Sintaxi oracional. Concordança

1. Concordança nominal i verbal
Frederic Sentandreu

2. Concordança nominal i verbal
Concordança nominal: acord entre substantiu i
adj. quant al gènere i nombre
Concordança verbal: acord entre subjecte i verb
quant al nombre i persona.
La gramàtica hi estableix uns criteris psíquics:
aprehensió mental del subjecte; i lògics:
conveniència de l'articulació de dos o més termes.
La discordança intencionada recull els casos que
escapen de la regla general.

3. Concordança nominal
Concordança nominal
Regla general: 1 subs + 1 adj.: Concorden
en gènere i nombre: Les sabates blaves.

4. Discordança intencionada
a) Discordança pel sexe de persones i gènere
gramatical:
- Tractaments femenins. l'adj concorda masc. o
fem. sa majestat està malalt/a; senyoria, altesa,
etc.
- Epítets: preval la concordança de sexe: Quina
criatura!, que és petit!; en frases sense
trencament es fa concordança gramatical: quina
criatura tan petita! (per a xiquet o xiqueta).
- Hipocorístics i express. afectives, i també en
aposicions, concordança de sexe: sol de la meua
vida! (xiqueta) o vida meua (xiquet).

5. Discordança intencionada
b) adj. + dos subs. del mateix gènere: concorda en pl.: du
una camisa i una corbata blaves.
- Subs. de gènere diferent, l'adj. en masc.): pobles i viles
inundats.
- adj. precedeix més d'un subs., però, aquell concorda amb el
1r en gènere i nombre: Gràcies al seu extraordinari valor i
decisió, van poder eixir...; van perdre per culpa de la
seua extremada covardia i indecisió.
- relatius compostos que determinen més d’un subs. de
gènere diferent: en masc.. Els pares i les mares per als
quals es fa la reunió ja han arribat

6. Discordança intencionada
c) subs. determinat per diversos adj. i, per a
evitar-ne la repetició, s'elideix algunes vegades,
és preferible usar-lo en plural: la primera i la
segona persones de la llista que passen.
d) Concordança noms de professions + adj.
qualificatius. Concorden en gènere i nombre:
uns ajudants tècnics sanitaris; la tècnica
mitjana de promoció cultural

7. Concordança verbal
Regla general: el verb d'un sol subjecte hi
concorda en nombre i persona: Ella feia els
deures.

8. Discordança (noms col·lectius)
(GNV00):
a) Col·lectius com un tot homogeni (en
singular): La multitud aclama el campió.
El públic aplaudia; La gent a vegades
actua irresponsablement.
- Si s’elideix el subjecte, sol fer-se en
plural. L’equip viatja hui a Alcoi, on
jugaran la final.
b) Col·lectius com heterogenis (en plural):
Aquell grup tocaven bé. (=cada músic)

9. Discordança (noms col·lectius)
c) Col·lectiu + SP especific. plural:
(preferible en singular): Una multitud de
persones acudí a la festa; Una colla
d'alumnes, Un sector dels assistents...
També amb numerals: Aprovà la meitat dels
alumnes, un gran nombre, la majoria...
d) Col·lectiu determinat per altres mots, (en
singular): El grup majoritari, amb el suport
del Senat, aprovà les esmenes a les lleis.
e) Col·lectiu prop del verb (en singular): El
veïnat ha aprovat la reforma.

10. Discordança (or. atributives)
a) Subjecte col·lectiu: el vb concorda amb el
predicat: Aquesta gent són uns pocavergonya;
Tota aquesta colla són els meus companys.
b) Subj. = pronom neutre amb scat. col·lectivu: el
vb. concorda amb el predicat: Quan una cosa no
li agrada, tot són inconvenients; això no són
més que romanços.
c) Atribut = SN (concordança Subj i A: Ella és la
presidenta.

11. Discordança (or. atributives)
d) Atribut identificatiu (intercanviable amb
subjecte i no pot tenir forma de SA), pot no haver-
hi concordança de gènere i nombre: El tema de
la conferència és/són els accidents de trànsit;
El teu germà és el meu cunyat.
e) Atribut no identificatiu (=de caracterització),
amb tot, és possible no establir concordança, quan
el nom substantiu de l'A és defectiu de sing. o pl. o
és un sintagma lexicalitzat en sing.: Les teues
tietes són un plom.

12. Discordança (or. atributives)
f) Concordança semàntica de gèn. i nbre i no
concordança morf. en noms de scat col·lectiu,
morfològicament sing.s i semànticament masc.
pl: La gent que hi participava estaven contents.
- El gènere (-marcat), en català, és masculí.
Gent, ha de ser de gènere masculí. Això explica
tb que si tenim un SN format per noms masculins i
femenins els adjectius vagen en masculí.
- Subj. = SN reescrit F, masc. sing. i 3ap: Que
t'ho cregues és bàsic; Cantar és bonic.
- Una frase amb subjecte que conté nom
defectiu de singular, només es pot establir
concordança morfològica.

13. Discordança (passiva i impersonals)
4. Passiva reflexa (se), vb concorda
amb predicat: Es venen coses; es
compra or.

14. Discordança (passiva i impersonals)
5. Impersonals
a) hom, invariable, en sing. Hom compra
or; Hom ven objectes d'or.
b) caldre, fer falta, i loc. verbals. Vbs o
locucions verbals concorden amb el
predicat: Calen mesures més
enèrgiques...; Fan falta més recursos; Ara
plouen figues.
c) haver-hi. invariable: Hi ha moltes
preguntes difícils; Tan de bo hi haguera
més! Perífrasis també invariables: A
Almeria sol haver-hi maduixots.

15. Discordança (més d'un subjecte)
6. Més d'un subjecte en sing. (verb
plural): Ricard i Pere se’n van a
Lleida.
a) verb en sing. si els subjectes són un
tot unitari: La reforma i la decoració
de l'establiment ha estat ben feta.
b) 2 subj en sing. coordinats per «o»,
el verb pot anar en sing., sempre que
els precedesca: Vindrà a visitar-me
ma mare o la meua germana.

16. Discordança (participi)
la normativa la recomana quan el vb.
va precedit per pronom feble acusatiu
de 3a p (el, la, els, les o en): Els he
vistos al camp de futbol. (=a ells).

17. Discordança conscient
És d'un tipus totalment diferent a
l'analitzada anteriorment; caldria parlar,
per a aquests casos, d'una discordança
produïda entre el referent (singular) i la
manera de copsar-lo lingüísticament (plural)
però no d'una discordança gramatical.

18. Discordança conscient
a) Mostrar interès: què fem? (en lloc de què fas?)
com anem? (en lloc de Com vas?)
b) Crítica irònica: només falta que encara ens
queixem (per de què et queixes?); o ús eufemístic
pex. dissimular un fracàs: No ho hem sabut fer (per
No ho he sabut fer).
c) Plural de modèstia: Pensem que cal canviar
certes coses (per pense).
d) Plural majestàtic: Nós, bisbe de València,
considerem que...