Unitat 6 2017-18 - el sector secundari

27,198 views

Published on

Unitat 6 2017-18 - el sector secundari

  1. 1. IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero UNITAT 6: EL SECTOR SECUNDARI
  2. 2. El sector secundari es troba conformat per l'activitat industrial, la mineria, la construcció i la producció d'energia. Es transformen primeres matèries en productes elaborats o semielaborats (base d’altres activitats industrials). El secundari i terciari són els sectors que millor indiquen el grau de desenvolupament d’un país, car la indústria és un motor econòmic (estimula l’economia), ja que demanda primeres matèries, desenvolupa el transport, desenvolupa el comerç... En el procés productiu es combinen els diferents factors de producció i es generen residus. Espanya Catalunya Agricultura 4,2 1,6 Indústria 13,8 18,3 Construcció 5,9 5,8 Serveis 76,2 74,2 Població ocupada per sectors econòmics (2016). Dades en % sobre el total. Elaboració pròpia a partir dades de l’Idescat.
  3. 3. En el procés de transformació productiva intervenen diversos conceptes (inputs) per tal de crear un producte final (output). Principals inputs industrials: - Primeres matèries i energia - Mà d'obra - Capital - Tecnologia - Management (organització, direcció i gestió). Productes industrials Residus - Elaborats - Semielaborats La indústria. Podem fer diverses classificacions del tipus d’indústries: Segons la posició en el procés productiu. Segons el tonatge de les primeres matèries utilitzades. Segons el grau de desenvolupament tecnològic. Segons el seu tamany.
  4. 4. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Segons la posició en el procés productiu. Indústries de base. Són aquelles que inicien el procés productiu, transformant les primeres matèries en productes semielaborats que utilitzaran altres indústries per la seva transformació final. Usualment hi col·labora l’Estat, car és bàsica per l’economina d’un país i calen grans inversions. Siderúrgica, que pot ser férria (ferro, acer) o no fèrria (coure, alumini). Química, que pot ser petroquímica (petroquímica (plàstics) / refinat (carburants i lubricants)) o pesant (electroquímica / fertilitzants i nitrats).
  5. 5. Són aquelles que es dediquen a transformar els productes semielaborats en equips productius per a equipar les indústries. Fabriquen maquinària, equips electrònics... Indústries de béns d’equip. Indústries de béns de consum. Són aquelles que fabriquen béns destinats a lús directe per part del consumidor.Utilitza primeres matèries o productes semielaborats. Produeix més beneficis i més ràpids, i per això atreu més capital privat. Calen menys inversions ja que consumeix menys energia i primeres matèries. Molts països la potencien per desenvolupar-se. Hi ha una gran diversitat. Tèxtil, electrodomèstics....
  6. 6. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Segons el tonatge de les primeres matèries utilitzades. Indústria pesant. Treballa amb grans quantitats de primeres matèries que transforma en productes semielaborats (siderúrgica, química...). Indústria semilleugera. Treballa amb productes semielaborats, per tant el pes és menor. Acostumen a ser les indústries de bés d'equip (maquinària, automoció....) Indústria lleugera. El pes de la primera matèria és reduït, afavorint així la seva transformació. No necessita grans instal·lacions, i acostumen a ubicar-se properes al lloc de destinació (tèxtil i, en general, totes aquelles que produeixen béns de consum).
  7. 7. Aquelles indústries que utilitzen la tecnologia més avançada. Es troben en plena expansió. Són les relacionades amb la informàtica, telecomunicacions i electrònica, biotecnologia….. Segons el grau de desenvolupament tecnològic. Indústries punta. Pot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlem d'indústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia, electrònica...). Característiques: - Tecnologia molt avançada - Poc volum de primeres matèries i d’energia - Necessita moltíssima inversió / capitals (R+D) - Normalment són grans empreses - Ubicada als països rics, prop centres investigadors (Universitats)
  8. 8. Aquelles que han arribat al punt màxim de desenvolupament, havent-se estancat la seva producció, sobretot per la utilització de tecnologia desfasada. En el món desenvolupat, aquesta mena d'insútries acostumen a ser les pesants (metal·lúrgica, drassanes...). Indústries madures.
  9. 9. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Segons el seu tamany. Indústries petites. Menys de 50 treballadors. Indústries mitjanes. Gran indústria. Entre 50 i 1000 treballadors. Més de 1000 treballadors. Les indústries s’agrupen en sectors industrials, que presenten trets comuns, Alguns dels més importants podrien ser el siderúrgic, químic, automobilístic, tèxtil, agroalimentari...
  10. 10. Els factors de localització industrial. La localització de les indústries es deguda a una decisió empresarial presa seguint criteris de rendibilitat econòmica, és a dir, procurant els màxims beneficis industrials i les mínimes despeses de producció. Físics: Humans: Proximitat a primeres matèries. Proximitat a fonts d’energia. Conservació medi ambient. Mà d’obra. Mercats propers. Capital. Transports. Factors d’aglomeració. Polítics. Topografia.
  11. 11. Menor despesa de transport. Molt important sobretot en les indústries de base, que consumeixen una gran quantitat de primeres matèries, que acostumen a tenir un transport difícil i car. Menor despesa productiva. Factor decisiu en les primeres indústries, situades a prop de les mines de carbó. Actualment, la millora del tranport energètic afavoreixen la localització industrial en altres llocs. Proximitat a primeres matèries. Proximitat a fonts d’energia. Topografia. Els llocs plans, o la proximitat a ports marins o fluvials, afavoreixen l'accés als mercats i les primeres matèries. Conservació medi ambient. Els països rics neguen la instal·lació d'indústries contaminants. Per això cerquen països menys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. Afavoreix la deslocalització industrial.
  12. 12. Existència d'abundant mà d'obra, barata o amb la qualificació adient a la indústria corresponent. La proximitat a la demanda implica menor despesa en transport. Per això moltes indústries, principalment amb productes de consum es situen a prop de les grans aglomeracions urbanes. Mà d’obra. Mercats propers. Capital. La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes, o allà on ells decideixen. Aquest factor explica la reubicació a escala global de les indústries que necessiten molta mà d'obra, que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que els ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats.
  13. 13. Transports. La facilitat d'accés a primeres matèries, energia, mercat... demanda xarxes de transport perfectament estructurades i ràpides. Les infraestructes relacionades amb les comunicacions són claus a l'hora d'explicar la localització de les indústries en una determiada zona. Per aquesta raó les indústries s'ubiquen prop de ports, ferrocarril, autopistes... Per aconseguir economies d'escala, acostumen a concentrar-se les empreses de sectors afins en els mateixos llocs, per d'aquesta manera estalviar en transport i amortitzar la despesa d'instal·lació. Factors d’aglomeració.
  14. 14. Els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançants empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització d'indústries en determinats llocs. Polítics. Altres factors a considerar poden ser: - Disponibilitat de terreny / edificis - Branca d’activitat / Cicle vida producte - Característiques de l’empresa
  15. 15. Les activitats industrials actualment es concentren en els polígons industrials. Optimitzen les infraestructures i els serveis comuns. Actualment els polígons industrials tendeixen a ser mixtos, agrupant empreses molt diverses, així com múltiples activitats i serveis (comercials, gastronòmics, residencials o lúdics). Creen espais que s’adapten a les seves necessitats (terreny econòmic, bones comunicacions, proximitat als mercats o centres de serveis...).
  16. 16. Ferrocarril La localització industrial deguda a aquests factors pot conduir a una aglomeració de diverses indústries en un territori relativament escàs, donant lloc a: Complexes industrials: paisatge dominat únicament per indústries i altres instal·lacions fabriles en grans extensions de terreny, com per exemple la conca del Ruhr, o concentracions urbanes de l'estil Tokio- Yokohama, Rótterdam, etc...COMPLEXE INDUSTRIAL Centres industrials: de menor tamany i localitzats prop del seu mercat objectiu en ciutats mitjanes (polígons industrials, parcs tecnològics...) CENTRE INDUSTRIAL
  17. 17. Dispersió industrial: l'existència cada cop de millors xarxes de transport i la baixada de preus del mateix, està produïnt la descongestió d'aquests territoris donant lloc a la disersió industrial, en la que les indústries es localitzen diseminades pel territori.DISPERSIÓ INDUSTRIAL De vegades, parlem de districtes industrials. Concentració d’empreses en un mateix entorn geogràfic relacionades amb una mateixa activitat econòmica. L’agrupació crea unes economies de concentració que proporcionen avantatges competitius. També l’anomenem clúster industrial.
  18. 18. Els paisatges industrials evidencien l'activitat industrial sobre el territori. Són paisatges artificials, creats i transformats per l'activitat humana. Han anat creixent des d'inicis de la Revolució Industrial, i han evolucionat des dels paisatges tradicionals (països negres) fins als més moderns centres industrials. Els paisatges industrials. Tecnòpolis: Les noves indústries basades en l'alta tecnologia es situen lluny de la ciutat, en zones suburbanes, cercant ubicacions més atractives, properes a les grans infraestructures de transport (autopistes, aeroports, ports....), o centres universitaris.
  19. 19. La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològico-informàtica. Es desenvolupà aleshores una nova etapa, anomenada postindustrial, postfordista, informacional o tercera revolució industrial. El model industrial actual i la globalització. Actualment hi ha una nova lògica de la localització industrial: Hi ha la capacitat tècnica i logística per separar el procés de producció en diverses localitzacions i posteriorment reintegrar la unitat del procés. S'originà un nou model industrial. Revolució dels sistemes de producció industrial: circuits integrats (xips), microprocessadors, computadors, fibra òptica, TIC... Canvis en els patrons de localització industrial (impacte de les noves tecnologies).
  20. 20. Apareixen nous factors de localització industrial, com són la proximitat als centres d'alta tecnologia, les bones comunicacions o les telecomunicacions. Les indústries que necessiten molta mà d'obra poc especialitzada es traslladen cap als països en desenvolupament. Deslocalització. Decau la importància d’alguns factors tradicional de localització, com ubicar-se prop dels recursos naturals. Es prioritza el baix cost laboral, així com la legislació (laboral, fiscal medi ambiental….). Canvis en els patrons de localització industrial (impacte de les noves tecnologies). Posa en perill les conquestes socials aconseguides als països desenvolupats.
  21. 21. -Indústries madures -Noves necessitats productives -Competència de tercers països -Reconversió industrial -Augment de l'atur -Conflictivitat social -Emissió de residus -Contaminació -Legislació restrictiva en els països desenvolupats. -Augment de les despeses de producció -Deslocalizació industrial i d'abocadors de residus Problemes industrials països del nord: Obsolescència. Ambientals.
  22. 22. Els processos productius s'han automatitzat. Les innovacions tècniques proporcionen molta informació. Aquesta pot ser enviada a llargues distàncies i utilitzada en la producció, distribució... Revolució dels sistemes de producció industrial: circuits integrats (xips), microprocessadors, computadors, fibra òptica, TIC... Les noves tecnologies permeten augmentar els fluxos materials (mercaderies, persones) i immaterials (informació, capital). Ara ja es parla d’un nou salt: La intel·ligència artificial. Existeix la possibilitat de reajustar ràpidament la producció en funció de la demanda.
  23. 23. Les empreses internacionals volen augmentar la seva producció industrial, mantenir la competitivitat i oferir productes d'última generació. Aposten per la investigació (R+D). La investigació i l'estudi resulten decisius. Investigadors i empreses s'apleguen en els parcs tecnològics. Les empreses inverteixen en tecnologia per oferir productes més atractius i, sobretot, per estalviar mà d'obra, contractant tècnics superiors. Així, les activitats industrials tendeixen a terciaritzar-se. Les grans multinacionals tenen gran capacitat inversora i, per tant, investigadora.
  24. 24. Les empreses multinacionals són les grans impulsores i beneficiades d’aquestes innovacions. Hi ha poques al S, tot i que cada cop hi ha més multinacionals de països emergents (Xina, Índia...). Les empreses transnacionals primer instal·len filials als països propers, és la difusió per o de contigüitat. En un segon moment es dóna la difusió jeràrquica o en cascada, que també coneixem amb el nom de deslocalització. Les multinacionals i empreses de consum o serveis es concentren sobretot al N.
  25. 25. Aquesta globalització ha possibilitat adaptar els sistemes de producció i diversificar els productes. El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Les empreses multi-planta divideixen la producció en diversos establiments (de vegades de diferents països), que s'especialitzen en fabricar models o components específics. El capital industrial es concentra i s'internacionalitza (compres i fusions). Es crea una gran xarxa de multinacionals, d'escala planetària. Es dóna una especialització geogràfica de les fases del procés de producció.
  26. 26. L’especialització geogràfica es troba caracteritzada principalment per: - La força de treball (segons fase procés es considerarà la legislació laboral país i el preu mà d’obra). - Les característiques sòcio- econòmiques i ambientals (legislació mediambiental i fiscal del país) Les empreses tendeixen a una producció globalitzada, i volen adquirir una gran flexibilitat tant en la seva localització com en la relació amb d'altres empreses. Per això, o bé deslocalitzen part de les seves tasques, o bé opten per externalitzar operacions o processos, subcontractant.
  27. 27. Hi ha grans empreses globals que fan produccions massives, iguals per a tot el mercat. D'altres empreses fan una producció flexible, fabricant en funció de la demanda i evitant la producció d'estocs. Aquest mercat global fa que el paper de l’Estat s’hagi vist reduït, i el mercat passa a ser el regulador més important
  28. 28. Aplicant aquesta nova lògica industrial, que anomenem sistema món, podem establir la següent classificació: Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’alt nivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolis mundials). Es tracta de complexos tecnològics-industrials dels països centrals, com ara Tokio, Silicon Valley, Seattle... Activitats d'alta qualificació, que es donen en les noves àrees de desenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals. Cada cop més en països emergents. Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestes necessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i principalment es concentren en el sudest asiàtic. Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra. Es concentren en els països emergents i semiperifèrics. Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions). Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats
  29. 29. Hi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el planeta, tot i la concentració en els països rics, sobretot el G7 (EUA, Canadà, Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia). Altres zones industrials serien: La globalització ha comportat una extensió de la indústria als països perifèrics, generant les anomenades potències emergents. La localització de la indústria mundial. - Resta UE - Part Europa oriental - Sud-est asiàtic - Sibèria occidental russa - Sud-est australià - Sao Paolo (Brasil) - Sud-est de Xina Els països emergents són països en vies de desenvolupament que creixen a un ritme superior que el de la resta del món i que comparteixen a l’hora elements propis del món ric i del món pobre. B R I C S Brasil Rússia Índia Xina Sudàfrica
  30. 30. Es diferencien entre els països desenvolupats, amb una alta densitat industrial, i els països en desenvolupament, on la densitat industrial és menor i associada bé al capital extern bé als recursos naturals.
  31. 31. Al món, clarament podem distingir tres grans zones industrials: Amèrica del Nord: EUA, Canadà, en menor mesura Mèxic. Europa occidental: UE. Sud-est asiàtic: Japó NPI (Nous Països Industrials). Des dels 60’s s'ha produït un gran desenvolupament econòmic d’alguns països de l’est del Pacífic. Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea S, Hong-Kong, Singapur) Tigres del Pacífic (Malaïsia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia ...) Model japonès (salaris baixos / motivació / qualificació professional / E. Benestar poc desenvolupat / gran productivitat / gran competitivitat). Especialització econòmica en indústria i finances. La producció és orientació a l’exportació (electrònica, comunicacions, naval...). NPI Xina
  32. 32. És el motor del desenvolupament econòmic europeu, la base del nivell de vida de la població. A més, té un gran impacte sobre l’organització territorial. La indústria europea. La UE és una potència industria, car produeix el 25% de la producció industrial mundial amb 7% població. En les darreres dècades s'ha produït canvis: - Concentració selectiva en ciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació i gestió. - Importants reconversions. Pèrdua d'importància de sectors tradicionals, com ara el tèxtil, la siderúrgia, el naval, el de la maquinària ... Aquests sectors han hagut d'afrontar la saturació mercat i la competència del S. - Diversificació productiva.
  33. 33. Cal afrontar la desacceleració de la productivitat i la competència dels països emergents (no només en producció, també en investigació i tecnologia). Deslocalització La UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la competitiva a escala global. Augmentar la productivitat, millorant la innovació. Cara al futur hi ha bones perspectives, car hi ha bones infraestructures, mà d’obra qualificada, tecnologia punta ... Millorar la qualificació dels professionals. Augmentar el nombre de patents europees (R+D) Augmentar el nombre d'indústries d'alta tecnologia Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
  34. 34. A Espanya es donà una revolució industrial tardana respecte Europa. Les condicions econòmiques, socials i polítiques no van fer possible una ràpida industrialització. A finals del XIX hi ha una concentració regional (Catalunya, País Basc i Madrid -beneficiat per la xarxa de tren i la capitalitat-). Destacaven la siderúrgia i la indústria mecànica del nord (sobretot País Basc) i el tèxtil del cotó i la llana català. La indústria espanyola i catalana. Superat el parèntesi de la guerra civil i el primer franquisme, a partir dels anys 60 s’inicià una etapa de gran creixement (desarrollisme). Es donaren grans diferències regionals entre la perifèria i el centre, a més d'una claríssima concentració industrial urbana. Les multinacionals s'instal·laven: mà d'obra barata, control sindical, demanda interna en creixement...
  35. 35. La industrialització comportà un important èxode rural. Els 70’s portaren la plena industrialització. Més productivitat, més exportacions, més inversions estrangeres... L’augment del poder adquisitiu disparà el consum. Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de petroli, farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de cotxes). Destacaven quatre grans localitzacions: Catalunya (tèxtil, química, maquinària, automòbil, material ferroviari), País Basc (siderúrgia i indústria mecànica), Astúries (siderúrgia) i Madrid. Greus desequilibris territorials. Certa difusió industrial cap a espais contigus a les àrees metropolitanes (nuclis industrials secundaris). L'Estat ho incentivà fent pols de desenvolupament (Burgos, Vigo, Sevilla...).
  36. 36. A finals del franquisme i inicis de la democràcia Espanya patí una profunda crisi econòmica. Les empreses tenien massa volum de mà d'obra, els salaris augmentaven i disminuïen els beneficis; el preu del petroli es disparà; començà la competència dels NPI. Situació política, deficiències del model industrial. Finalment, a inicis dels 80 començà la recuperació amb les lleis de 1981 i 1984 per a la reconversió industrial i la reindustrialització. Les polítiques de reconversió industrial volien fer més productives les empreses (modernització, innovació tecnològica....). Si no era possible, canvi d’activitat o tancament.
  37. 37. La reconversió afectà a indústries poc productives, com la siderúrgia i les indústries que en depenien (drassanes, automòbils) o el tèxtil. Multitud d’empreses tancaren S'establiren les ZUR, concedint-se avantatges fiscals i econòmics.
  38. 38. L'arribada de la Democràcia possibilità l'ingrés a la UE. Aquest suposà una gran modificació del sector industrial: Arribada de capitals i tecnologia. Profunda reconversió industrial. Important dinamització econòmica. Espanya va rebre un gran volum de recursos comunitaris, que serviren per millorar les infraestructures, modernitzar, desenvolupar tecnologia.... L'accés a la UE significà un increment molt destacat de les importacions i les exportacions. S’entrà definitivament en el procés de globalització.
  39. 39. El model industrial espanyol es caracteritza per la importància dels nuclis industrials previs i la creació d'eixos industrials que els uneixen. Les grans concentracions industrials es situen al voltant de les ciutats, creant un espai urbà difús. També es pot donar la instal·lació al llarg dels eixos de comunicació. Resposta als problemes derivats de la saturació (col·lapses, pujada preu del sòl, conflictivitat laboral...). El teixit industrial espanyol.
  40. 40. Augmenten amb el temps: Els sectors més dinàmics es localitzen en les zones més avançades. Generen nous desequilibris: demogràfics, equipaments i infraestructures, renda, etc.. Les Polítiques de desenvolupament regional tenen la seva base en el foment industrial. El teixit industrial espanyol presenta importants desequilibris. Percentatge de producció industrial i aportació al PIB per CCAA. INE.
  41. 41. Àrees industrials desenvolupades Àrees industrials en decadència Àrees d'industrialització induïda i escassa Àrees industrials en expansió Barcelona Astúries Saragossa Sòria La localització industrial a Espanya:
  42. 42. Àrees industrials desenvolupades Barcelona, Madrid, Bilbao. Àrees centrals de les àrees metropolitanes Hi destaquen les corones metropolitanes, com el Baix Llobregat, el marge esquerra Nervión i el Sud de Madrid. Enfonsament i reconversió de sectors madurs (tèxtil). Actualment Revitalització industrial. Empreses innovadores (parcs tecnològics). Seus socials (centres de decisió) de grans empreses multinacionals i filials multinacionals. Terciarització industrial, quan les funcions d'oficina tenen més importància que les fabrils.
  43. 43. Els principals eixos de localització industrial es troben al llarg de les principals vies de comunicació: Vall de l'Ebre Eix del Mediterrani Àrea de Madrid. Àrees industrials en expansió Saragossa De Girona a Màlaga, uneix Catalunya, València i Múrcia. Continua cap a França i es connecta amb l'Arc Mediterrani europeu. Es troba molt desenvolupada. Per la seva centralitat atreu inversions estrangeres i sectors d'alta tecnologia (aeronàutica). Connecta l'àrea basca amb la catalana, d'Àlaba a Lleida, a través de nodes com Logronyo o Saragossa. Tendeix a vincular-se amb l'àrea industrial de Madrid. Reben noves indústries des de de les àrees centrals (relocalitació)
  44. 44. Àrees industrials en decadència. Astúries Àrees d'industrialització induïda i escassa Sòria Una part important d'Espanya presenta una industrialització notablement inferior o molt sectorial. Allà la indústria es localitzarà en franges periurbanes, en polígons industrials en ciutats mitjanes, i en algunes àrees rurals (disperses i tradicionals. Relacionades amb l'agroindústria). Andalusia. En conjunt presenta un volum d'indústria acceptable Cornisa cantàbrica i Galícia. Zona en decadència Illes Balears i Canàries. Poca indústria. Petroli, enegia i aigua, per auto- proveïment. Zona central. Destaquen Valladolid i Burgos. En general poca indústria.
  45. 45. Área industriales desarrolladas Área y ejes industriales en expansión Área y ejes industriales en declive Áreas de industrialización inducida Áreas de industrialización escasa Difusión industrial Madrid
  46. 46. - Les zones amb més concentració industrial són Catalunya, Madrid i el País Basc. - Darrerament destaca l'impuls de València o part d'Andalusia. - Existeixen espais supraregionals, com l'arc mediterrani o la vall de l’Ebre. - Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica. - Continuen existint zones subindustrialitzades, com les dues Castelles i Extremadura. - En les darreres dècades s'ha multiplicat l'agroindústria (relativa extensió industrial). Percentatge de producció industrial per CCAA, 2016. INE.
  47. 47. Estructura sectorial de la indústria espanyola, amb dades procedents de l’INE referides al volum de negoci el 2014. Valor % (miles euros) Total industria 571921638 100 Producción y distribución de energía eléctrica y gas 95139360 16,6 Industria de productos alimentarios 89451177 15,6 Fabricación de vehículos de motor, remolques y semiremolques 57492924 10,1 Industrias extractivas y refinación del petroleo 51843390 9,1 Industrias químicas 38174260 6,7 Metalurgia 29637126 5,2 Fabricación de productos metálicos, excepto maquina y equipos 28807654 5 Fabricación de productos de caucho y materias plásticas 18418010 3,2 Fabricación de maquinaria y equipos ncaa 18208913 3,2 Industria del papel y de las artes gráficas 17698829 3,1 Fabricación material y equipo eléctrico, electrónico y óptico 17639718 3,1 Subministro de agua; saneamiento y gestión de residuos 17424517 3 Fabricación de bebidas y industria del tabaco 16593274 2,9 Industrias de otros productos minerales no metálicos 14946949 2,6 Industrias textiles, confección, cuero y calzado 14067817 2,5 Fabricación de productos farmacéuticos 13728322 2,4 Fabricación de material de transporte, exc. vehículos de motor 11366577 2 Fabricación de muebles e Industrias. manufactureras diversas 8546502 1,5 Reparación e instalación de maquinaria y equipos 7334007 1,3 Industria de la madera y el corcho, excepto muebles; cristalería 5402313 0,9 — — Font: INE
  48. 48. Tèxtil, cuir i sabates. Construcció naval. Metal·lúrgia bàsica i metal·lúrgia de transformació. Electrodomèstics (indústria blanca). En crisi: - Reducció de la demanda - Descens de la competitivitat (competència de les potències emergents i dels països en desenvolupament) - Exigències europees de reduir la producció i suprimir les subvencions. Sectors industrials madurs:
  49. 49. Automòbil. Agroalimentari. En desenvolupament: - Elevada productivitat i especialització. - Posseeixen estructures empresarials flexibles i sanejades. - La demanda és contínua. Sectors industrials dinàmics: Presenten majors espectatives de futur. L’automòbil és però un cas especial (deslocalització). Químic. Ferroviari. Microelectrònica. Telemàtica. Sectors industrials punta: Robòtica. Biotecnologia. Desenvolupament incipient: - S'han implantat amb retard. - Manquen inversions en R+D. - Depenen en gran mesura de l'exterior pel que fa a investigació i tecnologia.
  50. 50. La indústria espanyola es va modernitzar molt arran de la incorporació a la UE. Als 90 les empreses espanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE, instal·lant-se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica.... La crisi econòmica del 2007 ha afectat l'economia mundial. La UE i Espanya van ser força afectades (reducció de la demanda, augment dels estocs, augment de l'atur...). També estimulà la millora tècnica i l’augment de la productivitat. Augment de les exportacions. Globalització Situació actual de la indústria espanyola. La indústria manté un bon ritme productiu i una importància econòmica destacada, malgrat la terciarització general de l'ocupació.
  51. 51. S'ha incrementat el nombre de PIME gràcies a l'especialització en el treball i a la subcontractació (les grans empreses externalitzen part de la seva activitat). Hi ha també un procés continu de concentració del volum de negocis i del poder de decisió entre les empreses més grans i una important implantació de les multinacionals. Manca de poder de decisió. Deslocalització. Manca capacitat inversora i investigadora
  52. 52. La globalització obre mercats per a la indústria espanyola, però també porta molta més competència. Països emergents. Nous països de la UE Constitueixen un important rival per a la indústria espanyola: Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsal europea). Compten amb una estructura productiva molt semblant a l'espanyola. La mà d'obra és més barata. La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. S'han beneficiat de la instal·lació d'empreses d'alta tecnologia, augmentant aixó el seu potencial industrial. Deslocalització Automòbil i components Nous països de la UE
  53. 53. Espanya s'ha incorporat a la globalització econòmica. La indústria s'ha afegit a una xarxa de producció d'escala global. El capital i el poder decisori es concentren en poques empreses, multinacionals molt poderoses. Existeixen poques grans multinacionals espanyoles. Les decisions es prenen fora de l'Estat. Tot i ser una potència industrial, Espanya no té un paper rellevant en l'economia mundial. Manca capacitat inversora.
  54. 54. Els principals problemes de la indústria espanyola. Baix nivell d’intensitat tecnològica Dependència energètica. Manca de formació de la mà d’obra. Baixa productivitat. Debilitat del sector financer. Problemes molt evidents amb les diverses crisis econòmiques. Molt més atur. Crisi internacional. Crisi interna. Li resten competitivitat: Menys negoci / Deslocalització Escàs nombre de grans empreses.
  55. 55. Despesa en I+D en percentatge del PIB (2014). Eurostat.
  56. 56. Segons dades referides al 2014, Espanya gasta en R+D el 1,24% del PIB. Finlàndia supera el 3%, Alemanya el 2,9%, Portugal gasta l’1,36%. Què caldria fer? Fomentar el desenvolupament tecnològic. Millorar la formació de la mà d’obra (idiomes). Intentar flexibilitat el mercat laboral. Millorar les infraestructures
  57. 57. PIB Total PIB Ind. %PIB Ind. 2000 646250 121042 18,7 2001 699528 128511 18,4 2002 749288 134460 17,9 2003 803472 140977 17,5 2004 861420 147531 17,1 2005 930566 157280 16,9 2006 1007974 167380 16,6 2007 1080807 176905 16,4 2008 1116207 183870 16,5 2009 1079034 167465 15,5 2010 1080913 169978 15,7 2011 1070413 171651 16,0 2012 1039758 165568 15,9 2013 1025634 163944 16,0 2014 1037025 165978 16,0 2015 1075639 176102 16,4 2016 1113851 179527 16,1 PIB industrial a Espanya (valors absoluts i relatius). Elaboració pròpia amb dades de l’Idescat. Caldria fer productes amb més competitius i amb més valor afegit. Les empreses es farien més grans. Els països que millor han resistit la crisi són aquells que tenen un sector industrial més fort (20% del PIB). La indústria genera ocupació qualificada, investigació i exportació Caldria augmentar la importància de la indústria espanyola (es troba per sota de la mitjana europea). El PIB industrial d’Alemanya és del 21%.
  58. 58. Automatització Terciaritzaci ó econòmica Deslocalització Crisi Indústria i energia 1970 25,3 1980 27,2 1990 23,7 2000 18,8 2005 16,2 2010 13,8 2012 13,5 2013 13,4 2014 13,4 2015 13,6 2016 13,9 Percentatge ocupació industrial. Espanya. Elaboració pròpia. INE (2017). 1970 1980 1990 2000 2005 2010 2012 2013 2014 2015 2016 Clar descens del percentatge de mà d’obra ocupada:
  59. 59. El tèxtil, per exemple, ha patit moltíssim la deslocalització i la competència dels països emergents. Les línies d'actuació per tal de superar la cris són: - Millorar la qualitat i innovació. - Potenciar la imatge de marca. En els darrers anys, certa recuperació del sector, gràcies a la relocalització de la producció. - Demanda de sèries curtes de producte. - Necessitat de posar de forma ràpida en el mercat col·leccions. - Millora de condicions laborals en països.
  60. 60. És un dels sectors més sensibles a la fluctuacions econòmiques. El sector de la construcció. El sector de la construcció és un gran creador d'ocupació (ocupa un percentatge molt destacat de la població activa), però depèn molt de les conjuntures econòmiques. Es troba atomitzat en multitud de petites empreses. Les poques grans empreses del sector depenen sobretot de l'obra pública d'infraestructures. El sector constructiu estava desproporcionat, donades les espectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessos baixos afavorien les vendes. Entre el 1998 i el 2007 l'economia espanyola va viure un període de gran creixement, en part gràcies a la construcció (arribà a ser el 18% del PIB; considerant els sectors associats, el 30%).
  61. 61. Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boom comportà danys mediambientals molt greus. Es produí un boom de les segones residències: Habitatge diferent del permanent o principal que, de manera estacional, periòdica o esporàdica, ocupen persones que resideixen habitualment en un altre indret. El 2007 però, esclatà la bombolla immobiliària. La crisi del sector agreujà la crisi espanyola, car incidí de manera directa en l'augment de l'atur i en la disminució del consum. El sector de la construcció té una importància econòmica molt destacada. L’excessiva dependència de l’economia envers el sector de la construcció incrementa els efectes de les crisis.
  62. 62. La crisi de la construcció afectà igualment altres sectors industrials, car disminuí la demanda de materials per a la construcció, sanitaris, mobles... Les famílies es van endeutar, ocasionant un descens progressiu del consum, i per tant de la demanda de tota mena de productes i serveis. La crisi econòmica ha reduït a la meitat el pes de la construcció en l'economia espanyola. VAB Ocupació 2008 10% 11% 2015 5% 5,8 Evolució del Valor Afegit Brut i l’ocupació del sector de la construcció. Dades de l’NE.
  63. 63. La industrialització s'inicià amb el tèxtil durant el segle XIX. Posteriorment, ja durant el segle XX, es produí una gran diversificació. Als 60’s es donà un gran boom, motivat en gran part per la inversió estangera L'ingrés a la UE implicà un procés d'adaptació, que comportà una gran modernització, també afavorida per una important arribada de capitals. La indústria a Catalunya. Actualment, el seu grau d'industrialització és comparable al de les grans regions industrials europees, superior a la mitjana espanyola i de la UE.
  64. 64. La localització de la indústria catalana es relaciona amb: Els grans nuclis de població. Els principals eixos viaris i de transport. Els eixos fluvials. El corredor de l’AP-7 és el principal eix industrial de Catalunya, des del Camp de Tarragons fins a l’Alt Empordà. Cal destacar també els eixos fluvials del Llobregat i el Ter, tot i que han perdut pes en les darreres dècades. A banda de Barcelona i rodalies, destaquen les concentracions industrials de l'eix Tarragona – Reus. El Baix Camp i el Tarragonès, són la segona àrea industrial de Catalunya.
  65. 65. La principal concentració es dóna en les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona i rodalies. Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme. Concentren 2/3 de la indústria catalana En els darrers anys constatem un destacat procés de descentralització. Preu del sòl. Innovacions tecnològiques. Millora en les comunicacions. També hi ha una relativa presència industrial en altres comarques, com l'Anoia, Bages, Osona, Ripollès, Berguedà, l’àrea urbana de Lleida i el Segrià,... Malauradament, i amb algunes excepcions, hi ha poca o gens presència industrial a les zones interiors i de muntanya.
  66. 66. Localització dels polígons industrials de Catalunya. Font: IDEC.
  67. 67. Alimentació i begudes: Distribució de la indústria catalana per sectors i comarques: Camp de Tarragona, Penedès, Garraf, Osona. Tèxtil, confecció: Osona, els dos Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Bages, Anoia. Cuir: Igualada com a centre de la pell. Paper: Alt Penedès, Alt Camp, Anoia, Vallès Oriental. Química: La química de base a Tarragona (Camp de Tarragona) i el sector farmacèutic i biotecnològic en l’àmbit metropolità de Barcelona. Plàstics: Àmbit metropolità de Barcelona. Fusta i moble: El sector del suro al Baix Empordà i la Selva, la fusta i el moble a Osona i la Selva.
  68. 68. Metal·lúrgia: Àmbit metropolità, Bages, Osona. Automoció: Àmbit metropolità en la producció de turismes (Zona Franca, Martorell); carrosseries a la Selva. PIB de la indústria per branques per comarques, 2007. Fundació del Món Rural.
  69. 69. Els diversos subsectors tendeixen a concentrar-se en determinades àrees, produint-se una clara especialització territorial. Així es parla dels sistemes de producció local o clústers. La instal·lació de SEAT a Martorell ha atret a una important indústria auxiliar de l’automòbil.
  70. 70. Valor producción industrial por agrupaciones de actividad (2014). Fuente: Idescat. Unidades: miles de euros. Total industria 127278483 100 Industrias extractivas y refinación del petroleo 6964957 5,47 Industria de productos alimentarios 22279179 17,50 Fabricación de bebidas y industria del tabaco 2887632 2,27 Industrias textiles, confección, cuero y calzado 4418613 3,47 Industria de la madera y el corcho, excepto muebles; cristalería 709778 0,56 Industria del papel y de las artes gráficas 5319847 4,18 Industrias químicas 16268058 12,78 Fabricación de productos farmacéuticos 6051427 4,75 Fabricación de productos de caucho y materias plásticas 4456201 3,50 Industrias de otros productos minerales no metálicos 2007139 1,58 Metalurgia 3462262 2,72 Fabricación de productos metálicos, excepto maquina y equipos 6735574 5,29 Fabricación material y equipo eléctrico, electrónico y óptico 4601661 3,62 Fabricación de maquinaria y equipos ncaa 4174728 3,28 Fabricación de vehículos de motor, remolques y semiremolques 15323292 12,04 Fabricación de material de transporte, exc. vehículos de motor 478059 0,38 Fabricación de muebles e Industrias. manufactureras diversas 1937887 1,52 Reparación e instalación de maquinaria y equipos 1428946 1,12 Producción y distribución de energía eléctrica y gas 14456005 11,36 Subministro de agua; saneamiento y gestión de residuos 3317239 2,61
  71. 71. Sectors més destacats de la indústria catalana (2014): Indústries químiques (12,8%). Agroindústria (17,5%) Fabricació vehicles de motors, remolcs i semi-remolcs (12%). Producció i distribució d’energia elèctrica i gas (11,4%). Indústries estractives i refinat de petroli (5,5%). Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips (5,3%). Fabricació de productes farmacèutics (4,8%). Indústria del paper i arts gràfiques (4,1%). Font: Idescat. Percentatge sobre el valor la producció total.
  72. 72. La indústria catalana és líder entre les CCAA espanyoles. Catalunya genera més del 23% de la producció industrial espanyola. Percentatge de producció industrial per CCAA, 2016. INE. Ha perdut llocs de treball. El 1990 representava el 37% de la població ocupada a Catalunya, mentre que el 2017 es troba en el 17,6% Automatització. Deslocalització (tèxtil).Crisi. Terciarització econòmica. Es millora la tecnologia i fomentar l'automatització dels processos productius. Això redueix la mà d'obra, bàsicament la no qualificada.
  73. 73. Domini de la indústria transformadora. Mida petita i mitjana de les empreses. Baixa productivitat (actualment certa millora) Concentració en l’àrea metropolitana de Barcelona. Estructura diversificada. Obertura al mercat europeu i mundial. Pèrdua d’importància de sectors tradicionals. Situació actual indústria catalana. Presència creixent de les empreses multinacionals Tot i la millora dels darrers anys, i del fet de continuar sent líder a Espanya, la indústria catalana s’allunya de les zones més porents, industrialment parlant, d’Europa.
  74. 74. Amb dades del 2016, el 34% de les empreses exportadores regulars s’ubiquen a Catalunya. La UE recomana augmentar l'ocupació en camps com la innovació, el disseny, la gestió, el control de qualitat, la informàtica, la promoció... Millorar la productivitat i la qualitat. La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les circumstàncies (globalització, ampliació UE).
  75. 75. Catalunya exporta especialment productes industrials com ara maquinària, material de transport o productes químics. L’exportació es dirigeix essencialment a la Unió Europea (70%) i en molta menor mesura a Amèrica i a la resta d’Europa. Importa tot tipus de productes, destacant les matèries primeres per a les indústries i per a la producció d’energia. La importació prové també majoritàriament de la Unió Europea però en un percentatge creixent també d’Àsia. 2012 2013 2014 2015 2016 Exportacions 58.880,70 58.981,30 60.313,70 63.906,30 65.160,60 Importacions 70.323,90 67.859,80 72.908,70 76.988,20 78.349,40 Saldo -11.443,20 -8.878,50 -12.595,00 -13.081,90 -13.188,80 Tot i l’augment de les exportacions, la balança comercial catalana continua sent clarament deficitària (taxa de cobertura del 83,2%).
  76. 76. Comerç català amb l'estranger per branca d'activitat (2016). Unitats: Milions d’euros. Font: Idescat, 2016. Elaboració pròpia. Exportacions Importacions Balanç Total 65.160,60 78.349,40 -13.188,80 Agricultura, ramaderia i pesca 1.652,20 3.740,30 -2.088,10 Extracció i refinació de petroli, carbons 1.284,20 4.834,50 -3.550,30 Productes alimentaris i begudes 8.013,40 5.923,40 2.090,00 Tèxtils, cuir, calçat, confecció 5.505,40 8.590,40 -3.085,00 Indústries químiques 15.536,70 15.177,40 359,30 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.744,50 4.108,80 -364,30 Maquinària i equips mecànics 4.157,90 5.001,80 -843,90 Maquinària oficina, precisió i òptica 1.034,50 2.589,80 -1.555,30 Maquinàia i material elèctric i electrònic 4.137,10 6.101,60 -1.964,50 Vehicles de motor, material transport 12.088,10 13.343,20 -1.255,10 Resta de branques 7.500,40 8.868,00 -1.367,60 No classificats en altres apartats 506,1 70,3 435,80 En les exportacions destaca el paper de les multinacionals: 3% mà d’obra. 50% producció. 60% exportacions.

×