1. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
UNITAT 2
1. L’ESPAI RURAL:
L'espai rural és el que i dominen els usos agraris i pels assentaments petits, força
integrats en el paisatge que els envolta.
L'espai rural és condicionat per dos tipus de factors:
-Factors físics → que condicionen l'espai rural són el clima, el relleu i la fertilitat dels
sòls. → Clima (condicionat pel tipus de conreu, es un clima temperat i humit on si pot
cultivar blat), relleu (condicionat pels usos del sòl, es un territori muntanyós on i es
fàcil l’activitat ramadera) i fertilitat ( condicionat tan els usos agraris com els de
conreu).
-Factors humans→Són la densitat de població, el grau de desenvolupament econòmic i
els fets històrics i culturals) → La densitat de població (condiciona la intensitat del
aprofitament dels recursos).→ El grau de desenvolupament econòmic(condiciona les
tècniques d’aprofitament dels recursos). →Els fets històrics i culturals (condicionen
des del tipus d’explotació fins a la configuració del tipus del espai rural).
Aquests factors determinen que s'hi adoptin maneres molt variades d'aprofitar els
recursos.
2. L’ORGANITZACIÓ DEL ESPAI AGRÀRI:
Així podem classificar l’espai rural segons quins siguin:
Els tipus de parcel·les → Els camps oberts: no tenen cap separació entre si.
Els camps closos: separats per tanques (arbres).
Els bancals: sistema de feixes que s’adapten a la irregularitat del terreny.
Les hortes: parcel·les petites, regades, dedicades acultius diversos.
El sistema de cultiu→ El monocultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu d’una
única planta.
El policultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu de diverses plantes.
El cultiu de secà s’hi només si utilitza l’aigua de pluja.
El cultiu de regadiu: Si, a més, s’aprofita l’aigua de la pluja i els camps es reguen.

2. El cultiu de regadiu→ Cultius herbacis: com els cereals i les lleguminoses.
Els cultius arbustius: com la vinya o l’avellaner.
Els cultius arboris: Com l’olivera, l’ametller o els arbres fruiters.
Els cultius de l’horta: Com els enciams, les tomaqueres, els pebrots o les albergínies.
Els tipus de propietaris→ Propietari Individual: Quan l’explotació pertany a un
sol propietari.
Propietat col·lectiva: Quan l’explotació pertany a un grup o a tota la comunitat.
(compartida propietari o comunal poble)
Els règims d’explotació→ L’explotació es directa: quan qui explota la terra es el
propietari.
En el sistema d’arrendament: qui l’explota es un pagès que l’ha llogada al propietari
per una suma de diners.
En el sistema de parceria: qui l’explota es un pagès que, com a lloguer per la terra,
dóna una part de la collita al propietari.
L’extensió del propietari→ Latifundi: Si predominen les explotacions agràries
de grans dimensions.
Castella: Fill gran s’ho queda tot. / Catalunya: Hereu o pubilla 25%. / Galícia: 4
fills 4 parts del camp.
Minifundi: Si predominen les explotacions agràries de dimensions més reduïdes.
Els rendiments de l’explotació→ L’agricultura extensiva: que es basa en el
conreu de grans superfícies amb rendiments baixos.
L’agriculturaintensiva: que persegueix el màxim rendiments per unitat de superfície.
La distinció de la producció→ L’agricultura de subsistència: Cobreix necessitats
del camperol i de la petita comunitat que l’envolta.
L’agricultura comercial: està orientada en la venda de mercats locals, nacionals o
internacionals.
3. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA:
La nova agricultura:
Als països rics, la producció agrària és suficient per a satisfer la demanda i fins i tot hi
ha excedents. ( allò que sobra).Es basa en aquest factors:

3. -La forta capitalització: Invertir diners.
-Noves tecnologies agràries: Cultiu intensiu d’hivernacles.
-L’especialització dels conreus: Cada producte es conrea en un lloc que li resulta
favorable.
-Concentració parcel·lària: Eliminació dels camps tancats i la unió de petites parcel·les.
-Constitució de cooperatives: Petits propietaris que augmenten les inversions i els
costos de distribució dels productes agraris, (Fageda, Abacus, totes les marques de
llets com la Llet Nostre...)
L’agricultura comercial extensiva: Grans planures de monocultiu cerealista. (blat de
moru).
L’agricultura intensiva mixta: Típica d’Europa. Hi ha 2 tipus de paisatges agraris: Camps
closos (blat de moro patates, mongetes, col i arbres fruiters) i camps oberts (blat, ordi,
civada i farratges).
L’agricultura mediterrània moderna:Es basa en l’extensió dels regadius i el cultiu de
les noves terres. El reg controlat i de conreu obert, aprofiten al màxim l’aigua.
SEMIESTABULACIÓ:guardar el bestiar en un lloc en concret ( a l’estable ) una part el
temps a l’estable i l’altre part a camp obert.
L’agricultura col·lectivista: Unitats agrícoles poc mecanitzades i amb mà d’obra
abundant, els camperols vivien en espai comuns compartits i complien amb els
objectius del Estat.
4. ELS PAISATGES AGRARIS ALS PAÏSOS POBRES:
L’agricultura als països pobres: La producció no satisfà a la demanda, diversos fets:
argument de la població, factors físics, colonització, manera d’inversió i inestabilitat
política.
L’agricultura de subsistència: La productivitat de la terra es mol baixa. La producció
agrícola només pot cobrir les necessitats alimentàries de les famílies que hi treballen.
L’agricultura de plantacions: Es bàsica i molt poc desenvolupada. Hi ha agut
plantacions dedicades al monocultiu de productes per a l’explotació del 1r món.
5. Els recursos ramaders i forestals:
La ramaderia extensiva: Es d’escàs nivell tecnològic que aprofita els grans espais poc
aptes per a la agricultura, on els ramats pasturen lliurement.

4. La ramaderia intensiva: Evolució en la ramaderia tradicional associada a les
explotacions d’agricultura mixta. El bestiar viu en granges tecnificades i mengen pinso.
L’explotació del bosc: El principal producte que s’obté del bosc és la fusta, però també
s’hi pot obtenir altres com: el suro, el cautxú, bolets, llenya, espàrrecs, minerals, fruits
silvestres, cargols...
-Les fustes comunes: són les d’arbres com el pi, el faig, el roure, el pollancre o l’avet.
-Les fustes precioses: són les del cendra, el banús, el tec (ikea), la caoba, el sàndal o el
palissandre. La majoria creixen en els boscos tropicals d’Àfrica i Àsia.
L’explotació del bosc: el suro i el cautxú:
El suro: que s’extreu de l’alzina surera. Portugal i España són els principals productors
de suro en el món.
El cautxú: compost elàstic que s’obté en forma d’emulsió, el làtex, que es troba a la
saba d’algunes plantes. Principals productors, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l’índia i el
Brasil.
6. L’ESPAI RURAL EUROPEU:
És ric i variat. En els paisatges mediterranis meridionals caracteritzats pel conreu de la
trilogia (cereals, vinya i olivera) mediterrània i la producció hortícola.
Hi ha un fort desenvolupament industrial i del fet que és més rendible (surt a compte o
produeix diners) importar certs productes, com ara el blat, que no pas produir-los.
Floricultura: Flors (tulipes, margarides...)
Plana al·luvial: Delta del Ebre.
Els paisatges agraris a España:es va modernitzar al s. XX i es caracteritza per els factors
següents:
-La reducció del nombre dels treballadors
-La modernització de les explotacions.
-La inversió de grans capitals.
-La difícil tasca de la concentració parcel·lària.
L’agricultura del sector mediterrani:L’agricultura de secà: formada per cereals, blat i
ordi, vinya i olivera i extenses àrees de monocultiu.

5. L’agricultura de regadiu: formada per productes d l’horta, cultius industrials, com
cotó, tabac i arròs.
L’agricultura del sector cantàbric.
7. L’ESPAI RURAL CATALÀ:
El sector primari a Catalunya es d0un 2’2 %, les activitats econòmiques del sector
primari català són: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal.
Els paisatges agraris a Catalunya:
Tenim una agricultura amplia i variada, tant de secà com de regadiu. Unaquarta part
de la superfície de Catalunya és terra d’ús agrícola, i gairebé un terç són conreus de
regadiu. Les principals àrees de conreu es localitzen a la Depressió Central, al delta de
l’Ebre i a les planes del litoral.
Les explotacions agràries catalanes són petites i tenen un procés de modernització
semblant al de l’agricultura espanyola, però nosaltres vam ser primerencs en això.
La Catalunya humida:
A l’alt Pirineu i predomina l’explotació del bosc i la ramaderiasemiestabulada mixta
(pagès que té bestiar i camps de conreu) i al fons de les valls es cultiven farratges, blat
de moro i patates.
L’explotació forestal, Catalunya, després de Portugal, es el segonproductormundial de
suro.
Regadiu: permet el conreu d’arbres fruiters, productes d’horta, arròs i cítrics. Cada
vegada ni ha més.
L’explotacióramadera:Es concentra a les comarques de la Depressió central, amb una
producció noble de porcí i pollastre.
8. ELS RECURSOS PESQUERS:
El mar una gran reserva d’aliments:Més del 90% de les captures pesqueres es fan al
mar. Distingim tres tipus de pesca marítima:
-La pesca litoral: Practicada per vaixells de poc tonatge que no s’allunyen gaire de la
costa i tornen cada dia al port d’origen.
-La pesca d’altura: Practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60
milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.

6. -La pesca de gran altura: Practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions
que duren des d’uns quants mesos fins a un any.
La pesca, un recurs limitat:
Cada cop es va a pescar més i augmenten les captures de peixos del mar. Per això
s’han hagut de aplicar normes com aquestes.
-Pesca una quantitat de peixos limitada.
-La mida que han de tenir els peixos pescats.
-La suspensió temporal de l ‘activitat pesquera en algunes zones.
-El control dels arcs de pesca, alguns han estat il·legals.
La pesca a España:
Es una gran tradició pesquera. Antigament, la flota pesquera espanyola va arribar a ser
la tercera en importància del món. Però els temps han canviat, fins fa poc, això ha
suposat la reducció de la flota pesquera espanyola i de les captures i ha provocat una
crisi molt greu en el sector.
La pesca a Catalunya:
Com que hi ha costa, també ha sigut tradició pescar a Catalunya. Tenim molt bones
característiques en el mar mediterrània. A Catalunya només es practica la pesca litoral,
les gambes, llagostins, molls, sípies, calamars, anxoves...