Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
UNITAT 2
1. L’ESPAI RURAL:
L'espai rural és el que i dominen els usos agraris i pels assentaments pet...
El cultiu de regadiu→ Cultius herbacis: com els cereals i les lleguminoses.
Els cultius arbustius: com la vinya o l’avella...
-La forta capitalització: Invertir diners.
-Noves tecnologies agràries: Cultiu intensiu d’hivernacles.
-L’especialització ...
La ramaderia intensiva: Evolució en la ramaderia tradicional associada a les
explotacions d’agricultura mixta. El bestiar ...
L’agricultura de regadiu: formada per productes d l’horta, cultius industrials, com
cotó, tabac i arròs.
L’agricultura del...
-La pesca de gran altura: Practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions
que duren des d’uns quants mesos fin...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La producció agrària

377 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La producció agrària

  1. 1. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA UNITAT 2 1. L’ESPAI RURAL: L'espai rural és el que i dominen els usos agraris i pels assentaments petits, força integrats en el paisatge que els envolta. L'espai rural és condicionat per dos tipus de factors: -Factors físics → que condicionen l'espai rural són el clima, el relleu i la fertilitat dels sòls. → Clima (condicionat pel tipus de conreu, es un clima temperat i humit on si pot cultivar blat), relleu (condicionat pels usos del sòl, es un territori muntanyós on i es fàcil l’activitat ramadera) i fertilitat ( condicionat tan els usos agraris com els de conreu). -Factors humans→Són la densitat de població, el grau de desenvolupament econòmic i els fets històrics i culturals) → La densitat de població (condiciona la intensitat del aprofitament dels recursos).→ El grau de desenvolupament econòmic(condiciona les tècniques d’aprofitament dels recursos). →Els fets històrics i culturals (condicionen des del tipus d’explotació fins a la configuració del tipus del espai rural). Aquests factors determinen que s'hi adoptin maneres molt variades d'aprofitar els recursos. 2. L’ORGANITZACIÓ DEL ESPAI AGRÀRI: Així podem classificar l’espai rural segons quins siguin: Els tipus de parcel·les → Els camps oberts: no tenen cap separació entre si. Els camps closos: separats per tanques (arbres). Els bancals: sistema de feixes que s’adapten a la irregularitat del terreny. Les hortes: parcel·les petites, regades, dedicades acultius diversos. El sistema de cultiu→ El monocultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu d’una única planta. El policultiu: Si l’explotació es dedica al cultiu de diverses plantes. El cultiu de secà s’hi només si utilitza l’aigua de pluja. El cultiu de regadiu: Si, a més, s’aprofita l’aigua de la pluja i els camps es reguen.
  2. 2. El cultiu de regadiu→ Cultius herbacis: com els cereals i les lleguminoses. Els cultius arbustius: com la vinya o l’avellaner. Els cultius arboris: Com l’olivera, l’ametller o els arbres fruiters. Els cultius de l’horta: Com els enciams, les tomaqueres, els pebrots o les albergínies. Els tipus de propietaris→ Propietari Individual: Quan l’explotació pertany a un sol propietari. Propietat col·lectiva: Quan l’explotació pertany a un grup o a tota la comunitat. (compartida propietari o comunal poble) Els règims d’explotació→ L’explotació es directa: quan qui explota la terra es el propietari. En el sistema d’arrendament: qui l’explota es un pagès que l’ha llogada al propietari per una suma de diners. En el sistema de parceria: qui l’explota es un pagès que, com a lloguer per la terra, dóna una part de la collita al propietari. L’extensió del propietari→ Latifundi: Si predominen les explotacions agràries de grans dimensions. Castella: Fill gran s’ho queda tot. / Catalunya: Hereu o pubilla 25%. / Galícia: 4 fills 4 parts del camp. Minifundi: Si predominen les explotacions agràries de dimensions més reduïdes. Els rendiments de l’explotació→ L’agricultura extensiva: que es basa en el conreu de grans superfícies amb rendiments baixos. L’agriculturaintensiva: que persegueix el màxim rendiments per unitat de superfície. La distinció de la producció→ L’agricultura de subsistència: Cobreix necessitats del camperol i de la petita comunitat que l’envolta. L’agricultura comercial: està orientada en la venda de mercats locals, nacionals o internacionals. 3. LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA: La nova agricultura: Als països rics, la producció agrària és suficient per a satisfer la demanda i fins i tot hi ha excedents. ( allò que sobra).Es basa en aquest factors:
  3. 3. -La forta capitalització: Invertir diners. -Noves tecnologies agràries: Cultiu intensiu d’hivernacles. -L’especialització dels conreus: Cada producte es conrea en un lloc que li resulta favorable. -Concentració parcel·lària: Eliminació dels camps tancats i la unió de petites parcel·les. -Constitució de cooperatives: Petits propietaris que augmenten les inversions i els costos de distribució dels productes agraris, (Fageda, Abacus, totes les marques de llets com la Llet Nostre...) L’agricultura comercial extensiva: Grans planures de monocultiu cerealista. (blat de moru). L’agricultura intensiva mixta: Típica d’Europa. Hi ha 2 tipus de paisatges agraris: Camps closos (blat de moro patates, mongetes, col i arbres fruiters) i camps oberts (blat, ordi, civada i farratges). L’agricultura mediterrània moderna:Es basa en l’extensió dels regadius i el cultiu de les noves terres. El reg controlat i de conreu obert, aprofiten al màxim l’aigua. SEMIESTABULACIÓ:guardar el bestiar en un lloc en concret ( a l’estable ) una part el temps a l’estable i l’altre part a camp obert. L’agricultura col·lectivista: Unitats agrícoles poc mecanitzades i amb mà d’obra abundant, els camperols vivien en espai comuns compartits i complien amb els objectius del Estat. 4. ELS PAISATGES AGRARIS ALS PAÏSOS POBRES: L’agricultura als països pobres: La producció no satisfà a la demanda, diversos fets: argument de la població, factors físics, colonització, manera d’inversió i inestabilitat política. L’agricultura de subsistència: La productivitat de la terra es mol baixa. La producció agrícola només pot cobrir les necessitats alimentàries de les famílies que hi treballen. L’agricultura de plantacions: Es bàsica i molt poc desenvolupada. Hi ha agut plantacions dedicades al monocultiu de productes per a l’explotació del 1r món. 5. Els recursos ramaders i forestals: La ramaderia extensiva: Es d’escàs nivell tecnològic que aprofita els grans espais poc aptes per a la agricultura, on els ramats pasturen lliurement.
  4. 4. La ramaderia intensiva: Evolució en la ramaderia tradicional associada a les explotacions d’agricultura mixta. El bestiar viu en granges tecnificades i mengen pinso. L’explotació del bosc: El principal producte que s’obté del bosc és la fusta, però també s’hi pot obtenir altres com: el suro, el cautxú, bolets, llenya, espàrrecs, minerals, fruits silvestres, cargols... -Les fustes comunes: són les d’arbres com el pi, el faig, el roure, el pollancre o l’avet. -Les fustes precioses: són les del cendra, el banús, el tec (ikea), la caoba, el sàndal o el palissandre. La majoria creixen en els boscos tropicals d’Àfrica i Àsia. L’explotació del bosc: el suro i el cautxú: El suro: que s’extreu de l’alzina surera. Portugal i España són els principals productors de suro en el món. El cautxú: compost elàstic que s’obté en forma d’emulsió, el làtex, que es troba a la saba d’algunes plantes. Principals productors, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l’índia i el Brasil. 6. L’ESPAI RURAL EUROPEU: És ric i variat. En els paisatges mediterranis meridionals caracteritzats pel conreu de la trilogia (cereals, vinya i olivera) mediterrània i la producció hortícola. Hi ha un fort desenvolupament industrial i del fet que és més rendible (surt a compte o produeix diners) importar certs productes, com ara el blat, que no pas produir-los. Floricultura: Flors (tulipes, margarides...) Plana al·luvial: Delta del Ebre. Els paisatges agraris a España:es va modernitzar al s. XX i es caracteritza per els factors següents: -La reducció del nombre dels treballadors -La modernització de les explotacions. -La inversió de grans capitals. -La difícil tasca de la concentració parcel·lària. L’agricultura del sector mediterrani:L’agricultura de secà: formada per cereals, blat i ordi, vinya i olivera i extenses àrees de monocultiu.
  5. 5. L’agricultura de regadiu: formada per productes d l’horta, cultius industrials, com cotó, tabac i arròs. L’agricultura del sector cantàbric. 7. L’ESPAI RURAL CATALÀ: El sector primari a Catalunya es d0un 2’2 %, les activitats econòmiques del sector primari català són: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Els paisatges agraris a Catalunya: Tenim una agricultura amplia i variada, tant de secà com de regadiu. Unaquarta part de la superfície de Catalunya és terra d’ús agrícola, i gairebé un terç són conreus de regadiu. Les principals àrees de conreu es localitzen a la Depressió Central, al delta de l’Ebre i a les planes del litoral. Les explotacions agràries catalanes són petites i tenen un procés de modernització semblant al de l’agricultura espanyola, però nosaltres vam ser primerencs en això. La Catalunya humida: A l’alt Pirineu i predomina l’explotació del bosc i la ramaderiasemiestabulada mixta (pagès que té bestiar i camps de conreu) i al fons de les valls es cultiven farratges, blat de moro i patates. L’explotació forestal, Catalunya, després de Portugal, es el segonproductormundial de suro. Regadiu: permet el conreu d’arbres fruiters, productes d’horta, arròs i cítrics. Cada vegada ni ha més. L’explotacióramadera:Es concentra a les comarques de la Depressió central, amb una producció noble de porcí i pollastre. 8. ELS RECURSOS PESQUERS: El mar una gran reserva d’aliments:Més del 90% de les captures pesqueres es fan al mar. Distingim tres tipus de pesca marítima: -La pesca litoral: Practicada per vaixells de poc tonatge que no s’allunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port d’origen. -La pesca d’altura: Practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60 milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.
  6. 6. -La pesca de gran altura: Practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren des d’uns quants mesos fins a un any. La pesca, un recurs limitat: Cada cop es va a pescar més i augmenten les captures de peixos del mar. Per això s’han hagut de aplicar normes com aquestes. -Pesca una quantitat de peixos limitada. -La mida que han de tenir els peixos pescats. -La suspensió temporal de l ‘activitat pesquera en algunes zones. -El control dels arcs de pesca, alguns han estat il·legals. La pesca a España: Es una gran tradició pesquera. Antigament, la flota pesquera espanyola va arribar a ser la tercera en importància del món. Però els temps han canviat, fins fa poc, això ha suposat la reducció de la flota pesquera espanyola i de les captures i ha provocat una crisi molt greu en el sector. La pesca a Catalunya: Com que hi ha costa, també ha sigut tradició pescar a Catalunya. Tenim molt bones característiques en el mar mediterrània. A Catalunya només es practica la pesca litoral, les gambes, llagostins, molls, sípies, calamars, anxoves...

×