Recorregut literari des de Ramon Llull fins a Bernat Metge

1. Tema 8.
LA PROSA MEDIEVAL
Sílvia Montals
Escolàpies Sant Martí

2. ÍNDEX
1. Context històric i
social
1. S.XIII
2. S. XIV
3. La literatura religiosa
1. Ramon Llull
2. Francesc Eiximenis
3. Vicent Ferrer
4. Anselm Turmeda
2. Les cròniques medievals
1. Narrativa medieval
2. Les 4 grans cròniques
1. Crònica de Jaume I
2. Crònica de Bernat Desclot
3. Crònica de Ramon
Muntaner
4. Crònica de Pere el
Cerimoniós
4. El corrent humanista
1. Bernat Metge

3. 1.1 Segle XIII
• Corona Catalanoaragonesa: es van produir molts
esdeveniments:
– Conquestes de Jaume I: Mallorca i València.
• Europa: societat teocèntrica.
– Croades per conquerir Jerusalem
– S’eradicaven heretgies religioses
• Societat:
– Apareixen les ciutats i els burgesos (organitzats en gremis)
• Religió: sorgeixen nous ordes religiosos:
– Apareixen els fransciscans i els dominicans.
1. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL

4. • Els escriptors d’aquest segle van escriure molts textos
en prosa (objectiu: recordar fets importants).
– Tendències:
HISTORIOGRAFIA LITERATURA DOCTRINAL
Textos escrits sobre la història Divulgació de la fe cristiana
• Crònica de Jaume I • Ramon Llull
• Crònica de Bernat Desclot • Francesc Eiximenis (s.XIV)
• Crònica de Ramon Muntaner • Fra Vicent Ferrer (s.XIV)
• Crònica de Pere el Cerimoniós • Anselm Turmeda (s.XIV)

5. 1.2 S.XIV
• Època de crisis a Europa:
– Polítiques: sorgiren guerres:
• Guerra dels 100 anys: França i Anglaterra.
• Guerra dels dos Peres: Corona catalanoaragonesa i
Castella.
– Religioses: Cisma d’Occident (1378-1417).
• Hi havia dos papes (un a Avinyó i un a Roma).
– Econòmiques: glaçades, les quals arruïnen les
collites.
– Demogràfiques: pesta negra (gran mortalitat).

6. • A la Corona catalanoaragonesa:
– Època d’expansió territorial i econòmica:
• Conquestes de Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria.
– Impulsen: el comerç marítim i el contacte amb el
nou corrent humanista d’Itàlia.
– Institucions: la Cancelleria Reial
• Institució administrativa que s’encarregava de la
documentació oficial. Important per a:
– La comunicació amb els ciutadans.
– La generalització d’un model de llengua.

7. 2.1 La narrativa medieval
• Durant l’època medieval, com a narrativa només existien
els poemes èpics (poemes narratius historiogràfics).
Tenien una doble funció:
– Servei informatiu: permetia que el poble conegués
diferents esdeveniments.
– Servei propagandístic: els reis explotaven els seus
èxits.
• Ex: La cançó del Mio Cid, La cançó de Roland.
• Eren cantats pels joglars a les places.
• No conservem cap poema èpic en català.
2. LES CRÒNIQUES MEDIEVALS

8. • També existien els llibres de cavalleries
(matèria de Bretanya).
– Narraven les peripècies del rei Artús i els
cavallers de la taula rodona.
– Els fets sempre eren fantàstics.
– Els llocs són imaginaris i exòtics (Camelot).
– El màxim exponent d’aquest gènere fou el francès
Chrétien de Troyes.
• Ex: El cavaller de la carreta, Perceval, Tristany i Isolda...

9. 2.2 Les 4 grans cròniques
• Foren escrites entre el s. XIII-XIV.
• Ofereixen una panoràmica de l’època de plenitud de
Catalunya (expansió i consolidació).
• Narren fets ocorreguts (memòries).
• Per tant, són testimoni d’una època. Es descriu segons la
visió de l’autor (subjectiva).
• Els autors han estat testimonis dels fets o es basen en
fonts autoritzades.
• Exalten l’heroisme i el patriotisme.
• L’eix central és el rei (a partir del qual s’escriu la
història).

10. • Tenen una funció propagandística:
– Els fets narrats sempre són favorables a la corona
catalanoaragonesa.
– S'intenten justificar les accions polítiques i/o
guerreres dels reis.
– Serveixen de model per a futurs prínceps i reis.
• Sentiment religiós (societat teocèntrica) à fe en la
providència divina (providencialisme).
– Ajut diví à millor remei davant l’adversitat.

11. 2.2.1 Crònica de Jaume I (1274)
• S’anomena el Llibre dels Feits i el seu autor fou el rei
Jaume I.
• Es narra de manera autobiogràfica:
– Els fets que s’esdevenen des
del naixement del rei fins a la
seva mort.
– Les conquestes territorials de
Mallorca, València i Múrcia.
– Problemes que va tenir amb la
noblesa i la política de pactes
amb Castella.

12. • Intenció del rei:
– Recordar les seves gestes: per memòria d’aquells qui volran
oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites.
– Exemple per als altres: e per dar eximpli a tots los altres
hòmens del món que facen ço que nós havem feit
• Característiques:
– Individualitat dels personatges
– Elements realistes en la descripció
dels estats d’ànim i la salut del rei.
– Actitud heroica dels personatges
• Estil:
• Viu, senzill i
expressiu.
• S’utilitza el nós
(plural majestàtic)

13. 2.2 Crònica de Bernat Desclot (1288)
• Bernat Desclot era un funcionari de la Cort.
• El llibre es titula: El llibre del rei En Pere e dels
seus antecessors medievals.
• Contingut: Fets que succeeixen:
– Des de Ramon Berenguer IV (1113).
– Fins a Pere II el Gran
• Se centra en el seu regnat (1276-1285). Amb la
narració de la campanya del rei a Sicília.

14. • Característiques:
– Ús de la 3a persona (punt de
vista extern).
– Informació abundant.
– Objectivitat i impersonalitat.
– S’exalta la figura del rei.
• Llenguatge:
– Senzill amb un estil acurat amb
alguns trets formals administratius.

15. 2.2.3 Crònica de Ramon Muntaner (1325)
• Muntaner fou un cavaller que participà en les
campanyes bèl·liques.
• Es mostra com un testimoni excepcional de les gestes
dels reis del casal d’Aragó.
• Objectiu: lloar les proeses i virtuts dels reis:
– Jaume I
– Pere II
– Alfons II,
– Jaume II
– Alfons III.

16. • Característiques:
• Patriotisme i fidelitat a la monarquia.
• Amor a la terra i a la llengua.
• Empra recursos de la tradició novel·lesca europea
(recursos llenguatge oral joglaresc).
• Apel·lació al públic: Què us diré?
• Empra la 1a persona i la 3a (depenent de si ha viscut els
fets).
• Estil:
– Directe, ple de constrastos i esponati.
– Expressions populars (exageracions refranys, dites...).

17. 2.2.4 Crònica de Pere el Cerimoniós
• Pere Cerimoniós fou un rei (rebesnét de Jaume I).
• La crònica és autobiogràfica (ús del nós majestàtic).
• S’hi expliquen fets:
– Del regnat del seu pare (Alfons el Benigne)
– Del seu propi regnat.
• Contingut:
– Conquesta de Sicília.
– Lluita contra el rei de Mallorca.
– Problemes amb els nobles valencians i aragonesos.
– Problemes amb els genovesos.
– Guerra contra els castellans.

18. • Característiques:
– Exalça el poder absolut del rei enfront de la
noblesa.
– Narra episodis que palesen la
crueltat i duresa del seu govern.
• Llenguatge:
– Elegant, acurat i madur.

19. Arbre genealògic
dels monarques de
la Corona
Catalanoaragonesa

20. 3. LA LITERATURA RELIGIOSA
3.1 Ramon Llull (1232-1316)
• Impulsor del català com a llengua de cultura.
• Biografia:
– Va néixer a Mallorca en el sí d’una família barcelonina
que es traslladà a Mallorca (després de la conquesta de
Jaume I).
– Va ser educat com a cavaller. Fou senescal durant el
regnat de Jaume II.
– Es va casar amb Blanca Picany i va tenir 2 fills.
– Als 30 anys va viure un canvi espiritual (abandonà dona,
filla i béns per centrar-se en la religió).

21. • 3 propòsits van guiar van guiar el seu treball en
la predicació religiosa.
– Tasca missionera i conversió dels infidels.
– Composició de llibres doctrinals.
– Fundar escoles per formar missioners.
• Va estudiar ciències, filosofia, gramàtica llatina
i àrab.
• Va viatjar a molts països per predicar.

22. • L’obra de Llull és molt extensa (300 composicions).
Es divideix en:
– Obres de tema filosòfic, teològic o científic: vol
exposar tot el saber humà per demostrar la superioritat
del cristianisme.
– Obres narratives: pretén mostrar l’ideal de la vida
cristiana (també hi ha una intenció didàctica).
– Obra mística: vol afavorir la meditació i el diàleg amb
Déu (moltes metàfores, al·legories...).
– Obra poètica: expressa les experiències i conviccions
de la seva fe (influències de la poesia provençal).

23. OBRES DE TEMA FILOSÒFIC, TEOLÒGIC O CIENTÍFIC
Llibre del gentil i dels
tres savis (1272)
Discussió entre un jove jueu, un musulmà i
un cristià que intenten convèncer un gentil de
la superioritat de cada religió.
Llibre de contemplació
en Déu (1272)
Mètode de meditació religiosa.
Arbre de ciència (1296) Llibre enciclopèdic que pretén estructura tot el
saber humà.
Llibre de l’orde de
cavalleria (1275)
Formació del cavaller cristià (va influir a
Joanot Martorell).
Doctrina pueril (1278) Sobre l’educació dels infants

24. OBRES NARRATIVES
Llibre d’Evast e
Blanquerna (1274-83)
Blanquerna fa un recorregut pels diferents
estats religiosos de l’home. Es divideix en 5
parts: matrimoni, religió, prelatura, apostolat i
vida ermitana.
Fèlix o llibre de les
meravelles (1288-89)
Crítica al poder. Fèlix recorre un camí de
perfecció personal i espiritual. Està dividit en
10 llibres. Inclou el Llibre de les bèsties,
una breu faula sobre les lluites polítiques.

25. OBRA POÈTICA
Desconhort Expressió autobiogràfica de la crisi de valors
del seu canvi vital.
Cant de Ramon Confessió del desànim davant les dificultats per
abastar el seu ideal.
OBRA MÍSTICA
Llibre d’Amic e
Amat (dins del
Blaquerna)
Recull de 365 versicles o aforismes per a la
meditació diària, on expressa el desig d’apropar-
se a Déu amb un diàleg entre l’Amic (home
servidor de Déu) i l’Amat (Déu).

26. 3.2 Vicent Ferrer (1350-1418)
• Frare dominicà nascut a València.
• Va predicar per la Península Ibèrica,
França, Suïssa i Itàlia.
• Va participar en els principals esde-
veniments polítics de l’època:
– Cisma d’Occident
– Compromís de Casp.
• No va ser escriptor, sinó un gran orador que
captivava als oients amb els seus sermons.

27. • Els textos que es conserven d’ell foren escrits pels seus
seguidors (280 textos).
• Estructura dels sermons:
– Introducció, enunciació del tema i cloenda.
• Recursos que emprava:
– Gesticulació, plor, onomatopeies, diàlegs, crits...
• Llenguatge:
– Viu, amb expressions col·loquials i alteracions sintàctiques.
– A vegades utilitzava llatinismes.

28. 3.3 Francesc Eiximenis (1340?-1409?)
• Frare franciscà nascut a Girona (família burgesa).
• De jove va viatjar i va estudiar a diferents
universitats europees.
• Obra principal: Lo Crestià
– Recull de textos que exposen la doctrina
cristiana en relació amb problemes que
ha d’afrontar l’home medieval.
– També vol orientar la conducta dels homes.

29. • Altres obres:
– Llibre dels àngels (1392): lloança
a aquests éssers per revifar-ne el
culte.
– Llibre de les dones (1396): obra
moralitzadora sobre els costums
de les dones (to misogin).

30. 3.4 Anselm Turmeda (1352-1423)
• Frare mallorquí de l’orde dels franciscans.
• Als 35 anys va renegar de la fe cristiana i es va convertir
a l’islam.
• Va marxar a viure a Tunis, on va adoptar el nom
d’Abdal·là. Allà formà una família.
• Obra:
– Disputa de l’ase contra frare Anselm (1471): disputa entre
ell i un ase a l’entorn de la superioritat de l’home enfront dels
animals.
– Llibre de bons amonestacions (1398): recull un seguit de
consells (hi inclou el poema irònic Elogi dels diners).

31. 4. EL CORRENT HUMANISTA
• Humanisme: moviment intel·lectual del s.XIV, destinat a
transformar les estructures mentals medievals, per
adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica.
• Característiques:
– L’antiguitat clàssica: els permet descobrir el sentit
profund del fet humà i el gust per la contemplació de la
natura.
– Antropocentrisme: L’home és el centre de l’univers i la
màxima realització de la natura.
– Racionalisme: l’home pot observar la realitat que l’envolta
amb sentit crític.

32. 4.1 Bernat Metge (1350-1413)
• Fou funcionari de la Cancelleria Reial. Ocupava el càrrec
de notari.
• El van acusar de conspirar per matar el rei Joan I després
de la seva mort (va anar a presó). El nou rei Martí l’Humà
el va alliberar.
• Obres escrites:
– Llibre de Fortuna i Prudència (1381): debat entre les dues
figures al·legòriques.
– Lo somni (1399): Metge dialoga a la presó amb el rei Joan I
(acabat de morir) sobre la immortalitat de l’ànima.
– Altres: Valter i Griselda, Ovidi enamorat, Sermó...