Varietats i registres

1. La variació lingüística
VARIETATS I REGISTRES

2. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
• Fenomen inherent a totes les comunitats lingüístiques.
• La llengua s’hi manifesta a través de les seues
múltiples varietats.

3. variació segons els parlants
SOCIOLECTE
Procedència
social
Varietat social Diastràtica
CRONOLECTE Època Varietat històrica Diacrònica
GEOLECTE
Procedència
geogràfica
Varietat
diatòpica
Dialecte
IDIOLECTE
Varietat d’una
persona
Individual

4. VARIACIÓ SEGONS la
situació comunicativa:
• Varietat diafàsica, estilística o funcional
• ELS REGISTRES

5. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Segons els parlants:
1. Varietat diastràtica
2. Varietat diacrònica
3. Varietat geogràfica
Segons la situació comunicativa:
Els registres
Altres termes:
La llengua estàndard: comuna a tots els parlants.
L’idiolecte: varietat individual.

6. VARIETAT SOCIAL O DIASTRÀTICA
Reflecteix els usos de la llengua que fan els diferents grups
socials d’una comunitat lingüística.
Relació llengua / societat: estudis de sociolingüística
Factors que estudiem: edat, sexe, hàbitat, professió, nivell
d’instrucció.
Exemples de dialectes socials: bleda (nasalització, absència
d’obertes i sonores), pijo, macarra...

7. ALTRES TERMES:
· Argot: varietat especial segons l’exercici d’una professió o
activitat laboral. S’ha traslladat també, sobretot el lèxic, a
grups socials marginals (estudiants, metges, advocats,
informàtics...). Influència d’altres llengües.
· L’argot no és el mateix que la terminologia específica
d’una disciplina científica.

8. VARIETAT HISTÒRICA O
DIACRÒNICA
• Canvis en el pas del llatí vulgar al
català: segles VII-VIII
• Canvis i substitucions lèxiques al
llarg del temps: transistor / ràdio /
walkman / discman / MP4...
• Relació entre algunes varietats
dialectals amb altres llengües: àrab,
francès, anglès...
• Canvis mots generacionals: promés o
nóvio / estimat / xicon / amic / company
sentimental / parella

9. VARIETAT GEOGRÀFICA O
DIATÒPICA
• Modalitat que una llengua adopta en les diverses zones del seu
domini lingüístic.
• Dialecte geogràfic: concreció de la llengua al llarg del territori.
• Unitat lingüística: afinitats estructurals, intercomprensió entre
els parlants, tradició històrica, literària i cultural, consciència
lingüística
• Isoglosses: zones de transició entre dialectes. També entre
llengües. Canvis subtils, lents i graduals entre dues modalitats
adjacents geogràficament.

10. Cal insistir en el cas especial del valencià, sobretot
pel que fa a la variació social, ja que els parlants
sovint empren una mateixa variant per a la
mateixa situació comunicativa: el col·loquial

11. VARIETAT ESTÀNDARD:
A LA UNITAT DES DE LA DIVERSITAT
L’estàndard se situa per damunt de la diversitat
lingüística descrita anteriorment. Caràcter
supradialectal. Neutre. Emprat en les
comunicacions formals.
Repertori lingüístic: suma global de totes les
formes lingüístiques que els membres d’una
comunitat utilitzen normalment. Hi influeixen tres
factors:
1. Estil: registres
2. Distribució geogràfica: dialectes
3. Estratificació social: sociolectes