SlideShare a Scribd company logo
Vida i obra del creador del
català literari
Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof,
místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII.
És considerat un dels creadors del català literari i
un dels primers a fer servir una llengua romànica
per transmetre coneixements filosòfics, científics i
tècnics, a més de textos novel·lístics. També va
escriure en llatí, àrab i occità.
• Mallorca (1232 – 1316).
• Provinent de família noble
(emigrats de Barcelona).
• Estava relacionat amb la vida
cortesana.
• Tenia com a destí convertir-se en un representant
destacat de la cort.
• Casat i amb dos fills, portà un ritme de vida
adequat al seu estament.
•32 anys: primera aparició.
•4 aparicions més.
•5ena: Jesucrist li demana que deixi la
família, la cort i les riqueses.
•Ramon Llull ho deixa tot i s’entrega a les
ordres de Jesucrist.
Als trenta-un anys va viure una experiència
trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida:
l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de
l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.
A partir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida
per al convers, el qual abandonarà la família, la
posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a
Déu. No ho farà, però, ingressant en cap orde
religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es
resumeix en tres objectius.
Els tres objectius de la vida de Llull
La predicació als infidels fins arribar al martiri
L’escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests
infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre
del món»)
La creació d'escoles-monestirs on s'ensenyés l'àrab i
altres llengües orientals per a instrucció de
missioners.
En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al
darrer moment de la seva llarga vida serà la conversió
dels musulmans, dels jueus i d'altres infidels
(especialment dels tàrtars) a la fe cristiana.
L’Art lul·liana
Mancat d'una formació adient per a la tasca que s'havia
imposat, comença l'any 1265 un període d'aprenentatge
autodidacta a l'illa de Mallorca, que inclou l'estudi de la llengua
aràbiga, i que culminarà nou anys després, el 1274, amb
l'escriptura del primer gran monument de la literatura catalana:
el vast Llibre de contemplació en Déu (1273-1274).
Aquest mateix any, en el retir d'una ermita al puig mallorquí de
Randa, Llull experimenta una revelació divina -la coneguda com
«il·luminació de Randa»-, d'acord amb la qual concep un
sistema d'abast universal per trobar la veritat i que seria
infal·lible per a la conversió dels infidels: la coneguda Art
lul·liana, que es materialitzarà en la redacció de l'Art abreujada
de trobar veritat (1274). És per aquest motiu que se'l coneix amb
el sobrenom de «Doctor Il·luminat».
L’ús que Llull fa de la literatura
Des de 1274, tota la biografia de Ramon Llull gira
entorn dels esforços per donar a conèixer la seva Art.
Aquests esforços inclouen l'ús de la literatura com a
vehicle de difusió dels seus ideals de reforma de la
cristiandat i de conversió dels infidels, els quals seran
comunicats a papes i a prínceps per tal de recollir el
suport dels poderosos.

• Llull té una clara voluntat propagandística i doctrinal.
• Vol trobar raons a la religió (fe, creença, etc.)
• Per aquest motiu és mal vist per les autoritats eclesiàstiques.
• Intenta engrescar a les autoritats cristianes en projectes militars i croades per
recuperar Terra Santa (actualment: Israel, Palestina i Jerusalem).
Els viatges de Ramon Llull
Tan convençut es trobava Llull de la seva missió que
marxarà personalment en diverses ocasions al nord
d'Àfrica (visità, en concret, Bugia i Tunis) per disputar
amb els teòlegs musulmans.
A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un
d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de
l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort. No
se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant
el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la
tradició va generar una llegenda segons la qual
moriria lapidat com a màrtir de la fe.
La magnitud de l’obra de Llull
El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta
personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va
empènyer no sols a viatjar incansablement, sinó també a
escriure un considerable nombre d'obres en català, en llatí i en
àrab (265 segons el darrer catàleg, elaborat per Antoni Bonner).
L'eix central que articula una producció escrita tan vasta és l'Art
dictada per Déu al puig de Randa, a la qual remeten les obres,
literàries o no, de Llull. Aquesta Art hagué de ser reescrita
diverses vegades en un intent de fer-la més assequible, ja que
topava amb la incomprensió dels cercles intel·lectuals del
moment. És per això que, per tal d'orientar-se en la gran
quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat majoritàriament
una divisió de la producció en quatre etapes.
Les obres més importants de Llull
Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la primera gran obra
de Llull.
l'Art abreujada de trobar veritat (1274) i l'Art demostrativa (1283),
de les quals deriven respectivament dues grans novel·les: el
Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna (1283) i el Fèlix o Llibre de
meravelles (1288-1289).
A partir de 1290, i fins l'any 1308, data en la qual Llull
abandonarà definitivament la reescriptura de la seva Art.
Destaca en aquest període la gran enciclopèdia Arbre de Ciència
(1296-1297), juntament amb les dues millors manifestacions de
la lírica lul·liana: el Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300).
 Finalment, des de 1308 fins a la seva mort, l'any 1316, Llull deixà
de banda l'Art i se centrà en l'escriptura d'opuscles sobre
qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.
 Se’l considera el creador del català literari tot i que Llull no tenia cap voluntat
literària.
 Esdevé un mestre en l’ús de l’exemplum i l’al·legoria. Capacitat imaginativa i
creativa
 Literatura segons Llull:
 Textos més o menys lírics sobre Déu.
 Textos propagandístics en forma de relat (exemplum).
La contribució lul·liana a la consolidació del català no té paral·lel en cap altra
llengua romànica. Amb la seva obra, l’escriptor mallorquí va dur a terme
una ingent tasca de codificació que afectà tant el pla sintàctic com el lèxic.
Va crear un fons lèxic abundantíssim, format per aprox per 7000 mots.
Llull, primer autor en trancar l'hegemonia del llatí, va fer servir el català
com a vehicle d'expressió de les disciplines científiques i humanístiques.
Llull va escriure en tres llengües més: Llatí, occità i àrab.
Dos factors incidiren en aquesta darrera opció idiomàtica: la voluntat
d’accedir al ric fons cultural i científic aràbic, i la pretensió de difondre les
seves idees entre els fidels musulmans.
Les idees de R. Llull
Una de les idees claus del pensament lul·lià, pel que fa a
aquests continguts, és la utilització de «raons necessàries» en
l'exposició dels arguments. Per a Llull, les raons necessàries
són arguments lògics que considera acceptables de
necessitat, evidents per si mateixos i, per tant,
imprescindibles en el diàleg interconfessional.
Un exemple el trobem al Llibre del gentil i dels tres savis
(1274-1276?), obra en la qual un savi jueu, un cristià i un
musulmà mantenen una disputa ordenada i molt correcta en
les formes, d'acord amb els esquemes de l'Art abreujada de
trobar veritat, per tal d'argumentar davant un gentil quina de
les tres religions és la veritable. El més destacable és que, al
final, el gentil no comunica quina ha estat la seva elecció (tot
i que, evidentment, el lector pensarà que ha optat per la fe
cristiana), en una mostra de bona voluntat per part de
l'autor, que vol deixar una porta oberta al diàleg amb els no
creients.
• Exemples:
– Llibre d’Evast / D’Aloma e de
Blanquerna 
– Fèlix o llibre de meravelles.
• Característiques:
– Caràcter biogràfic profund i exemplar.
– En els personatges recull exemples de la seva pròpia
vida.
– Els protagonistes empren un camí de realització
personals dins de la religió.
Exemples:
Llibres d’Amic i de amat (dins del Blanquerna).
 Recull de 365 versicles (curts paràgrafs numerats).
 Plantegen l’amor místic envers la divinitat / poden ser llegits
a banda de la intensió religiosa.
Llibre del gentil e dels tres savis:
 Llibre singular d’aquest terreny.
 3 savis, 3 arguments, 3 religions.
Llibre de les bèsties.
Exemples:
Lo desconhort.
Cant de Ramon.
Objectius:
Rerefons autobiogràfic: home desanimat,
cansat de tants obstacles en les seves activitats
públiques.
Breu novel·la inclosa dins el llibre de les Meravelles.
Protagonitzada per animals,
reprodueixen de manera simbòlica
el comportament humà.
 Propòsit de l’obre: salvació
dels homes i modificar la conducta personal com a la
reforma de la societat de l'època.
Ramon “lo Foll”
Una de les idees centrals en la reforma lul·liana és l'exaltació de
la pobresa evangèlica: partidari, com Sant Francesc, de
l'«Església dels pobres», Llull proposa en la novel·la Blaquerna
mesures concretes com ara la renúncia dels bisbes a dos terços
de la renda, o la incitació als rics burgesos a exercir la caritat,
tot i que l'estat idoni és el de la renúncia total a les riqueses
temporals i l'acostament a Crist a través de la pobresa
voluntària, com fan els pares del protagonista.
Conscient que els seus plantejaments xoquen frontalment amb
els valors predominants a l'època, alternen en el discurs lul·lià
les notes de pessimisme amb les d'autoafirmació orgullosa en
les quals assumeix les invectives dels seus adversaris, com ara
quan fa pròpia la denominació de «Foll».
La lírica de Ramon Llull
Llull és conscient, a força de decepcions, que els interessos
reals dels seus contemporanis es troben molt allunyats de
les seves propostes sovint qualificades com a utòpiques.
Al Desconhort, extensa composició en vers de seixanta-
nou estrofes, aquest sentiment d'amargor s'expressa a
través del diàleg amb un ermità, que planteja a l'autor les
possibles causes del seu fracàs. Finalment, però, sempre
troba forces noves per a continuar amb la tasca: Llull
convencerà l'ermità de la bondat dels seus plantejaments i
de la necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre
company per a la seva causa.
Com es pot comprovar, la literatura juga un paper
primordial en l'expressió de les idees lul·lianes més
personals, no sols de les filosòfiques. La seva lírica destaca
així, en un panorama dominat per la reiteració sovint
buida dels tòpics de l'amor cortès, pel seu to personal,
sincer i commovedor.
Característiques:
Pel que fa a la lírica, manlleva els recursos propis de
la poesia provençal, que coneixia bé, i els adapta a un
contingut religiós o, de vegades, autobiogràfic.
Els plantejaments retòrics de Llull no parteixen de la
sonoritat de les paraules com a font de la bellesa en el
discurs, sinó que es focalitzen més aviat en el seu
contingut, en la seva semàntica.
Idea totalment coherent amb la postura general del
nostre autor: primar allò interior i, per tant, essencial,
per damunt de l'aparença.
La prosa de R. Llull
Si la literatura per a Llull, com hem dit, és un vehicle per
transmetre uns continguts, per això mateix posarà especial
cura en l'estil de les seves obres.
 La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al
segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundància de
períodes duals, tot expressat en una sintaxi amb una
presència significativa de les oracions subordinades.
No en va tingué un paper fonamental en la creació de la
llengua catalana, amb l'adopció de solucions lèxiques que
avui es troben plenament integrades en el sistema i que
provenen de la necessitat d'expressar uns continguts
filosòfics o tècnics en un idioma que no disposava encara
de recursos.
La importància de la figura de R. Llull
L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de
la seva literatura han fet de Llull la figura més destacada
de la cultura catalana de tots els segles arreu del món.
Des de la seva mort va tenir seguidors més enllà de les
nostres fronteres: no sols a França, Castella, Itàlia o
centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hi havia una
escola lul·lística al segle XVIII (lul·lisme).
El seu pensament va influir en figures com Giordano
Bruno o Leibniz, i la seva literatura és encara un model
estilístic i una font d'inspiració per a molts autors catalans
del present.

More Related Content

What's hot

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
msilves8
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
magbellanco
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
Lluis Rius
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
Sílvia Montals
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaFàtima
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
montse.ciberta
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Sílvia Montals
 
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIIILa decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
Sílvia Montals
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
pem3
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
joanmolar
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
gemmaencamp
 
Humanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat MetgeHumanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat Metge
Hugo Fornós Oliver
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
Enric Estellé
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
selegna curso
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
Carme Bravo Fortuny
 

What's hot (20)

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIIILa decadència. S. XVI, XVII i XVIII
La decadència. S. XVI, XVII i XVIII
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Humanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat MetgeHumanisme de Bernat Metge
Humanisme de Bernat Metge
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 

Viewers also liked

Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llullcarme_d
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llulldolors
 
Ramon Llull- Carme i Laura
Ramon Llull- Carme i LauraRamon Llull- Carme i Laura
Ramon Llull- Carme i Laura
Carme Tronch
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
erika ribes
 
Els inicis de la literatura catalana
Els inicis de la literatura catalanaEls inicis de la literatura catalana
Els inicis de la literatura catalana
Muetsy Macuen
 
Treball Ramon Llull
Treball Ramon LlullTreball Ramon Llull
Treball Ramon Llull
Marta Tejedor Perez
 
Presentació. el text i les propietats textuals
Presentació. el text i les propietats textualsPresentació. el text i les propietats textuals
Presentació. el text i les propietats textuals
Muetsy Macuen
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textual
Muetsy Macuen
 
Ramon Llull
Ramon Llull  Ramon Llull
Ramon Llull
Andreea ...
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
PaulaS00
 
Ramon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabadoRamon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabado
Claudia Vera Cabo
 
Ramon Llull
Ramon Llull Ramon Llull
Ramon Llull
Clara Ferrer
 
Ramón llull
Ramón llullRamón llull
Ramón llull
raquel calero poza
 
Tema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llullTema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llull
Amparo
 
Animació Tortuga
Animació TortugaAnimació Tortuga
Animació TortugaRamon llull
 

Viewers also liked (20)

Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon Llull- Carme i Laura
Ramon Llull- Carme i LauraRamon Llull- Carme i Laura
Ramon Llull- Carme i Laura
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Els inicis de la literatura catalana
Els inicis de la literatura catalanaEls inicis de la literatura catalana
Els inicis de la literatura catalana
 
Treball Ramon Llull
Treball Ramon LlullTreball Ramon Llull
Treball Ramon Llull
 
Presentació. el text i les propietats textuals
Presentació. el text i les propietats textualsPresentació. el text i les propietats textuals
Presentació. el text i les propietats textuals
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textual
 
Ramon Llull
Ramon Llull  Ramon Llull
Ramon Llull
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabadoRamon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabado
 
Ramon Llull
Ramon Llull Ramon Llull
Ramon Llull
 
Ramón llull
Ramón llullRamón llull
Ramón llull
 
Ramon llull.
Ramon llull.Ramon llull.
Ramon llull.
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Tema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llullTema 2 ramon llull
Tema 2 ramon llull
 
Animació Tortuga
Animació TortugaAnimació Tortuga
Animació Tortuga
 

Similar to Ramon Llull

Ramon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r esoRamon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r eso
soniaturmarti
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
Ramon llull Ramon llull
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1guest0631778
 
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon LlullUnitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llullguestfa50c3
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llullcarme
 
2. llull 3r eso
2. llull 3r eso2. llull 3r eso
2. llull 3r eso
mlope657
 
El MóN Trobadoresc I Ramon Llull
El MóN Trobadoresc I Ramon LlullEl MóN Trobadoresc I Ramon Llull
El MóN Trobadoresc I Ramon Llullaalmodis
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
Josep_SantJaume
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
Josep_SantJaume
 
Ramon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabadoRamon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabado
Maren Jezibel Geyer
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Literatura Catalana Medieval Llull4
Literatura Catalana Medieval Llull4Literatura Catalana Medieval Llull4
Literatura Catalana Medieval Llull4xescri
 
Ramon LLull
Ramon LLullRamon LLull
Ramon LLull
ofontpla
 
A VóS, Dona Verge Santa Maria
A VóS, Dona Verge Santa MariaA VóS, Dona Verge Santa Maria
A VóS, Dona Verge Santa Mariamilantologies
 
IESCavanilles_Ramon Llull
IESCavanilles_Ramon LlullIESCavanilles_Ramon Llull
IESCavanilles_Ramon Llull
L'ASSIGNATURA DE VALENCIÀ
 

Similar to Ramon Llull (20)

Ramon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r esoRamon Llull 3r eso
Ramon Llull 3r eso
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull
Ramon llull Ramon llull
Ramon llull
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull.Versió1
 
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon LlullUnitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull
Unitat 5. La Narrativa Medieval. Ramon Llull
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
2. llull 3r eso
2. llull 3r eso2. llull 3r eso
2. llull 3r eso
 
El MóN Trobadoresc I Ramon Llull
El MóN Trobadoresc I Ramon LlullEl MóN Trobadoresc I Ramon Llull
El MóN Trobadoresc I Ramon Llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
Ramon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabadoRamon llull trabajoacabado
Ramon llull trabajoacabado
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 
Literatura Catalana Medieval Llull4
Literatura Catalana Medieval Llull4Literatura Catalana Medieval Llull4
Literatura Catalana Medieval Llull4
 
Ramon LLull
Ramon LLullRamon LLull
Ramon LLull
 
A VóS, Dona Verge Santa Maria
A VóS, Dona Verge Santa MariaA VóS, Dona Verge Santa Maria
A VóS, Dona Verge Santa Maria
 
IESCavanilles_Ramon Llull
IESCavanilles_Ramon LlullIESCavanilles_Ramon Llull
IESCavanilles_Ramon Llull
 

More from Carme Bravo Fortuny

Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
Carme Bravo Fortuny
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Carme Bravo Fortuny
 
Presentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funcionesPresentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funciones
Carme Bravo Fortuny
 
La narración ges 1
La narración ges 1La narración ges 1
La narración ges 1
Carme Bravo Fortuny
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
Carme Bravo Fortuny
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
Carme Bravo Fortuny
 
Técnicas de estudio
Técnicas de estudioTécnicas de estudio
Técnicas de estudio
Carme Bravo Fortuny
 
Determinantes
DeterminantesDeterminantes
Determinantes
Carme Bravo Fortuny
 
Comunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signosComunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signos
Carme Bravo Fortuny
 
Formación de palabras
Formación de palabrasFormación de palabras
Formación de palabras
Carme Bravo Fortuny
 
Los niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguajeLos niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguaje
Carme Bravo Fortuny
 
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguajeUnidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Carme Bravo Fortuny
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
Carme Bravo Fortuny
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
Carme Bravo Fortuny
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
Carme Bravo Fortuny
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
Carme Bravo Fortuny
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
Carme Bravo Fortuny
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiques
Carme Bravo Fortuny
 

More from Carme Bravo Fortuny (20)

Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
 
Presentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funcionesPresentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funciones
 
La narración ges 1
La narración ges 1La narración ges 1
La narración ges 1
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
 
Técnicas de estudio
Técnicas de estudioTécnicas de estudio
Técnicas de estudio
 
Determinantes
DeterminantesDeterminantes
Determinantes
 
Comunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signosComunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signos
 
Formación de palabras
Formación de palabrasFormación de palabras
Formación de palabras
 
Los niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguajeLos niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguaje
 
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguajeUnidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Narrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiquesNarrativa medieval característiques
Narrativa medieval característiques
 

Recently uploaded

INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 

Recently uploaded (9)

INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 

Ramon Llull

  • 1. Vida i obra del creador del català literari
  • 2. Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.
  • 3. • Mallorca (1232 – 1316). • Provinent de família noble (emigrats de Barcelona). • Estava relacionat amb la vida cortesana. • Tenia com a destí convertir-se en un representant destacat de la cort. • Casat i amb dos fills, portà un ritme de vida adequat al seu estament.
  • 4. •32 anys: primera aparició. •4 aparicions més. •5ena: Jesucrist li demana que deixi la família, la cort i les riqueses. •Ramon Llull ho deixa tot i s’entrega a les ordres de Jesucrist.
  • 5. Als trenta-un anys va viure una experiència trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida: l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de l'aparició cinc vegades de Crist crucificat. A partir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida per al convers, el qual abandonarà la família, la posició social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu. No ho farà, però, ingressant en cap orde religiosa, sinó a través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres objectius.
  • 6. Els tres objectius de la vida de Llull La predicació als infidels fins arribar al martiri L’escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests infidels (Llull deia que havia de ser «el millor llibre del món») La creació d'escoles-monestirs on s'ensenyés l'àrab i altres llengües orientals per a instrucció de missioners. En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al darrer moment de la seva llarga vida serà la conversió dels musulmans, dels jueus i d'altres infidels (especialment dels tàrtars) a la fe cristiana.
  • 7. L’Art lul·liana Mancat d'una formació adient per a la tasca que s'havia imposat, comença l'any 1265 un període d'aprenentatge autodidacta a l'illa de Mallorca, que inclou l'estudi de la llengua aràbiga, i que culminarà nou anys després, el 1274, amb l'escriptura del primer gran monument de la literatura catalana: el vast Llibre de contemplació en Déu (1273-1274). Aquest mateix any, en el retir d'una ermita al puig mallorquí de Randa, Llull experimenta una revelació divina -la coneguda com «il·luminació de Randa»-, d'acord amb la qual concep un sistema d'abast universal per trobar la veritat i que seria infal·lible per a la conversió dels infidels: la coneguda Art lul·liana, que es materialitzarà en la redacció de l'Art abreujada de trobar veritat (1274). És per aquest motiu que se'l coneix amb el sobrenom de «Doctor Il·luminat».
  • 8. L’ús que Llull fa de la literatura Des de 1274, tota la biografia de Ramon Llull gira entorn dels esforços per donar a conèixer la seva Art. Aquests esforços inclouen l'ús de la literatura com a vehicle de difusió dels seus ideals de reforma de la cristiandat i de conversió dels infidels, els quals seran comunicats a papes i a prínceps per tal de recollir el suport dels poderosos.  • Llull té una clara voluntat propagandística i doctrinal. • Vol trobar raons a la religió (fe, creença, etc.) • Per aquest motiu és mal vist per les autoritats eclesiàstiques. • Intenta engrescar a les autoritats cristianes en projectes militars i croades per recuperar Terra Santa (actualment: Israel, Palestina i Jerusalem).
  • 9. Els viatges de Ramon Llull Tan convençut es trobava Llull de la seva missió que marxarà personalment en diverses ocasions al nord d'Àfrica (visità, en concret, Bugia i Tunis) per disputar amb els teòlegs musulmans. A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort. No se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la tradició va generar una llegenda segons la qual moriria lapidat com a màrtir de la fe.
  • 10.
  • 11. La magnitud de l’obra de Llull El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va empènyer no sols a viatjar incansablement, sinó també a escriure un considerable nombre d'obres en català, en llatí i en àrab (265 segons el darrer catàleg, elaborat per Antoni Bonner). L'eix central que articula una producció escrita tan vasta és l'Art dictada per Déu al puig de Randa, a la qual remeten les obres, literàries o no, de Llull. Aquesta Art hagué de ser reescrita diverses vegades en un intent de fer-la més assequible, ja que topava amb la incomprensió dels cercles intel·lectuals del moment. És per això que, per tal d'orientar-se en la gran quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat majoritàriament una divisió de la producció en quatre etapes.
  • 12. Les obres més importants de Llull Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la primera gran obra de Llull. l'Art abreujada de trobar veritat (1274) i l'Art demostrativa (1283), de les quals deriven respectivament dues grans novel·les: el Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna (1283) i el Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289). A partir de 1290, i fins l'any 1308, data en la qual Llull abandonarà definitivament la reescriptura de la seva Art. Destaca en aquest període la gran enciclopèdia Arbre de Ciència (1296-1297), juntament amb les dues millors manifestacions de la lírica lul·liana: el Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300).  Finalment, des de 1308 fins a la seva mort, l'any 1316, Llull deixà de banda l'Art i se centrà en l'escriptura d'opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.
  • 13.  Se’l considera el creador del català literari tot i que Llull no tenia cap voluntat literària.  Esdevé un mestre en l’ús de l’exemplum i l’al·legoria. Capacitat imaginativa i creativa  Literatura segons Llull:  Textos més o menys lírics sobre Déu.  Textos propagandístics en forma de relat (exemplum). La contribució lul·liana a la consolidació del català no té paral·lel en cap altra llengua romànica. Amb la seva obra, l’escriptor mallorquí va dur a terme una ingent tasca de codificació que afectà tant el pla sintàctic com el lèxic. Va crear un fons lèxic abundantíssim, format per aprox per 7000 mots. Llull, primer autor en trancar l'hegemonia del llatí, va fer servir el català com a vehicle d'expressió de les disciplines científiques i humanístiques. Llull va escriure en tres llengües més: Llatí, occità i àrab. Dos factors incidiren en aquesta darrera opció idiomàtica: la voluntat d’accedir al ric fons cultural i científic aràbic, i la pretensió de difondre les seves idees entre els fidels musulmans.
  • 14. Les idees de R. Llull Una de les idees claus del pensament lul·lià, pel que fa a aquests continguts, és la utilització de «raons necessàries» en l'exposició dels arguments. Per a Llull, les raons necessàries són arguments lògics que considera acceptables de necessitat, evidents per si mateixos i, per tant, imprescindibles en el diàleg interconfessional. Un exemple el trobem al Llibre del gentil i dels tres savis (1274-1276?), obra en la qual un savi jueu, un cristià i un musulmà mantenen una disputa ordenada i molt correcta en les formes, d'acord amb els esquemes de l'Art abreujada de trobar veritat, per tal d'argumentar davant un gentil quina de les tres religions és la veritable. El més destacable és que, al final, el gentil no comunica quina ha estat la seva elecció (tot i que, evidentment, el lector pensarà que ha optat per la fe cristiana), en una mostra de bona voluntat per part de l'autor, que vol deixar una porta oberta al diàleg amb els no creients.
  • 15. • Exemples: – Llibre d’Evast / D’Aloma e de Blanquerna  – Fèlix o llibre de meravelles. • Característiques: – Caràcter biogràfic profund i exemplar. – En els personatges recull exemples de la seva pròpia vida. – Els protagonistes empren un camí de realització personals dins de la religió.
  • 16. Exemples: Llibres d’Amic i de amat (dins del Blanquerna).  Recull de 365 versicles (curts paràgrafs numerats).  Plantegen l’amor místic envers la divinitat / poden ser llegits a banda de la intensió religiosa. Llibre del gentil e dels tres savis:  Llibre singular d’aquest terreny.  3 savis, 3 arguments, 3 religions. Llibre de les bèsties.
  • 17. Exemples: Lo desconhort. Cant de Ramon. Objectius: Rerefons autobiogràfic: home desanimat, cansat de tants obstacles en les seves activitats públiques.
  • 18. Breu novel·la inclosa dins el llibre de les Meravelles. Protagonitzada per animals, reprodueixen de manera simbòlica el comportament humà.  Propòsit de l’obre: salvació dels homes i modificar la conducta personal com a la reforma de la societat de l'època.
  • 19. Ramon “lo Foll” Una de les idees centrals en la reforma lul·liana és l'exaltació de la pobresa evangèlica: partidari, com Sant Francesc, de l'«Església dels pobres», Llull proposa en la novel·la Blaquerna mesures concretes com ara la renúncia dels bisbes a dos terços de la renda, o la incitació als rics burgesos a exercir la caritat, tot i que l'estat idoni és el de la renúncia total a les riqueses temporals i l'acostament a Crist a través de la pobresa voluntària, com fan els pares del protagonista. Conscient que els seus plantejaments xoquen frontalment amb els valors predominants a l'època, alternen en el discurs lul·lià les notes de pessimisme amb les d'autoafirmació orgullosa en les quals assumeix les invectives dels seus adversaris, com ara quan fa pròpia la denominació de «Foll».
  • 20. La lírica de Ramon Llull Llull és conscient, a força de decepcions, que els interessos reals dels seus contemporanis es troben molt allunyats de les seves propostes sovint qualificades com a utòpiques. Al Desconhort, extensa composició en vers de seixanta- nou estrofes, aquest sentiment d'amargor s'expressa a través del diàleg amb un ermità, que planteja a l'autor les possibles causes del seu fracàs. Finalment, però, sempre troba forces noves per a continuar amb la tasca: Llull convencerà l'ermità de la bondat dels seus plantejaments i de la necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre company per a la seva causa. Com es pot comprovar, la literatura juga un paper primordial en l'expressió de les idees lul·lianes més personals, no sols de les filosòfiques. La seva lírica destaca així, en un panorama dominat per la reiteració sovint buida dels tòpics de l'amor cortès, pel seu to personal, sincer i commovedor.
  • 21. Característiques: Pel que fa a la lírica, manlleva els recursos propis de la poesia provençal, que coneixia bé, i els adapta a un contingut religiós o, de vegades, autobiogràfic. Els plantejaments retòrics de Llull no parteixen de la sonoritat de les paraules com a font de la bellesa en el discurs, sinó que es focalitzen més aviat en el seu contingut, en la seva semàntica. Idea totalment coherent amb la postura general del nostre autor: primar allò interior i, per tant, essencial, per damunt de l'aparença.
  • 22. La prosa de R. Llull Si la literatura per a Llull, com hem dit, és un vehicle per transmetre uns continguts, per això mateix posarà especial cura en l'estil de les seves obres.  La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundància de períodes duals, tot expressat en una sintaxi amb una presència significativa de les oracions subordinades. No en va tingué un paper fonamental en la creació de la llengua catalana, amb l'adopció de solucions lèxiques que avui es troben plenament integrades en el sistema i que provenen de la necessitat d'expressar uns continguts filosòfics o tècnics en un idioma que no disposava encara de recursos.
  • 23. La importància de la figura de R. Llull L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de la seva literatura han fet de Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món. Des de la seva mort va tenir seguidors més enllà de les nostres fronteres: no sols a França, Castella, Itàlia o centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hi havia una escola lul·lística al segle XVIII (lul·lisme). El seu pensament va influir en figures com Giordano Bruno o Leibniz, i la seva literatura és encara un model estilístic i una font d'inspiració per a molts autors catalans del present.