SlideShare a Scribd company logo
MORFOLOGIA VERBAL
Verbs irregulars
Sílvia Montals
1. INTRODUCCIÓ
•  Classes de paraules:
– Unitats significatives autònomes mínimes de
la cadena parlada i dels textos escrits.
– Es classifiquen segons 2 punts de vista:
•  FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules
variables i invariables.
•  FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme
funcions.
•  Requadre categories
ü  VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant
ü  INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció
2. EL VERB
2.1 Anàlisi morfològica
•  Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració.
–  Les formes flexionades poden tenir diferents
constituents (morfemes). Ex: cantàvem
LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES)
Vocal temàtica Temps Persona i nombre
cant à ve m
Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i
Literatura. 2n Batx. Santillana.
•  El verb està format per 2 constituents:
–  Lexema: aporta significat
–  Morfemes (o desinències). Expressen:
*Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar:
He jugat (1a persona del singular).
Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir
Mode Indicatiu, subjuntiu,
imperatiu
Vinc, vingui, vine
Temps Present, imperfet,
futur, condicional…
Canto, cantava, cantaré,
cantaria…
Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia
Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta
Nombre Singular, plural Fa, fan
Gènere (només
pels participis)
Masculí i femení Vençut, vençuda
2.1.1 Conjugació
•  Conjunt de formes que adopta un verb per expressar:
temps, mode, aspecte, persona i nombre.
•  En català hi ha 3 conjugacions:
CONJUGACIÓ VOCAL
TEMÀTICA
MODEL
1a a Cant-a-r
2a e Tém-e-r
Perd-r-e
3a pura i Dorm-i-r
incoativa Serv-i-r
*Verbs
incoatius:
afegeixen
l’icrement
–eix-
*La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir.
Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re.
A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.
2.1.2 Mode
•  Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal.
2.1.3 Temps
•  Indica el moment en què es produeix l’acció
INDICATIU Acció realitzada en la
realitat.
Condueixo,
saltava…
SUBJUNTIU Acció possible, desitjada
(no se sap si es realitzarà)
Canti, jugués…
IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu!
PRESENT Cant-Ø-o
PASSAT Cant-a-va
FUTUR Cant-a-ré
*El passat conté diferents
temps verbals: imperfet,
passat simple, perfet,
plusquamperfet...
2.1.4 Aspecte
•  Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat
(amb un principi i un final).
PERFECTIU Temps que indiquen
anterioritat. L’acció està
acabada.
•  Temps compostos i
passat simple
Vas treballar,
havíem jugat, van
haver arribat,
sortírem…
IMPERFECTIU Temps que indiquen
simultaneïtat o posterioritat.
L’acció no està acabada.
•  Temps simples (menys
passat simple).
Consultaré,
trucava, juga,
dibuixàvem…
•  Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat).
•  L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no
acabat).
2.1.5 Persona i Nombre
•  Persona: participants de la situació comunicativa.
•  Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un.
–  Els morfemes de persona i nombre es fusionen.
Existeixen 6 possibilitats.
–  Tots els verbs tenen persona (menys les formes no
personals: infinitiu, gerundi i participi).
PERSONA NOMBRE
Singular Plural
1a Cant-o Cant-e-m
2a Cant-e-s Cant-e-u
3a Cant-a Cant-e-n
Forma Fonètica Dialecte
canto [káṋtu] central
canto [káṋto] Nord-occid
cante [káṋe] valencià
cant [káṋt] balear
canti [káṋti] rossellonès
*Les formes canvien segons el dialecte.
•  2.2 Remarques i variacions ortogràfiques
Vocal
neutre [ǝ]
S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria…
S’escriu e Es troba en penúltima
posició:
Parles, mentiríeu.
Excepcions 2a i 3a conjugació i
infinitius
Corre, vine, obre,
creure…
Canvis
ortogràfics
C à q Trenco,
trenques
Qu à qü Adequo, adeqüem
Ç à c Començo,
comencen
Gu à gü Enaigua, enaigüen
J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui
G à gu Rega, regues T à d Pot, podem
P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem
Infinitius
en -iar
Es posa dièresi en el present i imperfet
de subjuntiu.
Estudiïs, estudiïn.
Gerundis Tots acaben en –ent o –int
(MAI –gent)
Cabent, sabent, vivint,
escrivint…
NO! *capiguent, *sapiguent
Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer,
*poguer
Verbs poder i
voler
Canvien: -o à u al
Present subjuntiu i imperatiu
Puguin, vulguis, vulgues…
Verbs fer,
jeure/jaure,
néixer/nàixer,
treure/traure
Aquests verbs i els derivats
fan la vocal neutre de l’arrel en
posició àtona en -a
Faria, jauré, naixent, traiem,
traguem…
-eix-
(incoatius)
Apareix:
En les persones del singular i
en la 3ª del plural de tots els
presents.
Indicatiu: serveixo,
serveixen
Subjuntiu: serveixis, serveixi
Imperatiu: serveix!
Verbs collir,
cosir, sortir,
tossir,
escopir
Aquests verbs i els derivats
canvien:
O à u (arrels tòniques dels
presents)
Indicatiu: recull
Subjuntiu: recullin
Imperatiu: recull!
(collim, cosia…)
Oracions
imperatives
Imperatiu: oracions
afirmatives
•  Enceneu el foc!
Present subjuntiu:
oracions negatives.
•  No encengueu el foc!
Gerundis Correcte:
•  Oracions simultànies
•  Oracions d’anterioritat
•  Va sortir cridant com
un boig
•  Estant malalta la
directora, la reunió es
va suspendre.
Incorrecte:
•  Oracions de posterioritat
•  Oracions com a CN
•  *Va caure per l’escala
trencant-se un braç.
•  *Us he enviat un
informe resumint la
situació.
3. ELS VERBS IRREGULARS
3.1 Verbs defectius:
•  Absència de determinades formes en els paradigmes
flexius d’alguns verbs.
•  Casos habituals:
SOLER Només es fa servir en verbs
imperfectius (present, imperfet).
Sol, solia
HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia
CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia,
calien.
NEVAR,
PEDREGAR,
PLOURE
Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del
singular (i en cas metafòric en plural).
Plou, neva,
pedrega.
Plovien pedres.
2.2 Patrons dels verbs irregulars
•  Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes
considerats models (presenten variabilitat en el lexema).
–  Escriure à escric, escrius, escrivim…
CONJUGACIONS IRREGULARS
1ª conjugació Anar, estar
2ª conjugació La gran majoria
3ª conjugació Tenir, venir
*Verbs: dir, dur à 2a conjugació.
•  Tipus de lexemes que es poden trobar en els
verbs irregulars.
Lexema pur No canvia escriuré
Lexema eufònic S’afegeix una –d
de suport a la
pronunciació).
Encenem,
encendrem
Lexema
velaritzat
S’afegeix una -c o
el grup –gu
Coneixes, conec,
coneguis.
Lexema amb
diftong (pateix 1
d’aquests canvis).
Desaparició de la
–u del lexema.
Riure, rient
Canvi u à v Moure, movent
Desaparició de la
–u i afegiment
d’una -i
Seure, seient
•  Patrons en la conjugació irregular.
Extret de: Llengua
Catalana i Literatura. 2n
Batx. Santillana
Pàg. 31.
•  És possible deduir tota la conjugació a partir del present
d’indicatiu.
A partir del lexema de 1a
persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
•  Imperatiu (excepció 2es persones)
•  Passat simple
•  Present Subjuntiu
•  Imperfet Subj
•  (A vegades participi).
A partir del lexema de la
3a persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obté:
•  La 2a persona del singular
•  La 3ª persona del plural
•  L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre)
La resta de formes:
A partir del radical de la
1ª personal del plural
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
•  2a persona del plural del Present d’Indicatiu i
Imperatiu.
•  Imperfet d’indicatiu
•  Gerundi
Participi •  O és velar o molt irregular.
•  Com poden ser els lexemes de cadascun
dels grups de verbs irregulars?
– Consultar llibre:
•  Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat.
Editorial Santillana.
– Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32
– Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33
– Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35
– Gerundis i participis irregulars: pàg. 35
•  Aquests verbs generen dubtes en els seus usos:
FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU
(sentit: trobar-se, romandre, viure)
Ser Qualitat essencial o
transitòria d’un ésser
animat.
• L’avi és simpàtic.
ser Localització.
• La mare és a la feina.
• Les forquilles són al calaix.
Permanència (CC sense
quantificador).
• La setmana vinent seré a
Berlín.
Estar Estat d’ànim o salut
d’un ésser animat.
• L’Alícia està malalta.
estar Permanència (CC amb
quantificador)
• La setmana vinent estaré tres
dies a Berlín.
Residència:
• Fa dos anys que estic a París.
Ser/
estar
Qualitat transitòria
d’un ésser inanimat.
• L’aigua és/està freda.

More Related Content

What's hot

Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbalsAnna Rovira
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Rafa Oriola
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectivesaalmodis
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicislurdessaavedra
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsSílvia Montals
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)gemmaencamp
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textosvilasafont
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedra
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdrcelia_grn
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 

What's hot (20)

Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbals
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdr
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
La crònica
La crònicaLa crònica
La crònica
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionaris
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notícia
 
Els mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicacióEls mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 

Similar to Tema 2. Morfologia verbal

Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Verb classificació
Verb classificacióVerb classificació
Verb classificacióannaasiscar
 
Verbclassificaci
VerbclassificaciVerbclassificaci
Verbclassificacielamo2
 
El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsannaasiscar
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsM T
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesOriol Batlló
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc Antonia Mulet
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificacióannaasiscar
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu jsanzman
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
Els pronoms
Els pronomsEls pronoms
Els pronomsofontpla
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiujsanzman
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rSílvia Montals
 

Similar to Tema 2. Morfologia verbal (20)

Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
Verb classificació
Verb classificacióVerb classificació
Verb classificació
 
Verbclassificaci
VerbclassificaciVerbclassificaci
Verbclassificaci
 
El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personals
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
 
L'oració simple
L'oració simpleL'oració simple
L'oració simple
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiques
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificació
 
Els verbs
Els verbsEls verbs
Els verbs
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
2n eso tema 1
2n eso tema 12n eso tema 1
2n eso tema 1
 
Els pronoms
Els pronomsEls pronoms
Els pronoms
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3r
 
Els verbs
Els verbsEls verbs
Els verbs
 

More from Sílvia Montals

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Sílvia Montals
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratSílvia Montals
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratSílvia Montals
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeSílvia Montals
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaSílvia Montals
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textSílvia Montals
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreSílvia Montals
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.Sílvia Montals
 

More from Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Anàlisi Hamlet
Anàlisi HamletAnàlisi Hamlet
Anàlisi Hamlet
 

Tema 2. Morfologia verbal

  • 2. 1. INTRODUCCIÓ •  Classes de paraules: – Unitats significatives autònomes mínimes de la cadena parlada i dels textos escrits. – Es classifiquen segons 2 punts de vista: •  FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules variables i invariables. •  FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme funcions.
  • 3. •  Requadre categories ü  VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant ü  INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció
  • 4. 2. EL VERB 2.1 Anàlisi morfològica •  Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració. –  Les formes flexionades poden tenir diferents constituents (morfemes). Ex: cantàvem LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES) Vocal temàtica Temps Persona i nombre cant à ve m Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana.
  • 5. •  El verb està format per 2 constituents: –  Lexema: aporta significat –  Morfemes (o desinències). Expressen: *Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar: He jugat (1a persona del singular). Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir Mode Indicatiu, subjuntiu, imperatiu Vinc, vingui, vine Temps Present, imperfet, futur, condicional… Canto, cantava, cantaré, cantaria… Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta Nombre Singular, plural Fa, fan Gènere (només pels participis) Masculí i femení Vençut, vençuda
  • 6. 2.1.1 Conjugació •  Conjunt de formes que adopta un verb per expressar: temps, mode, aspecte, persona i nombre. •  En català hi ha 3 conjugacions: CONJUGACIÓ VOCAL TEMÀTICA MODEL 1a a Cant-a-r 2a e Tém-e-r Perd-r-e 3a pura i Dorm-i-r incoativa Serv-i-r *Verbs incoatius: afegeixen l’icrement –eix- *La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir. Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re. A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.
  • 7. 2.1.2 Mode •  Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal. 2.1.3 Temps •  Indica el moment en què es produeix l’acció INDICATIU Acció realitzada en la realitat. Condueixo, saltava… SUBJUNTIU Acció possible, desitjada (no se sap si es realitzarà) Canti, jugués… IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu! PRESENT Cant-Ø-o PASSAT Cant-a-va FUTUR Cant-a-ré *El passat conté diferents temps verbals: imperfet, passat simple, perfet, plusquamperfet...
  • 8. 2.1.4 Aspecte •  Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat (amb un principi i un final). PERFECTIU Temps que indiquen anterioritat. L’acció està acabada. •  Temps compostos i passat simple Vas treballar, havíem jugat, van haver arribat, sortírem… IMPERFECTIU Temps que indiquen simultaneïtat o posterioritat. L’acció no està acabada. •  Temps simples (menys passat simple). Consultaré, trucava, juga, dibuixàvem… •  Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat). •  L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no acabat).
  • 9. 2.1.5 Persona i Nombre •  Persona: participants de la situació comunicativa. •  Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un. –  Els morfemes de persona i nombre es fusionen. Existeixen 6 possibilitats. –  Tots els verbs tenen persona (menys les formes no personals: infinitiu, gerundi i participi). PERSONA NOMBRE Singular Plural 1a Cant-o Cant-e-m 2a Cant-e-s Cant-e-u 3a Cant-a Cant-e-n Forma Fonètica Dialecte canto [káṋtu] central canto [káṋto] Nord-occid cante [káṋe] valencià cant [káṋt] balear canti [káṋti] rossellonès *Les formes canvien segons el dialecte.
  • 10. •  2.2 Remarques i variacions ortogràfiques Vocal neutre [ǝ] S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria… S’escriu e Es troba en penúltima posició: Parles, mentiríeu. Excepcions 2a i 3a conjugació i infinitius Corre, vine, obre, creure… Canvis ortogràfics C à q Trenco, trenques Qu à qü Adequo, adeqüem Ç à c Començo, comencen Gu à gü Enaigua, enaigüen J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui G à gu Rega, regues T à d Pot, podem P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem Infinitius en -iar Es posa dièresi en el present i imperfet de subjuntiu. Estudiïs, estudiïn.
  • 11. Gerundis Tots acaben en –ent o –int (MAI –gent) Cabent, sabent, vivint, escrivint… NO! *capiguent, *sapiguent Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer, *poguer Verbs poder i voler Canvien: -o à u al Present subjuntiu i imperatiu Puguin, vulguis, vulgues… Verbs fer, jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure Aquests verbs i els derivats fan la vocal neutre de l’arrel en posició àtona en -a Faria, jauré, naixent, traiem, traguem… -eix- (incoatius) Apareix: En les persones del singular i en la 3ª del plural de tots els presents. Indicatiu: serveixo, serveixen Subjuntiu: serveixis, serveixi Imperatiu: serveix! Verbs collir, cosir, sortir, tossir, escopir Aquests verbs i els derivats canvien: O à u (arrels tòniques dels presents) Indicatiu: recull Subjuntiu: recullin Imperatiu: recull! (collim, cosia…)
  • 12. Oracions imperatives Imperatiu: oracions afirmatives •  Enceneu el foc! Present subjuntiu: oracions negatives. •  No encengueu el foc! Gerundis Correcte: •  Oracions simultànies •  Oracions d’anterioritat •  Va sortir cridant com un boig •  Estant malalta la directora, la reunió es va suspendre. Incorrecte: •  Oracions de posterioritat •  Oracions com a CN •  *Va caure per l’escala trencant-se un braç. •  *Us he enviat un informe resumint la situació.
  • 13. 3. ELS VERBS IRREGULARS 3.1 Verbs defectius: •  Absència de determinades formes en els paradigmes flexius d’alguns verbs. •  Casos habituals: SOLER Només es fa servir en verbs imperfectius (present, imperfet). Sol, solia HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia, calien. NEVAR, PEDREGAR, PLOURE Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del singular (i en cas metafòric en plural). Plou, neva, pedrega. Plovien pedres.
  • 14. 2.2 Patrons dels verbs irregulars •  Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes considerats models (presenten variabilitat en el lexema). –  Escriure à escric, escrius, escrivim… CONJUGACIONS IRREGULARS 1ª conjugació Anar, estar 2ª conjugació La gran majoria 3ª conjugació Tenir, venir *Verbs: dir, dur à 2a conjugació.
  • 15. •  Tipus de lexemes que es poden trobar en els verbs irregulars. Lexema pur No canvia escriuré Lexema eufònic S’afegeix una –d de suport a la pronunciació). Encenem, encendrem Lexema velaritzat S’afegeix una -c o el grup –gu Coneixes, conec, coneguis. Lexema amb diftong (pateix 1 d’aquests canvis). Desaparició de la –u del lexema. Riure, rient Canvi u à v Moure, movent Desaparició de la –u i afegiment d’una -i Seure, seient
  • 16. •  Patrons en la conjugació irregular. Extret de: Llengua Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana Pàg. 31.
  • 17. •  És possible deduir tota la conjugació a partir del present d’indicatiu. A partir del lexema de 1a persona del singular del Present d’Indicatiu S’obtenen: •  Imperatiu (excepció 2es persones) •  Passat simple •  Present Subjuntiu •  Imperfet Subj •  (A vegades participi). A partir del lexema de la 3a persona del singular del Present d’Indicatiu S’obté: •  La 2a persona del singular •  La 3ª persona del plural •  L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre) La resta de formes: A partir del radical de la 1ª personal del plural del Present d’Indicatiu S’obtenen: •  2a persona del plural del Present d’Indicatiu i Imperatiu. •  Imperfet d’indicatiu •  Gerundi Participi •  O és velar o molt irregular.
  • 18. •  Com poden ser els lexemes de cadascun dels grups de verbs irregulars? – Consultar llibre: •  Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat. Editorial Santillana. – Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32 – Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33 – Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35 – Gerundis i participis irregulars: pàg. 35
  • 19. •  Aquests verbs generen dubtes en els seus usos: FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU (sentit: trobar-se, romandre, viure) Ser Qualitat essencial o transitòria d’un ésser animat. • L’avi és simpàtic. ser Localització. • La mare és a la feina. • Les forquilles són al calaix. Permanència (CC sense quantificador). • La setmana vinent seré a Berlín. Estar Estat d’ànim o salut d’un ésser animat. • L’Alícia està malalta. estar Permanència (CC amb quantificador) • La setmana vinent estaré tres dies a Berlín. Residència: • Fa dos anys que estic a París. Ser/ estar Qualitat transitòria d’un ésser inanimat. • L’aigua és/està freda.