Actualització 2017-18

1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 10.
ELS FLUXOS MIGRATORIS

2. Els moviments migratoris.
S'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren
l’actual situació demogràfica i social del món.
Són qualsevol tipus de
desplaçament de la població des
del seu lloc de residència fins a
un altre de manera permanent.
Qui se’n va és un emigrant.
Qui arriba és un immigrant.
Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les
econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals
(religioses).
Es divideixen en
dos grans grups:
Moviments migratoris
interns.
Moviments migratoris
internacionals

3. Els moviments migratoris interns.
Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen
dins un mateix Estat.
El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del
camp per tal de traslladar-se a les ciutats.
Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població
urbana (de fet, segons l’ONU, ara aproximadament el 55% de la
població mundial ja viu en ciutats).
Comporta una disminució de
l'activitat agrícola (abandonament
zones de conreu).
Igualment, es pot donar un
deteriorament urbà (apareixen
cinturons de misèria (barraques /
residus)).

4. Ara és un fenomen global.
Es produí primer als països
que s’industrialitzaven.

5. L'èxode rural a Espanya es donà
amb una intensitat moderada des de
finals del segle XIX. Al segle XX
augmentà d'intensitat, tot i que es va
veure aturat per la Guerra Civil.
La seva màxima intensitat es donà
entre el 1960 i el 1975.
En general, s'emigrava des de les
zones rurals més endarrerides cap
a les zones industrials.
La modernització del
camp i de la indústria va
possibilitar aquest fet.

6. Les migracions
internes afectaren
pràcticament tot el
territori espanyol.
Suposaren tant desplaçaments
interprovincials (més de 5M) com
dins la mateixa província
(possiblement 5M més).
11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any
1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència,
Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per
exemple, van perdre la meitat dels seus habitants.
Els llocs de
destinació de les
migracions internes
eren sobretot les
àrees industrials
(Barcelona, Madrid
i País Basc).
Per províncies, destacaren
Barcelona, Madrid, València,
Biscaia i Alacant.
També foren importants els
augments poblacionals a
Tarragona, Guipúscoa, Àlaba,
Girona i les Balears.

7. L'arribada massiva d'immigrants generà
problemes a les ciutats.
Manca d’habitatges i infraestructures.
Els nouvinguts van haver-se
d'adaptar a les noves realitats
econòmiques i socials.
En els països rics es consideren aquests
moviments finalitzats.
A Espanya, a partir de la crisi del
petroli, 1973.
En els països pobres encara és encara un
moviment migratori molt intens.
Al Tercer Món anualment, entre 20 i 30 M de persones emigren del
camp a la ciutat, la qual cosa genera una important problemàtica.

8. L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments
migratoris internacionals.
A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan més
complexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes
d’integració i assimilació.
Els moviments
migratoris
internacionals
actuals tenen les
següents
característiques
generals:
- Des del Tercer Món al Primer Món.
- Els principals països o zones receptores són
la UE, els EUA i Austràlia (volen controlar i
limitar l'arribada immigrants -a Espanya tenim
la Llei d’estrangeria-).
- Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i
amb un grau de qualificació escàs.
- Dues grans causes, econòmiques i
polítiques.
Els moviments migratoris internacionals.

9. Forçades. Desplaçaments no
volguts, per supervivència
Tipus de migració internacional. Causes.
Raons ecològiques
Raons polítiques:
refugiats, exiliats …
Catàstrofes naturals:
sequeres, inundacions...
Guerres civils, manca de
llibertats, no respecte als
drests humans...
Laborals o econòmiques.
Desplaçaments vinculats al
mercat laboral.
Treballadors poc qualificats
Treballadors qualificats
Brain drain
Quadres tècnics,directius
Autònoms i inversors
Millorar les condicions de
treball, salari.
Estratègia d’empresa o
promoció personal.
Expectatives de negoci o
qualitat de vida.

10. Familiars.
Reagrupament familiar.
Reunificació dels membres
de la família amb
l’emigrant.
Migracions de retorn. Nova
migració amb destinació al
lloc de procedència.
Manca d’adaptació, treball,
estalvis suficients...
Motius familiars o
residencialsRetorn d’actius
Retorn de jubilats
Migracions residencials.
Relacionades amb la qualitat
de vida, salut...
Cerca de llocs càlids,
tranquils... sunbelt .
Migracions de la Tercera Edat

11. Migracions per formació.
Estudiants.
Formació i
especialització.
Altres. Motivacions personals,
solidaritat...
Cooperants, voluntaris, missioners...
Segons l’ONU,
el 2013 els
migrants
internacionals
a nivell
mundial eren
232 M.

12. Per al país
d'origen.
Significa que hi haurà menys població (en
algunes zones pot donar-se el problema del
despoblament) i pujarà l'edat mitjana.
En general, disminueix la pressió social (la
zona receptora rep recursos (divises) i
disminueix la taxa d'atur).
També es perd mà d'obra (generalment
jove, de vegades formada).
Conseqüències dels moviments migratoris internacionals.
Per al país de
destinació.
Significa que augmenta la població, que es
rejoveneix.
S'incrementa la mà d’obra, tot i que de
vegades també aumenta el mercat negre.

13. Significa un important canvi, que implicarà
adaptar-se a una nova manera de viure.
Tot i que les migracions fomenten l'intercanvi
cultural, poden donar-se xenofòbia i racisme
Per a la
persona
emigrant.

14. Espanya ha estat un estat d’emigrants.
Al s.XIX i fins mitjans del s.XX (50’s) hi
ha importants emigracions exteriors
(transoceàniques).
Raons polítiques (exilis al llarg del segle
XIX i, sobretot, després de la guerra civil,
en direcció a Europa i Amèrica).
Raons econòmiques (cap a Algèria i
Amèrica Llatina, per tal de “fer les
Amèriques”).
Els moviments migratoris internacionals a
Espanya.
A partir dels 50's Amèrica Llatina com a
destinació anà perdent força.

15. A partir dels 50's es donen
moviments migratoris nord-
sud a Europa.
Itàlia, Espanya, Grècia,
Portugal..., proporcionaven mà
d'obra a l'Europa rica.
Entre els anys 60’s i fins el 1975, es
produí una nova onada migratòria
amb Espanya com a origen.
El camp espanyol es
mecanitzava, generant-se
excedents de mà d'obra.
L'Europa del Pla Marshall es
refeia, i la creació de la CEE
impulsava l'economia.
Es necessitava mà d'obra.

16. Les motivacions eren
principalment econòmiques
(estalviar i enviar divises).
Procedents sobretot
d'Andalusia, Galícia,
Extremadura i Castella-Lleó,
els emigrants es dirigien a
l'Europa rica (Suïssa,
Alemanya, França, GB,
Bèlgica ...).
Sobretot eren homes joves
amb feines poc qualificades,
dures i mal pagades
(agricultura, construcció,
indústria i mineria).
Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren
aproximadament la meitat.

17. L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de
la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones
joves sense feina.
Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanya
ingressava divises).

18. A partir dels 80’s, i sobretot als
90’s, es produeix un gran canvi.
Espanya comença a
rebre immigrants.
La gran millora econòmica provocà la nova
onada (destaca període 2000-2008).
Els immigrants
eren més del 12%
de la població
espanyola.
A la darreria del segle XX, el desenvolupament social i
econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un
país d'immigrants.
Augmenta la població.
Arriba població (saldo
migratori positiu)
Augmenta la natalitat.

19. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:
Persones jubilades procedents
d'Europa central i del nord.
Refugiats polítics.
Emigrants de països pobres.
Directius d'empreses
multinacionals, treballadors
d'alt nivell professional,
persones del món artístic i de la
cultura, procedents sobretot de
la resta de la UE.

20. Els emigrants procedents de països pobres són el grup més
nombrós.
Procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est
d'Europa.
Volen trobar feina i millorar les condicions de vida.
La majoria tenen entre 16 i 44 anys (al voltant del 60%).
Practiquen el reagrupament familiar.
Des de l'any 2000 al 2008, Espanya va ser el país del món
que més immigrants va rebre, després dels EUA.
Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns
4.618.581 immigrants, que representen menys del 10% dels
46.445.828 habitants de l'Estat.

21. La darrera crisi però, ha
aturat clarament l'arribada
d'immigrants.
Molts immigrants marxen.
Molts espanyols (joves) emigren.
Disminueix la població (saldo migratori negatiu).
http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
A partir del 2016 creix el
nombre d’immigrants un altre
cop.

22. http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
La recuperació econòmica
dels darrers anys ha
permès una lleu recuperació
de la població (total i
estrangera).
La principal causa del lleu
augment poblacional actual
és el saldo migratori positiu.

23. Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones
procedents de Romania, Marroc, Regne Unit, Itàlia i Xina.
Dins la UE hi ha
lliure circulació de
persones, (Romania,
Regne Unit, Itàlia).
Proximitat
geogràfica (Marroc).
Intensitat relacions
econòmiques (Xina).
http://www.ine.es/prensa/cp_2017_p.pdf
Vincles històrics i
culturals (Equador i
Colòmbia).

24. La UE i l'Estat espanyol volen
regular l'entrada d'immigrants, amb
limitacions per accedir al país i
obtenir el permís de residència i
treball.
Per això alguns entren
de manera clandestina
(sense papers).
Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups:
Els que obtenen
la nacionalitat
(espanyols de
ple dret).
Els que obtenen
permís de residència i
mantenen la
nacionalitat d’origen
(amb permís de treball,
residents estrangers,
estudiants, refugiats...).
Els immigrants
il·legals, que no
existeixen
jurídicament

25. Segons l'INE, només l'1,1% dels
immigrants residents a Espanya
entraren de manera clandestina.
Aquests immigrants il·legals provenen
sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica
sudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla,
Canàries o creuant l'estret de
Gibraltar.

26. Control de fronteres, regulació de
l'accés i la permanència
d'estrangers en territori comunitari...
Regulació del dret d'asil a la UE.
Per tal de retornar immigrants
hi ha d'haver països disposats
a rebre'ls, per això són
imprescindibles els acords
polítics.
Expulsió il·legals
El 2008 la UE aprovà el Pacte
Europeu de la Immigració.
Immigració
legal i ordenada.

27. Espanya necessita immigrants?
La majoria dels estudis creuen
que és positiva econòmicament,
demogràfica i cultural.
S’ha acabat l’onada massiva, però
tot i això la immigració continuarà.
Reagrupament familiar (residents legals estrangers amb un
any de permanència al territori i autorització per residir-hi un
any més, com a mínim).
Dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució
en el seu país d'origen.
La reactivació econòmica comportarà un altre cop l’arribada
d’immibrants (dins la UE hi ha lliure circulació de persones).

28. En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que
ha rebut més immigrants, arribant a ser prop del 16% de la
població total (2010).
Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal
d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis
sanitaris, escolars, vivendes...).
Segons l'Idescat, el
2016 hi havia a
Catalunya sobre un
total de 7.522.596
habitants, 1.023.398
estrangers amb permís
de residència, a qual
cosa suposava un 13,6
% dels habitants.
La immigració estrangera a Catalunya.

29. Any Total %
2000 181590 2,90%
2001 257320 4,05%
2002 382020 5,87%
2003 543008 8,10%
2004 642846 9,44%
2005 798904 11,42%
2006 913757 12,81%
2007 972507 13,49%
2008 1103790 14,99%
2009 1189279 15,91%
2010 1198538 15,95%
2011 1185852 15,73%
2012 1186779 15,68%
2013 1158472 15,34%
2014 1089214 14,49%
2015 1028069 13,69%
2016 1023398 13,60%
Evolució del nombre total
d’immigrants i percentatge
sobre el total de la població
catalana (2000-2016).
Elaboració pròpia a partir de les
dades de l’Idescat.

30. La immigració procedent de
la UE cada cop té més
importància: Romania
(8,88%), Itàlia (4,83%),
França (3,10%), Regne Unit
(1,82%) i Alemanya
(1,78%).
Gran augment de xinesos
(5,33%) i Pakistanesos
(4,21 %)
La immigració més
destacada procedeix del
Marroc (20,66%), Romania
(8,88%), Xina (5,33%), Itàlia
(4,83%), Pakistan (4,21%) i
Bolívia (3,20%).
Ha baixat la població equatoriana
(el 2010, 6,57%) i colombiana (el
2010, 4,08%).

31. Cal diferenciar entre els procedents de països menys
desenvolupats (Marroc, Romania, Xina) que cerquen feina i els
procedents dels més rics (Itàlia, GB, Alemanya, GB) que
acostumen a tenir més formació i especialització o a ser jubilats.).

32. Entre els immigrants de Catalunya domina la població
masculina madura, destacant el grup d'edat entre els 25 i els 49
anys.
Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edats
catalana.

33. Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de
la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de la
boliviana). Això és degut a raons culturals.
La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot, cada
cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis
secundaris i universitaris.
La població estrangera troba feina sobretot en la restauració,
hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitats
agrícoles i construcció.
Els immigrants més preparats,
a la llarga, poden ocupar feines
més qualificades.
Sovint es tracta de feines amb
un nivell de qualificació escàs, i
per tant mal remunerades.

34. La crisi econòmica ha afectat de manera especial la població
estrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu.
La taxa d’atur de població estrangera arribà a ser més
d’un 12% superior a l’espanyola.
Això (crisi econòmica) és la
principal raó de la baixada de
població estrangera dels darrers
anys.
Una altra raó és la concessió de
la nacionalitat espanyola a
nombrosos immigrants,

36. https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?geo=cat&nac=a&b=4
La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats
(àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques
amb més activitat econòmica, (franja litoral, algunes zones interiors
i de muntanya).

37. La província amb més immigrants és Barcelona. La que té el
percentatge més alt de població estrangera sobre el total és
Girona.
En les comarques amb un sector primari important també hi ha
una gran presència de mà d'obra immigrant (comarques
d'interior).
S'ha produït un
efecte crida, de
manera que els
immigrants de la
mateixa procedència
es concentren en
determinats llocs.