Skip to main content
UploadLanguage (EN)Support
BusinessMobileSocial MediaMarketingTechnologyArt & PhotosCareerDesignEducationPresentations & Public SpeakingGovernment & NonprofitHealthcareInternetLawLeadership & ManagementAutomotiveEngineeringSoftwareRecruiting & HRRetailSalesServicesScienceSmall Business & EntrepreneurshipFoodEnvironmentEconomy & FinanceData & AnalyticsInvestor RelationsSportsSpiritualNews & PoliticsTravelSelf ImprovementReal EstateEntertainment & HumorHealth & MedicineDevices & HardwareLifestyle
Sílvia Montals, profile picture
Uploaded bySílvia Montals
30,187 views

Tema 1. fonètica

Introducció a la fonètica

Education◦
2n de Batxillerat Tema 1. ELS SONS DE LA LLENGUA Sílvia Montals
ÍNDEX 1.  La producció del sons 2.  Els sons vocàlics 1.  Les semivocals 2.  Fenòmens de contacte vocàlic 3.  Els sons consonàntics 4.  La transcripció fonètica
1. INTRODUCCIÓ FONÈTICA: Ciències que estudia els sons lingüístics. Es té en compte: •  La manera de produir-los. •  Les seves propietats físiques. •  Manera de percebre’ls mitjançant l’oïda. Sons: representats per signes adoptats de manera covencional per a totes les llengües. El conjunt d’aquests signes és l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional). •  S’utilitza per transcriure la llengua parlada. •  Els símbols es posen sempre dins de claudàtors.
1. ELS SONS DE LA LLENGUA •  Els sons es produeixen amb l’aparell fonador. Es passa per 3 fases: 1.  Cavitats infraglòtiques: es genera l’aire per produir els sons (diafragma, pulmons, bronquis i tràquea). 2.  Cavitat glòtica: es produeix la primera alteració de l’aire (laringe à cordes vocals). 3.  Cavitats supraglòtiques: surt l’aire, tot i que pot experimentar alteracions (cavitat nasal, dents, alvèols, paladar). FONÈTICA: Disciplina que estudia els sons lingüístics.
2. ELS SONS VOCÀLICS En els sons vocàlics, l’aire produït pels pulmons té pas lliure fins a la boca (no hi ha obstrucció). En català existeixen 8 sons vocàlics, representats per 5 grafies. Sons: [a] [ɛ] [e] [i] [ɔ] [o] [u] [ǝ] Grafies: a, e, i, o, u
2.1 Classificació dels sons vocàlics •  Sonoritat: són sempre sonors (és a dir, les cordes vocals vibren quan l’aire passa per la laringe). •  Tonicitat: •  Àtones •  Tòniques •  Obertura de la boca: •  Tancades •  Semitancades o mitjana tancada •  Mitjanes •  Semiobertes o mitjana oberta •  Obertes •  Posició de la llengua: •  Anteriors •  Centrals •  Posteriors
Esquema resum
–  Esquema vocàlic tònic [u] [i] mut pit [o] (tancada) [e](tancada) pom neu [ɔ](oberta) [ɛ] (oberta) lloc peu [a] pal –  Esquema vocàlic àton [u] [i] Humà indi Canto casa, gendre [ ]ə
Neutralització vocàlica Apareix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició tònica.
Hi ha casos en què no es produeix la neutralització: [ǝ] (e àtona) es pronuncia [e] [ea] Real, teatre, crear, oceà, ideal… [eǝ] Àrea, realisme, teatral, reacció, idealisme… [ǝe] Aeroport, israelià… [eɔ] Teòric, eòlic, arqueòleg… [eo] Orfeó, camaleó, panteó… La [u] (o àtona) es pronuncia [o] i la [ǝ] (e àtona) com a [e] [ɛo] Alvèol, aurèola… [uo] Fastuositat, virtuosisme, duodecimal… [eo] Neollatí, neoclàssic, vídeo…
2.2 Les semivocals En els diftongs, les vocals no tòniques, s’ano- menen semivocals. Són els sons [j] i [w]. Semblen sons vocàlics, però es comporten com a sons consonàntics (obstrucció pas de l’aire). •  Iogurt: [jo] •  Aigua: [aj] [wǝ] •  Mai: [aj] No es posaran aquests sons quan hi ha hiat •  Dia: [iǝ]
3. ELS SONS CONSONÀNTICS •  En els sons consonàntics, l’aire no surt lliurament a l’exterior, sinó que es troba obstacles. •  Es classifiquen segons: •  Punt d’articulació: lloc on es produeix l’obstrucció. •  Mode d’articulació: tipus d’obstacle en què es troba l’aire. •  Sonoritat: vibració o no de les cordes vocals.
Classificació segons el punt d’articulació SONS SEGONS EL PUNT D’ARTICULACIÓ BILABIALS Els llavis es toquen [p] [b] [ß] [m] LABIODENTALS Els llavis inferiors toquen les dents. [f] [v] [ɱ] DENTALS La llengua toca les dents superiors. [t] [d] [δ] [ṋ] [ḽ] ALVEOLARS La llengua toca els avèols. [s] [z] [ts] [dz] [l] [r] [ɾ] [n] PALATALS La llengua toca el paladar. [j] [ʎ] [Ʒ] [ſ] [dƷ] [tſ] [ɣ] [ɲ] VELARS La llengua toca el vel del paladar. [k] [g] [ɣ] [w] [ŋ]
Classificació segons el mode d’articulació SONS SEGONS EL MODE D’ARTICULACIÓ OCLUSIVES Petita explosió d’aire. [p] [b] [t] [d] [k] [g] APROXI- MANTS Articulació feta a partir de l’oclusió i el fregament [β] [δ] [Ɣ] [j] [w] FRICATIVES L’aire passa per un pas estret que frega. [f] [v] [s] [z] [ʃ] [ʒ] AFRICADES Primer hi ha una oclusió i després un fregament. [ts] [ds] [tʃ] [dʒ] LATERALS L’aire passa pels costats d ela llengua. [l] [ḽ] [ʎ] RÒTIQUES La llengua i els alvèols vibren, pel mig passa l’aire. [r] [ɾ] NASALS Sons orals. L’aire passa també pel nas. [m] [ɱ] [ṋ] [n] [ɲ] [ŋ]
Remarques: •  1 so pot tenir lletres diferents: •  [Ə]: passa, cases •  [b]: vas, bata • Una lletra pot representar sons diferents: •  “s”: pot ser [s] i [z] sal, cosa • Una grafia pot representar 2 sons: [ks] luxe • 2 grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo • Algunes lletres no es pronuncien: d, t, b, p, r, h • sumand, molt, amb, camp, sortir, harmonia. Els sons consonàntics poden ser SORDS o SONORS.
[ṋ] dental [ḽ] alta
4. FENÒMENS DE CONTACTE Fenòmens de contacte vocàlic: Elisió: contacte entre la vocal final d’un mot i la inicial del següent en un sol so. •  Sota el pont: [sótǝlp!""n] •  La Mercè agafa: [lǝmǝrs#$%áfǝ] Sinalefa: es forma un diftong entre 2 vocals en contacte: •  Té un gra: [téwŋgrá] •  Ja hi som: [Ʒájsóm]
FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC ENSORDIMENT: •  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa esdevenen sords: fred à [fr#"""t] mag à [mák] •  Els sons oclusius a final de mot + so vocàlic es- devenen sords: fred hivernal à [fr#"tißǝrnál] •  Els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o síl·laba esdevenen sords si es troben abans d’un so sord: tres peus à [tr#"sp#"ws]
SONORITZACIÓ: Un so sord, a final de síl·laba o mot, esdevé sonor quan va seguit d’una consonant sonora: •  Fred d’hivern à [fr#"ddiß#""rn] Els sons fricatius i africats sords a final de mot se so- noritzen si van seguits d’una vocal: •  Els avis à [ǝlzáßis] GEMINACIÓ: Pronunciació duplicada d’un so consonàntic: •  -Nn-: connectar à [kunnǝktá] •  -Bl-, -gl-, -pl-: poble à [p!""bblǝ] •  -Tll-, -tl-, -tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn-: ratlla à [rá&& ǝ], atlàntic à [ǝlláṋtík]
ASSIMILACIÓ: Un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix: •  Labialització: canvi à [kámbi], infant à [iɱfán] •  Dentalització: cantar à [kǝṋtá], falta à[fáḽtǝ] •  palatalització: enginyer à [ǝɲƷiɲé] el llapis à [ǝ&&ápis] •  Velarització: tancat à [tǝŋkát], un gat à [uŋgat]
EMMUDIMENT O ELISIÓ: Supressió d’un so consonàntic. •  Nasal + oclusiva (-mp, -mb, -nd, -nc, -ng): camp à [kám] sang à [sáŋ] dent à [dén] •  -p- en grups –mpt, -mpc: Compte à [kómtǝ] •  -r final d’inifitius, sufixos… Cantar à [kǝṋtá] por à [pó] •  -t finals de gerundis i altres: Fent à [fén] alt à [ál] •  -s d’alguns mots: aquest à [ǝk#"t]
SENSIBILITZACIÓ Fenomen en el qual es recupera la pronunciació d’un so que en un altre context s’havia elidit. •  -r d’infinitius, -t de gerundis: cantar-la à [kǝṋtárlǝ] •  -s del mot “aquesta” à [ǝk#"stǝ] •  -b de la preposició amb: amb avió à [ǝmbǝßió] •  -t: sant Antoni à [saṋtǝṋt!"ni]
4. TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA Passos a seguir: 1.  Pronunciar la seqüència i identificar les vocals tòni- ques (totes les vocals tòniques porten accent tancat, els monosíl·labs també). Excepcions: •  Conjunció que •  Preposicions a, de en, per, amb •  Pronoms febles: em, me, et, te, es, se, li, ens nos, us, vos, els, los i articles •  Les paraules compostes tenen 2 accents fonètics. 2.  Identificar els diftongs i transcriure les semivocals. 3.  Identificar els contactes consonàntics i transcriure les consonants. 2.  Revisar si hi ha errors.
EXEMPLE: els amics •  Només hi ha un accent (la i). •  No hi ha diftongs. •  Hi ha 1 contacte consonàntic: la s de l’article se sonoritza en contacte amb la vocal inicial següent. Transcripció: [ǝlzǝmíks]