5. A Europa, només hi ha tres estats que
es puguin considerar monolingües :
Portugal, Islàndia i Albània ; en la
resta d’estats europeus, com que hi
ha contacte entre grups socials que
parlen idiomes diferents o que
alternen l’ús de llengües diferents, es
produeix aquest contacte entre
llengües que pot afectar la llengua
autòctona.
5
10. És essencial que distingim entre llengua minoritària i
llengua minoritzada, la llengua minoritzada és la que ha
esdevingut minoritària com a resultat d’haver entrat en
conflicte amb una altra que la domina.
el 21 de febrer és el dia internacional de
la llengua materna. Segons informa
Vilabeb, aquesta diada fa referència a
les llengües minoritzades, unes 3.000 al
món.
10
12. A la minorització
d’una llengua, poden
contribuir tan causes
externes i causes
internes.
12
13. Des del poder es poden
crear una sèrie de
prejudicis que impliquen
comportaments deslleials
envers l’idioma propi
d’una comunitat.
13
14. Un conflicte lingüístic
avança, cap a la
substitució de la llengua
dominada per la llengua
dominant llevat que s’aturi
gràcies a la intervenció
decidida del poder i la
presa de consciència
social que fan que es pari
l’extinció.
14
15. La és la única alternativa a la
substitució lingüística.
Comporta “fer normal l’ús d’una llengua en el
territori que li és propi”, és a dir, estendre’n l’ús a
tots els àmbits comunicatius.
15
16. En les societats modernes les llengües
normalitzades necessiten disposar d’una
varietat estàndard, és a dir, comuna a tots
els dialectes, que agiliti la intercomprensió
entre totes les persones del domini
lingüístic, sigui quin sigui el seu dialecte
geogràfic, social o generacional
16
17. Aquest model de llengua comuna garanteix
una intercomunicació eficaç en els àmbits
més o menys formals i , per això, és la
utilitzada en els mitjans de comunicació, en
el sistema educatiu, en l’administració
pública, en el comerç, en la indústria, etc.
17
18. Però, com en la substitució
d’una llengua, la normalització
és un procés llarg, un procés
de canvi social per mitjà del
qual una comunitat pren
consciència del conflicte
lingüístic i recupera les
posicions perdudes.
18
19. Perquè la normalització La Declaració
sigui possible hi ha Universal dels
d’haver un nivell Drets Lingüístics,
d’autogovern que permeti aprovada a Barcelona
regular la normativització el 6 de juny de 1996,
de la llengua i el seu assenyala a l’article
procés d’estandardització, 9: “Tota comunitat
el seu estatut jurídic, el lingüística té dret a
seu aprenentatge i ús , codificar,
etc. estandarditzar,
Les persones que parlen preservar,
aquesta llengua han voler desenvolupar i
que no desaparegui i promoure el seu
lluitar perquè això no sistema lingüístic,
passi. sense interferències
induïdes o forçades”.
19
20. La cooperació establerta entre
el TERMCAT i el Consorci per
la Normalització Lingüística,
òrgan que a través de la seva
xarxa territorial de centres
de normalització, serveis
lingüístics i oficines de català,
aplica la política lingüística del
Govern de la Generalitat de
Catalunya, es manifesta
principalment en la prestació
de serveis d'assessorament Per a les empreses que externalitzin el
disseny i la producció del seu lloc web,
terminològic als professionals la Secretaria de Política Lingüística de
lingüístics que hi treballen. la Generalitat de Catalunya ofereix
informació sobre empreses de serveis
web que es poden encarregar de la
creació i actualització de llocs web en
català i altres idiomes. La llista
actualitzada és a :
http:/www.gencat.cat/llengua/tecnologi
es
20
