Procediments Geografia Social i Econòmica

1
Procediments i teoria
de la Geografia
Bloc 0: Lectura, interpretació i
comparació de documents
cartogràfics i realització de treballs
d'indagació geogràfica.
El mapamundi de Abraham y Jafuda Cresques (1375)

2
Teoria de la geografia
geo= terra / grafia=descripció
 La geografia estudia la relació entre les societats humanes i
el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a
fruit d'aquesta relació i, finalment, identifica les diferents
regions que resulten d'aquest fenòmens, així com els fluxos i
nodes que les articulen.
Mapa creat per Estrabó, qui fou un
geògraf i historiador grec (~63 aC al
19dC) que va viatjar per l'Imperi romà
fins a Àsia i va crear les primeres obres
obres com “La Geografia”que és una
de les fonts clàssiques amb més
informació sobre l'època antiga.

3
Geografia
Branques de la geografia
 La geografia es divideix en 3 àrees bàsiques:
✔ Geografia física: Estudia els elements i fenòmens
naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es
fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia,
meteorologia, ...
✔ Geografia humana: Analitza les relacions entre individus
i l’entorn naturals. Es relaciona amb la sociologia,
demografia, economia, història, ...
✔ Geografia regional: Aplica de manera integrada la
geografia física i humana a un territori que por ser
continental, estatal, local, ...

4
Geografia
Camps d'estudi
 Geografia humana
✔ Demografia (estudi de la
població)
✔ G. Rural (estudi del camp i
les seves activitats)
✔ G. Urbana (estudi de les
ciutats)
✔ Economia
✔ Geopolítica (estudi de
l'organització dels estats)
✔ G. Cultural (estudi de les
àrees culturals)
 Geografia física
✔ Geomorfologia (estudi del
relleu)
✔ Climatologia
✔ Biogeografia (estudi dels
éssers vius i la seva
distribució espacial)
✔ Edafologia (estudi dels sòls)
✔ Hidrografia (estudi de
l'aigua)

5
Geografia
De l'espai geogràfic al lloc
 L’objecte d’estudi de la geografia és la superfície
terrestre. Aquesta superfície els geògrafs l’anomenen espai
geogràfic.
 Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la distribució,
extensió, difusió, localització, ... de qualsevol element físic o
humà per l’espai geogràfic.
 Per a concretar aquest espai, la geografia utilitza d’altres
termes, com ara:
✔ Regió: Àrea específica i singularitzada, amb un caràcter
particular que pot estar donat per una gran diversitat de
factors físics o humans i d’extensió variable.
✔ Territori: Àrea on una societat concreta desenvolupa les
seves activitats.
✔ Lloc: Espai viscut per les persones, un punt identificable
en el territori.

6
Geografia
Els geògrafs
 El geògraf és un professional amb capacitat d’observació,
relació i síntesi. Aquesta observació la pot fer de dues
maneres, directa (a través del treball de camp) i indirecta (a
través de fonts com els mapes, fotografies, etc.)
 Algunes tasques:
✔ Cartografia
✔ Meteorologia
✔ Planificació territorial
✔ Estudis demogràfics
✔ Urbanisme
✔ Teledetecció
✔ Estudis d’impacte ambiental i gestió ambiental
✔ Prevenció de riscos de catàstrofes naturals
✔ Planificació i estudi de la localització d’activitats econòmiques

7
Geografia
La cartografia
 Cartografia és la ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi
i elaboració de mapes i plànols.
 El mapa és una representació gràfica i proporcional de tota
o una part de la superfície terrestre. Els mapes permeten
obtenir una visió del territori, faciliten l’orientació i fins i tots
permeten localitzar en precisió alguns elements.
 Avui en dia la utilització de mapes es fa indispensable. Ho ha
fet possible l’aparició dels Sistemes d’Informació Geogràfica
(SIG), la cartografia digital (Instamaps) o els aparells de
localització (GPS).

8
Activitats
Geografia
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Busca informació sobre Estrabó, Ptolomeu i
Hiparc.
2. Quina diferència hi ha entre la geografia física i
la humana.
3. Busca informació sobre dos dels camps d'estudi
(ex. edafologia, demografia,etc.) de la geografia
física i dos de la geografia humana.
4. Busca el significat dels acrònims GPS i GNSS
Galileo i explica com funcionen.

9
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques
 La Terra té una superfície geoide, gairebé esfèrica i per això
es impossible representar-la sobre una superfície plana
sense deformar-la.
 Les projeccions cartogràfiques són sistemes que transformen
una superfície esfèrica en un pla, i que pretenen representar
la superfície terrestre amb la mínima distorsió possible.
 Segons el sistema utilitzat, distingim 3 tipus de projeccions:
✔ Projecció cilíndrica: Bona representació de zona
intertropical. Distorsió en la proximitat als Pols.
✔ Projecció cònica: Bona representació de latituds mitjanes
✔ Projecció azimutal: Bona representació dels Pols i d’un
hemisferi.

10
Projecció cilíndrica. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de
la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella. Els paral·lels i els
meridians són perpendiculars. Els meridians són equidistants, per això
es deformen en les altes latituds. (Mercator i Perters )
Les projeccions cartogràfiques I

11
Projecció cilíndrica. Gerard Mercator. Mapa EEUU.
Les projeccions cartogràfiques I

12
Projecció cònica: Que
s’obté en projectar la
superfície esfèrica de la terra
sobre un con tangent o
secant a l’esfera. (Mapa
Cònic de Lambert)
Les projeccions cartogràfiques II

13
Projecció Zenital o
Azimutal. Que s’obté en
projectar la superfície
esfèrica sobre un pla. Poden
ser polars, equatorials o
obliqües segons el pla
tangent al pol, a un punt
sobre l’equador a altre punt
qualsevol entre el pol i
l’equador.
Les projeccions cartogràfiques III
Projecció Zenital Lambert

14
Els paral·lels són
circumferències
perpendiculars als
meridians i tenen direcció
est-oest. El paral·lel de
referència és el Equador
(0º).
Els meridians són
semicircumferències que
van de pol a pol i tenen
direcció nord-sud. El
principal és el meridià de
Greenwich o (0º).
Les coordenades geogràfiques

15
La latitud d’un punt és la
distància angular que existeix
entre l’equador i aquest punt.
La latitud va des de 0º
(equador) fins a 90ª (pols), i
pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud d’un punt és la
distància angular que hi ha
entre el meridià 0º (meridià de
Greenwich) a 180º (línia
internacional de canvi de data) i
pot ser est (E) o oest (O).
Les coordenades geogràfiques II

16
Activitats
Geografia
1. Examina el mapa de Peters i explica per què es creu
que és més realista que no pas el de Mercator.
2. Per quina localitat d'Espanya passa el Meridià de
Greeenwith? En quin país es troba el Meridià 0?
3. Situa al mapa la següent localització (pots fer servir
aquesta web http://toolserver.org/~geohack/ ) o Google maps:
40° 26′ N, 3° 41′ O
4. Explica la diferència entre latitud sud i latitud nord i
entre longitud est i longitud oest. I ara explica com
funciona un GPS.

17
Elements d’un mapa:
 L’escala: és la proporció
existent entre la dimensió d’un
territori en la realitat i la
dimensió que li correspon al
mapa. N’hi ha de 2 tipus:
 L’escala numèrica:
1/200.000
 L’escala Gràfica:
 La llegenda: es tracta del títol
que té i els símbols utilitzats
per representar les dades.
Tipus de mapes:
 Mapes topogràfics: que
intenten proporcionar la
màxima informació sobre el
medi físic: el relleu (amb corbes
de nivell), els rius i mars (de
color blau),etc.
 Mapes temàtics: proporcionen
informació sobre un aspecte
concret: polític (estats,
fronteres, ...), físic (relleus,
rius,...), humà (població, etc.)
Mapes: elements i tipologia

18
Classificació dels mapes per la seva escala
L'escala numèrica del mapa (escala 1:1000 ex. 1 cm sobre el mapa
representa 1.000 cm). I trobem:
 Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra i tenen
una escala d'1:100.000.000.
 Mapes continentals, on s'hi representa un continent amb una escala que va
d' 1:10.000.000 a 1:1.000.000.
 Mapes estatals, estats representats amb escales d'1:500.000 a 1:200.000.
 Mapes regionals, fets a escales d'1:200.000 a 1:100.000.
 Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d'aquestes en
escales 1:100.000, 1:50.000 i 1:25.000.
 Mapes a gran escala, que serveixen per representar àrees metropolitanes o
urbanes, municipis, barris. S'utilitzen escales que van d'1:10.000 a 1:1.000.
Plànols.
L'escala gràfica té una línia graduada i cada segment ens indica els
metres o quilòmetres que hi ha a la realitat.

19
Ús agrícola del terreny i
Diversitat de la flora.
Entitats de població
Vies de comunicació:
camins, carreteres, línies
Fèrries.
Límits administratius i
Toponímia.
Restes històriques
Relleu: corbes de nivell
Les corbes de nivell uneixen els
punts que estan a la mateixa alçada
sobre el nivell del mar (altimetria).
Mapes topogràfics
Mapa batimètric és mapa hidrogràfic que representa el relleu
de les zones submergides (batimetria).

20
Mapa de coropletes: s’utilitza
per representar dades de distinta
naturalesa associats a unitats
espacials ben definides, com les
divisions de tipus administratiu o
físic.
Mapa d’isopletes: és un mapa
que aporta informació quantitativa i
reflexa la distribució espacial d’un
fenomen mitjançant varietat de
colors. Fa servir les isolínies.
Mapes temàtics

21
Mapa amb isopletes que mostra els diferents espais agraris al món

22
Mapa amb coropletes que mostra la descolonització a l’Àfrica

23
Mapa de punts: serveixen per
representar dades quantitatives. Per
exemple pot ser el mapa de la
població d’una regió, de els
establiments industrials, etc..
Mapa de fluxos: serveixen per
representar aquells aspectes que
requereixen de moviment, com les
rutes migratòries els corrents
marins, exportacions i importacions,
etc.
Es poden dividir en:
Mapes temàtics II

24
Mapa de la distribució dels fluxos migratoris a Espanya 1961-1975

25
Mapa de fluxos radial de les telecomunicacions a Europa

26
De símbols proporcionals:
serveixen per representar la
distribució de dades quantitatius de
tipus demogràfic o econòmic. Cada
símbol del mapa ens ajuda a
localitzar la dada en un punt i dóna
la informació relativa a la quantitat
en aquell punt.
Cartogrames: és tracta d’un
esquema de la superfície que
modela la seva grandària en funció
del valor estadístic que representa.
Mapes temàtics III

27
Cartograma de la distribució de la població al món

28
Els plànols urbans: serveixen
per representar la morfologia d’una
ciutat. En ells podem trobar:
• La ciutat des de l’aire, on es veu el
traçat dels carrers i les illes.
• Assenyala els llocs d’interès allà on
es troben.
• Apareixen els topònims de carrers,
barris i llocs singulars.
• Acostumen a tenir una quadrícula
de referència.
• La llegenda explica com es fa servir
el plànol a través de colors, símbols
o números.
• Amb l’ajuda dels punts cardinals
sabem en quina direcció em d’anar.
Tipus de plànols urbans:
• Irregular
• Ortogonal
• Radiocènctric
• Linial
Els plànols urbans

29
Activitats
Procediments
1. Mira els següents mapes i indica la seva tipologia:

30
Passes per analitzar un paisatge:
1. Observació: veure si es tracta d’un paisatge natural o
transformat.
2. Descripció: Es deu identificar i classificar els elements naturals i
humans, així com les relacions que s’estableixen entren ells.
Després es descriurà la perspectiva (obliqua, vertical), els diferents
plans (primer, horitzó,...), els colors predominants (que ajudaran a
esbrinar quin és el clima del lloc), les formes ( del relleu) i la
identificació de les unitats paisatgístiques (la plana, la
muntanya),..
3. Anàlisi: explicar el procés de formació natural i el seu
desenvolupament històric.
4. Interpretació: comprendre com es gestiona i planifica el paisatge
a l’actualitat.
Com descriure un paisatge (una imatge)

31
 Descripció d'un paisatge:
Observació: es tracta d’un paisatge natural,
mínimament transformat.
Descripció: es tracta d'un paisatge d'alta
muntanya on es veuen un cims nevats i dos
excursionistes dirigint-se cap un refugi. La neu
que es veu en aquesta imatge de perspectiva
horitzontal, ens demostra que la fotografia s'ha
pres a l'hivern, al matí en un dia clar. Els dos
cims que apareixen a la imatges són les Agulles
d'Amitges.
Anàlisi: Les agulles d'amitges formen part del
Parc Nacional d¡'Aigüestortes, i per tant es troben
al Pirineu.
Un refugi és un edifici construït a muntanya per
tal que els excursionistes, els alpinistes i altres
persones que hi passen puguin fer-hi nit,
aixoplugar-s'hi, etc.
Interpretació: ...

32
 Descripció d'un paisatge:
Observació: es tracta d’un paisatge transformat
(urbà).
Descripció: la imatge mostra una disposició de
l’entramat urbà en quadrícula. Els carrers es
disposen en línies paral·leles i perpendiculars que
configuren una xarxa ordenada d'illes quadrades
amb xamfrans.
Anàlisi: Es tracta d'una imatge aèria
corresponent a un sector del plànol urbà de
l'eixample de Barcelona, anomenat el Quadrat
d’or. La imatge permet veure la morfologia
urbana d’aquest sector de la ciutat. Aquest model
va estar dissenyat per Ildefons Cerdà. La Font
s’ha extret de la web de Google maps, en línia
Interpretació: ...

33
Tipus de gràfics:
 Gràfic lineal
 Gràfic sectorial
 Gràfic de barres
Els gràfics: són tècniques de
representació que relaciona
conceptes amb variables
numèriques. Aquests gràfics
poden representar:
 Dades que mantinguin
continuïtat
 Dades que il·lustren
tendències.
Com interpretar un gràfic

34
El gràfic lineal: representen dades que mantenen una continuïtat i dels
que es pot deduir un desenvolupament.
Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes:
 Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable
temporal.
 Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la
variable representada.
Interpretar un gràfic lineal:
 Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa.
 Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les
dades.
 Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència
general en el procés evolutiu.
 Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables.
 Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i
explicar les causes i els efectes de les dades aportades.
Els gràfics linials

35
Evolució dels incidentsTema
Ordenades
Abscisses
Evolució
Anàlisi
On?, Quan?, Perquè?

36
El gràfic sectorial: que representen percentatges o proporcions, i són
molt útils per fer comparatives.
Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri:
 A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al
seu valor. (360º = 100%)
 Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels
sectors.
 Finalment pintarem cada sector amb un color.
Gràfic sectorial

37
Gràfic sectorial de la comparativa dels resultats
Electorals durant la Transició Espanyola.

38
El gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant
barres o rectangles paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es
compara és l’alçada de les diferents barres.
S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres:
 Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical.
 Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre
la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu
valor.
 Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un
símbol.
Gràfics de Barres

39
Gràfic de barres compostos
Gràfic de barres horitzontal
Llegenda

40
Activitats
Procediments
1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia:

41
El climograma: és un gràfic que
representa les temperatures
mitjanes i les precipitacions totals
que s’han produït en un lloc durant
els dotze mesos de l’any.
Al gràfic, s’acostuma a representar
les temperatures amb una línia i les
precipitacions amb barres.
Reparar en l’existència de
contrastos significatius entre el mes
més fred i el més càlid (AT–
Amplitud Tèrmica.
Reparar en la distribució de les
pluges, si ho fan de manera regular
durant tot l’any, o si es concentren
en uns mesos determinats.
Anàlisi
Els climogrames

42
Els climogrames

43
Els climogrames

44
Els índexs estadístics: són
indicadors que relacionen dos o
més variables, expressades
sota una raó matemàtica.
De fet, el que busca un índex
estadístic és reduir grans
quantitats de dades en d’altres
més manejables amb la fi
d’obtenir mesures més útils i
precises.
Comentar un índex estadístic:
 Presentació: Primer ens em de
fixar el el títol, les dates, la
naturalesa de les dades, el significat
dels valors numèrics, la unitat
emprada i la font de les dades.
 Anàlisi: desxifrar la tendència
general, a partir de les dades
màximes i mínimes, o reparar en
qualsevol comportament particular
en algun moment donat.
 Comentari: s’ha de relacionar
l’anàlisi de l’índex amb el context
històric; indagar sobre les causes i
conseqüències del fenomen, i
explicar la seva importància.
Índex estadístics

46
La piràmide de població: és un gràfic que representa l’estructura de la
població per edats i per sexes.
Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix
de coordenades (vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades
(horitzontal) on es situen els efectius de població. Hi ha un eix per cada
sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta.
La piràmide de població

47
Mèxic
Piràmide
Expansiva
Viladecans
Piràmide
Constrictiva

48
Els coremes: són representacions
molt esquemàtiques que
conformen un espai i de les
relacions que s’estableixen en
ells.
La coremàtica (ciència que
l’estudia) es serveix d’imatges,
símbols i regles molt bàsiques.
Per exemple, cercles, quadrats i
fletxes.
Els coremes ajuden a raonar
l’espai, i qualsevol territori es
pot representar amb coremes.
Els coremes

49
Mapa de França i les seves
principals metròpolis regionals

50
Mapa d’Espanya i les seves
principals metròpolis regionals

51
Activitats
Procediments
1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia:

Procediments Geografia Social i Econòmica

More Related Content

What's hot

Similar to Procediments Geografia Social i Econòmica

More from Txeli

Procediments Geografia Social i Econòmica