0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya

36,885 views

Published on

Published in: Education
2 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
36,885
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
17,625
Actions
Shares
0
Downloads
470
Comments
2
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya

  1. 1. RELLEU, CLIMA, VEGETACIÓ I PAISATGE A ESPANYA I CATALUNYA
  2. 2. EL RELLEU
  3. 3. EL RELLEU D'ESPANYA El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és dinàmic. La Península Ibèrica es troba en la part més meridional d'Europa.
  4. 4. El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals: ●La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes. ●L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha. L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur. ● La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que envolten la meseta. ● La diversitat del relleu peninsular
  5. 5. EL RELLEU PENINSULAR El relleu peninsular presenta quatre grans unitats morfoestructurals: 1) La Meseta, amb les seves muntanyes interiors i perifèriques. 2) Les serralades exteriors a la Meseta. 3) Dues grans depressions. 4) Els relleus litorals.
  6. 6. c Serrala ai des Les serralades d’espanya al Basqu Serralada Cantàbrica es G Pirin s s sí ny e eus s a unt leó as e an M L M de Se al at r ra C la s de da a l n tr la e ac Ib ra m èr iste Se S ic a Monte s de To ledo rena a Mo Sierr s q ue B èti s la de a S err
  7. 7. MAPA DE LES UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL
  8. 8. 1) La Meseta, les seves serralades interiors i les vores muntanyoses. La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la seva superfície) Presenta dos grans blocs: - La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) - La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana- separats pels Monts de Toledo)
  9. 9. A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu: ●L'antic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura. ●Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa. ● Les serralades interiors de la Meseta. ● Les vores muntanyoses de la Meseta.
  10. 10. Les serralades interiors de la Meseta. El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serralades orientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides. El Sistema Central Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata i Serra de l'Estrella (Portugal).
  11. 11. Els Monts de Toledo Divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
  12. 12. Les vores muntanyoses de la Meseta. Les serralades principals que envolten la Meseta són: Massís Galaicolleonès Part de la Serralada Cantàbrica Massís Asturià Serralada Cantàbrica Gran part de Sierra Morena El Sistema Ibèric
  13. 13. El Massís Galaicolleonès Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera. Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, molt erosionat. La Serradala Cantàbrica Forma una cadena lineal que poden dividir en: ● Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat. ● Part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos.
  14. 14. El Sistema Ibèric Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. ● El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. ● El sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat). Sierra Morena Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressió del Guadalquivir.
  15. 15. 2) Les Serralades exteriors a la Meseta Pirineus Pirineus axials o centrals Prepirineus Serralades Litorals Catalanes Serralada Prelitoral Serralada Litoral Serralades Bètiques Serralada Penibètica Serralada Subbètica
  16. 16. Els Pirineus Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscais fins al Cap de Creus. Els podem dividir en dos conjunts: Pirineus axials o centrals. És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'Estats, 3143 m) Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. Prepirineus. Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Es divideixen en les serralades interiors (Guara i Peña) i les exteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la depressió mitjana pirinenca.
  17. 17. Les Serralades Litorals Catalanes Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. Serralada Prelitoral. Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'Home, 1706 m). Serralada Litoral. Presenta un desenvolupament escàs.
  18. 18. Les Serralades Bètiques El conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions. Serralada Penibètica. Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m). Serralada Subbètica. Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.
  19. 19. 3) Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriroment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments. Amb el temps els rius erosonaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.
  20. 20. La Depressió de l'Ebre. Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. La Depressió del Guadalquivir. Recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
  21. 21. 4) El relleu del litoral peninsular Costes atlàntiques Costa cantàbrica Costa gallega Costa atlàntica andalusa Costes mediterrànies Andalusia i Múrcia Golf de València Litoral Català
  22. 22. Les costes atlàntiques. La costa cantàbrica. Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les planes i platges són escasses. Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes.
  23. 23. C O S TA C ANTÀB R IC A Golf de Biscaia Cap de Punta de Matxitxaco l’Estaca de Bares Cap de Peñas Cap d’Ajo
  24. 24. La costa gallega. S'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El més característic de la costa gallega són les ries. La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
  25. 25. C O S TA ATLÀNTIC A Cap Ortegal Cap de Finisterre Ria d’Arosa Ria de Vigo Golf de Cadis Cap de trafalgar
  26. 26. Les costes mediterrànies. El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies, que formen amplis arcs separats pels caps de Creus, Nau, Palos i Gata. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. També rep el nom de costa Bètica. S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Múrcia).
  27. 27. El Golf de València. Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament sense interrupció. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbolos (penyal d'Ifac, Calp, Alacant). El litoral català. No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.
  28. 28. C osta mediterrània Cap de creus Delta de l’Ebre Golf de València Cap de la Nau Cap de Palos Cap de Gata
  29. 29. EL RELLEU INSULAR L'arxipèlag Balear Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica. Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues s'estén una ampla depressió central. Als extrems d'aquesta depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença. Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanyós i una gran plana. Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. L'altitud és escassa i destaca la plana.
  30. 30. Mallorca Menorca Eivissa Cabrera Formentera
  31. 31. L'arxipèlag Canari. L'arxipèlag de les illes Canàries es va formar durant el període Terciari. Es formà la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries. El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). De fet, la formació de les illes Canàries és un procés continu. El Teide (3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII). Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.
  32. 32. Lanzarote La Palma Tenerife Fuerteventura Gran Canària El Hierro La Gomera
  33. 33. EL RELLEU DE CATALUNYA De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans unitats: els Pirineus (Axial i Prepirineu), les Serralades litorals catalanes, la Depressió Central i la costa amb les planes litorals. Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat i dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre). Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud.
  34. 34. En el relleu català destaca el protagonisme dels Pirineus. Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya i estan formats per dues serralades paral·leles - El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3143 m), amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m). - El Prepirineu. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana. A la seva vegada es troba format per dues unitats. Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda) i les serres exteriors (Montsec i Mont- roig), separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp. La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals. Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra de Finestres, Cabrerès) amb formes enfonsades (plana d'Olot, Pla del Bages).
  35. 35. Les serralades litorals són un conjunt muntanyós format per una doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre. - La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials conglomerats com Montserrat. - La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té altures importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa que formes penya-segats (Garraf). Entre les dues serralades s'obre un corredor, la Depressió Litoral.
  36. 36. La Depressió Central Catalana és la part oriental de la Depressió de l'Ebre. És una extensa depressió que s'estén entre els Pirineus i les serralades de la costa. Va ser ocupada pel mar (per això trobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i sals potàssiques). Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la Conca d'Òdena o la de Barberà, alternant-se amb alguns altiplans (altiplà de la Segarra). Només al centre de la Depressió Central s'ji estenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
  37. 37. Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència de la Plana de l'Empordà. Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre. Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).
  38. 38. Les unitats de relleu de Catalunya

×