L'activitat comercial i comunicacions.

1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 8:
L’ACTIVITAT COMERCIAL
I LES COMUNICACIONS.

2. Activitat per mitjà de la qual els recursos que
s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i
els serveis es posen a disposició dels
consumidors.
Bàsic per a l’economia, car no produïm tot allò
que necessitem.
Globalització
Cada cop hi ha
més comerç.
Cada cop major distància
entre el lloc de producció i el
de consum (escala
planetària.
Cada cop és
més difícil de
controlar.
És un dels principals factors
del desenvolupament
econòmic mundial.
Ara més
El comerç.

3. La circulació de persones, de productes i
de serveis necessita xarxes i mitjans de
transport ràpids i segurs.
Les comunicacions necessiten
tecnologies avançades per tal que la
informació es transmeti al mateix
moment de produir-se.
Els intercanvis creen un mercat.
Als mercats concrets s'exposen les
mercaderies i es comercialitzen.
Als mercats abstractes es negocien
mercaderies absents.
Un cas intermedi és el de es
fires de mostres.

4. Normalment el circuït de distribució més común és el següent:
productor consumidor
intermediari
(majorista)
comerciant
(minorista)
Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans
superfícies, catàleg, internet …
Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre
venedors i compradors produït pels intercanvis comercials.
Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de
productes manufacturats, de capital, i cada cop més
d'informació.

5. Creixent
especialització.
Augment del volum del
comerç, que és ja una activitat
global (millores en el transport i
la comunicació).
Moure enormes quantitats
de productes molt diferents.
Per fer-ho necessita uns
mitjans de transport de gran
capacitat i eficàcia, a preus
raonables.
Crear una xarxa de relacions
d’àmbit mundial (eliminació
progressiva de les barreres al
lliure comerç, millora dels
transports i les comunicacions).
Ser una activitat, juntament
amb el transport, que ocupa
moltes persones.
El desenvolupament del
sector de la logística.
Característiques del comerç actual.

6. 07
La presència d'intermediaris,
entitats financeres i
asseguradores (encareixen el
producte, tot i que creen riquesa).
Concentrar-se, de forma
creixent, en un reduït
nombre d’empreses.
Concentrar-se la demanda
sobretot en algunes zones
concretes
(grans ciutats, zones industrials).

7. En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de
comerç interior i de comerç exterior.
És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és
l'encarregar de regular-lo.
A mesura que augmenta la riquesa, augmenta el comerç
interior.
Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal.
Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que compren
grans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o a
empreses.
Pot ser al detall, que ven directament al públic petites
quantitats.
El comerç interior.

8. Els béns d'equipament no
necessiten intermediris, car es fan
per encàrrec.
Són béns molt cars
En la seva comercialització s’utilitza:
Lising (llogar la
maquinària pagant una
renda, amb la
possibilitat de compra
en finalitzar el termini).
Rènting (llogar maquinària pagant
una renda, incloent el
manteniment i l'assegurança, però
sense opció de compra
especificada).

9. Normalment hi ha múltiples intermediaris
entre el productor i el consumidor (encareix
el producte).
Darrerament prosperen les associacions de
productors i cooperatives, per reduir la
presència d'intermediaris.
La comercialització dels béns de consum durable
continua molt atomitzat en petites botigues, tot i que des
de fa dècades augmenta la pressió de les grans
superfícies:
Preus més competitius, marques blanques,
una gran gamma de productes....
Els béns de consum presenten una comercialització diferent
segons el seu tipus.
Els aliments frescos necessiten una ràpida
comercialització (són béns peribles).

10. La competència de les grans superfícies i els nous hàbits de
comerç significa el tancament de petits comerços. Per això ha
decaigut la funció comercial en molts centres urbans.
Ara es limita l'obertura de nous centres o es promou la instal·lació
combinada amb mercats o comerços tradicionals.

11. A Espanya el comer interior és dual: al costat de grans
empreses (nacionals o multinacionals) trobem empreses petites
(generalment familiars).
El comerç genera a l'Estat aproximadament el 16,3% de
l'ocupació total (el 2015, 2.955.041 persones treballaven en el
sector).
La distribució del comerç interior depèn:
Del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un
mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu suficient.
De la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.
Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i
localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb
elevats nivells de renda (Madrid, Catalunya, Navarra i el País
Basc).

12. Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional
destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat
Valenciana.
Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona,
València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassen
les seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centres
d'atracció menor.
Les àrees comercials són l'espai geogràfic
on la població es desplaça per comprar
articles que no són de primera necessitat, o
bé cercant serveis especialitzats.
Les àrees comercials es relacionen amb la
jerarquia urbana, permeten establir àrees
d'atracció i planificar la comercialització d'un
producte o servei.
Àrees comercials, eixos comercials, centres
comercials....

13. Màgic Badalona
Montigalà
Carrer del Mar
Mataró Parc
Zona centre

14. És aquell que es dóna entre Estats,
servint per tal de complementar
l’economia nacional.
En les darreres dècades s'ha disparat,
gràcies a les millores en els transports i
les comunicacions, i a l'adopció de
polítiques lliurecanvistes (acords GATT,
OMC).
Afecta a primeres matèries, productes, serveis,
capital i mà d’obra.
És mesurat en la balança comercial i en la de
pagaments
El comerç exterior.

15. La balança comercial relaciona el valor
de les importacions (compres, pagaments)
i de les exportacions (vendes, ingressos)
d’un Estat durant un any.
Positiva (superàvit)
Negativa (dèficit).
La balança de pagaments relaciona
ingressos i pagaments entre el país i
l'exterior.
Té tres capítols bàsics, productes, serveis i
capitals.
Excedentària.
Deficitària.
Les importacions i les
exportacions ens mostra
el valor del comerç
internacional d’un país.
La seva proporció respecte el
PNB ens indica el grau
d’obertura o dependència
econòmica del país.

17. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç
internacional.
El liberalisme econòmic és
partidari del lliurecanvisme.
El proteccionisme econòmic
es partidari de limitar el comerç
internacional.
Cal “protegir” l'economia
nacional amb aranzels.
És típic en moments de crisi
econòmica o en economies
dèbils.
Aquesta posició origina les
anomenades guerres
comercials.
Cal limitar o eliminar els
aranzels.

18. Cal l’obertura de
mercats?
Cal convertir l’economia mundial en una
economia oberta, sense controls
(aranzels)?
Cal protegir (amb aranzels) sectors
estratègics, com poden ser els recursos
naturals?
Cal imposar taxes a la circulació de
capitals (taxa Tobin)?
La llibertat de comerç ha de ser real:
No han de donar-se subvencions per part dels països rics, a
alguns sectors productius del seu país, fet que els posa en
superioritat en el mercat.
Per exemple, en el comerç de cereals, als
EUA, i a l’agricultura subvencionada de la UE.
Qüestió molt
complicada:

19. La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel
lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers
50 anys.
Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC, Conferències
GATT …) defensen la necessitat de potenciar el lliurecomerç i
ampliar el lliurecanvisme.
Argumenten que generarà més
producció i més benestar.
Des de la segona meitat del
segle XX, el comerç
internacional ha experimentat un
desenvolupament espectacular:
inclou espais molt amplis i
augmenta constantment el seu
valor econòmic.

20. El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea,
el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es
comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
07

21. Saldo per compte
corrent comerç mundial

22. 07
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a
agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular
els fluxos.
Aquests blocs
comercials tenen
en comú:
Proximitat espacial. Unió duanera.
Redistribució
industrial.
Creació de polítiques
comunes (front comú).
Complementarietat i unió d’esforços.

23. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres
actuacions es parlava de la creació de l’OMC.
El dólar es va adoptar com a moneda de referència a tot el món
(patró dolar), tant per fixar el valor d'altres divises com per als
pagaments dels intercanvis de mercaderies.
Es considera una moneda "segura", a l'estar
recolzada per l'economia nacional més
desenvolupada del món.
Es considera que el risc de que els EUA facin fallida
i el dolar perdi bona part del seu valor és mínim.
El fet que la majoria de transaccions econòmiques
internacionals es facin en dòlars fa que augmenti la
"confiança" en aquesta moneda.

24. El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç
internacional.
Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentre es creava
s'havien de donar rondes negociadores.
Finalment el 1995 es
creà l'OMC.
L'OMC és cada cop més forta,
sobretot ara que també inclou la Xina.
Gran impulsora de la
globalització, recolzant
el liberalisme econòmic.
Aquest liberalisme comercial
actualment sembla iniciar
una etapa de crisi:.

25. Ara bé, actualment constatem grans diversitats.
Els 23 països amb més indústria controlen el 71%
comerç mundial. En canvi, el 25% de la població
mundial, la més pobre, únicament aporta l'1,1% del
comerç global.
S’incrementa el problema de l’intercanvi desigual.
Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el
desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.
“El comerç just hauria de ser comercial i el
comerç tradicional hauria de ser just”
Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen
en els evidents desequilibris comercials.
Són qüestionables èticament i ecològicament, car el
comerç mundial no considera l’impacte humà, social o
mediambiental.

26. Espanya es
troba
integrada al
bloc
comercial
de la UE.
El comerç exterior d’Espanya.
És el seu
principals
client
comercial.
De la resta del món, destaquen les relacions amb Amèrica, Xina i el
nord d’Àfrica.

27. Any
Balança
comercial
Taxa de
cobertura %PIB
2006 -91.573,3 M.€ 65,02% -9,08%
2007 -99.236,7 M.€ 65,06% -9,18%
2008 -94.717,1 M.€ 66,89% -8,49%
2009 -47.232,1 M.€ 77,53% -4,38%
2010 -54.762,0 M.€ 77,80% -5,07%
2011 -50.327,0 M.€ 81,40% -4,70%
2012 -32.758,8 M.€ 87,52% -3,15%
2013 -17.140,8 M.€ 93,32% -1,67%
2014 -25.885,4 M.€ 90,42% -2,49%
2015 -26.622,7 M.€ 90,53% -2,47%
2016 -19.015,5 M.€ 93,23% -1,70%
2017 -26.663,7 M.€ 91,41% -2,29%
Font: INE. Elaboració pròpia.
El 2017 Espanya va
registrar un dèficit en la
seva balança comercial
de 26.663,7 milions
d'euros, un 2,29% del seu
PIB.
Espanya tradicionalment
tenia un gran dèficit
comercial. Darrerament
però, la situació ha
millorat.
El dèficit de la balança
comercial es veu
compensat en la balança
de pagaments gràcies al
turisme.

29. En el cas
espanyol,
malgrat el
que es creu,
les
estadístiques
demostren
que Espanya
no és un gran
exportador de
primeres
matèries i de
productes
agrícoles.

30. El comerç al detall ha ocupat de mitjana 325.500 persones l’any
2016, xifra que representa un 10% de l’economia catalana.
Predominen les PIMEs. La meitat de les empreses del comerç al
detall tenen entre 1 i 9 persones assalariades (el 50,3%) i un 47,2%
no en té cap. La proporció d’empreses que tenen menys de 10
persones assalariades és del 97,5%,
La distribució territorial del
comerç no és homogènia. Prop
del 70% de les llicències
d’activitat econòmica comercial
s’ubiquen a la demarcació de
Barcelona, mentre que Lleida
tenia només el 7%.
El comerç a Catalunya.

31. En còmput anual, la
davallada del nombre
d’empreses s’ha
concentrat en aquestes
dues categories: les que
no tenen cap persona
assalariada (-2,2%; 784
menys) i les que tenen
entre 1 i 9 (-2%; 755
menys).
El comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització econòmica,
que comporta l’arribada de productes importats a preus baixos, la
presència d’empreses estrangeres i noves formes i estratègies de
venda.

32. Les principals tendències del comerç català són:
El protagonisme
creixent dels centres
comercials enfront
dels establiments
tradicionals.
La concentració
de la distribució
en poques
empreses.
La proliferació de
noves formes de
venda (franquícies,
outlet, venda
electrònica...)
El ressorgiment en els últims anys del comerç de proximitat.

33. Destaca cada cop més el comerç exterior. S’ha reduït l’activitat
amb la resta d'Espanya. Es manté la importància del comerç
interior dins la pròpia Catalunya.
Més del 35% de les empreses exportadores d'Espanya són
catalanes. Catalunya representa el 25,6% de les exportacions
espanyoles.
Catalunya té unes
300 multinacionals.
Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a les importacions
com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficit notable en la
balança comercial (deslocalització).

34. Augmentà la dimensió del mercat, que propicià l'increment dels
intercanvis a nivell mundial, així com una major integració
econòmica a escala regional, nacional i supranacional.
Des de la Revolució Industrial el transport esdevení un sector molt
dinàmic, experimentant notables millores: cada cop més capacitat,
més barat, més ràpid i més segur.
Sobretot en els darrers cinquanta anys hi ha grans millores.
Els transports.

35. Els canvis més significatius els darrers anys són:
L’augment del tonatge. La intermodalitat en el
transport de mercaderies.
L’augment de la velocitat. La millora en la
infraestructura viària.
L’augment de la seguretat. La reducció del preu del
transport.
Els avenços en les
telecomunicacions.

36. Cal distingir
entre transport
i comunicació.
Comunicació vol dir posar en relació
llocs diferents amb canals o vies de
comunicació (per exemple, el fil telefònic).
Transport vol dir portar, traslladar
persones o mercaderies d’un lloc a un
altre.
Un mitjà de transport és l'element físic
per fer el transport. Pot ser fixe (carretera,
oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).
Un sistema de transport són les diverses
formes en que es pot fer el transport o
desplaçament (aeri, terrestre o marítim).

37. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de
transport pel territori.
Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular fàcilment
els vehicles.
Estan formades per eixos
o línies que uneixen dos
o més punts connectats
entre si i en forma de
xarxa que s’estén sobre
un territori de forma més
o menys densa.
Els llocs centrals
d’aquests eixos són els
nusos de transport.

38. Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius:
Garantir el transport de
persones i béns.
Garantir l’activitat econòmica,
connectant els centres
econòmics.
Garantir la difusió d'idees,
tècniques i cultures.
Garantir l'equilibri social i
territorial del país, evitant al
desconnexió d’algunes zones)
Reduir l’impacte ecològic.

39. Les xarxes de transport
poden presentar una
major o menor densitat.
Segons el nivell de
desenvolupament econòmic
Segons la densitat d'assentaments
humans
Segons els condicionants físics del
territori.
Les xarxes de transports
poden ser polaritzades (totes
les vies convergeixen en un
punt, anomenat nus) o
interconnectades (no hi ha un
únic centre).

40. Les xarxes de
transport són
jerarquitzades.
La seva
planificació
condiciona el
desenvolupament
territorial.
Segons l’ús i els tipus dels eixos
ajuden a la jerarquia urbana (quan
més important és un punt, més vies de
comunicació hi convergiran
Aquesta planificació es
troba condicionada per la
ideologia de l’equip de
planificadors.

41. Les xarxes de transport donen idea del grau de
desenvolupament d’un país.
Podem establir una relació entre el volum de trànsit i el
volum de desenvolupament.
Tenen millors xarxes de transport i
millors vies de comunicació. Són xarxes
més denses i variades, que connecten
sobretot zones urbanes i industrials. No
hi ha zones sense connexió. Aquests
països acaparen la major part dels
fluxos comercials.
Presenten una xarxa incomplerta, amb
àmplies zones desconnectades.
Bàsicament connecten zones productes
primeres matèries amb centres
d’exportació.
Països
desenvolupats
Països
subdesenvolupats

42. Tenen una funció principal en el sistema,
gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat.
És el sistema que presenta una densitat
sobre el territori més elevada.
Es tracta d'una xarxa molt estructurada.
És el sistema més utilitzat a curta distància,
tant per persones com per mercaderies.
Presenta problemes de saturació (grans
ciutatas) i degradació del medi.
Els sistemes de transport.
Terrestres. Carreteres i autopistes.

43. El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a
la seva manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió o el
vaixell en llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies
mitjanes.
El seu futur és bo, per això cal potenciar-lo:
Més ecològic (sistema
de transport col·lectiu).
És competitiu per mercaderies a
mitjana distància, car resulta
força econòmic
És competitiu per
passatgers a mitjana
distància (300/500 Km),
com demostra l'alta
velocitat
Terrestres. Ferrocarril.

44. Resulta molt útil amb l’extensió urbana,
car permet millorar el transport urbà
(tramvia, metro) i la connexió entre
l'àmbit urbà i suburbà (Rodalies).
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, per
potenciar-lo encetà la integració tarifària.

45. Es desenvolupa en rius i canals. És un
sistema lent però molt econòmic ideal
per transportar grans volums, sense
pressa.
Per passatgers, pateix molt la competència
d’altres sistemes, cosa que ha comportat una
reducció del passatge.
Ara però, pot recuperar terreny gràcies
als creuers i transbordadors (ferry-boats).
Per mercaderies, a escala global és el principal sistema emprat,
car resulta molt econòmic en relació al volum transportat, tot i
tenir l'inconvenient de la lentitud.
Naval. Fluvial.
Naval. Marítim.

46. Els vaixells intenten ser més
competitius: més grans, més
especialitzats, més ràpids…
Els ports s'han d'adaptar (vaixells
més grans, més calat). Per
potenciar-los hi arribaden diverses
vies de comunicació, i hi
conflueixen rutes marítimes i
terrestres
Es potencia el transport
combinat, gràcies als
contenidors i remolcs.
Sistema integrat de transport
/ Transport intermodal.

47. Des de la segona meitat del segle XX experimentà un gran
desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i
economia.
Competitiu, sobretot
gràcies a la rapidesa.
Té l'inconvenient del preu en
relació al volum i el pes de la
càrrega.
Els avions consumeixen
molt carburant.
Els avions necessiten un
manteniment rigorós.
Gran sistema sobretot
per a passatgers, en
mitjanes i llargues
distàncies.
No resulta òptim per transportar
grans volums de mercaderies.
Aeri.

48. Els sistemes
de transports
són bàsics.
Actualment: Avions més grans.
Boom línies de baix cost.
Es potencia una solució mixta, que consisteix
en la integració de diversos sistemes de
transport durant un mateix trajecte.
Això permet reduir despeses i temps.
Cada cop augmenta més la importància de les empreses de
logística.
Logística: Conjunt d’activitats d’una empresa dedicades a la
planificació i la gestió de les compres, l’emmagatzematge, el
manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a
la venda.

49. A Espanya s'ha incrementat de manera
constant en les darreres dècades el tansport,
tant pel que fa als desplaçaments com al
volum de mercaderies.
Les infraestructures de comunicació s'han modernitzat.
El fons de cohesió de la UE representen
pràcticament un 30% de la inversió.
La xarxa de transport a Espanya i Catalunya
En les darreres dècades s’han evidenciat
problemes de planificació a mitjà i llarg termini.

50. Baixa el transport
per ferrocarril.
Augmenten el transport
aeri i per carretera.
El ferrocarril és menys flexible i té el
problema de la xarxa radial.
La major part dels fluxos són per
carretera.
S'inverteix sobretot en l’alta velocitat.
Més volum de mercaderies i
passatgers en els ports.
S’ha millorat la connexió amb
altres sistemes de transport i els
sistemes de descàrrega I
emmagatzematge.
La situació actual a Espanya.
S'inverteix molt menys en rodalies.
Manquen inversions en transport de
mercaderies.

51. El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la
qual s'han invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril).
És l'element fonamental d'organització de l'espai i l'economia.
Problemes: Congestió. Impacte
ambiental.
Augment constant de la
demanda de noves vies.
El transport terrestre.
La xarxa d'alta capacitat (dos carrils
per sentit, com a mínim), clarament
radial, suporta la meitat del trànsit
total.
Es treballa en millorar la connectivitat
entre els radis.
Caldria un canvi de model? Potenciant per exemple el ferrocarril?

52. La xarxa ferroviària presenta un traçat també radial, encara que
no tan evident com la xarxa de carreteres.
La xarxa ferroviària
presenta seriosos
problemes:
Amplada de via diferent de l'europea.
Molts trams són de via única.
Deficiències en algunes infraestructures.
S'intenta incentivar el transport ferroviari de mercaderies (afavorir
la ruptura de càrrega...) i el de passatgers per a distàncies
mitjanes i curtes (rodalies, trens ràpids i l'AVE).
Claríssimament però, manquen inversions en el transport
ferroviari de mercaderies (corredor atlàntic i mediterrani).

53. En les darreres dècades s’han fet grans
inversions en el ferrocarril.
Inversions brutals (1800 km
en servei i 2200 km en
construcció.)
Inversions modestes.
La segona xarxa més gran del
món.
Manteniment caríssim (de
28.000 a 33.000 euros per km i
any).
Xarxa sempre deficitària
Model molt
qüesionable.
AVE: uns 35 milions de
passatgers anuals.
Rodalies: uns 424 milions
de passatgers anuals.

54. AVE 2018.
Projectes
transport de
mercaderies.

55. Accessibilitat per carretera
MENOR ACCESSIBILITAT
Fronteres
Zones interiors poc poblades
MAJOR ACCESSIBILITAT
Eixos radials
Litoral mediterrani
Corredor de l'Ebre
Accessibilitat per ferrocarril

56. Molt rendible per transportar grans càrregues a llargues
distàncies.
Cal adaptar els ports al nou sistema de
contenidors i crear les ZAL (zones
d'activitat logística).
El transport marítim.
A Espanya hi ha més de 200 ports,
destacant els de Algecires, València,
Barcelona, Tarragona i Bilbao (importants
zones d'activitat logística, ZAL).
El volum més destacat de mercaderies correspon als líquids a
doll (petroli, olis, productes químics...) els sòlids a granel (carbó,
minerals...) i la mercaderia en general.
El port de Sevilla és el més destacat pel que fa al transport
fluvial.

57. Font: http://www.puertos.es/

58. Domina el trànsit intern (entre illes,
entre Ceuta i Melilla i la Península).
L'exterior es veu aturat per la
competència de l'avió.
Ara cal considerar el boom creuers.

59. Ha experimentat un gran creixement, sobretot internacional. S'han
multiplicat el nombre d'aeroports, encara que destaquen els de
Madrid, Barcelona i Palma.
L'aeroport més
destacat és el de
Madrid, que a més
de comunicar amb
tots els aeroports
d'Espanya, fa de hub
(nus de coordinació)
internacional.
Aquesta tasca és reivindicada des de fa temps per l'aeroport de
Barcelona, el segon en importància.
El transport aeri.

60. Tradicionalment era
només de passatgers,
tot i que ara cada cop
més hi ha també un
creixent transport de
mercaderies.
Destaquen també els aeroports de les zones turístiques (Palma,
Les Palmes, Tenerife, Màlaga...).
Pel que fa a la carga, els cins primers
aeroports el 2017 són Madrid,
Barcelona, Saragossa, Vitòria i Les
Palmes de Gran Canària.
Boom de la logística.

61. La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota una
sèrie de projectes que afecten Espanya:
Eix ferroviari d'alta velocitat del
sud-oest d'Europa, que connectarà
la xarxa espanyola amb l'europea.
Eix multimodal
Portugal/Espanya amb
la resta d'Europa.
Eix ferroviari Sines-Madrid-París.
Es vol fomentar el
transport intermodal, per
reduir la contaminació i
els embussos (per això
fomenta les “autopistes
del mar”).

62. La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director
d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla
Estratègic d'Infraestructures i Transports).
La xarxa de transport espanyola s’ha
d'integrar en la xarxa europea. Arriben fons
europeus, encara que queda molt per fer.
Problemes de
connexió del
ferrocarril.
Potenciar el ferrocarril (corregir la xarxa
radial i estendre l'amplària europea).
Completar la xarxa de carreteres d'alta
capacitat i millorar la gestió.
Consolidar els ports com a nodes
intermodals de mercaderies.
Millorar la connexió dels aeroports.
Caldria:

63. A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres presenta
una estructura radial, amb centre a l’àrea de Barcelona, tot
seguint el litoral i les valls fluvials.
Afavoreix la concentració de la població i
les principals activitats econòmiques en
la franja litoral.
Provoca problemes de
saturació en les vien en
aquest sector del territori
català.
El transport a Catalunya.

64. Per afavorir la connexió entre les zones interiors s’han creat
eixos transversals (Eix Transversal, C-25).
Una altra obra important ha estat
l’Eix del Llobregat (C-16,
Barcelona-Manresa-túnel del
Cadí) per afavorir la connexió
amb França.
La xarxa de carreteres té problemes seriosos de col·lapses,
car és una xarxa desfasada.
Afavoreix la connexió amb Barcelona.
Caldria millorar la connexió i
accessibilitat intern.
Caldria millorar la connexió
amb Europa i Espanya.

65. La majoria dels serveis es centren a BCN i queden
moltes zones desassistides.
A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril,
la de RENFE i la de la Generalitat. Des del 2010
rodalies RENFE és gestionada per la Generalitat.
En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de
modernització de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o
construint l’AVE.
La construcció de l'alta velocitat
va portar una gran inversió, però
és deixà de banda la resta de la
infraestructura).
Destaca la manca
d’inversions en millorar
la xarxa de rodalies
La xarxa ferroviària es va
crear al voltant de
Barcelona i es va estendre.
Mai s’ha arribat a completar
una xarxa reticular, i la
connexió amb Europa és difícil
(amplada de via diferent).

66. Caldria crear noves línies mixtes de trens de mercaderies i
viatgers (Eix Transversal, Eix Transpirinenc i connexió amb els
ports de Barcelona i de Tarragona).
Caldria promoure els ferrocarrils de velocitat alta.
Caldria fomentar l’Eix Mediterrani.
Caldria potenciar el traçat d’amplada internacional.
Cal estendre la xarxa a tot el territori, sobretot a la zona central.
Cal cobrir el creixent flux de viatgers i mercaderies.

67. Cal considerar els molls de pesca i els destinants als vaixells
esportius.
Els 2017 arribaren al port de
Barcelona 4,136.999 passatgers
(boom creuers).
La xarxa portuària catalana té
prop de 50 ports, la majoria de
caràcter esportiu.
Els principals ports són
Barcelona, Tarragona (depenen
de l'Estat, car són d'interès
general), Palamós i St. Carles de
la Ràpita.
El port de Barcelona és el més important I s’està ampliant per tal
de donar resposta a l'augment del trànsit de passatgers i de
mercaderies.

68. El port de Taragona destaca també per l'arribada d'hidrocarburs i
productes de la indústria química.
En referència al futur del sector:
Caldria potenciar els ports
més petits com a complement
dels grans ports.
Caldria millorar la connexió
dels ports amb la resta de
transports.
Caldria potenciar transport
marítim de curta distància entre
ports.
Caldria potenciar l’activitat
logística, especialment als
ports de Barcelona i Tarragona.

69. El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bona
xarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals i
amb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a les
economies que volen ser competitives.
Catalunya té quatre aeroports
comercials (Barcelona,
Girona, Reus i Lleida) i set
aeròdroms d’aviació general i
esportiva.
Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona,
Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït de
Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.
El principal és el de
Barcelona, recentment
ampliat, tot i la problemàtica
de la gestió (AENA).

70. L'ampliació de l'aeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als
55 milions de passatgers a l'any. En gran part gràcies a
companyies de baix cost.
Passatgers aeroports catalans (2017)
Elaboració pròpia.
Dades AENA / Idescat.
BARCELONA-EL PRAT 47.284.500
GIRONA 1.946.816
REUS 1.022.964
LLEIDA - ALGUAIRE 30.406
Caldria facilitar el fort
increment previst del transport
aeri de mercaderies.
Caldria donar resposta a
l’augment previst del
transport de passatgers.
Caldria desenvolupar aviació corporativa o de negocis.

71. Les connexions viàries amb Europa.
La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils o
carreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economia
catalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració
encara és deficient.
Catalunya es troba a la cruïlla de dos grans
corredors econòmics i estratègics europeus: la
Diagonal europea (O-E: De Lisboa a Kíev) i el
corredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).
Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara
no estan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, o
l’aeroport de Barcelona necessita potenciar la connexió directa
amb grans vols internacionals.
Catalunya es troba a la cruïlla de dos grans corredors econòmics
i estratègics europeus: la Diagonal europea (O-E: De Lisboa a
Kíev) i el corredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).

72. Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament
econòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar al transport,
l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.
Les plataformes logístiques són concebudes per
donar suport a l’activitat logística i de transport
de mercaderies. Per això és fonamental la
connexió amb vies d’alta capacitat
Els eixos de desenvolupament i l’equilibri territorial.
La posició geogràfica de Catalunya fa que sigui un
centre logístic de primer ordre a Europa.

73. Per mesurar el grau de desenvolupament d'una
país, cada cop cal tenir més en compte la
importància dels mitjans de comunicació i
informació. Cal considerar els fluxes
d'informació, i per aquesta raó cal considerar
les TIC.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és
qualsevol instrument usat per a transmetre i
rebre dades, un mitjà de comunicació de
masses (Mass media) és un terme usat per
anomenar el sector dels mitjans de comunicació
específicament concebuts i dissenyats per
arribar a una gran audiència.
Els mitjans de comunicació.

74. Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això es
troben controlats per grans grups inversors, amb interessos
particulars.
Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generen
corrents d'opinió.
La televisió és el principal
mitjà d'informació i
d'entreteniment. A Espanya
cal diferenciar entre la
televisió en obert (pública o
privada) i la televisió de
pagament.

75. En el sector que anomenem les TIC
trobem la informàtica, l'electrònica i la
telemàtica, claus en l'era digital.
Vivim una autèntica revolució digital i
dels mitjans de comunicació. Les
noves tecnologies ràpidament s'han
implantat, millorant de manera notable
les comunicacions, afavorint la
transmissió gairebé instantània de la
informació.
Aquest canvi es tradueix en el factor
multiplicador (com la tecnologia
millora una funció), el factor
d'implantació (amb quina rapidesa
s'ha implantat) i el factor
d'accessibilitat.