Tirant lo Blanc - Escenes teatre- Projecció pantalla
Mort de dama-Treball de diccionaris
1. "L'arxiduc LIuís Salvador s'acostava a saludar-la. Era un príncep llunatic, fuit de la cort de
Francesc J osep per cercar el sol i la llibertat de la Mediterrania. Les oscil-lacions del seu cor
esburbat i romantic no li impedien els estudis seriosos i les investigacions científiques, a
l'alemanya. L'Arxiduc arriba per primera vegada a Mallorca el 1867, viatjant d'incognit sota el
nom de comte de Neudorf. Al cap de dos anys, ja havia publicat els primer s toms de la
incommensurable Die Balearem. Treballava fort i feia treballar els seus secretaris.
- Bona nit tenga, Altesa.
- Encantat de saludar-la, senyora. Com es troba ? Sempre tan bella, tan desmesurada ... -
exclamava el príncep, que parlava totes les llengües del món, pero no dorninava els
adjectius-.
-Com li agrada aquesta festa? Dones pretioses, no és així? D'on es deriva es vocable? De
pretty, tal vegada? -prosseguia en un lloable afany d'aprendre. Pero dona Obdúlia no
sentia interès per la filologia.
-Ja he sabut sa desgràcia des missatge, Altesa. M'ho contà l'amo de ses Colomes.
- Ah, molt lamentable. Sa nova raça que he volgut crear ha estat un acollament desgraciat.
M'han sortit molt feroces i sense nas. Vull dir sense olfacte.
No satisfet amb confondre idiomes, la inquietud del príncep l'impulsava a barrejar races
de cans. El fet era que un dels seus productes, híbrid de buldog i no sé què més, havia
trobat de nit un missatge, i, com que la fosca era completa i l'animal no tenia olfacte, l'havia
devorat.
- Molt lamentable -explicava Lluís Salvador- És cIar que totes ses persones tenen sa seva
pudor especial... es diu pudor, no és ver? .. i es cans coneixen son amo dins sa fosca. Tots
pudim ...
FRAGMENT DE MORT DE DAMA de Llorenç Villalonga
2. - Per l'amor de Déu, Altesa -protestava dona Obdúlia-, tots no!
- Tots, sí senyora -seguia el príncep, ja perdut dins els seus “imbrogli “ políglots-.
Geruch. To smell. Odeur, en francès, i també puanteur. Pudor. Això és. Tots pudim.
Vostè put.
Dona Obdúlia es congestionava:
- Ah, no, senyor! Jo no put! Qui put és Vossa Altesa!
El príncep, pacient i didàctic , no comprenia la indignació de la dama.
- Sí; senyora, també. Vostè, jo, tots pudim. Cada persona, igual que cada planta, té
la seva pudor.
Dona Obdúlia s'aixecà de la cadira. Vint generacions de Montcades li pujaren a la
cara.
- Veig que Vossa Altesa està de broma -digué-. Li repetesc: qui put és Vossa Altesa.".
3. Lluís Salvador d'Àustria
(Florència, 1847 - Txèquia, 1915).
Arxiduc d'Àustria, príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la
Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou membre
de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.
Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals,
per l'etnografia i per les llengües clàssiques. També va estudiar l'anglès,
el francès, l'hongarès, el txec, l'alemany, l'àrab i el castellà. També va
aprendre el català a les Illes Balears, llengua en la qual escrigué diverses
obres i la seva correspondència adreçada a Miquel Costa i Llobera i
Jacint Verdaguer.
És molt conegut a Mallorca (on és anomenat popularment
s'Arxiduc) per les temporades que passà a l'illa, on escriví diversos
llibres d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia,
història, cultura) i també alguns escrits artístics. Escriví una de les
primeres recopilacions de les rondalles mallorquines, els contes populars
de l'illa, avançant-se a la col·lecció del Mossèn Alcover. El 1887 conegué
Catalina Homar, a la qual convertí en l'encarregada de la seva propietat
de s'Estaca.
4. 2.- Quan els personatges dialoguen, fan servir formes típiques del
català de Mallorca. Fes-ne una llista i comenta-les.
ARTICLE SALAT: sa seva, sa desgràcia, es vocable, ses persones
des missatge
l'amo cans missatge fuit
esburbat no és ver son amo tenga
3.- Per què creus que l'autor utilitza un registre estàndard quan parla
el narrador i un de més dialectal quan ho fan els personatges?
Per donar versemblança i realisme als personatges.
4.- Saps si hi ha altres llocs de parla catalana on emprin l'article
salat?
A la comarca de l’Empordà.
A l’Edat Mitjana també s’usava a tot el català central (Sant Joan
Despí, Sant Climent Sescebes, Sant Just Desvern, etc.).
I també a València, al municipi de Tàrbena i a la vall de Gallinera,
que varen ser repoblats per mallorquins al segle XVII.
6. 1.- Sant Joan Despi
2.- Sant Just Desvern
3.- Sant Esteve Sesrovires
4.- Sant Pere Sacama
5.- Sant Joan Samora
6.- Sant Cugat Sesgarrigues
7.- Sant Martí Sarroca
8.- Masia Sanana
9.- Sant Llorenç Savall
10.- Collserola
11.- Santa Coloma Saserra
12.- Sant Quirze Safoja
13.- Sant Miquel Sesperxes
14.-Vilalba Saserra
15.- Sanata
16.- Coll Sameda
17.- Sant Pere de Sabassona
18.- Sant Martí Sescorts
19.- Puig de Collsaplana
20.- Portell de Safinestra
21.- Pere Sallavinera
22.- Sant Martí Sesgueioles
23.- Collet de Savinosa
24.- Platja de Savinosa
25.- Salou
26.- Parc Samà
27.- Vila Sauba
28.- Solivella
29.- Sarral
30.- Savallà del Comtat
31.- Serra de la Savinosa
32.- Sanaüja
33.- Estorm
34.- Escarlà
35.- Sapeira
36.- Serra de l’Estall
37.- Sarroca de Bellera
38.- Astell
39.- Obaga de Sacoberta
40.- Saroqueta
41.- Es Bòrdes
42.- Saseuba
43.- Sacoma
44.- Escàs
45.- Espot
46.- Escart
47.- Obaga Sacosta
48.- Estamariu
49.- Sa Bardissa
50.- Sant Andreu Salou
51.- Sant Martí Sapresa
52.- Sant Pere Sestronques
53.- Sant Hilari Sacalm
54.- Sant Martí Sacalm
55.- Sangosta
56.- Palau Sacosta
57.- Sant Jordi Desvalls
58.- Sant Miquel Sesvinyes
59.- Sant Pere Sacosta
60.- Sant Miquel Sacot
61.- Sadernes
62.- Mas Safont
63.- Palau Sabaldòria
64.- Sant Joan Sescloses
65.- Sant Martí Seserres
66.- S’Auleda
67.- Sant Climent Sescebes
68.- Palau-Saverdera
69.- Punta de S’Arenella
70.- Illa de S’Arenella
71.- Punta es Forn
72.- Sa Riera
78.- Es Ferrer
79.- Es Pinyol Roig
80.- Es Serral
81.- Serra de ses Cordelleres
82.- S'Ombria des Avencs
83.- Es Pouet de ses Peres
84.- Barranc de Sa Vídua
85.- Ses Vinyes
86.- Sa Muntanyeta
87.- Es Matapolls
7. Ja havíem assolit el collet de Santa Bàrbara i no ens mancava sinó guanyar el
turó, on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta proferí un crit sord, i
deslligant-se de nosaltres, es deixà caure d'anques en terra amb un moviment
de consternació tràgica.
-Sa meua guinea! -exclamà. -Hem fet tard! Ens han pispat es parany!
Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia calat foc a
casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa.
-Maleïda sigu sa meua planeta! -prosseguí en Xaneta, planyent-se
amargament, amb veu tremolosa i retinguda. -Hai d'haver nascut en
divendres, en es dia més curt de s'any. Me devien batejar amb sa mà
esquerra. Mireu que sóc es pot de sa pega, jo!. Res no em surt bé, res! Ja
puc estirar sa cama tant com vulgu, no arribo mai a sa passera: sempre caic
a sa xomba... xuf!
-De què se les hau? -me va preguntar en Lluís amb estranyesa.
-De què me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se.
-Heu-vos aquí les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. Té,
goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens
hem ben lluït!
8. 5.- Què és la filologia?
Disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per
mitjà de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on
s’han originat
6.- Al text surt la paraula "poliglots", ¿quina és la seva etimologia i
què vol dir ?
Significa que parla diverses llengües. Ve del grec clàssic POLiS (molts) i
GLOTTA (llengua)
7.- Quina diferència hi ha entre "olor" i "pudor"?
OLOR: Sensació produïda en l'olfacte per les emanacions de certs cossos.
PUDOR: Mala olor
8.- Què és un "missatge" i quina funció fa a una possessió?
Home llogat per mesos o per un any per a fer feina en una possessió
9.- Quines són les principals variants dialectals del català i on es
parlen?
10.- Quins altres idiomes apareixen reflectits al text?
Geruch. (alemany). To smell. (anglès). Odeur, Puanteur (francès).
9. 9.- Quines són les principals variants dialectals del català i on es parlen?
10. 9.- Quines són les principals variants dialectals del català i on es parlen?
11. 9.- Quines són les principals variants dialectals del català i on es parlen?
12. FOTOCÒPIA 231
QÜESTIONARI SOBRE L’ARTICLE LLENGUA O DIALECTE?
1.Quina és la diferència essencial entre llengua i dialecte, segons
l’autor?
De punt de comparació. Llengua és el conjunt de dialectes i
dialecte només n’és una part.
14. FOTOCÒPIA 231
QÜESTIONARI SOBRE L’ARTICLE LLENGUA O DIALECTE?
2. Quin castellà coneixem els parlants mallorquins i on l’aprenem
habitualment?
El castellà estàndard que aprenem a l’escola, als mitjans de
comunicació, etc.
3. Què signifiquen les paraules castellanes alcacer, eriazo i allozo?
Alcacer: ORDI, eriazo: ERM i allozo: AMETLER
17. FOTOCÒPIA 231
4. És mallorquina la paraula gat com a sinònim de moix?
Escala de gat: la que no té peu.
Hi ha un Sant Cristo amb dues escales de gat aficades a sa creu, Alcover Cont.
Gat fogoner: gat que té el costum de jeure dins els fogons (Mall.).
Gat vell: persona molt experimentada, que no es deixa enganyar o desorientar fàcilment (or., occ.,
val., bal.);
Gat mèu (Men.): qui obra sense fer-ho coneixedor, dissimulant, fingint humilitat o insignificància;
Gat Serjant, eina de fuster per a estrènyer peces encolades (val., mall., eiv.);
Gat Embriaguesa, en llenguatge vulgar o familiar (or., occ., val., bal.);
Escorxar el gat: fer la dormida conseqüent a l'embriaguesa (cast. dormir la mona).
El gat i la rata: joc d'infants,
Tenir més sort que un gat que es nega: tenir mala sort (Mall.)
A bon gat encomanen es formatge!
Treure es gat des sac
Esser com un gat fogoner: esser una persona molt afectada d'escalfar-se, d'estar prop del foc
(Palma).
Romandre escaldat com es gat d'En Pelacanyes: quedar molt sorprès i desenganyat (Mall.)
«De gat a gat, no hi ha més que arpades»: es diu referint-se a dues persones o coses entre les quals
es creu que hi ha poca diferència (Mall., Men.).
«A gat vell, ratolí tendre» (Mall.); significa que els vells solen voler casar-se amb al·lotes joves
18. 5. Què significa, segons l’autor, la frase: “No hi ha cap llengua
químicament pura”?
Que totes les llengües adopten paraules d’altres llengües.
Per exemple, el castellà ha rebut del català aquestes paraules:
1. Segons el diccionari de la Real Academia Española provenen del català:
plantel (planter) capicúa cohete esquirol
prensa(prémer) volquete convite festejar
viaje (viatge i biaix) seo confite papel (papirum)
semblar, semblanza, semblante nao menjar
faena (valencià) crisol litera clavel
bergantín envite mercader sastre
panoli (pa amb oli) molde paella armatoste
borde (fill il•legítim) retrete pincel
cantimplora (cantiplora)
quijote (cuixot, arnès)
20. 6. Quina és l’etimologia de les `paraules estret, llet i dret (és a dir, de
quina paraula del llatí provenen?
estret: STRICTU
llet: LACTE
dret: DIRECTU
7. Per què és tan important l’escola (i els mitjans de comunicació
actualment: premsa, TV, internet...) per a les llengües?
Perquè difonen la varietat estàndard, que és la que permet la
comprensió de tots els parlants de la llengua, superant la
dispersió dels dialectes
21. 8. Resumiu la qüestió de l’article salat (es i sa) i l’article lalat (el i la),
tal com la planteja Francesc de B. Moll.
A part que s’utilitza en el mallorquí COL·LOQUIAL amb paraules
com LA Seu, EL pare Miquel, EL Bon Jesús, EL rei i LA reina,
L'Infern, LES dues o LES tres, EL Mallorca, EL Porreres, a LA fresca,
LA mar, a LES bones, a LA dreta..., en el mallorquí ESCRIT o formal
l’article LALAT és l’únic article que han usat a Mallorca els escriptors
a les obres literàries i els funcionaris en els documents
administratius al llarg de tota la història.
22. VARIETAT
ESTÀNDARD
ÀMBITS
FORMALS
Administració, escola,
mitjans de comunicació,
ciència, literatura...
ARTICLE LALAT
el, la, els, les
VARIETATS
DIALECTALS
ÀMBITS
INFORMALS
Família, amics, usos
espontanis, col·loquials...
ARTICLE SALAT (I LALAT)
es, sa, ets, ses
VARIETAT ESTÀNDARD O ESCRITA
EL, LA, ELS, LES
VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES
MALLORCA POLLENÇA LLEIDA VALÈNCIA ROSSELLÓ ETC.
ES, SA
EL, LA
U, LA LO, LA EL, LA EL, LA ETC.
L’ARTICLE LALAT (EL, LA)
I L’ARTICLE SALAT (ES, SA)
23.
24.
25. 9. Quina és l’única paraula del poema que cita l’autor que no es diu a
Catalunya ni a València?
Coverbos.
