Gramàtica. Fonètica i ortografia. Accent i dièresi.

1. 1
Accentuació i dièresi
Frederic Sentandreu

2. 2
1. Accentuació
2. Diacrític
3. Desplaçament accentual
4. Doble accentuació
5. Accentuació en noms i cognoms
6. Dièresi

3. 3
Accentuació: regla general
a) Polisíl·labs aguts acabats en V, V+s, -en, -in.
baló, compàs, aprén, Berlín.
b)Polisíl·labs plans no acabats en cap de les
terminacions de a) o que acaben en diftong:
fèmur, fenòmens, Codorniu, anàveu.
c)Esdrúixols: àlgebra, exègesi, església.
(monosíl·labs: sols s'accentuen els diacrítics)

4. 4
Accentuació: prefixats i compostos
a)Adverbis en -ment mantenen l’accent del 1r
component: còmodament, difícilment,
extraordinàriament (cf. còmoda...).
b) Compostos i prefixats aglutinats. vaivé,
troleibús, estratocúmul, videoconferència,
c) Compostos i prefixats amb guionet cal
accentuar per separat cada component d’acord
amb les regles generals: cara-redó, pèl-llarg; tse-
tse, barba-ros; ciència-ficció

5. 5
Tipus d'accent
obert tancat
è dèbil, gènere é seré, café
ò dòcil, còmoda ó redó
à urbà í física

6. 6
Desplaçament accentual: mots aguts
- Substantius i adjectiu: aldehid, alfil,
ampit, handbol, policrom, tiquet.
- Substantius amb sufix -trop: al·lotrop,
filantrop.
C1-C2

7. 7
Desplaçament accentual: mots plans
- Subs. i adj.: atmosfera, auriga, biòtop, càstig,
conclave, dinamo, estèrnum, míssil, sinergia.
- Subs. i adj. amb sufix -íac: demoníac, maníac,
policíac; -esi, -osi: mimesi, osmosi.
- Formes verbals del passat simple: adequa,
anuncia, canvia, estudien, evacuen.
C1-C2

8. 8
Desplaçament accentual: mots esdrúixols
- Subs. i adj.: aurèola, díode, diòptria,
èczema, elèctrode, gàmeta, hemèlitre (’ala
d’insecte’), isòbara.
- Subs. amb sufixos: -lisi: electròlisi; -
stasi: diàstasi; -èctasi: telèctasi; -ode:
elèctrode; -spora: macròspora; -clasi:
hipodermòclasi
C1-C2

9. 9
Desplaçament accentual en onomàstica: mots aguts
- Topònims: Benín, Biarritz, Carpats (els),
Cister, Kíev, Munic, Tibet (el), Zuric.
- Antropònims: Abigail, Borís, Mikhail,
Raimon
C1-C2

10. 10
Desplaçament accentual en onomàstica: mots plans
– Topònims: Aden, Eufrates, Honolulu,
Karamàzov, Kíev, Lucífer (o Lucifer), Mali,
Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna.
– Antropònims: Agamèmnon, Aristides,
Arquimedes, Cèrber, Ciríac, Èdip, Efes,
Èol, Espàrtac, Èsquil.
C1-C2

11. 11
Desplaçament accentual en onomàstica: mots esdrúixols
– Topònims: Bàssora, Ègara, Etiòpia,
Hèlsinki, Himàlaia (l’), Ítaca, Míkonos,
Òrcades (illes), Sàhara, Úmbria (l’).
- Antropònims: Àrtemis, Àsdrubal (o
Hàsdrubal), Àtila, Cíbele, Cleòpatra (o
Cleopatra), Dàmocles; Xólokhov.
C1-C2

12. 12
Doble accentuació
a) Compostos de -edre: decaedre o
decàedre, hexaedre, poliedre, holoedre,
hemiedre, icosaedre...
b) Altres mots: antilop o antílop (‘pell
adobada’), dòmino (o dominó, en acc. ‘joc’).
Igual: imbècil, pèrit, reporter, xaxòfon,
xilòfon, xofer (xofera)
C1-C2

13. 13
Doble accentuació
Compostos i prefixats amb guionet cal
accentuar per separat cada component
d’acord amb les regles generals: sud-
americà, vint-i-cinquè, cara-redó; dellà-
ahir, tal·là-tal·lera, pèl-llarg, més-dient,
camí-raler.
Sense accent: tse-tse, barba-ros.
Dos accents: ciència-ficció, cotó-en-pèl,
despús-demà, tupí-guaraní.
C1-C2

14. 14
Accentuació de noms i cognoms
a) Nom en valencià. El cognom
s’accentuarà com en valencià:
Emili Beltran; Emilio Beltrán;
Neus Garcia, Nieves García;
Miquel Sebastià, Miguel Sebastiá.
C1-C2

15. 15
Accent diacrític
Vídeo de la Diputació de València

16. 16
Dièresi: ús
a) En nexes güe, güi, qüe, qüi per
indicar que i, u s’han de pronunciar: güe,
qüe: aigües, aigüera, delinqüent; pasqües,
pingüí, aqüífer, obliqüitat, terraqüi.

17. 17
Dièresi: ús
b)Per indicar que i, u no formen diftong
amb vocal anterior: raïm; cocaïna, veïna,
beneït, reüll, diürn, diürètic, peülla,
transeünt, noümen.

18. 18
Dièresi: ús
Precisions a b):
- En algun cas, la u tònica pot formar
diftong decreixent amb vocal posterior: cf.
Alfauir [al.fa.wír]), aüixar, maüix.
- En algunes formes de argüir hi ha
concurrència de funcions: no du dièresi la u
si ja en porta la i: arguïm, arguïa; arguïres;
arguït, arguïble, arguïció, arguïdor. Si la i no
en du, es manté la de la u: argüir, argüí.
C1-C2

19. 19
Dièresi: ús
c) Per a indicar que i entre dues vocals forma
síl·laba ella sola: agraïa (a-gra-ï-a), obeïen,
Isaïes.
Però, sense dièresi, mots en què la i forma
diftong creixent amb vocal següent i és, per
tant, semivocal: al·leluia, desmaiar, joiós,
kikuiu, reialme.
C1-C2

20. 20
Dièresi: ajuda a l'ús
No duen dièresi:
-Alguns imperf. d’indicatiu: queia, deia,
feia, creia, veia, treia, reia; d’altres sí:
cloure, coure: cloïa, coïa.
C1-C2

21. 21
Dièresi: ajuda a l'ús
Duen dièresi:
-Terminacions vocal + -iment, -ible i
derivats: agraïment, traduïble.
-Generalment, derivats de mot que té i, u
tònica: agrair (agraïment), trair (traïdor),
ruïna (ruïnós), saüc (saüquer).
C1-C2

22. 22
Dièresi: estalvi
a) Quan ha de dur accent gràfic: Lluís
(Lluïsa), país (països, però paisà), veí
(veïnat, veïnatge), agraíem, agraíeu
(agraïa...), ardèids, dèisi (de-i-si;
esdrúixola).

23. 23
Dièresi: estalvi
b) Terminacions llatines -us, -um: Pius,
Màrius, Sírius, íleus, harmònium, linòleum,
mèdium, tríduum... contínuum... triumvir. I
derivats: triumvirat. No són diftong.
C1-C2

24. 24
Dièresi: estalvi
c) Compostos i derivats: biunívoc,
coincidir, gastrointestinal, tallaungles.
- Excepció: formes i derivats dels verbs
reeixir i sobreeixir que perden e del
radical (reïsc, reïxes, reïsqué, etc.;
sobreïsc, sobreïxent...). També: aïllar,
aïrar, reïra (interjec.); peülla; ataüllar,
obriülls, de reüll, reüllar, traüll, traüllar.

25. 25
Dièresi: estalvi
d) Sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista,
tramoista... (i plurals: egoismes,
panteistes...) També proïsme i lluïsme, que
no duen el mateix sufix, però si una
terminació coincident.

26. 26
Dièresi: estalvi
e) Infinitiu, gerundi, futur i condicional
de verbs amb vocal + -ir, conduir, reduir,
produir, oir...): oir, oint, oirà, oiria...
Però sí que duen dièresi les i, u de l'arrel:
amoïnar, argüir, deïficar.

27. 27
Dièresi: casos de dificultat
Porten dièresi els derivats cultes amb
sufixos ·itat, ·isme, ·itzar i similars,
encara que en els primitius hi haja
diftong: arcaïtzant (arcaic), hebraïtzar,
(hebraic), mosaïcista (mosaic), estoïcisme
(estoic), fluïdesa, fluïditat (fluid), laïcat,
laïcisme laic), atiroïdisme (tiroide).
C2

28. 28
Dièresi: casos de dificultat
No duen dièresi els derivats amb ·al si els
primitius no la porten: col·loidal, esferoidal,
laical, romboidal (derivats de col·loide...).
Però: proïsmal (de proïsme), veïnal (de
veí).
C1-C2

29. 29
Dièresi: parònims
- acuïtat (‘qualitat d’agut’) / acuitat (participi de acuitar)
- aïrada ('enutjada’) / airada ('cop d’aire’)
- beneït ('que ha rebut benedicció’) / beneit ('ximple’)
- circuït ('circumdat’) / circuit (‘recorregut tancat’)
- fluït (participi de fluir) / fluid ('fluent’, ‘substància
fluida’)
C1-C2

30. 30
Dièresi: parònims
- fruït (adj. o pp. de fruir) / fruit ('òrgan vegetal')
- raïl ('sin. d’arrel') / rail ('barra de vies de
ferrocarril')
- veïna ('de comunitat') / beina ('estoig d’un
punyal, etc.; cobertura de pèsols, faves').
C1-C2