Les ciències del llenguatge i l’ensenyament

1,518 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,518
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
199
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les ciències del llenguatge i l’ensenyament

  1. 1. Extret de Teories gramaticals i ensenyament de llengües de Maria Josep Cuenca Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
  2. 2. Relació lingüística-didàctica <ul><li>Hi ha molts models lingüístics diferents i, de vegades, contradictoris. Quina gramàtica cal ensenyar? </li></ul><ul><li>Els professionals de l’ensenyament no sempre tenen la formació lingüística adequada. </li></ul><ul><li>Fins a quin punt la reflexió metalingüística aprofita per a aprendre una llengua? </li></ul>
  3. 3. Tipus de gramàtica <ul><li>Gramàtica normativa : determina què és “correcte” i què és “incorrecte”. </li></ul><ul><li>Gramàtica descriptiva : explicita els principis generals que regeixen una llengua tot fent generalitzacions a partir de l’anàlisi de les produccions lingüístiques concretes (mètode inductiu). </li></ul><ul><li>Gramàtica predictiva : formula hipòtesis sobre el funcionament de la llengua (mètode hipotèticodeductiu). </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Un ensenyament complet de la llengua ha de conjuminar els tres tipus de gramàtica: </li></ul><ul><ul><li>Normativa: per a adquirir un coneixement actiu dels usos formals d’una llengua determinada. </li></ul></ul><ul><ul><li>Descriptiva: per a conéixer les característiques d’una llengua i poder comparar les estructures de llengües diferents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Predictiva: per a una reflexió metalingüística sistemàtica. </li></ul></ul>
  5. 5. <ul><li>Gramàtica analítica : descripció sistemàtica d’una llengua. </li></ul><ul><li>Gramàtica pedagògica : descripció d’una llengua que té com a objectiu específic servir de suport per a l’ensenyament. </li></ul><ul><li>Gramàtica intuïtiva (o interioritzada del parlant nadiu): conjunt de coneixements que qualsevol persona té sobre la llengua que parla. </li></ul><ul><li>Gramàtica d’aprenentatge : es refereix específicament a L2. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Gramàtica explícita : exposició i explicació de regles per part del professorat. </li></ul><ul><ul><li>Deductivament: de la regla als exemples. </li></ul></ul><ul><ul><li>Inductivament: dels exemples a la regla. </li></ul></ul><ul><li>Gramàtica implícita : saber gramatical que s’adquireix a partir de la manipulació més o menys sistemàtica de la llengua. </li></ul>
  7. 8. <ul><li>Quines limitacions i quins avantatges presenta la lingüística textual respecte a la gramàtica tradicional, la lingüística estructural i la gramàtica generativa? </li></ul>
  8. 9. Gramàtica tradicional <ul><li>Té una clara tendència prescriptiva. </li></ul><ul><li>Tenen una orientació bàsicament morfològica, centren l’estudi en la paraula, i concretament analitzen les parts de l’oració o classes de paraules. </li></ul><ul><li>El seu contingut es redueix bàsicament a definicions, regles i llistes de paradigmes. </li></ul><ul><li>Es refereixen només a la llengua escrita i culta, que és la que presenten com a model de la norma lingüística. </li></ul>
  9. 10. <ul><li>El contingut de les gramàtiques tradicionals sol organitzar-se en dues parts: </li></ul><ul><ul><li>Explicació de les lletres i de la seua pronúncia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estudi de les parts de l’oració (el nom, l’article, l’adjectiu, el pronom, el verb, l’adverbi, les conjuncions i les preposicions). </li></ul></ul><ul><ul><li>A més, algunes gramàtiques inclouen, en major o menor mesura, l’estudi de l’oració i de les relacions pròpiament sintàctiques. </li></ul></ul>
  10. 11. Anàlisi de la gramàtica tradicional <ul><li>Limitacions. </li></ul><ul><li>Atés que es basa en la memorització de definicions, paradigmes i llistes de paraules, bandeja absolutament l’ús pràctic de la llengua. </li></ul><ul><li>L’ensenyament normatiu rígid i no raonat transmet a l’alumnat la impressió que la llengua “és difícil”. Aquest prejudici té conseqüències especialment greus quan la llengua que s’ensenya no té prestigi o es troba en una situació de conflicte lingüístic, com és el català. </li></ul><ul><li>Com que l’ensenyament no s’orienta a l’ús, i els textos i els exemples no tenen res a veure amb els interessos dels alumnes, aquests no tenen interés per l’assignatura. </li></ul><ul><li>Aprofitament. </li></ul><ul><li>El coneixement de la normativa, com a aspecte important de la llengua culta i estàndard, és indispensable. </li></ul>
  11. 12. Lingüística estructural <ul><li>La llengua és bàsicament parla. </li></ul><ul><ul><li>L’ensenyament s’ha de basar primordialment en la llengua oral. </li></ul></ul><ul><ul><li>La llengua escrita s’ha d’introduir després de la llengua oral. </li></ul></ul><ul><li>Una llengua és un conjunt d’estructures. Per tant, aprendre una llengua és identificar i adquirir aquestes estructures. S’insisteix molt en la pronúncia i en les estructures gramaticals (fonologia i sintaxi). </li></ul><ul><li>Les unitats lingüístiques es defineixen per oposició. Així, per aprendre les característiques d’una llengua no cal explicar regles, sinó que cal mostrar les oposicions de la llengua en tots els nivells (fonètic, gramatical i lèxic) i practicar-les intensivament. </li></ul>
  12. 13. Exemples d’activitats estructurals <ul><li>Exercicis de repetició per a memoritzar les estructures i per a incidir en la correcció fonètica. </li></ul><ul><li>Exercicis de buits. </li></ul><ul><ul><ul><li>Ex. Omple els buits amb el pronom feble corresponent. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>-No és ric, però … sembla. </li></ul></ul></ul><ul><li>Exercicis de transformació. </li></ul><ul><ul><ul><li>Ex. Torna a escriure les oracions següents, tot introduint-les mitjançant el verb performatiu corresponent. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>-Fes els deures. > -T’ordene que faces els deures. </li></ul></ul></ul><ul><li>Exercicis de reformulació. </li></ul><ul><ul><ul><li>Ex. Torna a escriure les frases següents, substituint el pronom feble per un substantiu o una frase adient. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>-No ho entenc. > -No entenc per què no vol ajudar-me. </li></ul></ul></ul><ul><li>Diàlegs dirigits. </li></ul><ul><ul><ul><li>Ex. Dóna ordres. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>-La roba és bruta. > -Renta-la! </li></ul></ul></ul>
  13. 14. Anàlisi de l’estructuralisme <ul><li>Limitacions. </li></ul><ul><li>Les gramàtiques estructurals presenten una descripció incompleta del sistema gramatical de la llengua. </li></ul><ul><li>Els exercicis, si no estan contextualitzats, resulten àrids i poc útils. És importantíssim tenir en compte el significat i el context. </li></ul><ul><li>Aprofitament. </li></ul><ul><li>Reinvindica l’anàlisi de la llengua actual i de la llengua parlada. </li></ul><ul><li>Descripcions més completes i sistemàtiques de les llengües. </li></ul><ul><li>Definicions coherents, basades en criteris formals i distribucionals. </li></ul><ul><li>Participació més activa dels estudiants: </li></ul><ul><ul><li>el mètode inductiu requereix una reflexió lingüística explícita o implícita per part dels aprenents. </li></ul></ul><ul><ul><li>La importància dels factors emocionals i de la motivació. </li></ul></ul>
  14. 15. Gramàtica generativa <ul><li>La competència lingüística (angl. linguistic competence ): conjunt de coneixements que permeten a un parlant-oient ideal de produir i entendre un nombre teòricament infinit d’oracions i d’establir judicis sobre aquestes. </li></ul><ul><ul><li>Creativitat del llenguatge: amb un nombre finit de regles i elements permet generar un nombre infinit d’oracions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gramaticalitat o agramaticalitat de les oracions: la competència del parlant li permet reconéixer quines oracions s’ajusten a les regles i principis que regulen la formació d’oracions i quines els violen. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>*Casa el és verda. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Acceptabilitat o inacceptabilitat. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>! Les idees verdes incolores dormen furiosament. </li></ul></ul></ul>
  15. 16. Anàlisi de la gramàtica generativa <ul><li>Limitacions. </li></ul><ul><li>Analitza la competència lingüística, no l’ús o actuació. </li></ul><ul><li>Estudiar una llengua no és només interioritzar un conjunt de regles, sinó saber utilitzar els recursos que aquesta ofereix. </li></ul><ul><li>Aprofitament. </li></ul><ul><li>Concepció més completa i sistemàtica de les llengües. </li></ul><ul><li>Els errors són una part necessària del procés d’ensenyament-aprenentatge. </li></ul><ul><li>La gramàtica explícita i el constrast amb L1 són fonamentals per a organitzar conscientment els aspectes de la gramàtica que s’adquireixen. </li></ul><ul><li>Cal promoure l’expressió lliure i creativa dels alumnes. </li></ul>
  16. 17. Lingüística textual <ul><li>Fonament teòric: text/discurs, cohesió, coherència, progressió temàtica, etc. </li></ul><ul><li>Competència comunicativa: conéixer l’estructura interna de la llengua (coneixement) i saber posar-la en funcionament en situacions comunicatives (habilitats). </li></ul><ul><li>El llenguatge és, primàriament, un sistema d’expressió de significat que s’usa per a la comunicació. El significat i les funcions són tan importants o més que les relacions sintàctiques. </li></ul><ul><li>Tractament interdisciplinari. </li></ul><ul><li>Dins del sistema del llenguatge, és tan important l’escrit com l’oral. </li></ul>
  17. 18. Anàlisi de la lingüística textual <ul><li>Limitacions. </li></ul><ul><li>Manca d’una terminologia generalment acceptada. </li></ul><ul><li>L’aplicació que en puguen fer els docents. </li></ul><ul><li>Aprofitament. </li></ul><ul><li>La facultat del llenguatge no consisteix només a dominar les regles gramaticals, la pronúncia i el vocabulari. </li></ul><ul><li>Competència comunicativa. </li></ul><ul><li>Cal treballar les quatre habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, llegir i escriure) amb la mateixa intensitat. </li></ul><ul><li>Interdisciplinarietat. </li></ul><ul><li>Tractament ampli i integrador del llenguatge. </li></ul><ul><li>Anàlisi de la llengua en ús. </li></ul>
  18. 19. Conclusions <ul><li>Pel que fa a l’ensenyament/aprenentatge de les llengües, la base hauria de ser la lingüística textual, que servirà per a ampliar les possibilitats expressives i interpretatives dels registres que ja coneix l’aprenent (els menys formals) i, sobretot, per a ampliar els usos de la seua llengua (aprenentatge del registre estàndard i dels registres cultes). En l’aprenentatge dels nivells més formals, la normativa hauria de tenir, en un moment o en altre, un lloc important. </li></ul>

×