2. El 1914 esclatà la Gran Guerra, després anomenada
Primera Guerra Mundial.
Primer va ser un conflicte europeu, després mundial.
Fins aleshores només s’havien donat guerres locals.
Participa gairebé tota Europa
(amb les excepcions d’Espanya,
Suïssa, Holanda, Dinamarca,
Noruega i Suècia).
Prenen part imperis, i així també
hi participen les colònies
(Canadà, Austràlia, africans…).
El teatre d’operacions és molt
ampli (Europa, Àfrica, Proper
Orient, mar…).
3.
4. Destacaven dues potències democràtiques:
Europa a inicis del segle XX: Antecedents i causes de
la guerra.
Gran Bretanya:
França:
Tenia relacions tenses amb Alemanya per la qüestió
d’Alsàcia i Lorena.
Monarquia liberal, l’imperi més destacat
del món i una potència econòmica.
Tercera República. Es tractava d’una democràcia
que impulsà la laïcització de l’Estat.
L’Imperi Rus:
Imperi endarrerit, de base agrícola i amb una
industrialització molt localitzada.
Estat autocràtic dirigit per Alexandre II
Romanov.
5. II Reich alemany:
Era una potència industrial que inicialment aspirava a ser la
potència hegemònica a Europa.
Més endavant Guillem II aspirava a convertir Alemanya en
una potència mundial.
Destacaven els ideals pangermanistes.
Estat federal. Molt autoritari, no era una veritable democràcia
(encara hi havia sufragi censatari).
6. Imperi Turc Otomà:
Autocràcia en franca
decadència.
Havia anat perdent
territoris en la zona
dels Balcans (Sèrbia,
Romania, Bulgària,
Montenegro...).
Imperi Àustro-Hongarès.
No era una democràcia. L’emperador Francesc
Josep tenia un poder gairebé absolut.
El seu gran problema eren les pretensions
nacionalistes dels territoris.
7. La Pau Armada (1870-1914).
Es tracta d’un període de
tensió diplomàtica i rivalitat
entre les potències europees.
Crisis diplomàtiques
constants:
Marroc, Balcans....
A Europa es va anant creant un complex sistema
d’aliances internacionals.
Creació i consolidació
de les aliances.
Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Àustria-
Hongria i Itàlia.
Triple Entesa (1907) es creà la entre Gran
Bretanya, França i Rússia.
8. Les crisis diplomàtiques són constants:
L’Imperialisme significa la unió d’economia i política. Per això
hi ha l’aflorament de rivalitats econòmiques.
Especialment França i GB tenen por de la
potència industrial d’Alemanya.
Alemanya amenaça el domini del mar de
GB, amb Guillem II (Weltpolitik).
Creació de polítiques armamentístiques (PAU ARMADA).
La guerra es comença a veure
com a inevitable.
Augmenta el pressupost en
defensa i el tamany dels exèrcits,
que milloren l’equipament.
9. Els governs crearen
un clima de por i
tensió, i així
justifiquen el futur
conflicte (just,
necessari).
Aquestes polítiques ultranacionalistes defensen
que en la hipotètica guerra cal cercar la victòria
total, la destrucció definitiva de l’enemic.
10. Les rivalitats estratègiques i
colonials van augmentant la tensió.
Destaquen les
crisis marroquines
i balcàniques.
Crisis marroquines.
Primera crisi marroquina
(1905-1906).
França i Espanya
cobegen el Marroc.
Conferència d'Algesires, 1906.
Alemanya protesta i
ofereix ajuda al soldà.
França i Espanya obtindran un
protectorat sobre el Marroc.
Hi haurà la supervisió d’un
inspector general suís.
Es respectarà l’autoritat del soldà.
Cal
negociar.
11. Segona crisi marroquina o d’Agadir (1911).
Es produí una insurrecció al sud Marroc.
Alemanya acusa França d’excedir-se
i envia un vaixell de guerra a Agadir.
Alemanya vol colònies, per això
demana o el sud del Marroc o el
Congo.
Finalment obtindrà
l’ampliació del Camerun.
El desig de revenja per part de
França s’incrementa (Alsàcia,
Lorena, part del Camerun).
12. Crisis balcàniques.
Turquia (el gran malalt)
és un imperi en crisi.
Grècia, Montenegro, Sèrbia,
Bulgària, aconsegueixen territoris.
Els Balcans són un punt calent,
car hi ha una gran confluència
d’interessos:
Àustria vol una sortida al
Mediterrani. El 1908 s’annexiona
Bòsnia-Herzegobina.
Rússia vol també una sortida al
mar. Signarà una aliança amb
Sèrbia.
Itàlia vol controlar Albània.
13. Les causes de l’esclat de la Gran Guerra van
ser diverses. El detonat fou l’atemptat de
Sarajevo.
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat
l’arxiduc Francesc Ferran, hereu d’Àustria.
L’atemptat de és només una excusa.
L’assassí és Gavrilo Príncep (serbi anarquista).
Entren en funcionament les aliances...
Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII;
Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII;
Rússia decreta la mobilització general, 30/VII;
Alemanya dóna un ultimàtum a Rússia i França....
L’agost del 1914 s’inicià la Gran Guerra
15. Arreu es crearen
les Unions
Sagrades:
Totes les forces polítiques s’unien a
cada país per afrontar la guerra.
Els qui s’oposaven eren perseguits.
Arreu Deliri
Patriòtic
La majoria de la població
està a favor del conflicte.
16. La Gran Guerra (1914-1918).
És una nova forma de fer la guerra:
Economia de guerra: Mobilització massiva de recursos
i efectius. Subordinació total a la guerra (planificació
per part dels governs).
Primera guerra
industrial.
Guerra econòmica per entorpir les actuacions dels
enemics (guerra submarina).
Utilització de la propaganda com a arma de guerra
(guerra psicològica).
Desenvolupament de noves i poderoses armes: Armes
químiques, tancs, avions, metralladores ...
17.
18. La combinació de mentalitat del XIX i armes del XX
donarà una dimensió terrible a la guerra, autèntica
carnisseria (milions de morts) mai vista.
Despreci total per la vida
humana (alguns parlen de
10 milions de víctimes
civils. Cal afegir el
Genocidi Armeni).
19. La guerra afectà a la població de manera
generalitzada:
Grans moviments de refugiats que fugen dels
conflictes.
Inicià la tendència actual a incrementar de manera
brutal les víctimes civils en les conflagracions.
Economia de guerra.
Lleves massives de la
població masculina.
Bombardejos de ciutats.
Després de la guerra, les noves fronteres
ocasionaran diverses “neteges ètniques”
20. Les fases de la guerra.
Els imperis centrals formaven un bloc més homogeni i
tenien més força militar.
El gran problema era haver de lluitar
en dos fronts simultàniament.
Aconseguir una ràpida victòria al front
occidental per després acabar amb Rússia.
Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica i ràpidament
arriba prop de París.
Joffre atura els alemanys
en la batalla del Marne.
Alemanya queda atrapada
entre dos fronts i Moltke és
substituït per Falkenhayn.
Pla Schlieffen
Guerra de moviments (1914).
La guerra de moviments s’atura.
21. Guerra de posicions (1915-1916).
El fracàs de la guerra de
moviments dóna pas a la
guerra de posicions o de
trinxeres (símbol de la
guerra).
Es demostra que el conflicte
serà molt llarg.
Al front oriental Alemanya es
va veure sorpresa inicialment
per l’ofensiva russa.
Després es donaren
grans victòries
alemanyes (Tannenber,
agost 1914).A la llarga Rússia quedarà
paralitzada pels problemes interns.
22. Es donaren victòries dels
aliats alemanys als Balcans.
Amb tot, la victòria
definitiva dependrà del
front occidental.
El front occidental era el més estable. Es va mantenir
pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys.
Aquesta situació fa que sigui necessària una gran capacitat
de resistència (econòmica, psicològica).
Les potències centrals es troben envoltades i GB domina el
mar, per això Alemanya inicià la guerra submarina.
Per trencar aquesta dinàmica,
grans batalles i ofensives
(Verdún, Somne, 1916) que no
aconsegueixen trencar
l’equilibri de forces.
23. Durant la segona etapa del conflicte es produí la seva
veritable mundialització.
Els aliats demanaren prèstecs als EUA.
Les colònies ajuden les metròpolis,
estenent-se el conflicte a l’Àfrica, el
Pròxim Orient i l’Extrem Orient.
L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i
Bulgària (1915), traslladà el conflicte als
Balcans.
Japó entrà al costat dels aliats portant
la lluita al Pacífic.
La guerra s’estengué al mar. Batalles
navals (Jutlàndia, 1916) i guerra
submarina.
24. Crisi del 1917. És l’any clau de la guerra.
Arreu es manifesta clarament el cansament, la qual cosa
provoca problemes interns a diferents països.
França: Les tropes es revolten, no volen anara al
front. Petain substitueix Neville, imposant
600 penes de mort (60 execucions).
Alemanya: Gran desmoralització, en gran part
provocada pels greus problemes de
subministrament.
Rússia: Revolució, abdicació del Tsar.
Rússia surt de la guerra (Pau
de Brest-Litovsk, 1918)
25. La sortida de Rússia (Pau de Brest-Litovsk, 1918), podria
significar la victòria alemanya.
A banda de tancar el front oriental obté importants
territoris (Ucraïna, Polònia, països bàltics...).
Precipita l’entrada en
el conflicte dels EUA.
Tot i declarar-se neutrals,
eren un aliat clau de l’Entesa
(préstecs, material).
El 2 d’Abril de 1917 declara
la guerra.
26. El 2 d’Abril de 1917 els EUA declaren la guerra a Alemanya.
L’afer del Lusitània
(maig 1915).
Telegrama Zimmerman
(gener, 1917).
Excuses.
Realitat. Si guanya Alemanya, qui pagarà els crèdits?
27. Les grans ofensives (1918).
El 1918 es produí el desenllaç definitiu del conflicte.
Els aliats s’imposen al front
dels Balcans (desfeta turca,
búlgara i austríaca).
Turcs i austíacs
demanaren armisticis.
Alemanya, debilitada,
llença grans ofensives.
De març a juliol es donaren
5 grans ofensives
alemanyes, fracassades
Vol la victòria abans de l’arribada de tropes dels EUA.
Els exèrcits alemanys patiren la desfeta del Marne.
Cal afegir els greus problemes interns (revoltes militars,
vagues).
28. El 9 de novembre de 1918 Guillem II
abdicà i el dia 11 es signà un armistici.
29. L’organització de la pau.
L’any 1918, quan la guerra encara no havia acabat,
Wilson publicà el 14 punts.
Es tracta d’una declaració de com
hauria de ser la pau:
Rebuig a la diplomàcia secreta.
Recolzament de la democràcia.
Principi de les nacionalitats...
En teoria aquests punts es
consideraren a l’hora de redactar
els tractats de pau.
30. Es signaren diversos tractats de pau, (Pau de París) el més
destacat dels quals serà el de Versalles.
En aquests tractats hi ha
dues qüestions claus:
Les reparacions de guerra.
Les reivindicacions territorials.
En realitat, no hi va haver negociacions de pau, van ser
imposicions.
Dificultat insalvable a
l’hora de fixar les bases
d’una pau duradora.
31. D’altra banda, han de considerar:
La por a l’extensió del bolxeviquisme rus.
L’esfondrament de l’Imperi Turc i Àustro-Hongarès.
La força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en
solitari).
La necessitat d’evitar una nova guerra.
La diversitat d’interessos dels guanyadors.
Negociar la pau no
és tasca fàcil.
De fet, la creació de nous països marca un cinturó
antibolxevic.
32. Canvis territorials després de la Gran Guerra:
A llarg termini,
desastrosos: No respecten les reivindicacions nacionals.
33. El Tractat de Versalles.
Hi van prendre part:
Clemenceau Lloyd GeorgeWilsonOrlando
Tractat més destacat.
Sobre Alemanya i la reconstrucció europea.
Alemanya ho considerarà
una imposició (diktat), car
és humiliada, imposant-li
duríssimes condicions.
Cal recordar però, que
Alemanya no va patir tant
en els tractats de pau com
ho va fer Àustria-Hongria.
A la llarga generà greus problemes (IIGM).
34. Clàusula de la responsabilitat.
No pot entrar en organitzacions internacionals.
Pèrdues territorials i la prohibició de l’Anschluss.
Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen,
Malmèdy, Schlesvig i totes les colònies.
Limitació de la seva força militar:
Desmilitarització marge esquerra del Rin
(Renània), pèrdua de la força aèria, limitació de la
flota, reducció exèrcit a cent mil homes.
Ocupació del Sarre durant 15 anys.
Pagament de reparacions de guerra (220M marc or).
Exagerada i impossibles de fer front.
35. Les condicions són tan dures que provoquen tensió entre els
mateixos guanyadors:
GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar).
Els EUA no volen tanta humiliació (són els més forts).
Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta).
Per la seva banda França vol encara ser més durs (és qui
més ha patit la guerra).
A la llarga generà
greus problemes:
Segona Guerra
Mundial
36. Imperi queda esquartert.
Saint Germain: Àustria-Hongria.
Prohibició de l’Anschluss.
Perdrà: Hongria, Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia...
Limitacions militars.
Pèrdues territorials.
La resta de tractats:
Nevilly: Bulgària.
Trianon: Hongria.
Sèvres: Turquia.
En general
tenen dos punts
fonamentals:
Pèrdues territorials.
Limitacions militars.
37. Les conseqüències de la Gran Guerra.
Demogràfiques.
10M de morts, desapareguts, a
més d’uns 6M de ferits i mutilats.
Dèficit de joves, població activa, la qual cosa incidí en
un elevat descens de la natalitat (generacions buides).
Amb la pau arribaran
desplaçaments massius de
població i neteges ètniques
(nous països, noves fronteres).
38. Econòmiques.
Europa perdrà de manera
definitiva l’hegemonia
econòmica mundial.
Patí una gran devastació, sobretot França.
Es donà la subproducció, una gran inflació...
Alemanya ho tindrà pitjor (reparacions de guerra).
Endeutament d’Europa respecte els EUA.
Els nordamericans són els grans beneficiats del conflicte
(atorgaren crèdits, realitzaren grans vendes).
El Japó també resultà molt beneficiat econòmicament, car
augmentà la seva producció industrial.
Per exemple, el 1921
serà un any catastròfic a
tota Europa.
39.
40. Polítiques i Geopolítiques.
A Europa:
Avenç de la
democràcia:
S’aplica el sufragi universal.
La crisi d’entreguerres veurà com sorgiran els
moviments totalitaris.
Comença el vot femení.
Aparició de les nacionalitats europees, afegida a una
política fronterera nefasta.
A la llarga ocasionarà multitud de conflictes.
Moltes de les dinasties tradicionals
(autoritàries) són enderrocades.
Desapareixen imperis seculars.
41. Els tractats de pau
modificaren els límits
territorials i provocaren
l’aparició de nous
Estats
Hongria, Txecoslovàquia,
Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia,
Estònia, Lituània i Letònia.
42. El declinar europeu és molt
clar, mentre es produeix
l’ascensió dels EUA i el Japó.
La Revolució Russa significarà
l’aparició de l’URSS.
S’inicia el procés d’emancipació de
les colònies.
43. Socials. La guerra significarà grans canvis en
l’estructura social de molts països.
Mentre la misèria afectava a una part de la població,
“nous rics” feien ostentació de la seva riquesa.
La crisi de la postguerra estimularà la tensió social.
Augmentarà el racisme, la xenofòbia i el puritanisme.
La crisi de consciència europea
possibilità l’arribada influències
orientals.
Augmentà la tensió social.
Dificultats d’integració dels excombatents.
Es trencà el moviment obrer.
44. Hi haurà una clara presa de consciència
femenina (sufragisme).
45. Les dificultats dels
primers anys de
postguerra provoquen
una crisi política.
Per tal de solucionar
aquest problema es realitzà
el Pacte de Locarno, 1925.
Alemanya no pot pagar les
reparacions de guerra i
França ocupa el Ruhr (1923).
La tensió augmenta.
Teòrica reconciliació
francoalemanya
Alemanya accepta:
Les seves fronteres occidentals.
Pla Dawes, per afavorir el
pagament de les reparacions de
guerra.
Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el
Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva.
46. Creació de la Societat de Nacions.
La Gran Guerra fou un
conflicte sense precedents
per la magnitud del
desastre.
Ja durant la guerra
Wilson proposa crear
una organització per
preservar la pau
mundial.
SdN. Volia garantir la pau (negociació, transparència) i
fomentar la cooperació internacional.
La seva seu es trobava a Ginebra.
Tenia dos organismes bàsics:
Assemblea General (45 estats)
Consell: F, EUA, GB, I, Japó, i 4 estats.
47. No tenia força moral, car els
perdedors no hi ingressaren, com
tampoc ho va fer l’URSS ni els
mateixos EUA.
Fracassarà. No evitarà la II GM.
De fet, va esdevenir un instrument
de repartiment del món al servei
grans potències europees.
