SlideShare a Scribd company logo
El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès    2009-2010   Josep Martí i Olivella Data:   20 d’abril de 2010 Lloc:  Serveis Educatiu Alt Penedès Les dades exposades en aquesta sessió formen part d’un projecte de recerca educativa que l’autor està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel  Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010)   Presentació. Recerca, escola i nou currículum. Estratègies d’anàlisi i d’intervenció: Algunes propostes a nivell de centre i per etapes Tasques pendents.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Presentació : Breu descripció llicència d’estudi La nostra comarca (Alt Penedès) i la seva capital, Vilafranca del Penedès, han experimentat , com el conjunt del país, un fort increment de la seva població gràcies a l’arribada de persones estrangeres. La rapidesa d’aquest procés ha tingut importants repercussions en el sistema educatiu tant organitzativament com sobre la pràctica educativa  i planteja nous reptes que caldrà abordar també amb noves eines (Oller i Vila, 2008).  Aquest fet ha comportat l’augment de la preocupació dels centres educatius i del nostre Servei Educatiu de l’Alt Penedès per poder oferir respostes adequades a la situació actual de les nostres aules. El posicionament del que partim a favor d’un concepte de qualitat educativa que potenciï alhora l’excel·lència i l’equitat educativa fa que ens plantegem els principis de l’escola inclusiva com un dels pilars bàsics per afrontar amb garanties l’actual realitat del nostre sistema educatiu i de les nostres escoles (Pujolàs, 2007). Tot i que són nombrosos treballs demostren que el domini de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’E-A és decisiu respecte a l’èxit o el fracàs escolar (J.M. Serra i I. Vila, 2005); encara són pocs els estudis que aborden aquesta qüestió al nostre país i en la seva específica situació sòciolingüística.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) La diversitat de l’alumnat dels nostres centres respecte al grau de coneixement de la llengua de l’escola fa que una de les qüestions centrals que ha d’abordar la pràctica educativa sigui:  “ Com garantir el desenvolupament acadèmic , cognitiu i personal de tot l’alumnat independentment del seu coneixement de la llengua de l’escola?” En la  línia de la identificació d’indicadors vàlids per ajudar a dissenyar una resposta educativa que s’adeqüi millor a la diversitat present als centres i diferenciada per etapes, creiem que ens cal obtenir experiències i dades vàlides extretes dels nostres centres per avaluar la resposta educativa en les noves aules multilingües i multiculturals. El present estudi es planteja a quatre centres educatius de Vilafranca del Penedès: dos CEIP i dos IES que presenten diferències significatives pel que fa a composició de l’alumnat i a estratègies organitzatives i d’atenció a la diversitat. (Al final de la presentació, podeu consultar més informació sobre el projecte de llicència )
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Hipòtesis inicials: L’aplicació combinada als centres dels coneixements tècnics actualment disponibles en els camps de:  - La psicolingüística (nou model d’immersió lingüística,, els processos d’adquisició de la segona llengua (L2), ...)  - La didàctica integrada de les llengües (tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe) -  L’educació inclusiva  poden millorar el nivell d’aprenentatge del català com a L2 de l’alumnat estranger i, en conseqüència, el seu procés global d’escolarització. evitant així que es produeixin els fenòmens del bilingüisme subtractiu descrit per Lambert o el de la submersió lingüística descrit per Cummins i que tenien com a efecte impedir l’assoliment de les habilitats lingüístiques cognitivo-acadèmiques (CABS) i quedar limitats només a l’adquisició de les habilitats lingüístiques conversacionals (BICS) (Cummins, 2005) La combinació del treball fet en diferents centres pot ajudar a identificar indicis i estratègies que permetin desenvolupar eines més adequades de valoració i assessorament aplicables pels assessors ELIC, EAP,... a la millora del conjunt dels centres pel que fa al tractament de la diversitat lingüística i cultural.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum Alguns conceptes psicolingüístics: El procés d’adquisició del català com a L2 L’evolució en l’àmbit de la didàctica de les llengües El nou currículum: globalització i competències Estratègies inclusives i didàctica integrada de les llengües
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum. Alguns conceptes psicolingüístics: El procés d’adquisició del català com a L2 Lambert : Bilingüisme additiu i subtractiu. Cummins: La hipòtesi de la interdependència lingüística. Francis: Model de competència bilingüe BICS/CALP: El treball educatiu als quadrants L’actualització del  PIL i el procés d’adquisició del català com a L2
Alguns conceptes psicolingüístics . Lambert  (1974) Bilingüisme additiu:  Quan s’afegeix una nova llengua i no es produeix un perjudici pel desenvolupament de la L1, sinó que les dues llengües es reforcen mútuament. Bilingüisme subtractiu:  Si una llengua pertany a un grup etnolingüístic de baix prestigi,  l’adquisició de la llengua de prestigi va en detriment de la llengua materna: Cummins  (1981)   En la mesura en què la instrucció en Lx és efectiva promovent competència en Lx, la transferència d’aquesta competència a Ly es donarà a condició que es doni una adequada exposició a la Ly (ja sigui a l’escola o en el seu entorn) i una adequada motivació per aprendre la Ly.
Hipòtesi del Llindar (Cummins, 1976) Hi ha una competència subjacent comuna a totes les llengües, la qual cosa permet la transferència a la L2 de les habilitats bàsiques adquirides en la L1. Quant més desenvolupades es trobin aquestes habilitats en la L1, més facilitaran l’adquisició de la L2. •  Per a un bon aprenentatge de la L2 cal haver assolit un nivell mínim de competència en la L1. Per tant, si es vol aconseguir un bon nivell de lectura i escriptura en la L2, s’haurà de promoure el desenvolupament d’aquestes capacitats en la L1. •  Hi ha un segon nivell llindar al qual s’ha d’arribar en la L1 i la L2 per tal de beneficiar-se dels efectes positius del bilingüisme equilibrat. Per tal que apareguin els efectes positius de l’equilibri, s’ha de traspassar el llindar de competències en ambdues llengües .
Model de competència bilingüe   Francis (2000) Adaptat per V. Pascual (2006) Competència subjacent comuna Sistema operatiu central L 1 L 2 Estructures diferencials Estructures comunes Conceptes i habilitats compartides
Variants del model de competència bilingüe Francis (2000) Competència subjacent comuna Sistema Operador central L 1 L 2 VARIANT 1 Competència subjacent comuna Sistema Operador central VARIANT 2 L 2 L 1
Model de competència bilingüe Francis (2000) Font: Josep M. Serra (2009) 1. Els pensaments que acompanyen la parla, la lectura, l’escriptura i l’escolta venen del mateix motor central. Aquests pensaments són independents de la llengua en la qual s’opera. 2. Les habilitats de processament d’informació i els assoliments educatius poden ser desenvolupats tant mitjançant les dues llengües com d’una. 3. Parlar, escoltar, llegir i escriure en la L1 o L2 ajuda al desenvolupament del sistema cognitiu global. 4. Les competències discursives bàsiques, les habilitats en la comprensió del text, els esquemes formals i les destreses organitzatives no estan lligades a cap llengua. Posteriorment, poden estar disponibles per a la seva aplicació a tasques de llenguatge acadèmic en ambdues llengües. 5. Més que transferir-se de la L1 a L2 o a la inversa, són recuperades des de la competència subjacent comuna que, essencialment, és una espècie de magatzem conceptual no verbal compartit. 6. La recuperació de les habilitats i competències de la competència subjacent comuna no és automàtica. Es dóna a mesura que són treballades i re-emprades en les altres llengües. 7. Concepció plurilingüe de la competència: dos tipus de continguts a. Conceptes i habilitats compartides : Són continguts conceptuals i estratègics comuns a les llengües, corresponents a la CSC, potencialment construïbles i recuperables a partir de qualsevol llengua. b. Estructures comunes i estructures diferencials : Elements estructurals corresponents a cada una de les llengües, parcialment coincidents i parcialment diferents, amb possibilitats de transferències positives i negatives.
BICS/CALP (Cummins, 1979)   BICS Basic Interpersonal Communicative  Skills •  Converses cara a cara •  Aquí i ara •  Continguts familiars •  Vocabulari més freqüent •  Molt contextualitzat •  Ambient distès Llenguatge quotidià CALP Cognitive Academic Language Proficiency •  Interacció limitada •  Més abstracte i distant en el temps i l’espai •  Continguts menys familiars •  Vocabulari menys freqüent •  Descontextualitzat •  Ambient més exigent Llenguatge acadèmic
Teoria dels quadrants i seqüència d’instrucció     (Cummins, 1996)  Adaptat BICS/CALP (Cummins) Podeu trobar una pauta descriptiva del treball a fer als quatre quadrants a Coelho (2005), pp 100-101   A   C   B  D  Tasques cognitivament poc exigents Tasques cognitivament exigents Suport contextual reduït Suport contextual màxim
Continguts comuns a les llengües Competència subjacent comuna  (Font: Josep M. Serra ,2009) Ens permeten prendre les decisions organitzatives i metodològiques necessàries, en la planificació i l’actuació didàctica, per tal d’unificar criteris, evitar repeticions i interferències, promoure la transferència entre les diferents llengües i augmentar l’eficàcia i la qualitat de l’educació lingüística. 1. Coneixement conceptual És la forma com els alumnes aprenen els significats o els conceptes que les paraules impliquen. En general (depèn de la distància lingüística), gran part dels conceptes apresos en la L1 serveixen també per a la L2...L3. Si les llengües presenten diferències en relació a la codificació semàntica d’un concepte determinat, en alguns aspectes, aprendre una nova llengua implica una reconceptualització. 2. Coneixement del món Tots els coneixements que els alumnes adquireixen a partir de l’experiència escolar i extraescolar. Però les llengües no són vehicles indiferents sinó que, en certa manera, modelen els coneixements que transmeten. En aquest apartat s’inclourien els coneixements metalingüístics corresponents a la terminologia gramatical, els models gramaticals i textuals. 3. Consciència metalingüística És la capacitat de tractar el llenguatge com un objecte susceptible d’objectivació i anàlisi (comptar les paraules d’una oració, segmentar un text, jutjar si una oració és correcta, detectar errors en la pròpia expressió, etc.). 4. Llenguatge descontextualitzat.  És un us propi (encara que no exclusivament) de l’escola.
Continguts comuns a les llengües: Competència subjacent comuna 5. Coneixement sobre els diversos gèneres textuals Aquests gèneres solen presentar característiques similars entre llengües d’una mateixa àrea cultural. 6. Habilitats cognitives Identificar, relacionar, classificar, comparar, establir connexions, seqüenciar, recordar, resoldre problemes, analitzar, sintetitzar, etc.. Aquestes habilitats, encara que no són lingüístiques, són importants perquè marquen el grau d’exigència cognitiva de les tasques. 7. Estratègies lectores Són estratègies cognitives de construcció d’un sentit per al text e el moment de llegir. (formulació i comprovació d’hipòtesis, elaboració d’inferències,control de la comprensió, etc.) 8. Estratègies de producció escrita Són estratègies necessàries par a passar de les intencions comunicatives al text definitiu. (contextualització, planificació, textualització,avaluació, revisió i correcció, etc..) 9. Habilitats cognitivo-lingüísticas.  Estan directament relacionades amb l’adquisició i la transmissió de coneixements (argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar, resumir, etc.). 10. Estratègies de processament de la informació 11. Representacions sobre les diferents llengües i cultures
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum. Didàctica de la/les llengüa/es: Evolució i confluència La didàctica del català (L1) i didàctica de LE El nou currículum per competències El Marc Comú europeu de referència per a les llengües la didàctica integrada de les llengües Els enfocaments plurals:   Evlang (Jaling)...; EuroCom, Eurocom4,… ;AICLE, Orator...;...
El Projecte EVLANG Finalitat No es tracta d’aprendre moltes llengües sinó que l’alumnat reflexioni sobre molt variades llengües. L’eix deixa de ser el parlant monolingüe o bilingüe tancat en la seva cultura uniforme per situar-se en el “parlant intercultural”  (Byram i Fleming, 1998)  que és obert a les diferents llengües i cultures a les quals té accés per la proximitat o per la mobilitat potenciada per la nostra societat actual. Cal “acollir” i “acompanyar” els infants en el seu caminar per les llengües  Crear en l’alumnat la necessària distància respecte a la pròpia llengua, “decentration”. Creació d’un espai plurilingüe dins l’aula.  Introducció, en el camp de l’ensenyament de la (les) llengua (llengües), d’uns nous continguts que, a més han de ser transferibles a altres àrees curriculars Dolors Masats, Artur Noguerol, i Núria Vilà  del grup Ja-Ling de la Universitat Autónoma de Barcelona
El tractament integrat de llengües (TIL)  i   El tractament integrat de llengües i continguts (TILC)   El tractament integrat de llengües és un enfocament didàctic molt lligat als darrers avenços en educació plurilingüe. Partint de les idees de Jim Cummins i aplicant-les a l’educació plurilingüe, s’assumeix que la competència comunicativa de cada usuari o aprenent plurilingüe està formada per: Una  competència conversacional   diferent en cadascuna de les llengües del seu repertori i  Una  competència acadèmica   —la més pròpiament escolar, formada per conceptes científics, habilitats cognitives, estratègies de comprensió i producció lingüístiques, etc.— comuna a totes les llengües que coneix.  El tractament integrat de llengües  intenta aprofitar la interrelació entre els elements i les estructures de les diferents llengües mitjançant la promoció de les transferències i l’evitació de les interferències, i procura organitzar l’apropiació dels continguts de la competència comuna de manera que puguin ser adquirits i reutilitzats mitjançant totes i cadascuna de les llengües d’acord amb el seu pes curricular.   Pascual, V.:  El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe al sistema educatiu valencià  (2006).
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Estratègies inclusives i didàctica integrada de les llengües. Estratègies inclusives:  Aprenentatge cooperatiu (Pujolàs,2005). Ensenyament multinivell (R. Ruiz, 2008). Aprenentatge productiu (I. Böhm, 2002). ... Enfocaments plurals de l’ensenyament de la llengua: L’éveil aux langues: Evlang, Jaling... Intercomprensió lingüística: EuroCom, Eurom4, Euro-mania, ... DILC (Pascual, 2006) Aprenentatge basat en la multialfabetització : Thornwood Dual Language Showcase  Models d’educació inclusiva en contextos de diversitat etnolingüística alta:  Inspirational pedagogy (Cummins, 2005, 2009).
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Nou currículum i competència plurilingüe i pluricultural : Competència comunicativa Competència plurilingüe i intercultural Projecte   educatiu plurilingüe
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Competència comunicativa En relació amb la competència comunicativa, que abraça les tres dimensions (l’oral, l’escrita i l’audiovisual), no cal dir que les àrees i matèries lingüístiques tenen una importància cabdal en el desenvolupament de la competència comunicativa, però també és una competència transversal a totes les matèries i esdevé clau per a l’aprenentatge en general.  Per això, per primera vegada, s’ ha establert de forma explícita en els nous currículums  que, en totes les àrees de l’educació primària i en totes les matèries de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, s’ha de vetllar per la competència comunicativa de l’alumnat.  Posar l’accent en la competència comunicativa a totes les àrees curriculars i en les activitats educatives del centre és el primer pas per afavorir i encaminar-nos cap a la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Nou currículum i competència plurilingüe i pluricultural : Els currículums que ha elaborat el Departament d’Educació per a les etapes d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat posen l’accent en la competència comunicativa i tenen com a una de les competències fonamentals per desenvolupar la competència plurilingüe i intercultural.  Competència plurilingüe i intercultural Per al Departament d’Educació, la competència plurilingüe i intercultural, que s’ha de tenir present en tots els cursos de les etapes educatives, vol dir fomentar en l’alumnat: el domini de les dues llengües oficials (català /castellà), el domini d’una o, si més no, dues llengües estrangeres,  la transferència d’aprenentatges d’una llengua a les altres, especialment entre les llengües romàniques, el respecte per la diversitat lingüística, el desig d’aprendre de totes les llengües i cultures,  i les actituds i valors positius davant de totes les llengües i les persones que les parlen.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Projecte educatiu plurilingüe Font: Jaume Graells, Director General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat Parlament de clausura Segon Congrés Internacional de l’Associació EDILIC.   4 de juliol de 2008 Un de les eines més potents per arribar a assolir aquests objectius plurilingües i interculturals és que tots els centres educatius elaborin un  projecte educatiu plurilingüe .  A Catalunya els centres han d’elaborar el projecte educatiu plurilingüe amb l’objectiu fonamental d’aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en finalitzar l’educació obligatòria, de manera que pugui usar normalment i correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. A Catalunya, tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, per adaptar els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l’entorn, alhora que s’ha de garantir la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària.  El projecte lingüístic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, tot evitant repeticions en totes dues llengües.  Les competències lingüístiques que tenen un caràcter transversal han de tractar-se des de les diferents matèries.  D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera.  En el projecte educatiu els centres han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i s’han de fixar criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Estratègies d’anàlisi i d’intervenció:   Centres, innovació i canvi educatiu: Una proposta de model d’intervenció: Conèixer- descriure la realitat centre Analitzar - explicar les dades Elaborar propostes de millora - implementar canvis.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Centres, innovació i canvi educatiu:  Introduir canvis i innovacions a nivell de centre, i molt més si ho plantegem a nivell de zona o Sistema Educatiu, és molt complex. Fullan ens planteja de forma molt sintètica aquesta qüestió: “ Policy cannot mandate what really matters” Però també és evident que ens trobem justament davant la necessitat de promoure canvis als nostres centres per tal d’adaptar-nos a la realitat canviant del seu alumnat. Veiem un parell d’idees sobre aquest àmbit: Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. “ Vigotsky” i el canvi educatiu: La Zona de Desenvolupament Institucional. Les experiències pilot: Clarors i ombres. (CEIP La Farga ; CEIP La Sínia; CEIP Vila Olímpica,...; IES Milà i Fontanals,...) El paper dels Serveis Educatius en aquest procés: Una proposta.
Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. La teoria del canvi i la innovació educativa ens aporta referents bàsics que cal tenir molt presents quan es volen impulsar propostes de millora educativa.  M. Fullan (2002)  planteja que, perquè el canvi educatiu esdevingui significatiu pel docent, cal que aquest passi per un procés previ de clarificació del seu sentit que té quatre fases : 1a. Part :  Considerar el problema més general del canvi individual a la societat en el seu conjunt, i no només circumscrit a l’educació. 2a. Part :  Aprofundir en el  sentit subjectiu  del canvi per els individus a l’educació. “ Tot canvi implica: pèrdua , ansietat i lluita” (Marris, 1975) . I, per tant, genera resistències. En tot procés de canvi, cal comptar amb elles com quelcom lògic i natural i preveure processos que ajudin a què els implicats puguin elaborar-les. Els problemes de la incertesa i la importància de confiar en les nostres pròpies capacitats són aspectes centrals del  sentit subjectiu  del canvi educatiu i del seu èxit o fracàs; aspectes que no han estat reconeguts ni apreciats en molts intents de reforma. 1a . El canvi sempre fracassarà si no trobem un modus de crear infraestructures i processos que involucrin al professorat en el desenvolupament de noves concepcions. 2a . No parlem de sentit superficial, sinó del sentit profund dels nous enfocaments en l’E/A.
Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. 3a. Part : Organitzar aquestes idees de forma més exhaustiva per arribar a una descripció del  sentit objectiu  del canvi, que pretén explicar , més formalment, els components del canvi educatiu. Les  innovacions educatives  són  multidimensionals  (Fullan, 2005). Fins i tot en la més simple, hi ha tres components o dimensions en joc: (1) La utilització de materials nous o revisats (Recursos didàctics , com materials curriculars o tecnologia). (2) La utilització de nous enfocaments didàctics (Noves estratègies o activitats docents). (3) La possible alteració de les creences (Dels pressupòsits pedagògics i les teories subjacents a determinades polítiques o programes). 4a. Part : Tractar el  sentit compartit i la coherència programàtica . Tot i que el canvi educatiu comporta un complex procés de transformació personal aquest canvi es dóna sempre en un entorn institucional, com són els centres. És, per tant, en aquest entorn col·lectiu que podem assolir el sentit compartit del canvi i contribuir a construir la coherència programàtica que cal per consolidar institucionalment les millores educatives. Fullan, M (2002):  El sentido del cambio educativo  (cap. 3)  :  Los nuevos significados del cambio en educación .Ed. Octaedro
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Proposta base a nivell de centres : L’anàlisi descriptiva de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre, fent especial referència a la diversitat lingüística i cultural. L’anàlisi del nivell d’adquisició del català com a segona llengua  (L2 ) de l’alumnat fill de pares estrangers del centre. L’anàlisi del procés d’escolarització global de l’alumnat, fent especial referència al de l’alumnat fill de pares estrangers del centre La proposta de creació i dinamització d’un grup de treball per fomentar la anàlisi –i implementació- d’estratègies inclusives, plurilingües i pluriculturals al centre (format per la CLIC, tutor/a Aula d’Acollida, MEE, assessors LIC I EAP de centre i un membre de l’equip directiu) que pugui assessorar a l’equip directiu i a la CAD i plantejar la modificació, si s’escau, del Projecte lingüístic de centre.  L’aportació dels coneixements i materials aplicables  a nivell de centre i d’aula sobre la temàtica extrets de la revisió de la bibliografia , de les entrevistes a experts (grups de recerca) i de les visites a centres amb experiència de  “bones pràctiques”.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Primeres dades, algunes regularitats i algunes reflexions : Descriure: Aconseguir dades que ens permetin descriure la realitat dels nostres centres , i específicament la vinculada a la diversitat lingüística i cultural,  és una tasca complexa (la fragmentació de la informació , la tria de les variables a contemplar i la decisió sobre com codificar-les, etc. són alguns dels punts a tenir en compte).  1ª Reflexió : Cal implementar estratègies als centres per tal que es recullin sistemàticament  i es coneguin les dades que ens permeten descriure els factors de diversitat, també la lingüística i cultural, que presenta l’alumnat. Una primera aproximació a l’anàlisi de les dades ens permet, a la nostra zona, contrastar algunes regularitats, com ara:  -  Una certa estabilització de la composició de l’alumnat (amb especificitats pròpies per etapes), de la seva distribució i una clara davallada del pes de la matrícula viva.  2ª Reflexió : Cal també potenciar les estratègies de traspàs d’aquesta informació entre etapes i entre centres. I això per possibilitar l’adequació de la planificació de la resposta educativa a les característiques de l’alumnat
  Dades centre 1: Distribució per països d’origen pares Marroc 87 55,76923077 Perú 5 3,205128205 Equador 30 19,23076923 Bolívia 5 3,205128205 Colòmbia 10 6,41025641 Repúbl.D  5 3,205128205 Argentina 1 0,641025641 Argèlia 2 1,282051282 Guinea 1 0,641025641 Mali 1 0,641025641 Xina 1 0,641025641 Polònia 2 1,282051282 Portugal 3 1,923076923 Total 156 100
Percentatges alumnat per països d’origen pares
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Primeres dades, algunes regularitats i algunes reflexions : Les dades, fins ara analitzades al nostre estudi , marquen que: La composició de l’alumnat és manté força estable des de fa un parell de cursos pel que fa al percentatge d’alumnat fill de pares estrangers present a les aules. La procedència de les famílies es manté força estable en el conjunt de centres i etapes i es divideix en dos grans grups (Centre i Sud-americà i El Magrib ; i fonamentalment de cinc països) que abasten aproximadament el 80 % del alumnat escolaritzat. Les llengües més presents a les nostres aules, a banda del català, són : castellà, àrab i amazic.  L’alumnat d’EI i CI comença a ser majoritàriament nascut a Catalunya, i sovint a la Vila, o incorporat a P-3; l’alumnat d’ESO , en canvi, manté encara una proporció elevada d’alumnat escolaritzat tardament al nostre Sistema Educatiu. Aquesta situació, pensem, que ens permet descriure i conèixer millor la realitat dels nostres centres i ens permet “parar-nos” per repensar la nostra actuació i plantejar propostes d’actuació que progressivament ens permetin introduir canvis organitzatius, metodològics, didàctics ,etc. que potenciïn l’adequació de la  resposta educativa que oferim al conjunt del nostre alumnat.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Aquestes propostes pretenen aportar elements de canvi als centres objectes de l’estudi (i per extensió a d’altres centres de característiques similars) Centres:  Plantejar el procés de canvi en tres fases   i tres àmbits Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent Etapes:  Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: les especificitats psico i sòcioevolutives i acadèmiques. Les característiques específiques de la composició de l’alumnat.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre:  Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent La proposta es basa en les idees de Fullan, ja exposades prèviament, i pretén que  pugui atribuir-li sentit també centres que no presentin un elevat percentatge d’alumnat fill de pares estrangers. (Vg. el model inclòs  al final de la presentació).  La proposta s’articula en  tres fases , tot i que l’èmfasi principal es situa estratègicament en la primera (aconseguir dur-la a la pràctica, comporta el veritable inici del procés):  Conèixer – Descriure –Explicar- Analitzar – Plantejar propostes – Implementar – Avaluar  I en  tres nivells :  Materials- estratègies metodològiques – cultura docent (creences).  Conèixer  - descriure- explicar:   a) Conèixer les informacions claus pel que fa a factors de diversitat del conjunt de l’alumnat, també les lingüístiques i culturals, i actualitzar-les sistemàticament durant el període d’escolarització (Fer-ne una descripció sistematitzada que les posi a l’abast dels docents i de l’equip directiu (Ens poden ser d’utilitat els materials que s’utilitzen a l’AA i els descrits per Calzada i Burillo (2005). b) Estructurar estratègies explícites de monitoratge del procés d’escolarització de l’alumnat que permeti un traspàs d’informació eficient entre etapes i centres. c) Relacionar la informació obtinguda amb les variables de diversitat bàsiques, i també les lingüístiques i culturals, de manera que ens permeti descriure de forma més aprofundida la realitat del centre.
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre:  Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent Analitzar – Elaborar propostes A partir del coneixement obtingut fase anterior, crear una comissió que permeti analitzar la situació i plantejar propostes de millora concretes i abordables des del centre:  el SIL i el DILC. a) L’aula ordinària, les àrees no lingüístiques i la introducció de pràctiques inclusives en seran els focus bàsics de la intervenció b) La introducció progressiva d’estratègies didàctiques com les plantejades a l’actualització del PIL, aprofitant les potencialitats que ofereix l’actual currículum per competències, i el tractament integrant de les llengües a través dels continguts en seran els objectius a curt i mitjà termini. (La generalització d’estratègies i materials ja emprats a l’AA i la reconversió de la funció d’aquesta figura poden ser elements claus en el procés ).
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre:  Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent - Pel que fa als  nous materials , caldria fer fàcilment accessible als docents la quantitat ja important de materials existents i dotar-los d’una estructuració que permetin la seva utilització a nivell d’aula ordinària i en totes les àrees, especialment les no lingüístiques (, materials que permetin el treball per quadrants descrit per (Coelho, 2005), desenvolupar el nivell B). - Pel que fa a la utilització de  noves estratègies metodològiques i didàctiques , hom ha d’anar iniciant processos (des de la EI i progressivament cap a l’ESO) en què s’apliquin les estratègies del PIL en entorns d’aula que vagin potenciant les pràctiques inclusives (Aprenentatge cooperatiu, ensenyament multinivell, treball per projectes, tallers de llenguatge, treball compartit dos docents, ...) . - El  canvi de creences  en la línia de possibilitar l’evolució del projecte lingüístic de centre vs un nou projecte multilingüe on l’ensenyament integrat de les llengües sigui l’eix central del currículum .  O fins i tot, un canvi vers un nou model pedagògic global com el que planteja Cummins (2005,2009) per abordar alhora els problemes de la diversitat lingüística i cultural, en la línia de la Pedagogia transformativa
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Les característiques específiques de la composició de l’alumnat. Les nostres dades ens marquen clares diferències entre l’alumnat d’EI i CI i el d’ESO que cal tenir molt presents a l’hora d’articular la resposta educativa:  A EI i CI, l’alumnat fill de pares estrangers s’escolaritza des de P-3 i, a més a més, en una proporció significativa, ha nascut al lloc on està escolaritzat.  A secundària, en canvi, la proporció s’inverteix, sent significativa la proporció d’alumnes d’incorporació tardana. (A aquesta realitat, cal sumar-hi també que prop del 80 % d’aquest alumnat té com a L1 el castellà, l’àrab i  l’amazic ).
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Educació Infantil :   - Ser sensibles , especialment a P-3,  per evitar les conseqüències que les ruptures comunicatives i sentiment d’incapacitat personal que pot dur cap a la reducció del comportament comunicatiu especialment a aquells/es nens/es més insegurs , introvertits i menys comunicativament dotats.   Cal abordar aquestes situacions amb tècniques inclusives (tallers llenguatge i comunicació, treball per racons, projectes, organització de l’aula segons variables de diversitat -també lingüística i cultural, participació dos docents aula, etc... Poden ser també d’utilitat propostes de caire més específic: Veieu per exemple les aportacions de Sánchez Cano (2005, 2002) i també les estratègies descrites a l’obra: “L’ús del llenguatge a l’escola: Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge” que es pot trobar a tots els centres educatius. (Pensem que, a curt termini, el paper del CREDA podrà ser clau també en aquestes propostes i actuacions). - Aportar a l’aula, des d’EI, el coneixement de les llengües i cultures dels integrants del grup, potenciant els processos identitaris i pluriculturals.
  El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Primària:   P-5- CI: Potenciar el procés d’adquisició de la lectoescriptura:  Ens semblen molt interessants les recomanacions descrites per treballar a CI contingudes a: Vila, I; Siqués, C. i Roig, T. et al (2006):  Llengua, escola i immigració: un debat obert . Graó. Barcelona.  (De fet, el propi model desenvolupat a l’escola La Farga de Salt, on es situa l’estudi abans esmentat, és un bon exemple per tots els centres, i especialment per aquells amb un elevada proporció d’alumnat d’origen estranger). CM/CS: Afegir a la feina del CI, el treball a les àrees no lingüístiques des de plantejaments propis de l’actual currículum per competències: La llengua eix del currículum.  Aplicant a aquest treball adaptacions segons els perfils del MECR i/o de comportament lingüístic descrits per Lluïssa Rancé com a eina de planificació i intervenció. (Caldrà plantejar-ho a partir d’estratègies generals d’aula inclusives de treball cooperatiu i per projectes i ensenyament multinivell. CS: Introduir estratègies d’intercomprensió lingüística a les àrees no lingüístiques, per exemple amb els materials del projecte  Euro-mania .
El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Secundària(ESO) :  -  Plantejar la generalització a l’AO d’estratègies pròpies de l’AA i potenciar l’elaboració progressiva a totes les àrees d’adaptacions tipus de continguts i materials d’acord amb la composició especifica de l’alumnat de cada centre (Les categories abans esmentades elaborades per la Ll. Rancé poden ser molt útils per estructurar aquesta tasca). -  Fer especial èmfasi en els complexos processos d’identitat personal i grupal que agafen un protagonisme clau quan es creuen amb elements de diversitat cultural i  vivències personals derivades dels diferents moments del procés migratori que viu l’alumne (i la família): Els processos de Reagrupament comporten, a aquestes edats, dinàmiques personals i familiars que cal conèixer per entendre la situació escolar del noi. Sovint estratègies que recuperin la seva sensació de vàlua personal i que permetin positivar la vivència acadèmica són fonamentals. En aquest sentit, han estat molt exitoses les experiències desenvolupades a nivell d’Aules Obertes (Per exemple, emprant estratègies d’aprenentatge productiu) .
  El desenvolupament de les competències plurilingües:  Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Tasques pendents. Connectar les moltes experiències pilots (tant a nivell nacional com internacional) amb la tasca habitual del conjunt dels centres. Posar a disposició del conjunt del docents i centres de forma efectiva i estructurada els molts materials actualment disponibles, però encara força dispersos (web LIC, Linguamon, Evlang, Euro-mania, etc.). Generalitzar el focus del treball vers l’aula ordinària  i les àrees no lingüístiques (seguint el model TILC). Aprofitar la generalització del procés de formació APIL com a punt d’inici d’un procés general de reculturalització docent Connectar grups de recerca, serveis educatius i centre de forma efectiva (per tal, d’entre d’altres molts temes, potenciar l’elaboració d’un procés d’adquisició del català com a L2)
Bibliografia Camps, A. i Milian, M. (coords.) (2008):  Mirades i Veus: Recerca sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües (Xarxa LLERA) . Ed. Graó. Barcelona. Coelho, E. (2005):  Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals: Una aproximació integrada . Col. Cuadernos de educación, 49. ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Coelho, E. (2005) La transversalidad del aprendizaje lingüístico en el currículo: el proceso de andamiaje en la educación. En Lasagabaster, D. y Sierra, J.M. (Eds.)  Multilingüismo, Competencia Lingüística y Nuevas Tecnologías . Barcelona: ICE/Universidad de Barcelona - Horsori Editorial Cook, T.D. i Reichardt, Ch. S. (2000):  Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa . Ed. Morata. Madrid. Cummings, J. (2005):  La hipótesis de interdependencia 25 años después: La investigación actual y sus implicaciones para la educación bilingüe.  Dins D. Lagasabaster i J.M. Sierra (eds.)  Multilingüismo y multiculturalismo en la escuela  (pp. 113-132). ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2003): “ Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre,  ensenyar, avaluar” . Barcelona. Generalitat de Catalunya. Gràcia, Ll. I Serrat, E. (2003):  Immigració i adquisició de segones llengües: Una aproximació als errors en la morfologia verbal. Caplletra, 35, pp 153-168. Elliot, J. (1993):  El cambio educativo desde la investigación-acción . Ed. Morata. Madrid Lago, J.R. i Onrubia, J. (2007):  Assessorament psicopedagògic i millora de la pràctica educativa . Eumo Editorial. Vic
Bibliografia Lasagabaster, D. i Sierra, J.M. (Coords.) (2005):  Multilingüismo y multiculturalismo en la escuela . Col. Cuadernos de educación, 47. ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Mallart Navarra, J. ( 2006):  Multilingüisme i educació.  Textos docents, 318. Publicacions i edicions Universitat de Barcelona. Barcelona. Oller, J. i Vila, I. (2008): “El conocimiento de catalán y castellano del alumnado de origen extranjero, tiempo de estancia en Catalunya y lengua inicial al finalizar la enseñanza Primaria.” a  Segundas lenguas e Inmigración en red, 1  pp10-24.  Pascual Granell, V. (2006):  El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià . Conselleria de Cultura , Educació i Esport. València. Pascual Granell, V. (2008):  Components i organització d’una unitat amb un tractament integrat de llengua i continguts en una L2.  Caplletra, 45, pp. 121-152. Pujolàs, Pere et al (2006):  Cap a una educació inclusiva: Crònica d’unes experiències . Eumo Editorial. Vic. Ruiz i Bel, R. (2008):  Plans múltiples i personalitzats per a l’aula inclusiva . Ed. Eumo. Vic. Serra, J.M. et al (2008):  Adaptació escolar, actituds i aprenentatge del català en l’alumnat de les aules d’acollida de primària i secundària a Catalunya (curs 2005-06).  Caplletra, 45, pp. 153-183. Vila, I.; Siqués, C.; Roig, T. (2006):  Llengua, escola i immigració: un debat obert . Ed Graó. Barcelona.
Bibliografia  Vila, I.; Oller, J. i Fresquet,M. (2008):  Una anàlisi comparativa del coneixement del català de l’alumnat castellano-parlant autòcton i l’alumnat hispà en finalitzar l’educació infantil a Catalunya . Caplletra, 45. pp. 203-228. Vila. I. (coord.) et al (2005) :  Conclusions de la comissió Nova immersió i canvis metodològics, els programes de canvi de llengua de la llar a l'escola: aspectes metodològics i organitzatius . Dins AADD:  Consell assessor de la llengua a l'escola: Conclusions.  pp.57-88   Generalitat de Catalunya; Departament d'Educació.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Preguntes de recerca Quines són les variables més significatives en el procés d’adquisició L2  de l’alumnat estranger? i quines ho són per predir el procés d’escolarització global d’aquest alumnat als centres estudiats?  Quines són les fases del procés d’adquisició del català com L2 i com avaluar-les i preveure’n l’evolució per tal d’introduir modificacions en la resposta educativa consistents amb aquestes dificultats? Quines són les millors estratègies per adaptar-nos a la diversitat actual segons la diferent tipologia centres i d’etapes educatives? Quines estratègies ens poden servir per possibilitar el canvi educatiu als centres estudiats en l’àmbit de l’atenció a la diversitat lingüística i cultural? Podrem utilitzar tot aquest coneixement per assessorar millor als centres educatius de la zona des de la funció d’assessors EAP i ELIC ?
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Hipòtesis inicials: L’aplicació combinada als centres dels coneixements tècnics actualment disponibles en els camps de:  - La psicolingüística (nou model d’immersió lingüística,, els processos d’adquisició de la segona llengua (L2), ...)  - La didàctica integrada de les llengües (tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe) -  L’educació inclusiva  poden millorar el nivell d’aprenentatge del català com a L2 de l’alumnat estranger i, en conseqüència, el seu procés global d’escolarització. evitant així que es produeixin els fenòmens del bilingüisme subtractiu descrit per Lambert o el de la submersió lingüística descrit per Cummins i que tenien com a efecte impedir l’assoliment de les habilitats lingüístiques cognitivo-acadèmiques (CABS) i quedar limitats només a l’adquisició de les habilitats lingüístiques conversacionals (BICS) (Cummins, 2005) La combinació del treball fet en diferents centres pot ajudar a identificar indicis i estratègies que permetin desenvolupar eines més adequades de valoració i assessorament aplicables pels assessors ELIC, EAP,... a la millora del conjunt dels centres pel que fa al tractament de la diversitat lingüística i cultural.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Finalitats del projecte Analitzar les estratègies que es duen terme als quatre centres objectes de l’estudi  per atendre la diversitat i especialment la plurilingüe i pluricultural. Col·laborar amb els centres objectes d’estudi en la implementació d’estratègies organitzatives i metodològic didàctiques que permetin la millora de la seva pràctica educativa pel que fa a l’atenció a la diversitat, especialment la lingüística i cultural. Recollir les principals dades que la recerca actual i les experiències de “bones pràctiques” poden oferir per millorar una resposta inclusiva i pluricultural i contextualitzar-les a la realitat de la nostra zona per tal d’apropar-les, sempre que sigui possible, a la tasca diària dels nostres centres.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Finalitats del projecte Analitzar les variables més influents per predir l’evolució de l’adquisició del català com a llengua 2 i del conjunt de l’escolaritat dels alumnes estrangers dels quatre centres objectes d’estudi. Analitzar les dades d’adquisició del català com a segona llengua i les d’escolarització global dels alumnes estrangers dels centres estudiats per tal de derivar-ne continuïtats i, a partir d’aquestes, poder optimitzar les estratègies avaluatives emprades fins ara i també les possibilitats d’orientació cara a millorar la resposta educativa als nostres centres. Desenvolupar estratègies de valoració que permetin fer orientacions més contextuals i adaptades a les necessitats que presenten els centres i a les diferents etapes educatives. Aportar experiències que permetin una actuació més eficaç i conjunta dels Serveis Educatius per col·laborar amb els centres en aquesta tasca.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Objectius del projecte A nivell de centre i alumnat: Fer una anàlisi de la realitat dels centres pel que fa a estratègies d’atenció a la diversitat i específicament d’atenció a l’alumnat que té el català com a L2 Conèixer millor el procés d’adquisició del català com a L2 i del procés global d’escolarització de l’alumnat estranger objecte de l’estudi.  Fomentar , als quatre centres objecte de la recerca, el coneixement i l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge cooperatiu i les derivades del tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe i  pluricultural, vistes ambdues com a dues cares d’una mateixa moneda igualment necessàries per assolir una escola inclusiva i pluricultural que pugui abordar els reptes que té plantejats avui la nostra escola i la nostra societat. Formar grups de treball als centres objectes de l’estudi que es plantegin la revisió i millora de les estratègies inclusives i pluriculturals aprofitant el coneixement teòric-pràctic ja existent.
Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals  Objectius del projecte A nivell de Servei Educatiu i de zona: Identificar indicadors que permetin desenvolupar eines més adequades  de valoració i d’assessorament a centres davant la diversitat plurilingüe i pluricultural que, a més a més, permetin adaptar-se a la tipologia d’aquests i a les necessitats específiques de les diferents etapes educatives. Potenciar la capacitat del nostre Servei Educatiu per abordar l’assessorament i recolzament als centres de la zona en l’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. Conèixer millor les necessitats formatives a nivell de centres en aquest àmbit i plantejar propostes específiques per abordar-les.
Proposta d’actuacions a desenvolupar :  (octubre-maig) Centre: IES  (Vilafranca del Penedès) Professionals implicats: Horari i periodicitat: - Professional SIRE Aportar coneixements i materials aplicables  a nivell de centre i d’aula extrets de: - la revisió de la bibliografia  - les entrevistes a experts (grups de recerca) i  - les visites a centres amb experiència de  “bones pràctiques”. (format per la CLIC, tutor/a Aula d’Acollida, PPP, assessors LIC I EAP de centre i un membre de l’equip directiu) Proposta de creació i dinamització d’un grup de treball:  Fomentar el coneixement i la implementació d’estratègies inclusives. Fomentar el coneixement i la implementació plurilingües i pluriculturals al centre.  Assessorar a l’equip directiu i a la CAD i  Plantejar , si s’escau, la revisió del Projecte lingüístic de centre. 3. Elaboració de propostes de millora - Docents i tutors implicats - Grup de treball  - Professional SIRE Anàlisi del procés d’escolarització global de l’alumnat estranger del centre. Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger.  Passació de proves - Professional SIRE - Docents i tutors implicats - Grup de treball  Anàlisi del nivell d’adquisició del català com a segona llengua ( L2 ) de l’alumnat estranger del centre. Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger.  Passació de proves - Membres de la CAD  - ED i d’altres docents centre  - Assessora ELIC i EAP - Professional SIRE Anàlisi de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre: Reflexió sobre l’ efectivitat de les estratègies generals i específiques d’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. 2. Anàlisi de la realitat del centre pel que fa a la diversitat plurilingüe i multicultural - Membres de la CAD  - ED i d’altres docents centre - Assessora ELIC i EAP - Professional SIRE Descripció de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre: Estratègies generals Estratègies específiques d’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. - CLIC i TAA i PPP - ED i d’altres docents centre. - Assessora ELIC -Professional SIRE Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger.  Passació de qüestionaris Entrevistes alumnes i famílies 1. Descripció de la realitat del centre pel que fa a la diversitat plurilingüe i multicultural Agents implicats Accions Àmbits

More Related Content

What's hot

Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11
Arnau Cerdà
 
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i PlurilingüismeMarc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
rcastel7
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Nombre Apellidos
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
Anni Melià Pascual
 
Presentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baixPresentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baix
Joe Planas
 
Tractament del valencià com a L2
Tractament del valencià com a L2Tractament del valencià com a L2
Tractament del valencià com a L2
Fred Sentandreu
 
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
instiquercus
 
KA1 KA2 erasmus+ educació escolar
KA1 KA2 erasmus+ educació escolarKA1 KA2 erasmus+ educació escolar
KA1 KA2 erasmus+ educació escolar
rcastel7
 
TIL I TILC
TIL I TILCTIL I TILC
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
Montserrat Montagut Montagut
 
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
marclia
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
Fred Sentandreu
 
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Vicent Sanz
 
Plurilingüisme a Catalunya
Plurilingüisme a CatalunyaPlurilingüisme a Catalunya
Plurilingüisme a Catalunya
Neus Lorenzo
 
Definicions TIL, TILC i 4C.
Definicions TIL, TILC i 4C.Definicions TIL, TILC i 4C.
Definicions TIL, TILC i 4C.
planificacio
 

What's hot (20)

Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11
 
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i PlurilingüismeMarc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
Presentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baixPresentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baix
 
Tractament del valencià com a L2
Tractament del valencià com a L2Tractament del valencià com a L2
Tractament del valencià com a L2
 
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
 
Seqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILCSeqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILC
 
B03 lax
B03 laxB03 lax
B03 lax
 
Clil project
Clil projectClil project
Clil project
 
KA1 KA2 erasmus+ educació escolar
KA1 KA2 erasmus+ educació escolarKA1 KA2 erasmus+ educació escolar
KA1 KA2 erasmus+ educació escolar
 
13.ballone
13.ballone13.ballone
13.ballone
 
TIL I TILC
TIL I TILCTIL I TILC
TIL I TILC
 
B02 a lax
B02 a laxB02 a lax
B02 a lax
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
 
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
Les TIC i els projectes de treball en la formació del futur professorat de Se...
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
 
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
 
Plurilingüisme a Catalunya
Plurilingüisme a CatalunyaPlurilingüisme a Catalunya
Plurilingüisme a Catalunya
 
Definicions TIL, TILC i 4C.
Definicions TIL, TILC i 4C.Definicions TIL, TILC i 4C.
Definicions TIL, TILC i 4C.
 

Viewers also liked

Ensenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llenguaEnsenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llengua
tinoserracompany
 
Presentación ti americas+netsuite
Presentación ti americas+netsuitePresentación ti americas+netsuite
Presentación ti americas+netsuite
TI Americas
 
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socialsFormació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Fernando Blanco
 
Tedear - Clipso Wan
Tedear - Clipso WanTedear - Clipso Wan
Tedear - Clipso Wan
emilio954
 
Pac
PacPac
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2pActivitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
jfernandezm61
 
Nociones de SAP
Nociones de SAPNociones de SAP
Nociones de SAP
James Bryam Rojas Olaya
 
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
CICI2011
 
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la EmpresaERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
Digital Learning SL
 
Presentación Sistemas ERP
Presentación Sistemas ERPPresentación Sistemas ERP
Presentación Sistemas ERP
dimasia
 
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERPIntroduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
magister845
 
Productivitat i eines de gestió
Productivitat i eines de gestióProductivitat i eines de gestió
Productivitat i eines de gestió
Fundació CATIC
 

Viewers also liked (12)

Ensenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llenguaEnsenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llengua
 
Presentación ti americas+netsuite
Presentación ti americas+netsuitePresentación ti americas+netsuite
Presentación ti americas+netsuite
 
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socialsFormació UdA. Eines TIC i xarxes socials
Formació UdA. Eines TIC i xarxes socials
 
Tedear - Clipso Wan
Tedear - Clipso WanTedear - Clipso Wan
Tedear - Clipso Wan
 
Pac
PacPac
Pac
 
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2pActivitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
Activitat 1.4 estudi de crm's del mercat p2p
 
Nociones de SAP
Nociones de SAPNociones de SAP
Nociones de SAP
 
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
Ricardo Jordan - Principais desafios e perspectivas para o desenvolvimento mu...
 
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la EmpresaERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
ERP: Sistemas de Gestion integrados para la Empresa
 
Presentación Sistemas ERP
Presentación Sistemas ERPPresentación Sistemas ERP
Presentación Sistemas ERP
 
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERPIntroduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
Introduccion Sistemas Gestion Empresarial ERP
 
Productivitat i eines de gestió
Productivitat i eines de gestióProductivitat i eines de gestió
Productivitat i eines de gestió
 

Similar to Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals

Plurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecrPlurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecr
aidabm19
 
Portfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les LlengüesPortfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les Llengües
Gemma Tur
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Servei de Llengües Estrangeres
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumitUnitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Nombre Apellidos
 
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
Servei de Llengües Estrangeres
 
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
Servei de Llengües Estrangeres
 
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
Fred Sentandreu
 
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Servei de Llengües Estrangeres
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsUnitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Nombre Apellidos
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Pablo Blasco
 
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
Servei de Llengües Estrangeres
 
La Programació De Llengua
La Programació De LlenguaLa Programació De Llengua
La Programació De Llengua
cristofolferrer
 
Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18
Servei de Llengües Estrangeres
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012
Carme Bové
 
Comunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra IrlComunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra Irl
serracasals
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
mjvercher
 
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Servei de Llengües Estrangeres
 
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
Montserrat Montagut Montagut
 
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Montserrat Montagut Montagut
 

Similar to Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals (20)

Plurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecrPlurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecr
 
Portfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les LlengüesPortfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les Llengües
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumitUnitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
 
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
Què cal integrar en un enfocament orientat al Tractament Integrat de Llengües?
 
7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu7. Marc Comú Europeu
7. Marc Comú Europeu
 
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
Sessió GEP per a equips directius de 2n any (Edició 2015-17)
 
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
 
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsUnitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
 
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
Guia de didactica llengua catalana primaria (aprovada 12 05-2011)
 
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
Trobada GEP professors 1r any (Edició 2016-18)
 
La Programació De Llengua
La Programació De LlenguaLa Programació De Llengua
La Programació De Llengua
 
Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012
 
Comunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra IrlComunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra Irl
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
 
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
Programa Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües (2016-18)
 
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (2011)
 

More from arodet

Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
arodet
 
Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
arodet
 
Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
arodet
 
Sites 2006
Sites 2006Sites 2006
Sites 2006
arodet
 
Llicències d'estudis retribuïdes
Llicències d'estudis retribuïdesLlicències d'estudis retribuïdes
Llicències d'estudis retribuïdes
arodet
 
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantilM. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
arodet
 
Carme Barba
Carme BarbaCarme Barba
Carme Barba
arodet
 
Carme Barba
Carme BarbaCarme Barba
Carme Barba
arodet
 

More from arodet (8)

Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
 
Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
 
Recursos llengua
Recursos llenguaRecursos llengua
Recursos llengua
 
Sites 2006
Sites 2006Sites 2006
Sites 2006
 
Llicències d'estudis retribuïdes
Llicències d'estudis retribuïdesLlicències d'estudis retribuïdes
Llicències d'estudis retribuïdes
 
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantilM. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
M. Lourdes Tarradas Torras. Caixes d'experiències educació infantil
 
Carme Barba
Carme BarbaCarme Barba
Carme Barba
 
Carme Barba
Carme BarbaCarme Barba
Carme Barba
 

Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals

  • 1. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès   2009-2010 Josep Martí i Olivella Data: 20 d’abril de 2010 Lloc: Serveis Educatiu Alt Penedès Les dades exposades en aquesta sessió formen part d’un projecte de recerca educativa que l’autor està desenvolupant gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
  • 2. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Presentació. Recerca, escola i nou currículum. Estratègies d’anàlisi i d’intervenció: Algunes propostes a nivell de centre i per etapes Tasques pendents.
  • 3. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Presentació : Breu descripció llicència d’estudi La nostra comarca (Alt Penedès) i la seva capital, Vilafranca del Penedès, han experimentat , com el conjunt del país, un fort increment de la seva població gràcies a l’arribada de persones estrangeres. La rapidesa d’aquest procés ha tingut importants repercussions en el sistema educatiu tant organitzativament com sobre la pràctica educativa i planteja nous reptes que caldrà abordar també amb noves eines (Oller i Vila, 2008). Aquest fet ha comportat l’augment de la preocupació dels centres educatius i del nostre Servei Educatiu de l’Alt Penedès per poder oferir respostes adequades a la situació actual de les nostres aules. El posicionament del que partim a favor d’un concepte de qualitat educativa que potenciï alhora l’excel·lència i l’equitat educativa fa que ens plantegem els principis de l’escola inclusiva com un dels pilars bàsics per afrontar amb garanties l’actual realitat del nostre sistema educatiu i de les nostres escoles (Pujolàs, 2007). Tot i que són nombrosos treballs demostren que el domini de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’E-A és decisiu respecte a l’èxit o el fracàs escolar (J.M. Serra i I. Vila, 2005); encara són pocs els estudis que aborden aquesta qüestió al nostre país i en la seva específica situació sòciolingüística.
  • 4. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) La diversitat de l’alumnat dels nostres centres respecte al grau de coneixement de la llengua de l’escola fa que una de les qüestions centrals que ha d’abordar la pràctica educativa sigui: “ Com garantir el desenvolupament acadèmic , cognitiu i personal de tot l’alumnat independentment del seu coneixement de la llengua de l’escola?” En la línia de la identificació d’indicadors vàlids per ajudar a dissenyar una resposta educativa que s’adeqüi millor a la diversitat present als centres i diferenciada per etapes, creiem que ens cal obtenir experiències i dades vàlides extretes dels nostres centres per avaluar la resposta educativa en les noves aules multilingües i multiculturals. El present estudi es planteja a quatre centres educatius de Vilafranca del Penedès: dos CEIP i dos IES que presenten diferències significatives pel que fa a composició de l’alumnat i a estratègies organitzatives i d’atenció a la diversitat. (Al final de la presentació, podeu consultar més informació sobre el projecte de llicència )
  • 5. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Hipòtesis inicials: L’aplicació combinada als centres dels coneixements tècnics actualment disponibles en els camps de: - La psicolingüística (nou model d’immersió lingüística,, els processos d’adquisició de la segona llengua (L2), ...) - La didàctica integrada de les llengües (tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe) - L’educació inclusiva poden millorar el nivell d’aprenentatge del català com a L2 de l’alumnat estranger i, en conseqüència, el seu procés global d’escolarització. evitant així que es produeixin els fenòmens del bilingüisme subtractiu descrit per Lambert o el de la submersió lingüística descrit per Cummins i que tenien com a efecte impedir l’assoliment de les habilitats lingüístiques cognitivo-acadèmiques (CABS) i quedar limitats només a l’adquisició de les habilitats lingüístiques conversacionals (BICS) (Cummins, 2005) La combinació del treball fet en diferents centres pot ajudar a identificar indicis i estratègies que permetin desenvolupar eines més adequades de valoració i assessorament aplicables pels assessors ELIC, EAP,... a la millora del conjunt dels centres pel que fa al tractament de la diversitat lingüística i cultural.
  • 6. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum Alguns conceptes psicolingüístics: El procés d’adquisició del català com a L2 L’evolució en l’àmbit de la didàctica de les llengües El nou currículum: globalització i competències Estratègies inclusives i didàctica integrada de les llengües
  • 7. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum. Alguns conceptes psicolingüístics: El procés d’adquisició del català com a L2 Lambert : Bilingüisme additiu i subtractiu. Cummins: La hipòtesi de la interdependència lingüística. Francis: Model de competència bilingüe BICS/CALP: El treball educatiu als quadrants L’actualització del PIL i el procés d’adquisició del català com a L2
  • 8. Alguns conceptes psicolingüístics . Lambert (1974) Bilingüisme additiu: Quan s’afegeix una nova llengua i no es produeix un perjudici pel desenvolupament de la L1, sinó que les dues llengües es reforcen mútuament. Bilingüisme subtractiu: Si una llengua pertany a un grup etnolingüístic de baix prestigi, l’adquisició de la llengua de prestigi va en detriment de la llengua materna: Cummins (1981) En la mesura en què la instrucció en Lx és efectiva promovent competència en Lx, la transferència d’aquesta competència a Ly es donarà a condició que es doni una adequada exposició a la Ly (ja sigui a l’escola o en el seu entorn) i una adequada motivació per aprendre la Ly.
  • 9. Hipòtesi del Llindar (Cummins, 1976) Hi ha una competència subjacent comuna a totes les llengües, la qual cosa permet la transferència a la L2 de les habilitats bàsiques adquirides en la L1. Quant més desenvolupades es trobin aquestes habilitats en la L1, més facilitaran l’adquisició de la L2. • Per a un bon aprenentatge de la L2 cal haver assolit un nivell mínim de competència en la L1. Per tant, si es vol aconseguir un bon nivell de lectura i escriptura en la L2, s’haurà de promoure el desenvolupament d’aquestes capacitats en la L1. • Hi ha un segon nivell llindar al qual s’ha d’arribar en la L1 i la L2 per tal de beneficiar-se dels efectes positius del bilingüisme equilibrat. Per tal que apareguin els efectes positius de l’equilibri, s’ha de traspassar el llindar de competències en ambdues llengües .
  • 10. Model de competència bilingüe Francis (2000) Adaptat per V. Pascual (2006) Competència subjacent comuna Sistema operatiu central L 1 L 2 Estructures diferencials Estructures comunes Conceptes i habilitats compartides
  • 11. Variants del model de competència bilingüe Francis (2000) Competència subjacent comuna Sistema Operador central L 1 L 2 VARIANT 1 Competència subjacent comuna Sistema Operador central VARIANT 2 L 2 L 1
  • 12. Model de competència bilingüe Francis (2000) Font: Josep M. Serra (2009) 1. Els pensaments que acompanyen la parla, la lectura, l’escriptura i l’escolta venen del mateix motor central. Aquests pensaments són independents de la llengua en la qual s’opera. 2. Les habilitats de processament d’informació i els assoliments educatius poden ser desenvolupats tant mitjançant les dues llengües com d’una. 3. Parlar, escoltar, llegir i escriure en la L1 o L2 ajuda al desenvolupament del sistema cognitiu global. 4. Les competències discursives bàsiques, les habilitats en la comprensió del text, els esquemes formals i les destreses organitzatives no estan lligades a cap llengua. Posteriorment, poden estar disponibles per a la seva aplicació a tasques de llenguatge acadèmic en ambdues llengües. 5. Més que transferir-se de la L1 a L2 o a la inversa, són recuperades des de la competència subjacent comuna que, essencialment, és una espècie de magatzem conceptual no verbal compartit. 6. La recuperació de les habilitats i competències de la competència subjacent comuna no és automàtica. Es dóna a mesura que són treballades i re-emprades en les altres llengües. 7. Concepció plurilingüe de la competència: dos tipus de continguts a. Conceptes i habilitats compartides : Són continguts conceptuals i estratègics comuns a les llengües, corresponents a la CSC, potencialment construïbles i recuperables a partir de qualsevol llengua. b. Estructures comunes i estructures diferencials : Elements estructurals corresponents a cada una de les llengües, parcialment coincidents i parcialment diferents, amb possibilitats de transferències positives i negatives.
  • 13. BICS/CALP (Cummins, 1979) BICS Basic Interpersonal Communicative Skills • Converses cara a cara • Aquí i ara • Continguts familiars • Vocabulari més freqüent • Molt contextualitzat • Ambient distès Llenguatge quotidià CALP Cognitive Academic Language Proficiency • Interacció limitada • Més abstracte i distant en el temps i l’espai • Continguts menys familiars • Vocabulari menys freqüent • Descontextualitzat • Ambient més exigent Llenguatge acadèmic
  • 14. Teoria dels quadrants i seqüència d’instrucció (Cummins, 1996) Adaptat BICS/CALP (Cummins) Podeu trobar una pauta descriptiva del treball a fer als quatre quadrants a Coelho (2005), pp 100-101 A C B D Tasques cognitivament poc exigents Tasques cognitivament exigents Suport contextual reduït Suport contextual màxim
  • 15. Continguts comuns a les llengües Competència subjacent comuna (Font: Josep M. Serra ,2009) Ens permeten prendre les decisions organitzatives i metodològiques necessàries, en la planificació i l’actuació didàctica, per tal d’unificar criteris, evitar repeticions i interferències, promoure la transferència entre les diferents llengües i augmentar l’eficàcia i la qualitat de l’educació lingüística. 1. Coneixement conceptual És la forma com els alumnes aprenen els significats o els conceptes que les paraules impliquen. En general (depèn de la distància lingüística), gran part dels conceptes apresos en la L1 serveixen també per a la L2...L3. Si les llengües presenten diferències en relació a la codificació semàntica d’un concepte determinat, en alguns aspectes, aprendre una nova llengua implica una reconceptualització. 2. Coneixement del món Tots els coneixements que els alumnes adquireixen a partir de l’experiència escolar i extraescolar. Però les llengües no són vehicles indiferents sinó que, en certa manera, modelen els coneixements que transmeten. En aquest apartat s’inclourien els coneixements metalingüístics corresponents a la terminologia gramatical, els models gramaticals i textuals. 3. Consciència metalingüística És la capacitat de tractar el llenguatge com un objecte susceptible d’objectivació i anàlisi (comptar les paraules d’una oració, segmentar un text, jutjar si una oració és correcta, detectar errors en la pròpia expressió, etc.). 4. Llenguatge descontextualitzat. És un us propi (encara que no exclusivament) de l’escola.
  • 16. Continguts comuns a les llengües: Competència subjacent comuna 5. Coneixement sobre els diversos gèneres textuals Aquests gèneres solen presentar característiques similars entre llengües d’una mateixa àrea cultural. 6. Habilitats cognitives Identificar, relacionar, classificar, comparar, establir connexions, seqüenciar, recordar, resoldre problemes, analitzar, sintetitzar, etc.. Aquestes habilitats, encara que no són lingüístiques, són importants perquè marquen el grau d’exigència cognitiva de les tasques. 7. Estratègies lectores Són estratègies cognitives de construcció d’un sentit per al text e el moment de llegir. (formulació i comprovació d’hipòtesis, elaboració d’inferències,control de la comprensió, etc.) 8. Estratègies de producció escrita Són estratègies necessàries par a passar de les intencions comunicatives al text definitiu. (contextualització, planificació, textualització,avaluació, revisió i correcció, etc..) 9. Habilitats cognitivo-lingüísticas. Estan directament relacionades amb l’adquisició i la transmissió de coneixements (argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar, resumir, etc.). 10. Estratègies de processament de la informació 11. Representacions sobre les diferents llengües i cultures
  • 17. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Recerca, escola i nou currículum. Didàctica de la/les llengüa/es: Evolució i confluència La didàctica del català (L1) i didàctica de LE El nou currículum per competències El Marc Comú europeu de referència per a les llengües la didàctica integrada de les llengües Els enfocaments plurals: Evlang (Jaling)...; EuroCom, Eurocom4,… ;AICLE, Orator...;...
  • 18. El Projecte EVLANG Finalitat No es tracta d’aprendre moltes llengües sinó que l’alumnat reflexioni sobre molt variades llengües. L’eix deixa de ser el parlant monolingüe o bilingüe tancat en la seva cultura uniforme per situar-se en el “parlant intercultural” (Byram i Fleming, 1998) que és obert a les diferents llengües i cultures a les quals té accés per la proximitat o per la mobilitat potenciada per la nostra societat actual. Cal “acollir” i “acompanyar” els infants en el seu caminar per les llengües Crear en l’alumnat la necessària distància respecte a la pròpia llengua, “decentration”. Creació d’un espai plurilingüe dins l’aula. Introducció, en el camp de l’ensenyament de la (les) llengua (llengües), d’uns nous continguts que, a més han de ser transferibles a altres àrees curriculars Dolors Masats, Artur Noguerol, i Núria Vilà del grup Ja-Ling de la Universitat Autónoma de Barcelona
  • 19. El tractament integrat de llengües (TIL) i El tractament integrat de llengües i continguts (TILC) El tractament integrat de llengües és un enfocament didàctic molt lligat als darrers avenços en educació plurilingüe. Partint de les idees de Jim Cummins i aplicant-les a l’educació plurilingüe, s’assumeix que la competència comunicativa de cada usuari o aprenent plurilingüe està formada per: Una competència conversacional diferent en cadascuna de les llengües del seu repertori i Una competència acadèmica —la més pròpiament escolar, formada per conceptes científics, habilitats cognitives, estratègies de comprensió i producció lingüístiques, etc.— comuna a totes les llengües que coneix. El tractament integrat de llengües intenta aprofitar la interrelació entre els elements i les estructures de les diferents llengües mitjançant la promoció de les transferències i l’evitació de les interferències, i procura organitzar l’apropiació dels continguts de la competència comuna de manera que puguin ser adquirits i reutilitzats mitjançant totes i cadascuna de les llengües d’acord amb el seu pes curricular. Pascual, V.: El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe al sistema educatiu valencià (2006).
  • 20. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Estratègies inclusives i didàctica integrada de les llengües. Estratègies inclusives: Aprenentatge cooperatiu (Pujolàs,2005). Ensenyament multinivell (R. Ruiz, 2008). Aprenentatge productiu (I. Böhm, 2002). ... Enfocaments plurals de l’ensenyament de la llengua: L’éveil aux langues: Evlang, Jaling... Intercomprensió lingüística: EuroCom, Eurom4, Euro-mania, ... DILC (Pascual, 2006) Aprenentatge basat en la multialfabetització : Thornwood Dual Language Showcase Models d’educació inclusiva en contextos de diversitat etnolingüística alta: Inspirational pedagogy (Cummins, 2005, 2009).
  • 21. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Nou currículum i competència plurilingüe i pluricultural : Competència comunicativa Competència plurilingüe i intercultural Projecte educatiu plurilingüe
  • 22. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Competència comunicativa En relació amb la competència comunicativa, que abraça les tres dimensions (l’oral, l’escrita i l’audiovisual), no cal dir que les àrees i matèries lingüístiques tenen una importància cabdal en el desenvolupament de la competència comunicativa, però també és una competència transversal a totes les matèries i esdevé clau per a l’aprenentatge en general. Per això, per primera vegada, s’ ha establert de forma explícita en els nous currículums que, en totes les àrees de l’educació primària i en totes les matèries de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, s’ha de vetllar per la competència comunicativa de l’alumnat. Posar l’accent en la competència comunicativa a totes les àrees curriculars i en les activitats educatives del centre és el primer pas per afavorir i encaminar-nos cap a la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat.
  • 23. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Nou currículum i competència plurilingüe i pluricultural : Els currículums que ha elaborat el Departament d’Educació per a les etapes d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat posen l’accent en la competència comunicativa i tenen com a una de les competències fonamentals per desenvolupar la competència plurilingüe i intercultural. Competència plurilingüe i intercultural Per al Departament d’Educació, la competència plurilingüe i intercultural, que s’ha de tenir present en tots els cursos de les etapes educatives, vol dir fomentar en l’alumnat: el domini de les dues llengües oficials (català /castellà), el domini d’una o, si més no, dues llengües estrangeres, la transferència d’aprenentatges d’una llengua a les altres, especialment entre les llengües romàniques, el respecte per la diversitat lingüística, el desig d’aprendre de totes les llengües i cultures, i les actituds i valors positius davant de totes les llengües i les persones que les parlen.
  • 24. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Projecte educatiu plurilingüe Font: Jaume Graells, Director General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat Parlament de clausura Segon Congrés Internacional de l’Associació EDILIC. 4 de juliol de 2008 Un de les eines més potents per arribar a assolir aquests objectius plurilingües i interculturals és que tots els centres educatius elaborin un projecte educatiu plurilingüe . A Catalunya els centres han d’elaborar el projecte educatiu plurilingüe amb l’objectiu fonamental d’aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en finalitzar l’educació obligatòria, de manera que pugui usar normalment i correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. A Catalunya, tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, per adaptar els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l’entorn, alhora que s’ha de garantir la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. El projecte lingüístic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, tot evitant repeticions en totes dues llengües. Les competències lingüístiques que tenen un caràcter transversal han de tractar-se des de les diferents matèries. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera. En el projecte educatiu els centres han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i s’han de fixar criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana.
  • 25. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Estratègies d’anàlisi i d’intervenció: Centres, innovació i canvi educatiu: Una proposta de model d’intervenció: Conèixer- descriure la realitat centre Analitzar - explicar les dades Elaborar propostes de millora - implementar canvis.
  • 26. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Centres, innovació i canvi educatiu: Introduir canvis i innovacions a nivell de centre, i molt més si ho plantegem a nivell de zona o Sistema Educatiu, és molt complex. Fullan ens planteja de forma molt sintètica aquesta qüestió: “ Policy cannot mandate what really matters” Però també és evident que ens trobem justament davant la necessitat de promoure canvis als nostres centres per tal d’adaptar-nos a la realitat canviant del seu alumnat. Veiem un parell d’idees sobre aquest àmbit: Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. “ Vigotsky” i el canvi educatiu: La Zona de Desenvolupament Institucional. Les experiències pilot: Clarors i ombres. (CEIP La Farga ; CEIP La Sínia; CEIP Vila Olímpica,...; IES Milà i Fontanals,...) El paper dels Serveis Educatius en aquest procés: Una proposta.
  • 27. Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. La teoria del canvi i la innovació educativa ens aporta referents bàsics que cal tenir molt presents quan es volen impulsar propostes de millora educativa. M. Fullan (2002) planteja que, perquè el canvi educatiu esdevingui significatiu pel docent, cal que aquest passi per un procés previ de clarificació del seu sentit que té quatre fases : 1a. Part : Considerar el problema més general del canvi individual a la societat en el seu conjunt, i no només circumscrit a l’educació. 2a. Part : Aprofundir en el sentit subjectiu del canvi per els individus a l’educació. “ Tot canvi implica: pèrdua , ansietat i lluita” (Marris, 1975) . I, per tant, genera resistències. En tot procés de canvi, cal comptar amb elles com quelcom lògic i natural i preveure processos que ajudin a què els implicats puguin elaborar-les. Els problemes de la incertesa i la importància de confiar en les nostres pròpies capacitats són aspectes centrals del sentit subjectiu del canvi educatiu i del seu èxit o fracàs; aspectes que no han estat reconeguts ni apreciats en molts intents de reforma. 1a . El canvi sempre fracassarà si no trobem un modus de crear infraestructures i processos que involucrin al professorat en el desenvolupament de noves concepcions. 2a . No parlem de sentit superficial, sinó del sentit profund dels nous enfocaments en l’E/A.
  • 28. Fullan i el Procés de clarificació del canvi educatiu. 3a. Part : Organitzar aquestes idees de forma més exhaustiva per arribar a una descripció del sentit objectiu del canvi, que pretén explicar , més formalment, els components del canvi educatiu. Les innovacions educatives són multidimensionals (Fullan, 2005). Fins i tot en la més simple, hi ha tres components o dimensions en joc: (1) La utilització de materials nous o revisats (Recursos didàctics , com materials curriculars o tecnologia). (2) La utilització de nous enfocaments didàctics (Noves estratègies o activitats docents). (3) La possible alteració de les creences (Dels pressupòsits pedagògics i les teories subjacents a determinades polítiques o programes). 4a. Part : Tractar el sentit compartit i la coherència programàtica . Tot i que el canvi educatiu comporta un complex procés de transformació personal aquest canvi es dóna sempre en un entorn institucional, com són els centres. És, per tant, en aquest entorn col·lectiu que podem assolir el sentit compartit del canvi i contribuir a construir la coherència programàtica que cal per consolidar institucionalment les millores educatives. Fullan, M (2002): El sentido del cambio educativo (cap. 3) : Los nuevos significados del cambio en educación .Ed. Octaedro
  • 29. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Proposta base a nivell de centres : L’anàlisi descriptiva de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre, fent especial referència a la diversitat lingüística i cultural. L’anàlisi del nivell d’adquisició del català com a segona llengua (L2 ) de l’alumnat fill de pares estrangers del centre. L’anàlisi del procés d’escolarització global de l’alumnat, fent especial referència al de l’alumnat fill de pares estrangers del centre La proposta de creació i dinamització d’un grup de treball per fomentar la anàlisi –i implementació- d’estratègies inclusives, plurilingües i pluriculturals al centre (format per la CLIC, tutor/a Aula d’Acollida, MEE, assessors LIC I EAP de centre i un membre de l’equip directiu) que pugui assessorar a l’equip directiu i a la CAD i plantejar la modificació, si s’escau, del Projecte lingüístic de centre. L’aportació dels coneixements i materials aplicables a nivell de centre i d’aula sobre la temàtica extrets de la revisió de la bibliografia , de les entrevistes a experts (grups de recerca) i de les visites a centres amb experiència de “bones pràctiques”.
  • 30. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Primeres dades, algunes regularitats i algunes reflexions : Descriure: Aconseguir dades que ens permetin descriure la realitat dels nostres centres , i específicament la vinculada a la diversitat lingüística i cultural, és una tasca complexa (la fragmentació de la informació , la tria de les variables a contemplar i la decisió sobre com codificar-les, etc. són alguns dels punts a tenir en compte). 1ª Reflexió : Cal implementar estratègies als centres per tal que es recullin sistemàticament i es coneguin les dades que ens permeten descriure els factors de diversitat, també la lingüística i cultural, que presenta l’alumnat. Una primera aproximació a l’anàlisi de les dades ens permet, a la nostra zona, contrastar algunes regularitats, com ara: - Una certa estabilització de la composició de l’alumnat (amb especificitats pròpies per etapes), de la seva distribució i una clara davallada del pes de la matrícula viva. 2ª Reflexió : Cal també potenciar les estratègies de traspàs d’aquesta informació entre etapes i entre centres. I això per possibilitar l’adequació de la planificació de la resposta educativa a les característiques de l’alumnat
  • 31. Dades centre 1: Distribució per països d’origen pares Marroc 87 55,76923077 Perú 5 3,205128205 Equador 30 19,23076923 Bolívia 5 3,205128205 Colòmbia 10 6,41025641 Repúbl.D 5 3,205128205 Argentina 1 0,641025641 Argèlia 2 1,282051282 Guinea 1 0,641025641 Mali 1 0,641025641 Xina 1 0,641025641 Polònia 2 1,282051282 Portugal 3 1,923076923 Total 156 100
  • 32. Percentatges alumnat per països d’origen pares
  • 33. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Primeres dades, algunes regularitats i algunes reflexions : Les dades, fins ara analitzades al nostre estudi , marquen que: La composició de l’alumnat és manté força estable des de fa un parell de cursos pel que fa al percentatge d’alumnat fill de pares estrangers present a les aules. La procedència de les famílies es manté força estable en el conjunt de centres i etapes i es divideix en dos grans grups (Centre i Sud-americà i El Magrib ; i fonamentalment de cinc països) que abasten aproximadament el 80 % del alumnat escolaritzat. Les llengües més presents a les nostres aules, a banda del català, són : castellà, àrab i amazic. L’alumnat d’EI i CI comença a ser majoritàriament nascut a Catalunya, i sovint a la Vila, o incorporat a P-3; l’alumnat d’ESO , en canvi, manté encara una proporció elevada d’alumnat escolaritzat tardament al nostre Sistema Educatiu. Aquesta situació, pensem, que ens permet descriure i conèixer millor la realitat dels nostres centres i ens permet “parar-nos” per repensar la nostra actuació i plantejar propostes d’actuació que progressivament ens permetin introduir canvis organitzatius, metodològics, didàctics ,etc. que potenciïn l’adequació de la resposta educativa que oferim al conjunt del nostre alumnat.
  • 34. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Aquestes propostes pretenen aportar elements de canvi als centres objectes de l’estudi (i per extensió a d’altres centres de característiques similars) Centres: Plantejar el procés de canvi en tres fases i tres àmbits Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: les especificitats psico i sòcioevolutives i acadèmiques. Les característiques específiques de la composició de l’alumnat.
  • 35. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre: Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent La proposta es basa en les idees de Fullan, ja exposades prèviament, i pretén que pugui atribuir-li sentit també centres que no presentin un elevat percentatge d’alumnat fill de pares estrangers. (Vg. el model inclòs al final de la presentació). La proposta s’articula en tres fases , tot i que l’èmfasi principal es situa estratègicament en la primera (aconseguir dur-la a la pràctica, comporta el veritable inici del procés): Conèixer – Descriure –Explicar- Analitzar – Plantejar propostes – Implementar – Avaluar I en tres nivells : Materials- estratègies metodològiques – cultura docent (creences). Conèixer - descriure- explicar: a) Conèixer les informacions claus pel que fa a factors de diversitat del conjunt de l’alumnat, també les lingüístiques i culturals, i actualitzar-les sistemàticament durant el període d’escolarització (Fer-ne una descripció sistematitzada que les posi a l’abast dels docents i de l’equip directiu (Ens poden ser d’utilitat els materials que s’utilitzen a l’AA i els descrits per Calzada i Burillo (2005). b) Estructurar estratègies explícites de monitoratge del procés d’escolarització de l’alumnat que permeti un traspàs d’informació eficient entre etapes i centres. c) Relacionar la informació obtinguda amb les variables de diversitat bàsiques, i també les lingüístiques i culturals, de manera que ens permeti descriure de forma més aprofundida la realitat del centre.
  • 36. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre: Conèixer – Analitzar – Elaborar propostes Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent Analitzar – Elaborar propostes A partir del coneixement obtingut fase anterior, crear una comissió que permeti analitzar la situació i plantejar propostes de millora concretes i abordables des del centre: el SIL i el DILC. a) L’aula ordinària, les àrees no lingüístiques i la introducció de pràctiques inclusives en seran els focus bàsics de la intervenció b) La introducció progressiva d’estratègies didàctiques com les plantejades a l’actualització del PIL, aprofitant les potencialitats que ofereix l’actual currículum per competències, i el tractament integrant de les llengües a través dels continguts en seran els objectius a curt i mitjà termini. (La generalització d’estratègies i materials ja emprats a l’AA i la reconversió de la funció d’aquesta figura poden ser elements claus en el procés ).
  • 37. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre: Materials – estratègies didàctiques – Cultura docent - Pel que fa als nous materials , caldria fer fàcilment accessible als docents la quantitat ja important de materials existents i dotar-los d’una estructuració que permetin la seva utilització a nivell d’aula ordinària i en totes les àrees, especialment les no lingüístiques (, materials que permetin el treball per quadrants descrit per (Coelho, 2005), desenvolupar el nivell B). - Pel que fa a la utilització de noves estratègies metodològiques i didàctiques , hom ha d’anar iniciant processos (des de la EI i progressivament cap a l’ESO) en què s’apliquin les estratègies del PIL en entorns d’aula que vagin potenciant les pràctiques inclusives (Aprenentatge cooperatiu, ensenyament multinivell, treball per projectes, tallers de llenguatge, treball compartit dos docents, ...) . - El canvi de creences en la línia de possibilitar l’evolució del projecte lingüístic de centre vs un nou projecte multilingüe on l’ensenyament integrat de les llengües sigui l’eix central del currículum . O fins i tot, un canvi vers un nou model pedagògic global com el que planteja Cummins (2005,2009) per abordar alhora els problemes de la diversitat lingüística i cultural, en la línia de la Pedagogia transformativa
  • 38. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Les característiques específiques de la composició de l’alumnat. Les nostres dades ens marquen clares diferències entre l’alumnat d’EI i CI i el d’ESO que cal tenir molt presents a l’hora d’articular la resposta educativa: A EI i CI, l’alumnat fill de pares estrangers s’escolaritza des de P-3 i, a més a més, en una proporció significativa, ha nascut al lloc on està escolaritzat. A secundària, en canvi, la proporció s’inverteix, sent significativa la proporció d’alumnes d’incorporació tardana. (A aquesta realitat, cal sumar-hi també que prop del 80 % d’aquest alumnat té com a L1 el castellà, l’àrab i l’amazic ).
  • 39. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Educació Infantil : - Ser sensibles , especialment a P-3, per evitar les conseqüències que les ruptures comunicatives i sentiment d’incapacitat personal que pot dur cap a la reducció del comportament comunicatiu especialment a aquells/es nens/es més insegurs , introvertits i menys comunicativament dotats. Cal abordar aquestes situacions amb tècniques inclusives (tallers llenguatge i comunicació, treball per racons, projectes, organització de l’aula segons variables de diversitat -també lingüística i cultural, participació dos docents aula, etc... Poden ser també d’utilitat propostes de caire més específic: Veieu per exemple les aportacions de Sánchez Cano (2005, 2002) i també les estratègies descrites a l’obra: “L’ús del llenguatge a l’escola: Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge” que es pot trobar a tots els centres educatius. (Pensem que, a curt termini, el paper del CREDA podrà ser clau també en aquestes propostes i actuacions). - Aportar a l’aula, des d’EI, el coneixement de les llengües i cultures dels integrants del grup, potenciant els processos identitaris i pluriculturals.
  • 40. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Algunes propostes per iniciar el procés de canvi a nivell de centre i per etapes. Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Primària: P-5- CI: Potenciar el procés d’adquisició de la lectoescriptura: Ens semblen molt interessants les recomanacions descrites per treballar a CI contingudes a: Vila, I; Siqués, C. i Roig, T. et al (2006): Llengua, escola i immigració: un debat obert . Graó. Barcelona. (De fet, el propi model desenvolupat a l’escola La Farga de Salt, on es situa l’estudi abans esmentat, és un bon exemple per tots els centres, i especialment per aquells amb un elevada proporció d’alumnat d’origen estranger). CM/CS: Afegir a la feina del CI, el treball a les àrees no lingüístiques des de plantejaments propis de l’actual currículum per competències: La llengua eix del currículum. Aplicant a aquest treball adaptacions segons els perfils del MECR i/o de comportament lingüístic descrits per Lluïssa Rancé com a eina de planificació i intervenció. (Caldrà plantejar-ho a partir d’estratègies generals d’aula inclusives de treball cooperatiu i per projectes i ensenyament multinivell. CS: Introduir estratègies d’intercomprensió lingüística a les àrees no lingüístiques, per exemple amb els materials del projecte Euro-mania .
  • 41. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Etapes: Introduir en la proposta general de centre adaptacions que contemplin: Secundària(ESO) : - Plantejar la generalització a l’AO d’estratègies pròpies de l’AA i potenciar l’elaboració progressiva a totes les àrees d’adaptacions tipus de continguts i materials d’acord amb la composició especifica de l’alumnat de cada centre (Les categories abans esmentades elaborades per la Ll. Rancé poden ser molt útils per estructurar aquesta tasca). - Fer especial èmfasi en els complexos processos d’identitat personal i grupal que agafen un protagonisme clau quan es creuen amb elements de diversitat cultural i vivències personals derivades dels diferents moments del procés migratori que viu l’alumne (i la família): Els processos de Reagrupament comporten, a aquestes edats, dinàmiques personals i familiars que cal conèixer per entendre la situació escolar del noi. Sovint estratègies que recuperin la seva sensació de vàlua personal i que permetin positivar la vivència acadèmica són fonamentals. En aquest sentit, han estat molt exitoses les experiències desenvolupades a nivell d’Aules Obertes (Per exemple, emprant estratègies d’aprenentatge productiu) .
  • 42. El desenvolupament de les competències plurilingües: Propostes per apropar la recerca a l’aula. Seminari d'Educació Especial Alt Penedès  (2009-2010) Tasques pendents. Connectar les moltes experiències pilots (tant a nivell nacional com internacional) amb la tasca habitual del conjunt dels centres. Posar a disposició del conjunt del docents i centres de forma efectiva i estructurada els molts materials actualment disponibles, però encara força dispersos (web LIC, Linguamon, Evlang, Euro-mania, etc.). Generalitzar el focus del treball vers l’aula ordinària i les àrees no lingüístiques (seguint el model TILC). Aprofitar la generalització del procés de formació APIL com a punt d’inici d’un procés general de reculturalització docent Connectar grups de recerca, serveis educatius i centre de forma efectiva (per tal, d’entre d’altres molts temes, potenciar l’elaboració d’un procés d’adquisició del català com a L2)
  • 43. Bibliografia Camps, A. i Milian, M. (coords.) (2008): Mirades i Veus: Recerca sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües (Xarxa LLERA) . Ed. Graó. Barcelona. Coelho, E. (2005): Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals: Una aproximació integrada . Col. Cuadernos de educación, 49. ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Coelho, E. (2005) La transversalidad del aprendizaje lingüístico en el currículo: el proceso de andamiaje en la educación. En Lasagabaster, D. y Sierra, J.M. (Eds.) Multilingüismo, Competencia Lingüística y Nuevas Tecnologías . Barcelona: ICE/Universidad de Barcelona - Horsori Editorial Cook, T.D. i Reichardt, Ch. S. (2000): Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa . Ed. Morata. Madrid. Cummings, J. (2005): La hipótesis de interdependencia 25 años después: La investigación actual y sus implicaciones para la educación bilingüe. Dins D. Lagasabaster i J.M. Sierra (eds.) Multilingüismo y multiculturalismo en la escuela (pp. 113-132). ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2003): “ Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar” . Barcelona. Generalitat de Catalunya. Gràcia, Ll. I Serrat, E. (2003): Immigració i adquisició de segones llengües: Una aproximació als errors en la morfologia verbal. Caplletra, 35, pp 153-168. Elliot, J. (1993): El cambio educativo desde la investigación-acción . Ed. Morata. Madrid Lago, J.R. i Onrubia, J. (2007): Assessorament psicopedagògic i millora de la pràctica educativa . Eumo Editorial. Vic
  • 44. Bibliografia Lasagabaster, D. i Sierra, J.M. (Coords.) (2005): Multilingüismo y multiculturalismo en la escuela . Col. Cuadernos de educación, 47. ICE Univ. Barcelona/ Horsori. Barcelona. Mallart Navarra, J. ( 2006): Multilingüisme i educació. Textos docents, 318. Publicacions i edicions Universitat de Barcelona. Barcelona. Oller, J. i Vila, I. (2008): “El conocimiento de catalán y castellano del alumnado de origen extranjero, tiempo de estancia en Catalunya y lengua inicial al finalizar la enseñanza Primaria.” a Segundas lenguas e Inmigración en red, 1 pp10-24. Pascual Granell, V. (2006): El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià . Conselleria de Cultura , Educació i Esport. València. Pascual Granell, V. (2008): Components i organització d’una unitat amb un tractament integrat de llengua i continguts en una L2. Caplletra, 45, pp. 121-152. Pujolàs, Pere et al (2006): Cap a una educació inclusiva: Crònica d’unes experiències . Eumo Editorial. Vic. Ruiz i Bel, R. (2008): Plans múltiples i personalitzats per a l’aula inclusiva . Ed. Eumo. Vic. Serra, J.M. et al (2008): Adaptació escolar, actituds i aprenentatge del català en l’alumnat de les aules d’acollida de primària i secundària a Catalunya (curs 2005-06). Caplletra, 45, pp. 153-183. Vila, I.; Siqués, C.; Roig, T. (2006): Llengua, escola i immigració: un debat obert . Ed Graó. Barcelona.
  • 45. Bibliografia Vila, I.; Oller, J. i Fresquet,M. (2008): Una anàlisi comparativa del coneixement del català de l’alumnat castellano-parlant autòcton i l’alumnat hispà en finalitzar l’educació infantil a Catalunya . Caplletra, 45. pp. 203-228. Vila. I. (coord.) et al (2005) : Conclusions de la comissió Nova immersió i canvis metodològics, els programes de canvi de llengua de la llar a l'escola: aspectes metodològics i organitzatius . Dins AADD: Consell assessor de la llengua a l'escola: Conclusions. pp.57-88 Generalitat de Catalunya; Departament d'Educació.
  • 46. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Preguntes de recerca Quines són les variables més significatives en el procés d’adquisició L2 de l’alumnat estranger? i quines ho són per predir el procés d’escolarització global d’aquest alumnat als centres estudiats? Quines són les fases del procés d’adquisició del català com L2 i com avaluar-les i preveure’n l’evolució per tal d’introduir modificacions en la resposta educativa consistents amb aquestes dificultats? Quines són les millors estratègies per adaptar-nos a la diversitat actual segons la diferent tipologia centres i d’etapes educatives? Quines estratègies ens poden servir per possibilitar el canvi educatiu als centres estudiats en l’àmbit de l’atenció a la diversitat lingüística i cultural? Podrem utilitzar tot aquest coneixement per assessorar millor als centres educatius de la zona des de la funció d’assessors EAP i ELIC ?
  • 47. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Pep Martí (SIRE - EAP B-15 Alt Penedès) Hipòtesis inicials: L’aplicació combinada als centres dels coneixements tècnics actualment disponibles en els camps de: - La psicolingüística (nou model d’immersió lingüística,, els processos d’adquisició de la segona llengua (L2), ...) - La didàctica integrada de les llengües (tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe) - L’educació inclusiva poden millorar el nivell d’aprenentatge del català com a L2 de l’alumnat estranger i, en conseqüència, el seu procés global d’escolarització. evitant així que es produeixin els fenòmens del bilingüisme subtractiu descrit per Lambert o el de la submersió lingüística descrit per Cummins i que tenien com a efecte impedir l’assoliment de les habilitats lingüístiques cognitivo-acadèmiques (CABS) i quedar limitats només a l’adquisició de les habilitats lingüístiques conversacionals (BICS) (Cummins, 2005) La combinació del treball fet en diferents centres pot ajudar a identificar indicis i estratègies que permetin desenvolupar eines més adequades de valoració i assessorament aplicables pels assessors ELIC, EAP,... a la millora del conjunt dels centres pel que fa al tractament de la diversitat lingüística i cultural.
  • 48. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Finalitats del projecte Analitzar les estratègies que es duen terme als quatre centres objectes de l’estudi per atendre la diversitat i especialment la plurilingüe i pluricultural. Col·laborar amb els centres objectes d’estudi en la implementació d’estratègies organitzatives i metodològic didàctiques que permetin la millora de la seva pràctica educativa pel que fa a l’atenció a la diversitat, especialment la lingüística i cultural. Recollir les principals dades que la recerca actual i les experiències de “bones pràctiques” poden oferir per millorar una resposta inclusiva i pluricultural i contextualitzar-les a la realitat de la nostra zona per tal d’apropar-les, sempre que sigui possible, a la tasca diària dels nostres centres.
  • 49. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Finalitats del projecte Analitzar les variables més influents per predir l’evolució de l’adquisició del català com a llengua 2 i del conjunt de l’escolaritat dels alumnes estrangers dels quatre centres objectes d’estudi. Analitzar les dades d’adquisició del català com a segona llengua i les d’escolarització global dels alumnes estrangers dels centres estudiats per tal de derivar-ne continuïtats i, a partir d’aquestes, poder optimitzar les estratègies avaluatives emprades fins ara i també les possibilitats d’orientació cara a millorar la resposta educativa als nostres centres. Desenvolupar estratègies de valoració que permetin fer orientacions més contextuals i adaptades a les necessitats que presenten els centres i a les diferents etapes educatives. Aportar experiències que permetin una actuació més eficaç i conjunta dels Serveis Educatius per col·laborar amb els centres en aquesta tasca.
  • 50. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Objectius del projecte A nivell de centre i alumnat: Fer una anàlisi de la realitat dels centres pel que fa a estratègies d’atenció a la diversitat i específicament d’atenció a l’alumnat que té el català com a L2 Conèixer millor el procés d’adquisició del català com a L2 i del procés global d’escolarització de l’alumnat estranger objecte de l’estudi. Fomentar , als quatre centres objecte de la recerca, el coneixement i l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge cooperatiu i les derivades del tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe i pluricultural, vistes ambdues com a dues cares d’una mateixa moneda igualment necessàries per assolir una escola inclusiva i pluricultural que pugui abordar els reptes que té plantejats avui la nostra escola i la nostra societat. Formar grups de treball als centres objectes de l’estudi que es plantegin la revisió i millora de les estratègies inclusives i pluriculturals aprofitant el coneixement teòric-pràctic ja existent.
  • 51. Anàlisi i implementació d’estratègies inclusives multilingües i pluriculturals Objectius del projecte A nivell de Servei Educatiu i de zona: Identificar indicadors que permetin desenvolupar eines més adequades de valoració i d’assessorament a centres davant la diversitat plurilingüe i pluricultural que, a més a més, permetin adaptar-se a la tipologia d’aquests i a les necessitats específiques de les diferents etapes educatives. Potenciar la capacitat del nostre Servei Educatiu per abordar l’assessorament i recolzament als centres de la zona en l’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. Conèixer millor les necessitats formatives a nivell de centres en aquest àmbit i plantejar propostes específiques per abordar-les.
  • 52. Proposta d’actuacions a desenvolupar : (octubre-maig) Centre: IES (Vilafranca del Penedès) Professionals implicats: Horari i periodicitat: - Professional SIRE Aportar coneixements i materials aplicables a nivell de centre i d’aula extrets de: - la revisió de la bibliografia - les entrevistes a experts (grups de recerca) i - les visites a centres amb experiència de “bones pràctiques”. (format per la CLIC, tutor/a Aula d’Acollida, PPP, assessors LIC I EAP de centre i un membre de l’equip directiu) Proposta de creació i dinamització d’un grup de treball: Fomentar el coneixement i la implementació d’estratègies inclusives. Fomentar el coneixement i la implementació plurilingües i pluriculturals al centre. Assessorar a l’equip directiu i a la CAD i Plantejar , si s’escau, la revisió del Projecte lingüístic de centre. 3. Elaboració de propostes de millora - Docents i tutors implicats - Grup de treball - Professional SIRE Anàlisi del procés d’escolarització global de l’alumnat estranger del centre. Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger. Passació de proves - Professional SIRE - Docents i tutors implicats - Grup de treball Anàlisi del nivell d’adquisició del català com a segona llengua ( L2 ) de l’alumnat estranger del centre. Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger. Passació de proves - Membres de la CAD - ED i d’altres docents centre - Assessora ELIC i EAP - Professional SIRE Anàlisi de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre: Reflexió sobre l’ efectivitat de les estratègies generals i específiques d’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. 2. Anàlisi de la realitat del centre pel que fa a la diversitat plurilingüe i multicultural - Membres de la CAD - ED i d’altres docents centre - Assessora ELIC i EAP - Professional SIRE Descripció de les estratègies d’atenció a la diversitat existents al centre: Estratègies generals Estratègies específiques d’atenció a la diversitat plurilingüe i pluricultural. - CLIC i TAA i PPP - ED i d’altres docents centre. - Assessora ELIC -Professional SIRE Recull dades disponibles al centre sobre l’alumnat estranger. Passació de qüestionaris Entrevistes alumnes i famílies 1. Descripció de la realitat del centre pel que fa a la diversitat plurilingüe i multicultural Agents implicats Accions Àmbits