1. Llengües en contacte

2. Excepte casos molt
excepcionals, totes les
llengües estan en contacte
amb d’altres, bé dins d’un
mateix territori (Bèlgica,
Suïssa, per exemple), bé
amb llengües que es troben
en un territori veí.

3. El contacte també pot ser
ambiental:
el que en aquest moment tenen
el castellà i el català amb l’anglès
(rètols, llocs d’oci, anuncis TV...)

4. Conflicte
Quan una de les llengües comença a
ocupar els àmbits d’ús o funcions
lingüístiques d’una altra.
Segles XVI i XVII: el castellà comença a
ocupar espais, usos del català; és a dir,
parlants.

5. Parlants bilingües i parlants diglòssics
Bilingüisme
Un individu parla una o més llengües en un
mateix nivell.
Situació social inestable quan una de les llengües
esdevé supèrflua per a la comunicació ja que
resulta difícil mantenir-ne la supervivència a llarg
termini.
Societat ideal de parlants bilingües i d’usos socials
bilingües.

6. Diglòssia
Dues llengües diferents en contacte i en conflicte.
Llengua A
com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en
l’àmbit educatiu, de cultura, dels mitjans de
comunicació, de l’administració...
Llengua B
considerada per la majoria de parlants com a inferior
o baixa i només s’usa en els nivells familiars i
col·loquials.

7. Normalització lingüística
Es recondueix la progressiva
substitució lingüística (la llengua
dominant desplaça totalment la més
dèbil) perquè la llengua més feble
vagi recuperant àmbits d’ús.

8. Que una llengua esdevingui normal vol dir que
se’n faci ús a tots els àmbits socials i sigui vàlida
per a qualsevol funció, tant per a les més
prestigiades com en els àmbits de les relacions
quotidianes.
Normativitzar (llengua fixada normativament,
amb normes).
En un procés de normalització lingüística, s’hi
han d’implicar els poders públics i la societat
civil.

9. Llengües minoritàries i minoritzades
Cap llengua no és minoritària, en el sentit
que no té res semblant a allò que tenen
els cinemes o les discoteques, és a dir un
límit d'aforament. Us ho imagineu?
"Aquesta llengua és minoritària; no la
poden parlar més de 10 milions de
persones al món, si no es desvirtua i es
desintegra".

10. Més aviat, una llengua és
minoritzada, és a dir, el seu ús s'ha
limitat a una situació d'inferioritat
en relació amb el seu àmbit d'ús
social, el seu territori natural, etc.
Les raons no s'han de trobar en les
aptituds naturals d'aquesta llengua,
sinó en raons polítiques.

11. Minoritzada vol dir que una llengua
ha estat reduïda forçosament a una
situació minoritària. Minoritària no
conté aquest matís, més aviat
sembla que parlem d'una llengua
alternativa, peculiar, els parlants de
la qual s'entesten a parlar per raons
obscures. No res d'això.