Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 5 imperialisme -2017-18

369 views

Published on

Imperialisme

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 5 imperialisme -2017-18

  1. 1. UNITAT 5: L’IMPERIALISME (1870-1914). IPM / HMC Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. L’Imperialisme podria definir-se com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus, els EEUU i Japó, industrialitzats, aconseguiran controlar gran part del planeta. El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Destacà el període entre 1870 i 1914. En són protagonistes les potències europees, els EEUU i el Japó. Aquests països volen dominar i conquerir el món. El 1914, controlaven el 85%. Té molt a veure amb la Segona Revolució Industrial.
  3. 3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX. Creixement demogràfic i migracions. El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa. El creixement demogràfic provocà fortes onades migratòries. Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions d’europeus abandonaren Europa. Sobretot la destinació era Amèrica. Es cercaven millorars condicions de vida.
  4. 4. A finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia superaren el carbó: el petroli i l’electricitat. Noves fonts d’energia i mitjans de transport. Energies eren més netes, eficients i flexibles. Canviaren la ubicació de les empreses, les formes del transport i comunicació, així com la vida quotidiana: Telèfon, radio, tramvia, metro, bombeta, cinematògraf, automòbils, avions... Noves fonts d’energia impulsaren una nova revolució dels transports. Els vaixells de vapor, les bicicletes, els automòbils, l’aviació.... Nova mobilitat, desplaçaments massius a llargues distàncies.
  5. 5. La millora dels transports i l’augment de la producció disparà el comerç, intern i internacional. L’increment del comerç. A nivell intern: Augmentà també el comerç. Aparició dels grans magatzems. A nivell internacional: Es multiplica per set entre el 1850 i el 1914. Aparegueren noves potències industrials i comercials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, encara que la principal eren els EUA.
  6. 6. Les noves indústries. Les innovacions tecnològiques propiciaren un gran impuls industrial. Múltiples especialistes investigaven per millorar la producció industrial. Es descobriren nous productes i noves aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries. La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica, l’elèctrica, la química... van viure un creixement espectacular. La millora tècnica comportà un augment de la competència, tant a nivell intern com a nivell internacional.
  7. 7. La nova organització del capital i del treball. Les innovacions tècniques, la competència, la renovació constant, demanaven grans inversions: Es generaren grans gegants empresarials. Es creà el capitalisme financer. Es donaren diversos sistemes de concentració empresarial: Horitzontal: Agrupa empreses del mateix sector productiu. Vertical: Agrupa empreses que treballen activitats complementàries. Tendència al gegantisme, car calen molts recursos (investigació, producció, publicitat….).
  8. 8. Les grans empreses aspiren a monopolitzar el mercat, a controlar en exclusiva un producte, imposant els preus sense control. Càrtel: Apareixen: Trust: Hòlding: Acord entre empreses del mateix sector, per reduir o eliminar la competència. Fusió de diverses empreses. Societat financera que posseeix participacions en el capital de diverses i variades empreses i que en controla l'activitat.
  9. 9. La competència demanava més producció i millor productivitat. Taylorisme: Basat en l’organització científica del treball. Cal eliminar moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i es redueixen costos. Així sorgiren el Taylorisme i el Fordisme. Les tasques dels processos productius es divideixen. El salari ha de ser variable, proporcional a la importància de la tasca de l’obrer i la seva productivitat. El treballador ha de ser més ràpid i productiu.
  10. 10. Fordisme: Aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils. Cerca el consum massiu.Maquinària moderna i especialistes creen una producció enorme i barata. Política de sous alts per als treballadors.
  11. 11. L’estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps de fabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost. El consum s’estimula: Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu. Amb crèdits. Amb la publicitat. Consum massiu Pagaments a terminis.
  12. 12. Econòmiques. Causes de l’Imperialisme. Polítiques. Demogràfiques. Ideològiques. L’IMPERIALISME.
  13. 13. Econòmiques. A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. El camp, en crisi, redueix el consum, mentre que la indústria mantenia la producció. Crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava l’atur. Cal cercar nous mercats. Context de la Segona Revolució Industrial.
  14. 14. Tradicionalment es destacava la necessitat de nous mercats, noves primeres matèries i nous llocs d’inversió. Les darreres investigacions però, matitzen aquesta importància. Es dubta inclús la rendibilitat econòmica dels imperis. Els beneficis eren privats, la despesa de manteniment però, era col·lectiva (servei militar impostos).
  15. 15. Polítiques. Època d’exaltació nacionalista: Xovinisme, Jingoisme. Es relaciona directament amb el poder colonial. Les colònies donaven prestigi intern i internacional, augmentant el poder militar. Els països industrials volen augmentar el seu poder polític, topant amb altres potències: Tensió. L’expansió es vincula a l’economia. Imperialisme capitalista, Dominació monopolista armada. Es volen controlar els principals territoris i les rutes comercials. Jules Ferry Cecil Rhodes
  16. 16. La revolució dels transports també feia possible importants onades migratòries internacionals. Demogràfiques. Europa: Important èxode rural. Boom demogràfic (Explosió Blanca).
  17. 17. Les colònies podien ser una bona vàlvula d’escapament a la tensió social provocada per l’atur.
  18. 18. Ideològiques. Al segle XIX es posen de moda les exploracions científiques i geogràfiques. Es funden societats geogràfiques. Els exploradors investiguen i obren noves rutes. Hi ha una clara consiència a Europa de missió civilitzadora. Darwinisme i racisme. Els homes blancs, superiors, han de difondre la seva cultura. S’ha d’evangelitzar a aquelles cultures inferiors.
  19. 19. L’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic. Ràpidament es dominen gran part d’aquests territoris, que passen a ser controlats per una minoria europea. L’imperialisme ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb els pobles dominats i ente les potències dominants. Incident de Fashoda (1898) entre GB i França. Guerra de Cuba (1898) entre EUA i Espanya. L’expansió imperialista.
  20. 20. Per prevenir aquestes friccions Bismarck impulsà la Conferència de Berlín (1885). Cada potència havia de comunicar quins territoris considerava com a propis. Normes per regular l’expansió colonial a Àfrica. Qui ocupava una zona costanera tindria dret a un territori interior (hinterland). L’ocupació del territori havia de ser efectiva (no només drets històrics). Lliure navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal. Les tensions colonials continuaren. Contribuïren a l’esclat de la Gran Guerra.
  21. 21. En la creació de les colònies hi ha bàsicament dues fases: La primera és d’exploració i conquesta (fàcil degut a la gran superioritat tècnica i militar). La segona consisteix en organitzat la colònia per, com a darrera etapa, iniciar la seva explotació.
  22. 22. Existeixen diverses modalitats de colonització. Colònies. Modalitat més extesa. La metròpoli exerceix un control absolut sobre el seu territori. Existeixen dos tipus de colònies: De poblament: D’explotació: Assimilació duanera, monopoli metropolità, intercanvi desigual -primeres matèries per manufactures-... Important establiment permanent de població europea. Dominis britànics, que gaudiran d’autogovern. Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives per part de les empreses i governs occidentals.
  23. 23. Protectorats. Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli. Es donen en cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena. Concessions. El govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli (sobretot ports). Hong Kong.
  24. 24. Sorgeixen després de la Gran Guerra.Mandats. Una potència colonial exercia la tutela d’un territori en representació de la SdN. Es tractava de territoris de les potències derrotades en la guerra.
  25. 25. Durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la prioritat era el control de les rutes comercials, i per això s’establien factories a les costes. Els grans imperis colonials. A partir del 1870 es donà una gran expansió i conquesta territorial: Centrada bàsicament en Àfrica, Àsia i el Pacífic.
  26. 26. L’Imperi britànic.
  27. 27. Gran Bretanya constituïa l’imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Des del 1850 regnava la reina Victòria, per això també és coneguda com a època victoriana. Colònies de posició o escales: Malta, Corfú, Illes Jòniques, Gibraltar, Santa Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan, Singapur i Hong-Kong. Territoris americans: Canadà, Antilles, Guaiana i Belice.
  28. 28. Territoris asiàtics: L’Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo i Hong-Kong. Territoris del Pacífic: Austràlia i Nova Zelanda. Territoris africans: A Àfrica volia extendre el seu domini des del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Es dominà Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica, Egipte, Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia i Nigèria.
  29. 29. L’expansió britànica motivà importants conflictes, tres dels més destacats van ser: Els britànic introduïen opi en la Xina i a canvi obtenien seda, te... Guerres de l’opi (1839-42 i 1856-60). El govern xinès ho prohibí, esclatant el conflicte. La victòria britànica obrí la Xina al comerç occidental. Gran Bretanya obtingué la concessió de Hong-kong. La feblesa xinesa, que mai va ser una colònia, era evident davant occident i el Japó.
  30. 30. En aquell moment la colònia era controlada per una companyia privada. Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia. La revolta però va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a ser governada per un virrei. La reina Victòria era l’Emperadriu (1877). Revolta dels sipais (1857).
  31. 31. Els bòers eren els colons holandesos de Sud-àfrica, establerts el segle XVII. Guerra anglo-bòer 1880-81 i 1899-1902. Els britànics del Cap volien estendre els seus dominis a tot el sud del continent, ja que hi havia importants jaciments. Les repúbliques bòers d’Orange i Transvaal s’hi enfrontaren. Finalment, els territoris van ser annexats a l’Imperi Britànic. La Unió Sud-Africana era un domini britànic.
  32. 32. L’Imperi francès. França era el segon imperi en extensió, destacant la seva presència a Àsia i Àfrica.
  33. 33. Territoris americans: Guadalupe, Guaiana i Martinica. Territoris asiàtics: Indoxina Francesa: Vietnam, Laos i Cambotja. Territoris d’Oceania: Polinèsia Francesa i Nova Caledònia.
  34. 34. Territoris africans: Àfrica del nord: Algèria, Marroc i Tunísia. Àfrica equatorial: Gabón, Congo, Ubangui-Txari (ara R. Centreafricana) i Txad. Àfrica occidental: Mauritània, Senegal, Sudan Francès (ara Malí), Guinea, Costa d’Ivori, Níger, Alto Volta (ara Burkina Faso) i Dahomey (ara Benín). Altres territoris: Somàlia Francesa (ara Djibouti), Madagascar i Reunió.
  35. 35. La resta d’imperis colonials. Arribà tard a la cursa colonial.Alemanya. Les seves importants pretensions provocaren conflictes. A Àfrica: Tanganika, Camerún, Togo i Namíbia. A Oceania: Nova Guinea, les Bismarck, Carolines i Mariannes. Bèlgica. Àfrica central: Congo Belga. Portugal. Àfrica: Angola, Moçambic i Guinea-Bissau Àsia: Timor Oriental i Macao. Leopold II (genocidi)
  36. 36. Itàlia. Holanda. Àfrica: Angola, Moçambic i Guinea-Bissau Àsia-Pacífic: Índies Occ. Holandeses (Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques), part de Timor, part de Nova Guinea. Arribà tard a la cursa colonial. Àfrica: Eritrea, Somàlia i Líbia. Espanya. Desastre del 1898: pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Àfrica Guinea equatorial, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, i el nord del Marroc.
  37. 37. Rússia. Continuà expansionant-se cap a Sibèria i cap al sud Pressionà els britànics a Pèrsia, Afganistan i el Tíbet. Lluità contra el Japó pel control de part de la Xina (guerra russo-japonesa, 1904-05). Japó. Amb la Revolució Meijí es converti en una potència industrial i colonial. Dominà Corea, Formosa i Manxúria Lluità contra la Xina i Rússia.
  38. 38. EEUU. Doctrina Monroe, 1823, “Amèrica per als americans”: El seu espai de domini natural era tot el continent americà Compraren Alaska a Rússia. Guerra amb Espanya (1898): Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. Preferien el neocolonialisme (ingerència en els afers interns dels països i la submissió econòmica) no el control directe.
  39. 39. Les conseqüències de l’Imperialisme. Sempre es cercava el benefici de la metròpoli, que explota la colònia. Metròpolis. Clara consciència de superioritat racial. Increment de l’acumulació de riquesa. Colònies. Impacte brutal, a múltiples nivells. Econòmicament. Es vol un augment de la productivitat (treball forçat). S’imposa una economia monetària (capitalisme).
  40. 40. S’imposen canvis en l’agricultura: Especialització (monoconreu, plantacions). Eliminació de les terres col·lectives. Imposició de la propietat privada (elits nadives, colonitzadors). Únicament els grups que col·laboraren amb els colonitzadors resultaren beneficiats.
  41. 41. Es creaven algunes infraestructures (per exportar), però es limitava la seva indústria (per evitar competència). Les colònies patien l’intercanvi desigual.
  42. 42. Demogràficament. Gran creixement: Explosió demogràfica. Reducció mortalitat: millora de la higiene i introducció d’avenços en la medicina (vacunes, hospitals). Natalitat molt elevada. A la llarga: Desequilibri entre la població i els recursos (fam, misèria). Només excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la població (Congo Belga). El rei Leopold II impulsà una veritable política genocida.
  43. 43. Socialment. Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians.... Es produí una important aculturació (nous valors, llengües, religions...) sobretot a Àfrica. S’introduí una nova estructura social, de classes: Alta: Aliats colonitzadors, acaparava terres i recursos. Mitjana: Funcionaris, occidentalitzada, formada a Europa. La baixa: Camperols, jornalers, és la majoria indígena i viu en la misèria].
  44. 44. Políticament. La introducció del concepte Estat- Nació i la instauració de fronteres artificials generarà greus conflictes, que encara perduren.

×