Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020

101 views

Published on

Món dividit en blocs

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020

  1. 1. UNITAT 13: UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS. IPM / HMC Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. Després de la segona guerra mundial el món quedà dividit en dos blocs antagònics, sota el lideratge de l’URSS i els EUA.
  3. 3. La situació creada per la Guerra Freda es mantindrà fins a inicis dels anys 90 del segle XX. La desaparició de l’URSS originà el sorgiment d’una nova etapa històrica. Món Actual. Els EUA són la gran potència mundial, tot i les dificultats per mantenir el seu lideratge.
  4. 4. El segle XX serà el segle nord-americà. Bloc capitalista: L’hegemonia dels EUA. Quan acaba la Segona Guerra Mundial: EUROPA: Caos / Fam / Desplaçaments de població (crisis social). EUA: Abandonament aïllacionisme. Bonança econòmica: 1948, 6,3% població món, 50% riquesa mundial. Es presenta com a líders del món lliure (que Xina i l’URSS volien liquidar).
  5. 5. EUA impulsa en la seva població la por a l’URSS. En realitat només volen ficar por per tal de continuar amb el sistema. EUA creen el Mite de la Guerra Freda: Defensaven que l’URSS volia realitzar un atac nuclear, l’efecte dòmino i la teoria del monolitisme (darrere qualsevol moviment d’esquerres sempre hi era l’URSS). Tot i que coneixen la debilitat soviètica. Així es destinen recursos al complex militar-industrial, i no al desenvolupament de l’Estat del Benestar. Excusa per atacar el moviment obrer i fomentar el control social. Igualment, manté la col·laboració amb els aliats. Estats Units d’Àmèrica
  6. 6. Entre el 1945 i el 1973 el mon capitalista viu una època de prosperitat i estabilitat política. Per tal de donar estabilitat al sistema capitalista, s’arribaren a una sèrie d’acords. Acords de Bretton Woods, 1944: Creació del Fons Monetari Internacional. Creació del Banc Mundial.
  7. 7. Els EUA són la referència econòmica. Recursos naturals en gran quantitat. Sistema científic i tecnològic en constant innovació. Empreses modernes i de gran poder econòmic: Multinacionals. Gran capacitat financera: Banca gran i dinàmica. Dòlar, moneda mundial de referència. Model a imitar Dècades 1950 i 1960: Màxima prosperitat als EUA. Molta població activa, facilitats d’ascens social, de crèdits (consumisme), llibertat d’empresa...
  8. 8. No obstant, continuaren les desigualtats socials, amb més 20% de pobres, molts d’ells negres. Barris marginals, delinqüència, facilitat d’accedir a les armes, violència... Dècada dels 60 es produí una gran contestació social, exemplificada en la lluita per la igualtat de drets dels negres.
  9. 9. Els EUA tenen un greu problema racial (Revoltes, Panteres Negres). 1965, assassinat de Malcom X. Martin Luther King (1929-1968) era partidari de la no violència i la integració social de la minoria negra. Malcom X (1925-1965), i grups com els Panteres Negres, radicalitzaren el moviment. 1968, assassinat de ML King. Rosa Parks
  10. 10. 1968-74: Descontentament general. Contra Vietnam i el Racisme. Sobretot moviment de joves “utòpics”, que creien que es podia construir un món millor. París, Maig del 68. Moviment hippy: No a la violència, no consumisme, llibertat sexual i vida comunitària. Moviments feministes, “Women's Liberation”: Rebutgen el sexisme de la societat i reclamen igualtat de drets i oportunitats.
  11. 11. El sistema polític nord-americà es convertí en model de democràcia capitalista. La seva base és la Constitució de 1868, modificada per moltes esmenes (fi esclavitud, dret vot dona...). Garanteix les llibertats. Crea una estructura federal (cada Estat té govern, lleis i institucions pròpies). També hi ha institucions comunes. Sistema presidencialista. Divisió de poders.
  12. 12. Divisió de poders: El legislatiu està format per dues cambres, el Senat i la Cambra de Representants, amb seu al Capitoli, a Washington D.C. L’executiu rau en el president, que resideix a la Casa Blanca, també a la capital. El judicial en la Cort Suprema i els Tribunals. El sistema polític nordamericà és bipartidista: El Partit Republicà representa els interessos més conservadors. El Partit Demòcrata acostuma a tenir el suport de sindicats i minories.
  13. 13. Entre el 1945 i el 1960, la política nordamericana va estar marcada per l’anticomunisme radical (“cacera de bruixes”) i els postulats més conservadors. La legislació social quedà oblidada. Aquesta situació es suavitzà en el segon mandat de Eisenhower (1953- 1961), apartant del govern els més conservadors. Joseph McCarthy
  14. 14. Entre el 1961 i el 1963, amb JFK, es produí un gran canvi: La Nova Frontera. Lluita contra la pobresa i la segregació racial (lleis sobre drets civils...). Foment del progrés científic i tecnològic (arribada a la Lluna, 1969). Foment de la pau (coexistència pacífica).
  15. 15. Lyndon B Johnson (1963-69) continuà part de la política del seu antecessor. Johnson: Millor president que JFK. -Millorar l’educació. -Sistema públic sanitari (Medicare, Medicaid). -Igualtat racial: - Civil Rights Act, 1964 (acabar amb la segregació) - Dret de vot, 1965 - Acabar restriccions immigració Malauradament, l’optimisme durà poc.
  16. 16. El 1969 arribà a la presidència Nixon (republicà). Nixon fou substituït arran del cas Watergate, el 1974. Nixon va sortir del patró or: Ja no calia equilibri entre els dòlars emesos i les reserves d’or. A la llarga això provocà un brutal endeutament. Nixon visità Moscou (acord SALT I) i Xina (Consell de Seguretat de l’ONU). Nixon i Kissinger recolzaren tota una sèrie de règims despòtics.
  17. 17. Després del govern del demòcrata J. Carter, els republicans recuperaren el poder amb Ronald Reagan (1980-1988) i George H.W. Bush (1988- 1992). Aquests van reduir l’ajut social, afavoriren les grans empreses i augmentaren la despesa militar. Rebrot GF, tot i que clarament l’URSS es troba en decadència: Els americans són víctimes de la seva pròpia paranoia. Va ser molt dolenta per a l’economia dels EUA.
  18. 18. Reaganisme (1980-1988). Política interior ultraconservadora. Desregulació econòmica (a la pràctica l’economia passa de ser controlada pel govern a ser controlada per les grans empreses). Inici de la deslocalització i de la “Gran divergència”. Atac als sindicats. Gran augment de la despesa militar (mentre cau en picat la despesa social). Tot plegat, a la llarga, ocasionà: Més desigualtats socials. Més dèficit públic. Més endeutament.
  19. 19. Política internacional molt agressiva. L’augment del rearmament és molt superior a l’URSS (de fet, ja es podria negociar el desarmament). La cursa d’armaments significà l’enfonsament econòmic de l’URSS (que ja no anava massa bé). L’URSS patrocinava una conspiració universal contra els EUA. Star Wars. Precipità la caiguda del bloc comunista i la fi de la Guerra Freda.
  20. 20. Tot i la devastació de la guerra, es donà una ràpida recuperació econòmica. Programa de Reconstrucció Europea (Pla Marshall) Capacitat d’assimilació de noves tecnologies i mètodes empresarials. Plans d’integració econòmica: OECE i Mercat Comú Europeu (CEE). “Baby boom”: Gran augment de la natalitat (20%o) A partir de 1950, llarg període de prosperitat a Europa occidental. Europa occidental. C A U S E S
  21. 21. El desenvolupament econòmic en tots els sectors comportà importants canvis socials: Èxode rural. Augment del nivell de vida i dels serveis. Plena incorporació de la dona al món laboral. Laïcisme. Aparició de sistemes de protecció social: Estat del benestar. Es configura l’actual societat europea.
  22. 22. Políticament, després de la guerra la majoria de països d’Europa occidental seran democràcies. Partits socialistes o laboristes. Partits comunistes Tres grans tendències polítiques dominen el panorama europeu: Partits conservadors i demòcrata-cristians. Valors cristians. Anomenats Partits Populars o Conservadors Programa reformista i social. Abandó marxisme. Artífex de l’Estat del benestar. Certa importància amb la Guerra Freda. Amb la caiguda del mur s’integren en coalicions més àmplies.
  23. 23. - Portugal, de Salazar (1928-1974) - Grècia, dels coronels (1967-1974) - Espanya, de Franco (1939-1975) L’excepció són 3 dictadures: 1945: Governs europeus formats per l’alternança de conservadors i socialdemòcrates. En l’Europa democràtica: Dècada de 1950. Charles De Gaulle, president francès. Konrad Adenauer, canceller alemany. La majoria de governs són clarament anticomunistes, amb predomini dels conservadors (època de la guerra freda).
  24. 24. Olof Palme, primer ministre suec des de 1969 fins el seu assassinat el 1986 Dècada de 1970. Cert gir a l’esquerra, època de distensió, consolidació democràtica i creixement econòmic. Transformacions socials importants (Gran Bretanya, Alemanya...) Governs socialdemòcrates en llargs governs als països nòrdics.
  25. 25. Tot i els canvis i el progrés, a Europa també sorgiren molts moviments de protesta social. Majoritàriament eren joves, no se sentien representats pels partits i volien canviar el sistema. Maig del 68, París (França).
  26. 26. En aquells moments la gran potència asiàtica. Malgrat la desfeta de la guerra, entre 1955 i 1973, Japó es convertí en la segona potència econòmica mundial. Va rebre l’ajut dels EUA, que volien un aliat a l’Àsia. Miracle japonès. Profundíssima transformació del Japó. Japó.
  27. 27. Destacarà el paper de l’Estat, fomentant la indústria pesant, l’estalvi privat i la inversió. L’economia s’especialitzarà en productes de consum d’alta tecnologia (electrònica, informàtica i robòtica). Molt competitius als mercats mundials per la seva alta qualitat i la baixa cotització del ien. Les condicions laborals eren molt estrictes: respecte a la jerarquia, alta productivitat i salaris baixos. S’adoptaren pautes pròpies de la societat de consum (compra cotxes, electrodomèstics...).
  28. 28. Es produí un gran augment població urbana, presentant una de les densitats urbanes més altes de la Terra. Es produí un gran augment població urbana, presentan una de les densitats urbanes més altes de la Terra. Políticament, després de l’ocupació americana s’aprovà una Constitució (1947) liberal parlamentària, amb un emperador com a monarca constitucional. El govern ha estat monopolitzat pel Partit Liberal Demòcrata, molt conservador, que té el recolzament de grans empresaris.
  29. 29. El període 1945-1973 és conegut com a: És una època de gran creixement basat en: - Desenvolupament de tot tipus d’indústries - Augment de la productivitat per noves tecnologies - Alt consum de fonts d’energia. Les taxes de creixement anual de la producció es situen per sobre del 5%, i a Japó del 10%. La producció mundial en tots els sectors augmentà, les exportacions mundials es multiplicaren per set. El creixement econòmic capitalista s’extèn arreu: Brasil i Argentina; Espanya; Corea del Sud, Taixan, Hong Kong, Singapur i Malàisia; i la Unió Sud-àfricana. “Trenta anys gloriosos del capitalisme”.
  30. 30. - Compra matèries primeres a països més pobres, sotmesos al sistema capitalista. - Creixement concentrat als països rics, resta cada cop més pobres. - Gran impacte ecològic. Aquest desenvolupament brutal també comportà elements negatius: A principis de la dècada dels 70 s’aturà el creixement bruscament. Pugen els preus de les primeres matèries (petroli), per la gran demanda. Inflació.Subconsum.Atur.Crisi econòmica (crisi del petroli, 1973).
  31. 31. Els EUA experimenten una clara desacceleració econòmica. - Augment despeses militars (guerra Vietnam). - Dèficit pressupostari. - Baixen les exportacions i augmenten el preu de les importacions. - Disminució de reserves d’or. Davant aquesta situació, Nixon suprimirà la convertibilitat del dòlar en or el 1973 i decretà la seva fluctuació. Alteració dels intercanvis internacionals, crisi de confiança financera internacional.
  32. 32. La crisi del petroli es produí en el context de la quarta guerra araboisraeliana. Com a arma política, els països àrabs de l’OPEP quadriplicaren el preu del barril de cru. L’augment del preu del petroli va fer augmentar la inflació, la demanda va caure i l’atur es disparà. Recessió econòmica. Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran diferencia va ser la intervenció dels governs en l’economia.
  33. 33. Recessió econòmica global. - Els Països dependents del petroli augmenten el dèficit comercial. - El comerç internacional cau. - Les Economies desenvolupades disminueixen les importancions. - Els Països en desenvolupament disminueixen les exportacions. Es tripliquen l’atur i la inflació. Creixen el descontentament i la conflictivitat social.
  34. 34. Anys 80, EUA i GB, impuls conservador que acaba amb el progressisme i aporta una brutal reducció d’impostos (sempre beneficia els més rics). - Inici de la fi de l’Estat del Benestar. - Reduir al mínim el control de l’Estat sobre l’economia. - Liberalisme econòmic total. Margaret Thatcher
  35. 35. A començament de la dècada del 1980 es viuran grans canvis en el sistema capitalista. - Revolució tecnològica, sistemes informàtics. - Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de les empreses. - Augment de la liberalització del comerç, mercat sense regulacions. - Millores en el transport i les comunicacions. El món avança definitivament cap a la globalització.
  36. 36. Amb Stalin va començar l’expansió del comunisme un cop l’URSS sortí victoriosa de la II Guerra Mundial. Potència econòmica i militar. Lider del bloc comunista. Bloc comunista: L’hegemonia de l’URSS. Políticament: Un sol partit (PCUS). Única ideologia oficial: Socialisme leninista. Estreta unió entre partit i Estat. Econòmicament: Planificació centralitzada i dirigida per l’Estat. Inexistència de lliure mercat, però sí moneda. Propietat estatal o col·lectiva dels béns. Igualtat teòrica de tots els ciutadans.
  37. 37. Malgrat la teòrica igualtat de tots els soviètics: Es crea una nova classe privilegiada, els dirigents del partit, la nomenklatura. Nikita Khruixov (1953-1964), successor de Stalin, posà en dubte i criticà l’obra d’aquest. Inicià la desestalinització (lluita contra el culte a la personalitat...). 1956 presentà un informe secret davant el XX Congrés del PCUS denunciant els crims de Stalin.
  38. 38. El 1964 Leonid Breixnev substituí a Khruixov, fins la seva mort, el 1982. Jurij Andropov (1982-84) i Konstantin Txernenko (1985) tingueren dues presidències molt breus. El 1985 Mikhail Gorbatxov és nomenat nou líder soviètic, presidint el país fins a la seva dissolució el 1991.
  39. 39. L’URSS patí greus pèrdues amb la II Guerra Mundial. Va haver d’afrontar un gran esforç per sortir de la crisi, sense rebre a més cap ajut exterior. El 80% de les inversions anaren a la indústria pesant i el transport. Important desenvolupament agrícola als anys 50 i 60 (blat, llet i carn). Els anys 70 són el punt màxim del desenvolupament de l’economia planificada, centrada en la indústria pesant. Escassa producció de béns de consum. L’agricultura sempre però va ser el punt dèbil del sistema.
  40. 40. Gran desenvolupament de la tecnologia espacial: Es produí un important progrés social: Augment del consum i dels serveis (educació, sanitat, habitatge, transports). Augmenta l’esperança de vida (igual que a occident). - 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) - 1961, primera nau tripulada. Fomenta el desenvolupament tecnològic i militar. Aporta prestigi. Valentina Tereshkova Yuri Gagarin
  41. 41. Als anys 70 hi havia la idea estesa que l’URSS havia entrat en la fase del socialisme desenvolupat (societat sense classes, ni apropiació privada de la riquesa, i igualitària). Alt grau de benestar. De seguida s’arribaria a la fase comunista (sense Estat...). Aquesta era la imatge que oferia la propaganda oficial. La realitat era molt diferent.
  42. 42. Els serveis no assoliren el grau de qualitat adient. La productivitat, en no ser incentivada, era baixa. L’oferta i la qualitat dels béns de consum també. ... La realitat soviètica no era el paradís dels treballadors de la propaganda oficial. Les necessitats bàsiques estaven ben cobertes, però el nivell de vida era molt inferior al d’occident.
  43. 43. Tenia greus problemes econòmics: - Grans despeses militars. - Nombroses ajudes a països del Tercer Món que es volia evitar caiguessin sota la influència americana. L’URSS s’empobreix. L’URSS econòmicament era inviable (finançava Europa de l’Est, ajudava Cuba...).
  44. 44. La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa oriental del nazisme per part de l’URSS provocaren la creació de democràcies populars en aquests. El govern passà als partits comunistes. Finalment es convertiren en països satèl·lits de l’URSS. Aquesta els mantenia sota control sense admetre cap oposició ni dissidència. I no sense oposició en molts casos.
  45. 45. No tots aquests països seguien de bon grat els dictats de l’URSS... La desestalinització afectà a les democràcies populars, algunes de les quals es revoltaren i intentaren democratitzar-se. Hongria, 1956 Txecoslovàquia, 1968 Van ser reprimides amb violència.
  46. 46. Les democràcies populars adoptaren el model econòmic soviètic amb particularitats. L’URSS facilità fons pel desenvolupament econòmic. Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident. L’URSS i l’Europa de l’Est van voler crear un bloc econòmic. Així sorgí el CAME (Consell d’Ajuda Mútua Econ.) i el COMECON (Mercat Comú de l’Est). Als 60 es produí la màxima expansió mundial del sistema socialista. Expansió en tots els continents, en diferents fases. Lligada a les lluites per la independència de molts països.
  47. 47. Àsia. Xina, Corea del Nord, Vietnam, Laos i Cambotja. Influència a Indonèsia i després a Afganistan. Àfrica. Angola, Moçambic, Etiòpia i Somàlia Influència a Algèria, Ghana, Senegal i Sudan. Amèrica. Cuba. Donà recolzament a grups guerrillers comunistes de Bolívia, Perú, Colòmbia...
  48. 48. Durant els anys 70 la situació del bloc soviètic canvià radicalment. Crítiques a l’immobilisme polític i la manca de llibertats, sobretot per part dels joves. Descontentament generalitzat als països comunistes Crisi econòmica, deguda a les grans despeses en l’aparell militar i la indústria d’armament. L’oferta de productes de consum, la innovació i el nivell de vida es mantenien estancats.
  49. 49. La recessió econòmica mundial de 1973 agreuja la situació: Crisi conjuntural que agreuja problemes estructurals. -Caiguda comerç mundial redueix les exportacions -Cauen les importacions de productes bàsics (cereals) -Dificultats per tornar préstecs a l’exterior (revalorització dòlar) - Desavantatge davant el progrés científic i tecnològic d’occident (anys 80) El sistema comunista s’està bloquejant. 1986, Aràbia Saudí puja la producció de petroli. Així el barril passa de 32 a 12 dòlars el barril. Provocarà la ruïna de l’URSS, Iran i Iraq.
  50. 50. Perestroika (reestructuració econòmica). Glasnost (transparència informativa). Reformes internes. Cal millorar el nivell de vida i evitar el descontentament social. Reformes internacionals. Cal reduir la despesa militar. Perestroika. Calen reformes si es vol preservar el sistema. 1985, Gorbatxov nou líder soviètic. S’inicien les reformes.
  51. 51. Calia resoldre tres problemes bàsics: - Els desajustos econòmics. - La manca de participació política. - Les relacions entre les repúbliques. A nivell intern: A nivell econòmic: Per augmentar la producció (hi havia estancament en tots els sectors) es donaren incentius personals i es facilitaren certes formes de mercat lliure. A nivell polític: Es fomentà la participació de població fora del partit (hi havia el monopoli del PCUS). Es permeté difondre notícies prohibides fins aleshores. Es lluità contra la corrupció.
  52. 52. A nivell territorial. Cal cercar la cohesió de les repúbliques, nacionalitats molts diverses. S’intentà reestructurar les relacions entre elles, elaborant- se un nou Tractat de la Unió. Els donava més participació i establia una relació més equilibrada entre elles.
  53. 53. Replantejament de la situació. Es cerca l’entesa amb occident: Converses sobre reducció d’armament. Liquidar el control sobre els països satèl·lit, d’Europa de l’Est. Posar fi a la presència de l’exèrcit soviètic. Dissolució del Pacte de Varsòvia. A nivell internacional: Cal cercar la distensió per tal de: - Reduir la despesa militar - Reduir les aportacions als aliats
  54. 54. La garantia de Gorbatxov de no intervenció, inicià canvis als estats de l'Europa de l'Est. Final del domini dels partits comunistes. Inici d'un procés reformista. Governs parlamentaris i democràtics. Sistema econòmic de propietat privada i de mercat.
  55. 55. Polònia. Lloc on s'iniciaren els canvis. Solidarnośc (sindicat Solidaritat) i el seu líder, Lech Walesa, forçaren al govern comunista a fer canvis: El 1989 convocades eleccions lliures: Amnistia política. Existència d’empreses privades. Legalització del sindicat. Solidaritat obtingué el 80% dels vots. El nou govern iniciaren contactes amb països capitalistes.
  56. 56. RDA. Governada pel comunista Erich Honecker, el qual es resistia a les reformes. La situació es torna insostenible: Una part del Partit Comunista s’enfrontà a Honecker. - Manifestacions d’oposició constants. - Milers de ciudans es refugiaven en ambaixades estrangeres per fugir del país Es va prendre la decisió d’obrir el mur, el 9 de novembre de 1989. Finalment:
  57. 57. Els ciutadans varen poder passar d’un costat a l’altre. El 1990 es van fer unes eleccions lliures, on guanyaren els conservadors del canceller Helmut Kohl, que volia la reunificació de les dues Alemanyes. Aquesta es feu efectiva el 3 d’octubre de 1990, deixant d’existir la RDA.
  58. 58. Es legalitzaren els partits polítics independents i els drets d’expressió i manifestació (gener 1989). Hongria. Era el país més occidentalitzat del bloc comunista. El 1990 es celebraren les primeres eleccions lliures des del 1947. Txecoslovàquia. 1989, protestes massives i pacífiques per canviar el sistema. Miklós Németh, president, va afavorir els canvis. Els líders comunistes pactaren un procés de reformes amb l’oposició. Revolució de Vellut.
  59. 59. Txecs i eslovacs pactaren, el 1992, pacíficament, la seva separació. 1 de gener de 1993, sorgiren dos nous països: Txèquia. Eslovàquia. Separació de Vellut. Václav Havel, lider opositor, va ser nomenat primer ministre. Es convocaren eleccions lliures i es reestructurà el sistema polític.
  60. 60. Romania. El dictador Nicolaie Ceausescu es negava a qualsevol mena de reforma. Reprimí durament les manifestacions populars. Finalment, la insurrecció popular acabà amb la seva dictadura. El dictador, juntament amb la seva dona Elena va ser jutjat i executat.
  61. 61. Bulgària. El 1989, els dirigents comunistes més immobilistes, dirigits per Todor Zhivkov foren destituïts. El 1991, unes eleccions lliures donaren lloc a un nou govern democràtic. Petar Mladenov pactà amb l’oposició: Així, podem dir que, un cop superada la tutela soviètica, els països del teló d’acer iniciaren el trànsit vers la democràcia i el capitalisme (1989-1992). Com a norma, la pressió popular obligà a un canvi pacífic: Polònia, RDA, Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària. Excepcionalment, es produí una transformació violenta: Romania.
  62. 62. Dos casos especials són els d’Albània i Iugoslàvia, règims socialistes independents de l'URSS. Albània. Durant gairebé 40 anys sota el govern d’Enver Hoxha va establir i va trencar les relacions amb diversos països socialistes. A la seva mort, el 1985, pujà al poder Ramiz Alia, qui pactà la convocatòria d’eleccions lliures el 1992. Iugoslàvia. Des de després de la segona guerra mundial, i fins el 1980, el país va ser governat per Tito. Malgrat la diversitat nacional, la seva dictadura aconseguí mantenir la unitat.
  63. 63. El 1980 morí Tito, iniciant-se el camí cap a la fi del país. El final del comunisme coincidí amb marcades tensions nacionalistes Guerres de Iugoslàvia. 1991, Guerra d’Eslovènia. 1991-95, Guerra de Croàcia. 1992-95, Guerra de Bòsnia-Herzegobina. 1996-99, Guerra de Kosovo. 2001, Guerra de Macedònia Així, Iugoslàvia donà pas a tota una sèrie de països: Eslovènia, Bòsnia-Herzegobina, Croàcia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.
  64. 64. Les polítiques de Gorbatxov no solucionen la situació. L'Europa de l'Est s'ensorrava. La Unió Soviètica patia una fortíssima crisi: El pas d'una economia centralitzada a una de mercat provocà la caiguda de la productivitat i del nivell de vida del poble. Les reformes fracassen: Les demandes nacionalistes es multipliquen. Repúbliques Bàltiques, Armènia, Azarbaidjan, Ucraïna... És difícil mantenir unides nacionalitats tan diverses sense una política centralista i autoritària com hi havia hagut fins aleshores.
  65. 65. L’URSS camina vers la seva desmembració. El 1990 es celebren les primeres eleccions lliures. Elegit president de la Federació Russa Boris Ieltsin. Proposava desmantellar ràpidament tot el sistema comunista.
  66. 66. - Els que volien conserva el sistema (vella guàrdia comunista). - El que volien fer reformes profundes. El 1991 M. Gorbatxov proposà un nou Tractat de la Unió que donés resposta a les demandes de sobirania de les diverses repúbliques. Massa tard. Enfrontament interior entre: Agost de 1991: Gorbatxov de vacances lluny de Moscou. Boris Ieltsin es convertí en l'heroi de la resistència al cop, el qual aconseguí aturar. Intent de cop d'estat dels sectors més antireformistes del vell PCUS.
  67. 67. La idea d'una reforma dins del socialisme va ser descartada. Boris Ieltsin inicià el procés per fer desaparèixer el comunisme a Rússia. Dissolgué el PCUS i confiscà els seus béns. Les repúbliques d'Ucraïna, Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània es declararen independents. El desembre de 1991 l'URSS va deixar d'existir. Mikhail Gorbatxov va dimitir.
  68. 68. La nova República de Rússia, la més rica, extensa i poblada, heretà el poder de l'antiga URSS. L’URSS es fragmentà en quinze repúbliques independents. La República de la Federació Russa, la més rica, extensa i poblada, heretà el poder de l'antiga URSS.

×