llengua catalana català, síl·laba, Accentuació

1. ACCENTUACIÓ

2. LA SÍL·LABA
La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan
diem una paraula.
Tres, set-ze
El nucli de la síl·laba és sempre una vocal.
En general una paraula té tantes síl.labes
com vocals:
ca-sa, ca-di-ra
1 síl·laba = monosíl·laba
2 síl·labes = bisíl·laba
3 síl·labes = trisíl·laba
+3 síl·labes = polisíl·laba

3. L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:
Obert `
Tancat ´
Les vocals poden dur accent gràfic:

4. SISTEMA VOCÀLIC
En estudiar els sons vocàlics, cal tenir en compte, per una banda, les
diferències que hi ha entre les vocals tòniques i les àtones.

5. SISTEMA DE LES VOCALS TÒNIQUES DEL CATALÀ
∂ (è)

6. SISTEMA DE LES VOCALS ÀTONES DEL CATALÀ
mòbil i u ulleres
o mocador
∂ sabata

9. VOCALS TÒNIQUES
SONS /ɑ/ /ɛ/ /∂/ /e/ /ɔ/ /o/ /i/ /u/
oberta E E E O O tancada tancada
oberta neutra tancada oberta tancada
GRAFIES I
ACCENTS à è è é ò ó í ú
EXEMPLES mà cel verd vell sol ros pi mut
VOCALS ÀTONES
/∂/ S’escriu A o E /o/ /i/ /u/
EXEMPLES maneta celístia verdet vellet solet rossa pinar muda

10. ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:
Agudes, si la síl·laba tònica és la darrera.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl·li-da tò-ni-ca

11. NORMES D’ACCENTUACIÓ
•S’accentuen les paraules
AGUDES que acaben en:
ma-tí pa-ra-dís de-pèn •vocal a, e, i ,o, u
NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part •vocal+s as, es, is, os, us
d’un diftong:
re-mei a-vui ca-çau •–en –en
•–in. –in
•S’accentuen les paraules
PLANES que NO acaben en:
plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:
re-me-nà-veu ser-vís-siu

12. Sempre accentuam les paraules esdrúixoles:
fí-si-ca mú-tu-a his-tò-ri-a

13. L’ACCENT GRÀFIC DE LA E
En general tant siguin agudes, planes o esdrúixoles
l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes:
cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes:
- clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només
- Les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés,
succés... (llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté
(mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i
pretén (pretendre).

14. L’ACCENT GRÀFIC DE LA O
Si la paraula és esdrúixola o plana l’accent serà obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
ò __ __
__ ò __
__ __ ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

15. L’ACCENT DIACRÍTIC
•L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que
s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.
dona (femení) dóna (de donar)

16. BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)
BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)
DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)
DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)
ÉS/SÓN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)
FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)
MÀ (extremitat) MA (possessiu)
MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)
MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)
MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)
MÓN (planeta) MON (possessiu)
NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)
ÓS (mamífer) OS (del cos)
PÈL (vellositat) PEL (per+el)
QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos)
SÉ (verb SABER) SE (pronom)
SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)
SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)
TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)
ÚS (verb USAR) US (pronom)
VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)

17. Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
déu: adéu, pregadéu...
féu: desféu, reféu...
mòlta: remòlta...
món: rodamón...
nét: besnét, renét...
pèl: contrapèl, repèl...
sòl: subsòl...

18. •Hi ha un seguit de mots que, de vegades, pronunciem malament i això fa que els
accentuem malament. Els més importants són:
Mots aguts Mots plans Mots esdrúixols
comitè, fluor, futbol, amoníac, atmosfera, aurèola, diòptria,
handbol, heroi, hoquei, austríac, cardíac, èczema, elèctrode,
interval, iber, oboè, leucòcit, magnetòfon, Etiòpia, Hèlsinki,
timpà, policrom, medul·la, míssil, Himàlaia, olimpíada,
poliglot, el Tibet, monòlit, omòplat, període, pneumònia,
xassís, xofer policíac, pròsper, rèptil, políedre, Sàhara
termòstat, tèxtil,
torticoli,

19. Classificau les paraules següents i accentuau-les:
abstinencia, (jo) veure, (ell) vingue, sise,
digue portugues, preten verdos,
enten relliscos quarante entretingues,
eficiencia vindre, plujos veies
dissidencia vinte, llegire frances,
tinguessiu encen, frances, dese,
Formes verbals: ................................................................................................
Numerals: ...........................................................................................................
Gentilicis: ...........................................................................................................
Adjectius derivats: ..........................................................................................
Mots derivats acabats en -ència: ..................................................................
Substantius derivats: ......................................................................................

20. Va bé recordar algunes sèries en que els mots
s'accentuen sempre de la mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré...; vingué, digué; entretingués, veiés...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...

21. ACCENTUACIÓ OBERTES-TANCADES
SEPARA SÍL·LABES SEPARA SÍL·LABES SEPARA SÍL·LABES
TÒNICA TÒNICA TÒNICA
AGUDA-PLANA-ESDR. AGUDA-PLANA-ESDR. AGUDA-PLANA-ESDR.
lliço bestia bruixola
muscul interfon musica
canto bascula aguila
industria debo matalas
(vos.) ereu congres emissio
entristissiu merit tombola
ningu textil neixer
cervol espos vindran
esglesia resso canvia
reclos fucsia haguereu
sere serie biologia
zoologic perque hereu
cantare allo acces
pagina historia estudia
capgros Antonia sereu
balco facil fenomens
examens examen presencia
clinica paciencia espos
greixos reptil digue
aixo arros exit
repos tambe proleg
ha entes retol espremer
(ell) compren modul creixer
voste coneixer exclos
despres menjarem menjarem
(generos) (futur) (ahir)
despres (no ara) debil volgue
avio propia xines
centim prodig canço
correguerem termic inundacio
erem ocorrer autocton

22. ACCENTUACIÓ.
1.- Expliqueu per què s’accentuen
2.- Expliqueu per què no s’accentuen
aquestes paraules:
aquestes paraules:
Líquid Roba
Avió Maria
Ràdio Pinyol
Febrer
Elegància
Porta
Fàcil
Parlarem
Família
Carrer
Tómbola
Cabàs