Síntesi d'introducció a l'obra de Pompeu Fabra i el procés de codificació del català modern. Amb referències a l'IEC, les Normes de Castelló, Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll.

1. POMPEU FABRA i
la NORMATIVITZACIÓ moderna
del català
Des del segle XIX,
tres processos confluents
permeten explicar el procés de
fixació ortogràfica i gramatical
del català modern
Pompeu Fabra
(1868-1948),
figura clau
Joan Buades, març del 2014 (a partir d’Empar Vidal )

2. Un procés econòmic,
fruit de la revolució
industrial. Apareix la
burgesia industrial i
el proletariat i es
produeixen grans
canvis socials.
Aquest procés
només es dóna
a Catalunya i al
País Basc.
1

3. 2
Un procés polític:
necessitat de disposar
d’una estructura política
al servei de l ’ economia
emergent i recobrar poder
propi davant Madrid.
✔ Creació de la
Mancomunitat de
Catalunya, el
primer òrgan polític
autònom català des
de la derrota del
1714.

4. 3
Un procés cultural, l ’ estabilització d ’ un
sentiment de col·lectivitat diferenciada,
basada en la idiosincràsia històrica i en
signes d ’ identitat vertebradors,
especialment una llengua que ha de ser
modernitzada per tornar a ser llengua de
cultura com l’anglès, l’alemany o l’espanyol.

5. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA
AL LLARG DEL SEGLE XIX
1
diglòssia en relació amb
l’espanyol i el francès (segons
els estats):
a) el català
representava la llengua de la
família, de l’ús privat i dels
Jocs Florals
b) el castellà i el francès, en
canvi, la llengua formal i d’ús
públic
2
crisi d’autoritat
lingüística entre els
escriptors i la gent amb cultura:
a)fragmentació i diversificació dialectal
de la llengua
b) una llengua fortament
interferida pel castellà (o el francès)
tant en sintaxi com en lèxic

6. CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC
provocat per una tensió de doble sentit:
►un corrent arcaïtzant fonamentat en el
moviment de la Renaixença
►un corrent dialectalitzant, defensat pels
escriptors modernistes.

7. TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR
UNA LLENGUA “REFERENCIAL”
►que fos formalment adequada
i, doncs, unificada
►que per la seva funcionalitat
proporcionés prestigi social,
especialment a la nova
burgesia industrial.
► que fos comparable a altres
llengües cultes d’Europa.

8. Fabra, el “seny ordenador de la
llengua catalana”
Model de llengua que proposa
► No podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de permetre representar les
principals opcions dialectals.
► Havia de tenir en compte la llengua medieval, pel prestigi del model de llengua
d’aquest període.
► No podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües de cultura,
sobretot les llengües romàniques.
► S’havia de configurar “científicament” emprant el mètode comparatiu.
► Havia de comptar amb mecanismes de difusió, en complicitat amb els
escriptors , i emprant les infraestructures escolars i culturals
existents.
► S’havia de sentir com una llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la
llengua de la burgesia il·lustrada.

9. ELS RES
PILARS DEL
MODEL
LINGÜÍSTIC DE
FABRA
►Els dialectes
►El català medieval
►Les llengües de
cultura veïnes

10. LLENGUA NACIONAL
► Fabra se sent legitimat per fer la reforma gràcies
al suport de la nova Mancomunitat de Catalunya
d’Enric Prat de la Riba.
► Aquesta legitimació li permet usar els termes
“llengua nacional” i “nacionalització” per referir-
se al procés de fixació i de consolidació
supradialectal de la llengua.
► L’estratègia de Fabra per reeixir s’ajusta als
dos pols que configuren qualsevol nacionalisme:
a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien
de reconèixer en la llengua comuna) i
b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la
llengua catalana de tots els trets no genuïns).

11. OBRA DE
FABRA
► Normes ortogràfiques
(1913)
► Diccionari ortogràfic
(1917)
► Gramàtica (1918)
► Diccionari general de la
llengua catalana (1932)

12. Resistències i
acceptació final (1932)
► Polèmica amb
Antoni Maria
Alcover (1913 –
1926)
► Francesc de
Borja Moll
(1932) i el
Diccionari
Català-Valencià-
Balears (1900-
1962)
Normes de
Castelló
(1932)

13. Pompeu Fabra, a l’exili, com
centenars de milers de catalans…

14. L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
(1907 fins avui)
►Creada l’any 1907 per la Diputació de
Barcelona d’Enric Prat de la Riba, fa la
funció d’acadèmia nacional de les
humanitats i les ciències.

15. Seccions de l’IEC► Secció
Històrico-
Arqueològica
► Secció de
Ciències
Biològiques
► Secció de
Ciències i
Tecnologia
► Secció
Filològica
► Secció de
Filosofia i
Ciències Socials