Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18

91 views

Published on

Descolonització i Subdesenvolupament

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18

  1. 1. UNITAT 12: DESCOLONITZACIÓ I SUBDESENVOLUPAMENT. IPM / HMC Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. Després de la segona guerra mundial, es produí una greu crisi dels imperis colonials. Els blancs poden ser vençuts. Apareixen moviments nacionalistes a les colònies. Apareixen moviments anticolonialistes a les metròpolis. Voluntat de l’URSS i els EUA. Les colònies accedeixen a la independència: Negociació. Combinació de negociació i insurrecció. Insurrecció.
  3. 3. Els nous estats no aconseguiren una independència econòmica total: Neocolonialisme. Subdesenvolupament. Tercer Món La independència es produí en un context de guerra freda: Prooccidentals. No alineats. Procomunistes.Els nous països passaren a ser:
  4. 4. 1947 Índia (GB). Indonèsia (Holanda). Indoxina (França). On començà el procés:Àsia.
  5. 5. La independència de l’Índia (GB). El Partit del Congrés, fundat el 1885, reivindicava la independència. Va créixer molt sota lideratge de Nehru i Mahatma Gandhi: Incorporació de pagesos i classes populars urbanes. Mohandas Gandhi. Proposava: No-violència. Desobediència civil. El conflicte no va ser sempre pacífic. 1942 P. Congrés il·legalitat i fortament reprimit. A l’Índia es donà un moviment de masses hindú de contra el domini britànic.
  6. 6. D’altra banda, a l’Índia britànica existia una forta presència musulmana. Mohammed Ali Jinnah creà la Lliga Musulmana, per crear un Estat propi, musulmà. El 1945 arribà al poder a GB C. Attlee. Partidari de la descolonització. Inicia les negociacions, amb lord Mounbatten, darrer virrei. El virrei, el P. del Congrés i la Lliga Musulmana acorden el procés de cessió.
  7. 7. El 15 agost de 1947 l’Índia es declarà independent: Unió Índia (majoria hindú). Pakistan (musulmà). Desplaçaments massius de població (15M) segons la religió. Violència ètnica (1M de morts). Bangladesh. S’independitzà de Pakistan (1971).
  8. 8. Indonèsia era una colònia holandesa ocupada pels japonesos durant la II Guerra Mundial. Ahmet Sukarno, fundador del Partit Nacional Indonesi, proclamà la independència quan Japó es rendí (agost 1945). Holanda hi envià tropes, però les pressions internacionals dugueren a l’inici de negociacions a l’Haia. La independència d’Indonèsia (Països Baixos). El desembre de 1949 Holanda reconegué la independència d’Indonèsia.
  9. 9. Els EUA, el 1967, recolzaren el cop de Suharto per fer-se amb el poder. Suharto inicià una brutal repressió anti- comunista (entre 0,5 i 3 M de morts). Suharto instaurà un règim totalment corrupte “capitalisme gansteril”
  10. 10. La descolonització començà al nord: Egipte (1936, 1952). Líbia (1951). Marroc (1956). Tunísia (1957). Argèlia (1962). Marroc i Tunísia eren protectorats. Ficció de govern indígena. Quan s’iniciaren els moviments nacionalistes, França optà per la repressió. 1956. Marroc (Mohamed V). 1957. Tunísia. Posteriorment, negocià les independències: França. Principal imperi de la zona. Àfrica.
  11. 11. Un cas molt diferent va ser el d’Algèria. Colònia Francesa. Territori agrícola molt important per França, poblat per molts francesos. Pieds-Noirs El 1954, Ben Bella i un grup de nacionalistes fundà el Front d’Alliberament Nacional (FLN), que inicià una insurrecció el mateix any. França reprimí diversos moviments nacionalistes. França hi envià un fort contingent militar.
  12. 12. La guerra fou criticada internacionalment, i pels matixos francesos (Sartre). Crisi política: 1958, president De Gaulle. Reconeix el dret a l’autodeterminació d’Algelià el 1959. La població francesa de la colònia es revoltà (OAS), però fou vençuda i es reconegué la independència (referèndum a la metròpoli). El juliol de 1962 es proclamà la República Popular i Democràtica d’Algèria, presidida per Ben Bella, amb trets socialistes.
  13. 13. El 1958 De Gaulle proposà crear la Comunitat Francesa, amb 2 opcions: Autonomia. Independència, sense cap ajut francès. Acceptat per la majoria. Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad... Només ho acceptà la Guinea de Sékou Touré. No funcionà: 1960 independents. A Madagascar, el 1947 es produí l’única insurrecció popular dels territoris francesos, sufocada amb duresa. El 1960 va rebre la independència.
  14. 14. La descolonització de l’Àfrica negra va ser una mica més tardana que la del nord del continent. La majoria de països s’independitzaren als anys 60.
  15. 15. A l’Àfrica britànica, la majoria de territoris aconseguiren la independència de forma pactada. 1957, Ghana. 1960, Nigèria, Costa d’Ivori. 1961, Sierra Leone i Tanganyika. 1962, Uganda. 1965, Gàmbia. .... Gran Bretanya.
  16. 16. Jomo Kenyatta i el seu primer govern Insurrecció del grup Mau-Mau (1950-53) Uns 40.000 morts. Finalment, independència el 1963 sota Jomo Kenyatta. Un cas especial va ser el de Kènya, que va aconseguir la independència de manera violenta.
  17. 17. Els britànics a l’Àfrica austral tenien les colònies de Rhodèsia i Sud-Àfrica. La seva descolonització presentà característiques molt especials. El 1961 Sud-Àfrica aconseguí la indepedència. Els colons blancs consolidaren un règim d’apartheid (segregació racial) respecte a la població majoritària negra (70%). La lluita per posar-hi fi durà 30 anys.
  18. 18. Paper decisiu Nelson Mandela i el seu partit Congrés Nacional Africà. Mandela passà 27 anys empresonat. El 1990 s’inicià el procés, per la pressió i les sancions internacionals S’alliberà Mandela, es derogaren les lleis discriminatòries i es redactà una nova constitució. 1994, primeres eleccions multiracials. Frederik de Klerk amb Mandela. Victòria de Mandela i el seu partit.
  19. 19. Rhodèsia del Nord es convertí en Zàmbia el 1964. A Rhodèsia del sud els blancs proclamaren unilateralment la independència el 1965. Els blancs van instaurar-hi un règim d’apartheid. La revolta de la majoria negra (95%) portà a una violenta guerra civil, amb intervenció exterior. Finalment: GB reconeix la indepenciàcia el 1979. El 1980 la majoria negra pren el poder, liquidant l’apartheid. El país es convertí en Zimbabwe.
  20. 20. Zimbabwe. El 1970 va prendre el poder Robert Mugabe, ocupant-lo fins el 2017. Com tants altres, passà d’heroi de la independència a tirà opressor. Arruinà un dels països més pròspers de l’Àfrica colonial britànica,
  21. 21. El Congo Belga va patir un procés força conflictiu. El 1958 el Moviment Nacional del Congo, dirigit per Patrice Lumumba, reclamà la independència. Bèlgica l’acceptà el 1960 Al mateix temps donà suport al moviment separatista de Moïse Tshombé, a la rica zona minera de Katanga. Lumumba fou assassinat, 1961. Esclatà la guerra civil i l’ONU hi hagué d’intervenir. Bèlgica.
  22. 22. El 1965 Mobutu Sese Seko donà un cop d’estat instaurant el seu poder en tots dos territoris. Mobutu va rebre el suport de la majoria de líders occidentals. El 1966 el país pren el nom de Zaire. En el context de la Guerra Freda: Governà dictatorialment, instaurant una cleptocràcia, fins el 1997. La seva caiguda provocà una violenta guerra civil, on van prendre part tropes de, com a mínim, set països africans
  23. 23. A l’Àfrica hi tenia 4 territoris colonials: Rif: Nord del Marroc. Ifni. Sàhara Occidental. Guinea Equatorial. El 1956 s’accepta que el Rif s’incorpori al regne del Marroc i el 1969 Ifni també. Tot i la victòria espanyola del 1958 en la Guerra d’Ifni. El 1968 Guinea Equatorial s’independitzà. Espanya.
  24. 24. El Sàhara continuà unit a Espanya fins el 1975 en que fou cedit a Marroc i Mauritània, que hi renuncià. El Front Polisario proclamà la República Àrab Saharauí Democràtica, incitant el conflicte amb el Marroc, fins avui. El Marroc reclama el territori com a propi. Els sahrauís reclamen la independència.
  25. 25. L’Onu proposa un referendum: Però, qui té dret a votar? Població actual? Sobretot marroquina. Població de l’antiga colònia? Sobretot sahrauís. Molts sahrauís viuen en campaments de refugiats a Algèria.
  26. 26. Les colònies portugueses van ser les últimes a independitzar-se. El 1961 s’estengué la revolta a totes les colònies. La dictadura de Salazar s’erosionà amb les guerres colonials. Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea- Bissau, Sant Tomé i Príncep. Independents des de 1975 Portugal. La Revolució dels Clavells el 1974, va possibilitar que en la grup d’oficials colonials instauraren la democràcia. Es donà una accelerada descolonització.
  27. 27. D’altra banda, el nou govern d’Angola donà suport als moviments independentistes de Namíbia, sota el control de Sud-àfrica. Namíbia aconseguí la independència el 1990, després de les primeres eleccions lliures. Es tracta d’un dels darrers conflictes de la guerra freda, com demostra la intervenció cubana. La independència originà sagnants guerres civils a Moçambic i Angola.
  28. 28. La descolonització està directament vinculada amb la dinàmica de la Guerra Freda. Blocs: Cerquen aliats. Alguns països rebutjaren aquesta dinàmica, creant-se el moviment dels països no-alineats. Els països no alineats. Conferència de Bandung, 1955. Respecte a la sobirania i a la integritat nacionals. Igualtat de les races i de nacions. Principi de no-agressió. No-ingerència en assumptes interns d’altres països. Coexistència pacífica. Postulà:
  29. 29. La descolonització malauradament, sovint no significà la millora de les condicions de vida de les antigues colònies. Tercer Món. Països subdesenvolupats. Alt nivell de creixement demogràfic. Subalimentació i nutrició insuficient. Renda per càpita molt baixa: Molta pobresa. Analfabetisme. Mancança de serveis sanitaris i socials. Diferències socials brutals.
  30. 30. Massa importància del sector primari. Baix nivell d’industrialització. Dependència econòmica i tecnològica de l’exterior. Problemes comercials: Intercanvi desigual. Accelerat creixement de les ciutats. Baix nivell de producció. Neocolonialisme.
  31. 31. Freqüents règims dictatorials. Manca de llibertats polítiques i socials. Problemes territorials: Guerres ètniques i conflictes entre països. Freqüents intervencions exteriors. Inestabilitat i corrupció política.

×