2. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ
1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES BALEARS
4. EL CLIMA DE LES CANÀRIES
5. ELS CLIMES DE CATALUNYA
3. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ: TEMPS I CLIMA
Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales
temporals diferents.
El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un
moment determinat.
El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps
creant una pauta.
Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la
temperatura i les precipitacions.
4. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ: TEMPS I CLIMA
Elements del clima:
Conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i
que interactuen entre si en les capes inferiors de l'atmosfera,
anomenada tropósfera.
Temperatura.
Precipitacions.
Humitat.
Vent.
Pressió atmosfèrica.
Evaporació.
Insolació.
Nuvolositat.
5. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ: TEMPS I CLIMA
Temperatura: És la quantitat d'energia calòrica acumulada en
l'aire, mesura en graus.
Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot
ser en forma líquida o sòlida.
Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire.
Vent: És el moviment de l'aire a l'atmosfera.
Pressió atmosfèrica: És el pes que exerceix una massa d'aire
sobre la superfície terrestre.
6. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ: TEMPS I CLIMA
Evaporació: És un procés físic que consisteix en el pas lent i
gradual d'un estat líquid cap a un estat gasós.
Nuvolositat: És la quantitat de núvols a l'atmosfera.
Insolació: Quantitat de radiació solar que rep la superfície
terrestre.
7. IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ: TEMPS I CLIMA
Alterats pels “Factors Climàtics”:
Factors astronòmics: latitud, radiació solar...
Dinàmics: Corrent en jet; anticiclons i borrasques; front polar...
Geogràfics: Influència marina; altitud; orientació...
https://www.youtube.com/watch?v=cJcwDvsHrQ8
https://www.youtube.com/watch?v=DGzGhAepgso
https://www.youtube.com/watch?v=76Lu0k6oQVc
https://www.youtube.com/watch?v=DJWsby1cssI
8. IPB-GEOGRAFIA
1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
1.1. La circulació atmosfèrica en altitud
En la part alta de l’atmosfera la circulació de vents és molt més
intensa que en la superfície. Forts vents circulen d’oest a est en la
mateixa direcció que el moviment de rotació de la Terra a una
altitud d’uns 7000-16000 metres i una velocitat de 500 km/h.
Aquests potents fluxos d’aire són el corrent en jet o jet stream
que es poden observar als dos hemisferis: dos corrents a cada
hemisferi, el subtropical (entre les latituds 30º-45º) i el polar (60º
de latitud).
Aquest corrent en jet és l’autèntic regulador de la circulació
atmosfèrica, ja que produeix depressions en la part polar i
anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
9. IPB-GEOGRAFIA
1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
1.1. La circulació atmosfèrica en altitud
El corrent en jet es desplaça cap a l’est a més velocitat que el
moviment de rotació de la Terra amb remolins d’aire descendent
que s’acumulen a la dreta i provoquen altes pressions
subtropicals i, contràriament, baixes pressions a l’esquerra. A
l’estiu les altes pressions subtropicals remunten fins latituds de
40º-45º, mentre a l’hivern tendeixen a davallar cap al sud i se
situen a 30º de latitud Nord tot deixant pas a baixes pressions i
temperatures més fredes. A l’estiu, la Península Ibèrica resta sota
la influència dels anticiclons com ara el de les Açores i també de
les masses anticiclòniques càlides i seques del nord d’Àfrica.
11. IPB-GEOGRAFIA
1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
1.2. Circulació de l’aire en superfície
La capa atmosfèrica que es troba en contacte amb la Terra
(Troposfera) s’organitza en zones d’altes pressions (anticiclons) i
de baixes pressions (depressions o borrasques) que es
representen mitjançant les isòbares (línies que uneixen punts
d’igual pressió). El anticiclons (A) s’originen pel corrent en jet o
per l’existència de masses d’aire fred i dens amb valors superiors
als 1015 mb (mil·libars) o hectopascals (hPa).
La pressió augmenta cap al nucli de l’anticicló i l’aire es mou en el
sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord, mentre l’aire
tendeix a baixar i escalfar-se per absorbir la humitat i presentar un
cel sense núvols afavorint una intensa insolació i un temps
estable.
12. IPB-GEOGRAFIA
1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA
1.2. Circulació de l’aire en superfície
En canvi, les baixes pressions, depressions (D) o borrasques (B)
són masses d’aire calent on les isòbares marquen valors inferiors
als 1015 hPa que minven tal com ens aproximem al nucli de la
depressió, circulant en el sentit contrari a les agulles del rellotge
(hemisferi nord), tendint l’aire a pujar i fent que es refrede
progressivament per condensar la humitat i formar els núvols que
originen les pluges en un temps inestable.
16. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.1. Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores
Aquest anticicló és el principal centre d’acció meteorològica del
territori que entra en contacte amb superfícies marines i esdevé
una massa d’aire tropical marítima.
A l’estiu, càlid i sec, domina la Península i Balears, mentre
alimenta els vents alisis de Canàries. L’anticicló de les Açores
també és responsable de la massa d’aire tropical, continental o
sahariana que a l’hivern pot provocar temperatures de 20ºC i a
l’estiu onades de calor superior als 40ºC. L’aire procedent del
desert del Sàhara arrossega partícules de pols i pluja de fang
quan hi ha precipitacions.
17. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.1. Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores
18. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.2. Les depressions atlàntiques
El vent constant de l’oest empeny les depressions atlàntiques que
origina un temps variable amb molta nuvolositat, pluges
abundants i freqüents, així com temperatures suaus a causa de la
influència de l’oceà.
Afecten la zona nord i nord-oest peninsular, però es fa sentir amb
menys intensitat en altres zones del territori, com ara la costa
mediterrània situada a l’altra banda del Sistema Ibèric que serveix
de fre per a les precipitacions al litoral quan bufen els vents de
l’oest.
19. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
La Península es veu afectada pels intercanvis entre masses d’aire polar
i les masses d’aire tropical, atès que les temperatures tendeixen a
igualar-se i les pressions a compensar-se. Les masses d’aire fred que
més influeixen són:
• Massa d’aire polar marítim: produeix un descens ràpid i notable de
les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l’hivern, així com pluja i
calamarsa en les altres estacions climàtiques.
• Massa d’aire polar continental o siberià: masses d’aire sec i molt
fred que arriben fins els 20º negatius i mitjançant un tàlveg (entrada)
fins la Península produeixen fred i nevades a l’hivern, mentre que a
l’estiu poden originar fenòmens tempestuosos.
20. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
21. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds
tropicals
Fronts.
Els fronts són línies que marquen una discontinuïtat en I'aire, o sigui, separen
masses d'aire amb característiques diferents. Això vol dir que, d'una banda,
I'aire pot ser més calent i, de I'altra, més fred, i a la vegada més humit o sec.
Front càlid: Porta masses d'aire més càlides amb relació a les que ens
envolten. Quan s'acosta el front, s'observen núvols de tipus horitzontal
(estrats), que són molt alts. Quan està sobre nosaltres, la pressió del
baròmetre baixa i els núvols canvien d'aspecte i es fan més espessos i opacs.
Estan a menys altura i donen precipitacions. Quan ha passat el front, el
baròmetre s'estabilitza i s'obren alguns clars. La temperatura puja una mica.
22. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds
tropicals
Front fred: Darrera del front càlid, sol venir el front fred, que porta masses
d'aire a una temperatura sensiblement inferior. Quan s'acosta el front, es veuen
núvols verticals (cúmuls i cumulonimbus) de gran desenvolupament. Són molt
brillants per dalt i grisos per sota. Porten fortes pluges i tempestes. Un cop han
passat, s'observa una millora del temps i un canvi en la direcció del vent. La
temperatura baixa.
Front oclús: Les masses d'aire fred viatgen més ràpidament que les
calentes i arriba un moment en què es troben amb el front calent; i aleshores
parlem de front oclús. Quan s'acosta aquest front, s'observen els fenòmens
descrits per als altres fronts, però en una successió més ràpida i barrejant-se.
23. IPB-GEOGRAFIA
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
24. IPB-GEOGRAFIA
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
Si tenim un anticicló a I'oest de Ia Península i
una borrasca cap a Escandinàvia, bufaran
vents del nord-oest (mestral), que són freds i
forts, netegen I'aire i no porten precipitacions.
Quan I'anticicló
se situa més al
nord i les
borrasques
tendeixen a
baixar de
latitud,
s'instaura el
vent del nord
(tramuntana).
És fort i fred, i
no porta
precipitacions.
25. IPB-GEOGRAFIA
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
Quan I'anticicló se situa entre les
illes Britàniques i les Açores, el vent
agafa la direcció de nord-est
(gregal). Com que passa per
damunt del continent, arriba fred i
pot originar nevades al Pirineu,
precipitacions dèbils a les zones
costaneres i fortes gelades. També
és típic que aixequi la mar a la zona
del golf de Lleó i a Menorca.
Si la Península es troba entre un
I'anticicló amb forma més o menys
el·líptica i una borrasca (al nord de
l'Àfrica), es donen les condicions per al
vent de I'est (llevant). El llevant aixeca la
mar i pot produir pluges dèbils, o bé
temps inestable amb fortes pluges
26. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
2.2. Les depressions atlàntiques
Quan s'estableix una borrasca cap al sud de Ia
Península i al nord de I'Àfrica, bufa el vent del
sud-est (xaloc o sirocco). És un vent calent i fa
pujar les temperatures. Pot produir pluges de
fang en zones costaneres i de muntanya, ja que
ve directament de l'Àfrica i transporta molta pols.
Si una borrasca se situa a I'oest de
Ia Península, propicia el vent del sud
(migjorn). Aquest vent és càlid, fa
pujar Ies temperatures i no porta
pluges, i com que no és gaire fort,
no aixeca gaire Ia mar
27. IPB-GEOGRAFIA
2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i
latituds tropicals
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
Quan tenim una borrasca que
arrossega un front i es mou des de
Portugal cap a França, provoca
I'entrada del vent de sud-oest
(Llebeig o Garbí). A la costa de
Catalunya no és gaire fort.
Quan es dóna el cas de borrasques
amb fronts que circulen normalment
per latituds altes i baixen de latitud
passant per damunt de la Península,
s'originen els vents de I'oest (ponent).
Són vents que produeixen pluges
associades als fronts i la temperatura
no baixa gaire.
28. IPB-GEOGRAFIA
2.4. El comportament semi autònom de la Mediterrània
Occidental
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
Durant l’estiu, les aigües de la Mediterrània es reescalfen i es
produeix una evaporació abundant. A la tardor, entren masses
d’aire atlàntiques que són de caràcter més fred. Aquesta gran
diferència tèrmica genera baixes pressions que provoquen la
condensació de l’aire i poden derivar en pluges torrencials.
Aquestes depressions mediterrànies atrauen l’aire càlid dels
anticiclons subtropicals, mentre que a molta més altitud poden
originar-se aiguats abundants i intensos amb l’entrada d’aire més
fred.
30. IPB-GEOGRAFIA
2.5 La forma i el relleu de la Península Ibèrica
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
A causa de la disposició perifèrica del relleu, les terres de l’interior
queden aïllades i allunyades de la influència del mar, comportant-
se com un petit continent que es refreda intensament a l’hivern i
s’escalfa molt a l’estiu (continentalitat). Les masses d’aire
descendent a l’escalfar-se accentuen la capacitat d’evaporació i
eleven la sequedat de les terres, cosa que comporta augment de
temperatures i escassesa de precipitacions estiuenques. A
l’hivern, les masses d’aire s’estanquen i es refreden intensament
en contacte amb les terres d’interior, dessecant-se al descendir,
cosa que explica les també escasses pluges hivernals.
31. IPB-GEOGRAFIA
2.5 La forma i el relleu de la Península Ibèrica
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
La topografía obliga a la masa
de aire a ascender,
condensando el vapor de agua
y dando lugar a lluvias
orográficas (efecto barrera). A
sotavento el aire ya seco
desciende rápidamente
aumentando la presión
atmosférica y la temperatura.
Efecto Föhn
32. IPB-GEOGRAFIA
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA.
https://www.youtube.com/watch?v=OIInKXWMVFg
https://www.youtube.com/watch?v=MFWQ53x8bDE
33. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES
BALEARS
A Espanya bàsicament trobem quatre tipus de clima:
A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i el Mediterrani
Interior de tendència continental. A més també trobem el
subtropical propi de les Canàries.
Cal afegir que cada tipus de clima presenta diversos subtipus,
atenent a diversos criteris.
Per últim, de vegades s'individualitza el clima de muntanya,
encara que és preferible considerar-lo com una varietat dels
anteriors.
34. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES
BALEARS
Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament
considerarem la temperatura i les precipitacions.
La temperatura presenta els valors més alts durant l’estiu, amb
temperatures màximes en la meitat meridional de la península
perquè l’efecte de la latitud les suavitza al nord. Les
temperatures més baixes es donen a l’hivern, amb valors mínims
en zones d’alta muntanya -per l’altitud- i més suaus a les costes
per l’efecte moderador de la mar.
Les precipitacions, les estadístiques anuals mostren que les
zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica,
mentre que les zones més àrides se situen al sud-est.
36. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic
Es dona a la costa atlàntica (influència de l’oceà), el qual li
confereix una humitat mot alta durant tot l’any. És l’únic territori
que no pateix l’aridesa/estiatge dels estius. És un clima
caracteritzat per la presència de les depressions atlàntiques amb
precipitacions abundants durant tot l’any (1000-2500 mm). La
nuvolositat i la humitat ambiental és alta, les temperatures suaus,
amb mitjanes entre 11ºC i 15ºC (escassa oscil·lació tèrmica).
Aquest clima dona lloc a una gran quantitat de rius cabalosos i
regulars, on prospera el bosc temperat caducifoli (substituït per
pins de creixement ràpid i d’eucaliptus) que, al degradar-se, pot
donar lloc a una vegetació densa anomenada landa, formada per
matollar de bruc, gatosa i retrama. També hi ha prats naturals als
vessants i fondalades de les valls.
37. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic
També presenta varietats:
De muntanya oceànica: bona part dels Massís Gallec, Mtes.
de Lleó, S. Cantàbrica, Muntanyes Basques i Pirineus
navarresos, aragonesos i catalans (Vall d’Aran, En Valira i Núria)
on l’altitud causa el descens de les temperatures i augmenta
les precipitacions que són superiors als 1500 mm anuals.
De transició: les terres baixes d’Ourense i les situades al nord
de Castella i Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra i zones d’Aragó i
Catalunya pròximes als Pirineus, on presenta un clima a mig camí
entre el clima oceànic i el d’interior de la Meseta i la depressió de
l’Ebre, amb una clara influència atlàntica malgrat un volum
menor de precipitacions i uns estius secs seguits d’hiverns
freds.
38. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES
BALEARS
3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic
39. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic
40. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.1 Climes de predomini oceànic o atlàntic
41. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.2. Climes mediterranis
Les terres mediterrànies presenten una gran diversitat climàtica a
causa de la seva extensió en latitud, les diferents altituds i la seva
proximitat o llunyania al mar. Per tant, el clima mediterrani s’estén
per la part meridional de la façana atlàntica peninsular (Huelva) i
per tot el litoral mediterrani, les Illes Balears, Ceuta, Melilla, així
com per moltes zones interiors de la Península, malgrat rebre una
innegable influència continental.
42. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.2. Climes mediterranis
Les característiques del clima mediterrani típic són els estius
calorosos i secs (sense pluges, malgrat la humitat de l’aire que
augmenta la sensació de xafogor), els hiverns suaus amb pluges
poc abundants però que, de vegades, poden ser torrencials,
sobre tot a la tardor quan sovintegen els fenòmens de gota freda.
El clima mediterrani típic s’estén des de la serra del Montnegre a
Catalunya fins la comarca de la Marina (Alacant), a més d’una
estreta zona costanera al sud d’Andalusia i les Illes Balears. Les
precipitacions van dels 400 mm als 700 mm, amb valors més alts
cap al nord i zones de muntanya.
43. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.2. Climes mediterranis
Els vents més destacats són l’humit de Llevant, el fred del Cerç
que baixa per la vall de l’Ebre i el de Ponent que eleva les
temperatures de sotavent i afavoreix els incendis forestals. Els
rius mediterranis, a excepció de l’Ebre, presenten un estiatge
intens i prolongat, en canvi les pluges de la tardor provoquen
inundacions catastròfiques. El bosc d’alzines i carrasques es
degrada i va sent substituït per pinedes i, a mesura que el bosc
disminueix, apareixen la màquia, la garriga, l’estepa i, fins i tot, les
plantes aromàtiques.
44. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.2. Climes mediterranis
Les tipologies del clima mediterrani típic o litoral són
conseqüència de les varietats en relleu, latitud i proximitat a la
zona oest atlàntica:
Mediterrani d’influència atlàntica: comprèn la costa entre
Tarifa i el Guadiana, part de la depressió del Guadalquivir i
Extremadura amb precipitacions relativament abundants durant
l’època freda i estius calorosos i secs per la influència de
l’anticicló de les Açores.
45. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.2. Climes mediterranis
De muntanya mediterrània: comprèn els relleus muntanyosos
del litoral català, la serra de Tramuntana a Mallorca, les
estribacions valencianes del Sistema Ibèric, de la Bètica a Múrcia
i Alacant, el sistema subbètic i Sierra Nevada, amb estius suaus i
uns hiverns frescos.
• Àrid litoral: predomina entre el sud d’Alacant, Múrcia i
Almeria amb un índex d’aridesa molt alt i un dèficit hídric notable
degut a climes esteparis i desèrtics en lloc on les pluges no
arriben als 150 mm a l’any. Els hiverns són suaus i els estius molt
calorosos.
50. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
Es donen a la totalitat de Castella–La Manxa i la Comunitat de
Madrid, amb tendència continental per la forta oscil·lació tèrmica
entre hiverns freds i estius molt calorosos, a banda de
l’escassetat de precipitacions a l’estiu per la influència
mediterrània.
51. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
El clima típic d’interior o mediterrani continentalitzat presenta
hiverns molt freds amb els mínims d’Espanya (-24ºC en zones
d’Albacete) i dies de boira hivernal molt continuats que contrasten
amb l’estiu calorós i sec, amb mitjanes que superen els 22,5ºC i
màxims absoluts al voltant dels 45ºC per les masses d’aire
tropical saharià. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550
mm) i, per tant, els rius irregulars amb estiatges a l’estiu i
crescudes per pluges i el desgel de primavera. La vegetació
mediterrània d’alzinars i pinedes s’enfila pels vessants de les
muntanyes, deixant per a les planes els densos arbustos de les
zones humides o les estepes espinoses als sectors més àrids.
52. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
Hi ha varietats segons la localització:
De la meseta nord: amb hiverns llargs i freds i estius
moderats, curts i secs a la conca sedimentària del Duero, a la
Meseta Nord, envoltada de relleus molt alts. Hi ha més de 100
dies d’hiverns amb temperatures inferiors als 3ºC, mentre els
estius són molt àrids, malgrat haver-hi pocs dies calorosos perquè
les precipitacions són escasses (325 a 600 mm).
53. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
De muntanya interior: es dóna al Sistema Ibèric, el Sistema
Central i les Muntanyes de Toledo, amb major continentalitat
d’estius secs i hiverns freds. Les depressions atlàntiques
provoquen precipitacions importants, a més de les pluges
tardorals d’origen mediterrani (en total repleguen entre els 400 i
els 1000 mm segons l’altitud i l’orientació del relleu). Les gelades
van de l’octubre al maig.
54. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
De la vall de l’Ebre: a més de la depressió de l’Ebre fins
l’interior de Tarragona, aquesta zona ocupa les comarques
meridionals de Lleida, gran part d’Aragó, sud de Navarra i La
Rioja, amb un clima semblant al de la Meseta Nord, registrant les
precipitacions mínimes al desert dels Monegros (entre Casp i
Saragossa). La característica principal és la presència del cerç,
un vent del nord-oest sec que origina un fred intens a l’hivern i
refresca les altes temperatures d’estiu
55. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
56. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
57. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
58. IPB-GEOGRAFIA
3. ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I LES BALEARS
3.3. Climes continentals d’influència mediterrània
59. IPB-GEOGRAFIA
4. EL CLIMA DE LES CANÀRIES
La situació de les Canàries a l’Atlàntic, a prop d’Àfrica i molt a prop
de l’anticicló de les Açores i del Tròpic de Càncer li confereix
un clima subtropical, amb unes temperatures càlides tot l’any
(mitjana de 17ºC), precipitacions escasses però més abundants a
l’hivern i a les illes més elevades i més endinsades al mar. Els vents
alisis són de component nord-est, la seva freqüent posició sobre les
Açores permet l'arribada d'aquests vents humits no molt càlids sobre
les Canàries, provoca la condensació de la massa que crea un mar
de núvols, protagonista de gran part de les seves precipitacions. Per
damunt del mar de núvols, l’alisi és sec i la insolació intensa,
produint-se una inversió tèrmica. Pel corrent marí fred que circula
entre les illes i el continent, les aigües superficials es refreden i
augmenten l’estabilitat de l’aire a l’estiu. Pel clima subtropical i els
sòls volcànics existeix una vegetació autòctona i única amb arbres
com el drago i plantes com la laurisilva.
60. IPB-GEOGRAFIA
4. EL CLIMA DE LES CANÀRIES
Però també hi podem distingir varietats:
De costa: a menys de 600 m d’altitud presenta un clima
subdesèrtic i estepari (menys de 350 mm) més accentuat a
Lanzarote i Fuerteventura (les pluges no arriben als 150 mm).
De muntanyes mitjanes: entre els 600 i els 1500 m arriben a
uns valors de pluja entre 500 i 1000 mm anuals, amb
temperatures fresques (13 – 16ºC) per la poca insolació.
De cims: dels 1500 als 3700 m del Teide, les temperatures
amainen amb l’altitud i la vegetació va esgronant-se perquè són
freqüents les gelades i les precipitacions s’acosten als 500 mm,
però, això sí, amb una forta insolació durant tot l’any.
65. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall
d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya.
Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra una notable diversitat
climàtica, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o
el relleu.
66. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Les temperatures
El mapa d'isotermes (línies que uneixen punts que registren les
mateixes temperatures en un moment determinat) del mes de
gener mostra temperatures suaus a la costa (el mar fa de
regulador tèrmic).
A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els
8ºC, mentre que als Pirineus baixen dels 4ºC.
A les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de
l'altitud (aproximadament cada mil metres que pugem la
temperatura baixa 0,6ºC).
5.1. ELS FACTORS
67. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Les temperatures
A l'hivern les diferències de temperatures són considerables
entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat.
Ara bé, a l'agost pràcticament es registren les mateixes mitjanes.
Això no vol dir però que indiquin el mateix clima. Per exemple, a
Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit.
L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa.
5.1. ELS FACTORS
70. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Les precipitacions
El mapa d'isohietes (precipitacions) mostra que a Catalunya plou
més a les muntanyes, sobretot als vessants orientals (influència
atlàntica).
Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus
orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon,
Montseny).
La banda de ponent de la depressió central, voltada de
muntanyes, rep poques pluges (Lleida).
5.1. ELS FACTORS
71. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Les precipitacions
No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la
seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més
sec (tot i ploure menys al gener). Per contra a la resta del territori,
i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són
més secs.
Al litoral l'estació més plujosa és la tardor, mentre que a les terres
de l'interior ho és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que
plou menys.
5.1. ELS FACTORS
72. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Clima mediterrani d’alta muntanya
Localització geogràfica: variant influenciada per l’altitud,
localitzat en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el
Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al
Montseny.
Característiques:
• Precipitació considerable
• Pluges intenses (sovint tempestes).
• Estiu plujós
• Hivern mínim pluviomètric
• Temperatures suaus a l’hivern i càlides a l’estiu.
5.2. TIPUS DE CLIMES
73. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Clima mediterrani de muntanya mitja i baixa
Localització geogràfica: Prepirineu meridional, sud de les
comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona,
altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la
serralada Prelitoral superiors als 700 m.
Característiques:
• Precipitació mitjana anual d’uns 700 mm.
• Mínim de precipitació a l’estiu.
• Temperatura mitjana anual d’uns 12 ºC
• Primavera i tardor precipitacions intenses
• Algunes valls, fenomen de la inversió tèrmica.
5.2. TIPUS DE CLIMES
74. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Clima mediterrani litoral
Localització geogràfica: àrea costanera, serralada Litoral i
depressió Prelitoral.
Característiques:
• Precipitacions inferiors als 700 mm. Anuals.
• Mesos de juliol i agost més secs.
• La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions
(poden ser fortes tempestes).
• Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16
ºC.
5.2. TIPUS DE CLIMES
75. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Clima mediterrani de tendència continental
Localització geogràfica: sector de ponent de la Depressió
Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el
Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera.
Característiques:
• Precipitacions irregulars.
• Molts mesos de sequera.
• Temperatura mitjana de 14 ºC.
• Oscil·lació tèrmica més alta.
• Estius molt calorosos i hiverns freds.
5.2. TIPUS DE CLIMES
76. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Domini oceànic
Localització geogràfica: Vall d’Aran (rep les influències de
l’Atlàntic).
Característiques:
• Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals.
• Repartiment durant tot l’any.
• Temperatures baixes a l’hivern.
• Freqüents boires.
• Humitat persistent.
5.2. TIPUS DE CLIMES
77. IPB-GEOGRAFIA
5. EL CLIMA DE CATALUNYA
Domini de muntanya
Localització geogràfica: característics dels cims i les valls més
altes del Pirineus. Dos subtipus: alpí (per sobre 2300 m) i subalpí
(per sobre 1500 m).
Característiques:
• Precipitacions elevades (més de 1400 mm anuals en l’alpí i més
de 1350 mm anuals en el subalpí).
• Temperatures fresques (sota dels 4ºC alpí i sota dels 6º subalpí).
• Valors extrems -20 ºC.
5.2. TIPUS DE CLIMES