Ddiàctica de llengües: ensenyaments plurilingües

1. Tractament del valencià
com a L2 a Secundària
Frederic Sentandreu
VLC-jul17
fredericsentandreu@gmail.com

2. Índex
I. Marc d'intervenció: contextos de segones
llengües
II. Pas d'Infanti-Primària a ESO
III. Metodologia i didàctica a ESO
IV. Feina per fer i per a fer

3. I. Contextos de segones llengües
1. El tema preocupa...?
2. Aprenents de valencià L2
3. Tractament valencià L2

4. 0. Formació segones llengües (L2)

5. 0. Formació segones llengües (L2)

6. 2. Aprenents valencià L2: L2?
- L2 en relació a L1
- L2 en relació a bilingües primerencs L1+L1(família)
- L2 (ambiental) en relació a LE
- Segona llengua (metod de segones llengües)

7. Bilingües i L2
Abdelilah-Bauer (2007)
a) Bilingüisme precoç simultani
(0-3 anys)
b) Bilingüisme precoç consecutiu
(3-6 anys)
c) Bilingüisme tardà: apren. L2
(a partir 6 anys)

8. Bilingües i L2
Bilingüisme primerenc: L1 i L2 funcionals
Bilingüisme tardà:
- Bilingüe desequilibrat en L2
- Bilingüe passiu en L2

9. Aprenents de valencià L2
L2 ambiental L2 no ambiental
- Nuclis poblacionals grans en ZVP
(zona predomini valencianoparlant)
Xàtiva, Gandia, Castelló P., VLC,
Benidorm, Alacant...
- Parlants de ZCP amb relacions en
ZVP (comerç, oci, serveis...). Nuclis
ZCP fronterers a ZVP: part de la
Canal de Navarrés, Elda/Petrer
- Parlants amb familiars 2a
generació que parlen valencià.
- ZCP (predomini
castellanoparlant)

10. Aprenents de valencià L2
L'aprenent d'ESO amb val L2 prové de PIP (amb 1 o 2
àrees en valencià, i majoritàriament tindrà un PEPD
intermedi en ZVP

11. Aprenents valencià L2

12. 3. Seqüència incorp. llengües (ESO)
PEPD (decret
9/2017)
decret
127/2012)
decret
234/97
Nivell avançat
(1cas/2ang/resta val
+ 1h CCOval
PEPV PIL(E) / PEV(E)
Nivell intermedi
(mín. 3val *1 troncal)
PPEC
(2val: CS+CN)
PIP(E)
Nivell bàsic
(2val)
PPEC
(1val: CSoCN)
PIP(E)
PPEC (0val) àrea de valencià

13. 3. Tractament valencià L2
Decisions... aspectes que cal valorar
valencià L2 com a àrea i/o val. vehicular L2
metodologia,
didàctica a l'aula,
professorat,
agrupacions alumnes,
materials i mitjans...
avaluació i progrès

14. 3. Tractament valencià L2
- com a àrea d'aprenentatge
- vehiculant continguts d'àrees no lingüístiques.

15. Valencià L2 àrea
S'aplica metodologia L1 en comptes de met L2
1. No segueix seq compet convers > compet acadèm.
aprofitant competències L1 s'escomet L2 mitjançant:
a) reflexió metalingüística
b) Adq. lèxic descontextualitzada
c) HC lectura i escriptura descontextualitzades

16. Valencià L2 àrea
Metodologia de L1
2. Es negligeix el treball de compet. convers,
idiosinccràtica de cada llengua

17. Valencià L2 àrea i...
Enfocament comunicatiu
Mètodes nocionals
funcionals
Enfocament constructivista
Models
discursivoprocessuals
*més aviat és un model
textual que no comunicatiu.
*la gramàtica es treballa de
manera descontextualitzada
Activitats plausibles i
significatives. Autonomia.
Activitats integrades i
treball globalitzat
Treball per tasques o per
projectes significatius
El llenguatge s'integra com un
element més que permet
construir significats

18. Valencià L2 àrea
Metodologia de L1
i... ho sabem... però...
3. Baixa incorporació d'actv d'alt rendiment cognitiu

19. Taxonomia de Bloom

20. Valencià L2 àreaFer de la informació, CONEIXEMENT
Si s’escolta (oral)
Si es llegeix (lectura)
Si s’escolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostració (observació)
Si es discuteix (diàleg)
Si es fa (exercici pràctic)
Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)
Taxa mitjana de retenció
5 %
10 %
20 %
30 %
50 %
75 %
90 %
Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.
Didàctica elemental: actv i rendiment

21. Valencià L2 àrea /L2 vehic
Professorat
- nivells llindars de compet. ling en Lval (prof valL2
-nivells col·loq en prof valL1
-mancances en formació didàctica

22. Valencià L2 àrea: hi ha llibres i
materials?
valencià per a adults
L2.
L2?
valencià per a
nouvinguts
valencià L2 (L2?) per
a castellanoparlants
o x parlants de
valencià bàsic

23. Valencià L2 àrea
- Treball tots els continguts mínims del currículum.
- Llenguatge senzill, directe i pròxim a l’alumnat.
- Presentació conceptes teòrics bàsics.
- Combinació exerc deductius i inductius.
- Moltes actv pràctiques, variades i de fàcil resolució.
- Enfocament comunicatiu
L2?
deBromera:
https://www.bromera.com/fitxa-llibre-text/items/valencia-mes-practic-1r.html
*mostra unitat: http://www.bromera.com/pageflip/BromeraTXT/mespractic1/

24. Valencià L2 àrea
- Sense informació en web.
L2?
deTabarca/Marfil:
*mostra unitat:
http://www.tabarcallibres.com/muestras/9788498266481_MU.pdf

25. Valencià L2 vehicular
(
En L1
Ús vehicular estricte
En L2 / LE
(aprenentatge TILC)
Ús vehicular protegit
Enseny. lleng. acadèmic
mitjançant el currículum en L1
Ensenyament de continguts mitjançant L2
- Determinats continguts L1
(lleng. acadèmic),
- i simultàniament continguts
àrea no ling.
- Continguts d'àrea no ling.
especificitats:
- adeq. dels continguts
- adap. llengua a capacitat comprensió
aprenent
- contextualització de les tasques
Valencià L1 (PEV) (PIP
castellanoparlants)
Castellà L1(PEV/PIL, PIP)
Valencià L2
(PIP castellanoparlants)

26. Tractament valencià L2
Panorama actual
Aprenentatge de L2 solament com a àrea: fracàs.
Aprenentatge de L2 àrea + L2 vehicular amb metod. no
integradores: fracàs.
> bilingües passius en L2 o bilingües
descompensats

27. Conclusions 1. Paper de l'assessoria
1. Detecció de deficiències i anotació
2. Priorització d'actuacions consensuades
3. Suggeriments de progrès de millora raonables i
assequibles (que no impedisca avançar però que no
ature el procès).
4. Seguiment i avaluació d'impacte

28. II. Pas d'Infantil-Primària a ESO
1. Continuïtat i progressió
2. Immersió en ESO?
3. Estanquitat del coneixement

29. 1. Continuïtat i progressió
Continuïtat:
- intervenció didàctica d'acord amb el nivell de
competències de l'aprenent
- coherència del currículum
- coherència dels enfocaments metodològics
Progressió:
- Nivell d'exigència
- Continguts curriculars i competències exigides

30. 2. Immersió en ESO?
Programes o metodologies d'immersió
- Immersió / Immersió en ESO?, +tardana 12anys?*
- Immersió per a l'alumnat d'incorporació tardana?
vídeo La immersió és possible, UEM
Alacant
https://youtu.be/iz5RVnAlXhc

31. 2. Immersió en ESO?
“quan ens referim a la immersió lingüística,
només parlem dels contextos en què s’apliquen
les metodologies pròpies d’aquest programa,
basades en el tractament integrat de llengua i
continguts, ja que bona part de l’alumnat
desconeix la llengua vehicular del sistema
educatiu, el català. En contextos en què
l’alumnat coneix, per contacte amb la família o
amb l’entorn, la llengua catalana, en cap cas
parlaríem d’aplicació de programes d’immersió
lingüística, sinó que, senzillament, parlaríem
d’ensenyament en català.” Pere Mayans, Rev.
Llengua i ús, 2012

32. 3. Continuïtat / evolució cap a l'ESO
- Infantil: enseny. globalitzat
- Primària: àrees però mestres que imparteixen 2, 3
àrees
ESO: Estanquitat d'àrees?
- Escletxes: àmbits en 1r i 2n ESO / PMAR, GES1

33. 3. Continuïtat / evolució cap a l'ESO
La batalla de l'oral
- en ESO... perduda?... ajornada?
- importància de la competència oral L2 en ESO

34. L2 en Infantil-Primària: oral
Metodologies de sensibilització
-Aprenentatge lligat a rutines, formats...
-L'oralitat com a eix principal (HC orals)
(jocs, cançons, endevinalles, jocs de rol..., audiovisual i
consciència fononològica), ludolingüística...
Pertinència en ESO?

35. 3. Continuïtat / evolució cap a l'ESO
12 anys d'es... i...
- no sé parlar valencià?
- no sé parlar valencià com el mestre/a?
- L'escric, però...
Què m'han d'ensenyar ara que comence l'ESO?

36. Conclusions 2. Paper de l'assessoria
1. Crear equips de treball internivells educatius.
2. Bona part de la metodologia és vàlida entre etapes i
nivells educatius.
3. Cal adoptar mesures organitzatives d'Inf.-Primària a
ESO.
4. Recuperar el treball de l'oral (ara formal)

37. III. Metodologia i didàctica a ESO
1. Marc metodològic i didàctic per a L2-ESO
2. Eficàcia i testatge a l'aula
3. Disseny de continguts i materials

38. 1. Metodologia i didàctica
- Metodologia: proposta general i globalitzada
aplicable a tots els continguts i competències
programades.
- Proposta didàctica: intervenció directa sobre alguns
continguts i competències.
(Es poden aplicar diferents didàctiques dins un mateix
marc metodològic i a un mateix contingut o compet.)

39. 1. Metodologia i didàctica
El conjunt de propostes didàctiques han
de partir d'un mateix marc metodològic
per buscar la coherència.
En tot cas, si utilitzem més d'un marc
metodològic,
- aquests han de ser compatibles i/o
complementaris.
- cal fixar quin marc metodològic és
prioritari.

40. Marcs metodològics (exemples)
-Aprenentatge per competències i capacitats: saber fer
-Enfocament comunicatiu (enseny. gramatical
contextualitzat)
- Metodologies de segones llengües

41. Didàctica (tractaments) (exemples)
- TIL
- TILC (CLIL)
- Portafoli com a eina didàctica d'autoaprenentatge
-Treball per tasques
- Treball per projectes, wiquis
- Treball per resolució de problemes
- Treball cooperatiu / interactiu / col·laboratiu
- Treball per aprenentatge de serveis

42. Tractament TIL
P
r
e
s
s
u
p
o
s
e
m
T
I
L

43. 2. Marc metod. i didàc. L2-ESO

44. Treball per tasques
Tasques: “accions realitzades per una o més persones
que utilitzen estratègicament les seues pròpies
competències específiques per tal d’aconseguir un
resultat determinat” (enfocament basat en l’acció que
implica posar en funcionament recursos cognitius,
emocionals, volitius i capacitats socials)
(MECR, p. 27)

45. Tasca: definició 2
“Acció intencionada que una persona considera
necessària per aconseguir un resultat concret en el
context d’un problema a resoldre, una obligació a
complir o un objectiu a assolir.
(MECR, p. 28)

46. Tasca: exemples
- Comprar un armari.
- Escriure un llibre.
- Una parella que fa el sopar.
- Negociar una hipoteca amb el banc.
- Demanar el menú en un restaurant.
- Fer una partida de cartes.

47. Portafolis i e-pel
Portafolis com a instrument
d'aprenentatge:
- autonomia,
- reflexió,
- compartir amb qui volem,
- fixació del propi camí,
- dossier d'evidències,
- autoavaluació...

48. Tasques, projectes...

49. Projectes-wiquis

50. Treball aprenentatge de servei
un marc
d'aprenentatge de
servei (afavoreix les
actituds positives
envers la L2 i envers
la comunitat ling,
barri...)

51. 2. Eficàcia i testatge a l'aula
Cal fer l'observació d'algunes practiques mal aplicades a
l aula que no són eficaces perquè l'aprenentatge no és
correcte i els resultats són deficients per...:
- Desviament de l'objectiu i el propòsit
- Desviament metodològic
- Desviament en l'aplicació
- Desviament en l'eix principal: la competència comunic oral
(conversacional p 89 v pascual

52. 3. Continguts i materials
Llibres de text vs. materials propis
- Com fem l'adaptació de llibres de text L1 a L2?
- Com reaprofitem (part d)els llibres?
- Com reconvertim actv típiques en bones pràctiques TIL-TILC,
(tasques i actv., contextualitzades, adaptades a idea de L2,
(premissa 1: màxim rendiment / mínim esforç)
(premissa 2: 1r aula, 2n programació)
Nota: combinem llibres i materials propis sempre que no es
contradiguen metodològicament.

53. Conclusions 3. Paper de l'assessoria
1. Orientar en la correcta tria dels marcs metodològics.
2. Ajuda en la correcta aplicació de les didàctiques a l'aula
3. Ajuda en la confecció de recursos i materials adients.
4. Facilitar la formació al professorat en didàctica de l2

54. IV. Feina per fer i per a fer
1. Competència acadèmica
2. Metodologia a l'aula
3. Lèxic i terminologia
4. TIC i aprenentatge llengües
5. Comprensió lectora
6. EIO (l'oral formal)
7. EIE (l'escrit acadèmic)
8. Literatura, lectura i creació
9. Gramàtica
10. Actituds

55. Tasca 1. Competència acadèmica

56. Tasca 1. *

57. Tasca 1. CSC
Coneixements
sobre textos,
caixes, gèneres
Estratègies de
comprensió i
producció
Coneixements
metalingüístics
- Coneixements sobre la situació comunicativa
- Coneixements sobre el món
Estructures
comunes
Característique
s superficials
Fonològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Lèxiques
Característiques
superficials
Fonològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Lèxiques
Característiques
superficials
Fonològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Lèxiques
L 1 L 3 L 2
COMPETÈNCIASUBJACENT COMUNA

58. Cas 1. *
Sabem que...
Competència subjacent comuna
Coneixements sobre
textos (caixes i gèneres)
Narratiu, descriptiu,
explicatiu, instructiu,
argumentatiu, literari
Estratègies de
comprensió i
producció
Habilitats
cognitivolingüístiques
Descriure, definir,
resumir, explicar,
justificar, argumentar,
demostrar, analitzar,
inferir.
Coneixements
metalingüístics
• Consciència
metalingüística.
• Metallenguatge i models.
gramaticals i textuals.
• Coneixements sobre el
codi gràfic.
• Coneixements sobre el
registre.
Coneixements sobre la situació social de les llengües, i sobre les exigències de les
situacions de comunicació.
Coneixements sobre el món
•Coneixements adquirits mitjançant l’experiència.
•Coneixements científics, culturals i socials.
Habilitats i estratègies de
lectura i escriptura

59. Competència acadèmica en L2
Pascual, V. (2006)
Els continguts apresos de la CSC es troben disponibles per ser
reaprofitats de L1 a L2. Però no són utilitzables directament en L2,
perquè els aprenentatges estan lligats a contextos i no es poden
generalitzar a altres contextos de manera automàtica.
Cummins (2002):
- La transferència de la lectoescriptura i dels coneixements del llenguatge
acadèmic no es produeix automàticament. També sol fer falta
l'ensenyament formal en L2 per aprofitar la transferència
translingüística.

60. Competència acadèmica en L2
Maruny i Molina. (2000)
Alumnat marroquí: escolaritzat en 3r Primària o post. triga 3 anys a
desenv. suficientment la compet. conversacional i 5 per assolir una
comprensió lectora acceptable. No assoleixen un nivell adeq.
d'escriptura.
Hakuta (2000)
Alumnat amb coneix. limitat d'anglès triga 5 anys a assolir un bon ús
formal de la llengua i entre 4-7 per utilitz. adeq. l'anglès acadèmic.
Però... i l'alumnat castellanoparlant que sí que té contacte amb el
valencià abans d'escolaritzar-se?

61. Tasca 2. Millora aplic. metodologies
Tractament TILC incorrrecte
- no incorpora continguts de llengua i comunicació
- o no els programa
- no es treballa de forma globalitzada, tasca...
- no es treballa amb actv. significatives

62. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
1. La negociació de signficats en activitats
escolars (l'activitat dialògica)
Coll i al. (1992): “l’aprenentatge escolar es pot interpretar com un procés
de construcció progressiva de sistemes de significats compartits a
propòsit de les tasques, situacions o continguts entorn als quals
s’organitza l’activitat conjunta dels participants” (1992:196).
I afegeixen: procés mitjançant el qual dos interlocutors es posen
d’acord sobre el significat dels seus enunciats en el procés
comunicatiu.
És a dir, l’èxit reposa en un tipus d’activitat que fa possible la
permanent negociació del que es fa i es diu, la qual cosa permet
anar construint mitjançant la L2 sistemes de significats compartits
en relació amb les activitats d’enseny-apren.

63. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
1. La negociació de signficats en activitats
escolars (l'activitat dialògica)
Coll i al. (1992): “l’aprenentatge escolar es pot interpretar com un procés
de construcció progressiva de sistemes de significats compartits a
propòsit de les tasques, situacions o continguts en torn als quals
s’organitza l’activitat conjunta dels participants” (1992:196).
I afegeixen: aquesta construcció, s’assembla al procés mitjançant el qual
dos interlocutors es posen d’acord sobre el significat dels seus enunciats
en el procés comunicatiu.
És a dir, l’èxit reposa en un tipus d’activitat que fa possible la permanent
negociació del que es fa i es diu, la qual cosa permet anar construint
mitjançant la L2 sistemes de significats compartits en relació amb les
activitats d’enseny-apren.

64. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
Dues maneres de fer a l'aula (1r cicle Prim)

65. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
Dues maneres de fer a l'aula (1r cicle Prim)

66. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
Dues maneres de fer a l'aula (1r cicle Prim)

67. Pràctica educ. i diversitat a l'aula
Dues maneres de fer a l'aula (1r cicle Prim): conclusions
Observació 1.
La parla de la mestra és unidireccional. Ha planificat una activitat
i la porta a terme sense cap modificació. De fet, no hi ha
escletxes on les criatures puguen intervenir i modificar la situació
prèviament dissenyada.
Observació 2.
La situació continua sent asimètrica, controlada per la mestra,
però el seu discurs va a remolc de les produccions infantils. La
planificació comporta que les criatures parlen i el discurs de la
mestra s’ajusta a la parla de les criatures. Les criatures i la
mestra negocien en tot moment els significats implicats en la
narració i, a més a més, poden utilitzar estratègies
conversacionals que asseguren el decurs de la interacció.

68. Tasca 3. Lèxic i terminologia
increment del repertori lèxic disponible
increment del lèxic utilitzat
(un parlant de 2 anys L1: 100 paraules i frases curtes
- principiant: 2.000
- intermedi 7.500

69. Tasca 3. Disponibilitat lèxica
Utilització del
diccionari?
-Consulta per
necessitat?
- Fem definicions?
- Equivalències
val-cast?

70. Tasca 3. Disponibilitat lèxica
-Definicions com el dicc
DIDAC
http://www.dicdidac.cat/
(Prim/1r c ESO)
avantatges*??

71. Tasca 3. Disponibilitat lèxica

72. En ESO... parts, elements, detalls...

73. Lèxic i terminologia
Masterxef?????

74. Lèxic i terminologia

75. Lèxic i terminologia
fulla (full*)
mànec
...
fil
acer
*rematx / rebló
gruix
esmolat
accions: ...per tallar

76. terminologia: geogr. física

77. Duden làmines:
http://www.dicdidac.cat/home/cel/didac/lamines/g05b.jsp?USUARI=&SESSIO=&TITOL=El%20mercat

78. Ex. lèxic pv. estructuralista

79. Lèxic: ludolingüística

80. Lèxic: ludolingüística interactiva
http://blocs.xtec.cat/pau2003/2014/06/11/433/

81. Cas 3. Llenguatge cientificotècnic

82. Lèxic valoratiu i intensiu
Ex. estructuralista.
Continua el diàleg. Col·loca aquests quatre mots per intentar donar
intensitat creixent.
- Joana, estàs bé.
- Sí, però...
-
(mots: preocupa / inquieta / pertorba / turmenta)

83. Lèxic connotat i intensiu

84. 4. TIC i aprenentatge llengües
http://pladolaprimaria.blogspot.com.es/search/label/cicle%20superior

85. 4. TIC i llengües
Espais per crear,
allotjar i compartir
productes
padlet (mur)
issuu
slideshare, prezi
(presentacions)
(mapes conceptuals)

86. 4. TIC i llengües
L'ús de les TIC comporta canvis en tot el procès d'enseny-apren.
Requereix:
- habilitats de tria de les eines i recursos adequats a cada tasca.
- habilitats en la cerca i tria de la informació vàlida.
- habilitats per destriar allò més important i capacitat de
reelaboració i síntesi.
- pensar anticipadament en els contenidors de la informació final.

87. 4. TIC i llengües
Però sobretot,
- posa en funcionament el pensament constructivista i
connectivista.
- requereix competències col·laboratives.
- capgiren els processos d'aprenentatge i el paper de docents i
aprenents.

88. Cas 5. Comprensió lectora
Seqüència de CL
1. Lectura motivadora.
2. Treball de lèxic i significats (dirigit, o en petit grup,eines de suport)
3. EO i dinàmiques de grup per expandir el significat
i...
4. Tasca de manipulació del text / creació (oral, escrita, audiovisual)

89. Cas 5. CL
Ep, que no ho hem
dit adès:
-Lectura per a
incrementar el
repertori lèxic.

90. Cas 5. CL
- Creació significativa
- Buscar una necessitat comunicativa de l'aprenent perquè
cree/manipule el text (o el passe a un altre codi o canal
d'arribada) per presentar-lo a un nou emissor (singular o global)
i l'adapte a la seua realitat personal i social.

91. Cas 5. CL i textos acadèmics

92. Cas 5. CL i textos acadèmics
- És CL?
- Es demana saber analitzar (hab.
cognit superior?
- Es manipula / crea a partir
lectura?
4t ESO,
GEOG I HTA

93. Cas 6. EIO, output suficient i ric
Swain (1986): l’oportunitat per a entaular intercanvis orals
significatius (a classe o a la comunitat) és un component necessari
en l’adquisició de L2. La gent aprèn a llegir llegint, i aprèn a escriure
escrivint. Per a parlar i ser entesos quan es parla, es requereixen
conversacions significatives i realistes.
- Materials de suport a l'EIO oral hi ha. Recreen situacions reals,
jocs de rol...

94. Cas 6. EIO, sintaxi de l'oralitat
Saber parlar en públic (activitat negligida)
- Saber estructurar el propi discurs.
- Saber defensar les idees pròpies i replicar les d'altres
- Actitud positiva envers idees dels altris (pex. reformular per
compartir idees)

95. Cas 6. EIO, sintaxi de l'oralitat
podcast alumnes 4t ESO, escaleta telenotícies 1,30'

96. Expos oral. Com es programa un robot, 2n ESO
https://youtu.be/fFWVKFba-h8

97. Cas 6. EIO, mediació oral
Actv. altament productiva
(2n cicle ESO?, B2/C1?
Ex. Un aprenent explica a
un altre l'enunciat d'una
activitat.
Ex. el mestre fa reformular
a algú el que ell ha explicat.
Ex. x tradueix a y un
fragment de text.

98. Cas 7. EIE (expressió i interacció esc)
Premisses
- Sempre contextualitzada: taller d'escriptura creativa...
- Partir de textos reals i/o significatius per a l'aprenent
-Diferents codis (escrit amb suport visual o audiovisual)
- Escriptura en grup.

99. Cas 7. EIE. Manipulació de textos
Ex. 1. Contextualització: periòdic escolar, el nostre blog...
Activitats
- posar títular a una notícia
- refer titulars
- crear lead o subtitulars
- crear peus de foto (síntexi, focalització)
- resposta twitter a notícia en blog o web
*buscar una notícia i posar-la com a exemple, final docs lluisa

100. Cas 7. EIE. Manipulació de textos

101. Cas 7. EIE. Manipulació de textos
Ex. 2. Contextualització:àrees no lingüístiques.
C. Medi, C. Socials, E. Física...
Activitats
-transf. text expositiu > text d'opinió a blog (mitjà)
-transf. text científic > text divulgatiu tríptic (caixa txt)
- transformació format text > imatge o gràfic (format)
-transformació text escrit (notícia) a podcast (canal)
- Explic. regles d'un esport a partir suport visual. (mixte)

102. Cas 7. EIE- Correcciói estil
- Treball de l'ordre de l'oració: SVO
- Cohesió de paràgrafs (extensió i ordre)
- Ordre: idees principals i secundàries o derivades
- Connexió entre idees: causa-conseq, condic-finalitat,
ordre, elements d'ordre en text explicatiu (1r, 2n..., pics...
- Suport paratextual en l'escrit (imatge, so, gràfics,
audiovisual...)*-

103. Cas 8. Literatura, lectura i creació lit
*p 110 v pascual*-
vídeo Enric Lluch a Benicull – anim lectora Primària
https://www.youtube.com/watch?v=r761aBUJTaw
*
Almudena Francès a Biblioteca de l'Olleria
https://www.youtube.com/watch?v=TnIQ6XLtfJo
*
Llorenç Giménez, cicle Anim Lectora Biblioteca Valenciana
https://www.youtube.com/watch?v=jovQAafHMHY
*

104. Cas 8. Literatura i lleng. audiovisual
- Fins quina edat llegíeu còmics?
- No oblidem la creació
còmic digital a 2n ESO:
https://www.youtube.com/watch?v=uDwv8gR_pS0

105. Cas 9. Gramàtica
Pv. 1. Activitats gramaticals sempre supeditades als usos
(Weaver, 2010; Myhill, 2011): els alumnes exploren determinats
microsistemes gramaticals orientats a l’ús immediat d’aquestes
nocions en textos concrets. Per exemple, l’estudi dels camps
semàntics per a l’escriptura de poemes o narracions.

106. Cas 9. Gramàtica
Pv. 2. Atenció a procedim. enseny. a l'aula com tb. als
continguts gramticals (Camps i
Zayas, 2006; Combettes, 2007): tipus de treball basat
l’observació de dades lingüístiques
i la interacció per aprendre. Ex. l’observació, anàlisi i síntesi per
part dels alumnes del funcionament dels verbs en passat els
porta a escriure narracions i revisar-les posant el focus en
l’aspecte temporal.

107. Cas 9. Gramàtica
Proposta 3. Treball
gramatical únicament per
eliminar interferències i
assegurar transferències.

108. Cas 9. Gramàtica
*7. Nivell de millora de les transferències /
interferències
(vg. pascual, p 58*-

109. Cas 10. Actituds
Baker (1997), actituds i motivacions per
aprendre L2 (minoritària o majoritària):
1. desig d’identificació (motivació
integradora).
2. aprendre per propòsit d’utilitat
(motivació instrumental).

110. Cas 10. Actituds
Distància ling. mínima respecte del castellà
> fàcil adquis. competències comun bàsiques, fins i tot
del vocabulari, sintaxi...

111. Cas 10. Actituds
Insuficient presència social dels àmbits formals i
especialment dels textos funcionals escrits.
Domini insuficient de determinats gèneres i usos ling.
> docs reals -escrit, so, audiovisual a l'aula
> promoure ús personal autònom a casa
- suplir mancances amb referents i comunicació digital i
xarxes socials

112. Cas 10. Actituds
Ús col·loquial amb certes divergències respecte de
l'estàndard
> treball acurat de l'estàndard
> reflexió per evitar castellanismes que fem passar per
col·loquialismes. *carinyet

113. Cas 10. Actituds
Projeccció de futur i
prestigi
> llengua vehicle àmbit
científic i tecnològic
> lligada a les TIC.
> mmcc i temàtiques
actuals

114. Proposta continguts (Fontich, 10)

115. Conclusions 4. Paper de l'assessoria
1. Establir marcs d'intervenció compartits entre el
professorat.
2. Ajudar a elaborar programacions compartides.
3. Disseny de cronogrames d'actuació.
4. Assegurar l'assoliment de les habilitats comunicatives
formals i la competència acadèmica tot fixant alguns
ítems (casos) prioritzant-los temporalment i per cicles.

116. V. Recursos
https://iqueadelvalencia.blogspot.com.es/
(etiqueta didàctica llengües)