Sector primari

5,153 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,153
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,045
Actions
Shares
0
Downloads
43
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sector primari

  1. 1. Les activitats econòmiques El sector primari Ramaderia Agricultura Pesca i aqüicultura Silvicultura
  2. 2. El paisatge rural <ul><li>Espai rural el definim contraposat a espai urbà. </li></ul><ul><li>Hi ha dos tipus de paisatge: </li></ul><ul><ul><li>El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids. </li></ul></ul><ul><ul><li>El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari. </li></ul></ul>
  3. 3. L’espai rural <ul><li>L’espai rural s’estén per tot el planeta. </li></ul><ul><li>Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures. </li></ul><ul><li>Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil) </li></ul><ul><li>La SAU és desigual a cada continent. </li></ul><ul><li>A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. </li></ul><ul><li>A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7% </li></ul>
  4. 4. Factors que condicionen el paisatge agrari <ul><li>Distingim entre factors físics i humans: </li></ul><ul><li>Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa . </li></ul><ul><li>Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home. </li></ul>
  5. 5. Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors físics: </li></ul><ul><ul><li>El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures . </li></ul></ul><ul><ul><li>El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya. </li></ul></ul><ul><ul><li>La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment. </li></ul></ul>
  6. 6. Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors humans: </li></ul><ul><ul><li>Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació. </li></ul></ul>
  7. 7. Elements que descriuen el paisatge agrari <ul><li>Distingim diversos elements: </li></ul><ul><ul><li>Elements morfològics </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistemes de conreu </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres sistemes de conreu </li></ul></ul><ul><ul><li>La propietat de la terra </li></ul></ul><ul><ul><li>El destí de la producció </li></ul></ul>
  8. 8. Elements morfològics <ul><ul><li>Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua </li></ul></ul></ul>
  9. 9. Habitat dispers Habitat concentrat
  10. 10. Elements morfològics <ul><ul><li>Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. </li></ul></ul><ul><ul><li>Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. </li></ul></ul>
  11. 11. Openfield Bocage
  12. 12. Sistemes de conreu <ul><li>Segons les associacions de plantes: </li></ul><ul><ul><li>Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat. </li></ul></ul>
  13. 13. Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu
  14. 14. Sistemes de conreu <ul><li>Segons se n’aprofitin les parcel·les: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva: que busca aprofitar tot l’espai agrícola. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva: que no explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret. </li></ul></ul>
  15. 15. Sistemes de conreu Agricultura intensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó. </li></ul></ul></ul></ul>
  16. 17. Sistemes de conreu Agricultura Extensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA. </li></ul></ul></ul></ul>
  17. 19. Altres sistemes de conreu <ul><ul><li>Sistema de conreu: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Secà, només rep l’aigua de la pluja. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Regadiu , és regat per l’home. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Tipus de cultiu: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Herbacis, com els cereals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Arbustius , com la canya de sucre o la vinya. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Arboris, com els arbres fruiters. </li></ul></ul></ul>
  18. 20. La propietat de la Terra <ul><li>Extensió de la propietat: </li></ul><ul><ul><ul><li>Minifundi menys de 10 hectàrees. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gran explotació de 100 a 250 hectàrees </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Latifundi més de 250 hectàrees. </li></ul></ul></ul>
  19. 21. <ul><li>Règim d’explotació: </li></ul><ul><ul><ul><li>Directe, el pagès és el propietari de la terra. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns. </li></ul></ul></ul>La propietat de la Terra
  20. 22. El destí de la producció: <ul><li>El destí de la producció: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. </li></ul></ul>
  21. 24. L’agricultura al món d’avui <ul><li>Països Desenvolupats: </li></ul><ul><li>Baix percentatge de població activa agrícola: </li></ul><ul><ul><li>Sector primari 9% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector secundari 36% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector terciari 55% </li></ul></ul><ul><li>Baix % d’aportació al PIB. </li></ul><ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Elevat grau d’aplicació tecnològica. </li></ul><ul><li>Alta productivitat. </li></ul><ul><li>Països en vies de </li></ul><ul><li>Desenvolupament: </li></ul><ul><li>Alt percentatge de població activa agrícola: </li></ul><ul><ul><li>Sector primari 46% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector secundari 15% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector terciari 39% </li></ul></ul><ul><li>Alt % d’aportació al PIB. </li></ul><ul><li>Agricultura de subsistència i de mercat. </li></ul><ul><li>Baix grau d’aplicació </li></ul><ul><li>tecnològica. </li></ul><ul><li>Baixa productivitat . </li></ul>
  22. 26. L’agricultura als països en vies de desenvolupament <ul><li>Dades generals: </li></ul><ul><li>Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta. </li></ul><ul><li>Hi viu el 75% de la població del món. </li></ul><ul><li>Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals: </li></ul><ul><ul><li>Cultura del blat de moro a Amèrica llatina. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura de l’arròs a Àsia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura del mill a Àfrica. </li></ul></ul>
  23. 27. L’agricultura als països en vies de desenvolupament <ul><li>Agricultura de subsistència : </li></ul><ul><ul><li>Dediquen la terra a produir aliment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Petita parcel·lació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Terres marginals i poc aptes per al conreu </li></ul></ul><ul><ul><li>Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..) </li></ul></ul><ul><ul><li>Absència de productes químics i maquinària </li></ul></ul><ul><ul><li>Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi predomina el policultiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Forta dependència dels factors físics (climatologia) </li></ul></ul><ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Les Plantacions </li></ul><ul><ul><li>Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. </li></ul></ul><ul><ul><li>Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals. </li></ul></ul>
  24. 28. Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  25. 29. L’agricultura als països en vies de desenvolupament <ul><li>Conseqüències econòmiques i socials: </li></ul><ul><ul><li>Pobresa creixent de les famílies agricultores. </li></ul></ul><ul><ul><li>Abandonament de les terres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Èxode rural: creixement dels suburbis de les </li></ul></ul><ul><ul><li>grans ciutats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Importants corrents migratoris cap al Nord. </li></ul></ul><ul><ul><li>Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM . </li></ul></ul>
  26. 30. L’agricultura als països en vies de desenvolupament <ul><li>El problema de la Fam al món: </li></ul><ul><li>La població d’aquests països segueix creixent. </li></ul><ul><li>La producció d’aliments, en aquests països, disminueix. </li></ul><ul><li>La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. </li></ul><ul><li>La necessitat de comprar aliments augmenta. </li></ul><ul><li>El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt. </li></ul>
  27. 31. L’agricultura als països en vies de desenvolupament <ul><li>Alternatives: </li></ul><ul><li>Comerç just, comerç responsable. </li></ul><ul><ul><li>Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita. </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió dels intermediaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família. </li></ul></ul><ul><ul><li>Productes d’alta qualitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Suport de les ONG. </li></ul></ul><ul><ul><li>Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord. </li></ul></ul>
  28. 32. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista. </li></ul><ul><li>Agricultura d’alta productivitat. </li></ul><ul><li>Agricultura d’alta rendibilitat </li></ul><ul><li>Alt nivell de tecnificació: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica. </li></ul><ul><li>Molt poca mà d’obra. </li></ul><ul><li>Grans inversions de capital. </li></ul><ul><li>Alt nivell d’especialització. </li></ul>
  29. 33. Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt
  30. 34. Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
  31. 35. <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><ul><li>Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis). </li></ul></ul><ul><ul><li>Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB) </li></ul></ul><ul><ul><li>Paper molt important de la ramaderia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Té tres grans àrees: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge. </li></ul></ul></ul>L’agricultura als països desenvolupats
  32. 36. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li>La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són : </li></ul><ul><ul><li>Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augmentar la producció i la productivitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Millorar i igualar les rendes dels agricultors. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estabilitzar els mercats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Garantir els recursos alimentaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aconseguir aliments a preus raonables. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augmentar la superfície de les explotacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aconseguir una major especialització dels països. </li></ul></ul>
  33. 37. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li>Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE. </li></ul><ul><li>Anys 80 : actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció. </li></ul><ul><li>A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió: </li></ul><ul><ul><li>Jubilació anticipada d’agricultors. </li></ul></ul><ul><ul><li>Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mesures de protecció entorn i reforestació. </li></ul></ul>
  34. 38. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li>Actualitat polítiques concretes: </li></ul><ul><ul><li>Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. </li></ul></ul><ul><ul><li>Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est. </li></ul></ul>
  35. 39. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia: </li></ul><ul><ul><li>Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental . </li></ul></ul>
  36. 40. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia: </li></ul><ul><ul><li>Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi. </li></ul></ul>
  37. 41. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana. </li></ul><ul><li>Les principals zones de pesca al món són: </li></ul><ul><ul><li>On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol) </li></ul></ul><ul><ul><li>On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo) </li></ul></ul><ul><ul><li>On hi ha molt de Plàncton. </li></ul></ul>
  38. 42. Corrents marines fredes i calentes
  39. 43. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Els principals països que desembarquen més tones de pesca són: </li></ul><ul><ul><li>Japó i Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània). </li></ul></ul><ul><ul><li>Rússia </li></ul></ul><ul><ul><li>EUA i Canadà </li></ul></ul><ul><ul><li>Perú. </li></ul></ul>
  40. 44. Regions pesqueres espanyoles
  41. 45. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Tipus de pesca: </li></ul><ul><ul><li>Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers. </li></ul></ul>
  42. 46. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Els problemes de la pesca: </li></ul><ul><ul><li>La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades. </li></ul></ul><ul><ul><li>El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic. </li></ul></ul>
  43. 47. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Silvicultura: </li></ul><ul><li>És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc. </li></ul>
  44. 48. Silvicultura

×