1. UNITAT 5
EL SECTOR PRIMARI

2. L'activitat econòmica es divideix en
tres sectors.
El primari engloba l'agricultura
ramaderia, pesca i silvicultura.
El secundari les activitats extractives,
la construcció i la indústria)
El terciari els serveis i intercanvis.

3. El sector primari
Les activitats primàries, obtenen els productes de la natura sense
transformar-los. Així, s'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat
forestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una
indústria estractiva)

4. La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia.
L'espai agrari és on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i
l'explotació forestal. Depen de factors naturals (clima, relleu i tipus
de sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica i
grau de desenvolupament).
L’espai agrari s’estén per tot el planeta. Només el 11% de la
superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són
pastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil).
La SAU és desigual a cada continent. A Europa la SAU arriba al 28
% i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. A Àfrica o Amèrica del
Sud les terres conreades no superen el 7%.
L'explotació agropequària és el conjunt d’una o més parcel·les
dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formen
part d’una mateixa unitat econòmica o propietat.

5. Una parcel·la és
La producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera i
forestal.
LES ACTIVITATS AGRÀRIES
Respecte els elements de l’espai agrari, cal considerar les formes
d’utilització del sòl, les parcel·les i la propietat de la terra.

6. FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒL
Cal distingir entre terres conreades i no conreades. Les terres no
conreades es dediquen a pastures o l' explotació forestal.
Les terres conreades són classificables en:
- Segons el tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris
- Segons la varietat de conreu: monocultura / policultura
- Segons el rendiment del conreu: intensiva / extensiva
- Segons el sistema de conreu: secà / regadiu
Monoconreu. L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol
producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil,
etc. Es dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al
mercat.
Policonreu. L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on es
conreen diverses espècies. És propi de les zones poc
desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta
als països desenvolupats.

7. L'agricultura intensiva es practica en
espais reduïts. Vol aprofitar al màxim
l'espai.
De baixa productivitat: poca terra,
molta mà d’obra, poc producte, poc
benefici, poca inversió en tecnologia.
Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
D’alta productivitat: poca terra, poca
mà d’obra, molta producció, molta
tècnica, alt rendiment, molta pressió
demogràfica. Exemple l’agricultura
d’Europa Occidental i Japó.

8. L'agricultura extensiva es practica en espais molt amplis.
De baixa productivitat: superfícies
considerables, poca inversió, poca
tecnologia, molta mà d’obra, guaret
inevitable, rendiments baixos .
Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
D’alta productivitat: superfícies molt
grans, poca mà d’obra, molta inversió,
elevada tecnologia (maquinària),
elevada producció, rendiments
mitjans. Exemple les explotacions de
cereals als EUA.

9. En l'agricultura de regadiu. Els conreus
són regats per l'home.
En l'agricultura de secà. Els conreus es
reguen de manera natural
L’espai agrari es divideix en parcel·les.
Les parcel·les es poden classificar:
- Segons la grandària: latifundis i
minifundis
- Segons la forma: regulars i irregulars
- Segons els límits: openfield, bocage i
feixes
Què considerem latifundi o minifundi varia segons les
circumstàncies i la productivitat de la terra. Una possible
classificació podria ser:
- Minifundi menys de 10 hectàrees.
- Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
- Latifundi més de 100 hectàrees.

10. Parcel·les
irregulars
Parcel·les regulars
Bocage o camps closos. Les parcel·les es troben físicament
limitades.
Openfield o camps oberts. Les parcel·les no tenen límits físics.
Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonades
en un pendent.

11. Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.
Directa, el pagès és el propietari de la terra.
Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra sinó
que l’explota en règim de:
- Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi
d’una part de la collita.
- Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi
d’un lloguer.
- Jornalers. Treballador del camp sense terra que
es lloga i cobra per jornada treballada.
També tenim les Terres Comunals: són terres com els
boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.

12. Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia
emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura:
Agricultura de subsistència o d’autoconsum. Explotacions
que produeixen just el necessari per viure sense
aconseguir excedent per a la comercialització.
Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada
a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada
per satisfer el mercat al que va dirigit.

13. L'hàbitat rural és el conjunt d’habitatges i edificis annexes
(estables, magatzems). Aquest pot ser:
- Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població
s’agrupa a voltant de l’aigua.
- Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua
La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que
treballi en el sector secundari o terciri. En canvi, la població agrària
és aquella que treballa en el sector primari.
Hàbitat
concentrat
Hàbitat dispers

14. Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida als
paisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques.
Bàsicament es pot parlar de:
- Paisatges o sistemes tradicionals (autoconsum, subsistència)
- Paisatges o sistemes tecnificats (de mercat, científics,
d'especulació)

17. Sistemes agraris tradicionals
Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75%
població). També, de manera residual, en alguns punts d’Europa.
Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptes
per al Conreu. La producció es destina al consum propi o al
mercat local. Per això hi predomina el policultiu.
Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims.
Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. La
tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de
pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària.
S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és molt
baixa.
Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.

18. Classificació:
- Conreus extensius
- Agricultura itinerant per
cremació (d'artiga)
- Agricultura extensiva de
secà
- Conreus intensius
- Regadiu de regions seques
- Ricicultura monsònica
Procés d’artiga . Es
crema un
tros de terreny i
després es conrea.

19. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.
Mapa dels cultius d’arròs

20. Sistemes agraris tecnificats
Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat.
Perfectament inserida en el mercat capitalista.
És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt poca
mà d'obra, però per contra un ús intensiu de plaguicides,
pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies....
Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial.
Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop es
generen espais més uniformes car es fomenta una especialització
productiva regional.

21. Classificació
- Conreus extensius
- Explotacions d’alt rendiment (Països nous
d’economia capitalista)
- Explotacions de baix rendiment (Països ex-
comunistes)
- Conreus intensius
- Agricultura i ramaderia atlàntiques
- Agricultura i ramaderia mediterrànies
- Plantacions

23. L’agricultura dels països nous (EEUU,
Argentina, etc)
Grans extensions de camps de conreu.
Agricultura extensiva altament rendible,
amb forta mecanització i tecnificació.
Només el 3% de la població activa
treballa en l’agricultura, però, el 22% ho
fa en activitats relacionades amb el
camp: indústries agroalimentàries,
agroquímica o agromecànica.
Especialització espaial: àrees
anomenades belts (cotton belt, wheat
belt, corn belt) especialitzades en un
producte.
Gran importància de la xarxa de
transport.
Poblament dispers: granges allunyades
les unes de les altres.
Elevats excedents: exportació.
EUA màxima productora de blat del
món.

24. Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el
màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta
dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona
costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats
d’Índia i Indoxina).
És una explotació agrícola de productes difícils de conrear
al primer món.
Propietat de grans empreses multinacionals.
Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te,
cacau, fruita, tabac).
Tecnologia agrària avançada. Importants inversions
Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
Greus problemes econòmcis, ecològics i socials.

25. Principals productors de plàtans

26. LES ACTIVITATS RAMADERES
Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional de
subsistència i una ramaderia comercial.
La ramaderia tradicional
Acostuma a ser un complement de l'agricultura,
car el bestiar proporciona força de treball i
adobs, quan pasturen en les terres en guaret.
Els ramats proporcionen llet, carn i pells o
llana.
Es practica en zones intertropicals, així com en
algunes zones monsòniques i mediterrànies.
Només en zones molt seques -on l'agricultura
és pràcticament impossible- es practica una
ramaderia de subsistència, pròpia de pastors
nòmades.

27. La ramaderia comercial o de mercat
L'objectiu és aconseguir el màxim benefici. Cal diferenciar entre
la ramaderia intensiva i l'extensiva.
La ramaderia intensiva es practica en
explotacions molt especialitzades ,
aconseguint-se molts exemplars en un
espai molt reduït (els animals romanen
estabulats o semi-estabulats). Acostuma a
ser bovina, porcina o aviram.
La ramaderia extensiva es practica en
llocs que disposen de molts terrenys de
pastura, que alimenten un gran nombre
d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita
poca mà d'obra i un gran capital.

29. L’explotació agropequària: present i futur.
Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 60, es donà la
“revolució verda”. Consisteix en un gran augment producció
d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn, làctics ...
Podria alimentar correctament tota la població humana.
S’ha aconseguit augmentar el rendiment per superfície amb
noves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blat
de moro, ordi), millores químiques (fertilitzants, pesticides), més
mecanització...
En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara
que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou
menjar per alimentar l’increment demogràfic.

31. Atenció, aquesta agricultura moderna planteja problemes, car
genera un important impacte ambiental.
- Erosió del sòl
- Salinització i anegació de sòls irrigats
- Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides
- Esgotament dels aqüífers / salinització
- Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més
vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes)
- Desforestació
- Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de
gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació).
- Enginyeria genètica (transgènics)
Caldria plantejar-se aleshores si és sostenible.

32. L’agricultura al món d’avui
Països Desenvolupats: Països en vies de
• Baix percentatge de Desenvolupament:
població activa • Alt percentatge de població activa
agrícola: agrícola:
– Sector primari 9% – Sector primari 46%
– Sector secundari – Sector secundari 15%
36% – Sector terciari 39%
– Sector terciari 55% • Alt % d’aportació al PIB.
• Baix % d’aportació al • Agricultura de subsistència i de
PIB. mercat.
• Agricultura de mercat • Baix grau d’aplicació
• Elevat grau d’aplicació tecnològica.
tecnològica. • Baixa productivitat.
• Alta productivitat.

33. 04
Població activa al sector primari (per països)‫‏‬

34. Activitats agrícoles a la UE
De mitjana hi treballa al sector entre el
5 i el 7% mà d’obra. Existeixen però
grans diferències. Al R. Unit només el
2,1%, a Grècia aproximadament un
20%.
Participa d'un percentatge reduït en el
conjunt de l'economia (3% PIB).
En general, parlem d'un sector
modern, on conviuen explotacions
familiars (minifundis), explotacions
intensives i especialitzades, amb grans
latifundis.
Encara hi ha poca especialització dels
conreus. Destaca l'important paper de
la ramaderia.

35. Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE.
- Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera,
fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a altres
zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya.
- Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al
conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus
industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó,
bleda-rave sucrera...).
- Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de
farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes
zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.
En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta
una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc).
Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat
el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat.

36. Actualment es planteja un greu problema, l'equilibri entre la
demanda i la producció. Això genera el problema dels
excedents.
Des de 1962 existeix la PAC (Política Agrària Comuna)
Aquesta, té com a principals objectius:
- Assegurar preus raonables
- Augment de la producció i la productivitat
- Augment del tamany de les explotacions
- Millora tecnologia
- Control recursos naturals
- Augmentar renda agrària
- Garantir proveïment dels recursos alimentaris
- Estabilitzar el mercat
- Afavorir l'autoconsum dins la UE
- Aconseguir una major especialització dels països

37. Des d'aleshores s'han donat actuacions
orientades cap una racionalització dels
excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..)
establint unes quotes de producció.
El 1992 es produí una gran reforma de la PAC,
car s'introduïren els ajuts directes al productor.
Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els
ingressos productors (agricultors i ramaders).
El FEOGA gestiona un importantíssim
pressupost (representa més del 60% de les
despeses de la UE).
Des del 2006 el FEOGA s'ha sustituït pel Fons
Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons
Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural
(FEADER).

38. L'any 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudes
econòmiques. A Espanya això significà la reducció de
conreus subvencionats, com el cotó o el tabac.
L'any 2004 s'incorporaren 10 nous estats, amb rendes
agràries més baixes. Això contribuí a reduir les ajudes que
rebien països més desenvolupats com ara Espanya.
Continuen les polítiques per incentivar la modernització del
sector, incentivant el respecte per el medi ambient. Així, es
promou la jubilació anticipada d’agricultors, la potenciació de
mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, i
la introducció de mesures de protecció de l'entorn i
reforestació.
En un futur es planteja treure aranzels als productes
agrícoles extra-UE. Els productors hauran de fer front a la
competència de les importacions d'altres països.

39. Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:
- Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció
agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra
d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
- Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de
la producció. Es tracta de protegir els productes interiors
gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca
dumping.
- Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials
(subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir
preus competitius. Actualment plantegen dificultats de
repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa
de l’Est.

40. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYA
S'ha produït una claríssima
pèrdua d'importància del sector,
pel que fa a la mà d'obra i a
l'aportació al PIB, tot i que cal
destacar la seva importància
estratègica i que encara es
troba per sobre de la mitjana de
la UE. Produeix més del 13%
de tot el valor del primari de la
UE.
El 1900, el 70% mà d’obra
treballava al primari. El 2009,
només prop del 5% de la mà
d’obra treballa al primari.

41. Al llarg del segle XX s'ha donat un abandonament
de les zones rurals (èxode rural), que han patit un
procés de despoblament i envelliment .
Paral·lelament però, s'ha produït un augment
espectacular producció (millores tècniques,
modernització). L'estat incentiva això, amb la
concentració parcel·lària (des dels 50’s),
l'increment dels regadius i l'aplicació de la PAC.
A Espanya hi predominen les petites i mitjanes
explotacions agràries. Són explotacions familiars,
treballades per la família, potser amb la
col·laboració d'un reduït grup de treballadors
assalariats.
Sovint els assalariats no són fixos, i només es
demanden en moments puntuals com a
treballadors eventuals (sovint dones immigrants
contractades en origen).

42. Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a
temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que
només hi treballi el cap de família (la resta busca altres
ocupacions).
Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament
i la parceria i un increment de la gestió directa.

43. Segons l'INE, l'any 2007 a Espanya la superfície dedicada a la
producció agropecuària era de 50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU
(terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha.
Darrerament han disminuït les terres de conreu i han augmentat les
dedicades a pastures i a boscos.
La major part de la terra conreada és
de secà (78%). El regadiu només
ocupa el 22% (Espanya seca /
humida). Els regadius es troben en
expansió, i això planteja el problema
de l'aigua.
A Espanya la majoria d'explotacions
no superen les 5 ha (51%), però
només ocupen el 4,74% de la
superfície agrària. Per contra, les
explotacions més grans de 100 ha
són només el 4,63%, però
representen el 55,49% de la
superfície agrària.

46. Els latifundis, on es practica l'agricultura extensiva, predominen
a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment han
experimentat un gran procés de mecanització i modernització,
aconseguint importants collites i beneficis.
Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i
als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió:
- Abandonament de l'autoconsum
- La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la
producció i la productivitat)
- Increment dels preus dels productes industrials d'ús
agrícola. La petita explotació només és rendible si es tracta
d'una agricultura intensiva o molt científica.
Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UE
les incentiva, fomentant una agricultura intensiva que vol
aconseguir productes de bona qualitat.

47. Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són
inferior als dels PPBB, R. Unit, França ...
Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encara
hi ha moltes explotacions familiars, més del 90%, amb poca
capacitat inversora.
Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització.
Ha augmentat la maquinària, així com la utilització d'adobs,
fertilitzants i pesticides.
Actualment, Espanya rep molts recursos de la UE (el 2006, més
7300 milions), encara que amb l’entrada d’altres països amb un
PIB més baix aquests s’escurçaran paulatinament.
Aquests recursos volen augmentar la productivitat, desenvolupar
la indústria agroalimentària i millorar el medi ambient.

48. Considerant els condicionaments
naturals (orografia, clima i sòl)
Al nord hi ha més pluja, per això hi ha
més ramaderia, més moderna (destaca
la producció làctia).
Al sud / llevant destaca la trilogia
mediterrània i els productes hortícoles
-arbrers fruiters, productes de l'horta
(primerencs, molts dedicats a
l'exportació)-.
Al centre destaca la trilogia
mediterrània (cereals, vinyes i oliveres)
i la ramaderia ovina.

49. Entre els conreus de secà destaquen l'ordi, el blat, l'olivera, els
ametllers i la vinya.
Entre els conreus de regadiu trobem el gira-sol, el lli, la soja i els
farratges.
A més de gran varietat de
productes hortícoles a
l'aire lliure i en
hivernacles, trobem
arbres fruiters (taronja,
mandarina, llimona ,
aranja, presseguer ,
albercoquer, pruneres,
pomeres i pereres).

50. La producció ramadera espanyola
es troba en expansió. Aporta al
voltant d'un 40% de la producció
final agrària L'augment del nivell
de vida comporta un augment del
consum de carn (avicultura, oví,
porcí i boví), productes làctics i
ous.
La ramaderia espanyola es troba molt vinculada a la indústria càrnia i
làctia.
La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar,
mecanització de processos i elevades concentracions d'animals, s'ha
imposat com a model majoritari.
El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quart
productor mundial i un gran exportador).

51. El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i
llet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció.
El sector avícola (sobretot carn de pollastre i ous) també s'ha
modernitzat i ha augmentat la seva producció.
El bestiar oví i cabrí ara es troba estancat.

52. Les exportacions espanyoles es
centren en les fruites, llegums,
hortalisses, olis, begudes
(destaquen els vins), conserves
vegetals...
Per contra, les importacions
espanyoles es concentren en
productes ramaders (sobretot carn
i animals vius, també llet) blat i
begudes.

53. En un futur es plantegen els reptes:
- Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribució
d’aliments.
- Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria).
L'agroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera i
elabora ¾ producció agrària / pesquera.
De fet, la comercialització òptima dels productes agraris depèn
del grau de desenvolupament de l'agroindústria (una part
important dels productes consumits són transfomats per
l'agroindústria).
A nivell mundial, l'agroindústria es troba controlada per empreses
multinacionals d'elevada productivitat, que acostumen a oferir
productes cada cop més elavorats.

54. La indústria agroalimentària
ocupa ja més del 14% de la
població activa, i és molt
destacada tant per població
ocupada com per valor
econòmic.
Els subsectors més destacats
són el carni, el làctic, el del pa i
la brioxeria, l'elaboració de vins
i caves, i el de les conserves
vegetals.
Cal dir que també representa el
20% de les exportacions i el
10% de les importacions
espanyoles.

55. ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA
Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les
condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).
Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus:
- Paisatge atlàntic
- Paisatge mediterrani
- Paisatge d'interior
- Paisatge de muntanya
- Paisatge de les illes Canàries

56. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Es donen en el nord de la
Península, amb un relleu força
accidental.
El clima és oceànic plujós, amb
temperatures suaus. Hi ha
prats i boscos caducifolis.
L'agricultura ocupa poca
extensió, i el tradicional
policonreu d'autoconsum es
troba en clara regressió. Es
planten prats i farratges per al
bestiar. Destaca també la
producció de blat de moro i
patata.

57. En la ramaderia destaca la
bovina, per aconseguir llet i
carn. Darrerament s'han
introduït noves races, com la
vaca frisona.
Domina el minifundi, éssent
l'hàbitat rural dispers (caseries
o poblets).

58. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Es donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacions
són escasses i es doca la secada estival. Hi ha relleus accidentals,
combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc
important.

59. L'agricultura predominant es basa
en la trilogia mediterrània. Altres
conreus són l'ametllers, l'avellaner i
el garrofer. Allà on es pot es
practiva l'agricultura de regadiu per
produir hortalisses, cítrics, fruits
tropicals....
La ramaderia ovina i caprina és
extensiva en les zones de secà. La
porcina és intensiva.
Depenent de les zones, les
dimensions de les explotacions
varien.
La població tendeix a concentrar-se
en grans pobles, tot i que també hi
ha hàbitat dispers.

60. EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR
Es dóna a l'interior de la Península
Ibèrica. Hi predominen les zones
planes i a amb una altitud elevada.
El clima és de tendència
continental, amb marcades
diferències entre l'estiu i l'hivern.
Les precipitacions no són
abundants.
Es conreen els cereals, donant-se
la rotació de conreus. Es conreen
el blat i l'ordi. En general es tracta
d'explotacions molt mecanitzades.

61. Hi predomina el bestiar oví a les zones
més seques. A les deveses salmantines i
extremenyes es dóna una ramaderia
extensiva industrial. Igualment, prop de
les grans ciutats, es dóna una ramaderia
industrial -aviram, porcí, vacum-.
La població és escassa i envellida, a
causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix
a ser concentrat en pobles i ciutats.

62. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud
acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darrerament
s'està transformant per l'impacte del turisme.

63. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per
l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació
(conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la
propietat acostuma a ser petita. .
L'explotació forestal es basa en l'explotació del faig i del
castanyer. Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovint
són de propietat municipal.
La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la
transhumància local).
El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.

64. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és
subtropical i les precipitacions molt escasses.
Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la
producció s'han instal·lat molts hivernacles.
La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el
boví i el porcí es troben en regressió.

65. El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la
població agrària es troba en regressió.
Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben
protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.

67. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYA
El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), per
sota de la mitjana espanyola i de la UE, com també es troba per
sota en població ocupada.
En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una banda
motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis socials i
econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha suposat un
procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la millora tècnica).
Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.
Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell
de mecanització i la diversitats de conreus.
L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i
envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de
neu.

68. La comarca amb un
nombre d’ocupats més
gran en el sector primari
és el Segrià, mentre que
les que tenen una
quantitat d’ocupats menor
són la Vall d’Aran, el
Pallars Sobirà i l’Alta
Ribagorça.
Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a
causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència
d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de
regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns
conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.

69. El 75% de la producció és de secà, i
el 25% de regadiu.
Destaca la producció de la trilogia
mediterrània (Segarra, Garrigues,
Penedès, Priorat), blat de moro,
cítrics, arròs, fruites i productes de
l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta,
Segrià....).
A les planes i parts baixes dels rius es
dóna una agricultura intensiva de gran
productivitat. Malauradament moltes
d'aquestes petites explotacions
desapareixen per la pressió
urbanística (Barcelona, Baix
Llobregat...) L'excepció serien algunes
zones del Maresme.

70. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:
- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.
- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots,
cogombres, etc.)
- Arròs al delta de l’Ebre.
- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.
- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà
(poma).
- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat
a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de
Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.
- Avellaner al camp de Tarragona.
- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb
especialització d’algunes comarques en algun producte concret
com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.
- A les comarques més humides es produeix farratge i blat de
moro destinats a les explotacions ramaderes.

71. Ha baixat la terra conreada
però encara en sobra, ja
que han augmentat els
rendiments. L'increment
dels excedents fa que la
UE “congela” les terres
(fomenta el guaret o els
boscos).
L'increment de la
competència exterior fa que
la tradicional producció
familiar sigui poc
competitiva.

72. S'ha incrementat la importància sector
ramader. A moltes comarques i
especialment a les més humides el
sector agrícola està integrat amb les
explotacions ramaderes, de manera
que l’ordi, els farratges i el blat de moro
que s’hi conrea està destinat a
l’alimentació d’explotacions ramaderes
sovint dins la mateixa propietat.
L'augment de la importància comporta
la modernització del sector ramader.
Tradicionalment era un complement de
l’agricultura. Ara és més intensiva,
centrada en el “cicle curt” (porquí /
aviram). De fet, el 59% del valor de la
producció final del primari català el
proporciona la ramaderia.

73. Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt
intensiva.
Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders.
Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de la
població. Això genera més demanda i una major especialització.
Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).

74. LA SILVICULTURA
És la cura i explotació dels boscos.
La seva importància econòmica és
relativa, tot i que la importància
estratègica és vital.
Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites
del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs
paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la
fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor
econòmic)
El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació.
Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals.
Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països
escandinaus i Rússia.

75. LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA
La superfície forestal espanyola és de 26,3 milions d'hectàrees, una
mica més de la meitat del territori. Només 14 milions es poden
considerar bosc.
Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La seva
explotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica,
Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo.
Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.
Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la
superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,
subvencions UE). El problema és que es genera una massa
contínua, disparant-se el perill d'incendis.
S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús
turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o
eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.

76. LA PESCA
Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que
proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de la
dieta humana.
La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la
superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la
que produeix més beneficis.

77. PESCA EN AIGÜES MARINES
Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es troben
en:
- Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord,
Mar d’Islàndia).
- Zones de trobada de corrents marins càlids i freds (Terranova,
Mar del Japó).
- Zones amb corrents freds, on hi ha més plàncton (Sudàfrica).
Destaquen la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del
Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les
costes del Perú o Pacífic sud-est.

79. Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les més
importants són destinades al consum humà (bacallà, sardina,
areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple,
els pinsos.
Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues,
destinades a la indústria química, farmàcia...
S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir,
encerclament, palangre ...
En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de
baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es
dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els
avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció
dels bancs de peix amb el radar.

80. Els principals tipus de pesca són:
- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de les
marees -ara vivers-).
- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que
treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com el
palangre o les xarxes artesanals.
- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, amb
grans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballant
llargues temporades. Demana una fortíssimes inversions i
moltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producció
s'orienta als mercats locals de qualitat o al mercat global.
Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels
congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els
olis i els pinsos.

81. La pesca marítima en general
presenta dos grans problemes, la
contaminació i la sobreexplotació
(la pesca no és una activitat
sostenible).
A nivell mundial la flota pesquera
és massa gran. Es calcula que és
el doble del que caldria. En el cas
de Noruega més del 60%. Això
provoca l'esgotaments dels
caladors i la pèrdua de la
biodiversitat

82. Què caldria fer?
• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de
peix capturat.
• Millorar les arts i les tècniques de pesca.
• Establiment d’aturades tècniques o biològiques que
possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca
sobreexplotats.
• Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes
d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a
l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.
• La posta en marxa de campanyes publicitàries i de
conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o
promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.

84. Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són
més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No només
pels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present els
recursos minerals. Això ha obert problemes territorials entre
països arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.
Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, la
Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà l'ampliació a
200 milles (370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple,
importants tensions entre Espanya i el Marroc.

85. L'AQÜICULTURA.
L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories
(granges).
Cada cop té més importància i alguns la consideren una
alternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics ja
consumim més peix procedent de piscifactoria que del mar
obert.
Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al
mercat, destinades al consum domèstic (truites de riu, orades,
llobarro, musclos, ostres...).
Sembla que en el futur continuarà l'expansió, tot i que cal
superar certs problemes.

87. LA PESCA A LA UE
La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot
a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del
món.
A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà un
augment del consum peix. Això estimulà les captures i la
indústria pesquera.
Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat
l'augment del preu del combustible i de la normativa de les 200
milles.
Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació dels
caladors.

88. El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la
Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i
reduir la flota) i reduir les captures.
S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car són
més cares.
En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar el
sector.

89. La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca.
Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques:
- Reducció de les captures:
En els caladors en perill d’extinció, un 30%.
En els caladors sobreexplotats, un 20%.
- Prohibició de determinades arts de pesca
- Creació de l’aturada biològica
- Reducció flota (50%)
reducció flota
pesquera gallega

90. LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA
A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que
el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de
Vigo o A Corunya.
Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben
clarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar
fora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociar
convenis).
Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual
Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya,
València, Canàries...)

93. Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una
mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i
potenciar l'aqüicultura.
La importància econòmica del sector és escasa (0,25 % PIB).
Proporciona sobretot peix fresc.
Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal
controlar la sobreexplotació.
Un altre problema és que la Mediterrània és una mar
tancada, molt vulnerable a la contaminació.
L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en
els propers anys. Catalunya és una de les regions més
avançades d'Espanya en aquest camp.