SlideShare a Scribd company logo
1 of 106
Download to read offline
UNITAT V.
EL SECTOR PRIMARI
Tres sectors econòmics:
      - Primari (agricultura ramaderia, pesca i silvicultura)
      - Secundari (activitats extractives, construcció indústria)
      - Terciari (serveis i intercanvis)
              - Terciari superior, Terciari banal
      - Quaternari ?
El sector primari
Les activitats primàries, obtenen els productes de la natura sense
transformar-los. Així, s'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat
forestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una
indústria estractiva)
La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia.

L'espai agrari és on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i
l'explotació forestal. Depen de factors naturals (clima, relleu i tipus
de sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica i
grau de desenvolupament).

L'explotació agropequària és el conjunt d’una o més parcel·les
dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formen
part d’una mateixa unitat econòmica o propietat.

La producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera
i forestal.
L’espai rural

L’espai rural s’estén per tot   La SAU és desigual a cada
el planeta.                     continent.

Només el 11% de la              A Europa la SAU arriba al
superfície de la terra és       28 % i d’aquest les
apta per al conreu i            pastures   n’ocupen   un
d’aquesta un 23% són
pastures.                       18%.


Aquestes terres formen la       A Àfrica o Amèrica del Sud
SAU (Superfície Agrària         les terres conreades no
Útil)                           superen el 7%
LES ACTIVITATS AGRÀRIES
Els elements de l’espai agrari

Cal considerar:

      - Les formes d’utilització del sòl
      - Els elements de l’espai agrari
      - La propietat de la terra
FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒL
Cal distingir entre terres conreades i no conreades.

Les terres no conreades es dediquen a pastures o l' explotació
forestal.

Les terres conreades són classificables en:
       - Segons el tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris
       - Segons la varietat de conreu: monocultura / policultura
       - Segons el rendiment del conreu: intensiva / extensiva
       - Segons el sistema de conreu: secà / regadiu
Tipus de conreus




                          conreus arbustius



conreus herbacis




        conreus arboris
Varietat de conreus

                      Monoconreu.
                      L'espai agrari s'especialitza en el
                      conreu d'un sol producte.




                       Policonreu.
                       L'espai agrari es divideix en
                       múltiples parcel·les, on es
                       conreen diverses espècies.
Policultiu o policonreu: consisteix a conrear en el mateix
espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de
les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum
o de les zones d’horta als països desenvolupats.

Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un
espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà,
el del cafè el Brasil, etc. Es dóna sobretot, en l’agricultura
mecanitzada i dirigida al mercat.
Rendiment de conreus




                            Agricultura extensiva
                            Es practica en espais molt
Agricultura intensiva.
                            amplis,    cercant    una
Es practica en espais       producció massiva.
reduïts. Vol aprofitar al
màxim l'espai.
Agricultura intensiva

   Agricultura intensiva. L'objectiu produir el màxim
conreant poca terra.

         De baixa productivitat: poca terra, molta mà
         d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió
         en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a
         l’Àsia.

         D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra,
         molta producció, molta tècnica, alt rendiment,
         molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura
         d’Europa Occidental i Japó.
Agricultura extensiva

Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades
  al conreu. Distingim:
           De        baixa    productivitat:       superfícies
           considerables, poca inversió, poca tecnologia,
           molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments
           baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.

           D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca
           mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia
           (maquinària), elevada producció, rendiments
           mitjans. Exemple les explotacions de cereals als
           EUA.
Sistema de conreu




Agricultura de regadiu.   Agricultura de secà.
Els conreus són regats    Els conreus es reguen de
per l'home.               manera natural
Elements de l’espai agrari
L’espai agrari es divideix en parcel·les.

Les parcel·les es poden classificar:
      - Segons la grandària: latifundis i minifundis
      - Segons la forma: regulars i irregulars
      - segons els límits: openfield, bocage i feixes
Grandària de les parcel·les de conreus




Latifundis. Finques amb     Minifundi. Finques amb
una gran superfície.        molt poca superfície.
Extensió de la propietat


Què considerem latifundi o minifundi varia segons les
circumstàncies i la productivitat de la terra. Una possible
classificació podria ser:
        • Minifundi menys de 10 hectàrees.
        • Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
        • Latifundi més de 100 hectàrees.
Forma de les parcel·les de conreus




                          Parcel·les irregulars


Parcel·les regulars
Límits de les parcel·les
Bocage o camps closos. Les parcel·les es troben físicament
limitades.
Openfield o camps oberts. Les parcel·les no tenen límits físics.
Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonades
en un pendent.
PROPIETAT DE LA TERRA I SISTEMA D'EXPLOTACIÓ

    Directa,el pagès és el propietari de la terra.

    Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra sinó
    que l’explota en règim de:
       - Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi
       d’una part de la collita.
       - Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi
       d’un lloguer.
       - Jornalers. Treballador del camp sense terra que
       es lloga i cobra per jornada treballada.

    També tenim les Terres Comunals: són terres com els
    boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.
Si considerem el destí de la producció, hi ha dos grans tipus
  d'agricultura:

     Agricultura de subsistència o d’autoconsum. Explotacions
     que produeixen just el necessari per viure sense
     aconseguir excedent per a la comercialització.

     Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada
     a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada
     per satisfer el mercat al que va dirigit.
Tipus d'hàbitat rural
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis
annexes (estables, magatzems). Aquest pot
ser:
   Hàbitat concentrat: típic de les zones
   seques on la població s’agrupa a voltant de
   l’aigua.
   Hàbitat dispers: típic de les zones amb
   aigua

Població rural: Aquella que viu en una zona
rural encara que treballi en el sector secundari
o terciri.
Població agrària: Aquella que treballa en el
sector primari.
Hàbitat dispers




                  Hàbitat concentrat
Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida als
paisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques.

Bàsicament es pot parlar de:

- Paisatges o sistemes tradicionals (autoconsum, subsistència)

- Paisatges o sistemes tecnificats (de mercat, científics,
d'especulació)
Sistemes agraris tradicionals
Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75% població).
També, de manera residual, en alguns punts d’Europa.

Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptes per al
Conreu.

La producció es destina al consum propi o al mercat local. Per això
hi predomina el policultiu.

Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims.
Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació.
La tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de
pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària.

S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és molt
baixa.

Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.
Classificació:

- Conreus extensius
             - Agricultura itinerant per cremació (d'artiga)
             - Agricultura extensiva de secà

- Conreus intensius
      - Regadiu de regions seques
      - Ricicultura monsònica
Procés d’artiga . Es crema un
tros de terreny i després es conrea.
Agricultura extensiva
de baixa productivitat
    amb rotació de
       conreus.
Mapa dels cultius d’arròs
Sistemes agraris tecnificats
Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat.
Perfectament inserida en el mercat capitalista.

És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt poca
mà d'obra, però per contra un ús intensiu de plaguicides,
pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies....

Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial.

Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop es
generen espais més uniformes car es fomenta una especialització
productiva regional.
Classificació
- Conreus extensius
               - Explotacions d’alt rendiment
                             = Països nous d’economia capitalista
               - Explotacions de baix rendiment
                                          = Països ex-comunistes
- Conreus intensius
               - Agricultura i ramaderia atlàntiques
               - Agricultura i ramaderia mediterrànies
               - Plantacions
L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc)
     Grans extensions de camps de conreu.
     Agricultura extensiva altament rendible, amb forta
     mecanització i tecnificació.
     Només el 3% de la població activa treballa en
     l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats
     relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries,
     agroquímica o agromecànica.
     Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton
     belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un
     producte.
     Gran importància de la xarxa de transport.
     Poblament dispers: granges allunyades les unes de les
     altres.
     Elevats excedents: exportació.
     EUA màxima productora de blat del món.
Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt




Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
Les Plantacions

   Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el
   màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta
   dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.
   Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona
   costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats
   d’Índia i Indoxina).
   És una explotació agrícola de productes difícils de conrear
   al primer món.
   Propietat de grans empreses multinacionals.
   Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te,
   cacau, fruita, tabac).
   Tecnologia agrària avançada. Importants inversions
   Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
   Greus problemes econòmcis, ecològics i socials.
Principals productors de plàtans
LES ACTIVITATS RAMADERES
Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional de
  subsistència i una ramaderia comercial.

RAMADERIA TRADICIONAL




RAMADERIA COMERCIAL
La ramaderia tradicional

   Acostuma a ser un complement de l'agricultura, car el
   bestiar proporciona força de treball i adobs, quan pasturen
   en les terres en guaret.
   Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana.
   Es practica en zones intertropicals, així com en algunes
   zones monsòniques i mediterrànies.
   Només en zones molt seques -on l'agricultura és
   pràcticament impossible- es practica una ramaderia de
   subsistència, pròpia de pastors nòmades.
La ramaderia comercial o de mercat

   L'objectiu és aconseguir el màxim benefici.
   Cal diferenciar entre la ramaderia intensiva i l'extensiva.

   La ramaderia intensiva es practica en explotacions molt
   especialitzades, aconseguint-se molts exemplars en un
   espai molt reduït (els animals romanen estabulats o semi-
   estabulats). Acostuma a ser bovina, porcina o aviram.

   La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen
   de molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre
   d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà d'obra i
   un gran capital.
L’explotació agropequària: present i futur
Des de 1950’s, “revolució verda”però sobretot a partir 60's, gran
augment producció d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata,
carn, làctics ... Podria alimentar correctament tota la població
humana.

S’ha aconseguit augmentar el rendiment per superfície amb
noves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blat de
moro, ordi)-, millores químiques (fertilitzants, pesticides), més
mecanització...
En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara
que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou
menjar per alimentar l’increment demogràfic.
Atenció
Aquesta agricultura moderna planteja problemes, car genera un
important impacte ambiental (és sostenible?)
             - Erosió del sòl
             - Salinització i anegació de sòls irrigats
             - Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides
             - Esgotament dels aqüífers / salinització
             - Pèrdua de la diversitat genètica
                                        = més vulnerable a plagues
                                       = s’eliminen algunes plantes
             - Desforestació
             - Consum de combustibles fòssils
                           = emissió de gasos d’efecte hivernacle
                                          = augmenta contaminació
             - Enginyeria genètica (transgènics)
L’agricultura al món d’avui

Països Desenvolupats:          Països        en         vies     de
• Baix percentatge de            Desenvolupament:
  població            activa   • Alt percentatge de població activa
  agrícola:                      agrícola:
   – Sector primari 9%            – Sector primari 46%
   – Sector      secundari        – Sector secundari 15%
     36%                          – Sector terciari 39%
   – Sector terciari 55%       • Alt % d’aportació al PIB.
• Baix % d’aportació al        • Agricultura de subsistència i de
  PIB.                           mercat.
• Agricultura de mercat        • Baix grau d’aplicació
• Elevat grau d’aplicació        tecnològica.
  tecnològica.                 • Baixa productivitat.
• Alta productivitat.
04
     Població activa al sector primari
               (per països)‫‏‬
Les activitats agrícoles a la UE
- De mitjana hi treballa al sector entre el 5 i el 7% mà d’obra:
                                    - R. Unit = 2,1%
                                    - Grècia = 20%
- Participa d'un percentatge reduït en el conjunt de l'economia (3% PIB)
- En general, parlem d'un sector modern:
               - Explotacions familiars (minifundis)
               - Explotacions intensives / especialitzades
               - Grans latifundis
- Poca especialització dels conreus.
- Paper molt important de la ramaderia
Té tres grans àrees:

Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
                     Itàlia / Espanya: fruites i hortalisses fresques
                     Ara en expansió a altres zones (hivernacles)

Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i
remolatxa sucrera (de fet, els conreus industrials es troben
escampats per tota Europa (llúpol, cotó, bleda-rave sucrera...)

Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada,
conreus de farratge.
                                 PPBB / Bèlgica: patates i flors

En totes les àrees hi ha un important sector ramader (gran
producció):
      - Llet i derivats
      - Carn (vacum / aviram / porc)
Destaca en general la modernització del sector, que ha
possibilitat el descens mà d’obra i l'augment de la producció i
la productivitat.

Actualment es planteja un greu problema: l'equilibri entre la
demanda i la producció (problema dels excedents).

Des de 1962 existeix la PAC (Política Agrària Comuna)
Aquesta, té com a principals objectius:
      - Assegurar preus raonables
      - Augment de la producció i la productivitat
      - Augment del tamany de les explotacions
      - Millora tecnologia
      - Control recursos naturals
      - Augmentar renda agrària
      - Garantir proveïment dels recursos alimentaris
      - Estabilitzar el mercat
      - Afavorir l'autoconsum dins la UE
      - Aconseguir una major especialització dels països
Des d'aleshores s'han donat actuacions orientades cap una
racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de
boví..) establint unes quotes de producció.

El 1992 es produí una gran reforma de la PAC, car
s'introduïren els ajuts directes al productor.

Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els ingressos
productors (agricultors / ramaders).

El FEOGA gestiona un importantíssim pressupost
(representa més del 60% de les despeses de la UE). Des del
2006 el FEOGA s'ha sustituït pel Fons Agrícola de Garantia
(FEAGA) i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament
Rural (FEADER).
Del Fondo Agrícola de
L'any 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudes
econòmiques. A Espanya això significà la reducció de
conreus subvencionats, com el cotó o el tabac.

 L'any 2004 s'incorporaren 10 nous estats, amb rendes
agràries més baixes. Això contribuí a reduir les ajudes que
rebien països més desenvolupats com ara Espanya.

Continuen les polítiques per incentivar la modernització del
sector, incentivant el respecte per el medi ambient:
 ● Jubilació anticipada d’agricultors.

 ● Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb

   el medi ambient.
 ● Mesures de protecció entorn i reforestació.




   En un futur es planteja treure aranzels als productes
   agrícoles extra-UE (hauran de fer front a la competència
   de les importacions d'altres països).
Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:

  - Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció
  agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra
  d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.

  - Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de
  la producció. Es tracta de protegir els productes interiors
  gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca
  dumping.

  - Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials
  (subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir
  preus competitius. Actualment plantegen dificultats de
  repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa
  de l’Est.
Superfície Agrícola Utilitzada S.A.U
Les activitats agrícoles a Espanya
Claríssima pèrdua d'importància del sector, pel que fa a la mà
d'obra i a l'aportació al PIB, tot i que cal destacar la seva
importància estratègica i que encara es troba per sobre de la
mitjana de la UE.

El 1900, el 70% mà d’obra treballava al primari. El 2009, només
prop del 8% de la mà d’obra treballa al primari.
Al llarg del segle XX destaquen les següents tendències:

- Abandonament de les zones rurals (èxode rural)
             (despoblament i envelliment)
- Augment espectacular producció
      (millores tècniques, modernització)
              L’Estat la incentiva:
                     - Concentració parcel·lària (des dels 50’s)
                     - Increment dels regadius
                     - Aplicació de la PAC
A Espanya hi predominen les petites i mitjanes explotacions
agràries. Són explotacions familiars, treballades per la família,
potser amb la col·laboració d'un reduït grup de treballadors
assalariats.

Sovint els assalariats no són fixos, i només es demanden en
moments puntuals com a treballadors eventuals (sovint dones
immigrants contractades en origen).

Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a
temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que
només hi treballi el cap de família (la resta busca altres
ocupacions).

Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament
i la parceria i un increment de la gestió directa.
Segons l'INE, l'any 2007 a Espanya la superfície dedicada a la
producció agropecuària era de 50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU
(terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha.

Darrerament han disminuït les terres de conreu i han augmentat
les dedicades a pastures i a boscos.

La major part de la terra conreada és de secà (78%). El regadiu
només ocupa el 22% (Espanya seca / humida). Els regadius es
troben en expansió, i això planteja el problema de l'aigua.

A Espanya la majoria d'explotacions no superen les 5 ha (51%),
però només ocupen el 4,74% de la superfície agrària. Per contra,
les explotacions més grans de 100 ha són només el 4,63%, però
representen el 55,49% de la superfície agrària.
Els latifundis, on es practica l'agricultura extensiva, predominen
a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment han
experimentat un gran procés de mecanització i modernització,
aconseguint importants collites i beneficis.

Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i
als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió:
    - Abandonament de l'autoconsum
    - La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la
producció i la productivitat)
    - Increment dels preus dels productes industrials d'ús agrícola
La petita explotació només és rendible si es tracta d'una
agricultura intensiva o molt científica.

Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UE
les incentiva, fomentant una agricultura intensiva que vol
aconseguir productes de bona qualitat.
Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són
inferior als dels PPBB, R. Unit, França ...

Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encara
hi ha moltes explotacions familiars, amb poca capacitat inversora.

Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització:
        - Més maquinària
        - Més adobs / fertilitzants
        - Més pesticides

Actualment, Espanya rep molts recursos de la UE (el 2006, més
7300 milions), encara que amb l’entrada d’altres països amb un
PIB més baix aquests s’escurçaran paulatinament.

Aquests recursos volen augmentar la productivitat, desenvolupar
la indústria agroalimentària i millorar el medi ambient.
Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl)

     Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia, més
moderna (destaca la producció làctia).

       Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els productes
hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta (primerencs, molts
dedicats a l'exportació)-.

       Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i
oliveres) i la ramaderia ovina.
La producció ramadera espanyola es troba en expansió.
Aporta al voltant d'un 40% de la producció final agrària
L'augment del nivell de vida comporta un augment del consum de
de carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous.

Les exportacions espanyoles es centren en les fruites, llegums,
hortalisses, olis, begudes (destaquen els vins), conserves vegetals...

Per contra, les importacions espanyoles es concentren en
productes ramaders (sobretot carn i animals vius, també llet)
blat i begudes.
En un futur es plantegen els reptes:

- Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribució
d’aliments.

- Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria).
L'agroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera i
elabora ¾ producció agrària / pesquera.

De fet, la comercialització òptima dels productes agraris depèn
del grau de desenvolupament de l'agroindústria (una part
important dels productes consumits són transfomats per
l'agroindústria).

A nivell mundial, l'agroindústria es troba controlada per empreses
multinacionals d'elevada productivitat, que acostumen a oferir
productes cada cop més elavorats.
ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA
Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les
condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).

Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus:
       - Paisatge atlàntic
       - Paisatge mediterrani
       - Paisatge d'interior
       - Paisatge de muntanya
       - Paisatge de les illes Canàries
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Es donen en el nord de la Península, amb un relleu força
accidental.

El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus. Hi ha prats i
boscos caducifolis.

L'agricultura ocupa poca extensió, i el tradicional policonreu
d'autoconsum es troba en clara regressió. Es planten prats i
farratges per al bestiar. Destaca també la producció de blat de
moro i patata.

En la ramaderia destaca la bovina, per aconseguir llet i carn.
Darrerament s'han introduït noves races, com la vaca frisona.

Domina el minifundi, éssent l'hàbitat rural dispers (caseries o
poblets)
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Es donen en zones amb influència mediterrània. Les
precipitacions són escasses i es doca la secada estival. Hi ha
relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació
forestal és poc important.

L'agricultura predominant es basa en la trilogia mediterrània. Altres
conreus són l'ametllers, l'avellaner i el garrofer. Allà on es pot es
practiva l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics,
fruits tropicals....

La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà.
La porcina és intensiva.

Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien.

La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que
també hi ha hàbitat dispers.
EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR
Es dóna a l'interior de la Península Ibèrica. Hi predominen les
zones planes i a amb una altitud elevada.

El clima és de tendència continental, amb marcades diferències
entre l'estiu i l'hivern. Les precipitacions no són abundants.

Es conreen els cereals, donant-se la rotació de conreus. Es
conreen el blat i l'ordi. En general es tracta d'explotacions molt
mecanitzades.

Hi predomina el bestiar oví a les zones més seques. A les deveses
salmantines i extremenyes es dóna una ramaderia extensiva
industrial. Igualment, prop de les grans ciutats, es dóna una
ramaderia industrial -aviram, porcí, vacum-.

La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural.
L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud
acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge
darrerament s'està transformant per l'impacte del turisme.

Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per
l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació
(conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la
propietat acostuma a ser petita. .

L'explotació forestal es basa en l'explotació del faig i del castanyer.
Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovint són de
propietat municipal.

La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la
transhumància local).

El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.
EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és
subtropical i les precipitacions molt escasses.

Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la
producció s'han instal·lat molts hivernacles.

La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el
boví i el porcí es troben en regressió.

El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la
població agrària es troba en regressió.

Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben
protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.
Les activitats agrícoles a Catalunya
   En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una
banda motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis socials i
econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha suposat un
procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la millora tècnica).

Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.

Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell
de mecanització i la diversitats de conreus.

L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i
envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de
neu.
El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu.
    Destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra,
Garrigues, Penedès, Priorat), blat de moro, cítrics, arròs, fruites i
productes de l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta, Segrià....).
    A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura
intensiva de gran productivitat.          Malauradament moltes
d'aquestes petites explotacions desapareixen per la pressió
urbanística (Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien
algunes zones del Maresme.
    Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han
augmentat els rendiments. L'increment dels excedents fa que la
UE “congela” les terres (fomenta el guaret o els boscos).
    L'increment de la competència exterior fa que la tradicional
producció familiar sigui poc competitiva.
S'ha incrementat la importància sector ramader. En bona part
l'agricultura produeix pinsos i farratges, com a les terres més
humides de Girona i del Prepirineu
    L'augment de la importància comporta la modernització del
sector ramader. Tradicionalment era un complement de
l’agricultura. Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt”
(porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del
primari català el proporciona la ramaderia.
    Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt
intensiva.
    Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de
ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de
vida de la població. Això genera més demanda i una major
especialització.
    Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).
LA SILVICULTURA
    És la cura i explotació dels boscos.
    La seva importància econòmica és relativa, tot i que la
importància estratègica és vital.
    Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets,
fruites del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els
recurs paisatgístic, el principal recurs que proporciona la
silvicultura és la fusta (hi ha més demanda que oferta, això
incrementa el seu valor econòmic)
    El principal problema de la silvicultura és el de la
sobreexplotació. Caldria regular tala, repoblar i incentivar els
conreus forestals.
    Els principals productors de fusta del món són els EUA, els
països escandinaus i Rússia.
LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA
Es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema
Central i Monts de Toledo.

Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.
Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la
superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,
subvencions UE). El problema és que es genera una massa
contínua, disparant-se el perill d'incendis.
S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús
turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o
eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.
LA PESCA
Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que
proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de
la dieta humana.
La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre
la superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car
és la que produeix més beneficis.
PESCA EN AIGÜES MARINES
Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es troben
en:    - Zones amb plataformes continentals extenses
                            = Mar del Nord, Mar d’Islàndia
       - Zones de trobada de corrents marins càlids i freds
                     = Terranova, Mar del Japó
       - Zones amb corrents freds (hi ha més plàncton)

   Destaquen la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del
   Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les
   costes del Perú o Pacífic sud-est.
Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les més
importants són destinades al consum humà (bacallà, sardina,
areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple, els
pinsos.

Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues,
destinades a la indústria química, farmàcia...

 S'utilitzen diverses arts     de   pesca:    arrossegament,     tir,
encerclament, palangre ...

En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de
baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es
dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els
avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció
dels bancs de peix amb el radar.
Els principals tipus de pesca són:

- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de les
marees -ara vivers-).

- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que
treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com el
palangre o les xarxes artesanals.

- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, amb
grans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballant
llargues temporades. Demana una fortíssimes inversions i
moltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producció
s'orienta als mercats locals de qualitat o al mercat global.

Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels
congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els
olis i els pinsos.
L'aqüicultura.
L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories
(granges).

Cada cop té més importància i alguns la consideren una
alternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics ja
consumim més peix procedent de piscifactoria que del mar
obert.

Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al
mercat, destinades al consum domèstic (truites de riu, orades,
llobarro, musclos, ostres...).

Sembla que en el futur continuarà l'expansió, tot i que cal
superar certs problemes.
La pesca marítima, en general, presenta dos tipus de
problemes:
     1) contaminació
     2) sobreexplotació / la pesca no és una activitat
     sostenible

A nivell mundial la flota pesquera és massa gran. Es
calcula que és el doble del que caldria. En el cas de
Noruega més del 60%. Això provoca l'esgotaments dels
caladors i la pèrdua de la biodiversitat
Què caldria fer?
• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de
peix capturat.
• Millorar les arts i les tècniques de pesca.
• Establiment d’aturades tècniques o biològiques que
possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca
sobreexplotats.
• Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes
d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a
l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.
• La posta en marxa de campanyes publicitàries i de
conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o
promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.
Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són
més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No només
pels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present els
recursos minerals. Això ha obert problemes territorials entre
països arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.

Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, la
Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà l'ampliació a
200 milles (= 370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple,
importants tensions entre Espanya i el Marroc.
LA PESCA A LA UE
La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot
a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del
món.

A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà un
augment del consum peix. Això estimulà les captures i la
indústria pesquera.

Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat
l'augment del preu del combustible i de la normativa de les 200
milles.

Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació dels
caladors.
El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la
Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i
reduir la flota) i reduir les captures.

S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car són
més cares.

En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar el
sector.
La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca.
Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques:
- Reducció de les captures:
           En els caladors en perill d’extinció, un 30%.
           En els caladors sobreexplotats, un 20%.
- Prohibició de determinades arts de pesca
- Creació de l’aturada biològica
- Reducció flota (50%)



                                          reducció flota
                                        pesquera gallega
LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA
A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que
el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de
Vigo o A Corunya.

Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben
clarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar
fora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociar
convenis).

Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual
Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya,
València, Canàries...)
Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una
mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i
potenciar l'aqüicultura.

La importància econòmica del sector és escasa (0,25 % PIB).
Proporciona sobretot peix fresc.

Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal
controlar la sobreexplotació.

Un altre problema és que la Mediterrània és una mar
tancada, molt vulnerable a la contaminació.

L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en
els propers anys. Catalunya és una de les regions més
avançades d'Espanya en aquest camp.
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari
5   El Sector Primari

More Related Content

What's hot

Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
jordimanero
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
vicentaros
 
Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
Txeli
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
jordimanero
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
2nESO
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
jordimanero
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
jordimanero
 

What's hot (20)

Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
Procediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i EconòmicaProcediments Geografia Social i Econòmica
Procediments Geografia Social i Econòmica
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Els espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primariEls espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primari
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 

Viewers also liked

Poblamiento Urbano
Poblamiento UrbanoPoblamiento Urbano
Poblamiento Urbano
estribor1983
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
annaasiscar
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
torque
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
locoserrallo
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
marivisaiz
 
Desforestació
DesforestacióDesforestació
Desforestació
perikito97
 
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
joanet83
 
Estructura Professional De La Població
Estructura  Professional De La PoblacióEstructura  Professional De La Població
Estructura Professional De La Població
Glòria
 

Viewers also liked (20)

La pesca en España
La pesca en EspañaLa pesca en España
La pesca en España
 
Poblamiento Urbano
Poblamiento UrbanoPoblamiento Urbano
Poblamiento Urbano
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
 
La composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisióLa composició del text planificació, composició i revisió
La composició del text planificació, composició i revisió
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
La Agricultura
La AgriculturaLa Agricultura
La Agricultura
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Natura i societat
Natura i societatNatura i societat
Natura i societat
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Desforestació
DesforestacióDesforestació
Desforestació
 
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
3 ESO_TEMA 1: El medi natural físic
 
Estructura Professional De La Població
Estructura  Professional De La PoblacióEstructura  Professional De La Població
Estructura Professional De La Població
 

Similar to 5 El Sector Primari

Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
Libertango
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
marivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
marivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
marivisaiz
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
Marlluch
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
marivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
marivisaiz
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
marcapmany
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
marcapmany
 
Els paisatges agraris (laura osona)
Els paisatges agraris (laura osona)Els paisatges agraris (laura osona)
Els paisatges agraris (laura osona)
Joan Piña Torres
 

Similar to 5 El Sector Primari (20)

Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_Alba
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
Activitats t.6
Activitats t.6Activitats t.6
Activitats t.6
 
Els paisatges agraris (laura osona)
Els paisatges agraris (laura osona)Els paisatges agraris (laura osona)
Els paisatges agraris (laura osona)
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 

More from jordimanero

Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
jordimanero
 

More from jordimanero (20)

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
 

5 El Sector Primari

  • 2. Tres sectors econòmics: - Primari (agricultura ramaderia, pesca i silvicultura) - Secundari (activitats extractives, construcció indústria) - Terciari (serveis i intercanvis) - Terciari superior, Terciari banal - Quaternari ?
  • 3. El sector primari Les activitats primàries, obtenen els productes de la natura sense transformar-los. Així, s'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat forestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una indústria estractiva)
  • 4. La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia. L'espai agrari és on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i l'explotació forestal. Depen de factors naturals (clima, relleu i tipus de sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica i grau de desenvolupament). L'explotació agropequària és el conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formen part d’una mateixa unitat econòmica o propietat. La producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera i forestal.
  • 5. L’espai rural L’espai rural s’estén per tot La SAU és desigual a cada el planeta. continent. Només el 11% de la A Europa la SAU arriba al superfície de la terra és 28 % i d’aquest les apta per al conreu i pastures n’ocupen un d’aquesta un 23% són pastures. 18%. Aquestes terres formen la A Àfrica o Amèrica del Sud SAU (Superfície Agrària les terres conreades no Útil) superen el 7%
  • 6. LES ACTIVITATS AGRÀRIES Els elements de l’espai agrari Cal considerar: - Les formes d’utilització del sòl - Els elements de l’espai agrari - La propietat de la terra
  • 7. FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒL Cal distingir entre terres conreades i no conreades. Les terres no conreades es dediquen a pastures o l' explotació forestal. Les terres conreades són classificables en: - Segons el tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris - Segons la varietat de conreu: monocultura / policultura - Segons el rendiment del conreu: intensiva / extensiva - Segons el sistema de conreu: secà / regadiu
  • 8. Tipus de conreus conreus arbustius conreus herbacis conreus arboris
  • 9. Varietat de conreus Monoconreu. L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte. Policonreu. L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on es conreen diverses espècies.
  • 10. Policultiu o policonreu: consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats. Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. Es dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
  • 11. Rendiment de conreus Agricultura extensiva Es practica en espais molt Agricultura intensiva. amplis, cercant una Es practica en espais producció massiva. reduïts. Vol aprofitar al màxim l'espai.
  • 12. Agricultura intensiva Agricultura intensiva. L'objectiu produir el màxim conreant poca terra. De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia. D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.
  • 13.
  • 14. Agricultura extensiva Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim: De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica. D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
  • 15. Sistema de conreu Agricultura de regadiu. Agricultura de secà. Els conreus són regats Els conreus es reguen de per l'home. manera natural
  • 16. Elements de l’espai agrari L’espai agrari es divideix en parcel·les. Les parcel·les es poden classificar: - Segons la grandària: latifundis i minifundis - Segons la forma: regulars i irregulars - segons els límits: openfield, bocage i feixes
  • 17. Grandària de les parcel·les de conreus Latifundis. Finques amb Minifundi. Finques amb una gran superfície. molt poca superfície.
  • 18. Extensió de la propietat Què considerem latifundi o minifundi varia segons les circumstàncies i la productivitat de la terra. Una possible classificació podria ser: • Minifundi menys de 10 hectàrees. • Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees • Latifundi més de 100 hectàrees.
  • 19. Forma de les parcel·les de conreus Parcel·les irregulars Parcel·les regulars
  • 20. Límits de les parcel·les Bocage o camps closos. Les parcel·les es troben físicament limitades. Openfield o camps oberts. Les parcel·les no tenen límits físics. Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonades en un pendent.
  • 21. PROPIETAT DE LA TERRA I SISTEMA D'EXPLOTACIÓ Directa,el pagès és el propietari de la terra. Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: - Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. - Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. - Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.
  • 22. Si considerem el destí de la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura: Agricultura de subsistència o d’autoconsum. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
  • 23. Tipus d'hàbitat rural Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua Població rural: Aquella que viu en una zona rural encara que treballi en el sector secundari o terciri. Població agrària: Aquella que treballa en el sector primari.
  • 24. Hàbitat dispers Hàbitat concentrat
  • 25. Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida als paisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques. Bàsicament es pot parlar de: - Paisatges o sistemes tradicionals (autoconsum, subsistència) - Paisatges o sistemes tecnificats (de mercat, científics, d'especulació)
  • 26.
  • 27. Sistemes agraris tradicionals Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75% població). També, de manera residual, en alguns punts d’Europa. Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptes per al Conreu. La producció es destina al consum propi o al mercat local. Per això hi predomina el policultiu. Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims. Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. La tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària. S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és molt baixa. Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.
  • 28. Classificació: - Conreus extensius - Agricultura itinerant per cremació (d'artiga) - Agricultura extensiva de secà - Conreus intensius - Regadiu de regions seques - Ricicultura monsònica
  • 29. Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  • 30. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.
  • 31. Mapa dels cultius d’arròs
  • 32. Sistemes agraris tecnificats Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat. Perfectament inserida en el mercat capitalista. És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt poca mà d'obra, però per contra un ús intensiu de plaguicides, pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies.... Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial. Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop es generen espais més uniformes car es fomenta una especialització productiva regional.
  • 33. Classificació - Conreus extensius - Explotacions d’alt rendiment = Països nous d’economia capitalista - Explotacions de baix rendiment = Països ex-comunistes - Conreus intensius - Agricultura i ramaderia atlàntiques - Agricultura i ramaderia mediterrànies - Plantacions
  • 34.
  • 35. L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc) Grans extensions de camps de conreu. Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació. Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica. Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte. Gran importància de la xarxa de transport. Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres. Elevats excedents: exportació. EUA màxima productora de blat del món.
  • 36. Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
  • 37. Les Plantacions Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions. Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals. Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac). Tecnologia agrària avançada. Importants inversions Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos. Greus problemes econòmcis, ecològics i socials.
  • 39. LES ACTIVITATS RAMADERES Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional de subsistència i una ramaderia comercial. RAMADERIA TRADICIONAL RAMADERIA COMERCIAL
  • 40. La ramaderia tradicional Acostuma a ser un complement de l'agricultura, car el bestiar proporciona força de treball i adobs, quan pasturen en les terres en guaret. Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana. Es practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques i mediterrànies. Només en zones molt seques -on l'agricultura és pràcticament impossible- es practica una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.
  • 41. La ramaderia comercial o de mercat L'objectiu és aconseguir el màxim benefici. Cal diferenciar entre la ramaderia intensiva i l'extensiva. La ramaderia intensiva es practica en explotacions molt especialitzades, aconseguint-se molts exemplars en un espai molt reduït (els animals romanen estabulats o semi- estabulats). Acostuma a ser bovina, porcina o aviram. La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà d'obra i un gran capital.
  • 42.
  • 43. L’explotació agropequària: present i futur Des de 1950’s, “revolució verda”però sobretot a partir 60's, gran augment producció d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn, làctics ... Podria alimentar correctament tota la població humana. S’ha aconseguit augmentar el rendiment per superfície amb noves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blat de moro, ordi)-, millores químiques (fertilitzants, pesticides), més mecanització...
  • 44. En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou menjar per alimentar l’increment demogràfic.
  • 45. Atenció Aquesta agricultura moderna planteja problemes, car genera un important impacte ambiental (és sostenible?) - Erosió del sòl - Salinització i anegació de sòls irrigats - Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides - Esgotament dels aqüífers / salinització - Pèrdua de la diversitat genètica = més vulnerable a plagues = s’eliminen algunes plantes - Desforestació - Consum de combustibles fòssils = emissió de gasos d’efecte hivernacle = augmenta contaminació - Enginyeria genètica (transgènics)
  • 46. L’agricultura al món d’avui Països Desenvolupats: Països en vies de • Baix percentatge de Desenvolupament: població activa • Alt percentatge de població activa agrícola: agrícola: – Sector primari 9% – Sector primari 46% – Sector secundari – Sector secundari 15% 36% – Sector terciari 39% – Sector terciari 55% • Alt % d’aportació al PIB. • Baix % d’aportació al • Agricultura de subsistència i de PIB. mercat. • Agricultura de mercat • Baix grau d’aplicació • Elevat grau d’aplicació tecnològica. tecnològica. • Baixa productivitat. • Alta productivitat.
  • 47. 04 Població activa al sector primari (per països)‫‏‬
  • 48. Les activitats agrícoles a la UE - De mitjana hi treballa al sector entre el 5 i el 7% mà d’obra: - R. Unit = 2,1% - Grècia = 20% - Participa d'un percentatge reduït en el conjunt de l'economia (3% PIB) - En general, parlem d'un sector modern: - Explotacions familiars (minifundis) - Explotacions intensives / especialitzades - Grans latifundis - Poca especialització dels conreus. - Paper molt important de la ramaderia
  • 49. Té tres grans àrees: Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. Itàlia / Espanya: fruites i hortalisses fresques Ara en expansió a altres zones (hivernacles) Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera (de fet, els conreus industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó, bleda-rave sucrera...) Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge. PPBB / Bèlgica: patates i flors En totes les àrees hi ha un important sector ramader (gran producció): - Llet i derivats - Carn (vacum / aviram / porc)
  • 50. Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat. Actualment es planteja un greu problema: l'equilibri entre la demanda i la producció (problema dels excedents). Des de 1962 existeix la PAC (Política Agrària Comuna) Aquesta, té com a principals objectius: - Assegurar preus raonables - Augment de la producció i la productivitat - Augment del tamany de les explotacions - Millora tecnologia - Control recursos naturals - Augmentar renda agrària - Garantir proveïment dels recursos alimentaris - Estabilitzar el mercat - Afavorir l'autoconsum dins la UE - Aconseguir una major especialització dels països
  • 51. Des d'aleshores s'han donat actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció. El 1992 es produí una gran reforma de la PAC, car s'introduïren els ajuts directes al productor. Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els ingressos productors (agricultors / ramaders). El FEOGA gestiona un importantíssim pressupost (representa més del 60% de les despeses de la UE). Des del 2006 el FEOGA s'ha sustituït pel Fons Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). Del Fondo Agrícola de
  • 52. L'any 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudes econòmiques. A Espanya això significà la reducció de conreus subvencionats, com el cotó o el tabac. L'any 2004 s'incorporaren 10 nous estats, amb rendes agràries més baixes. Això contribuí a reduir les ajudes que rebien països més desenvolupats com ara Espanya. Continuen les polítiques per incentivar la modernització del sector, incentivant el respecte per el medi ambient: ● Jubilació anticipada d’agricultors. ● Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient. ● Mesures de protecció entorn i reforestació. En un futur es planteja treure aranzels als productes agrícoles extra-UE (hauran de fer front a la competència de les importacions d'altres països).
  • 53. Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes: - Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. - Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping. - Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials (subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
  • 55. Les activitats agrícoles a Espanya Claríssima pèrdua d'importància del sector, pel que fa a la mà d'obra i a l'aportació al PIB, tot i que cal destacar la seva importància estratègica i que encara es troba per sobre de la mitjana de la UE. El 1900, el 70% mà d’obra treballava al primari. El 2009, només prop del 8% de la mà d’obra treballa al primari.
  • 56. Al llarg del segle XX destaquen les següents tendències: - Abandonament de les zones rurals (èxode rural) (despoblament i envelliment) - Augment espectacular producció (millores tècniques, modernització) L’Estat la incentiva: - Concentració parcel·lària (des dels 50’s) - Increment dels regadius - Aplicació de la PAC
  • 57. A Espanya hi predominen les petites i mitjanes explotacions agràries. Són explotacions familiars, treballades per la família, potser amb la col·laboració d'un reduït grup de treballadors assalariats. Sovint els assalariats no són fixos, i només es demanden en moments puntuals com a treballadors eventuals (sovint dones immigrants contractades en origen). Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que només hi treballi el cap de família (la resta busca altres ocupacions). Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament i la parceria i un increment de la gestió directa.
  • 58. Segons l'INE, l'any 2007 a Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària era de 50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha. Darrerament han disminuït les terres de conreu i han augmentat les dedicades a pastures i a boscos. La major part de la terra conreada és de secà (78%). El regadiu només ocupa el 22% (Espanya seca / humida). Els regadius es troben en expansió, i això planteja el problema de l'aigua. A Espanya la majoria d'explotacions no superen les 5 ha (51%), però només ocupen el 4,74% de la superfície agrària. Per contra, les explotacions més grans de 100 ha són només el 4,63%, però representen el 55,49% de la superfície agrària.
  • 59. Els latifundis, on es practica l'agricultura extensiva, predominen a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment han experimentat un gran procés de mecanització i modernització, aconseguint importants collites i beneficis. Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió: - Abandonament de l'autoconsum - La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la producció i la productivitat) - Increment dels preus dels productes industrials d'ús agrícola La petita explotació només és rendible si es tracta d'una agricultura intensiva o molt científica. Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UE les incentiva, fomentant una agricultura intensiva que vol aconseguir productes de bona qualitat.
  • 60. Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són inferior als dels PPBB, R. Unit, França ... Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encara hi ha moltes explotacions familiars, amb poca capacitat inversora. Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització: - Més maquinària - Més adobs / fertilitzants - Més pesticides Actualment, Espanya rep molts recursos de la UE (el 2006, més 7300 milions), encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix aquests s’escurçaran paulatinament. Aquests recursos volen augmentar la productivitat, desenvolupar la indústria agroalimentària i millorar el medi ambient.
  • 61. Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl) Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia, més moderna (destaca la producció làctia). Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els productes hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta (primerencs, molts dedicats a l'exportació)-. Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i oliveres) i la ramaderia ovina.
  • 62.
  • 63. La producció ramadera espanyola es troba en expansió. Aporta al voltant d'un 40% de la producció final agrària L'augment del nivell de vida comporta un augment del consum de de carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous. Les exportacions espanyoles es centren en les fruites, llegums, hortalisses, olis, begudes (destaquen els vins), conserves vegetals... Per contra, les importacions espanyoles es concentren en productes ramaders (sobretot carn i animals vius, també llet) blat i begudes.
  • 64.
  • 65. En un futur es plantegen els reptes: - Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribució d’aliments. - Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria). L'agroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera i elabora ¾ producció agrària / pesquera. De fet, la comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de l'agroindústria (una part important dels productes consumits són transfomats per l'agroindústria). A nivell mundial, l'agroindústria es troba controlada per empreses multinacionals d'elevada productivitat, que acostumen a oferir productes cada cop més elavorats.
  • 66. ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl). Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus: - Paisatge atlàntic - Paisatge mediterrani - Paisatge d'interior - Paisatge de muntanya - Paisatge de les illes Canàries
  • 67. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC Es donen en el nord de la Península, amb un relleu força accidental. El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus. Hi ha prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió, i el tradicional policonreu d'autoconsum es troba en clara regressió. Es planten prats i farratges per al bestiar. Destaca també la producció de blat de moro i patata. En la ramaderia destaca la bovina, per aconseguir llet i carn. Darrerament s'han introduït noves races, com la vaca frisona. Domina el minifundi, éssent l'hàbitat rural dispers (caseries o poblets)
  • 68.
  • 69. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI Es donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacions són escasses i es doca la secada estival. Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc important. L'agricultura predominant es basa en la trilogia mediterrània. Altres conreus són l'ametllers, l'avellaner i el garrofer. Allà on es pot es practiva l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics, fruits tropicals.... La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La porcina és intensiva. Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien. La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que també hi ha hàbitat dispers.
  • 70.
  • 71. EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR Es dóna a l'interior de la Península Ibèrica. Hi predominen les zones planes i a amb una altitud elevada. El clima és de tendència continental, amb marcades diferències entre l'estiu i l'hivern. Les precipitacions no són abundants. Es conreen els cereals, donant-se la rotació de conreus. Es conreen el blat i l'ordi. En general es tracta d'explotacions molt mecanitzades. Hi predomina el bestiar oví a les zones més seques. A les deveses salmantines i extremenyes es dóna una ramaderia extensiva industrial. Igualment, prop de les grans ciutats, es dóna una ramaderia industrial -aviram, porcí, vacum-. La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.
  • 72.
  • 73. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darrerament s'està transformant per l'impacte del turisme. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació (conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la propietat acostuma a ser petita. . L'explotació forestal es basa en l'explotació del faig i del castanyer. Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovint són de propietat municipal. La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la transhumància local). El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.
  • 74.
  • 75. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és subtropical i les precipitacions molt escasses. Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la producció s'han instal·lat molts hivernacles. La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el boví i el porcí es troben en regressió. El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la població agrària es troba en regressió. Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.
  • 76.
  • 77. Les activitats agrícoles a Catalunya En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una banda motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis socials i econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha suposat un procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la millora tècnica). Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura. Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus. L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.
  • 78. El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu. Destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat), blat de moro, cítrics, arròs, fruites i productes de l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta, Segrià....). A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de gran productivitat. Malauradament moltes d'aquestes petites explotacions desapareixen per la pressió urbanística (Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del Maresme. Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han augmentat els rendiments. L'increment dels excedents fa que la UE “congela” les terres (fomenta el guaret o els boscos). L'increment de la competència exterior fa que la tradicional producció familiar sigui poc competitiva.
  • 79. S'ha incrementat la importància sector ramader. En bona part l'agricultura produeix pinsos i farratges, com a les terres més humides de Girona i del Prepirineu L'augment de la importància comporta la modernització del sector ramader. Tradicionalment era un complement de l’agricultura. Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el proporciona la ramaderia. Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt intensiva. Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de la població. Això genera més demanda i una major especialització. Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).
  • 80. LA SILVICULTURA És la cura i explotació dels boscos. La seva importància econòmica és relativa, tot i que la importància estratègica és vital. Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor econòmic) El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació. Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals. Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països escandinaus i Rússia.
  • 81. LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA Es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo. Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa. Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals, subvencions UE). El problema és que es genera una massa contínua, disparant-se el perill d'incendis. S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.
  • 82. LA PESCA Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de la dieta humana. La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la que produeix més beneficis.
  • 83. PESCA EN AIGÜES MARINES Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es troben en: - Zones amb plataformes continentals extenses = Mar del Nord, Mar d’Islàndia - Zones de trobada de corrents marins càlids i freds = Terranova, Mar del Japó - Zones amb corrents freds (hi ha més plàncton) Destaquen la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est.
  • 84.
  • 85. Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les més importants són destinades al consum humà (bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple, els pinsos. Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues, destinades a la indústria química, farmàcia... S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir, encerclament, palangre ... En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció dels bancs de peix amb el radar.
  • 86. Els principals tipus de pesca són: - Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de les marees -ara vivers-). - Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com el palangre o les xarxes artesanals. - Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, amb grans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballant llargues temporades. Demana una fortíssimes inversions i moltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producció s'orienta als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.
  • 87. L'aqüicultura. L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories (granges). Cada cop té més importància i alguns la consideren una alternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics ja consumim més peix procedent de piscifactoria que del mar obert. Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al mercat, destinades al consum domèstic (truites de riu, orades, llobarro, musclos, ostres...). Sembla que en el futur continuarà l'expansió, tot i que cal superar certs problemes.
  • 88.
  • 89. La pesca marítima, en general, presenta dos tipus de problemes: 1) contaminació 2) sobreexplotació / la pesca no és una activitat sostenible A nivell mundial la flota pesquera és massa gran. Es calcula que és el doble del que caldria. En el cas de Noruega més del 60%. Això provoca l'esgotaments dels caladors i la pèrdua de la biodiversitat
  • 90. Què caldria fer? • Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat. • Millorar les arts i les tècniques de pesca. • Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats. • Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat. • La posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.
  • 91.
  • 92. Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No només pels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present els recursos minerals. Això ha obert problemes territorials entre països arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals. Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà l'ampliació a 200 milles (= 370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple, importants tensions entre Espanya i el Marroc.
  • 93. LA PESCA A LA UE La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del món. A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà un augment del consum peix. Això estimulà les captures i la indústria pesquera. Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat l'augment del preu del combustible i de la normativa de les 200 milles. Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació dels caladors.
  • 94. El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i reduir la flota) i reduir les captures. S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car són més cares. En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar el sector.
  • 95. La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca. Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques: - Reducció de les captures: En els caladors en perill d’extinció, un 30%. En els caladors sobreexplotats, un 20%. - Prohibició de determinades arts de pesca - Creació de l’aturada biològica - Reducció flota (50%) reducció flota pesquera gallega
  • 96. LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de Vigo o A Corunya. Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben clarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar fora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociar convenis). Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya, València, Canàries...)
  • 97. Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i potenciar l'aqüicultura. La importància econòmica del sector és escasa (0,25 % PIB). Proporciona sobretot peix fresc. Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal controlar la sobreexplotació. Un altre problema és que la Mediterrània és una mar tancada, molt vulnerable a la contaminació. L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en els propers anys. Catalunya és una de les regions més avançades d'Espanya en aquest camp.