisán: la llengua ancestral de la humanitat, on
les consonants eren esclafits com el so d'un petó.
Brenna Henn i els seus companys de Stanford i sis universitats, entre elles la Pompeu Fabra de Barcelona, ​​acaben de presentar a la revista Proceedings of the
National Academy of Sciences (PNAS) la comparació genòmica-entre els genomes dels humans actuals-més àmplia i avançada fins ara. Com que els genomes
van acumulant canvis al llarg del temps, aquestes comparacions serveixen per deduir el passat de l'espècie: les poblacions ancestrals mostren molts canvis,
tant dins de la població-entre un boiximà i un altre, per exemple-com fora d'ella - entre un boiximà i un veí bantu o un europeu, seguint amb l'exemple-.
Els resultats confirmen amb força certs indicis anteriors, però també esmenen algunes percepcions errònies. Les poblacions disperses de caçadors que
perviuen a l'Àfrica, com els bosquimans, provenen d'un avantpassat comú clarament diferent del ancestre comú dels pobles agricultors i ramaders que els
envolten.
Els boiximans del sud, parlants de llenguatges clic-on les consonants sonen com petons i espetecs d'enuig-, revelen una varietat genètica interna molt més
gran que qualsevol altra població humana actual. La raó és que tota la humanitat actual prové del sud d'Àfrica -i no d'Etiòpia, com es pensava-, i que els
actuals parlants de llenguatges clic són els hereus en línia directa dels nostres primers pares.
La nostra espècie, l'Homo sapiens, va evolucionar a l'Àfrica fa uns 200.000 anys. Aquesta és la datació dels primers cranis fòssils amb morfologia moderna
que han trobat els paleontòlegs, en jaciments d'Etiòpia. I també és l'època en què va viure la Eva africana-la dona de la qual provenen totes les dones vives-,
segons han pogut inferir els genetistes comparant l'ADN de les poblacions actuals.
Els humans moderns-inicialment una petita població-es van estendre aviat per tot el continent africà. La seva sortida d'allà, en un petit nombre de migracions
que van acabar colonitzant tot el planeta, va ocórrer molt després, fa només uns 60.000 anys.
Com els humans moderns porten a l'Àfrica més temps que en cap altra part -i com només una petita fracció d'ells va colonitzar la resta del món-, els africans
actuals són molt més diversos que tota la resta de la humanitat junta. Per exemple, de les 6.909 llengües que es parlen actualment al món, gairebé un terç
(2110) són africanes. Com a comparació, a Europa només s'han catalogat 234 llengües.
El mateix val per a la diversitat genètica. De fet, la població mundial no africana és tan homogènia que els genetistes calculen que prové de no més de 1.000 o
1.500 individus que van sortir d'Àfrica fa uns 60.000 anys. La major part de la diversitat genètica humana es va quedar a l'Àfrica, i segueix estant allà.
L'anàlisi de Brenna Henn i els seus companys és el més complet fins ara, amb dades de 580.000 snips (canvis d'una sola lletra en l'ADN, les sigles són de single
nucleotide polymorphisms) en 26 poblacions africanes, incloses sis poblacions de caçadors-recol.lectors, com els hadza i els sandawe de Tanzània i els
boiximans namibios i khomani del sud d'Àfrica.
Els resultats descarten que la nostra espècie sorgís a l'est d'Àfrica, i apunten amb força a un origen sud-africà (tècnicament, el segon és entre 300 i 1.000
vegades més probable que el primer).I també assenyalen a les poblacions de caçadors-recol.lectors parlants de llenguatges clic com els descendents en línia
directa d'aquells primers humans.