Powerpoint sobre la Literatura trobadoresca. Explica com funcionava la societat feudal. Per què els escriptors catalans van conrear poesia en llengua occitana. Els principals gèneres trobadorescos (cançó, sirventès i plany). Trobadors i joglars. Exemples.

1. LA LITERATURA
TROBADORESCA
LITERATURA A L’EDAT MITJANA (SEGLES XII i XIII)
Gemma Segura Sirvent

2. Què és la poesia
trobadoresca?
• És la primera gran expressió literària en
llengua romànica (provençal).
A PARTIR DEL SEGLE XIII
A PARTIR DEL SEGLE XII

3. CARACTERÍSTIQUES
• Té lloc als territoris occitans i catalans durant
l’Edat Mitjana.
• Escrita en occità,
llengua literària
acceptada pels
trobadors
catalans i del
nord d’Itàlia.

4. L’OCCITÀ

5. Per què els trobadors catalans
utilitzen la llengua occitana?
La poesia trobadoresca fou molt conreada a
Catalunya. Les raons d’aquesta gran acceptació
són diverses:
1.Relacions polítiques i econòmiques entre
Occitània i Catalunya
2.Proximitat geogràfica
3.Llengües molts similars i en contacte
4.La poesia en occità era molt prestigiosa
Restaren unes 2.500 poesies escrites entre els
segles XII i XIII a Itàlia, França i Catalunya.

6. • TROBAR = COMPONDRE (música i lletra)
• POETA TROBADOR
• El poeta feia versos en llatí; el trobador en occità
• El trobador és una persona culta amb habilitats
poètiques i també musicals
• Procedència social noble, no depenen de les
seves facultats artístiques per a viure (hi ha
algunes excepcions)
• Prestigi social
DIFERÈNCIES ENTRE EL TROBADOR I EL JOGLAR
≠
TROBADOR

7. JOGLAR
• El joglar era l’assalariat del trobador i
depenien de les seves actuacions per a viure
• Funció: difondre lletra-música
• Aptituds: cant-interpretació-memorització-
música
• Alguns joglars acaben exercint de trobadors

8. On vivien?
Els trobadors vivien en
castells o cases pairals.
Els joglars vivien de forma
nòmada pernoctant en pobles,
pallers o castells que visitaven.

9. INSTRUMENTS MEDIEVALS
LLAÜT
VIOLA
FLAUTA DE BEC

10. GÈNERES POÈTICS
Poesia amorosa
basada en l’amor
cortès.
De cinc a set
estrofes i tancava
amb un “sehnal”
final que era el
nom secret de la
dama.
CANÇÓ
Poema d’atac,
polèmica literària
o política,
reprensió dels
costums, etc. A
vegades amb
discurs
moralitzador.
Lament per la
mort d’un
personatge
important,
generalment un
senyor feudal o
un ésser estimat.
SIRVENTÈS PLANY

11. LA SOCIETAT FEUDAL

12. PIRÀMIDE FEUDAL
CLASSES PRIVILEGIADES:
•Manaven i no treballaven
•Els trobadors estaven dins aquest
estament, eren nobles i rics, l’art per ells
era un entreteniment
CLASSES NO PRIVILEGIADES:
•Treballaven i obeïen
•Soldats, pagesos, serfs, artistes,
artesans
•Els joglars eren artistes
El jurament de fidelitat el
feien els cavallers als
nobles, senyors feudals,
ducs o comtes.

13. CANÇÓ: TEMÀTICA DE L’AMOR
CORTÈS
• S’estableix una doble relació: AMOROSA I SOCIAL
• No es busca una consecució de l’amor, sinó una relació
en què la dama (socialment sempre per sobre del
trobador) li pugui concedir favors materials.
SENYOR DAMA (casada)
TROBADOR (amant)VASSALL
L’amor cortès és la transposició de l’estructura de la societat
feudal (vassall – fidelitat – senyor) al terreny de la literatura
amorosa (amador– fidelitat – dama).

14. DAMA
(midons)
TROBADOR
(amant)
MARIT
(gilós)
ESPIES
(lausengiers)
• La dama (midons) és sempre una dona casada i d’una posició social
igual o superior a la del trobador.
• El marit (gilós) és intolerant i poc cortès.
• Els acusadors envejosos i
aduladors (lauzengiers) alerten
el marit. Per tal de fer mèrits estan
disposats a contar la més breu
possibilitat d'infidelitat de la senyora.
L’AMOR CORTÈS (fin’amor)

15. • El nom de la dama sempre és amagat sota un pseudònim
(senhal) que serveix per amagar la identitat de la dama.
• El senhal sol aparèixer a l’última estrofa (la tornada) de la
composició.
• Exemples: Bela Vezor (Bella visió), Bon Esper (Bona Esperança)
L’AMOR CORTÈS
• El trobador espera el
guardó (la resposta
positiva al seu amor).
• Si no l’obté, ella és
considerada ingrata i
deslleial, i la mort és
l’únic remei per al poeta.

16. TROBADORS DESTACATS
• GUILLEM DE BERGUEDÀ
• GUILLEM DE CABESTANY
• CERVERÍ DE GIRONA

17. Assenyala el gènere
trobadoresc de cada
fragment:
Marquès, qui de vós es fia,
ni té amor ni companyia;
li cal guardar-se de vós allí on vagi:
que hi vingui de clar dia,
però de nit de cap manera.
¡Ai Marquès, Marquès, Marquès,
sou farcit i ple d’engany!
Guillem de Berguedà
Canto molt trist, amb dol al cor,
pel gran dolor que m’ha garfit.
Ha mort, ai las, el més lluït
cavaller, en Ponç de Mataplana,
que era cortès, lleial, ardit,
ornat de bons capteniments,
un dels millors, molt generós,…
Guillem de Berguedà

18. Un dolz deszirs amoros
s'es e mon fin cor assis,
dompna, qe·m ven devers vos,
a cui sui del tot aclis,
q'en pensan vei noich e dia
lo vostre cors car e gen
e·l bel dolz esgard plazen
e vostr'avinen coindia.
Un dolç desig amorós
ha pres possessió de mon cor lleial,
senyora, que em ve de vós,
a qui estic del tot obligat,
que en pensament veig nit i dia
el vostre cos estimat i gentl
i el bell dolç esguard plaent
i vostra amable condició.
Assenyala el gènere
trobadoresc de cada
fragment:
Formit de Perpinyà