2. ÍNDEX
1. Citació, referència: Models. Normativa APA
2. Citacions
3. Referència
4. Gestors de referències
5. El plagi. Programes. Com treballen
6. Autoria lliure i creative common
7. Recursos
3. 1. Citació i referenciació.
Models. Normativa APA
4. Citació i referenciació
Tot i això podem distinguir entre:
Citació. Reproducció literal o lliure d’un fragment textual d’una obra
bibliográfica (en qualsevol format)
Referenciació (referencia): conjunt de dades externes a l’obra que la
defineixen i identifiquen individualment dins un conjunt o repositori.
5. Quan hem de citar?
Quan es fa referència als arguments i opinions d’altres autors
No hem de citar quan fem referència a un fet acceptat per tota la comunitat,
que forma part del coneixement comú.
Exemple : La revolució francesa va començar el 1789, (no cal citar),
Però si parlem de causes i conseqüències de la Revolució francesa (sí que cal
citar) ja que haurem d’anomenar-les referint-nos a una teoria concreta.
7. Normativa APA: generalitats
American Psychological Association.
(2020). https://apastyle.apa.org/products/publication-manual-7th-edition
Las normes APA són un conjunt d’estàndards o regles que ajuden a codificar
diversos components de l’escriptura científica amb la finalitat de facilitar la
comprensió de la lectura. Defineixen elements com ara:
- Format del document.
- Puntuació i abreviacions.
- Grandària de lletra.
- Construcció de taules i figures.
- Citació de referències.
9. Citació
citació: hom cita quan anomena algun
autor/a als propis textos i el referencia
adequadament. Incloure cites en un text
serveix per reforçar, ampliar i aclarir idees.
Dona més valor al text, ja que amb les
cites es fonamenta allò que s’explica.
10. Cita i plagi
La citació és obligatòria en l’àmbit acadèmic i científic. Si no es fa
correctament, el text pot contenir plagi.
Un plagi consisteix a “robar els mots (orals o escrits), les idees, les teories (...)
d’una altra persona fent-les passar per nostres. La traducció, total o parcial,
de textos d’altri constitueix una forma de plagi si no se cita la font de
procedència” (Domènech i Puigdevall, 2009, p.2).
11. Citacions: tipus
a) Textuals, quan es diuen les mateixes paraules de l’autor/a citat.
b) Parafràstiques, quan es parfraseja es diu el mateix contingut de
l’autor/a citat però amb unes altres paraules.
Tots dos tipus poden incloure salts de citació, que es marquen amb el símbol
[…], quan volem elidir un fragment de citació.
Les citacions textuals han de respectar sempre l’idioma original en el qual
està escrit el text consultat, sense fer-ne traduccions.
19. Citacions a peu de pàgina
Solen ser citacions de reforç i ampliació del tema tractat que es pensa que
destorbaria si es posara al text general; també serveixen per a corregir
afirmacions de la cita o per a oferir traduccions de la citació
Han d’estar redactes amb una mida de lletra inferior al de la resta del text.
21. Referència. Tipus
a) Referència bibliográfica. S’inclou al final del document en forma de
llistat de publicacions referenciades.
b) Referència interna. Es col·loca al costat del text citat.
c) Referència a peu de pàgina. Es col·loca a peu de página per no
entorpir la lectura. Al costat del text citat se situa un número que
remet a la referencia a peu de página.
Actualment s’ha extès el terme webgrafia per anomenar la bibliografía que
es pot trobar a Internet.
23. Referència bibliogràfica
Formen part de la referència bibliogràfica les fonts que se citen en el text a
partir del que s’ha llegit i aprofitat per a elaborar-lo.
El terme bibliografia s’utilitza en investigació per anomenar fonts
relacionades amb tema d'interès o per aprofundir, però no necessàriament
citades en el text. En tot cas es pot fer una distinció entre bibliografía (la
citada), i bibliografía d’ampliació (la llegida, però no citada).
La referència bibliogràfica ha d’ordenar-se per ordre alfabètic. Si fem servir
més d’una obra d’un mateix autor, cal ordenar-les per any de publicació, de
més antic a més actual. L’estil APA, actualitzat el març de 2015, exigeix que
les referències bibliogràfiques apareguin amb sagnia francesa i doble espai.
24. Referència bibliogràfica
La referència bibliogràfica ha d’ordenar-se per ordre alfabètic. Si fem servir
més d’una obra d’un mateix autor, cal ordenar-les per any de publicació, de
més antic a més actual.
L’estil APA, actualitzat el març de 2020, exigeix que les referències
bibliogràfiques apareguen amb sagnia francesa i doble espai. Tot i això, sent
un fet secundari, el text bibliogràfic ha de conservar un format unificat.
25. Referència bibliogràfica: elements
SERRANO, S. (1980), Signes, llengua i cultura, Barcelona, Edicions 62
SOLER, S. (1976), Situació de risc a la Vall d'Albaida, Barcelona, Edicions Brau.
a) Si l’obra és un llibre, ha de figurar:
- Cognom de l’autor (en versaleta),
- Nom (o la lletra inicial) de l’autor (en redona).
- Any de publicació (entre parèntesis).
- Títol de l’obra (en cursiva si és un llibre), si és un article entre cometes.
- Referències editorials: ciutat i empresa editorial.
(tots els apartats se separen amb una coma.
26. Referència bibliogràfica: elements
En els títols dels llibres, només es posa en majúscula la primera lletra del
títol i aquelles que ja s’hi escriuen normalment, segons les normes d’ús. En
canvi, en anglès, s’escriuen en majúscula tots els elements que que no siguen
conjuncions, articles i preposicions:
SERRANO, S. (1980), Signes, llengua i cultura. Barcelona, Edicions 62.
BOEM, B. W. (1981), Software Engineering Economics. Englewood Cliffs,
Prentice Hall.
27. Referència bibliogràfica: elements
b) En una tesi o un treball (TFG, TFM...), en comptes de dades editorials
caldrà posar l’any de presentació, lloc, la universitat i, de vegades, també
la facultat.
FABREGAT, E. (2003), Processament vectorial d’imatges. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya, Estudis d’Informàtica i Multimèdia.
28. Referència bibliogràfica: elements
c) En un article, ha de constar: cognom i nom de l’autor (any de publicació),
títol (entre cometes), revista (en cursiva), número de la revista i nombre
de pàgines.
d) En un treball o article en línia, cal indicar el cognom i el nom de l’autor, el
títol de l’article o treball (en cursiva), especificar [en línia], l’URL i la data
de consulta.
GREUS, Jesús (2004), Avaluació diagnòstica en ESO. Sistematització. [en línia].
http://www.upv.edu/dt/20356/120398pdf [data de consulta: 20-12-2017].
29. Referència bibliogràfica: elements
e) En un treball en suport electrònic, indicarem el cognom i nom de l’autor o
del responsable de l’edició, any, títol del treball, lloc, editorial, any.
PROA (2000), Enciclopèdia catalana bàsica. [CD-ROM], [tipus de suport],
Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
31. Gestors bibliogràfics
Són eines que ajuden a gestionar de manera eficient la gran quantitat
d’informació electrònica disponible en catàlegs de biblioteques, bases de
dades, pàgines web i altres fonts d’informació.
Fan possible:
• Crear una base de dades personal.
• Recopilar bibliografia de forma automàtica, organitzar-la i comentar-la.
• Organitzar, editar i cercar referències desades.
• Inserir citacions al text i peu de página.
• Inserir bibliografia amb el format normalitzat triat.
• Compartir amb altres usuaris les referències bibliogràfiques i bibliografies
34. El plagi
S’anomena plagi a l’aprofitament d’una producció que té autoria propia i que
es fa passar com a pròpia perquè no se n’indica la procedencia, bé per
ignorancia, bé per praxi acadèmica incorrecta.
És plagi:
§ Tallar i idees d’ enganxar fragments de text sense citar l’autoria.
§ Parafrasejar les altri sense reconèixer l’autoria.
El plagi també afecta dibuixos, il·lustracions, gràfics i tots els elements de
suport al text general.
35. El plagi
El plagi és una pràctica
antiacadémica. Existeixen
lleis que protegeixen els drets
d’autor, i per tant el plagi és
sancionable.
Trobarem moltes idees de.
Com detectar el plagi a.
Universitat Oberta de
Catalunya:
http://biblioteca.uoc.edu/ca/
recursos/com-detectar-el-
plagi
36. El plagi. Eines de detecció
Moltes entitats acadèmiques tenen una política molt estricta contra el plagi. I
per això tenen al seu abast programes i eines informàtiques capaces de
detectar-lo. Unes quantes eines són (vg. Detall de cadascuna a UOC, plagi):
38. Autoria i creative common
Les eines Creative common ofereixen la possibilitat tant autors individuals
com d’institucions, d’atorgar permisos de drets d’autoria sobre les seues
obres.
Es conceben com un repertori de béns comuns, vast i creixent, que poden
ser copiats, distribuïts ,editats, remesclats i usats com a base per a una nova
creació , tot dins els límits dels drets d’autoria.
44. Recursos: manuals
Com citar i referència
segons normativa APA,
UAB
Estils i models: plantilles, etc. Universitat
de Girona
45. Recursos
- Domènech, O. i Puigdevall, M. (2009). Taller. Com se cita?. Recuperat de
http://iesfredericmarti.xtec.cat/moodle/pluginfile.php/202/mod_resourc
e/content/2/Ta llerCitacioOctubre09.pdf
- Universidad de Cantabria (2013). Tutorial de autoformacion sobre cómo
Citar en Trabajos y Artículos con Referencias. Santander: la Biblioteca.
Recuperat de
http://www.buc.unican.es/sites/default/files/tutoriales/CITAR/PAG0.html
- Web creative common: llicències.
- -Com evitar el plagi. Eines i programes: UOC.
- Gestors de referències bibliogràfiques:: Universitat de les Illes Balears;
- -