Introducció a la fonètica

1. 2n de Batxillerat
Tema 1.
ELS SONS DE LA
LLENGUA
Sílvia Montals

2. ÍNDEX
1. La producció del sons
2. Els sons vocàlics
1. Les semivocals
2. Fenòmens de contacte vocàlic
3. Els sons consonàntics
4. La transcripció fonètica

3. 1. INTRODUCCIÓ
FONÈTICA: Ciències que estudia els sons
lingüístics. Es té en compte:
• La manera de produir-los.
• Les seves propietats físiques.
• Manera de percebre’ls mitjançant l’oïda.
Sons: representats per signes adoptats de manera
covencional per a totes les llengües. El conjunt
d’aquests signes és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional).
• S’utilitza per transcriure la llengua parlada.
• Els símbols es posen sempre dins de claudàtors.

4. 1. ELS SONS DE LA LLENGUA
• Els sons es produeixen amb l’aparell fonador. Es
passa per 3 fases:
1. Cavitats infraglòtiques: es genera l’aire per
produir els sons (diafragma, pulmons, bronquis i
tràquea).
2. Cavitat glòtica: es produeix la primera alteració
de l’aire (laringe à cordes vocals).
3. Cavitats supraglòtiques: surt l’aire, tot i que pot
experimentar alteracions (cavitat nasal, dents,
alvèols, paladar).
FONÈTICA: Disciplina que estudia els sons lingüístics.

6. 2. ELS SONS VOCÀLICS
En els sons vocàlics, l’aire produït pels pulmons
té pas lliure fins a la boca (no hi ha obstrucció).
En català existeixen 8 sons vocàlics, representats
per 5 grafies.
Sons: [a] [ɛ] [e] [i] [ɔ] [o] [u] [ǝ]
Grafies: a, e, i, o, u

7. 2.1 Classificació dels sons vocàlics
• Sonoritat: són sempre sonors (és a dir, les
cordes vocals vibren quan l’aire passa per la
laringe).
• Tonicitat:
• Àtones
• Tòniques
• Obertura de la boca:
• Tancades
• Semitancades o mitjana tancada
• Mitjanes
• Semiobertes o mitjana oberta
• Obertes
• Posició de la llengua:
• Anteriors
• Centrals
• Posteriors

8. Esquema resum

9. – Esquema vocàlic tònic
[u] [i]
mut pit
[o] (tancada) [e](tancada)
pom neu
[ɔ](oberta) [ɛ] (oberta)
lloc peu
[a]
pal
– Esquema vocàlic àton
[u] [i]
Humà indi
Canto
casa, gendre
[ ]ə

10. Neutralització vocàlica
Apareix quan un so canvia en
posició àtona, en relació al so
que té en posició tònica.

11. Hi ha casos en què no es produeix la neutralització:
[ǝ] (e àtona) es pronuncia [e]
[ea] Real, teatre, crear, oceà, ideal…
[eǝ] Àrea, realisme, teatral, reacció, idealisme…
[ǝe] Aeroport, israelià…
[eɔ] Teòric, eòlic, arqueòleg…
[eo] Orfeó, camaleó, panteó…
La [u] (o àtona) es pronuncia [o] i la [ǝ] (e àtona) com
a [e]
[ɛo] Alvèol, aurèola…
[uo] Fastuositat, virtuosisme, duodecimal…
[eo] Neollatí, neoclàssic, vídeo…

12. 2.2 Les semivocals
En els diftongs, les vocals no tòniques, s’ano-
menen semivocals. Són els sons [j] i [w].
Semblen sons vocàlics, però es comporten com
a sons consonàntics (obstrucció pas de l’aire).
• Iogurt: [jo]
• Aigua: [aj] [wǝ]
• Mai: [aj]
No es posaran aquests sons quan hi ha hiat
• Dia: [iǝ]

13. 3. ELS SONS CONSONÀNTICS
• En els sons consonàntics, l’aire no surt
lliurament a l’exterior, sinó que es troba
obstacles.
• Es classifiquen segons:
• Punt d’articulació: lloc on es produeix
l’obstrucció.
• Mode d’articulació: tipus d’obstacle en
què es troba l’aire.
• Sonoritat: vibració o no de les cordes
vocals.

15. Classificació segons el punt d’articulació
SONS SEGONS EL PUNT D’ARTICULACIÓ
BILABIALS Els llavis es toquen [p] [b] [ß] [m]
LABIODENTALS Els llavis inferiors toquen
les dents.
[f] [v] [ɱ]
DENTALS La llengua toca les dents
superiors.
[t] [d] [δ] [ṋ] [ḽ]
ALVEOLARS La llengua toca els
avèols.
[s] [z] [ts] [dz]
[l] [r] [ɾ] [n]
PALATALS La llengua toca el
paladar.
[j] [ʎ] [Ʒ] [ſ] [dƷ]
[tſ] [ɣ] [ɲ]
VELARS La llengua toca el vel del
paladar.
[k] [g] [ɣ] [w] [ŋ]

16. Classificació segons el mode d’articulació
SONS SEGONS EL MODE D’ARTICULACIÓ
OCLUSIVES Petita explosió d’aire. [p] [b] [t] [d] [k] [g]
APROXI-
MANTS
Articulació feta a partir de
l’oclusió i el fregament
[β] [δ] [Ɣ] [j] [w]
FRICATIVES L’aire passa per un pas
estret que frega.
[f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ]
AFRICADES Primer hi ha una oclusió i
després un fregament.
[ts] [ds] [tʃ] [dʒ]
LATERALS L’aire passa pels costats d
ela llengua.
[l] [ḽ] [ʎ]
RÒTIQUES La llengua i els alvèols
vibren, pel mig passa
l’aire.
[r] [ɾ]
NASALS Sons orals. L’aire passa
també pel nas.
[m] [ɱ] [ṋ] [n] [ɲ]
[ŋ]

17. Remarques:
• 1 so pot tenir lletres diferents:
• [Ə]: passa, cases
• [b]: vas, bata
• Una lletra pot representar sons diferents:
• “s”: pot ser [s] i [z] sal, cosa
• Una grafia pot representar 2 sons: [ks] luxe
• 2 grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo
• Algunes lletres no es pronuncien: d, t, b, p, r, h
• sumand, molt, amb, camp, sortir, harmonia.
Els sons consonàntics poden ser SORDS o SONORS.

18. [ṋ]
dental
[ḽ]
alta

19. 4. FENÒMENS DE CONTACTE
Fenòmens de contacte vocàlic:
Elisió: contacte entre la vocal final d’un mot i la
inicial del següent en un sol so.
• Sota el pont: [sótǝlp!""n]
• La Mercè agafa: [lǝmǝrs#$%áfǝ]
Sinalefa: es forma un diftong entre 2 vocals en
contacte:
• Té un gra: [téwŋgrá]
• Ja hi som: [Ʒájsóm]

20. FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC
ENSORDIMENT:
• Els sons oclusius, fricatius i africats a final de
mot i seguits de pausa esdevenen sords:
fred à [fr#"""t] mag à [mák]
• Els sons oclusius a final de mot + so vocàlic es-
devenen sords:
fred hivernal à [fr#"tißǝrnál]
• Els sons oclusius, fricatius i africats a final de
mot o síl·laba esdevenen sords si es troben
abans d’un so sord:
tres peus à [tr#"sp#"ws]

21. SONORITZACIÓ:
Un so sord, a final de síl·laba o mot, esdevé sonor quan
va seguit d’una consonant sonora:
• Fred d’hivern à [fr#"ddiß#""rn]
Els sons fricatius i africats sords a final de mot se so-
noritzen si van seguits d’una vocal:
• Els avis à [ǝlzáßis]
GEMINACIÓ:
Pronunciació duplicada d’un so consonàntic:
• -Nn-: connectar à [kunnǝktá]
• -Bl-, -gl-, -pl-: poble à [p!""bblǝ]
• -Tll-, -tl-, -tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn-: ratlla à [rá&&
ǝ], atlàntic à [ǝlláṋtík]

22. ASSIMILACIÓ:
Un so consonàntic adopta el punt d’articulació
del so que el segueix:
• Labialització: canvi à [kámbi], infant à [iɱfán]
• Dentalització: cantar à [kǝṋtá], falta à[fáḽtǝ]
• palatalització: enginyer à [ǝɲƷiɲé]
el llapis à [ǝ&&ápis]
• Velarització: tancat à [tǝŋkát], un gat à [uŋgat]

23. EMMUDIMENT O ELISIÓ:
Supressió d’un so consonàntic.
• Nasal + oclusiva (-mp, -mb, -nd, -nc, -ng):
camp à [kám] sang à [sáŋ] dent à [dén]
• -p- en grups –mpt, -mpc:
Compte à [kómtǝ]
• -r final d’inifitius, sufixos…
Cantar à [kǝṋtá] por à [pó]
• -t finals de gerundis i altres:
Fent à [fén] alt à [ál]
• -s d’alguns mots: aquest à [ǝk#"t]

24. SENSIBILITZACIÓ
Fenomen en el qual es recupera la pronunciació
d’un so que en un altre context s’havia elidit.
• -r d’infinitius, -t de gerundis: cantar-la à
[kǝṋtárlǝ]
• -s del mot “aquesta” à [ǝk#"stǝ]
• -b de la preposició amb: amb avió à [ǝmbǝßió]
• -t: sant Antoni à [saṋtǝṋt!"ni]

25. 4. TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
Passos a seguir:
1. Pronunciar la seqüència i identificar les vocals tòni-
ques (totes les vocals tòniques porten accent tancat, els
monosíl·labs també). Excepcions:
• Conjunció que
• Preposicions a, de en, per, amb
• Pronoms febles: em, me, et, te, es, se, li, ens nos, us,
vos, els, los i articles
• Les paraules compostes tenen 2 accents fonètics.
2. Identificar els diftongs i transcriure les semivocals.
3. Identificar els contactes consonàntics i transcriure les
consonants.
2. Revisar si hi ha errors.

26. EXEMPLE: els amics
• Només hi ha un accent (la i).
• No hi ha diftongs.
• Hi ha 1 contacte consonàntic: la s de l’article
se sonoritza en contacte amb la vocal inicial
següent.
Transcripció: [ǝlzǝmíks]