1. El sector primari Canvis i permanències

2. Definició del sector Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques. Agricultura i ramaderia Explotació forestal Extractives Pesca.

3. Els factors que condicionen l’aprofitament agrícola.

4. 1. Els factors físics. Continuen sent decissius a les societats poc tecnificades. Clima Relleu Sòl Condicions no extremes Planes i valls Fèrtil

5. 2. Els factors humans. Volum de població Tècniques agrícoles Destinació final de la producció Polítiques agràries Augment de la població mundial Tecnologia Tècniques tradicionals Subsistència Mercat Lleis, ajuts... Dietes o cultura culinària Ex 2, p. 120.

6. Els elements del paisatge agrari. Les parcel.les. Els sistemes de reg. L’espècie conreada.

7. 1. Les parcel.les i el seu grau d’aprofitament. Parcel.la: cada una de les parts en que es divideix el paisatge agrari. Tipus de parcel.les Segons la delimitació Segons la mida Camps oberts o openfield Camps closos o bocage Minifundis Latifundis Grau d’aprofitament Agricultura intensiva de productivitat alta Agricultura extensiva de productivitat baixa Agricultura extensiva de productivitat alta Agricultura intensiva de productivitat baixa

8. 4 grans grups, identifica’ls en les següents imatges: Intensiva i de baixa productivitat. (agricultura asiàtica). Intensiva i de gran productivitat. (agricultura europea). Extensiva i de baixa productivitat (agricultura africana). Extensiva i d’alta productivitat (agricultura nord-americana: corn belt, wheat belt, cotton belt, tobacco belt ). Agribusiness .

10. 2.Els sistemes de reg. Agricultura de secà Agricultura de regadiu Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs Ocupa una extensió més gran. Inferior valor econòmic. Alt valor econòmic. Ocupa menys extensió.

11. 3. L’espècie conreada. Policultura Monocultura

12. 4. En funció de l’objectiu: 4.1. L’agricultura de mercat. Objectiu principal Obtenció del màxim benefici possible gràcies a… Especialització de la producció Mecanització de les feines del camp Tècniques de conreu modernes Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.

13. Efectes positius Efectes negatius Abaratiment dels preus dels productes. Agilització de la comercialització. Utilització de transports especialitzats. Contaminació del sòl i les aigües a causa dels fertilitzants. Situació de desavantatge dels productes dels països pobres en quant a competitivitat.

14. 4.2. L’agricultura de plantació. Localització Països tropicals subdesenvolupats Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI Característiques Agricultura de mercat Grans propietats Gran inversió de capital Monocultura Mà d’obra abundant Productivitat alta Problemes Beneficis per a les empreses estrangeres Alguns països han d’importar aliments Explotació molt extensiva Decissions en funció dels preus

15. 4.3.L’agricultura tradicional. Característiques Agricultura de subsistència Policultura Tècniques i eines molt primitives Forta dependència dels factors físics

16. Classificació de l’agricultura: Agricultura de subsistència o tradicional // agricultura de mercat o comercial Segons la varietat de productes: policultiu o monocultiu. Segons l’aprofitament del sòl: intensiva o extensiva. Segons l’ús de l’aigua: de secà o de regadiu. Segons el tipus de parcel·les: camps oberts o openfields // camps tancats o bocage .

17. ANÀLISI D’UN PAISATGE AGRARI P. 119. FER-NE UN CONJUNTAMENT. GRUPS DE 4 PERSONES: Portar una imatge d’un paisatge agrari. Analitzar un paisatge agrari seguint el guió. Presentar l’anàlisi amb la imatge que hàgiu trobat.

18. Espais agraris al món.

21. Població rural i població agrària

22. El treball agrari i tipus d’explotacions agràries a Espanya Explotacions petites o minifundis: Menys de 10 ha. Explotació familiar i assalariats. Problemes de mecanització Baixa producció  dificultats per comercialitzar. Rendibilitat per agricultura intensiva o científica  horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme.

23. Explotacions mitjanes: 30 ha. En augment a Espanya per les polítiques de la UE: Reagrupament de parcel·les Crédits Desgravacions i primes Preus avantatjosos

24. Latifundis: A partir de 100 ha. Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa. Agricultura extensiva: Mecanització  es necessita mà d’obra especialitzada. Treballadors eventuals  contractes a estrangers per temporada (dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.) ‏ Grans beneficis.

25. Treball agrari Mapes p. 103. Distribució territorial del treball agrari: Nord Sud

26. Distribució de les explotacions agrícoles, p. 104.

27. A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada. Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%. Per contra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada: Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les terres conreades.

29. Canvis en els usos en els darrers anys: Disminueixen les terres de conreu un 12 %. Augmenta el terreny forestal 9%. Causes: Abandonament de les terres menys productives Augment de la ramaderia Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures. Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu.

30. La UE i Espanya: La PAC Espanya entra a la CEE el 1986. PAC: Política Agrària Comunitària: evolució: De 1957 a 1986: potenciació per assegurar la provement i augmentar les rendes agràries: subvencionar productes i comprar els excedents  sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals. De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció  2003 restriccions de l’ajuda, competivitat. Al 2004 entrada de 10 països  augmenten les terres de conreu: replantejament.

31. De 2007 a 2013. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural Objectius: Augmentar la productivitat en l’agricultura i la silvicultura per ser competitius en el mercat internacional. Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial) ‏ Millorar el medi ambient. Article: internacionalitzar la indústria.

32. La producció agrària Condicionants: Superfície Regadiu o secà Qualitat del sòl i el relleu Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva. Augment del regadiu per: Productivitat elevada Infraestructures i aprofitament de l’aigua subterrània

33. Taula p. 106 De secà: Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de llavors. Oliveres: augment per l’oli. Vinya: especialització (D.O.) i qualitat. De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment. Fruita: aprofiten la maduració primerenca per vendre-la als mercats europeus. Horticultura.

34. La producció ramadera, p. 107 El 2n estat de la UE en importància.

35. Boví: pilar  carn i llet. Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició de la transhumància. Porquí: consum fresc i xarcuteria. Avicultura: molt especialitzada: ponedores, consum. Ex 3 p. 120  Quants porcs ens toquen per persona?

36. La comercialització Controlada per la indústria agroalimentària  empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats. Observeu la compra setmanal. Espanya i el mercat europeu: 75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE. El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris.

37. La indústria agroalimentària espanyola destaca en : La producció del vi: mercat nacional, exportacions a Europa i Amèrica. Exemple: Celler Sort del Castell. Embotits, pernils i conserves. Plats precuinats i congelats. En creixement la producció de pinso.

38. Paisatges agraris espanyols Paisatge: defineix un marc fíisic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai. Factors que el determinen: Naturals: clima i relleu. Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions. Culturals. Elements visibles: Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia Grandària Tipus d’explotació Ramaderia estabulada o no. Exemple p.119.

40. Activitat en grups: 5. TIPUS DE PAISATGE ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA ESTRUCTURA AGRARIA HABITAT Atlàntic Mediterrani Interior Muntanya Canari

41. Activitat pesquera Espanya: potència pesquera dins la UE.

42. Tradició pesquera, actualment reduïda a Galícia i Andalusia. Al voltant de 14.000 vaixells. 0,7 % de la població activa.

43. http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120) Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines, anxoves, tonyina, bonítol) Millors caladors: plataformes continentals (corrents marins freds rics en plàncton)  la plataforma espanyola pobre (p.115 mapa)  recerca de caladors més rics:

46. Mar del Nord: Quotes de captures i temporades de veda. Terranova: Des d’antic, campanyes de pesca de mesos. Bacallans i halibuts Canadà ho restringeix.

47. Canàries: Banc saharià Conflictes freqüents amb Marroc, Senegal i Mauritània. Moçambic i Somàlia: Alakrana. Atlàntic americà

48. Política Pesquera Comunitària 1986 entrada d’Espanya a la UE: Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc. Negatiu: armadors més petits  menys capacitat de pesca. 2007-2013: Fons Europeu de la Pesca: No es pot augmentar capacitat pesquera. Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura.

50. Aqüicultura marina: Galícia i Cantàbria  lubina, musclos, llagostins, ostres. D’aigua dolça: piscifactories  truita, salmó.

51. Indicadors de la situació crítica de la pesca a Espanya Descens de la població activa en el sector. Disminució de la seva aportació al PIB, actualment només un 0.2 %. Dèficit en la balança comercial: augment de les compres i menys vendes.

52. Problemes de la pesca espanyola El problema dels caladors. La estructura pesquera espanyola: població activa en recessió i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge. Els problemes mediambientals: sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament). Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs  Prestige, 2003)

53. Catalunya: percentatge molt baix en l’economia catalana Característiques Localitzacions (comarques) Agricultura Ramaderia Pesca