SlideShare a Scribd company logo
EL NOUCENTISME
CONTEXT HISTÒRIC: PERÍODE DE REVOLTES
A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre la
burgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-se
en sindicats d’ideologia socialista i anarquista amb l’objectiu de defensar els seus drets.


 La revolta social més destacada
 d’aquesta època va ser la Setmana
 Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost
 de 1909), una revolta popular
 (antimilitarista i anticlerical) contra
 la participació de reservistes en la
 guerra del Marroc, que es va
 traduir, principalment, en la crema
 d’edificis religiosos.



L’Estat espanyol va patir, a més, una crisi profunda: la pèrdua de les colònies de Cuba i
Filipines (1898).
CONTEXT HISTÒRIC: QUÈ IMPULSA L’INICI DEL
                                            NOUCENTISME


1901: creació de la LLIGA REGIONALISTA

•   Partit catalanista, conservador, catòlic i monàrquic
•   Objectius: obtenció de l’autonomia per Catalunya i la seva modernització
•   Recull les aspiracions de la burgesia catalana.
•   Mitjà per dur a terme la revolució social.

1906: Enric Prat de la Riba dóna forma teòrica al
projecte polític de la Lliga amb el diari La Veu de
Catalunya i el llibre La nacionalitat catalana.

1907: Prat de la Riba fou elegit president de la Diputació de
Barcelona des d’on planteja una reforma de les institucions
públiques catalanes i una fórmula autonòmica per Catalunya.
1914: constitució de la MANCOMUNITAT
• Institució presidida per Enric Prat de
  la Riba (i més tard, per Josep Puig i
  Cadafalch), que aplegava les quatre
  diputacions catalanes.
• Amb       gestió     autonòmica,     la
  Mancomunitat va impulsar el
  desenvolupament econòmic i cultural
  de Catalunya: inversions en educació i
  cultura.
• La dictadura de Primo de Rivera
  (1923) va posar fi a la Mancomunitat
  (es va dissoldre el 1925).
PROGRAMA POLÍTIC DE LA LLIGA REGIONALISTA:
LA RENOVACIÓ CULTURAL


Impuls de la llengua i la cultura per aconseguir la
modernització social i cultural del país


Fixació d’una llengua literària:
Pompeu Fabra s’encarregarà de la
reforma lingüística i la seva
consolidació
• 1906: Primer congrés internacional de la llengua literària.
• 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Establiment d’una infraestructura cultural
EL NOUCENTISME: DEFINICIÓ

Moviment ideològic, cultural i polític que té el
suport dels dirigents de la Mancomunitat


Terme popularitzat per Eugeni
d’Ors a la sessió “Glosari” de
La Veu de Catalunya.

                  • Allò que és propi del nou-cents
  Noucentisme       (1900)
                  • Allò que és oposat a vell.
INICI DEL MOVIMENT: 1906

Publicació del “Glosari” d’Eugeni d’Ors a La Veu
de Catalunya: transmet la doctrina noucentista.

Publicació d’Els fruits saborosos de Josep Carner:
reflecteix els ideals ètics i estètics del
noucentisme.

Primer congrés de la llengua catalana: primer
pas per a la normalització i normativització de la
llengua catalana.
FINAL DEL MOVIMENT: 1923

COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA
CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:

                          • Imperialisme: Imposició dels valors propugnats com a
Eugeni d’Ors (polític       nacionals a la societat.
i escriptor) va ser el    • Classicisme: raó per sobre dels sentiments
   teoritzador del          (ordre, harmonia i control). Valoració dels clàssics
  Noucentisme. Per          grecs i romans com a model literari i com a model
mitjà de les glosses        artístic.
  (articles d’opinió
                          • Civilisme o civilitat: Aplicació del programa
     breus sobre
                            noucentista, que havia de crear una societat
l’actualitat política i
                            urbana, ideal, sense conflictes de classe (oposat al
   cultural, signats
                            ruralisme i al localisme dels modernistes).
 amb el pseudònim
Xènius), publicades       • Mediterranisme: Valoració del paisatge mediterrani, el
diàriament a La Veu         paisatge de l’olivera i de la vinya, i de les formes de
 de Catalunya en la         vida tradicional d’aquest espai com a model.
  secció Glosari, va      • Arbitrarisme: Ideal estètic arbitrari, basat en el treball
  exposar les bases         formal, subjecte a unes normes (oposat a la creació
d’aquest moviment:          basada en la inspiració i l’espontaneïtat dels
                            modernistes).
MODERNISME /NOUCENTISME
              • Voluntat de renovar la cultura catalana per fer de
SEMBLANCES      Catalunya un país autònom, modern i europeu.




              • Els noucentistes es consideren intel·lectuals més que
                no pas artistes i col·laboren amb la classe burgesa per
                transformar la societat (els intel·lectuals modernistes
                eren rebels socials crítics amb la burgesia).
              • Cultura i política s’alien .
DIFERÈNCIES   • Persegueix la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i
                la bellesa formal (el modernisme es va decantar per
                l’exaltació dels sentiments, l’espontaneïtat i la llibertat
                formal).
              • Civisme, arbitrarietat i classicisme (en contraposició a
                ruralisme, espontaneïtat i romanticisme).
EUGENI D’ORS: VIDA
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú el
1954), escriptor i filòsof català.
Estudià Dret i Filosofia i Lletres. Es decantà per la literatura.

Emprà el pseudònim “Xènius” per escriure a la secció Glosari de La Veu de
Catalunya i el pseudònim d’Octavi de Romeu per a signar les seves obres
d’art.

El 1917 es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la
Mancomunitat de Catalunya.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i
promotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programa
de la Lliga Regionalista (el fan dimitir dels seus càrrecs oficials), a causa de
la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch.


El 1920 avandona la seva llengua i comença a publicar en castellà.
EUGENI D’ORS: OBRA
            • Articles breus de caire intel·lectual que publicava diàriament a
              La Veu de Catalunya.
            • Temàtica variada.
            • Objectiu: donar una determinada visió del món.
 Gloses     • Estil innovador:
              • Llenguatge elaborat, culte, refinat
              • Ús d’arcaismes i neologismes
              • Tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema




 La Ben • Recull de gloses on presenta la dona ideal (Teresa) com a
Plantada  símbol dels valors ideològics i estètics del Noucentisme.
LA POESIA NOUCENTISTA
Gènere més conreat del Noucentisme literari perquè era
    el gènere que s’adequava millor a les exigències
   d’arbitrarisme de la ideologia noucentista (treball
            formal, subjecte a unes normes).

 La poesia ha de ser artificiosa: treball de la forma, estil
        rigorós, llengua culta, elaborada i subtil.
  Acostuma a tenir referències al món clàssic.
    El poema, en definitiva, era una obra d’art en ell
     mateix, valorat per la seva perfecció formal. I el
   poeta, doncs, havia de treballar i polir els mots amb
 l’objectiu que el poema aconseguís la bellesa artística
 desitjada (oposat a l’espontaneïtat dels modernistes).
LA POESIA NOUCENTISTA



             • La vida senzilla, la quotidianitat.
             • L’ambient ciutadà.
             • La natura idíl·lica i civilitzada.
             • La feminitat:
    TEMÀTICA
               • Cànons de bellesa grecollatins
               • Símbol de l’ordre i la mesura
               • Tasca educativa cap als fills
             • El pas del temps i l’envelliment.
JOSEP CARNER: VIDA

             Neix a Barcelona el 1884 i mor a Brussel·les el 1970.


 Família d’intel·lectuals: en contacte amb el món de les lletres des de petit.


         Passió per la literatura: publica la primera poesia als 12 anys.

Estudia Dret i Filosofia i Lletres als 14 anys: a la universitat és on descobreix el
                                 catalanisme polític.

               Treballà activament a l’Institut d’Estudis Catalans.


            El 1921 exerceix càrrecs diplomàtics a diferents països.

El 1939 es refugia a Mèxic per la repressió franquista. Allà exercí de professor
     universitari i va col·laborar amb altres intel·lectuals catalans exiliats.
JOSEP CARNER: OBRA


                    • Primers anys influït pel Modernisme
ETAPES DE LA SEVA
     POESIA         • Primera etapa: Noucentisme
                    • Segona etapa: Simbolisme



                    • Rigor formal: utilitza formes clàssiques
                      (sonet)
CARACTERÍSTIQUES    • Domini i control de la llengua
DE LA SEVA POESIA
                    • Visió del món
                      harmònica, plàcida, equilibrada
                    • Humor i ironia
ELS FRUITS SABOROSOS

Fa un recorregut per les diverses etapes de la vida de la persona
(infantesa, joventut, maduresa i vellesa) relacionant-les amb les
fruites en funció de les seves característiques (color, olor, mida i gust)
i les estacions de l’any en què es donen.


La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, i
les criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna.

La     maduresa      és    protagonitzada        per    dones,    i   es
localitza, sobretot, entre l’estiu i la tardor: Carner les acosta al món
quotidià que les envolta (la cuina, la cura dels fills, la maternitat, la
sensualitat, la bellesa que se’n va...) també en un ambient plàcid i
equilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta.
La vellesa no és tan idíl·lica com les altres dues etapes
perquè, malgrat que en destaca la tranquil·litat i la dolçor, la
solitud i la tristesa hi són ben presents.




Malgrat la proximitat de la mort, la malaltia, la solitud i la
tristesa, ni els personatges ni les paraules de Carner es deixen
endur mai per la tragèdia, sinó que qualsevol etapa de la
vida, fins i tot la més dura, és acceptada, si cal amb dolça
resignació. Es el caràcter noucentista, en què tot ha de ser
harmònic, equilibrat, ordenat, perfecte, artificiós i
classicitzant: arbitrari.
EVOLUCIÓ DE LA POESIA

 Els principis poètics del noucentisme evolucionen cap a un
  distanciament cada cop més gran entre poesia i realitat.



                     • Els poetes pensen que és necessari expulsar la
                       realitat de la poesia per assolir l’obra d’art
                       perfecta.
  Influència dels    • Les incerteses i les imperfeccions de la vida real
                       no tenen cabuda en el poema.
poetes simbolistes   • El poema ha de brillar com una joia única feta de
Mallarmé i Valery:     símbols i musicalitat en perfecta harmonia.
                     • La         poesia         ha         de        ser
                       pura, intel·lectualitzada, aïllada de tot element
                       exterior.
CARLES RIBA: VIDA
Neix a Barcelona el 1893.


Interès per les llengües, en especial les clàssiques.


Va estudiar Filosofia i lletres i Dret (per la família)


El 1912 coneix la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà el 1916.


Exerceix de professor de literatura, de grec i fa traduccions.

El 1932 és elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans on col·labora amb Fabra en l’elaboració del
Diccionari general de la llengua catalana.

El 1939 s’exilia a França (al poble de Bierville) arran de l’entrada de les tropes franquistes a
Barcelona.

Torna a Catalunya el 1943 i mor el 1959 a Barcelona.
CARLES RIBA: OBRA


Un dels poetes més rellevants de la
                                          Gran intel·lectual: amb la voluntat de
postguerra i un dels escriptors més
                                          dedicar-se totalment al món de la
importants de tota la literatura
                                          cultura: poeta, crític i traductor.
catalana del s.XX.




                                          Evolució de la seva poesia:
                                          • Primerenca: influències modernistes (Joan
                                            Maragall).
                                          • Segon estadi: poesia de tendència noucentista
Tradueix autors clàssics i europeus del
                                          • Tercer estadi: “Poesia pura” (importància de la
s.XX.                                       perfecció formal i la nuesa del pensament).
                                          • Últimes composicions: de caire existencial i
                                            metafísic.
«Un poema no s’explica;
  és a dir, les seves paraules no són canviables per unes
altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions
              i de les imatges que comporta,
            perquè justament la seva comesa
             és dur el lector més enllà d’elles,
            pel camí d’una veu insubstituïble.»


                                                   Carles RIBA
CARLES RIBA: OBRA


El primer llibre d’Estances (1919) és una descripció dels seus
estats d’ànim i una recerca persistent d’una expressió poètica
personal, de la identitat pròpia del sentit de la inspiració i de la
creació artística. El tema principal és l’expressió de l’amor.

El segon llibre d’Estances (1930) té dues parts, que
corresponen a dues èpoques diferents. Els poemes de la
primera tenen com a tema el destí personal del poeta i els de
la segona reprenen la temàtica amorosa.


Tres suites (1937): tres sèries de sonets que expressen la tensió
entre sensualitat i espiritualitat.
CARLES RIBA: OBRA
Elegies de Bierville (1942).
 • Són 12 poemes impregnats de mitologia grega: el poeta inicia un viatge
   interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; després cap
   a la mort, com ho feu Orfeu per recuperar la seva estimada Eurídice
   i, finalment, renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
 • La Guerra Civil va tenir poc ressò en l’obra de Riba però l’exili, va significar
   un canvi profund. Aquesta obra fruit de l’experiència de l’exili és una de
   les obres poètiques més importants del segle XX a la literatura catalana.
 • A imitació d’una forma poètica grecollatina, l’elegia, a les Elegies de
   Bierville hi ha expressada l’experiència personal del poeta i l’experiència
   col·lectiva de tot un poble en un moment històric dramàtic.
 • Exiliat en un país estranger, Riba aboca a les Elegies el seu orgull sorgit de
   la humiliació: després d’haver-ho perdut tot, el poeta inicia un retorn cap
   al seu interior.
 • S’explica la difícil experiència humana del retorn a la pròpia essència.
 • Aquest retorn íntim, cap a l’interior de si mateix, inclou, això no
   obstant, un retorn col·lectiu, és a dir, té una projecció política, expressada
   en el desig de recuperar la llibertat perduda.
CARLES RIBA: OBRA


Del joc i del foc (1943/1949) és una col·lecció de poemes breus, adaptació
d’una estrofa japonesa, la tannka, que tenen com a finalitat expressar una
sensació, una reflexió, un fet d’amor o de recança.

A Salvatge cor (1952) sèrie de sonets on el tema central és l’amor humà i
l’amor diví.



Esbós de tres oratoris (1957): tres llargs poemes de temàtica bíblica.


A banda de la seva activitat poètica, no podem oblidar les incursions de Riba
en el camp de la narrativa (bàsicament amb obres adreçades a infants i joves)
i de la crítica literària, a més de la seva tasca com a traductor.

More Related Content

What's hot

Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Sílvia Montals
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
joanmolar
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
montse.ciberta
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
joanmolar
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civil
joanmolar
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
Carme Bravo Fortuny
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
Carme Bravo Fortuny
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
Sílvia Montals
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
ctorrijo
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
Sílvia Montals
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
Laura Casellas
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
Anabel Ponce
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
Sílvia Montals
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 

What's hot (20)

Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civil
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
Guillem de cabestany
Guillem de cabestanyGuillem de cabestany
Guillem de cabestany
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 

Similar to El noucentisme

Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Fàtima
 
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Fàtima
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Fàtima
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Fàtima
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
Josep Miquel
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
Antonia Mulet
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Joan Buades Beltran
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
irenitaa13tl
 
Esquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literaturaEsquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literatura
lurdessaavedra
 
Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
BiannyIbaezRodrguez
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
lurdessaavedra
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
Josep Miquel
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
fmart3
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
MVidalArtigues
 

Similar to El noucentisme (20)

Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
 
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3   Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 Versió 1 La Poesia Modernista I Noucentista
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I AvantguardismeEl Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença El Romanticisme i la Reinaixença
El Romanticisme i la Reinaixença
 
Esquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literaturaEsquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literatura
 
Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
 
T 5 el noucentisme
T 5 el noucentismeT 5 el noucentisme
T 5 el noucentisme
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 

More from sandramr_78

Correcció tema 9
Correcció tema 9Correcció tema 9
Correcció tema 9
sandramr_78
 
Correcció tema 8
Correcció tema 8Correcció tema 8
Correcció tema 8
sandramr_78
 
Correcció tema 7
Correcció tema 7Correcció tema 7
Correcció tema 7
sandramr_78
 
Correcció tema 6
Correcció tema 6Correcció tema 6
Correcció tema 6
sandramr_78
 
Literatura d'entreguerres 1
Literatura d'entreguerres 1Literatura d'entreguerres 1
Literatura d'entreguerres 1
sandramr_78
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
sandramr_78
 

More from sandramr_78 (7)

Correcció tema 9
Correcció tema 9Correcció tema 9
Correcció tema 9
 
Correcció tema 8
Correcció tema 8Correcció tema 8
Correcció tema 8
 
Correcció tema 7
Correcció tema 7Correcció tema 7
Correcció tema 7
 
Avaluat 6
Avaluat 6Avaluat 6
Avaluat 6
 
Correcció tema 6
Correcció tema 6Correcció tema 6
Correcció tema 6
 
Literatura d'entreguerres 1
Literatura d'entreguerres 1Literatura d'entreguerres 1
Literatura d'entreguerres 1
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 

El noucentisme

  • 2. CONTEXT HISTÒRIC: PERÍODE DE REVOLTES A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre la burgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-se en sindicats d’ideologia socialista i anarquista amb l’objectiu de defensar els seus drets. La revolta social més destacada d’aquesta època va ser la Setmana Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909), una revolta popular (antimilitarista i anticlerical) contra la participació de reservistes en la guerra del Marroc, que es va traduir, principalment, en la crema d’edificis religiosos. L’Estat espanyol va patir, a més, una crisi profunda: la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines (1898).
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC: QUÈ IMPULSA L’INICI DEL NOUCENTISME 1901: creació de la LLIGA REGIONALISTA • Partit catalanista, conservador, catòlic i monàrquic • Objectius: obtenció de l’autonomia per Catalunya i la seva modernització • Recull les aspiracions de la burgesia catalana. • Mitjà per dur a terme la revolució social. 1906: Enric Prat de la Riba dóna forma teòrica al projecte polític de la Lliga amb el diari La Veu de Catalunya i el llibre La nacionalitat catalana. 1907: Prat de la Riba fou elegit president de la Diputació de Barcelona des d’on planteja una reforma de les institucions públiques catalanes i una fórmula autonòmica per Catalunya.
  • 4. 1914: constitució de la MANCOMUNITAT • Institució presidida per Enric Prat de la Riba (i més tard, per Josep Puig i Cadafalch), que aplegava les quatre diputacions catalanes. • Amb gestió autonòmica, la Mancomunitat va impulsar el desenvolupament econòmic i cultural de Catalunya: inversions en educació i cultura. • La dictadura de Primo de Rivera (1923) va posar fi a la Mancomunitat (es va dissoldre el 1925).
  • 5. PROGRAMA POLÍTIC DE LA LLIGA REGIONALISTA: LA RENOVACIÓ CULTURAL Impuls de la llengua i la cultura per aconseguir la modernització social i cultural del país Fixació d’una llengua literària: Pompeu Fabra s’encarregarà de la reforma lingüística i la seva consolidació • 1906: Primer congrés internacional de la llengua literària. • 1907: Creació de l’Institut d’Estudis Catalans. • Establiment d’una infraestructura cultural
  • 6. EL NOUCENTISME: DEFINICIÓ Moviment ideològic, cultural i polític que té el suport dels dirigents de la Mancomunitat Terme popularitzat per Eugeni d’Ors a la sessió “Glosari” de La Veu de Catalunya. • Allò que és propi del nou-cents Noucentisme (1900) • Allò que és oposat a vell.
  • 7. INICI DEL MOVIMENT: 1906 Publicació del “Glosari” d’Eugeni d’Ors a La Veu de Catalunya: transmet la doctrina noucentista. Publicació d’Els fruits saborosos de Josep Carner: reflecteix els ideals ètics i estètics del noucentisme. Primer congrés de la llengua catalana: primer pas per a la normalització i normativització de la llengua catalana.
  • 8. FINAL DEL MOVIMENT: 1923 COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA
  • 9. CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME: • Imperialisme: Imposició dels valors propugnats com a Eugeni d’Ors (polític nacionals a la societat. i escriptor) va ser el • Classicisme: raó per sobre dels sentiments teoritzador del (ordre, harmonia i control). Valoració dels clàssics Noucentisme. Per grecs i romans com a model literari i com a model mitjà de les glosses artístic. (articles d’opinió • Civilisme o civilitat: Aplicació del programa breus sobre noucentista, que havia de crear una societat l’actualitat política i urbana, ideal, sense conflictes de classe (oposat al cultural, signats ruralisme i al localisme dels modernistes). amb el pseudònim Xènius), publicades • Mediterranisme: Valoració del paisatge mediterrani, el diàriament a La Veu paisatge de l’olivera i de la vinya, i de les formes de de Catalunya en la vida tradicional d’aquest espai com a model. secció Glosari, va • Arbitrarisme: Ideal estètic arbitrari, basat en el treball exposar les bases formal, subjecte a unes normes (oposat a la creació d’aquest moviment: basada en la inspiració i l’espontaneïtat dels modernistes).
  • 10. MODERNISME /NOUCENTISME • Voluntat de renovar la cultura catalana per fer de SEMBLANCES Catalunya un país autònom, modern i europeu. • Els noucentistes es consideren intel·lectuals més que no pas artistes i col·laboren amb la classe burgesa per transformar la societat (els intel·lectuals modernistes eren rebels socials crítics amb la burgesia). • Cultura i política s’alien . DIFERÈNCIES • Persegueix la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i la bellesa formal (el modernisme es va decantar per l’exaltació dels sentiments, l’espontaneïtat i la llibertat formal). • Civisme, arbitrarietat i classicisme (en contraposició a ruralisme, espontaneïtat i romanticisme).
  • 11. EUGENI D’ORS: VIDA Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona 1881 - Vilanova i la Geltrú el 1954), escriptor i filòsof català. Estudià Dret i Filosofia i Lletres. Es decantà per la literatura. Emprà el pseudònim “Xènius” per escriure a la secció Glosari de La Veu de Catalunya i el pseudònim d’Octavi de Romeu per a signar les seves obres d’art. El 1917 es converteix en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya. Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i promotor, es produeix un distanciament progressiu entre ell i el programa de la Lliga Regionalista (el fan dimitir dels seus càrrecs oficials), a causa de la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch. El 1920 avandona la seva llengua i comença a publicar en castellà.
  • 12. EUGENI D’ORS: OBRA • Articles breus de caire intel·lectual que publicava diàriament a La Veu de Catalunya. • Temàtica variada. • Objectiu: donar una determinada visió del món. Gloses • Estil innovador: • Llenguatge elaborat, culte, refinat • Ús d’arcaismes i neologismes • Tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema La Ben • Recull de gloses on presenta la dona ideal (Teresa) com a Plantada símbol dels valors ideològics i estètics del Noucentisme.
  • 13. LA POESIA NOUCENTISTA Gènere més conreat del Noucentisme literari perquè era el gènere que s’adequava millor a les exigències d’arbitrarisme de la ideologia noucentista (treball formal, subjecte a unes normes). La poesia ha de ser artificiosa: treball de la forma, estil rigorós, llengua culta, elaborada i subtil. Acostuma a tenir referències al món clàssic. El poema, en definitiva, era una obra d’art en ell mateix, valorat per la seva perfecció formal. I el poeta, doncs, havia de treballar i polir els mots amb l’objectiu que el poema aconseguís la bellesa artística desitjada (oposat a l’espontaneïtat dels modernistes).
  • 14. LA POESIA NOUCENTISTA • La vida senzilla, la quotidianitat. • L’ambient ciutadà. • La natura idíl·lica i civilitzada. • La feminitat: TEMÀTICA • Cànons de bellesa grecollatins • Símbol de l’ordre i la mesura • Tasca educativa cap als fills • El pas del temps i l’envelliment.
  • 15. JOSEP CARNER: VIDA Neix a Barcelona el 1884 i mor a Brussel·les el 1970. Família d’intel·lectuals: en contacte amb el món de les lletres des de petit. Passió per la literatura: publica la primera poesia als 12 anys. Estudia Dret i Filosofia i Lletres als 14 anys: a la universitat és on descobreix el catalanisme polític. Treballà activament a l’Institut d’Estudis Catalans. El 1921 exerceix càrrecs diplomàtics a diferents països. El 1939 es refugia a Mèxic per la repressió franquista. Allà exercí de professor universitari i va col·laborar amb altres intel·lectuals catalans exiliats.
  • 16. JOSEP CARNER: OBRA • Primers anys influït pel Modernisme ETAPES DE LA SEVA POESIA • Primera etapa: Noucentisme • Segona etapa: Simbolisme • Rigor formal: utilitza formes clàssiques (sonet) CARACTERÍSTIQUES • Domini i control de la llengua DE LA SEVA POESIA • Visió del món harmònica, plàcida, equilibrada • Humor i ironia
  • 17. ELS FRUITS SABOROSOS Fa un recorregut per les diverses etapes de la vida de la persona (infantesa, joventut, maduresa i vellesa) relacionant-les amb les fruites en funció de les seves característiques (color, olor, mida i gust) i les estacions de l’any en què es donen. La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, i les criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna. La maduresa és protagonitzada per dones, i es localitza, sobretot, entre l’estiu i la tardor: Carner les acosta al món quotidià que les envolta (la cuina, la cura dels fills, la maternitat, la sensualitat, la bellesa que se’n va...) també en un ambient plàcid i equilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta.
  • 18. La vellesa no és tan idíl·lica com les altres dues etapes perquè, malgrat que en destaca la tranquil·litat i la dolçor, la solitud i la tristesa hi són ben presents. Malgrat la proximitat de la mort, la malaltia, la solitud i la tristesa, ni els personatges ni les paraules de Carner es deixen endur mai per la tragèdia, sinó que qualsevol etapa de la vida, fins i tot la més dura, és acceptada, si cal amb dolça resignació. Es el caràcter noucentista, en què tot ha de ser harmònic, equilibrat, ordenat, perfecte, artificiós i classicitzant: arbitrari.
  • 19. EVOLUCIÓ DE LA POESIA Els principis poètics del noucentisme evolucionen cap a un distanciament cada cop més gran entre poesia i realitat. • Els poetes pensen que és necessari expulsar la realitat de la poesia per assolir l’obra d’art perfecta. Influència dels • Les incerteses i les imperfeccions de la vida real no tenen cabuda en el poema. poetes simbolistes • El poema ha de brillar com una joia única feta de Mallarmé i Valery: símbols i musicalitat en perfecta harmonia. • La poesia ha de ser pura, intel·lectualitzada, aïllada de tot element exterior.
  • 20. CARLES RIBA: VIDA Neix a Barcelona el 1893. Interès per les llengües, en especial les clàssiques. Va estudiar Filosofia i lletres i Dret (per la família) El 1912 coneix la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà el 1916. Exerceix de professor de literatura, de grec i fa traduccions. El 1932 és elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans on col·labora amb Fabra en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana. El 1939 s’exilia a França (al poble de Bierville) arran de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Torna a Catalunya el 1943 i mor el 1959 a Barcelona.
  • 21. CARLES RIBA: OBRA Un dels poetes més rellevants de la Gran intel·lectual: amb la voluntat de postguerra i un dels escriptors més dedicar-se totalment al món de la importants de tota la literatura cultura: poeta, crític i traductor. catalana del s.XX. Evolució de la seva poesia: • Primerenca: influències modernistes (Joan Maragall). • Segon estadi: poesia de tendència noucentista Tradueix autors clàssics i europeus del • Tercer estadi: “Poesia pura” (importància de la s.XX. perfecció formal i la nuesa del pensament). • Últimes composicions: de caire existencial i metafísic.
  • 22. «Un poema no s’explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges que comporta, perquè justament la seva comesa és dur el lector més enllà d’elles, pel camí d’una veu insubstituïble.» Carles RIBA
  • 23. CARLES RIBA: OBRA El primer llibre d’Estances (1919) és una descripció dels seus estats d’ànim i una recerca persistent d’una expressió poètica personal, de la identitat pròpia del sentit de la inspiració i de la creació artística. El tema principal és l’expressió de l’amor. El segon llibre d’Estances (1930) té dues parts, que corresponen a dues èpoques diferents. Els poemes de la primera tenen com a tema el destí personal del poeta i els de la segona reprenen la temàtica amorosa. Tres suites (1937): tres sèries de sonets que expressen la tensió entre sensualitat i espiritualitat.
  • 24. CARLES RIBA: OBRA Elegies de Bierville (1942). • Són 12 poemes impregnats de mitologia grega: el poeta inicia un viatge interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; després cap a la mort, com ho feu Orfeu per recuperar la seva estimada Eurídice i, finalment, renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu. • La Guerra Civil va tenir poc ressò en l’obra de Riba però l’exili, va significar un canvi profund. Aquesta obra fruit de l’experiència de l’exili és una de les obres poètiques més importants del segle XX a la literatura catalana. • A imitació d’una forma poètica grecollatina, l’elegia, a les Elegies de Bierville hi ha expressada l’experiència personal del poeta i l’experiència col·lectiva de tot un poble en un moment històric dramàtic. • Exiliat en un país estranger, Riba aboca a les Elegies el seu orgull sorgit de la humiliació: després d’haver-ho perdut tot, el poeta inicia un retorn cap al seu interior. • S’explica la difícil experiència humana del retorn a la pròpia essència. • Aquest retorn íntim, cap a l’interior de si mateix, inclou, això no obstant, un retorn col·lectiu, és a dir, té una projecció política, expressada en el desig de recuperar la llibertat perduda.
  • 25. CARLES RIBA: OBRA Del joc i del foc (1943/1949) és una col·lecció de poemes breus, adaptació d’una estrofa japonesa, la tannka, que tenen com a finalitat expressar una sensació, una reflexió, un fet d’amor o de recança. A Salvatge cor (1952) sèrie de sonets on el tema central és l’amor humà i l’amor diví. Esbós de tres oratoris (1957): tres llargs poemes de temàtica bíblica. A banda de la seva activitat poètica, no podem oblidar les incursions de Riba en el camp de la narrativa (bàsicament amb obres adreçades a infants i joves) i de la crítica literària, a més de la seva tasca com a traductor.